.
Sintonia de Tertúlia, aquesta sintonia l'escoltem avui per última vegada,
aquesta temporada, avui fem l'última tertúlia de la temporada 2004-2005,
justament en la vigília de Sant Joan,
i abans de donar pas a uns continguts més estigüents
que estrenarem el proper dilluns aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
L'última tertúlia avui amb tres joves polítics de la ciutat de Tarragona.
Fede Adán, de Convergència i Unió. Fede, bon dia.
Hola, bon dia.
Alejandro Fernández, del Partit Popular, bon dia.
Bon dia.
I Carlos Castillo, del Partit dels Socialistes.
Hola, bon dia.
Bon dia a tots tres.
Avui farem tertúlia, parlarem de diverses qüestions,
tot i que avui s'imposa una mica aquest ambient, en fi, prefestiu, podríem dir.
S'imposa el fet que avui sigui dia de rebella,
sigui dia de missatges a la prudència, al control.
Avui és el típic dia en què parlem especialment de la cura que s'ha de tenir
amb el material pirotècnic, a l'hora d'agafar el cotxe, si se surt de rebella.
Tots aquests missatges, en fi, que s'han anat imposant al llarg dels últims anys,
però que segurament ara han arribat al seu punt màxim d'exigir prudència i control a la gent,
creieu que tenen realment efecte?
i que tenim una societat, una gent, cada cop més conscienciada dels riscos que correm?
En tots els àmbits, allò des d'encendre un petard o llençar un coet a agafar el cotxe si, a més, s'ha begut.
Creieu que això s'imposa o no?
Jo crec que sí, una miqueta.
De tota manera, ara, abans d'entrar aquí, comentàvem les imatges esgarrifoses de l'accident de cotxe d'ahir a Vallmoll.
Bueno, va haver-hi un a Altafulla i un altre a Vallmoll.
Però sí, també em sembla que amb una tertúlia que un dia comentàvem que sembla que la gent comenci a córrer una mica menys.
No sé, i és una percepció que tinc a les carreteres.
Però bueno.
Jo crec que sí, serveix.
En tot cas, suma.
Potser no és determinant cada missatge que es llança,
però sí que va sumant, no?
I al final potser sí que s'aconsegueix.
Que la gent pensi dues vegades abans de fer actituds, de tenir actituds, doncs, una mica perilloses, no?
Home, jo crec que els accidents de cotxes, lamentablement, no els traurem mai.
Perquè cada vegada són més els vehicles que circulen, cada vegada és més gent que té vehicle
i és normal que hi hagi un percentatge d'accidents.
Però bueno, l'important és que tots els conductors estan conscients.
Crec que es fan campanyes dirigides amb aquesta finalitat
i potser sí que és cert que algunes d'aquestes mesures
sí que han calat una mica més internament de tots els conductors
i sí que potser es fan mesures més entre la pròpia gent que agafa el cotxe
per evitar poder tindre problemes d'aquest tipus.
I en la política?
Digues, digues.
Perdona.
Jo començo a veure ja gent jove que per la nit, per exemple,
es van tornant, no?
El tema de qui condueix i tal.
I això fa uns anys era bastant impensable
o bastant poc habitual, vamos, almenys, no?
I ara ja es comença a veure.
I amb el material perotècnic som prudents o no?
O hi ha molt kamikaze, entre cometes, en dies com avui?
Jo amb això no ho sé, perquè com acostumen a ser nens,
jo me'n recordo quan era nens massa prudents que ho érem.
Jo tampoc.
Jo tampoc.
I això que no m'agrada massa,
però les poques vegades que els vaig fer servir tal,
massa prudents recordo que no érem.
Però vaja, no sé, els nens d'ara potser sí que han sortit
una mica més prudents que nosaltres.
Jo no ho crec.
Jo tampoc, però bueno.
Potser estan una mica més controladets que nosaltres.
Però com a mínim sembla que s'encenguin també menys fogueres
i a menys risc, no?
Com a mínim sembla que tot estigui més controlat, aparentment.
No, jo amb el tema de fogueres crec que està més legalitzat
o més controlat, això sí,
però en quant al tema dels petardos,
que depèn d'un mateix,
encenden-l'apagar el llançal
i la majoria de gent que agafa els petardos
són gent jove i que a vegades no són plenament conscients
del que es fa.
Jo amb el tema dels petardos crec que la consciència
de la perillocitat que té d'això
no és plena, eh?
Què deies, Carles?
No, no, jo anava a dir que potser...
S'ha anat una mica al cap.
S'ha anat al cap.
Això vol dir que estem en un ambient prevacacional,
que és el que anava a proposar els contartulis,
ells que es dediquen més o menys a la política,
si realment...
S'ha anat completament.
Quan arriben aquestes dates...
Ja estàs pensant a la revet, ja es nota.
La política municipal comença a fer vacances o no?
No, a veure, comença a fer vacances.
Jo, a veure...
Ja aquí està de vacances.
Fins l'agost ja no es fan les vacances, jo crec que.
El que passa és que sí que notes
que el juliol baixa una mica
perquè hi ha una part del Consistori
que agafa les vacances,
però és a l'agost quan es nota
la baixada brutal de l'activitat.
A banda de l'acudit aquest,
que millor estava perdut a la nit dels temps,
el Carles fa un moment...
Carles encara no ha recuperat el fe, no?
És que avui m'ha costat aixecar-me una mica, eh?
El Carles ja que hem anat les vacances...
Avui estic una mica espès,
però bé, és igual, farem el que podem.
Però en qualsevol cas,
la política municipal està una mica de vacances o no?
La política municipal està espesa també.
Sí, l'oposició no rutlla.
No, jo crec que no.
Jo crec que no fa vacances ni el govern ni l'oposició.
Sincerament, sincerament ho crec.
Crec que estem tots.
Home, jo crec que els dos períodes d'Oriol i Agost
són mesos que no només en la política municipal,
en qualsevol àmbit professional,
són mesos que es treballa, però de diferent forma.
Està bé.
Convergència, reconeix?
No només.
No, Convergència, Periopolar, Socialistes, Esquerra,
jo crec que tots els partits polítics,
tothom té dret,
perquè som més d'un dret constitucional en les vacances,
i evidentment hi ha un període vacacional que agafa tothom.
I més en un país mediterrani com el nostre.
I més en els funcionaris que treballen a l'Ajuntament,
i és normal que si hi ha menys funcionaris,
si hi ha menys tècnics,
el treball pugui ser una mica més enrelentir.
Jo suposo que tots els partits
anem tornant una mica a la gent que tenim.
Jo no crec que parem cap partit de treballar,
ni a l'Agost, ni...
Fins i tot suposo que hi ha gent que aprofita
precisament que hi hagi poc treball,
poc nivell de treball i poca gent
per fer més treball a nivell de partit,
o a àmbits determinats.
Canvia una mica el tipus de feina, no?
Jo personalment, durant aquest mes,
que encara no ha acabat,
ha sigut un dels mesos que més coses he tingut que fer.
No sé per què, però sí que m'ha passat.
No sé si és que ara arriben les vacances.
De tota manera, quan arriba l'estiu,
canvia el tipus de política també que es fa, no?
I potser has de fer més relacions,
perquè arriben les festes a tota la ciutat.
L'activitat potser de l'Ajuntament baixa
i s'incrementa, com deia...
I a les festes es fa política?
Home, és que evidentment és una de les coses que has de fer
perquè evidentment has d'anar a parlar amb la gent,
a conèixer la gent.
Es podria debatre molt sobre això, no?
El presencialisme, no?
Exactament.
Jo personalment, i és una opinió personal,
a mi no m'ha agradat mai aquest tipus de política.
Perquè, no sé,
em sembla que darrere d'això
hi ha un cert component de demagògia.
Però també és cert que sempre que vas a algun lloc,
sempre pots parlar amb algú
de qui treus alguna cosa interessant per fer.
tot i que després també es pot considerar
que arriba-se'n una festa i...
Ho dic per què?
Parlem obertament sense cap tipus de...
No, jo crec que forma part del nostre treball, també.
A la gent li agrada que anem a diferents llocs
i que ens puguin explicar els seus problemes allà in situ,
que tinguin el regidor, la regidora,
sigui del govern o sigui de l'oposició.
Però és una obligació del polític
o fins i tot és una exhibició, moltes vegades,
justament del polític davant d'entitats i associacions
que organitzen festes de tota mena?
Jo crec, sincerament,
que hi ha una mica de les dues coses.
Jo crec que hi ha una mica d'obligació
i hi ha polítics i polítiques
que aprofiten per fer una mica de treure pit
i fer una mica d'exhibició.
Moltes vegades, és normal, també.
Jo crec que entra dintre del treball del polític.
Evidentment que a Tarragona
hi ha moltes festes a diferents zones
i possiblement a molts regidors
en comptes d'anar a una festa d'un lloc determinat de Tarragona
perquè aquí està a casa seva amb els seus fills,
amb la seva família o amb els seus amics.
I sacrifica aquest període de temps de la seva família
per anar a una festa veïnal
que crec que és dintre del seu treball.
O sigui, una de les que hem de fer els polítics
és tenir un contacte més directe amb els ciutadans
i jo crec que una de les formes
de tenir un contacte més directe
és estar present amb els seus actes,
no només amb els actes reivindicatius de millores,
sinó amb els actes també festius
en els quals és un motiu d'alegria
per a un barri, per a una zona
i crec que el polític també ha de ser partícip
d'aquesta situació de qualsevol zona de Tarragona.
Jo crec que sí que és cert,
però que també és cert
i ho reconec
que hi ha polítics i polítiques
que són autèntics professionals
de no fer altra cosa
més que exhibir-se a festes
i anar a superets
i muntar superets i tal.
Hi ha autèntics professionals
i no parlo només, no mireu així,
no parlo només de l'àmbit municipal,
parlo a tots els àmbits.
I això reconeguem-ho ja
i suposo que ja a tots els partits.
A mi se m'acuden...
Sí, però a més,
també en línia general,
tots els partits,
a mi són les pròpies entitats
que reclamen la presència d'una persona representativa
a l'àmbit municipal
o a l'àmbit autonòmic,
o sigui, són inclús les pròpies associacions
que et demanen aquesta assistència.
I ha posat-se en això,
i tenint en compte que a Tarragona
hi ha com una mena de calendari,
que això, sobretot els que esteu en el món de la política
ho sabeu,
farcit d'activitats i de festes,
cada cap de setmana n'hi ha dos o tres com a mínim.
N'hi ha moltes?
Perquè, en fi, tenim un calendari
que ja ha començat aquest mes de juny,
que culminarà el setembre per Santa Tecla,
en fi, Santa Tecla, és la festa gran,
és la festa major de la ciutat,
però n'hi ha moltes per tots els barris,
per tots els carrers.
Masses o no?
No, masses no.
És una qüestió intrínseca
a la pròpia distribució de Tarragona.
És a dir, si Tarragona està distribuïda
d'una manera una mica dispersa,
pels barris i tal,
és normal que...
Que hi hagi moltes festes disperses.
Moltes festes disperses
perquè hi ha molts barris
i és evident que, clar,
cada barri té la seva festa
perquè actuen d'una manera més o menys col·lectiva.
I sí, sí que és veritat que jo...
Això alguna vegada ho he comentat
amb amics, companys,
regidors de ciutats similars a Tarragona,
de la resta d'Espanya,
i quan els explico una mica
la quantitat de festes que tenim,
em diuen que allà no tenen tantes.
Sí que deu ser una cosa característica de Tarragona.
Però ja està bé, són festius.
Són les que han de ser?
O n'hi ha masses?
Hi ha una cosa que és evident que les multiplica.
i que és la històrica divisió del moviment veïnal de Tarragona.
Suposo que anaves per aquí, no?
Aquí anava, jo també.
Sí, sí, aquí anava, no?
Això, evidentment, fa que les coses...
Això obliga que el polític es multipliqui...
Es multipliqui per dos, per tres...
Anant a moltes festes, no?
O que els grups polítics,
doncs, haguem de fer el possible per cobrir-ho tot, no?
Però...
Jo el que no sé és, sincerament,
no sé la despesa pública
que comporta totes les festes.
Vull dir, per saber si són masses,
doncs, també m'agradaria poder saber
quina despesa comporta a l'erari públic
totes aquestes festes.
I potser si és una despesa molt gran...
No.
I no vull fer demagògia, eh?
Però potser si és una despesa molt gran
són diners que es podrien aprofitar per altres coses
i repensar-nos-ho.
No sé, però també entenc el que deia l'Alejandro, no?
Que cada barri, doncs, vol tenir la seva festa.
El que passa és que moltes vegades potser ens passem, no?
Perquè hi ha carrers que també tenen la seva festa.
Potser ja exagerem una mica.
El problema, Carles, potser no és tant la quantitat
que costen les festes, sinó el percentatge
del pressupost de l'entitat que va destinat a la festa.
Això sí que seria un tema de debat més profund.
Però segurament, i ja ho dic per endavant,
sobre aquestes concepcions del que ha de ser públic
i de com s'han de gastar els diners,
segur, Carles, que no sortiríem ben parats.
Però bueno, no creus?
La primera a la frente.
No, home, bàsicament perquè hi ha molta gent
que no separa el públic de el privat.
Està clar que no sortiríem ben parats.
Exactament.
Sí, sí, està clar.
Tenim exemples que estan bastant en boga al Suprem.
Jo crec que les festes són necessàries.
I són necessàries perquè és un element que cohesiona el barri.
Jo crec que cada barri té la seva pròpia identitat
i cada barri necessita unes festes
per cohesionar la seva ciutadania o els seus propis veïns.
Una altra cosa és el que comentàvem els meus contartulis.
Escolta, els diners que té una associació de veïns
s'han de destinar tots a la festa
o no s'han de destinar tots a la festa.
Això és un altre tema i una altra polèmica,
però la necessitat de fer festes jo crec que és un element que cohesiona.
I potser les associacions de veïns destinen massa esforços
i massa diners només a festes?
Potser perquè també, clar, les associacions han perdut
aquell caràcter reivindicatiu que fa anys,
sobretot al principi de la transició tenia, no?
Fa 20 anys una associació de veïns es dedicava bàsicament a reivindicar
i ara, aparentment, sembla que bàsicament es dedica a fer
activitats culturals i festives.
Jo crec que és una mica la direcció des de l'administració pública, sincerament.
I no parlo, repeteixo, no parlo només de Tarragona,
sinó que parlo en general.
Jo crec que és una mica la direcció que...
Vull dir, jo crec que des de l'administració pública
moltes vegades, per comoditat, es fomenta
que les associacions de veïns es dediquin més a això
que a altres coses, que probablement no,
segur són més importants, com és donar serveis
i possibles serveis que podrien donar també associacions de veïns
i com és també fotre una mica de canya
quan les coses no van bé pels veïns
o quan hi ha coses a millorar, que sempre les hi ha.
I aquest sentit reivindicatiu que s'ha perdut,
jo crec que fora bo que es recuperés
i que des de les diferents administracions públiques
fins i tot es fomenta una mica
que les associacions de veïns tinguessin aquest caràcter reivindicatiu.
Jo crec que va una mica per barris.
Hi ha entitats que al llarg de l'any
diversifiquen una mica més les seves activitats,
fan d'altres tipus d'activitats culturals,
que si setmana cultural per aquí,
cicle de lectura per allà,
vull dir que està millor.
Hi ha d'altres que només es dediquen a la festa.
Jo crec que el to reivindicatiu
de les entitats veïnals és absolutament imprescindible.
I a més, pels companys socialistes és molt bo
perquè després se'ls nutreix de regidors
al cap del temps.
Vull dir que és normal que el Carles
ho reivindiqui d'una manera tan vehement.
És completament normal,
perquè clar, és l'esquerra
la que tradicionalment ha estat reivindicativa.
Per tant, és normal que aquesta gent reivindicativa
d'esquerres acabi formant part
de llistes socialistes.
Això ens portaria un altre debat
sobre veïns i associacions de veïns
en partits polítics.
La dreta conformista no ho farà.
Fede.
No, el que dèiem,
cada entitat té la seva pròpia personalitat
i cada entitat sap en què gastar-se els diners
que té destinats.
Però el que dèiem els companys,
el que és molt clar,
és que l'ajuda de veïns
representa els veïns d'aquell barri concret.
Per tant, bàsicament,
a part de les festes,
a part de les actes culturals,
el que fan és representar els interessos
i les preocupacions de les persones
que els han donat la confiança.
A veure, l'actualitat estricta al dia
ens deixa algunes qüestions.
Segurament, sobre el tema d'una amenaça
de vega dels escombraires a Terralón i de Reus,
hi ha poca cosa a dir,
perquè, de moment, l'Ajuntament
no pot fer gaire.
És una qüestió entre treballadors i empresa, no?
Sí, sí.
L'espera i que...
El que passa és que tenim una mena de...
En fi, molts pobles i ciutats de Catalunya
han tingut aquest problema
en les últimes setmanes
i ara ens pot tocar a nosaltres.
De totes maneres,
jo crec que l'Ajuntament sí que pot fer sempre,
i l'administració pública pot fer una mica de...
Ara, en aquests moments, ja pot fer?
Bueno, potser encara no,
però que en un moment donat,
si la cosa va a més
i no arriben a un acord
que pot fer una mica de propar postures,
doncs, naturalment que sí.
No pot fer, o ha de fer,
si és un problema per la ciutat.
No, jo estic convençut amb el que deies tu, Ricard,
que en aquest moment inicial
que s'està plantejant el problema,
difícilment l'Ajuntament pot intervindre.
Crec que hi ha d'haver un principi d'acord
o almenys un principi d'intenció d'acords
entre l'empresa i el treballador.
que aquest principi d'acord no es dongués,
aquest acord no es dongués,
doncs, possiblement,
l'Ajuntament podria fer intermediari
o intentar ajuntar o facilitar les exposicions.
No podem esperar massa, tampoc, Fede.
Sí, però el que tampoc pot fer
una administració pública és intervencionista.
No, no, està clar.
Jo crec que l'administració pública
ha de ser intervencionista.
En segons quins àmbits.
En general, ha de ser.
Però vull dir,
què podem esperar?
Un parell, tres de dies?
Quatre?
Jo crec que primer
s'ha de donar confiança
en la pròpia empresa
i els propis treballadors
de la pròpia impostura.
L'administració ha de ser intervencionista,
ha dit el Carles Castillo,
el xòleg, l'Alejandro, això...
No, l'administració ha de ser intervencionista
allà on ha de ser intervencionista.
És a dir,
tu si fas un anunci excessivament aviat
sobre un tema com aquest,
potser condicions d'una manera decisiva
el procés de negociació
perquè algú té una sala màniga
per part de l'administració.
Has de ser prudent, evidentment.
Una altra cosa és que s'ha de fer el possible
perquè no s'arribi a una situació
com em sembla que va passar a Màlaga
no massa temps.
O sigui, Sabadell,
que són situacions que evidentment
farem el possible
perquè Tarragona no passi,
entre tots.
Però que és evident, Carles,
és que s'ha d'anar amb cuidado
perquè, clar...
No, teniu raó.
A més, és cert,
també els ciutadans de Tarragona
estan acostumats
a que no s'escombrin massa,
amb la qual cosa
potser podem esperar uns quants dies, no?
No, el ciutadans...
Potser teniu raó, no?
Crec, Carles,
que hauríeu de practicar amb l'exemple
i l'únic lloc
que ha aconsegut realment
mobilització
no és que el de Sabadell
que és governat
per un partit socialista.
No,
però és que jo,
com que no soc de Sabadell
ni conec Sabadell,
només conec el nom de l'alcalde,
que és un tio molt maco,
per cert,
doncs no m'importa Sabadell,
a mi m'importa Tarragona.
El problema
és que els ciutadans de Tarragona
tot el que vulguis,
però també
una cosa que no els agrada massa
tampoc
és anar pagant,
pagant,
pagant i pagant.
T'ho dic perquè
si la solució que ofereixes
en aquest cas tu
és que l'Ajuntament de Tarragona
ha d'intervenir
i s'intervé
en una situació com aquesta
sempre acaba sent
que hauria de pagar,
aleshores malament rai.
Perquè amb bon rotllito i talante
aquestes coses no se solucionen.
Ah, doncs jo crec que sí.
Jo crec que precisament
amb bon rotllito i talante
és com se solucionen les coses.
Normalment sempre s'acaba de...
Parlar.
I aquí me'n vaig,
ho sento,
el lema d'esquerra antic
parlant la gent s'entén.
O sigui, jo crec que les coses
s'han de parlar
i no hem de tenir por de parlar
i només...
Això ja es farà,
però em refereixo
que si tu fas...
No, jo només parlava
de la manera...
Tu abans fa un moment
deies que l'Ajuntament
havia d'intervindre allà
i això no és així.
No, he dit que potser
ens hem de pensar
quants dies podem esperar
i crec que no massa.
Perquè estem parlant
de la neteja de la ciutat
i que afecta directament
els ciutadans.
Els treballadors, evidentment,
el que voldran
és parlar, evidentment,
però també tenen
unes reivindicacions
que van molt més enllà
del fet de parlar.
I parlar es pot parlar
del temps,
es pot parlar del Barça
i del Madrid
i del que tu vulguis,
però finalment
hi haurà uns punts
damunt la taula
que segurament
tindran aspectes econòmics
que s'han de resoldre.
O sigui que només parlen
no se solucionen els problemes.
És un moment de col·lectiu
que no afectarà
només a un únic Ajuntament.
Exactament.
O sigui que possiblement
serà un moment de col·lectiu
que afecta diferents administracions.
És un tema delicat.
Per tant,
que entri un Ajuntament
sense excloure l'altre
o que no es posin d'acord
pot dificultar les negociacions.
Jo només demanava
que s'actués
amb la responsabilitat necessària
en un tema
que afecta directament
la ciutadania.
Només deia això.
Que no esperessin massa.
Una altra notícia del dia
és la presó,
està relacionada amb la presó.
Els sindicats ahir
denunciaven davant
dels mitjans de comunicació
una baralla multitudinària
que va tenir lloc fa uns dies.
S'ha obligat a hi ha
un grup d'interns
dins de la presó
i els sindicats
s'han tornat a denunciar,
en fi,
una cosa sabuda
des de fa temps,
la massificació espectacular
que hi ha
en aquest centre penitenciari
de Tarragona
com hi ha d'altres
de Catalunya.
I això em porta
a recordar
el debat
de fa ni un parell
de setmana
sobre la ubicació
de la futura presó
amb una proposta
del Departament de Justícia
que encara no s'ha fet oficial
però que sembla evident
de portar-la
a la finca
de Mas Enric.
Trasiat el més aviat possible
de la presó
i a Mas Enric,
estaríeu d'acord?
Jo és que
abans de pronunciar-me
nosaltres ara mateix
des del grup popular
estem fent una ronda
de converses
amb tothom
ho dic perquè
d'aquí uns dies
rebem uns veïns
de Boscos
que no estan massa d'acord
amb el trasllat
de la presó
tot i que
no els ha fet
amb el terme municipal
sí que els queda
molt a prop
i no estan d'acord.
I clar,
aviam,
jo el...
per dir-ho d'alguna manera
ja ho sé
de tota manera
Carles no facis així
perquè d'agafar reivindicacions
de col·lectius petits
vosaltres ja sou especialistes
i si no mira el tema
de la variant
però no,
jo el que et dic
és que hem de parlar
amb tothom
perquè el trasllat
de la presó
evidentment
ja ens sembla bé
però ho dic
perquè abans
de fer pronunciaments públics
que hem de parlar
amb la gent
perquè si no
semblarà que fem
una mena de pantomima
és a dir,
trasllat sí
però on
encara no
el que passa és que
clar,
la persona la vol ningú
a mi em sembla bé
perquè jo soc regidor
de Tarragona
i no ho soc del Catllà
i evidentment
ja em va bé
però abans
vull parlar amb la gent
Fede
Jo crec que és necessari
que hi hagi una presó
però el problema
és que ningú la vol
però aquí
han d'entrar
conceptes com la solidaritat
o què és necessari
quin és el millor lloc
doncs si s'ha plantejat
aquest del Catllà
evidentment
el que deia l'Alejandro
jo si fos regidor del Catllà
doncs possiblement
no hi estaria content
o si fos vell del Catllà
no hi estaria content
però si aquest és el millor lloc
o reunir les millors condicions
doncs s'haurà d'analitzar
si realment s'ha de posar allà
o no s'ha de posar allà
evidentment
és un equipament
totalment diferent
amb una piscina
o amb un poliesportiu
però és un equipament necessari
que ha d'atendre tota la societat
Jo crec
dues coses
primer crec que el trasllat
de la presó
s'ha de fer
el més ràpid possible
el més abans possible
que sigui en el Catllà
doncs jo estaria d'acord
tot i que m'agradaria
sincerament
que es parlés
amb el poble del Catllà
i amb l'alcalde
i amb els regidors d'allà
i que es pogués fins i tot
arribar a un acord
doncs a canvi de
certes prestacions
certs equipaments
que sabeu que
que poden comportar
el municipi
on s'ha posat la presó
i en segon lloc
respecte a l'ubicació
ningú vol una presó
anem a veure
jo crec que hi ha una primera reacció
que és en el primer moment
de la gent que està a prop
doncs ubica la presó
que és una reacció
de rebuig
comprensible
i natural
però jo crec que després
la gent
que està al voltant
primer ha d'entendre
que és un equipament necessari
com deia el Fede
i segon
han de comprendre
que
si hi ha un lloc segur
és precisament
al costat d'una presó
on estarà
ple de Mossos d'Esquadra
i on a més
tenint en compte
una mica la psicologia
de qui
de qui delinqueix
doncs tothom
entendrà perfectament
que la gent que delinqueix
o els familiars
de la gent que delinqueix
on menys volen estar
és a prop de la presó
precisament
o sigui
és gent que van
de visites
i de cas
i se'n van
de seguida
no volen estar
perquè els dona
lluïu
estar a prop
d'una presó
i això s'ha d'entendre
vull dir
és normal
la primera reacció
de rebuig
cap a l'ubicació
una presó
però és que
després
jo crec que la gent
entén
que no té cap problema
i que precisament
hi ha més seguretat
pel fet
que estigui
a prop la presó
però hauria de ser
una presó
més aviat
urbana
o serien partidaris
d'una presó
urbana
en fi
la d'ara
és evident
tot i que
quan es va construir
la de Tarragona
eren els afores
o creuen que és millor
en una proposta
com la de Mas Enric
que queda més aïllada
molt millor
que sigui
aïllada
primer per una qüestió
de seguretat
perquè és cert
que hi ha una qüestió
de seguretat
que és important
i a més que
hi ha d'altres motius
evidents
que fan que
amb el vell mig
d'una ciutat
una presó
no acabi d'encaixa
això és evident
Fede
estaries d'acord?
per molts motius
principalment
primer pel volum
una presó
que sigui urbana
difícilment serà
de les dimensions
que necessitem
unes presó
actualment
i segon
per l'encaix
dintre de la ciutat
difícilment
una presó
pot tenir un encaix
vàlid
i necessari
dintre de la ciutat
i crec que
el millor
és treure-ho fora
no, no
completament d'acord
jo crec que una presó
no ha d'estar
dintre de la trama urbana
molt bé
al marge
de la crònica local
l'actualitat ens deixa
com que avui
no hi ha moltes notícies
d'àmbit local
com a mínim
que ens portin
al debat
l'actualitat del dia
ens deixa un parell
de qüestions
de la política
en general
espanyola
prou interessants
tenim el debat
d'investidura
al País Bas
avui
Barretxe
l'elegiran
l'endacari
això sí
amb dos vots
del partit comunista
de les Terres Basques
Alejandro
jo crec que s'ha demostrat
el que hem dit
des de sempre
que el partit comunista
de les Terres Basques
és Batassuna
que està fent servir
les mateixes
tàctiques polítiques
que Batassuna
i que bé
que ens trobàvem
abans
amb un pacte
per les llibertats
i contra el terrorisme
amb el qual
teníem molt clar
que havíem de fer
tot el possible
per evitar que aquesta gent
es tornés a financiar
amb els nostres diners
és a dir
que amb els nostres diners
els terroristes
es puguin financiar
que puguin decidir
la política basca
i en conseqüència
la política espanyola
i resulta que
fa un any i mig
de la victòria
de ZP
i resulta que
ens trobem amb això
que els terroristes
es poden tornar
a finançar
amb diners
que surten
dels nostres pressupostos
via el partit comunista
de les Terres Basques
que el partit comunista
de les Terres Basques
pot tornar a decidir
la política basca
i en conseqüència
determinar
la política espanyola
i que el pacte
per les llibertats
i contra el terrorisme
que havíem signat
per consens
l'han destrossat
el senyor Zapatero
se l'ha carregat
jo crec que és un pas
en darrere brutal
que té manifestacions
gravíssimes
com és
aquesta treva
que només
ens deixa fora
els polítics
jo ja puc dir
i ho dic aquí a la ràdio
que se la poden ficar
on els hi càpigui
que no tinc cap problema
de dir-ho
perquè nosaltres
només
no som polítics
som ciutadans
com la resta
i el que no poden fer
és seleccionar
a qui ens perdonen la vida
i a qui no
i això és resultat directe
de la política
que s'està fent
estaven molt aïts
estaven molt bé
cada cop més
més fora
de l'escenari polític
i han tornat a entrar
i aquesta és la realitat
que han de saber
més opinions
jo crec que
el discurs
que acaba de fer
l'Alejandro
és
amb tot el carinyo
que li tinc
és un exemple
de la demagògia
i del mal
fer
polític
que està prenent
el Partit Popular
i que està prenent
part de la política
espanyola
de persones
de polítics
que no saben
dialogar
que l'única estratègia
és atacar l'adversari
i atacar les idees
del contrari
sempre
o sigui
tu has preguntat
per la presa de possessió
de l'Andakari
i el País Basc
i la deriva
que han anat prenent
la contestació
doncs
és una mica
contra el CTP
que per cert
em sembla
tot i que fos
una utilització
que vam fer
nosaltres mateixos
em sembla
una falta de respecte
a tractar
un president
de CTP
perquè a més
ho fan
amb tota la mala llet
del món
també s'ha de dir
dit això
crec
crec que és una llàstima
crec que és una llàstima
que l'Andakari
i Barretxe
necessiti
i faci servir
els dos vots
del Partit Comunista
de les Terres Basques
sincerament
crec que no
ho hauria de fer
crec que estarà
agafat
emmanillat
tota la legislatura
i això
provocarà una paràlisi
doncs igual
que la passada legislatura
va haver al País Basc
crec que fa falta
un canvi al País Basc
i el que fa falta
és apropar postures
entre els dos blocs
que s'han muntat
artificialment
que és el bloc
que es vol dir
constitucionalista
i el nacionalista
i fa falta
llançar ponts
entre els dos blocs
i això és el que és necessari
per treballar
una mica
per solucionar
el problema
Basc
jo fora de les dues posicions
confrontades
que tenen
els socialistes
de les veïns
a la presó
la presó
jo l'únic que vull ressaltar
és que
la proclamació
de l'Andakari
jo crec
com a nacionalista
que m'agrada
que el PNB
estigui governant
el País Basc
el que passa
és que crec
que el resultat electoral
hi ha jo
tramit la passada
el president Zapatero
el president Zapatero
fora d'altres
motius
per els quals
hagi pogut
permetre
que es presentés
en aquest partit polític
a les eleccions
potser una era
poder restar
vots al Partit Nacionalista Bàs
a efectes que es poguessin trobar,
com deia el Carlos, una postura
més propera entre el Partit Popular i Socialista
per poder governar
un govern no nacionalista
al País Bàs. Això, al final,
li ha tret la raó al senyor Zapatero
i ha sigut tot el contrari. Tot el que
servia per restar vots ha servit per mantindre
un govern nacionalista al País Bàs.
Veurem com evoluciona la situació d'Euskadi,
veurem també com evoluciona el tema de la llei
dels matrimonis gais, que ahir va ser
vetada al Senat. Això, per cert,
la setmana prèvia
a la celebració del Dia
de l'Orgull Guell. Algun comentari sobre
aquesta qüestió? El Senat, al final, recordem
que el Senat, això molta gent no ho sap,
té majoria al Partit Popular, ja amb el suport
del Partit Popular i d'altres
diputats, doncs ha vetat
aquesta llei, que ara tornarà al Congrés.
Jo, només un comentari, i és
molt breu, denunciar
que el senyor Badia, parlamentari d'aquesta demarcació,
va votar al Senat ahir
en contra d'aquesta llei i ha permès,
per tant, que
es materialitzi el veto
que va fer el Partit Popular.
Jo, només una cosa, primer,
jo, evidentment, el senyor Badia, ni el defensaré
ni li deixaré de defensar que faci el que vulgui,
però, evidentment, Carles,
no denuncis que una persona vota el que vulgui,
estem en democràcia.
Ja vas tenir un petit problemet amb el plenari.
Faig l'exposició pública que el senyor Badia ha votat en contra.
Evidentment, no és una denúncia.
No cal que la faci, perquè és públic.
Ho va fer igual que jo ho vaig fer a l'Ajuntament de Tarragona.
L'únic que dic
és que quan una llei d'aquestes
característiques que afecta
la pròpia regulació de la societat
no s'aprova
amb una majoria àmplia, suficient,
és que alguna cosa està passant. I és un argument
que li agafo al senyor Miró i Ardeu,
l'antic diputat de Converència i Unió, que em va agradar molt.
Una llei que queda aturada amb el Senat
és que algun problema hi ha.
Que s'ha de parlar més.
Que després deien que el PP aplicava el rodillo
i ara resulta que aquesta gent no pot aplicar ni el rodillo.
O sigui, que s'ha de parlar més,
s'ha de buscar una figura que no es digui matrimoni,
és a dir, igualtat de drets, sí.
Però amb una figura que no es digui matrimoni
per no ofendre ningú.
És a dir, els mateixos drets, però sense la paraula matrimoni.
Era la fórmula.
Jo crec que el fet que alguns senadors votessin de forma personal
és una mostra més de la plena consolidació de la democràcia.
És a dir, no hi havia una disciplina del partit,
almenys en el nostre cas.
I per això cadascú va votar en funció del seu pensament.
El que passa és que el senyor Badia estava en contra
dels matrimoniens gris, que se sàpigui.
L'entrada en vigor d'una llei al vot d'una persona,
perquè no és aquesta persona,
sinó que hi havia tot un grup de senadors
d'altres partits polítics
que són els que van fer
que no sortissin endavant aquesta llei.
No perquè hi ha vot concret,
perquè hi hagués servit de res,
si no hi hagués més gent que hagués votat en contra.
Independentment de la meva postura a favor o en contra
de la llei que jo estic a favor.
S'ha acabat la tertúlia.
El seu vot és públic.
Vull dir, ho sap tothom.
Jo ho lamento,
perquè l'actitud de Convergència sí que és veritat
que ha estat oberta en aquest tema.
I lamentablement aquesta persona no ho ha estat.
Oberta què significa?
Votar que sí.
Oberta significa que cadascú voti el que vulgui.
I com ens va passar també al PP...
Oberta significa estar a favor
de que la societat avanci.
Simplement.
A l'Ajuntament, i tu ho saps,
nosaltres ens vam donar llibertat de vot
i cadascú va votar el que volia.
Acabem.
Alejandro Fernández, Carles Castillo,
Fede Dan,
heu protagonitzat l'última tertúlia de la temporada.
Potser us convidarem a la primera
del proper mes de setembre.
en qualsevol cas, gràcies,
que vagi molt bé l'estiu,
les vacances, quan tonqui,
vacances i feina,
gràcies a tots tres i fins a la propera.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu-sia, adéu-sia.