Parlo sense vergonya, parlo amb libertà, i per començar, parlo en català.
Parlo sense vergonya, parlo amb libertà.
I sobretot no s'ho prenguin com una obligació o un curs de català intensiu ni de bon tros.
Preten ser un joc sense més transcendència que ens comuniquem,
i mai millor dit, a través de la llengua, a través d'aquest joc.
Jo deia això dels deures i d'una obligació perquè ahir ens va quedar una pregunta.
La pregunta no va quedar pendent, la pregunta la vam formular.
Ens va quedar pendent la resposta.
Recordem, perquè són els primers dies i de les normes que són molt senzilles,
ens farem una miqueta pesadets en explicar-les.
Una trucada, una resposta correcta, una boca, una queta,
que poden venir a buscar aquí a la ràdio els estudis de l'Avinguda Roma.
I a més a més, ja estan en una llista no negra, sinó tot el contrari,
en una llista fabulosa que els pot donar molts premis quan acabem el concurs aquest mes de maig.
De moment, eh? De moment tenim tot aquest mes de maig per jugar amb l'aqueta.
Per donar corda al català amb el Centre de Normalització Lingüística i Tarragona Ràdio.
La pregunta que vam formular ahir era la següent.
Ens havien de dir dues llengües romàniques que es parlin a Espanya diferents del català i del castellà.
Jo tinc algú a l'altre costat del fil telefònic.
Esperem que sàpiga la resposta. Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Maria Dolors de Tarragona.
Què tal, Maria Dolors? Maria Dolors, què més?
Brull.
I Maria Dolors Brull em podria dir...
Ai.
Dues llengües...
Ai, no se'm posi ja pessimista, eh? Només començar.
No, no, no, si jo m'estic rient.
Clar que sí, dona.
Digui'm, dues llengües romàniques que es parlin a Espanya diferents del català i del castellà.
A veure, què podria ser el gallego?
Podria ser el gallego, el gallec, sí senyora.
El sencès?
No he sentit res, només he sentit gallec, no he sentit res més.
No, el portuguès.
Ah, a Espanya, no a la península.
Ai, el gallego, el latí...
El gallec no, el llatí...
El tàrrec o viva potser sí que el sentirem a parlar una miqueta aquests dies.
Doncs el gallego.
El gallec, però, aviam, a part de Galícia hi ha una altra comunitat que també té una llengua.
Ai, calla, calla.
Eh?
I frontaria amb Catalunya també tenim una altra comunitat autònoma que també té una llengua, tot i que no és gaire coneguda.
El aranès, aquell?
No, l'aranès, això ja estaríem dins d'una varietat del català.
Sí.
Ai, potser...
Vinga, dona, al costat de Galícia, que hi ha una cidra boníssima.
Què es deu parlar allà?
El gallego.
El gallec.
Calla, el gallego, però calla.
Aviam, tenim els gallecs, i molt a prop dels gallecs, també tenim els bascos, però molt a prop també dels gallecs, hi ha una altra, la munyeira, la cidra, no sé què més dir-li, francament, Dolors, Maria Dolors.
Sí, calla.
Que jo l'ho vull regalar, aquesta boqueta, dona.
M'he quedat així en blanc.
S'ha quedat en blanc, és clar, el pànic escènic, eh, això d'estar...
Com s'hi diuen, aquests dos? Si tinc uns amics, calla, calla.
Sí, segur que ha anat alguna vegada, a la bonica verge de Covadonga.
Sí.
Sí, on tenim la verge de Covadonga? Que l'han perdut.
Maria Dolors.
A Santa Tecla.
Santa Tecla gloriosa, que la il·lumini, perquè, Déu n'hi do, aviam, Maria Dolors, digui...
Bueno, potser et trucaré un altre dia.
Doncs no, senyora, vostè... Jo li regalo la boqueta, mirem.
Ah, sí?
Jo li regalo...
Però aviam, si jo volgués veure, visitar la verge de Covadonga, si volgués...
Doncs no és el monte de Santa Tecla.
Prendre, prendre sidra i altres coses, al costat de...
No és aquell.
No hi ha la comunitat asturiana allà?
Sí.
I què es deu parlar, a la comunitat asturiana?
L'asturià, dona, l'asturià o el bable.
Que consti que aquestes setmanes de prova, i els estic deixant passar moltes, eh, Maria Dolors?
Sí.
Però en fi, que no es digui que som...
Va, això mateix, que s'agafes així a l'hora del dinar i de fer el dinar i de tot.
Doncs vinga, Maria Dolors, vinga a buscar l'aqueta quan vulgui, que l'espera aquí a la ràdio.
Gràcies per participar.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.
Dues llengües romàniques que es parlen a Espanya, diferents del català i del castellà.
El gallec, l'arabonès, l'asturià, l'astur lleonès, lleonès o bable.
Continuem jugant.
Des d'aquesta, qui té bo que s'equivoca, ens equivoquem a mitges.
No regalarem mitja boqueta, mitja aquesta, sinó tota sencera, per la Maria Dolors, que la pot venir a buscar.
Fem una altra pregunta.
Una d'aquelles emboniques, una d'aquelles d'una frase, en la qual hi ha una o diverses paraules que no estan ben dites,
que no les diem en propietat.
Però, primer que tot, donem pas a una altra trucada. Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Dora Rioja.
Dora, com anem?
Ai, rient amb la Maria Dolors.
Rient molt. I li ha costat que la sabíem, Dora. No es faci la xulana, eh?
La vaig fallar jo ahir.
Aquesta, aquesta és la que vostè va fallar.
Sí, sí, sí.
No falli avui i aviam, jo li dic una frase.
Vinga.
I hi ha només una paraula, que està malament.
A veure.
No és difícil, perquè ja és que m'estan posant en un compromís, senyores.
Ja comencem, ja comencem.
M'estan posant en un compromís.
Mira, no sé si la guanyaré, l'acleta aquesta, però aprendré alguna coseta més.
Doncs això està molt bé.
A veure.
Això està molt bé i si aprenem, doncs, rient, millor encara.
Millor.
Jo ara li diré una cosa, Dora.
Sí.
I una cosa està mal dita.
D'on has tret que les tuberies de plom siguin nocives?
A veure.
L'he dit una paraula malament aquí.
Això que són les canyeries, no?
A veure, tornem-ho a repetir.
D'on has tret que les tuberies de plom siguin nocives?
D'on has tret?
D'on treus?
D'on has tret que les tuberies...
No li pregunto pels pronoms febles perquè aquí ens podem morir, eh?
D'on has tret que les tuberies no les...
Les tuberies de plom siguin nocives?
Les tuberies, però no sé com se diu en català.
Tuberies, vostè diria que no és correcta?
No.
Vale.
Fins aquí, vale, tampoc és correcta.
D'acord.
Val, es diu d'acord.
Tuberies no és correcta?
Diu cayeries?
No.
No es diu cayeries?
Claveguera, no, tampoc.
Claveguera és una altra cosa?
Ja, ja, ja, ja.
Ah, no, no, no, no.
No em digues que no em pots ajudar.
Escolta, la boqueta aquesta et derriba i passa-la bé.
De què té forma?
De què té forma?
Una tuberia, com dèiem malament.
Una tuberia en castellà, que té forma de canó, no?
Un canó?
De forma com de canó.
La canonada, la canonada.
La canonada.
Dora.
Molt bé, Dora, molt bé, que li regalo la boqueta.
Li regalo la boqueta perquè, a més, aquí hi ha hagut un esforç que cal valorar.
Em farà companyia perquè estic molt soleta, filla.
Doncs vostè es posa la boqueta i la ràdio i vinga, d'un acord del català de cop.
Ja no vull res més.
Molt bé, Dora, gràcies per trucar-nos i aquí té la seva boqueta.
Molt bé.
Tenim temps de fer una altra trucada?
Jo crec que sí, que encara podem rebre una altra trucada al 977-24-4767 amb una altra pregunteta.
Avui aportem una altra varietat de preguntes.
Hem dit pregunta que necessita d'una resposta concreta, una frase en la qual introduïm una paraula que no és correcta.
I ara farem una pregunta d'aquelles boniques de fer perquè sí.
Que dius, una pregunta i dones tres possibilitats.
I l'únic ha de dir, em quedo amb aquesta o amb aquella altra.
Donem pas a l'última trucada d'avui perquè des del Serrallo ens estan dient que estan allà esperant que ja anem a veure com estan avui els pescadors.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Amb David García.
Què tal, David?
Molt bé.
Com anem? Com estem de català?
Bé, jo crec que bé.
Sí, oi, quina il·lusió que em fa.
A veure, et faré una pregunta d'aquestes que estrenem avui, d'acord?
Mira, d'aquelles que jo dono tres respostes i tu tries una.
D'acord.
Preparat, eh?
Sí, sí.
Si jo et pregunto de què tracta el vocabulari de Sinologia, editat pel TARCAT fa uns mesos,
tu què diries que és un l'èxit per formular hipòtesis negativa, sí, no, l'èxit per parlar del destí,
o un lèxic relacionat amb el pit, vocabulari de Sinologia?
Què diries tu?
Doncs no ho sé, diria la A, la primera.
No he sentit res? És el segon dia?
Diria la primera.
Diries la primera? Sí.
Doncs et deixo dir una altra, perquè després no diguin que només ajudem a les senyores.
La segona, diu la dona, la segona.
Doncs fatal. Fatal perquè és la tercera, David, per favor.
Marc en Déu, Marc en Déu.
Aquesta nava m'afecta. La veritat és que no era fàcil, les coses com siguin.
Ja, ja, molt difícil, perquè m'he quedat una cara diguent espantat, eh?
No era fàcil, no era fàcil.
David, jo et convido a que em truquis demà.
Oh, vinga, que la nena la feia molta il·lusió.
Ja, és que són dolents, eh? Saben que sóc una toba.
És que tinc la nena, perquè quan veu l'anunci comença a fer palmades i s'ho passa molt bé.
Mira, David, públicament faré una declaració que complirem.
Te la regalo perquè em poses allò en el compromís de la nena,
però a partir de demà penso ser dura i implacable amb tots vosaltres, d'acord?
D'acord.
Vinga a buscar la boqueta, però a partir de demà dimecres no passaré ni una, d'acord?
D'acord.
Gràcies per participar. Adéu-siau, bon dia. Pots venir aquí a la ràdio, d'acord, David?
Moltíssimes gràcies.
A tu per trucar, bon dia. Adéu-siau, adéu-siau.
No, no, eh? Atenció, que ho hem dit públicament.
A partir de demà, implacables, no passarem ni una, eh?
Qui té boca s'equivoca, però qui no s'equivoca guanya la boca.
Avui ens hem equivocat una miqueta, però en fi,
també que no es digui que no sabem ser generosos
des del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona i Tarragona Ràdio.
La Maria Dolors, la Dora, el David, poden venir quan ho desitgin,
a l'horari d'oficina aquí a l'Avinguda Roma,
a buscar la seva queta.
Nosaltres ara fem una pausa molt breu i anem cap al Serralló.