Sintonia de Tartulia.
Responsable del Carnaval, responsable polític, Carles, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Un altre, Carles, el Carles Tevero, regidor del grup municipi del Socialista.
Bon dia també, Carles.
Bon dia.
I la quarta convidada, Maria Mercè Martorell, regidora del Partit Popular,
la responsable de Patrimoni, que també esperem que s'incorpori a la Tartulia.
En fi, parlarem de temes, com sempre, bàsicament locals,
però ahir també vam dedicar uns minuts de la Tartulia
i avui també els convido a fer algun comentari sobre la situació,
sobre una de les notícies més destacades d'aquests dies,
que és la situació política generada pel debat de dimarts
al Congrés dels Diputats sobre l'anomenat Pla i Barretx,
o la proposta de reforma de l'Estatut d'Eoscadi,
i perquè avui, en fi, tenim l'altra notícia,
que és la convocatòria de les eleccions.
Una convocatòria un pèl avançada, s'havien de fer al maig,
i ahir l'endacari Barretxe va anunciar aquestes eleccions pel 17 d'abril.
Això vol dir que ja estem realment en una precampanya intensa,
i, en fi, no sé com ho veuen com a polítics,
malgrat la distància,
tota la situació generada pel debat de dimarts a la tarda al Congrés
i per aquesta convocatòria electoral del 17 d'abril.
A Eoscadi, quins comentaris els hi mereix?
En fi, tot aquest seguit de notícies.
Qui garrenca?
Si és que volen arrencar, i si no, canviant de tema, eh?
No, no cal canviar de tema, ja està bé.
Mentre les coses es portin ben portades, no passa absolutament res.
Un comentari molt ràpid sobre el tema,
i és que, possiblement, la reflexió que s'hauria de fer
aquest immobilisme que hi ha constitucional,
que sempre s'està parlant que si això és la legalitat o no és la legalitat, etcètera,
Aquest immobilisme constitucional,
que ve produït per una Constitució feta fa 25 anys,
que no hem d'oblidar que aquesta Constitució
va ser feta en un moment molt concret i molt delicat,
i amb una espasa de demòcles damunt del cap de tots els que l'estaven fent,
una espasa, mai més ben dit espasa, no?,
per allò del soroll de sabre,
que, en definitiva, encara ens estiguem movent amb aquest immobilisme
i que una nova estructura o un nou model d'estat
no sigui possible o no sigui possible debatre, no?,
independentment que sigui el pla i barretxe o no sigui el pla i barretxe.
D'altra banda, i el segon comentari seria que,
després de llegir-me el pla i barretxe,
me l'han llegit, allò per un sentit fins i tot masoquista,
igual que el tema de la Constitució Europea,
te l'estàs llegint allò abans d'anar a dormir, no?,
perquè és prou llarg.
Però al pla i barretxe se li posa l'etiqueta sobiranista,
i en definitiva jo el que veig allí és una formulació federal,
no veig una altra cosa,
és a dir, un seguit de competències que són de la comunitat autònoma,
per dir-ho d'alguna manera,
i un seguit de competències que passen a ser de l'Estat.
Això és, en definitiva, un plantejament federal,
des del meu entendre i des del meu punt de vista,
i un plantejament federal que té moltes arrels
dins del catalanisme polític,
i sobretot amb els tres que avui estem en aquesta taula,
en aquest moment, no?,
els tres que estem aquí,
em sembla que tenim uns antecedents de catalanisme polític
que precisament venen del federalisme.
Per tant, aquesta estructura de l'Estat,
que no es vulgui tocar, que no se'n vulgui parlar,
que continuem aquí tancats amb una Constitució que diu no sé què,
doncs escolta'm malament rai, no?
i crec que seria el bon moment.
Possiblement no era el moment de plantejar el pla i barretxe,
possiblement, eh?,
per les circumstàncies que es produeixen en tot plegat.
Una mica més endavant,
possiblement sí que era el moment de fer-ho,
però és el moment que algú ja ha dit
que seria el segon procés constituent
que podria haver-hi l'Estat,
i que seria bastant interessant
que ja ens apartem d'aquest immobilisme constitucional
i que realment anem per feina
i plantegem de veritat quin tipus d'Estat volem
i com volem estar amb les nostres relacions amb l'Estat.
Què més?
S'obren realment noves expectatives
després del que ha passat en les últimes hores?
Creu en vostès?
Home, jo crec que les eleccions
que ahir el govern basc va decidir convocar
el seu element de Carles davant de tot
pot ajudar una mica a desvetllar incògnites, no?
Jo crec que és l'hora de la veritat
d'allò que diuen del tarannà
del nou govern de l'Estat,
un tarannà que jo crec que també comença a fallar.
I diria que comença a fallar
perquè crec que hagués estat,
o seria ara el moment més idoni,
tot i que es pugui seguir parlant de diàleg
i que cal que totes les forces polítiques se seguin.
Crec que és l'hora que si s'ha de començar,
tal com va dir el president del govern estatal,
la senyora Zapatero, des de zero,
crec que tothom també hauria de poder,
en aquesta refundació que ara el Quim comentava,
o aquesta segona Constitució del que seria l'Estat,
seria el moment que tothom també pogués tornar a votar al País Basc.
I crec que la llei de partits
crec que seria un bon moment
perquè el PSOE fes una reflexió voltant
i al voltant d'aquesta qüestió
i que els ciutadans que vulguin presentar-se
a les eleccions del País Basc
poguessin ser elegibles en la seva totalitat.
I que, per tant, que Batassuna,
declarada i legal en funció de la llei de partits,
aquesta llei de partits es modifiqués
i que tothom pogués acudir democràticament a unes eleccions.
I crec que això seria un primer pas
per demostrar de veritat aquest nou tarannà
que crec que s'ha començat a perdre.
I el ple i barretxe, jo, també,
passa que ja és molt difícil,
però jo crec que ja ha deixat de ser el ple i barretxe,
és el pla del Parlament Basc,
està aprovat per majoria absoluta del Parlament Basc
i, per tant, el respecte que li hem de tenir a una institució,
doncs crec que es mereix que es comenci a parlar
com un pla aprovat per una majoria absoluta,
escollida de forma democràtica,
i que, per tant, té aquest dret a poder exposar,
doncs, de la forma que ho va fer l'altre dia
o amb millors condicions, fins i tot, diria jo,
tot i que el respecte va ser una nota prou important
en el desenvolupament de tota la tarda de debat,
doncs hauria de ser això,
com el pla del Parlament Basc
que proposa, com a Euskadi,
davant de la resta de l'estat espanyol.
I, per altra banda,
i aprofitant que estem parlant d'eleccions del País Basc,
home, fer una reflexió.
Jo em pregunto per què les dues grans forces polítiques de l'Estat,
PSOE i PP,
no es plantegen modificar la llei electoral basca.
L'aprofito per dir-ho.
Allà són,
cada província, per dir-ho així,
de les tres que conformen el País Basc,
tenen 25 diputats cada una d'elles,
independentment de la població
que, doncs, a cada una de les tres províncies hi hagi,
i això provoca que la representació final
del Parlament Basc
no tingui res a veure amb la proporcionalitat
de les persones que viuen en cada una de les tres províncies,
sinó que té molt a veure amb una divisió territorial.
Ten en compte el territori
i ten en compte les persones.
I, fins i tot en aquest moment,
si no recordo,
les últimes eleccions del Parlament Basc,
en cada una de les tres províncies
o de les tres circunscripcions electorals,
per dir-ho d'una altra manera,
va guanyar una força política.
Un el PP, l'altre el PSOE i l'altre el PNB.
Per tant, també estaria bé, potser,
que quan se fan discursos de canvis de llei electorals
perquè no són prou proporcionals,
també es plantegéssim
i diguéssim el mateix discurs aquí a Catalunya
que al País Basc
i que es modifiqués,
potser, també, la llei electoral del Parlament Basc.
Carles Tavero.
Em alegro d'aquestes últimes expressions, Carles,
de veritat,
de tenir en compte les persones,
perquè crec recordar-li
que en algunes ocasions,
com és a l'elecció posterior
de membres a formar part dels Consells Comarcals,
doncs era un tema discutible a Catalunya
i que, almenys no és precisament
des de l'opció política de Convergència i Unió,
s'ha apel·lar a aquestes proporcionalitats
que jo també trobo injustes,
de què es consideri el territori,
però també i sobretot
a la quantitat d'habitants
o de ciutadans
que viuen en cada territori.
Bé, i també estic d'acord, Carles,
de veritat,
amb les expressions que acabo de dir,
que sigui quin sigui a partir d'ara
aquest procés
que s'ha obert
i que no s'ha tancat,
jo entenc i confio
de reformes constitucionals
i de reformes estatutàries
en el conjunt de l'Estat
i en cada una de les nacions
que així ho vulguin fer,
que s'hauria de confirmar
aquest tarannà,
que jo també crec que hi és
per part del govern de l'Estat,
per a que tothom
i totes les opcions polítiques
puguin participar-hi.
És a dir,
coincideixo amb que l'opció
avançada en el País Basc
o d'altres que hi pugui,
en altres nacions o nacionalitats,
doncs se'ls hi fes possible
aquesta participació.
Evidentment,
si hi ha una condemna prèvia,
no prèvia,
o en el decurs del procés electoral
de condemna clara cap a la violència,
jo crec que això acabaria
de reconèixer-ho
i d'ajudar-nos a tot.
Molt breument,
perquè tampoc suposo
que es tracta de centrar
el tema en aquesta tertúlia,
però sí que ha estat,
jo crec que tots reconeixem,
una fita històrica
el fet que,
sense un ambient
de violència extrema
o radical,
és a dir,
de lluita armada,
s'hagi pogut portar
en el Congrés de Diputats
de l'Estat
un debat d'aquesta naturalesa.
jo crec que passar
d'un estatus
polític,
d'un estatus
d'organització territorial
a un altre,
requereix
d'uns passos
i requereix
d'una serenitat,
d'un diàleg
i d'una tranquil·litat.
Jo crec que en això
tots estarem d'acord.
El tema del País Basc,
el tema de Catalunya,
són temes que,
al llarg de la història,
i més en els darrers
200-300 anys,
van apareixent
i van sortint.
Per tant,
hi ha un reconeixement,
jo crec,
per part de tots els ciutadans,
sobretot dels ciutadans,
no només de Catalunya
i d'Euskadi,
sinó també de tot l'Estat,
de què s'ha de resoldre
un dia o un altre.
Jo crec que en això
tots hi participem.
Que de les expressions
que hi ha hagut
del consens o menys consens,
a Catalunya estem donant
mostres d'aquest canvi
d'estatus
que creiem que és necessari
políticament.
I aquest consens,
més ampli,
reconegut per les forces,
jo crec que estan per això,
ja s'ha anunciat,
es parla del 70,
del 80,
i evidentment
s'hi pot ser del 100%.
Per què s'ha anunciat
Pla i Barretxer?
S'ha anunciat Pla i Barretxer
no només perquè
hi haurà hagut
forces polítiques
que els ha interessat
personalitzar
en aquest nom,
però és indubtable,
companys,
és indubtable
que no s'ha seguit
una dinàmica
de participació
suficient
i de serenitat
suficient
com per poder
arribar a ser
un projecte,
una proposta
de reforma d'Estatut
més consensuada
per tota
la societat basca
o per tota la societat
de l'Estat.
A veure si podem fer intervencions
més breus
perquè tant el Quim com el Carles Sala
volíem complir.
No, no, els hi demano els tres, eh?
És per no fer el monogràfic
d'aquest pel·lí
i després abordar altres temes.
Dues coses
que possiblement
una va lligada amb l'altra.
El que es parla
del nuevo talante,
el nuevo tarannà,
el que preocupa
és que, a veure,
les formes estan molt bé, no?
I abans teníem
un president del govern espanyol
que no parlava amb ningú.
És el primer pas,
per poder.
És el primer pas,
sí, sí, no, a veure,
per descomptat.
però el que et preocupa
és que al final
sigui allò també el no, no?
No només han d'haver-hi les formes
sinó que ha d'haver-hi el fons.
I va lligat amb això
que possiblement
el gran problema que tenim
fora de Catalunya
i fora d'Euskadi
on hi ha,
en el cas de Catalunya,
cinc opcions polítiques
on hi ha un ventall per triar.
Possiblement en l'estat espanyol
el gran problema que tenim
és que el ventall per triar
és massa petit.
Llavors anar a buscar el consent
sempre entre dos.
El nou tarannà,
possiblement,
per molt que els vulgui dialogar,
sempre estarà vinculat
per aquesta dreta espanyola
que marca molt la pauta.
És que no tens ningú més
per anar a buscar el consens, no?
I clar, aquests són durs.
Aquests estan tancats
amb l'immobilisme
i la seva procedència
ja sabem quina és, no?
Per tant,
la vida política espanyola
és pobra.
Carles Sala.
Jo molt ràpidament.
Hi ha alguns elements
o alguns tics
de les darreres setmanes
que em preocupen
una mica
en quant al tema del tarannà
que comentàvem, eh?
Jo sense haver-hi deixar de banda
aquesta bona predisposició
de l'actual president
del govern espanyol,
que m'ho entenda,
també és millor
que l'altre,
i tampoc no calia
córrer massa,
doncs dir que
un té la impressió
que el sector bono,
per entendre'ns,
i crec que amb això
faré una imatge
molt gràfica del que és,
el sector bono
s'està imposant
i el sector bono,
cal no oblidar-ho,
és un sector,
o Rodríguez de Barra,
per entendre'n,
és un sector molt important
dins del PSOE.
Jo crec que
en la política de gestos,
en la política de les formes,
en la política de les resolucions,
per exemple,
seria un moment
molt adequat,
en aquest moment,
en aquest moment precís
en què s'està ponint
tot aquest debat,
que el pacte antiterrorista
s'obrís a la resta
de forces polítiques.
És que seguim igual
amb un dels documents,
Marc,
crec que més importants,
que s'han redactat
en els últims anys,
en què es fa referència
i s'ha tancat
i s'ha bloquejat
entre les dues forces polítiques
principals de l'estat espanyol.
N'estem d'acord,
però que ha alimentat moltíssim,
i això a altres persones,
cap de les quals
està representada aquí
per ningú,
però algunes forces
s'han encarregat
de dimunitzar
els nacionalismes
fins a punts
tremendament greus.
L'altre dia,
en Durant Lleida,
quan començava la seva intervenció,
que va dir unes paraules en basc,
ja van començar
dins del Congrés dels Diputats
xiulets
i que van interrompre el discurs.
Escolti,
falta respecte
i falta cultura
i falta,
jo crec,
educació.
El procés del Parlament basc
és un procés de pau,
és un procés
que el que pretén
és buscar aquesta relació
Estat i País Basc
i acabar amb la situació de violència
i, per cert,
una mala notícia.
Jo una tarda llegia
amb alguna pàgina web
d'alguna premsa internacional,
suposo que finalment
s'ho veu confirmat avui,
que s'atura a Irlanda,
s'ha aturat el procés de pau
i s'ha aturat el fet
de tornar a les armes.
Espero que siguin
les típiques sotregades
d'un procés de pau
també complicat,
però que tots esperem
i desigiem
que algun dia
la situació de l'ira
o la situació
de procés de pau
també s'engegui
aquí al País Basc
i a l'Estat.
Jo crec que aquí
també molt broument
és que cadascú
aguanti l'espelma
que li toqui
i que cadascú
faci el que pugui
per tal de solucionar
aquest pla.
Aquí té l'espelma més gran.
No, jo crec que tots
l'hem agafat
en un moment o en un altre
perquè
donen la sensació
que a vegades
determinades forces polítiques
catalanistes,
com molt bé ens ha recordat
el Quim
a la lliç d'aquesta tertúlia,
doncs
miren,
observen
o apunten
cap a què
hi ha una certa responsabilitat,
almenys parlo en nom
del PSC,
de que determinats sectors
del PSOE,
una altra força política
germana,
fraternalment germana
i estimada
de l'estat espanyol,
doncs
no corresponen
a aquests desitjos
de reformes estatutàries
o de reconeixement
d'identitats pròpies,
com ho tenim tots claríssim,
almenys jo ho tinc
superclaríssim,
no?
I deu aguantar
l'espelma de cadascú
perquè,
home,
responsabilitats de convergència
hi són,
en tant en quant,
durant un pacte
o deixi de pactar
amb el Partit Popular
d'Espanya,
quan així l'interessa
i el Partit
dels Socialistes
de Catalunya
participi
i pacti també
amb el PSOE,
evident,
eh?
I clar,
pel govern
del conjunt
de l'Estat,
jo crec que Esquerra
fins i tot
també ho fa
o ho deu fer
quan l'interessi,
no tant potser
mediàticament
amb una imatge,
amb una fotografia,
nosaltres sí,
per tant jo crec
que és la nostra responsabilitat
també procurar
que aquests sectors
possiblement immobilistes,
no?
o molt immobilistes
respecte a reformes
d'aquesta naturalesa,
doncs entenguin
que les circumstàncies
actuals polítiques
han canviat
i que d'una vegada
per totes
estem davant
d'una realitat
molt diferent
de la de fa uns anys,
és a dir,
estem davant
d'una realitat
plurinacional
que cal reconèixer
i cal regular
legalment.
En fi,
com que els bascos
tenen la cita
amb les urnes
el 17 d'abril...
Quin cansament,
només de pensar
una altra vegada
amb eleccions...
Em canso,
però ara aquesta
no hi anirem a votar.
No, no, però és que...
Però volia lligar-ho
en el sentit de recordar,
perquè jo crec
que els ciutadans
no ho recorden
i no ho tenen present,
que en fi,
abans tenim una cita,
tots els ciutadans
a l'estat espanyol
amb les urnes
el 20 de febrer
i que per aquesta raó
aquesta nit,
propera nit,
vostès,
també com a responsables
polítics a nivell local,
no sé si aniran o no,
però hi ha enganxada
de cartells.
Sí, sí, sí.
I encara que la gent
i l'oient
que ara ens estigui
escoltant pensi
no pot ser,
la veritat és que ho és.
Ho és, ho és.
I hi ha campanya
per un referèndum.
Sí.
I no sé si servirà
d'alguna cosa o no,
però, en fi,
un apunt
com veuen vostès
que viuen la política
realment
aquesta cita
amb les urnes
el 20 de febrer,
a priori sembla
que la participació
serà molt baixa,
que a més a més
el nivell de desconeixement
del tractat
de la Unió Europea
és molt ampli,
molt gran,
i en fi,
sembla a priori
que pot guanyar el sí,
però...
com ho veuen?
Com faran implicar
els ciutadans
en aquest tema?
Aquesta nit
podem anar a enganxar
el primer cartell,
que anirem,
podem anar a escoltar
el Pedro Guerra
al Teatre Metropol,
que forma part
de les actuacions
del...
Però no forma part
de la campanya.
No forma part
de la campanya,
tot i que sigui
un personatge famós,
ell no ha fet cap anunci,
no ha participat
directament
de fer cap anunci
d'aquest dient.
Però ens en sortirem?
I quan dic que ens en sortirem,
com a mínim,
em refereixo
al nivell de participació.
El fet que l'estat espanyol
té una cita
amb les urnes,
és dels primers estats
de la Unió Europea
que mirarà
de ratificar el tractat,
ens en sortirem
en aquest sentit?
No.
Jo crec que tampoc
no hem arribat encara
al nivell de consciència
i de desig
de participació europea.
És un fracàs...
Hi ha molta voluntat,
però hi ha un desinterès,
jo diria,
enorme en ni participar
ni en conèixer el text.
I el text està a disposició
en totes les webs
de partits polítics,
en molts mitjans de...
En moltes webs,
el text per baixar-se
a les 300
i els catchplanes
que són el document.
Fins i tot em sembla
que els mitjans de comunicació
escrit a un diumenge
d'aquests van ser
i van repartir el text.
I malauradament...
Es van fer milions
d'exemplars del text.
Sí, sí.
Malauradament...
A veure, jo trobo molt bé
que s'hagi optat
per un referèndum,
per una consulta popular,
crec que és una forma
d'obrir-ho,
si ha de tenir un resultat
molt negatiu
en quant a participació.
Ja no parlo d'altres qüestions,
en quant a participació.
Crec que aquest tarannà
històric de l'europaí,
el molt europeus,
que som els catalans,
pot quedar molt entredint.
Que aquesta ciutadania
que es va apropar
en el seu moment
en el Tratat de Maastricht...
Quina imatge ens pot deixar
una participació,
per exemple, del 30%?
No, no.
No sé, del 40%.
Una imatge de faça.
Tots els estats europeus
anirem igual, eh?
Sí, però fes-ho.
Llegi entre altres països,
Hongria ho aprova el Parlament,
no?
El Parlament d'Hongria
serà qui decidirà
si participa o no,
si està d'acord o no
amb aquest redactat
de la Constitució.
Home, jo com m'apuntava
el Carles també i tal,
potser és un primer pas
en les nostres circumstàncies
perquè el ciutadà
senti parlar
de la Constitució Europea,
s'interessi
per alguns dels seus aspectes,
dels seus punts.
Jo crec que per això,
tant en el favor
com en contra,
és responsabilitat
de les forces polítiques
que entenc jo
que la mesura de cadascuna
doncs sí entén
que hi ha d'haver
una Constitució
i sí que hi ha d'haver
un redactat, per tant,
d'organització
del territori europeu,
és responsabilitat
d'aquests partits
doncs de fer arribar
als ciutadans
o de col·laborar
amb què arribi
als ciutadans
la idea
del significat d'Europa,
no?
Jo espero que,
perquè crec en el sí,
perquè crec en Europa,
evidentment,
que després del referèndum
amb la participació
que sigui,
primera,
que surti favorable
resultat
a la Constitució
europea que es present té
i segona,
i segona,
que després
doncs es vagi coneixent
què és Europa,
què significa,
que no és només l'euro,
que són moltes més coses,
que és dret a participar,
dret a opinar,
etcètera,
etcètera.
És a dir,
que és un procés
que jo crec que ara
s'inicia d'alguna manera
i que espero
que no s'acabi aquí.
Quim?
No, a veure...
Apuntant una mica...
Millor no haver fet referèndum?
A veure,
el que es vol
amb el referèndum
és que hi hagi
el suport popular.
I implicar la gent,
i implicar els ciutadans
per si els ciutadans...
I avalar,
perquè en definitiva
tampoc oblidem
que és un tractat d'estats
i que el referèndum
no és vinculant,
o sigui que tampoc
feia falta.
Però matitzo,
ja ho sé
que no ho has dit
amb mala intenció,
Carles,
però matitzo
que el fet...
Carles Cepero.
que el fet
que es voti sí
o que es voti no
no vol dir
que no siguis europeïsta
o que ho siguis més
o que ho siguis menys.
Ja ho sé.
No,
venia això
perquè en definitiva
el que es tracta
és que moltes vegades
els polítics
tenim l'habilitat
de sortir de to.
I surts de to
i ja està.
Jo crec que
fer un discurs pedagògic
tant els que volen
que es voti sí
com els que volem
que es voti no
seria prou important
i prou interessant
per fer més planer
aquest tractat
constitucional
per als ciutadans
i que no entrem
en falses dialèctiques
o dialèctiques
aquestes tontes
que si votes que no
t'alinees amb l'EPEN
i coses d'aquestes.
Mare de Déu,
no,
això no va per aquí.
Escolta,
esto González
es va mou per l'Ustonia.
Això no va enlloc.
Això jo crec
que no ens ha d'interessar
en cap moment
perquè no ens porta enlloc
i en definitiva
sembla que estiguis amagant
la realitat
del que és,
del tractat,
en definitiva
el que posa el tractat.
cadascú que defensi el sí
d'una manera pedagògica
crec que ha de ser interessant
i els que defensem el no
doncs ho fem
de manera pedagògica
i almenys
aquella ciutadania
que vagi votar
ho facin coneixement
i no faci allò
aquell seguidisme
que et va marcant.
Ha detectat això
que creiem en Europa.
Exacte, exacte.
Sí, sí, com si no.
Que creiem.
En tot cas,
molt breu, molt breu.
Per fer un tema local.
Sí, sí.
Simplement és que jo crec
que el tema europeu
malauradament
l'hem trebat moltíssim
amb l'article 282
dels drets culturals
lingüístics
i jo ho voldria posar
de relleu
que tot i que no és
tampoc la meva Constitució
la que jo redactaria
és la primera vegada
que aquesta política econòmica
que sempre ha corregut
moltíssim més
que les polítiques socials
d'Europa
és la primera vegada
que amb la inclusió
de la Carta de Drets
fonamentals
dins de la Constitució
dins del tractat aquest
doncs comença a veure
que també s'està dibuixant
una Europa
que ja no és
una Europa dels Estats
i que és una Europa
també des d'un punt de vista
per tant polític
i que és una Europa
també social
i per tant jo crec
que té una importància
i que és una importància
molt rellevant
i que si no s'aprova
aquest tractat
ens quedarà vigent
el tractat de Nissa
i el tractat de Nissa
és un tractat
que al meu entendre
per Catalunya
aniria
va molt pitjor
perquè és un tractat
quasi exclusivament econòmic
és un tractat
que no deixa avançar
ni el comitè de les regions
ja està fent campanya
paro
paro
senyor ja tindrem temps
ja tindrem temps
de fer campanya
ja està fent campanya
si és que realment
al final
en podem fer algun debat
i això arriba
als ciutadans
que en fi
aquesta serà una altra qüestió
en qualsevol cas
que sàpiguen els ciutadans
que aquesta nit
a les 12
els partits polítics
es tornaran a reunir
a la Rambla
per fer la primera enganxa
del cartell
pel tema del referèndum
deixi'm tractar
un tema estrictament local
en els últims minuts
de la tertúlia
perquè avui l'hem destacat
especialment com a notícia
en els informatius
de Tarragona Ràdio
el tema del pla director
de la indústria química
i el turisme
perquè semblava
aparentment
fa dos dies
que en fi
s'havia arribat ja
a un acord definitiu
entre els dos sectors
però
la Federació Empresarial
d'Hostaleria
és a dir
el sector turístic
anuncia la possibilitat
d'emprendre accions
en judicials
consideren que
en fi
les administracions
en aquest cas
la Generalitat
afavoreix
el polígon
el sector químic
el sector de la indústria química
i des d'una altra perspectiva
per cert
un dels sindicats importants
l'UGT
també
anuncia possibles mobilitzacions
perquè per altres raons
també considerem
que
no estan d'acord
en la manera
en com s'han resolt
les al·legacions
presentades
al pla director
un debat
d'aquells
Guadiana
que semblava
absolutament solucionat
però que sembla
que ens torna a portar
a una polèmica
d'aquelles històriques
i que no acabem
de superar
entre dos sectors
econòmics fonamentals
Carles Sala
Sí
jo
una qüestió
així per començar
aquest tema
tot i que ve
que no ens queden
masses minuts
home
recordar
que a nosaltres
se'ns havia acusat
reiteradament
Nosaltres qui és?
Convergència i Unió
en aquest cas
evidentment
és que no sabia
si parlava
com a regidor de festes
o com a president
de la comarca
regidor de festes
vostè entendrà
que parlar
del pla director
de la química
del turisme
és tot una festa
és un altre tipus
era una broma
no però
no no
li dic seriosament
a nosaltres
se'ns havia acusat
que ens faltava diàleg
jo recordo perfectament
el senyor Sabater
i el senyor Ballesteros
és un moment determinat
fins i tot
home
el senyor Ballesteros
va arribar a dir
per culpa del senyor Nadal
i del senyor Subirà
no està tirant endavant
el pla director
això s'estan
tirant
doncs les pedres pel cap
els plats pel cap
estan tot el dia
a la grenya
i hi ha fotos
en què es demostra
que es va intentar
tot tipus de diàleg
fins i tot
amb una famosa foto
de donant-se a totes les mans
al despatx del delegat
del govern
en aquest cas
ser Sarpuig
amb els dos sectors
bé
jo crec que
és el que
posa de relleu
el que està passant
en aquest moment
que no és tant
un problema
institucional
de relació
de les institucions
amb la química
i el sector
del turisme
com un problema
important
que tenen
entre els dos sectors
i que el que hem de fer
des de les institucions
és llançar
ponts de diàleg
i posar instruments
a la disposició
i això crec que ho va fer
el govern
al seu moment
de Convergència i Unió
i no dubto
que ho farà
el govern actual
però en tot cas
el que està clar
és que és un conflicte
que no està resolt
i que és un conflicte
i que ningú pot resoldre
doncs
no, no
a veure
en tot cas
l'administració
és amb la qual
que no ho pot resoldre
no, no
a veure
jo crec que se resoldrà
finalment
química i turisme
jo sempre ho he dit
en aquests micròfons
de Terranaràdio
estan obligats
estan condemnats
això ho ha dit gairebé tothom
en aquesta taula
per tant
per què no es posen d'acord
a veure
més opinió
el que és curiós
és que abans
que hi havia un pla director
no hi havia res
perdoneu-me
hi havia turisme
i hi havia indústria
a Tarragona
o i tant
clar
no hi havia pla director
ni cap tipus d'ordenament
ni organització
la mínima
només de seguretat
però no hi havia
un pla d'entesa
i d'organització
de distàncies
etc
entre uns i els altres
per tant
en un moment
què vol dir això
doncs que a mesura que creixen
els interessos
d'un sector
i d'un altre
perquè és indubtable
que repercuteixen
en un creixement econòmic
en un progrés social
etc
doncs s'estableixen
discrepàncies
quan l'administració política
sigui quina sigui
el govern de la Generalitat
el govern local de Tarragona
intenta posar ordre
en aquestes disputes
i intenta posar
una norma legal
que ho reguli
a partir de llavors
surten els recursos
jo crec que això és un tema
plegat de recursos
és a dir
ja pot sortir el pla director
que surti
que segurament
la part
l'altra part
que se senti perjudicada
recurrirà
i jo crec que estem
en aquesta fase
perquè torno a veure aquí
em pensava
que aquest pla director
sortint
un cop resols
els recursos inicials
doncs ja
aproximadament
tothom estaria satisfet
però no
ara és el sector turístic
com abans el químic
el que torna a recorrir
i sabem que és una cosa delicada
i una cosa lenta
però que evidentment
al marge d'expressions
que hi pugui haver
d'uns o d'altres polítics
que evidentment
tots tiren una mica
cap al seu cantó
doncs s'ha de trobar
s'ha de trobar
aquest encaix legal
més que legal
l'encaix legal
i l'encaix
que me sembla
que ha de ser
de sentit comú
que tot no pot créixer
de manera
vinga som-hi
crec que ha d'haver-hi
limitacions
o autolimitacions
per part dels dos sectors
perquè no pot créixer
un en detriment de l'altre
o no poden intentar
créixer els dos a l'hora
o sigui això és impossible
això és impossible
per tant
el que es tracta
en aquell cas
jo crec que estem
davant d'una certa normalitat
amb els recursos
i les al·legacions
el que passa
que moltes vegades
i Carles Sala
si em permets que ho digui
quan entràvem
dèiem
estem cansats
de la política
aquests dies
perquè tot són notícies
i els titulars d'avui
referent a aquest tema
realment són escandalosos
no dius
home
possiblement no n'hi ha per tant
i entre tot
dins una mica
de la normalitat
el que passa
que tampoc cal
cal donar-li aquest rebombori
tan
tan cru i tan dur
que moltes vegades
se li està donant
amb els mitjans
de comunicació
en tot cas
abans
el moderador
feia referència
que si des de les institucions
es podia fer alguna cosa més o no
jo recordar
que si no fan ells
el paper d'àrbitre
qui ho farà
no?
no no
per exemple
jo recordar en aquest cas
que la junta de portaveus
de l'Ajuntament de Tarragona
per unanimitat
en el seu moment
va decidir presentar
una sèrie d'al·legacions
a l'aprovació inicial
del pla director
de la indústria química
i del turisme
que moltes d'aquestes
al·legacions
a l'aprovació final
doncs s'han acceptat
per part ja
del nou govern
però que també haurà de ser
i em sembla que dilluns
o aquest divendres
o dilluns ja previst
una junta de portaveus
també haurà de ser
la junta de portaveus
qui per unanimitat
hauria en aquest cas
de retirar
o de plantejar-se
de no acudir
als tribunals
sobre aquelles al·legacions
que el govern actual
no ha acceptat
i que en el seu moment
l'Ajuntament va presentar
perquè seguiria
amb la mateixa
amb la mateixa
jo crec que hi ha
una bona capacitat
d'entesa
per part de l'Ajuntament
entre totes les forces polítiques
i s'ha demostrat
en el cas del pla director
de la química i el turisme
però que hi ha qüestions
que sobrepassen
que són d'interès públic
però que
l'estat en mans
dels interessos privats
doncs
l'haver-hi
interessos molt contraposats
jo diria
molt contraposats
però que són interessos
en definitiva
molt importants
per la ciutat
s'ha buscat
des de l'Ajuntament
l'unanimitat
s'ha va obtenir
esperem obtenir-la
també ara
quan se debatin
les al·legacions
no acceptades
a la propera junta
de portaveus
i en tot cas
veure de quina manera
es poden
des de les institucions
tirar ponts de diàleg
amb aquests dos sectors
vitals
importantíssims
per la ciutat
per la comarca
i pel camp de terra
i el Carles
sembla que estem
condemnats
a entendre's
els dos sectors
però a hores d'hora
sembla que estem
condemnats
a la pica baralla
constant
i que no hi ha
no, però no
jo més que a pica baralla
parlaria de procés normal
amb aquestes situacions
o sigui
no cal extremar
el vocabulari
perquè és que en definitiva
sembla que aquí
els dos sectors
estiguin enfrontats
i estiguin a punt
de no sé què
no, no, escolta'm
jo crec que estem
dins una situació
d'una certa normalitat
que estigui passant
el que està passant
i l'únic que hem de posar-hi
per part de tots
Senyor, s'ha acabat la tertúlia
deixin però abans acabar
fer, deixar constància
que ha pogut arribar
encara que no l'hagin
no l'hagin pogut saludar
però la saludem
a la regidora
del Partit Popular
la Maria Mercè Martorell
s'ha incorporat fa pocs minuts
però ha dit que ja no volia
gairebé intervenir
però que quedi constància
Maria Mercè Martorell
gràcies i bon dia
Demaneu-me disculpeu
que hi ha sortit del jutjat
i just s'ha acabat
més tard del que estava previst
Senyor, s'acaba la tertúlia
Estava presentant un recurs
potser
Però no el que parlàveu
Senyor, s'acaba la tertúlia
Quim Vendrell, Carles Sala
Carles Cepero
també Maria Mercè Martorell
gràcies per venir
per participar a la tertúlia
i fins la propera
Adéu-siau, bon dia
Gràcies
Bon dia
Béu-siau, bon dia