Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Un quart de català, l'espometa que porta el micròfon, que l'hem canviat,
hem posat una de nova que ja feia falta renovar-la.
I bé, benvingut. Després de l'absència, més que justificada la passada setmana,
fèiem vacances, clar, el centre funciona una mica horari i vacances escolars, podríem dir, no?
Sí, bastant. De fet, durant la Setmana Santa ha estat tancat l'edifici en conjunt,
no només el centre, sinó tot l'edifici de l'antiga audiència, que és municipal, ha estat tancat.
El que passa és que avui teniu molta feina, i no només el centre, sinó que hi ha un acte aquesta tarda també destacat important.
L'hem esmentat aquest matí ja a l'agenda, que és el llorament d'aquest premi a la normalització lingüística.
Sí, de fet, ara, diguem que ara que comença aquest trimestre, que és l'últim trimestre del curs,
també és el trimestre en què, si durant l'anterior trimestre hem estat preparant les coses,
ara és quan ens veuran, i diguem la primera cosa grossa que fem és aquesta,
però ara el mes d'abril i el mes de maig és també quan fem les activitats, diguem, culturals.
I cara a Sant Jordi...
I cara a Sant Jordi, totes aquestes coses que els pròxims dies anirem parlant.
Però avui parlem del que és avui, i és aquest lliurement del Premi a la Normalització Lingüística de Tarragona de l'any 2004,
que es fa avui, aquesta tarda, a les 7 de la tarda, a la sala d'actes de l'Ajuntament,
i que tindrem la presència del secretari de Política Lingüística,
que també al mateix temps és president del Consorci per la Normalització Lingüística,
que va tenir és el meu cap màxim, és el capus màximus de la meva feina,
i serà ell qui vindrà a fer l'entrega...
Del jefe, del jefe.
Sí, el quefe, que diem en Tarragoni de la part d'altra, és el quefe.
El quefe.
I el guanyador, que va ser, recordo, va ser Cinemas Oscar de les Gavarres
per la seva promoció i la difusió del cinema en català a les pantalles que hi tenim per aquí,
doncs és l'empresa que ha fet una aposta i que continua fent-la per les pel·lícules natales,
a l'últim programa parlàvem de les estrenes de Setmana Santa,
la que s'estrenava...
Els robots, alguna altra més que es deia en català també.
Sí, robots i el Team Amèrica que s'estrenava a mitjans de Setmana Santa el dimecres,
ara fa una setmana, doncs bé, aquestes pel·lícules en català es poden veure a Tarragona en aquestes sales.
I bé, el, diguem, el veredicte ja va ser el novembre,
ja avui fem l'acte de lliurement,
que es completarà amb una conferència del secretari de Política Lingüística
i president del Consorci, Miquel Puello,
sobre, lògicament, del tema que estem parlant,
que és el tema del català en el món audiovisual.
Si estan interessats sobre el tema...
Sí, sí, és a la sala d'actes de l'Ajuntament,
ara ja haurem de dir quin dels tres, no?,
el de la plaça de la Font.
Ah, clar.
El de la plaça de la Font, el de sempre.
L'institucional per actes institucionals i tot això,
allà a la sala d'actes hi haurà aquest acte a les set de la tarda,
i bé, doncs comptem amb l'assistència del president del centre,
dels membres del jurat i també públic que vindrà a veure aquesta conferència.
Recordo, per exemple, temes del món audiovisual que hem comentat fa poc,
a part de les estrenes cinematogràfiques,
el tema de la prestatgeria única, el tema del doblatge,
totes aquestes coses suposo que són les que avui ens explicarà
en detall i ordenadament i quins plans té el govern en tot aquest sentit,
els que ja s'estan fent i els que es faran pròximament.
Tot això, doncs, avui a les set de la tarda,
un acte obert a tothom que hi vulgui assistir
i que tingui interès per com està el tema del català en el món audiovisual.
Serà Miquel Pollo, qui presidirà aquest acte i farà la xerrada.
I avui, seguint l'actualitat de la llengua, hem d'afegir dos noms propis,
el de Joan Martí i Salvador Giner,
que són els candidats a la presidència de l'Institut d'Estudis Catalans.
Exacte, justament.
I aquesta és una cosa una mica curiosa, que estem en un impàs,
perquè la presentació de candidatures es tancava ahir a la tarda,
a les 6 de la tarda oficialment,
i l'obertura d'apliques oficialment no serà fins demà al migdia.
Però, en aquestes situacions i en aquests casos,
ja sol passar que això suti avui a tots els mitjans de comunicació,
diguem, els públics i els que es poden comprar aquí,
però també per internet circula per tots els webs de notícies,
que sovint freqüentem i comentem aquí.
Es tracta de, com deies, Joan Martí i Castell,
i Salvador Giner són les dues úniques candidatures.
Es pensava que n'hi hauria més, n'hi podia haver dos més,
però finalment no s'hi han presentat.
Diguem breument qui són.
aquests dos...
N'hi ha un que és conegut aquí, perquè ha estat rector de la universitat.
Comencem per Joan Martí i Castell,
perquè és el que ens és més pròxim i més conegut,
més pròxim per moltes raons, perquè és filòleg,
perquè va ser el primer rector de la Universitat de Ribera Virgil
al moment que es va constituir com a tal,
perquè és de Tarragona,
i perquè és del nostre gremi, de la llengua.
També diguem que és el president del Termcat,
un altre organisme que sovint apareix per aquí,
al nostre quart de català.
també va ser el primer president de l'Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives,
que és aquell de totes les universitats de l'àmbit lingüístic català, etc.
I una altra cosa destacada que diria en aquest cas i en aquesta candidatura
és que a l'enquesta candidatura també hi apareix Joan Francesc Mira,
premi d'una de les lletres catalanes,
valencià, però doncs diguem que és potser dels noms que hi ha per aquí,
és un dels que és conegut en àmbits culturals,
no només estrictament lingüístics,
sinó en àmbits culturals i literaris bastant conegut.
Aquí a Tarragona també hi ha estat,
em sembla, algunes vegades en qüestió dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona.
I bé, aquesta és una candidatura.
L'altra és la de Salvador Giner, que és sociòleg,
que és l'actual president en funcions,
perquè era el vicepresident al moment que va morir l'antegre president,
Josep Laporte, Reusen, fa un parell de mesos, em sembla,
no repara un moment, amb el seu moment ja ho vam dir.
I bé, ara la qüestió és aquestes dues candidatures,
les eleccions, atenció, són el 9 de maig, les votacions,
i tal com pel que jo he vist pels papers,
no està gens clar.
Estan bastant igualats, no?
La cosa està igualada, per un sentit ja la candidatura continuïsa,
de l'actual president en funcions, amb els membres que incorpora,
però també hi ha, a la candidatura de Martí Castell,
també hi ha persones que ja havien estat al costat de Laporte,
a la direcció de l'Institut de la Ciutat de Tarragona, etc.
Bé, suposo que, com a filòlegs i com a lingüistes,
a nosaltres ens interessa més que sigui un filòleg,
el president de l'Institut de la Ciutat de Tarragona.
De totes maneres, com que nosaltres no hi pintem res,
no podem ni votar ni fer res,
doncs ens posem com està la cosa,
i esperarem el 9 de maig a veure què passa.
Doncs ja informarem oportunament quan arribi el moment.
Parlem de la reforma educativa.
Avui és un dels temes destacats i importants,
però en referència a la reforma educativa des d'un quart de català,
no parlem de l'amplitud i la transcendència de la reforma en general,
sinó dels aspectes que pertoquen aquest espai,
i és que aquesta reforma no retallarà les hores de català a primària.
I clar, donada la notícia de forma així, no retallarà.
Què vol dir? Què passa? Que s'havien de retallar?
Faci en memòria.
Ara la farem.
Aquesta llei orgànica d'educació que es diu així,
que es presenta avui,
encara no està presentada,
però els diaris ja en fan un abans dels punts principals,
efectivament un dels temes, diguem, delicats
i que interessava, diguem,
a les comunitats amb llengües diferents del castellà,
no només a Catalunya,
això també afecta als altres comunitats
amb altres llengües diferents del castellà,
és aquesta,
que no es retoca en absolut
les hores dedicades a la llengua pròpia
de cada comunitat que té llengua pròpia diferent del castellà,
ni a la primària, etcètera, etcètera.
Què vol dir això?
És que a l'esulta que hi havia una anterior llei de qualitat
dissenyada pel govern anterior del PP,
que era el que va aixecar la polèmica amb aquest tema,
perquè aquell projecte de llei
que ara serà derogada,
aquella llei serà derogada,
i de fet en l'aspecte lingüístic no s'ha arribat a aplicar,
almenys a Catalunya no s'ha arribat a aplicar,
perquè aquella llei de la qualitat
havia exigit que fossin quatre hores setmanals
les que es fessin de castellà,
de llengua castellana a primària.
Quatre hores setmanals,
i això en principi no permetia cap discussió,
s'havien de fer així.
Això implicava que s'havien de retallar les hores de català,
de llengua pròpia,
que es feien a les escoles a Catalunya.
Això no es va arribar a aplicar,
que jo sàpiga en cap moment.
Dubto que cap escola guai s'hi ha fet,
perquè des del primer moment hi va haver
un aixecament d'entitats,
començant per Òmnium Cultural
i continuant per la Federació d'Associacions de Parcs d'Alumnes
de Catalunya, i tots els sindicats del món de l'ensenyament
es van engegar ràpidament en una campanya l'any 2003
en contra d'aquesta de l'OCE
i a favor del manteniment de les hores de català.
Per tant, la cosa de moment quedarà així.
A primària, els dos primers cursos de sis i set anys,
primer i segon,
es continuaran fent, com s'havia fet fins ara,
des de la llei anterior de l'any 90,
es continuaran fent dues hores de llengua catalana,
dues de llengua castellana,
i una hora i mitja d'estructures comunes,
que són estructures comunes de les dues llengües,
que, òbviament, com que són llengües romàniques,
les dues tenen moltes coses en comú,
i aquesta assignatura, aquestes hores,
aquesta hora i mitja d'estructures comunes,
normalment a la majoria de col·legis es fa en català
perquè sol ser la llengua vehicular de totes les assignatures.
Això és així, tal com està ara,
i, en principi, no es preveu que aquest aspecte de la llei
s'hagi d'impugnar, ni es pugui no aprovar, i tot això.
De moment, doncs, informem d'aquest fet perquè no...
Que hi hagi pau, que hi hagi pau d'esperit.
Estàs desconegut, Enric.
En fi, fem una pausa i parlem de novetats editorials i informàtiques.
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntaris per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns i t'informarem al telèfon 977 24 35 27.
Parlem, doncs, de novetats editorials i informàtiques.
Carta dels endrets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes
en l'àmbit de la justícia.
Traduïm?
Sí.
Bé, això no cal traduir-ho.
És la carta dels endrets lingüístics.
Però si és una web, si és un llibre, si és un manifest.
És un cartell que es penjarà pròximament
a totes les dependències judicials de Catalunya.
Resumidament és això.
Aquest és un tema que ja ve des de fa quasi un any,
fa quasi un any que es va començar a remenar això
i es va redactar aquesta carta de drets,
que ara llegirem perquè són sis punts
que crec que cal llegir.
Aquest és un document fet pel Col·legi d'Advocats...
Com es diu això? Un moment.
És el SICAC.
Col·legi d'Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya.
El SICAC.
I aquests, juntament amb l'Associació de Juristes
en Defensa de la Llengua Pròpia,
que són els que van impulsar aquesta carta,
ells i el Departament de Justícia han fet aquest document,
que ja fa...
A l'octubre ja vam anunciar
que s'havia de publicar i penjar per les oficines d'això,
però va quedar aturada la cosa una mica
per qüestions tècniques,
que s'havia de reeditar tot això.
I ara ja finalment sí.
Ara, aquesta setmana, això ja està en marxa.
M'he informat i efectivament
a les oficines de justícia d'aquí Tarragona
han rebut un centenar de cartes d'aquestes
que s'han de penjar els pròxims dies,
es penjaran de totes les dependències.
També els tècnics lingüístics del Departament de Justícia
tenen aquesta carta a mà.
I també suposo que estarà disponible
en altres llocs.
A banda que es pengi a tots els despatxos
on un ciutadà pugui entrar,
també estarà disponible, per exemple,
suposo que els jutges també l'arriban
per allò de l'idioma.
I què ve a dir aquesta carta?
Aquesta carta diu el següent.
Té sis punts.
És una carta que es veu fàcilment,
es visualitza de seguida
perquè està feta d'una forma gràfica,
amb colors i amb els sis punts destacats
amb cercles vermells perquè es vegi bé.
I diu el següent.
Els sis punts són els següents.
El títol és Carta de Drets Lingüístics
dels Ciutadans i Ciutadanes
en l'àmbit de la justícia.
1. Pots utilitzar el català als jutjats
i tribunals ubicats a Catalunya
sense cap entrebanc
i sense que t'ho impedeixi ningú.
2. Tens el dret
que tot el que diguis davant d'un tribunal a Catalunya
es faci constar en la teva llengua.
3. Pots presentar documents en llengua catalana.
Si el document ha de tenir efectes
fora de l'àmbit lingüístic,
els poderes públics n'han de gestionar la traducció
sense retards injustificats.
4. Dintre de Catalunya
pots demanar que el procés es dugui a terme
completament en la teva llengua.
5. Cap organització prestadora de serveis públics
ni cap persona dependent d'administracions
que actuen a Catalunya
pot al·legar desconeixement de la llengua catalana
davant dels jutjats o tribunals.
6. Els poderes públics
han de promoure l'ús del català
a l'àmbit judicial.
Això són els sis punts.
I a sota hi ha una coseta petiteta,
són quatre línies en lletra molt petiteta
que deu ser del 7,
que són normativa que regula els drets lingüístics.
i hi ha les referències de les lleis
com la de política lingüística,
com la llei orgànica del poder judicial
i una sèrie d'això.
Aquesta és la cosa
que es penjarà aproximadament
a totes les oficines judicials
i, per tant,
quan un entri als jutjats
veurà això
i suposo que servirà
perquè més d'un
no canviï d'idioma
i ho faci en català.
El que passa és que no ho digues,
calla,
que jo faria un formulari
però no en sé fer
de formularis d'aquests jurídics en català.
el CICAC,
que precisament té una web
que ens facilita això, no?
Sí,
de fet,
aquest CICAC,
el Col·legi d'Il·lustres,
Col·legis d'Advocats de Catalunya,
si anem a la web,
l'adreça és molt senzilla,
www.cicac.org,
aquí,
a la pàgina principal,
tenim un,
hi ha una banda a dalt de tot,
hi ha un diu
Col·legi d'Advocats de Catalunya,
Col·legis d'Advocats,
Joves Advocats,
Normalització Lingüística,
Catacroc,
fem clic aquí
i anem a parar
a l'apartat
de Normalització Lingüística
on trobem
el Diccionari Multilingüe,
enllaços del Diccionari Català
Valencià Balear,
el Justitem,
que és una base
de terminologia de justícia,
el Cercatem del Termcat,
la Constitució Europea en català,
el Diccionari de no sé què
i tota una sèrie de coses
i també
si anem a Bulletí,
a la banda de l'esquerra
hi ha una cosa que diu
Bulletí,
apretem aquí
i surt el Bulletí
que és quinzenal
del CICAC
i on apareix aquesta notícia
que acabem de donar,
des d'allí també
podem clicar l'enllaç
i tenir aquest document
que acabo de llegir,
tenir-lo en pantalla
i ens el podem imprimir
en PDF
amb els mateixos
Coloret la Mar de Mono
i també hi ha
una altra notícia important
que és aquesta
del CD-ROM
que es diu
Formularis Jurídics 2004-2005
que edita cada any
la Comissió de Normalització
Lingüística del CICAC
ja fa anys
que l'anem comentant
aquest ha sortit ara
que té Formularis
de tots els àmbits jurídics
Formularis cedits
per l'editorial
Deustó
que és una editorial
del País Basc
que és la que edita
la jurisprudència
de tots els tribunals
de l'estat espanyol
tota la jurisprudència
la publica
aquesta editorial
alguna vegada
ja ho hem dit
n'hem parlat
que també
ara ja s'edita
això
en CD-ROM
i en les quatre llengües
oficials
de l'estat
que antigament
només anava en castellà
això
ara ja es fan
totes les llengües
també
inclou formularis
de dret civil
balear
un recull
de terminologia
i fraseologia
administrativa
i tota la col·lecció
en PDF
allò tal qual
ho tindries en paper
de la col·lecció
de criteris lingüístics
que edita
la Secretaria
de Política Lingüística
una coseta
un detallet
d'aquests formularis jurídics
interessant
que s'inclou
per primera vegada
en el formulari
és una cosa
que se'n diu
altresí
en el qual
sol·licitem
que el procediment judicial
es tramiti en català
l'altresí
no és un document
no és altra cosa
que un petit document
en què s'afegeix
a qualsevol documentació jurídica
no sé si ho explico gaire bé
però més o menys és això
és un document
que s'adjunta
a l'iniciar un procés
o a un moment
que es tramiten documents
d'un procés
que veia a dir això
altresí
cinquè
són allò
van dir-en a ser
anotacions
o notes a peu de pàgines
sobre aquest procediment
que volem això
aquest altresí
diu
que l'empara
d'allò disposat
de l'article 3
de la llei udegànica
tal tal
de desembre
d'estatut d'autonomia a Catalunya
i l'article 9
de la Carta Europea
de Llengües Regionals
i de conformitat
amb l'article 13
una sèrie de coses
etcètera
de tots aquests documents legals
totes aquestes lleis
que afecten el tema
interesso
que el procediment
aquest donarà lloc
a aquest escrit
de demanda
sigui tramitat
i substanciat
en llengua catalana
si fins ara
aquest document
no devia existir
es deia de viva peu
i així anava la cosa
ara hi ha un document
que l'advocat
el pot adjuntar
amb la documentació
i que es queda clar
i per escrit
que això ho volem en català
novetats
en el món
també dels tribunals
del món jurídic
i per acabar
el quart de català
d'avui
recuperem
aquella sèrie
que vam començar
en el seu dia
i que ha patit
en diverses interrupcions
en els darrers espais
però que avui
recuperem
com dèiem
el capítol 18
de les llengües cèlptiques
en gaèliques
avui parlem
del gaèlic irlandès
aquesta ja és més coneguda
que d'altres
que s'ha esmentat
altres vegades
sí
i això ho vam deixar
aparcat a l'últim programa
perquè com que
eren tres
el paquet de llengües gèl·liques
són tres
i d'això
deixem-ho per després
i les farem 6 seguiretes
i quedarà més fresca
la cosa
aquest és el grup
que havíem presentat
en els penúltims programes
que és el grup
de les llengües gèl·liques
que són tres
el gaèlic irlandès
el gaèlic iscosès
i el gaèlic manx
de l'illa de Man
del canal de la mànega
que havíem dit
no de la manxa
no era el canal de la mànega
ni el de la manxa
sinó que era
el gaèlic manx
es parla de l'illa de Man
però això serà d'aquí dues setmanes
avui parlem de l'irlandès
gaèlic irlandès
gaèlic irlandès
n'hi ha aproximadament
una mica més
d'un milió de persones
parlen gaèlic irlandès
de les quals
un milió
viuen a la República d'Irlanda
un estat independent
i uns 80.000
a Irlanda del Nord
que depèn de
no sé ben bé
és que clar
és un tema complicat
complicat
jo parlaré de llengua
no de política internacional
ni de Gran Bretanya
la cosa és aquesta
llavors aquí hi ha dues situacions
els que estan
en un país
independent
i autònom
com la República d'Irlanda
aquest milió
de persones
que parlen gaèlic
d'Irlanda
tenen una sèrie
de drets lingüístics
que els altres no tenen
anem a pams
comencem pels de
i a més a més
aquí es demostra
en aquest cas
que fins i tot
en el cas que
malgrat que
hi hagi un estat
independent
i que la llengua
si ho fial
això no garanteix
en absolut
la pervivència
d'una llengua
perquè no sé
quants milions
d'habitants
té Irlanda
però de fet
només un milió
parla
gaèlic
a més a més
des que al segle XII
van començar
a envair-los
els anglesos
van començar
a envair-los
i guanyar
clar
si no haguessin guanyat
si te'n vaixen
però perden
i te quedes tu
una altra vegada
doncs no passarà
però que van guanyar
els anglesos
doncs evidentment
la influència
de l'anglès
i diguem
perquè
els que parlaven anglès
són els que manaven
i els que tenien el poder
els que tenien la paella
pel mànec
per tant
això va en detriment
de la previvència
de la llengua pròpia
i
l'anglès
amb els segles
des del segle XII
començant fins al segle XVI
va adquirint prestigi
i prestigi
i això és en detriment
de la llengua autòctona
la cosa
està així
però és que
a més a més d'això
a la
diguem
a les ciutats irlandeses
de la República
d'Irlanda
on es parla
on es parla
el gaelic
són
les diré
amb el nom
primer
en gaelic
i després
el gaelic
jo no sé com es pronuncia
però ho llegeixo
tal com està
baileata
cliat
ningú sap què és
però si diguem dublín
si diguem dublín
tothom ho sap
un altre és
corcaif
que si
ningú sap què és
però si diguem corc
ja sona més
un altre seria
gailim
que ningú sap què és
però en canvi
Galway
sí
perquè a més a més
té universitat
i l'única universitat
on es pot estudiar
la carrera
de filologia
gaèlica
diguem-ne
i a Irlanda
del nord
la ciutat més important
on es parla
el gaelic
és
Bealfeirste
que ningú sap què és
però en canvi
si dic que és
Belfast
tothom ho sap
què passa amb això
doncs resulta que
els propis irlandesos
fins i tot
els que parlen
en gaèlic
i fins i tot
estan en la retolació
de la toponímia
en gaèlic
la gent coneix més
la toponímia
en anglès
que no passa en gaèlic
aquesta és una
és una trista realitat
però que s'exemplifica
com està la situació
una mica
sociolingüística
de tot això
no gaire bé
no
el que dèiem abans
políticament
a Irlanda
el gaelic
té reconeixement oficial
és la primera llengua
a la república
i en canvi
el nord
és tot el contrari
a Irlanda del nord
no té cap reconeixement oficial
no es pot utilitzar
ni a l'administració pública
ni a la de la justícia
ni a la local
ni a la toponímia
ni a l'ensenyament
ni res de res
en canvi
a l'Irlanda sí
en tots aquests àmbits
desoficials
es pot utilitzar
les publicacions
són escasses
però n'hi ha algunes
hi ha en setmanaris
hi ha una emissora local
exclusivament en gaèlic
hi ha una televisió pública
que emet un 5%
de programació en irlandès
i la producció editorial
és escassa
i bé
grups en gaèlic
doncs
grups que cantin en gaèlic
hi ha un grup famós
que es diu Clannet
però en canvi
a Irlanda
tant la música
com la literatura
els més coneguts
els que s'han expandit
i són coneguts del món
no canten
ni escriuen en gaèlic
són grups
i són escriptors
que ara citaré
que cap d'ells
utilitzen la llengua pròpia
sinó que ho fan tots en anglès
grups
U2
Sinito Conor
Van Morrison
o Enia
per dir-ne 4
i d'escriptors famosos
alguns d'ells
Premis Nobel
James Joyce
Jonathan Swift
Samuel Beckett
Bram Stoker
i fins i tot
l'últim nobel
de l'any 90
l'últim nobel gaèlic
és Seamus Heenik
aquest sí
aquest escriu en gaèlic
és l'únic
però tots aquests altres
que he dit
fins ara
que són conegudíssims
escriuen en anglès
i així està
el gaèlic irlandès
que
malgrat el que sembli
és dels que estan millor
Jo és el que t'anava a dir
que de les llengües cèlptiques
gaèlices
jo diria que és
la més privilegiada
en aquests moments
Sí, sí
exacte
així està la cosa
la setmana que ve
veurem com està en Escòcia
per exemple
Enric Garriga
moltíssimes gràcies
fins la propera setmana
la setmana que ve
més
adeu-siau