Sintonia de Tertúlia, temps per comentar l'actualitat.
Avui amb Francesc Sanroig, escriptor i inspector d'ensenyament.
Francesc, bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya el Josep Artran, cap de Relacions Externes de Repsol i Pefe.
Bon dia, Josep.
Bon dia, Ricard.
I també tenim el Joan Menchon, arqueòleg.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb aquests tres convidats avui compartirem la tertúlia.
Ara els hi deia, abans, fora de micròfon,
que avui els havíem convidat per un motiu una miqueta especial,
perquè el Josep Artran i el Joan Menchon van compartir ara fa un any
la tertúlia de l'11 de març, és a dir, la de demà farà un any,
la tertúlia que va viure en directe, en fi,
el que havia estat un atemptat terrorista.
En aquell moment encara no sabíem ben bé les dimensions
d'aquells atemptats de Totxa i d'altres estacions de tren
del voltant de Madrid, i justament el Francesc Roig ara ens comentava
la casualitat que ell havia estat en la tertúlia d'avui fa justament un any,
la del 10 de març.
Així que, d'alguna manera, aquesta retrobada un any després
ens servirà per recordar o per comentar aspectes relacionats
justament amb aquell 11 de març, del que tothom està parlant un any després,
i fins i tot amb les previsions electorals que hi havia,
perquè recordem que quatre dies després hi havia les eleccions generals,
les del diumenge 14 de març, que també van donar un tom espectacular
a les previsions electorals.
Un any després, senyors, quines imatges els hi queden d'aquell 11M,
que, com dèiem, amb el Josep Artran i amb el Joan Menchon
vam viure aquí en directe.
Aquesta hora al matí tothom donava per fet que era un atemptat terrorista,
un mes, entre cometes, d'ETA, tot i que ja en aquella hora
començàvem a conèixer les dimensions dels atemptats
perquè les víctimes mortals començaven a pujar de manera espectacular.
Quines imatges els hi queden d'aquella jornada?
Home, a mi, jo no sé si em queden les que vaig veure aquell dia
o les que després hem anat veient, que al final no recordes molt bé el què,
però sí, sí recordo una mica l'asturament que teníem tots aquí
quan hi érem, perquè jo crec que molt de pressa vam intuir
que jo sí que en aquell moment semblava que podia ser un atemptat
d'ETA, però en tot cas les persones que estàvem aquí
jo crec que de seguida vam veure que allò era alguna cosa més que un atemptat,
que allà hi havia més coses i recordo que vam comentar l'estona que podíem
perquè tu, Ricard, tenies connectat un monitor de televisió aquí a l'estudi
i estàvem veient en directe totes les imatges que estaven donant
i vam comentar i jo crec que ens vam adonar que allò era algú més,
que a partir d'aquell moment la història podia anirar per un altre cantó.
Jo recordo inclús que vaig comentar probablement pel moment que s'estava vivint
que poders haurien d'haver suspèsos, tenien que suspendre les eleccions
perquè era evident que allò era un cop molt important
i una alteració de les situacions que normalment han de ser desitjables
abans d'unes eleccions.
El que hem vist després és que això va ser tan cert que va ser un cop
que el panorama polític va canviar radicalment i les conseqüències
no només de l'atemptat en si i de tota la desgràcia que va tenir la gent que hi va patir
sinó que encara hi ha moltes coses que se'n ressenteixen d'aquells dies i d'aquell atemptat.
Joan?
No ho sé, una miqueta amb la línia amb el Josep, no?
Ens vam quedar tots frepats, copsats, veure els trens rebentats, la gent
i automàticament vam pensar tots en ETA, que és el que s'estava parlant en aquell moment,
era al llarg del matí, al llarg del dia, a veure que la cosa anava per un altre camí.
El que a mi m'ha freparat més és l'obscenitat que s'ha tractat posteriorment el problema,
els dies abans de les eleccions, amb la insistència que era ETA quan s'estava veient que era el contrari.
L'obscenitat que va haver a la Comissió d'Investigació del Parlament,
que al final l'única persona que va dir les coses d'acord va ser la presidenta de l'Associació de Degnificats,
que els va dir amb els polítics que ja n'hi havia prou de jugar amb els cadàvers, no?
I després un altre tema que és la barreja d'incompetència i de coses estranyes,
per no dir altres coses que em poden portar davant d'un jutge,
que ha hagut durant el seguiment d'aquests grups islamistes,
durant la investigació i després, en mans de quins descerebrats o d'abans de quins aprofitats
o de quins incompetents hi ha la política de seguretat de l'estat espanyol,
que és el que una miqueta es va veure l'altre dia al programa que van fer els serveis informatius de TV3.
La cosa espanta una mica, no?, quan tens informació d'una gent que pot fer un disbarat
i no els engarjoles, no els persegueixes o no els vigiles més, què passa aquí?
Francesc, tu que vas compartir amb nosaltres la tertulera el dia d'abans.
La prèvia, sí.
Jo recordo que en aquella tertulera previa el dia 10,
evidentment parlàvem de les possibilitats dels resultats electorals i tal,
i fins i tot es van fer algunes prediccions,
en la mesura que, sense conèixer tota la dimensió que tindrien els fets de l'endemà,
clar, tothom donava per fet un resultat que semblava cantat,
tot i que la proporcionalitat no era clara.
Bé, al marge d'això, i retornant a la pregunta que feies,
els dos companys de Tertúlia,
a mi el que em queda d'aquest procés
que des del dia 11 fins avui s'ha produït,
és la dimensió espectacular del que podria haver estat,
i no fou, sortosament, aquest atemptat.
Perquè si les coincidències haguessin fet
que els fets de la previsió
es haguessin donat puntualment, com estava previst,
per part de l'explosió simultània dels quatre trens,
aleshores estaríem parlant aquí d'una dimensió
en fi, és garrifosament superior.
I com molt bé ha comentat el Josep,
la senyora Manjón va ser la persona,
i és encara la persona,
que sota el pes de ser víctima,
i per tant familiar de les víctimes,
ha estat capaç, amb una serenor espectacular,
de fer front a la realitat,
encarar-la bé, dir-la correctament,
fins i tot molt millor que alguns dels parlamentaris
que són en aquest moment en representació
del poble a l'estat espanyol,
i dir-los que vostès poden jugar,
poden parlar de les línies que vulguin,
si aquesta, l'altra, l'altra,
però nosaltres ens trobem, com estàs fent,
amb una periodicitat constant,
totes les persones afectades per aquest cop fort,
que és haver perdut un fill,
haver perdut una persona concreta i tal.
Moltes vegades, i això s'ha tornat a repetir ara,
ahir mateix, en l'Ajuntament de Barcelona,
en el ple,
jo vaig tornar a veure que, esclar,
els afectats del Carmel tornaven a dir,
escolti, però és que venim, anem,
i no parlen de nosaltres.
Això, cosa insòlita, ja ho va anunciar a l'Umbral,
quan no li parlaven del llibre,
però és que, esclar,
ara, aquí,
tant al Parlament com a l'Ajuntament de Barcelona,
jo crec que els que tenen la representativitat
han d'enfocar els temes
amb una objectivitat clara
per aquell problema
i per aquelles persones
que l'únic objectiu que tenen
és resoldre els seus problemes.
També s'ha de dir que alguns,
d'una manera fins i tot molt egoista,
hi ha persones que només volen
que li resolguin el seu,
no tenen en compte l'entorn social que comporta
i que, per tant,
la seva solució ha d'anar combinada
amb les altres solucions
i amb tot l'entorn.
Però, esclar,
és un procés educatiu.
Sempre és un procés educatiu.
Estar educats per poder parlar bé
i enfocar els temes quan toca
i els altres saber escoltar bé
per saber respondre correctament
a les qüestions que et demanen.
Però, fixa't,
ha passat un any
i hem viscut fa un mes i escaig,
em sembla,
el tema del Carmel.
Al final,
quina sensació tens
que poder s'ha evidenciat molt ara
amb el tema de l'11 de març
i amb el tema del Carmel,
en el de l'11 de març,
poder més matitzar
perquè hi ha un drama humà
molt més punyent que el del Carmel,
no?
Però, al final,
arribes a la conclusió
que els polítics,
quan entren en algun tema d'aquests,
acaben anant a perseguir
interessos partidistes,
que n'hi ha alguns
que són molt legítims
però que no sempre toquen
i acabes amb aquesta sensació.
És a dir,
com ha acabat la batalla
del problema de l'11 de març?
Doncs,
amb unes baralles entre partits,
amb unes acusacions i tal,
i uns senyors,
uns perjudicats,
la senyora Manjón aquesta,
doncs,
intentant reconduir
el foco d'atenció.
Quin és el problema?
El problema no és la incompetència
dels,
que ja ho és,
dels polítics,
sinó el problema
és el drama de la gent
que va viure allà
i les solucions
que s'hi han de donar.
Exactament igual passa
amb el Carmel.
És patètic
que el plenari aquell
que hi va haver
al Parlament de Catalunya
s'acabi parlant
doncs del 3%
i del 3,5
i de no ser què
quan el problema
és un altre,
molt diferent.
I en el plenari
de l'Ajuntament de Barcelona
d'ahir,
exactament el mateix.
I s'hi vas repassant
alguns fets,
inclús de política local,
acabes veient
les mateixes coses.
El que passa
que quan el que es discuteix
doncs no ho sé,
és la recollida de la brossa,
doncs mira,
t'és una mica igual,
però quan hi ha gent,
quan hi ha interessos personals
i quan hi ha drames
de persones entre mig,
no ho sé,
jo aquests dies
estic com per demanar
la dimissió de tothom
i que se'n vagi tothom a casa
perquè és...
Estem desemparats.
Què vols dir,
que estem desemparats?
Sí,
la classe política
que teòricament
els senyors
que es dediquen
a la cosa pública
estan allà
per defensar
els nostres interessos
com a ciutadans,
es dediquen
a barallar-se
com a escolars
i vam veure
com bé dius
a l'Ajuntament de Barcelona
o en vista en plens
de l'Ajuntament de Tarragona
o al Parlament
o el que sigui
i els problemes
realment no se resolen
o deixen que els resolgui
el procediment administratiu.
Perquè parlant de problemes
i de l'11M,
un any després
creuen vostès
com a ciutadans
que podem estar
entre cometes
més segurs
davant de l'amenaça
terrorista
d'aquests
d'aquests grups?
És a dir,
què s'ha millorat?
Què s'ha aconseguit
amb la comissió parlamentària,
amb les investigacions policials?
Quina sensació tenen a vostès?
I ara ho explicaré
una mica de vivència personal.
Jo tinc un molt bon amic
que viu a Guadalajara
i té els fillers
que estudien a Madrid
i cada dia
agafen aquests trens.
Quan va passar això,
el vaig tocar
a José Ramón.
Esteu bé?
Diu, gràcies a teu
perquè la nena té grip.
Si no, que era mort, no?
I te'n dones compte
que aquest tipus
d'atemptat indiscriminat
et pot tocar a tu.
Però bé,
els d'aïta també, eh?
o qualsevol tipus de coses
te'n poden tocar
i conec una persona
que fa uns dies
el van tocar
a un tiet a València
que era el metge militar
que havien de matar
fa uns dies a ETA, no?
I dius,
el tema del terrorisme
és molt pròxim
i et pot tocar a tu
com els maltractaments, no?
Et poden tocar a tu
avui o demà.
I això
et fa replantejar la vida també,
inclús
et pots fer canviar
els valors
que tens quotidians
de per què ens barallem
per això o per allò.
Aquí, sí,
jo amb això
hi estic d'acord
però voldria afegir
algun mateix.
Per exemple,
a mi el que em...
Hi ha un element
que a mi em deixa esturat
pel que parlàveu
de la seguretat, no?
Per exemple,
que hi hagi un servei
de gravació
de converses
i que perquè no hi ha
un traductor
una quantitat
ingent de cintes
van aparar a la brossa
per dir-ho
o una paperera
perquè no hi ha hagut ningú
que podria haver estat
que algunes
d'aquestes converses
segur, eh, segur
desencadenaven
prèviament
la llum
de l'arma
i hauríem
realment
pogut
solvantar
o evitar això.
Això per un costat.
Per l'altre,
els polítics
han de fer la feina
que toca.
El que passa
que molt...
I a més a més
jo crec que els polítics
ja han de ser
en una societat democràtica,
evidentment,
com qualsevol
de les altres professions
però cadascú
ha de fer la feina
que toca
però l'ha de saber
fer bé.
I el que no pot ser
és que
com que uns
no la fan bé
i els altres
protesten malament,
entre uns i altres
la pilota
pitjor que
la debacle
de l'última Copa d'Eivis.
Per tant,
doncs,
francament,
jo crec que
tothom ha de ser
una mica responsable
de la feina
que ha de fer.
el polític
ha de tenir
la sensació,
ha de tenir
la intuïció
que està representant
una societat
i que,
per tant,
allò que ell representa
no són els seus interessos
ni els del seu partit.
Perquè quan un té
la representació
que li otorguen
unes eleccions,
sí que hi va
en funció
d'unes sigles,
però quan representa,
representa la comunitat.
Per tant,
no es poden fer
situacions d'aquestes
de per tal
de desviar
l'atenció
jo ara trec
un altre cangur
aquí
que salti més
i que per tal
anem més amunt
del llistó
i que la tangent
com més amunt
la fem anar,
més distrets
tindrem el personal.
Però clar,
llavors també
et preocupen coses
que les veus
quan passa tot això,
del que deia abans
de la instrumentalització
de totes aquestes coses.
Quan veus
com s'ha portat
abans de l'atemptat,
això evidentment
ho coneixes després,
doncs com es portava
la política de seguretat
en temes d'aquests
tan pràctics
com els traductors
i tal,
però sobretot
almenys la sensació
que tens
que la política
de seguretat
que s'estava fent abans
estava en funció
de determinats interessos,
no en funció
de la seguretat
de la gent,
sinó de determinats interessos.
El Carmel,
exactament igual.
Llavors al final dius,
no serà,
per exemple,
per posar un exemple,
que tota la història
que a vegades es parla
del desplegament
dels Mossos i tal,
al final també
està en funció
de determinats interessos
i ens venen
la pel·lícula
d'una altra manera.
I això és quan et comences,
això és el que et preocupa.
Llavors pot ser,
jo l'altre dia
vaig veure
determinats polítics locals
a la manifestació
del tall aquest
que van fer
a la Mora
i a mi la fotografia
em va sobtar
perquè dius,
bueno,
si l'administració
ha de resoldre
el problema.
Siguin uns
o siguin uns altres,
però ha de resoldre
el problema.
A mi em semblava
que no tenien
que estar
en aquell cantó
de la fotografia,
sinó en tot cas
en l'altre.
No sé si m'estic explicant.
Al final...
L'administració
ha de resoldre
el problema,
però dues dades,
per exemple,
i tan recents
com avui ahir.
La línia
de l'AVE
Madrid-Lleida
no podrà assumir
la velocitat punta
mai ara.
Mai ara.
Perquè resulta
que, esclar,
es van fer ràpid
empreses
perquè hi havia
uns compromisos
electorals
que exigien
una inauguració.
Molt bé.
Per un costat.
Ara resulta
que surt
un empresari
d'aquests
que ha treballat
en els túnel
del metro
de Barcelona
que diu
que el material
que va aportar
per fer les cobertures
interiors
dels túnel
eren de baixa qualitat
perquè, esclar,
com que les comissions
que li demanaven
eren tan altes,
ell no li sortien
els números.
Esclar,
dius...
Sí, però no filmem la denúncia.
Bé,
ho ha dit en una comissaria
però, quan resulta
que ho ha de fer
en una denúncia,
en un paper,
diguem-ne,
de denúncia oficial,
com molt bé dius tu,
sembla que no ho ha formalitzat.
Bé,
és allò de
tothom diu,
tothom fa,
però ningú actua.
Ara has parlat
de la línia de l'Ave.
Jo recordo
quan van sortir
aquelles esquerdes
en els túnels aquests
d'aquí a prop de...
Els d'avissament.
Sí, de l'arriba.
De l'arriba.
Que per arreglar
jo et costava tres vegades...
Ens han estat,
ens han estat.
Estat deia,
el fiscal,
això no és motiu
que un fiscal
s'ho miri
per veure si hi ha hagut
una malversació
de fons
o a veure què és el que ha passat.
Josep,
tu estàs en una empresa privada,
en un tema d'aquests
que és un problema de gestió,
la persona que té
aquest error de gestió
té unes responsabilitats
i li pot costar
el lloc de treball.
A la pública
sembla que sigui
just el contrari.
Sí,
i diuen,
pagant justos per pecadors,
doncs,
per què fas plegar
amb aquest senyor
que no en té cap culpa,
probablement,
i no serveix per res.
Forçar la dimensió
d'un senyor
que tu estàs dient
que no té culpa de res,
llavors,
de què va això?
Tornant recuperant
una mica el fill
de l'11M,
tot i que estan barrejant
temes que realment
també estan relacionats,
però amb el tema
de la celebració
de l'11M,
demà es faran
tota una sèrie d'actes,
les víctimes,
els demnificats,
a través de la pròpia
presidenta,
la Pilar Manjón,
han dit que no
hi volen assistir.
Això d'una banda,
també s'ha demanat
en els últims dies,
sobretot davant
de l'allau
de reportatges
de premsa
i de televisió
i de ràdio,
recordant el primer aniversari,
sobretot pel que fa
a la televisió,
que no s'utilitzessin,
en fi,
aquestes imatges
especialment punyents
de la massacre
de fa un any.
què els semblen
aquestes consideracions
al voltant
dels actes
que sembla que
justament les administracions
i els polítics
són els primers
a voler realçar
en dies com el de demà
en què se celebrarà
el primer aniversari?
A mi em sembla
totalment lògic
i coherent
que els familiars
de les víctimes
de l'atemptat
o qualsevol altretat
no vulguin anar
amb una cosa
que demà pot ser
una obscenitat
i pot ser una épica baralla
entre polítics
i després que surti algú
dient que tot això
és l'empipada
del món islàmic
per la reconquista.
No fotem.
i és que és totalment lògic
i després és d'agrair
que no surtin
segons quines imatges
de visió de comunicació.
Això d'acord.
De fet,
la senyora Manjón
ja fa temps
que ho vei anunciant això,
que no cal que li facin
celebracions
perquè lamentablement
tots els afectats
tenen molta memòria
i ho celebren
d'una manera diària
quan es lleven
cada dia al matí
i han d'afrontar la vida
a partir
del moment
que surten de casa.
Però
dèiem de l'AVE,
dèiem del
Tunnel del Carmel.
Però, per exemple,
escoltin,
el tema
aquell famós
de l'accident
de l'avió
allà
en aquell país
del Càuques,
en què
hi va haver
una identificació
de víctimes.
dels militars espanyols
que no corresponien
absolutament
amb res.
Hi ha com una mena
de desconsideració
com si la gent
fos idiota.
A veure,
com podíem pretendre
fer una identificació
que es pensaven
que això no...
A veure,
si la...
Mentre hi hagi
uns interessos
de vot
i que la feina
que jo faig
es mesuri
pel resultat electoral
que pretenc...
A veure,
si això que moc
em mou
tres vots
i si això
que no moc
me'n mou
dos,
perfecte,
no ho moc.
Clar,
i això,
això és el trist.
Clar.
Si mano jo
i això,
ho tapo.
Si manen els altres
i hi ha un problema
d'aquests,
l'exploto.
Per això,
perquè al final
van als interessos
partidistes,
que ja he dit abans
que n'hi ha que són
molt legítims
però que no
s'han de portar
d'aquesta manera
i mentre un senyor
no tingui clar
que fa un servei
a la societat
i que la societat
li demana
uns anys
i prou
i li digui
miri,
vostè serà diputat
però només
s'hi dedicarà
vuit anys
i quan acabin
aquests vuit anys
ho hagi fet bé
o hagi fet malament
doncs en buscarem
un altre
perquè no cal
que el sacrifici
de la gent
per representar
l'interès públic
dur i tants anys.
Quan això no és així
i comences a veure
que la gent
està per interessos
també personals
i que hi ha gent
que està vivint millor
del càrrec polític
que té
que del càrrec
que abans tenia
o de la feina
que abans feia
és molt humà
és que a vegades
és molt humà.
Sí, però per exemple
tu ets d'una empresa
que és una multinacional
en el sentit
més positiu
del terme
i jo tinc la sensació
que els polítics
viuen una mica
obnubilats
pensant-se
que tenen capacitat
de poder
i vaja
jo ho veig
d'una manera diferent
els polítics
no tenen capacitat
els polítics
en general
no tenen capacitat
de poder
el poder
el tenen
les grans
companyies
o els grans
interessos econòmics
que mouen
els fils interns
que normalment
no es veuen
però que hi són
perquè esclar
un interès
per exemple
d'un trasbassament
de l'Ebre
tenia
una clara
directriu
que evidentment
després
quan les circumstàncies
s'han acabat
destapant
i no totes
però s'ha vist
que allò
conduïa a on?
no conduïen
a les hortes
de Múrcia
conduïen
a terra mítica
per exemple
no?
aleshores
dius
siguem més clars
a veure
una empresa
té el dret legítim
de treure'n el rendiment
econòmic
que ella
creu que pot treure
en funció de la feina
que fa
perfecte
és que tothom
treballa per alguna cosa
el que no pot ser
és que
sota d'aquests interessos
hi hagi
altres interessos
que no es comenten
que no es diuen
i que provoquen
que les decisions
siguin
aquelles que ningú
se les pot explicar
però aviam
una cosa és el pes
de les empreses
en la política econòmica
d'un país
i social
i social també
però l'altre tema
és
la política de seguretat
no, sí, clar
i el dia a dia
i tot això
em sembla que hi hauríem
de diferenciar
les dues coses
ara
el gran fantasma
de la deslocalització
ja
fa temps
que es ve anunciant
ara
un dia són els xiclets
un altre dia
seran les rentadores
i un altre dia
seran
i fa 30 anys
van venir les químiques
alemanes
al polígono de Tarragona
sí, sí
i
i
i ara
pot ser que d'aquí
uns quants anys
la deslocalització
sigui química
perquè vagin
a un altre
lloc
on
les aportacions
que es van fer aquí
siguin les òptimes
aleshores
ho dic per enllaçar
amb una dada
de la premsa local
d'avui
que deia
que d'aquí 20 anys
hi haurà un increment
tan espectacular
no sé si deia
que doblaríem
o
la demografia
bé
amb la previsió
del que avui tenim present
potser sí
potser sí
doblar no ho sé
però potser sí
que incrementaríem
però és que hem de veure
que les circumstàncies
es poden modificar
d'avui per demà
molt fàcilment
i la prova és
que avui
commemorem
un 11M
que va realment
capgirar totalment
tot un resultat electoral
d'un país
sí
a veure com que avui
estem parlant
de fet avui
l'actualitat
entre això
el record de l'11M
i la situació
de la política catalana
la veritat és que
els temes locals
queden molt en segon terme
i de fet ja estem parlant
avui amb els tertulians
aspectes més generals
d'alguna manera
amb un denominador comú
la denominador comú
que seria la desconfiança
o el distanciament
entre la societat civil
en general
i la classe política
avui segurament es veurà
o s'avisa en els últims dies
però avui es tornarà a veure
de manera clara
en una de les qüestions
que en fi
que vostès ja han esmentat
arran de la crisi del Carmel
derivada en la crisi del 3%
ara ha tingut
una altra conseqüència
que és la moció de censura
que es veu
d'aquí una estona
a partir d'aquest matí
al Parlament de Catalunya
un altre signe
segons vostès
d'aquest distanciament
que no hi ha manera
d'apropar
entre
en fi
entre ciutadans
i classe política
vull dir
la classe política
discutirà avui
una moció de censura
mentre tenim
altres temes
que afecten els ciutadans
i que en fi
que no es veuran reflectits
a la cambra legislativa
de moment
abans que comencin
sembla que sí
el que s'hauria d'esperar
és a veure
com plantegen
la moció de censura
i què expliquen
perquè a vegades
una cosa és l'instrument
que fa servir
que en aquest cas
és la moció de censura
i l'altra és
el contingut que li dones
i el que expliques
si ens centrem
només
amb el 3%
cèl·la veritat
doncs malament rai
no ho sé
jo crec que la moció de censura
no aportarà res
a la solució del carmel
enredarà més
el sofler aquest
que tenim aquí
i ara
potser sí que
podrien aprofitar alguns
i fer un exercici
d'higiene mental
i centrar una mica
més les coses
o no ho sé
jo crec que ho podrien
aprofitar
però torno a dir
com que l'experiència
almenys la meva
de la manera que jo ho veig
poder avui
és que m'he llevat
molt pessimista
doncs veig que tot
està en funció
d'interessos
i interessos
i interessos
doncs no tens cap
esperança
que això serveixi per res
només que
com deia
algú per la ràdio
el minut de glòria
del senyor Piqué
o algun intent
d'algú
que va enfonsant més
algun altre partit
no ho sé
al final
poca cosa
en Piqué deia
que l'emoció de censura
és instrumental
és l'únic mecanisme legal
que té
dit el Parlament
el grup popular
per fer parlar
el president
pel número de descons que té
però aquest debat Joan
pot accentuar
aquest distanciament
del que tant s'ha parlat
en els últims dies
Sí, però no és tan sols
l'emoció de censura
si parles amb el ciutadà
de peu
que no està
ficat
en política
el ciutadà
està fastiguejat
se'n poden anar
tots
a determinats llocs
que no dic
per temes olfactius
però
la gent està cansada
i jo em prentejo
si això acabés
amb unes eleccions
anticipades
quin percentatge
d'abstenció
tindríem
perquè la gent
està cansada
i avorrida
i ho hem vist
a les eleccions
europees
i el comentari
de la gent
és que
el que hem dit
tot al matí
que sembla que ens estiguin
prenent el pèl
entre uns i els altres
Això
perdoneu
però
he de fer referència
al meu món professional
un alumne motivat
és aquell alumne
que
té sintonia
amb allò
que se li explica
i per tant
allò que entén
és allò
que és capaç
d'avaluar
i de ser avaluat
per tant
el ciutadà és igual
el ciutadà respon
en funció
d'allò
que se li explica
les últimes eleccions
que eren
les del
del referèndum
hi va haver
una abstenció
considerable
però és que
algú em pot explicar
amb quina capacitat
els polítics
de torn
quan feien la campanya
explicaven bé
què volia dir
aquell
tractat
que
n'hem
denominat
diguem
la Constitució
però que no deixa
de ser un tractat
per la Constitució
per tant
doncs
això és igual
a veure
una persona
és capaç
i respondrà
en funció
d'allò
que entengui
que ha de
respondre
i cada vegada
com que la distància
entre allò
que es vol dir
o el que no es diu
i allò
que s'ha d'entendre
i no s'entén
és més gran
cada vegada
hi ha més incomunicació
i la incomunicació
crea grans
no oasis
si voleu
grans deserts
de cultura
i
qui té un desert
de cultura
i el controla
acaba
dominant
el latifundi
i el latifundi social
inculta
és molt fàcilment
manipulable
per tant
perdoneu
no és que jo sigui pessimista
és que la realitat
la gent ha d'estar
com més informada
millor
però ben informada
no informada
de qualsevol manera
avui dia patim
un excés d'informació
jo crec que
hi ha d'haver
una informació
però
correcta
l'excés d'informació
és dolent
però
el filtreig d'informació
hem de fer
n'entros
clar però és que
la gent se l'ha d'educar
a saber ser crítica
i a saber triar
que ja ho és
crítica
jo no sé
si tenim ganes
que ens segueixin informant
i si més no
les mateixes cares
és que
quin tipus d'informació
arriba al ciutadà
per exemple
els mítins polítics
teòricament
abans
amb campanya electoral
doncs han de servir
perquè la gent
que vulgui conèixer
les iniciatives dels partits
o les ideologies
i tal
doncs vagin i s'informin
però
qui va
escoltar el mítin
d'un altre
són arengues
bueno
al final són actes
que l'únic sentit
que tenen
és quan la televisió
connecta en directe
per exemple
poso una dada
ahir mateix
al congrés
aquesta història
d'haver
el president del govern
haver de donar
una resposta
a nivell de partit
del repte
que li fa
el president
de la cambra
sobre l'ús
de les llengües
i hem arribat
a un punt
que si tenim
una constitució
si hi ha una constitució
que les reconeix
no parlem més
d'aquest tema
s'utilitzen
doncs molt bé
s'utilitzen
i aquest matí
el senyor Jiménez
de los Santos
amb una altra tertúlia
que diu
que el Bambi
de hace no sé cuánto tiempo
ahora se ha convertido
en un pájaro espino
no sé què
perquè resulta
que per comptes
de dir Carmel
o ara diu Carmel
a veure
jo francament
em dóna
una angoixa
però de vomitera
absoluta
sentir determinades
pèrdues
pèrdues
de diner
informatiu
en programes
d'aquest tipus
i cada vegada
estem acostumant
a la salsa rosa
i el tomate frito
el que sigui
i ho dic
amb una certa
propensió irònica
però sense ironia
és amb una realitat
punyent
i què hem de fer
doncs
abans d'aquesta situació
en fi
avui ja veig
que acabarem
la taula
no
què hem de fer
doncs
que els responsables
que tenen
o que els polítics
que tenen
una responsabilitat directa
han de ser clarament
molt més didàctics
molt més observadors
de la realitat
i saber ajustar-se
a allò que es demana
de la responsabilitat
que se'ls hi entrega
per recobrar
el que dèiem
al principi
de la tertulia
el pitjor de demà
quan veiem la celebració
de l'11M
serà fins i tot
veure la falta d'unitat
entre els polítics
que avui hem comentat
serà la imatge
més trista
d'un any després
la imatge més trista
són els morts
però
sí
però el Ricard
s'ha de veure amb el que viu
els actes de demà
que hi haurà de celebració
en què fins i tot
ni els partits
s'hauran pogut posar
amb unanimitat
amb les conclusions
el saber
que un diu blanc
no perquè pensi blanc
sinó perquè l'altre
diu negre
perquè això va així
Ricard el que has de fer
és trucar a la Nicole Kidman
convidar-la a la tertulia
i comencem a arreglar
i canviar d'altres
i parlar d'altres qüestions
exactament
en fi
potser podríem acabar pensant
que avui
ja pràcticament
sembla que arriba la primavera
encara fa fred
a aquesta hora al matí
però veient aquest sol
i en fi
aquest temps
de mitjans de març
pràcticament
doncs en fi
es fa pensar
que s'acaba aquesta onada
s'acaba aquesta onada
tampoc ha estat tan greu
qualsevol diria
que tenies els micròfons
congelats
Francesc
s'ha fet molt de fred
aquest hivern
i d'això n'hem parlat
molt a les tertulies
perquè em feia molt de fred
en fi senyors
s'acaba avui
aquesta estona
de comentari
hem barrejat una mica
qüestions
de l'11M
del tema del Carmel
la moció de censura
que es debata avui
al Parlament de Catalunya
el distanciament
entre polítics i ciutadans
en fi
tot això amb el Joan Menchon
amb el Francesc Roig
i amb el Josep Artran
a tots tres
gràcies per compartir aquesta estona
amb els ullens de Tarragona Ràdio
i fins la propera
bon dia
bon dia
aderopo
on
an ho
they
an
an
an
an
an
an
an
an
an
an
an
an
an
an
an
an
an
an
an