Música
Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut. Avui abandonem una miqueta aquells escenaris que hem tingut en els darrers capítols,
de les Pasques, de la Setmana Santa.
Tot i que no ens allunyem dels temes, ni que sigui allò rosant, rosant una miqueta,
tot el tema eclesiàstic, estem en un moment que tota l'atenció,
no parlem dels creients, sinó l'atenció informativa,
se centra a Roma en totes les cerimònies d'acomiad de Joan Pau II.
S'espera, doncs, aquesta decisió de l'elecció del nou...
Ah, no durarà això, eh?
Sí, home, i tant.
No durarà per dies.
Mediàticament, tard o d'hora, hauran de posar a fluixar una mica,
els mitjans aquests d'abast nacional i internacional,
hauran de fluixar una mica perquè fins que es tria el nou papa ha de passar un cert temps.
Sí, però se li va traient suc, eh?
Se li va traient suc, tema.
No vau fer 24 hores de connexió continuada, però bueno...
La nostra funció en aquest espai no és aquesta ni de bon tros.
El matí de Tarragona Ràdio també ha dedicat els seus minuts a parlar d'aquesta qüestió
des de la perspectiva local, sinó que és una altra.
Parlem de profetes, però sobretot parlem de profecies.
Actualment, que som tots tan moderns i tan evolucionats,
sembla que aquestes coses no tinguin res a veure,
però tradicionalment i sempre lligat amb el món de les creences religioses,
hi ha hagut els profetes i moltíssimes persones que s'han emmirellat en la vida dels sants,
en aquelles coses que havien de passar,
buscant una miqueta respostes de futur a determinats fenòmens naturals.
Per això avui parlem de profetes, de profecies.
D'un dels grans profetes dins de la religió catòlica,
perquè era sant, Malaquias, Malaquias devia ser sant.
Bé, ja has tret el nom, ja l'hi harem.
Però mira, ara ja no marxaran, ara ja es queden.
Avui anem a fer un programa Vaticà, que podríem dir.
Vaticà o de Vaticini.
Potser sí, ho estan a veure.
Realment, tot el món aquest va estar a veure amb la tradició,
perquè tot segueix un ritual molt específic,
tot el món Vaticà, fins i tot el mateix enterrament a les grutes,
a les coves, per tant, tot té una línia de relació amb la mitologia popular que Déu-n'hi-do.
Que entenem per profecia, així per començar.
A veure, d'entrada, avisar els oients que avui no farem un programa d'allò que se'n diria molt canònic,
és a dir, molt escrit.
No tampoc és el lloc on fer un programa d'aquests,
sinó que recuperem aspectes populars directament relacionats amb la manifestació religiosa del carrer.
Sí, sí, d'entrada, una profecia, podríem dir, és la declaració que fa un personatge,
per interpretar sobretot el present,
tot i que...
O a partir de la interpretació del present, el viral futur.
Sí, però aquesta és la dimensió més popular.
Això ho fan els analistes polítics.
Sí, els analistes polítics també tenen molt a veure amb el futur.
Els tertulianos, davant de procés electoral, procés electorals...
Tenen molt a veure històricament amb els profetes, els tertulianos també.
Bé, en fi, el sentit habitual, però inexacte, de la paraula profecia,
i per extensió de la paraula profeta, és la de predicció del futur.
Però lògicament, a vegades, les paraules, per el seu ús, es van devaluant
i ens ha quedat aquesta visió de futurologia, de predicció.
Però realment, els profetes, històricament,
eren uns personatges que realment interpretaven sobretot el present.
Per tant, l'abasant esotèrica és un abasant com a més contemporània i més actual.
Sí, tot i que ja veureu que ara ens remontarem aquí als temps de pretèrits.
D'entrada, la paraula profeta deriva concretament del grec
i vol dir parlar en nom de.
És a dir, el profeta és aquell que parla en nom,
és portaveu d'algun ésser superior.
Hi ha una frase d'un profeta, que és Jeremies,
que diu, no ens ha de faltar la llei del sacerdot,
ni el consell del savi, ni la paraula del profeta.
I aquesta frase resumeix molt el context històric en què neix el profeta.
Ens hem de remontar als primers textos bíblics,
podríem dir a l'Antic Testament en aquest sentit,
en què ja es parla de les tasques que feien aquests personatges especials.
Ha sortit el sacerdot, ha sortit el savi, ha sortit el profeta.
Avui poden semblar sovint paraules molt sinònimes,
però realment, històricament, en l'Antic Testament,
els sacerdots estaven escrits als santuaris,
allà, doncs, exercien...
Però aviam, Jordi, perdona, no faig cap ironia,
ho pregunto seriosament, deies,
qui és aquell senyor? Aquell senyor és un sacerdot.
Qui és el senyor? És el senyor metge.
Qui és aquest? Aquest és el profeta.
És a dir, que s'entenia així, amb aquesta claretat,
que aquell senyor es dedicava a fer de profeta.
Sí, era un grup social, podríem dir, els profetes.
Un grup d'opinió.
Sí, era un grup d'opinió, realment.
I no és broma, eh?
Lògic.
I tenien un caràcter carismàtic per aquesta condició
de ser escollits i de ser cridats directament per l'ésser suprem.
El pas és que la devaluació d'això va vindre,
sobretot lligada pel fet que sovint aquests personatges
es van anar rodejant de tota una sèrie de personatges relacionats
amb el món polític, realment.
I llavors els polítics volien, van, com sempre...
Van veure que tenien un ascendent important sobre el poble, no?
Sí, van utilitzar aquesta paraula, no?
Aquest personatge per voler interpretar el seu futur, no?
I aquí és on es va començar a complicar tot el tema.
Però realment, inicialment, els profetes són aquelles persones
que són cridades per Déu, per aquest ésser suprem,
amb el qual tenen una trobada, una il·luminació,
no podríem dir, ja usant un llenguatge més modern,
molt especial, que els fa canviar el seu rumb de la seva vida,
de manera que acaben esdevenint aquests enviats especials, no?
Per això, sovint, els profetes,
que neixen en aquest context de l'Antic Testament,
per tant, en un context de cultura jueva,
i en algun moment, precisament en què els jueus
han abandonat, podríem dir, el monoteïsme,
han renunciat a Déu,
i tenen, doncs, una adoració a múltiples deus.
La qual cosa, el profeta, realment, és un personatge
que s'enfronta amb l'entorn social d'una manera radical, no?
És a dir, és un personatge que, en els diferents textos
que podem llegir a l'Antic Testament,
el que es veu clarament és que s'enfronta
a personatges i institucions molt poderoses, no?
Fins i tot, doncs, havent de superar constantment
les amenaces que rep, per tant, dels lobbies,
dels diferents lobbies de poder del moment, no?
Però, realment, el que està clar és que s'enfronta
amb una arma important, no?
Que és la paraula, no?
O sigui, el profeta mai expressa les seves pròpies opinions,
sinó que, en el fons, i aquí podríem enllaçar-ho
també amb la cultura islàmica, això, eh?
Alguna vegada hem fet algun programa referit a això,
però el profeta el que fa és escoltar la paraula de Déu
i traslladar-la per la seva pròpia...
És el vehicle.
Sí, exactament. És el fidel transmissor de l'esperit
o de la paraula divina, podríem dir, no?
És a dir, per això, si agafem diferents fragments,
alguns, doncs, diuen, per exemple,
jo poso les meves paraules en la teva boca, no?
El mateix profeta Jeremías, no?
Per tant, això va anar així.
Llavors, què va passar a partir d'aquí, doncs,
que hi ha diferents tipus de profetes, no?
Hi ha alguns que es van limitar, doncs,
a intervenir amb aquestes intrigues cortesanes,
amb les intrigues polítiques.
De fet, anava a dir l'ofici de profeta,
però sí, el rol de profeta va lligat
al mateix naixement de la monarquia.
Una cosa i l'altra van molt paral·leals.
Estem parlant de bastants segles abans de Crist.
D'altres, també, podríem dir que formen part
del grup de profetes teatrals,
que es deixen posseir ràpidament per estats d'èxtasi
molt contagiosos, amb dansa, amb música,
una mica teatral, podríem dir, no?
I després hi ha el que seria el preàmbul, no?,
o la primera fase, el primer estadi,
del que seran realment els profetes considerats clàssics, no?
Que són aquells profetes més independents
que viuen dins del context popular, no?,
dins del poble, allunyats de la cor,
on cada vegada, ocasionalment, doncs,
els criden per part dels monarques,
per part dels reis,
per, doncs, interpretar el present de cara al futur,
com bé deies, no?
Bé, els profetes clàssics,
els que se coneixen com a profetes clàssics canònics,
per tant, reconeguts...
Clar, perquè hi ha profetes canònics
i profetes apòcrifs.
Exacte, bueno, podríem dir apòcrifs
o altres tipus, també, vull dir,
realment hi ha els que són reconeguts per l'Església
amb tots els ets i uts...
I que se'ls considera com a tal...
Són els canònics,
que també han nomenat profetes clàssics, no?
O, fins i tot,
tenen alguna denominació.
Hi ha diferents períodes.
Al segle VIII abans de Cris
hi ha un gran profeta, que és Isaías,
en el segle VII és Isaías,
i en el segle VI, sempre abans de Cris,
és Ezequiel, no?
Són aquests profetes clàssics que són reconeguts.
Hi ha bastants més.
Aquestes tres que he dit,
Isaías, Jeremies i Ezequiel,
són els profetes majors,
els tres reconeguts com a profetes majors.
Després hi ha dotze més,
que són els profetes menors.
Entre aquests profetes,
que no són els majors, els menors,
hi ha un tal Malaquias,
que és un dels darrers profetes,
considerat dins d'aquest període clàssic,
que realment és un profeta canònic.
Ara bé, aquí ve on comença el lío.
Posteriorment, molts segles després,
va existir un altre profeta.
Avui he llegit en un article de pressa
d'un articulista habitual.
Malaquias no era sant,
sinó que, escolti,
hi ha un Malaquias que és el profeta,
que és aquest profeta que va parlar.
Que era el sant irlandès.
No.
No era aquest?
Aquest és l'altre.
Aquest és el profeta o no?
Sí.
Hi ha dos Malaquias.
Un, el Malaquias profeta,
que és aquest que esmentàvem ara mateix,
que és el profeta,
un dels darrers profetes del període clàssic.
Sant?
No, profeta.
No, profeta, només profeta.
Que va viure abans de Cris,
bastants...
Deixem-ho amb profeta, així no provocarem...
Profeta abans de Cris.
Un Malaquias.
I després hi ha un altre profeta,
ai, perdó, un altre sant,
al qual se li van atrebuir uns textos anomenats profecies.
I aquest sí que és sant.
Sí, que sí que és realment sant.
Però no de cap de les maneres,
quan se parla d'aquests textos,
ara veurem, aquests textos són molt posteriors.
Però quan es diu, perquè tot això sí que ho hem sentit,
les profecies de Sant Malaquias...
No són les del profeta.
O sigui, quan la gent utilitza la paraula
les profecies de Sant Malaquias,
és un text que s'ha atribuït a un sant molt posterior,
que és un sant medieval,
que és Sant Malaquias,
que ara parlarem de qui era aquest,
que l'únic que té en comú amb el Malaquias,
abans de Cris, és el nom.
Però la traducció del nom,
perquè ara veurem que és un personatge
que realment ve d'una altra esfera.
L'important d'aquest Sant Malaquias medieval,
és a dir, hem passat de l'època abans de Cris,
dels profetes abans de Cris,
a les profecies medievals,
és que...
Era una època extraordinària per fer profecies,
d'altra banda.
Sí, sí, sí.
Amb allò que s'acabava el món dia sí dia també.
I els grans sismes d'Occident.
Bé, la realitat que va existir
és que van haver molts textos molt fantasiosos
que, alguns estan conservats,
alguns fins i tot a les biblioteques importants,
que dins d'aquesta fantasia,
d'aquest oscurantisme,
auguraven com se succeirien els diferents papes.
Ui, quin tema anem a tocar avui.
I a partir d'aquí,
a mig d'aquesta història,
va sortir Sant Malaquias,
que, per exemple, la paraula Malaquias
vol dir àngel del senyor o missatger,
que, a diferència d'aquestes profecies més fantasioses,
se li va donar una certa credibilitat.
Ara veurem...
Perquè eren com a més raonables o més serioses.
Ara veurem per què.
Hi ha gent a favor i gent detractora.
En tot cas, Sant Malaquias és un personatge
que viu a cavall als segles XI-XII després de Crist.
És un personatge irlandès
que va ser ordenat sacerdot,
que va arribar a ser abat,
va arribar a ser bisbe,
i que, entre la seva història,
hi ha dos viatges a Roma.
El primer viatge és el viatge
en què la gent, o la història,
això és cert,
la història diu que va visitar el papa
Innocenci II,
i que realment va ser
anomenat pel papa com el representant màxim
a l'Iglésia a Irlanda,
d'una manera claríssima.
I el segon viatge és un viatge
que ell es posa malalt
i, tal com ell mateix havia profetitzat,
com havia avançat,
mora, i mora en els braços de Sant Bernat,
un sant que realment serà
el biògraf de Sant Malaquias.
Per tant, és un personatge
que està molt relacionat amb tot el papat.
Realment, el papa Climent III
el va canonitzar com a sant
el 1199,
pocs anys, per tant,
després de la seva mort.
Hi ha dos tipus de canonitzacions,
podríem dir les que són
molt properes a la mort d'un personatge
i les que són molt distants.
En aquest cas,
va ser pocs anys
després de la seva mort,
al mateix segle XII.
De fet, Sant Malaquias va profetitzar
la seva mort,
però també va profetitzar,
per exemple,
el terrible conflicte d'Irlanda,
que hem tingut durant set segles,
doncs ja va ser profetitzat
per Sant Malaquias.
Això és real.
Ara bé,
les profecies del...
Perdona un parèntesi,
és el que tenen els profetes,
vull dir que el temps els hi dona
o els hi pren la raó.
Sí, sí, sí.
Això sí que és...
No és com els homes del temps, no?
Bé,
és bastant raonable això que has dit.
Sobretot després d'aquest cap de setmana,
que havia de ploure tant, no?
Hi ha profecies o pronòstics.
Ara et trucaran els homes del temps.
Pensaran que els tenim molta ràbia
en aquest espai,
pobrets, no?
No,
la realitat és que
Sant Malaquias va escriure un text
que fa una relació
de 112 papes.
A partir de...
Des de l'època...
O sigui,
des del mil i pico
fins a...
Se suposa,
perquè no està...
I diu,
des d'aquest moment,
112 papes.
En dóna 112.
I quants en portem?
110.
Però,
112 papes per què?
Perquè passi què?
Bé,
ara arribarem aquí.
És que ens estàs creant
una estada de...
El cas és que
aquest manuscrit
ha tingut molts detractors,
però també veurem
que ha tingut
alguns defensors.
Aquests 112
tenen uns lemes descriptius
que
identifiquen
els papes
en funció dels símbols
del seu país d'origen,
del seu nom,
dels seus escut d'armes,
de les seves qualitats personals,
qualsevol element
que el faci distintiu.
I coincideix bastant?
Sí.
Sembla que sí.
Jo diria
que hi ha dues etapes,
s'ha dit
que hi ha dues etapes,
una
més exacta que l'altra,
ara veurem per què.
De totes formes,
hi ha alguns elements
que han qüestionat
aquests textos
anomenats profecies.
Realment,
els textos
se suposa
que van ser escrits
en el segle
XII,
perdó,
XI-XII,
i, en canvi,
no van aparèixer
fins a finals
del segle XVI.
I van aparèixer
gràcies a que
un historiador
benedictí,
Arnold Wyon,
va incloure'ls
en un llibre
que s'anomena
Lignum Vitae.
Com és possible
que aquests textos
estiguin perduts
400 anys
i ningú n'hagués sentit
parlar?
Perduts,
la paraula és
Perduts?
Van estar perduts?
Aquest és el primer interrogant,
anem a punt d'interrogants.
Un jesuïta,
atenció,
que fixeu-vos-ho
que estem parlant
de diferents ordres
religioses.
Van adiquins, jesuïtes...
Aquest és
massa bon rotllo
no hi ha hagut mai
entre les ordres religioses.
Un jesuïta,
el pare
menestrier,
es va
encarregar
de
defensar
la tesi
de que
això,
aquests texts
atribuïts
a Sant Malaquies,
són uns textos
intencionats
que es van escriure
al voltant
de l'any 1590
perquè,
amb motiu
del conclave
de l'elecció
del papa,
al qual sortiria
escollit
Gregori XIV,
es van
influenciar
perquè la gent
votés
a favor
d'un papa.
De manera
que s'havien escrit
tota la història
del papat
o una bona part
de l'història
del papat
per inclinar
aquest personatge.
Llavors,
normalment,
això,
per exemple,
un ús habitual
era l'escut
d'armes
del papa.
Si el papa,
com a arcabisba,
tenia un escut d'armes,
després...
Això era,
diu que es va
fer per això.
De totes formes,
hi ha
algunes coses
que,
evidentment,
no quadren.
Una
és que
hi ha hagut
qui s'ha
avançat
a explicar
o es va
avançar a explicar
que aquests textos
van estar guardats
a la Biblioteca
Vaticana
en aquell
viatge
que va fer...
Sembla que
Malaquies,
quan encara no era sant,
li va donar
al papa
quan ell va visitar
Roma.
Sembla que
com a...
Perquè ho guardés,
allò.
Sí,
perquè ho guardés
i com a avís.
I sembla que
a canvi d'això
se'l va anomenar
precisament...
Els drapets
aquests no els traurem,
tampoc no cal.
Però bé,
per altra banda,
el que és cert
és que fins i tot
alguns responsables
de la Biblioteca
Vaticana
al segle XVI
van donar
com a autèntiques
aquestes profecies,
si més no,
com a molt menys fantasioses
que les que s'havien vist
fins ara.
El que és curiós
és que
si és cert
que això es va escriure
per
intríngulis
i per
conspirar
d'un cop clavé,
el que no s'entén
és perquè
el cardenal
Simon Selly,
que és el suposat
interessat
del segle XVI
per ser escollit papa,
no va resultar
escollit papa.
sinó que va resultar
escollit
un altre personatge,
la qual cosa
ratifica una mica
aquesta possibilitat.
Autenticitat.
Sí,
podríem dir que sí.
Ara bé,
el problema d'això
és que
aquestes profecies
sempre s'han interpretat
des d'un punt de vista
jo diria dantesc.
I catastrofista
i terrible.
Sí,
perquè realment
si seguim aquest ordre
només ve
el proper papa
que s'ha escollit
i un altre
que el text
diu clarament
que...
no diu d'on ha de ser
aquest següent papa?
El següent papa
el que diu
és el lema.
Segons Malaquias
quin és el lema?
El que s'ha mort ara
el Joan Pau II
tenia un lema
que és
de labore solis
que vol dir
sobre
el treball
del sol
i aquí s'ha interpretat
la gran capacitat
de treball
del papa difunt.
El següent
és de
Gloria Olivae
sobre
la glòria
de la Olivera
en llatí.
No sabem
a on
arribarà.
I després
d'aquesta glòria
de la Olivera
el text
diu textualment
en l'última persecució
a la Santa Iglesia
romana
ocuparà
la cadira
Pere
el romà
que haurà
de cuidar
de tenir cura
dels seus vents
patint
moltes
tribulacions
un cop
passades
les quals
la ciutat
de les set
muntanyes
Roma
serà
destruïda
i el jutge
suprem
vindrà a jutjar
el seu poble.
Per tant
està vaticinant
la fi del món
des del punt de vista
catòlic
no
aquí és una de les qüestions
de les moltes interpretacions
d'entrada
l'únic que diu
està parlant
és de la fi
d'una ciutat
de Roma
però s'entén
que és un símbol
el símbol
de la cristiandat
aquí hi ha hagut
una interpretació
menys d'entesca
que el que
ha interpretat
que en el fons
el que s'acaba
és la
que això podria simbolitzar
anem a fer
si voleu fantasia
però una de les interpretacions
que hi ha hagut
és que
realment
podria ser
que
amb el fi
de Roma
com a seu papal
no hi hagués
el fi de l'Església
ni el fi del món
sinó que senzillament
una transformació
es parlés
d'una transformació
que podria ser
perfectament
doncs
aquí hi ha
els més puristes
que han interpretat
el fet de dir
pot ser
el que s'està
dient
s'està pot interpretar
és que
es retroba
el que era
la seu original
de l'Església
que era Jerusalem
i s'inicia
una altra nova era
de papes
això és una de les
en un altre lloc
per tant
no tothom
ho interpreta
igual
també s'ha relacionat
amb un possible
final
del conflicte
del poble d'Israel
això que estàs
explicant
és molt interessant
i és molt curiós
i en tot cas
és cultura popular
però està dins
de les profecies
acceptades
per l'Església
no
aquesta no és
de les canòniques
aquesta no és
de les canòniques
Malaquies
sobretot cal que quedi clar
Malaquies
és un profeta canònic
d'abans de Crist
exacte
i aquests que són els escrits
que se li atribueixen
al Malaquies
del Sant Malaquies
Sant
això sí
Sant canònic
de l'Església
però no
aquests documents
aquestes profecies
que ell va portar
al Vaticà
i li va lliurar
al Papa
exacte
què s'ha dit
en tot cas
també hi ha una altra
possible interpretació
el tema és apassionant
sens dubte
hi ha una altra
possible interpretació
que és que
i això és veritat
en el llistat de papes
s'inclouen tant
els papes
com els antipapes
per entendre's
els antipapes
són aquells personatges
que es van revelar
contra
la cúria
i l'organització
romana
i van generar papats
en altres llocs
el més famós
era el sisme d'occident
d'Avinyó
del segle 14-15
el Papa d'Avinyó
però n'hi ha d'altres
fins i tot
un a Barcelona
vull dir que
hi ha tot un món
al voltant d'això
també es parla
de si
doncs
dins d'aquesta llista
doncs
home
no fa gaire
va morir
el conegut Papa Clemente
del Palmar de Troia
fa cosa d'un mes
o dos
també hi ha gent
que interpreta
que possiblement
aquest era l'antipapa
i que segurament
que només
hi ha falta
el Papa
el proper Papa
bé
hi ha moltes interpretacions
nosaltres el que hem volgut fer
és un viatge
cap a aquest món
Vaticà
des del punt de vista
de la cultura popular
i no sé
a millor resulta
que si el tema
va durant dies
podem anar fent
d'això
ara
podríem dir
per les
els ensenyaments
del dia d'avui
seria entendre
que hi ha una cosa
que són les profecies
canòniques reals
que va existir
un profeta
que és
Malaquias
profeta anterior
lògicament
a Cris
abans de Cris
i que
després hi ha un altre
sant irlandès
canonitzat
com a sant
per un papa
del qual
doncs s'ha dit
que va fer uns textos
que van ser amagats
a la Biblioteca Vaticana
durant molts anys
per una banda
i hi ha altres
que diu
que aquests textos
van ser interessats
per generar
un estat d'opinió
abans d'un conca
amb tot aquest
període
que s'obre
abans d'aquesta elecció
del nou papa
tant de bo
que només
sortissin
a través dels mitjans
qüestions tan inofensives
com les que vam de comentar
sospito que assistirem
a discursos realment
terribles
aquests propers dies
però
si volen documentar-se
recomanació del llibre
Peter Calvo Coresi
La Bíblia
Diccionari de Personatges
editat per l'Alianza Editorial
l'any 2001
Peter Calvo Coresi
que no ens parla
en aquests termes
que hem fet al programa
però el que sí que ens dona
és una bona explicació
del que són
els profetes canònics
de la Bíblia
nom per nom
i molts altres personatges
hem pres bona nota
per cert
se'n recorden vostès
i tu Jordi
que va haver un
no sé quan
no sé si va ser
als 80
o començaments del 90
un autèntic
bestseller
en èxit de vendes
editorials
amb les profecies
de Nostradamus
te'n recordes?
que no s'ha fet complir
sembla
no sé
es veu que no
i quin profeta
quin profeta
en fi
ningú és profeta
a la seva terra
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
ens retrobem
la propera setmana
molt vaticà avui
adéu-siau
dàu-siau