Bona tarda.
Surten les festes per les orelles.
Estem d'agost, ja.
Ai, m'he deixat els meus refranys del mes d'agost.
És imperdonable.
Ara veiem si algú és tan amable de portar-me'ls de la meva taula.
Com és possible que m'hagi deixat jo els refranys del mes d'agost
tenint en compte que avui venies tu?
M'ha pensat que te'ls havies deixat a la cua de les carreteres del cap de setmana.
No, no, no.
Per un moment he patit, ja.
No, perquè jo arribo molt d'hora i encara no han sortit.
Sort d'això, eh?
Si no, avui no haguéssim arribat a fer el programa.
perquè, escolta, 15 quilòmetres ens comentaven ara des del Servei Català de Trànsit, eh?
Jo, com pots comprovar, tampoc m'he agafat perquè baixava de la Rambla.
També baixaves caminant.
Diu, calla, que la cua de l'autopista del peatge no arribarà fins a la Rambla.
Exacte, exacte.
Déu-n'hi-do, eh?
Festa no per tothom, perquè la pobra gent que està ara a la carretera,
per cert, si algú ens escolta, ens sintonitza,
esperem entretenir-los una miqueta,
que, com a mínim, aquesta estona no es faci excessivament complicada i durat.
Moltes gràcies.
Ja m'han portat aquí el llibre de Cançadera.
Si es diu tenir un bon assistent tècnic.
Sí, senyor.
I algú que no t'estima molt,
perquè ara et massacaré amb els refranys del mes d'agost.
En fi, bromes a banda,
són festes en moltes localitats,
amb la qual cosa també, la cosa de la mobilitat es complica.
Avui nosaltres hem buscat un destí,
que, per cert, tot ho lliguem,
a la ruta amagada hi vam ser el passat divendres.
Vam anar fins a Vilanova i la Geltro,
vam anar al Museu del Ferrocarril,
per cert, que ens van atendre de meravella,
persones encantadores,
i avui tu ens proposes anar de festa.
La crònica castellera també ens arribarà de Vilanova.
Potser pensen que aquest espai avui el patrocina l'Ajuntament de Vilanova,
però no és així.
És absolutament el turista, el programa d'avui.
No cobrem res per això.
Sí, sí.
No tenim...
Que tothom ho sàpiga.
No ens han convidat a cap dels excel·lents restaurants del port de Vilanova.
Que potser que l'any vinent ho hauríem de mirar, això també.
Potser aquest lloc d'anar per al Museu del Ferrocarril
facis un programa sobre la cuina de Vilanova.
Farem una ruta gastronòmica, tens raó.
Però estan de plena festa,
i va haver una diada castellera important,
que el Jordi Sorinyà, que ens la comentarà en detalls després,
però ara parlem d'altres aspectes de la festa de Vilanova, no, Jordi?
Correcte.
Aquests dies hi ha festa major Vilanova,
i hem decidit a partir d'aquest punt de partida
tocar algun dels elements festius de Vilanova,
i per extensió d'algunes poblacions de Catalunya,
que tenen la seva singularitat, no?
I per tant, doncs, ens hem abocat, no?
D'entrada dir-vos que Vilanova i la Geltrú
és, com el seu nom indica,
és una suma de dues, dos antics nucles de població,
que són Vilanova i la Geltrú,
que celebra la seva festa major al voltant del 5 d'agost,
que és una festa major d'aquelles que se'n diu
de vot del poble,
perquè hi ha una cerimònia que és la renovació anual del vot del poble
cap a la Mare de Déu de les Neus,
que té lloc al 5 d'agost al vespre,
i, evidentment, hi ha molts actes previs que van començar la setmana passada,
però el gruix dels elements patrimonials de la festa de Vilanova
són el dia 4 i 5 d'agost que se centren en els actes de la vigília
i de la dia de la festa major, no?
Evidentment, podríem recomanar alguns d'aquests elements, no?,
d'aquests actes.
La Vilanova són molt festers en general, no?
Sí.
Ens agrada molt la cosa de la festa i d'organitzar saraus i coses.
Sí, de fet, ells diuen que la veritable festa major de Vilanova
és el carnaval, del qual ja hem parlat altres vegades.
Ja hem tingut representants del carnaval de Vilanova.
I s'han batut en duel aquí amb els sitgetans, no?
Vaja, i que tenen un caràcter, escolta.
Però bé, la festa major de les...
Bé, també hem parlat dels tres toms, de Sant Antoni i de Vilanova,
segurament són els més concorrits de Catalunya
i, a més, es mantenen el dia Sant Antoni,
però aquesta és la festa major actual, no?
I jo diria que sense arribar al nivell de la festa major de Vilafranca,
de Sitges o de Tarragona,
sí que té alguns elements interessants a veure, no?
Alguns d'ells per la seva antiguitat,
com poden ser els gegants, el drac o la molassa,
que els van passar una cosa molt curiosa, molts d'aquests elements, no?
Que l'any 36, quan va esclatar la Guerra Civil,
estaven a Vilanova per actuar en una cosa que es va anomenar l'Olimpiada Popular
i es van perdre, no?
Després els van reconstruir imatges i semblança dels anteriors,
però va haver tota una sèrie de fets complicats al voltant d'això, no?
Per posar-vos aquests tres elements que són dels més singulars, no?
Això, tant el 4 com el 5 es poden veure d'una manera normalitzada,
4 i 5 d'agost, de manera constant en els carrers, no?
Des de les 12 del migdia, del dia 4 fins al dia 5, no?
Jo, més que centrant-me en l'estructura,
que, doncs, l'altre dia aprofitant una mica el tema del vendreí,
de les Santas, de Mataró, ja en vam parlar una mica d'estructures festives,
avui volíem destacar un element festiu d'aquesta festa major de Vilanova,
que és un element, jo diria, que no tenim a la ciutat de Tarragona,
que el tindrem al motiu de la processó de Sant Magí,
perquè és un dels grups convidats d'enguany,
però no només existeix a Vilanova, sinó que existeix en altres poblacions,
com, per exemple, Llorenç del Penedès, o Vilafranca del Penedès,
i alguna altra població més petita, no?
La prefereixo als falcons, no?
Els falcons no són això que tenim a Tarragona,
que persegueix els colons amb més, jo diria,
amb més voluntat que segurament efectivitat, però vaja, sinó que té...
Són tous, són tous.
Sí, són...
Són bons, mira, són toberts.
La població és molt gran, la de colons, no?
Home, la veritat és que sí, eh?
Toquen a molts colons per falcó, eh?
Per falcó, sí, sí.
Si no, ens referim a una altra cosa que té poc a veure amb els animals,
però que, precisament, la paraula falcó ve d'una traducció literal d'una paraula de l'Europa de l'Est,
que és Sòcul, la grafia no sé com seria, però la pronunciació és Sòcul.
Sòcul vol dir falcó en les llengües de l'Europa de l'Est
i és un moviment molt curiós que va existir en la segona meitat del segle XIX a l'Europa de l'Est.
Per tant, és bastant cuatani el fet casteller a Catalunya,
perquè el fet casteller a Catalunya és en la segona meitat del segle XIX
quan té les seves dues grans etapes d'or anteriors a la que s'està vivint actualment, podríem dir,
si més no, quan a les constitucions humanes, i paral·lelament, en aquella etapa, a l'Europa de l'Est,
concretament a la ciutat de Praga, al voltant d'un moviment mig comercial, mig universitari, podríem dir,
neix una organització que es dedica a realitzar exercicis gimnàstics d'una manera, jo diria, més aviat massiva,
és a dir, amb molta participació de gent.
I què tenen en comú aquests elements gimnàstics amb aquest fet cuatani dels castellers?
Tenen en comú una certa relació amb les construccions, no només gimnàstiques, sinó també d'alçada, podríem dir,
i de construccions en vertical. Això és un moviment que va tenir molta importància perquè es va projectar, diríem,
d'una manera absolutament gran en tota aquella zona de l'Europa de l'Est.
Per tant, és originari d'allà?
D'Europa de l'Est, és un cas molt curiós.
Per això que m'ha cridat molt l'atenció, no?
Sí, sí. Jo diria que és un cas, si més no, únic, amb aquest trasllat des de l'Europa de l'Est cap aquí de manifestacions.
Però com arriba? Ho sabem com arriba?
Sí, sí, sí. Anem a veure.
La realitat és que comença en la segona meitat del segle XIX, llavors agafa una solidesa molt forta,
llavors hem de tenir en compte que a principis del segle XX a Catalunya i a Europa en general
es donen un context històric molt particular que afavorirà l'extensió de tot aquest moviment dels socos o dels falcons, no?
Evidentment perquè la gent copi, imiti o aprengui d'altres llocs hi ha d'haver algú que s'ha de moure
i això evidentment va passar.
Aquí tens una fotografia, es veu així, una cosa com de circ, no?
Sí, de gimnàstic, de gimnàstic, de...
Com d'acròbates.
Sí, sí, és una barreja d'aquest tipus, podríem dir.
Els elements circsecs estan sempre presents en el fet casteller,
encara que a algú li sembli que és una al·lucinació.
Sempre hi ha una possible interpretació, sobretot en el caràcter itinerant que tenen les colles castelleres,
perquè els mateixos xiques de valls tenen un caràcter itinerant en el seu naixement que és claríssim, no?
Tornem a l'origen dels falcons aquí a Catanya.
La realitat és que en el primer terç del segle XX, del segle passat,
es donen dos contextos molt curiosos, a nivell cultural i jo diria fins i tot esportiu.
Per una banda, és l'època de l'avantguarda cultural.
Què vol dir l'avantguarda cultural?
L'avantguarda cultural vol dir que hi ha un moment en què sorgeix a tota Europa
un seguit de moviments de diferents índoles, però tots marcats per les característiques de la innovació, podríem dir.
Aquí podríem entrar des del surrealisme, no?
El talí i tot aquest personal, no?
Fins a gent molt més casolana, doncs com el poeta Joan Salvapa Passeit, per exemple.
En tots aquests moviments, entre tots aquests moviments,
hi ha una tendència que es diu futurisme, que és un moviment que precisament fa èmfasi en l'abans cap al futur,
que té les característiques interessants que té,
és no únicament la revaloració dels aspectes tècnics,
sinó també la revaloració del fet esportiu.
Això és una influència que es dona en aquest primer terç del segle XX
i que tindrà molt a veure amb la seva trasllata amb la cultura popular.
Això té influències en tot, en l'art, en les arts plàstiques, en les arts literàries,
té molts tipus d'influències, i també en la cultura popular.
Té algunes tendències negatives, per exemple, el futurisme,
entre les coses que va portar, va ser un culte gairebé d'idolatria cap a la màquina,
i no oblidem que en la primera meitat del segle XX
van escoltar dues guerres mundials,
en les quals, evidentment, les màquines hi van jugar molt,
especialment més en la segona que en la primera, però hi van jugar molt.
Per tant, també té una certa tendència, jo diria, negativa,
o unes certes conseqüències culturals negatives,
perquè podria fins i tot interrelacionar-se, ni que sigui llunyanament,
amb tot el món de les guerres mundials de la primera meitat del segle.
Bé, en tot cas, en aquest context cultural,
a Catalunya es dona el fet que al voltant de la cultura, també de la política,
neix tota una sèrie d'entitats,
la Federació Catalana de Gimnàstica,
l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona,
la Federació de Joves Cristians de Catalunya,
o bé una entitat que es diu Palestra,
que entre els membres d'aquesta entitat he trobat un personatge tarragoní,
que és en Rubera i Virgili,
que és un personatge molt vinculat a tot el moviment del catalanisme d'aquella època.
Bé, en aquest context, aquestes entitats es deixen influenciar marcadament
per aquestes disciplines que venien de l'Europa de l'Est,
que ells havien vist, hi ha una voluntat europeïsta...
Però fan un viatge, a més a més, no? Alguns d'ells.
Sí, sí, hi ha una voluntat, a més a més, europeïsta molt clara,
que es pot llegir, per exemple, a la revista Catalunya,
que és un dels òrgans oficials d'aquest moviment cultural,
i, no sé, concretament hi ha un article que és d'Henri Bidou,
de l'any 26, a la revista Catalunya,
que es diu, parla de la festa dels Sòculs,
on se descriu, precisament, aquesta festa de l'Europa de l'Est.
Amb uns termes, allò, absolutament elusiosos,
l'espectacle és prodigiós, no vegeu així altra cosa,
sinó homes, voluntats, masses homogènies, l'ordre d'un poble sencer,
és un raig de claror abocat damunt l'ànima complexa,
llarg temps comprimida d'una nació avui triomfant.
Bé, això és el moviment aquest que es dona a l'Europa de l'Est.
Clar, aquí el que vam fer una mica
és treure d'aquest moviment cultural
tots els valors, jo diria, més rojos.
Aquí així li vam passar una pàtina de cristianisme i tal,
i, de fet, ja en l'argot popular,
alguns dels que feien,
dels que se'n miraven dels falcons d'aquesta època,
són els fejocistes.
els fejocistes són l'abreviatura de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.
Vull dir que aquí se li dona una visió, jo diria, més casolana a tot aquest tema.
Bé, això comporta, evidentment,
que en els anys 30 del segle XX,
a Catalunya comencen a confluir
tota una sèrie de colles
que a imitació de les colles de Txecoslovàquia,
de Bulgària, de Rússia, de Montenegro,
de tots aquests països i aquestes poblacions de l'Est,
comencen a imitar un moviment que allà era gimnàstic,
i aquí també és d'haver gimnàstic,
però també se li dona una certa vinculació amb la cultura popular,
sobretot amb la cultura festiva, podríem dir.
Per això no és estrany,
tu comentaves aquesta fotografia que teníem aquí,
que els oients evidentment no veuen,
que apareguin moltes imatges,
per exemple, del centre excursionista a Vilafranquí,
que entre les activitats que desenvolupava hi havia aquesta,
o, per exemple, a Solivella neix una colla de Falcons,
o a l'Urgell, a la comarca de l'Urgell.
O sigui, se dona un moviment en els anys 30
de barreja d'esport,
la influència cultural que teníem,
de moviment associatiu molt vinculat
al món, podríem dir, cultural popular,
però també al món cultural cristià,
i segurament a través d'aquesta pàtina cristiana
es dona una vinculació molt clara
amb els elements patronals de les festes majors.
Tot això fa que sorgeixi aquest moviment molt ampli
que s'han arribat a comptabilitzar
a través de diferents estudis.
Potser una de les persones que més ha treballat aquest tema
és els grups de persones,
la gent dels Falcons de Vilafranca,
el Joan Coscó, sobretot,
una de les persones que ha fet més treball
d'investigació sobre aquest tema,
o el Javier Güell.
Bé, en aquests moviments
el que es produeix és una gran participació ciutadana.
Tenir, comptabilitzar unes mil persones
realitzant Falcons en els anys 30 del segle XX
per allà a l'ha fet castellet,
que també agafa una certa,
té ja en aquell moment una altra certa empenta,
no hem d'oblidar que hi ha un creixement progressiu,
també a partir dels anys 20,
de recuperació dels nivells castellers
que havien baixat en els anys precedents.
Podem dir que es configura realment
tota una manifestació de la cultura popular i tradicional
clarament importada, no?
Entre les poblacions que tenim,
Ripoll, Mataró, Girona,
Sant Vicenç dels Horts,
Manresa, Solivella,
Vic, Castell d'Arsol,
Blanes, Arenys de Munt,
etcètera, etcètera, etcètera, etcètera.
Què passa amb tot això?
Doncs que en l'any 36 esclata la guerra civil espanyola
i es produeix un tall claríssim d'aquest moviment,
no?
Que, doncs, no es reemprendrà, jo diria,
amb força fins a finals dels anys 50.
Podrem dir que hi ha la primera pujada forta.
No vull dir que amb això s'extinguessin,
perquè els falcons de Sant Vicenç de l'Horts
dels Horts són actius en els anys 30,
a finals, per exemple, l'any 39-40.
L'any 42 es funda potser el grup més antic
que hi ha actualment,
amb continuïtat,
que és el grup de Llorenç del Penedès,
o es mantenen altres colles,
com per exemple la d'Ibarç d'Urgell, no?
Vull dir, hi ha tot un moviment important.
Llorenç del Penedès potser és la població,
que a l'agost també fa la seva festa major,
és la que manté el més l'esperit,
podríem dir,
gimnàstic i original
d'aquestes manifestacions avui en dia.
Malgrat això, l'any 59
es funden els falcons de Vilafranca,
amb una vila de per si ja molt castellera,
i impregnen d'un sentit casteller
tota aquesta manifestació més gimnàstica,
amb la qual cosa
es produeix veritablement
la definició d'un nou model propi de falcons
on els castells influeixen
sobretot en el creixement de les alçades.
hi ha un pes molt important.
Curiosament, entre la gent de l'Europa de l'Est i Catalunya,
hi ha un fet que a mi sempre m'ha al·lucinat en aquest moviment,
que és el fet de com es coronen aquestes manifestacions,
que és fent l'antiga aleta castellera,
que és l'antiga, no és com ara,
que s'aixeca la mà,
o bé fins i tot la nova aleta castellera,
que és primer fer el petó i després aixecar la mà.
l'antiga aleta castellera és estendre els dos braços en creu
a dalt del castell,
fins i tot amb un castell de tres o de quatre,
no només amb els pilars.
Això prové, sembla,
de l'antiga aleta del Vall de Valencians,
o en tot cas de l'antiga aleta de la Moxiganga,
perquè precisament és el sentit de la creu.
De fet, la paraula aleta no vol dir altra cosa que moure les ales,
o sigui, està relacionat amb...
O tenir ales, no?
És a dir, aleta és una ala petita.
En aquest cas, obrir les ales en aquesta posició dels braços.
És una mica aquest sentit.
És una de les qüestions que sempre m'ha sobtat
en aquesta relació gimnàstica entre les terres i les altres,
però en tot cas el que sí que és cert és que...
Aquest fenomen dels Falcons es conserva en moltes localitats.
Has esmentat Llorenç del Peneder, si no m'equivoco, Vilafranca...
Si ho quantifiquem, no és tan gran, podríem dir,
com altres moviments, com poden ser el fet casteller, per exemple,
per posar un, ja que estem en les alçades avui,
però evidentment hi ha una sèrie de poblacions
que mantenen aquestes activitats.
Sant Vicenç dels Horts, Llorenç del Peneders,
Vilafranca del Peneders, Sant Sadurní de Noia i Puigdàlvar.
A més de Vilanova i la Geltrú,
que ja és la que hem començat parlant avui.
Però, bé, possiblement hi hagi alguna colla més petita que ja em deixi.
És a dir, si no m'equivoco, són sis colles.
En general, Jordi, més enllà de la festa major,
els Falcons actuen, fan actuacions, surten, entren...
Bé, els Falcons tenen una dinàmica de grup de cultura popular.
No dic jo com la temporada castellera, com si diguéssim, però bé...
Sí, no, no, sí, sí, actuen.
És una de les activitats que es dona més, no?
I no ho sé, hi ha tota una sèrie de tecnologia darrere d'això,
que no m'atreviria a dir, però hi ha tot un conjunt de construccions,
algunes molt castelleres, com per exemple poden ser els pilars,
la festa major de Vilafranca, o la de Vilanova,
abans de començar l'actuació d'Odià Sant Fèlix,
sempre els Falcons de Vilafranca intenten,
d'acord, és que aconsegueixin el pilar de sis per sota, no?
Però hi ha d'altres, no?
Com, bé, moltes vegades tenen noms molt variats, no?
Piràmides, capdills, pies...
Jo per les fotografies que he vist, la més destacada és una piràmide així com a molta gent, no?
Sí, té diferents noms, no?
A la base no sé de quants individus són.
Té diferents noms.
A Vilanova es diu capdill.
La base normalment es multiplica, o sigui,
per saber el nombre de gent que interven,
normalment es multipliquen, no? També una mica...
Geometria...
Si hi ha 10, doncs capdill de 9, o de 10, o de 11, o de 6, o els que siguin, no?
Per tants d'alçada, no?
És, en aquest cas, té aquest nom, no?
Hi ha altres llocs que se li diu d'una altra manera,
no m'atreviria a aquí dir-los tots,
però, bueno, hi ha uns quants de...
Hi ha una altra paraula que és la pira,
que és un quants...
Això és una de les imatges més característiques dels Falcons
que normalment es posen, doncs, com tocant les mans de terra, no?
I van pujant-nos-nos als altres, no?
Tu et poses sobre l'esquena, al de baix,
llavors amb les mans, diguéssim,
doncs t'ajudes a mantenir l'equilibri, no?
Hi ha diferents qüestions, vull dir,
que ens permetien d'una manera o altra veure aquestes construccions,
però, vaja, això per la ràdio és una mica difícil,
seria més fàcil fer una projecció i veure-ho.
Per tant, si algú té curiositat
i no ha vist mai una actuació de Falcons,
ara, que és el bon moment, que estan de festa a Vilanova,
i imagina que més...
Ai, Vilanova, perdó.
El 4 i el 5 d'agost, a Vilanova...
El 4 i 5.
O bé, el procésor de Sant Magí,
també els Falcons de Vilanova vindran a Terrac.
Vindran al guany.
Però, vaja, jo els hi recomano com...
Sí, però aviam, si no poden desprar 60 setmanes,
doncs s'esperen per Sant Magí que els tindrem aquí,
doncs una bona pensada fer referència.
Vols un refrany?
No som molt...
Avui m'ho volies, allò...
Sí, però no som molt lluïts, eh?
Per exemple, saps què passa?
Que el refrany allà saps tu millor que jo,
que fa moltes referències al temps i a la meteorologia,
i últimament és que no encerta ni una,
perquè, clar, teòricament, i això,
antigament, tu ets més jove, però potser recordeu...
Gràcies per la floreta.
...que es deia que el mes d'agost era el més calorós
i d'un temps cap aquí ja veiem que el més calorós
és el mes de juliol.
Per tant, tot el refrany i tota aquesta tasca
de cultura popular relacionada amb els sentents
i la meteorologia ha perdut molt.
Ha perdut molt, perquè saps tu que es deia
que el mes d'agost era més calorós
perquè és el mes que s'escau Sant Llorenç,
el dia 10, com que Sant Llorenç...
I de les graellades.
Exacte, com que Sant Llorenç va morir allò a la graella,
diuen que amb la calor del sol
s'afegeix la calor de la foguera
que cremava el pobre home.
I diuen que per això és el més calorós,
però no, al contrari,
diuen que aquest mes d'agost
baixaran una miqueta més les temperatures.
De totes maneres, sigui com sigui,
el mes d'agost en diuen
que no hem de cansar-nos gaire,
no sé si per la calor o per què,
perquè l'Edita diu que ni per l'agost caminar
ni pel desembre navegar.
Per tant, aquells que estan a l'autopista,
paciència, que ja veuen que caminar
tampoc no és una bona solució
per aquest mes d'agost.
I després totes fan referència
a la meteorologia, a la calor i a la pluja,
però jo no m'atreveixo tal com està el programa.
Jo t'en diré un que és inalterable,
em sembla que es porta al final de mes.
El quart diumenge d'agost
és festa major a l'Arbós.
Jordi Bertran, gràcies.
Fins la propera setmana.
Adéu-siau.