La Biblioteca Pública de Tarragona
En aquest sentit, aquest any s'escau el 150è aniversari del naixement de tot un personatge del camp de Tarragona.
Eduarra, un personatge que, com altres, probablement valgui la pena que es recordi, que es reivindiqui.
Al llarg de l'estiu s'han desenvolupat diferents actes organitzats des de la ciutat de Reus, que era el lloc on va néixer,
però també des del Departament de Cultura de la Generalitat.
La Biblioteca Pública, com dèiem, aposta per continuar donant veu a través del temps a aquests personatges.
I heu acabat una guia magnífica i molt àmplia d'Eduardo de Igüell, no, Esteban?
Sí, és Eduardo de Igüell, que va néixer a Reus el 1855 i que va morir a Poblet el 1941.
És d'aquests personatges que potser no és gaire conegut fora de l'àmbit estricte de Reus
i dels pobles del costat d'Escornalbou, però que és un personatge que s'hauria de reivindicar
per la gran, per la multitud de vessants que té.
Ara que s'ha esmentat d'Escornalbou, probablement a la majoria de nosaltres,
Eduard Toda, en sigui familiar al seu nom, perquè va ser una mica l'artífex de la recuperació
d'aquest magnífic espai, sobretot per activitats culturals i com a museu.
Sí, ell el va, allò era un convent, ell el va comprar el 1911, el va començar a restaurar
una mica, val a dir, d'una forma així bastant lliure, va ser ell primer el que va dir
d'aquell lloc era un castell, quan no ho havia sigut mai, havia sigut una cartoixa,
havia sigut doncs un monestir, i el va començar a restaurar d'una forma, val a dir,
que molt lliure. Va ser residència seva aproximadament fins l'any 1928, que cap allà,
el 1930 o així, va anar a viure a Poblet, però ell va estar-hi allà durant molt de temps.
Allí va plegar una biblioteca impressionant, deien que quasi 60.000 llibres,
i era un punt de trobada també per tota la intel·lectualitat del moment que hi anaven
tant a consultar-lo amb ell com a la biblioteca, com tota una sèrie d'objectes que tenia.
Eduard Todegüell es considera, per exemple, que és el primer egiptòleg català i espanyol.
Ell era diplomàtic, va ser a l'Egipte, que el 1885, aproximadament, estava al Caire,
i va començar a fer, com se n'hi diu, excavacions, i té un parell, té tres llibres publicats
sobre Egipte. I també, aprofitant el 150 aniversari,
per exemple, la Societat Catalana d'Egiptologia ha editat un DVD
que tracta d'això, de l'etapa egípcia d'Eduard Todegüell.
Però és una persona que té molts més vessants.
Jo sóc el que t'anava a dir, que no és allò reivindicar la figura
i l'obra d'Eduard Todegüell perquè sí, perquè s'escau l'aniversari,
és que realment és una llàstima que un personatge,
de les seves característiques, es perdi en la ignorància.
Perquè, clar, un home que va viure molts anys
i li va donar temps de fer moltes coses.
Sí, indubtablement. Vull dir, va ser...
A veure, de petit ja hi ha una cosa que tothom diu.
Resulta que era només tres anys més jove que Gaudí
i van coincidir a Reus a l'escola.
I que amb ell, amb Gaudí, ja de petits,
ja van pensar un projecte molt infantil, si vosaltres voleu,
de recuperar Poblet.
El primer projecte de restauració de Poblet ja de petits l'havien fet.
De petits, què vols dir més o menys?
Doncs que tenien 8, 9, 10 anys.
Amb 8, 9, 10 anys es plantegen restaurar Poblet?
No, no, realment.
Somnis i coses d'aquestes així, no?
Va ser una persona que va fer carrera diplomàtica,
això vol dir que va ser cònsul a la Xina,
que va estar a Macau, que va estar a Hong Kong,
que va estar al Sinki, a Londres, a Nova York, al Cairo,
com hem dit abans.
Va ser una persona que, per exemple,
que també té fets llibres de viatges,
un sobre Macau i un altre sobre una primera guia de la Xina.
Que això, doncs, l'any 92,
el Departament de Cultura va tornar a reditar.
Bé, és un llibre que es diu Viatge a la Xina
i explica, doncs, una mica les seves impressions
allà, quan ell feia, doncs, de diplomàtic.
Jo el que t'anava a preguntar és que per la varietat de la seva obra
i per altres circumstàncies
és força inclassificable en la seva època, no?
Sí, sí, i potser aquesta és una de les raons,
potser perquè no ha estat massa clarament reivindicat per ningú.
ell, doncs, va anar a Madrid,
va ser a fer la carrera, doncs, a Madrid,
va entrar, doncs, com a funcionari de l'Estat,
va participar en el moviment de la Renaixença
a través de la coneixença amb Víctor Balaguer,
però, doncs, va ser una persona
que difícilment està al cavall
entre Tarragona, Reus, Madrid,
una mica Barcelona i pràcticament tot el món,
doncs, ben poques...
suposo que no va poder establir uns lligams molt densos,
molt forts,
i, per altra banda, doncs, ell també, doncs,
no era modernista,
no el podies classificar,
tampoc noucentista,
també va ser dels que van rebutjar
les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra,
encara que, després, doncs,
als anys 30 els va...
o les va assumir,
va ser una persona, doncs,
liberal,
i en aquella època de polarització,
per uns, pels de dretes,
eren massa d'esquerres,
i pels d'esquerres, doncs,
eren massa de dretes.
Després, doncs,
d'alguna manera,
ell va...
es va recloure
a Poblet,
durant la guerra,
això, doncs, és clar,
per segons quins del bàndol, doncs,
republicà,
això era mal vist,
després, doncs,
acabada la guerra,
el tigllaven d'anticlarical,
de catalanista,
de no ser un efecte al règim,
és a dir,
va haver de patir una mica, això,
l'estal mig,
i no ser massa...
Molt independent,
en la seva manera de fer.
Clar, davant d'un personatge així,
des de la biblioteca pública,
que us plantegeu fer una guia,
aviam que es pot consultar
en forma de paper,
però, diguem-ne que a internet
és de les maneres, doncs, més...
Sí, sí, sí, també és accessible
amb internet.
Com l'heu plantejat?
Perquè, clar, dius,
calla, tot això s'ha d'endreçar...
Bé, una guia, aquestes guies,
nosaltres les plantegem,
les plantegem sempre més o menys,
de la mateixa manera,
fem una petita introducció històrica,
o biogràfica del personatge,
que ajudi a situar-lo,
i, és clar, vull dir,
les guies les plantegem
com una difusió del fons de la biblioteca.
Per tant, doncs,
posem, doncs,
la bibliografia que tenim
sobre Eduard Toda,
és a dir,
obres que part...
obres, articles que parlin d'ell,
i bibliografia que tenim
feta per Eduard Toda,
disponible a la biblioteca.
Ja hem dit, per exemple,
que els llibres aquests
d'egiptologia del segle XIX,
doncs, en va escriure tres,
nosaltres en tenim dos,
doncs,
senzillament,
això és una eina de difusió
de l'obra i del personatge.
En d'Egipte,
en de l'Alguer,
també,
és que pel que veig...
Sí, també,
també, doncs,
va ser,
és un dels artífecs,
una mica,
que es tornés a recordar
que, doncs,
a Cerdènia,
a Itàlia,
hi havia un poble,
que és l'Alguer,
que, doncs,
que es parla català,
no?
No és que ho descobrís,
vull dir,
això se sabia,
no?
Però ell,
diguéssim,
em va donar l'impuls,
ho va popularitzar,
d'alguna manera.
Estic mirant aquesta llista
d'aquesta guia
i també va mostrar
un gran interès
per tot allò
que tenia a veure
amb l'abasant local.
Els castells,
la informació local,
veig per aquí,
fins i tot les torres de Salou,
Reconstrucció de Poblet,
allò que comentàvem
els castells de Valls,
vull dir,
que hi havia també,
malgrat aquest tarannà de viatger
que tenia,
vull dir,
la cosa de casa
la tenia també molt present
a la seva obra.
Sí, sí, sí,
la va tenir molt present.
A més a més,
va ser una persona
que molt despresa,
vull dir,
si tu te'n dones,
va ser una persona
molt despresa
en el sentit,
per exemple,
que va fer donacions
de llibres importants
a l'Institut
d'Història Municipal
de Barcelona
per exemple,
té una donació
feta per a Eduard Toda,
hi ha la Biblioteca
de les Cors,
per exemple,
també hi ha un llegat
important fet
per a Eduard Toda,
doncs,
el Museu Víctor Balaguer,
per exemple,
hi té una col·lecció
d'Egiptològica
donada per a Eduard Toda,
vull dir,
va ser una persona
que va ser,
en certa manera,
doncs,
despresa
i que promovia
on anava
la cultura.
Tal com heu plantejat,
aquesta guia
pot atreure tant
a estudiosos,
curiosos
o a aquells que diguin
que a veure
quina visió podia tenir,
per exemple,
de la Xina,
ara que tothom en parla,
en funció d'aquesta
explosió econòmica,
d'una manera de mirar
fa un segle
quina visió tenia
un català de la Xina,
no?
Sí, sí.
De primera mà,
a més a més.
Igual que,
doncs,
de l'Egipte,
no?
Hi ha un articlet curiós
reivindicant aquesta figura
d'en Terence Imoix,
no?
Terence Imoix
també li va dedicar
un petit article
explicant,
explicant,
doncs,
qui era aquest personatge,
no?
Em sembla que
el títol és una mica
d'això,
em sembla
Mòmies i sardanes,
em sembla,
que és fet
per Terence Imoix.
Molt bé, Esteban,
ens deixen,
ens deixen moltes coses segur,
el que esperem no deixar-nos
és despertar l'interès,
no?
D'agostar-se
aquesta figura
d'una manera
molt senzilleta
a través d'internet,
però també
el taulell de la biblioteca
disposen els usuaris,
no?
D'aquesta guia.
D'aquesta guia,
sí, sí.
És a dir,
a internet,
a la nostra pàgina web,
es pot descarregar
en format PDF,
vull dir que
i qui s'apropi
a la biblioteca,
doncs,
també se la pot
se la pot emportar.
Doncs,
una altra guia més
que s'assuma
a les que teniu anteriorment
i ara ja imagino
que això és com les falles,
començar a pensar
en la propera,
a veure quina serà.
Esteban Massalles,
bibliotecari
de la Biblioteca Pública
de Tarragona,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i enhorabona
per aquest treball.
Vinga.
Bon dia.
Adéu.
Gràcies.