Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
És el temps d'un quart de català, Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
On és el cotxe aquest que hem de sortejar avui, amb aquesta impresa a les portes, aquest cotxe de superlupció?
L'Audi 8, model aquest no ha arribat encara.
No, encara l'estan fent a Corea perquè...
Per ha d'arribar, no?
Sí, a Europa s'ho dia molt car de fer i el fan a Corea.
És per la propera edició del Qui té boca, que sortejarem aquest Audi 8.
L'Audi 8, model Queta, en lloc de faros porta unes dentetes que...
Que mosseguen el cotxe del davant.
Aviam, bromes a banda, avui és el dia que farem el sorteig de dos obsequis ben macos.
Un detall, clar que sí, que això es tracta de jugar, de comunicar-nos i que, bé, aquesta participació,
a banda de tenir la recompensa de la Queta, doncs tenir un detallet per part del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
entre totes aquelles persones que han participat al llarg del mes de maig.
I que Déu-n'hi-do, eh? Han estat unes quantes.
Totes elles hem fet... Digues.
Tenim dades estadístiques de participació...
Home, jo puc comptar-ho, jo puc...
Minutatge, no t'hi-do, però mentre tu parles el primer tema, jo puc...
Tinc aquí la llista perquè hem fet... Ara ho explicarem, eh?
Hem fet... Hem agafat la llista de persones que han participat, han posat el seu nom, eh?
Doncs en uns paperets que tenim aquí ja...
Senta-t'hi? Preparadets, eh?
Sí, que fan sorollets de paperets.
Fan sorollets.
I, doncs, quan acabi l'espai, traurem dos.
Un regal és un diccionari, però no un diccionari qualsevol.
No, és el diccionari manual de la llengua catalana.
Això què vol dir? És un diccionari que és una, diguem, és una adaptació per a tots els públics,
del diccionari oficial, del diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans,
que a vegades és una mica espès en la lectura d'algunes coses,
doncs aquest és un diccionari manual, que, de fet, és el que des que existeix,
és el que recomanem als alumnes, perquè el diccionari, diguem, normatiu,
diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, és el que dic sovint,
i pels que som lingüistes ja ens va bé, però per una persona, per un alumne d'institut, per exemple,
o per una persona, en fi, un universitari, o una persona que vol un diccionari a casa
per consultar què vol dir una paraula, sovint allà hi ha un excés d'informació tècnica,
gramatical, que fa que a l'usuari li caigui el diccionari a les mans.
I a mi el diccionari manual és un diccionari manual pensat, per exemple,
perquè sigui útil a qualsevol persona i no li caigui de les mans amb tecnicismes, etc.
Llavors està ordenat d'una altra manera, és exactament igual de normatiu que l'altre,
però és més funcional i més fàcil de pair a l'hora que l'utilitzes per buscar paraules.
I com fan en totes les promocions i concursos i tot això,
hem de dir que és un diccionari valorat en 30 euros.
Jo sóc el que anava a dir, els més materialistes han de saber això,
que està valorat en 30 euros.
L'altre regal és una monada, si em permeten l'expressió,
perquè és el rellotge de l'aqueta, és el rellotge per donar corda al català i a l'hora, també.
Sí, donar corda al rellotge, precisament.
I això és una primícia, perquè és el primer que regalarem.
Primícia mundial, que jo sàpiga, si no és que en circula algun per les altres esferes,
diguem, el primer rellotge que es veu a la província de Tarragona,
perquè encara anem a la província, doncs és aquest que tens tu aquí damunt de la taula,
que és un rellotge de polsera que és transparent i que és tradicional,
és d'agulles, no és digital, és d'agulletes i llavors al fons de l'esfera hi ha l'aqueta.
Però vaja, s'ha de veure, per veure la gràcia que té,
perquè el rellotge amb busques i rodonet i tal, és també l'altre que portaves.
Clar, sí, sí, sí.
De rellotges amb busques n'hi ha molts, però la gràcia és a comi, és aquest, no?
És aquest, i el que diu l'Enric, la persona que li toqui serà la primera persona
que ho portarà a la província de Tarragona, no se n'ha repartit cap encara.
La primera i la segona, perquè de fet en tenim dos.
En tenim dos?
Tenim dos. Podem donar dos lots d'aquests, dos lots de diccionari més rellotge.
Què m'estàs dient? Que és un rellotge i un diccionari per persona?
Sí, però no per a tots els que han participat.
No, no, no, entre tots els que han participat.
Dos noms sortiran.
Dos noms. Havíem dit d'un, doncs al final hem estirat una mica més la corda.
Trebu que sí, eh? Trebu que sí.
Ja que hem donat la corda, doncs estirem la corda.
I és que no plorarem, però ja saben vostès que les coses de la cultura, de la llengua,
sempre són les germanetes pobres dels pressupostos, per tant això té molt de mèrit, eh?
Molt.
Hem aconseguit estirar una mica més.
Imagina't, imagina't.
Molt bé, doncs atents, creem una mica d'emoció i en tot cas al final de l'espai farem el sorteig
entre totes les persones que han participat.
Ara parlem, repassem l'actualitat de la llengua, informacions molt d'aquests dies.
La primera diu que el català es podrà usar el senat espanyol abans de l'estiu.
Sí, i ara que m'adono, de fet avui m'ha sortit un guió de coses positives,
quasi tot és positiu.
Oi, podrà espai, això?
Sí, però potser induït pel fet que havíem de sortejar això i que avui...
És bonic això de fer regals, no?
I que el concurs l'hem acabat i que llavors avui ja no fem preguntes,
ja ningú ha de patir avui, simplement regalem les coses i mirem a sortit així.
I la majoria de temes que tenim per avui són coses d'aquestes de signe positiu,
excepte una, perquè no es digui, per no faltar el meu esperit,
n'hi ha d'haver alguna de dolenta, però majoritariamente positives.
I aquesta n'és una.
Tens una reputació a defensar, per tant, alguna negativa havies de dir.
Comencem per aquesta, que és positiva.
El català es podrà usar al Senat espanyol abans de l'estiu.
Això què vol dir?
Això justament, no té més.
Vol dir això.
Això què vol dir?
Que vol dir que...
A veure, un moment.
Quan han dit això, justament és que és una notícia fresca, fresca d'ahir mateix.
Vull dir, això ho rebíem a través d'una llista que es diu Zèfil,
i la gent que la conegui ja sap de què va.
És una llista que es diu Info Zèfil, en aquest cas,
el bolletí informatiu sobre la llengua catalana,
i és una notícia d'ahir mateix.
I explica això, que el Senat té previst donar llum verda abans de l'estiu
a un ús limitat de les llengües cooficials diferent del castellà.
Hem dit el que dava, que és el que ens toca,
però vull dir, evidentment,
quan parlem de coses d'aquestes de llengües cooficials,
des de Madrid s'ho miren per a totes.
A vegades s'ho miren per a més llengües de les que existeixen,
perquè veuen llengües on només hi ha dialectes.
Però vaja, quan parlem d'això, parlem de català, castellà i basc.
Ai, perdó.
Català, que està allà, basc i gallec,
com a mínim parlem d'aquestes quatre.
De l'Aragonès o de l'Astorià és un altre tema,
que també en parlarem avui, però aquí no.
Sí, però és d'una altra cosa, no?
Llavors, això és una mesura que tenen prevista
entre el 21 i el 23 de juny.
El ple del Senat ho ha de ratificar.
I tot això, què és?
Com és que al Senat fan això?
Doncs home, perquè com que ja fa mesos que al Congrés dels Diputats
hi ha una certa tensió lingüística.
Doncs sí.
I que diuen que sí, ja i després diuen que no,
i torno a dir que sí.
I l'estiria ronça que hi ha entre el Joan Tardà
i el Manuel Marín i tal i qual,
doncs els socialistes esperen que amb això,
si al Senat hi ha una distensió,
doncs potser que això influeixi una mica
en què el Congrés afluïssi una mica l'atenció
aquesta lingüística,
com vam dir que està a l'espera
que fins que no facin un nou reglament
de funcionament al Congrés,
ja va dir el Marín,
que fins que no es faci aquest reglament,
s'ha acabat el ball de llengües amunt i avall,
que si ara sí, que si ara no,
ho deixen estar aparcat fins que hi hagi...
El Senat, mentrestant,
han decidit portar aquesta mesura
que preveuen aplicar a finals de juny,
entre el 21 i el 23,
i això vol dir que hi haurà una sèrie d'àmbits
on es podrà usar el català,
i el gallec, i l'eusquera, evidentment,
en quatre àmbits congrès.
Què són?
Primer, tot això,
en l'espera que es faci una reforma global del Senat
en què tot això ja quedi reflectit
més estrictament i més normativament.
Però bé,
les quatre àmbits en què es podrà parlar en català
són, primer,
la Comissió General de les Comunitats Autònomes,
lògic, això és una cosa que fa anys que ja es diu,
i que, de fet,
actualment és l'únic lloc on es pot.
Quan es reuneix la Comissió General de Comunitats Autònomes,
és l'única vegada al Congrés durant l'any,
quan fan aquesta comissió
que es permet usar les llengües cooficials.
I això fins ara ja hi era.
Però, a més a més d'això,
en aquestes comissions
sempre hi solen haver membres dels governs autonomis
que no són ni senadors ni diputats,
sinó que van allà, justament aquella vegada,
en representació d'autonomia, tal i qual,
però tot això s'utilitzaran, atenció,
traductors que proporcionaran les pròpies comunitats.
I això podia ser una mica conflictiu
en el cas del nostre idioma,
que es parla en tres comunitats diferents,
etcètera, etcètera.
Però resulta que per aquí m'explica la informació aquesta
que ja fa temps que ja amb una discreció d'aquestes
de sota mà i de sota taula,
els tres governs català, baleari i valencià
s'han posat d'acord,
s'estan posant d'acord per què
en aquest aspecte de proporcionar traductors
entre les tres s'ho faran rotatiu
i sense punxar-se els uns o els altres.
En lloc de punxar-nos els uns o els altres,
com fem sempre, aquesta vegada fem-ho bé.
No ens tirem pedres a la teulada,
no tripliquem esforços ni gastos,
sinó que ho fem rotatiu.
I una vegada hi va els que proporciona
el govern valencià,
un altre els que proporciona la Generalitat de Catalunya
i un altre els del govern balear
i així ho aniran fent.
Per tant, en aquest aspecte,
la cosa pot ser positiva i sense conflicte.
Un altre aspecte és que amb el vistiplau
del president del Senat,
que és el senyor Javier Rojo,
es traduirà al català, l'eusquera i el gallec
la pàgina web del Senat.
Oh, miracle, ja era hora.
No dic res més.
Es publicaran també en la llengua cooficial
en què s'hagin redactat, a banda del castellà,
les iniciatives del butlletí de les Corts.
És a dir, si els gallecs presenten una iniciativa
i clar, com que per la normativa
l'han de presentar també en castellà,
doncs allí s'hagin redactat i en castellà.
Que són els bascos, s'hagin redactat i en castellà.
Que són els catalans, s'hagin redactat.
I en castellà, que són els balears,
s'hagin redactat i en...
Que són els aragonesos, no crec que s'hagin redactats.
No, no, no, perquè ja no ho contempla això.
Són bones notícies.
I encara n'hi ha una que diu que,
hem dit tres, i la quart àmbit és que
al ple els senadors podran usar la llengua pròpia
per formular l'enunciat de les preguntes orals
al govern.
És a dir, els senadors
catalans podran utilitzar,
podran fer les preguntes al govern
en català. I els gallecs en gallec.
Aquesta és la cosa.
Tot i que això sembla positiu,
des del punt de vista dels catalans encara,
per exemple, l'entesa catalana de progrés que formen
PSC és que la iniciativa, parlo dins del Senat,
aquest grup del Senat, troba que la reforma és tímida.
I...
Tot i que això, clar,
això està pendent que entre el 21 i el 23 diguin que sí,
tots els perdits.
Si algun dels grans perdits es preveu,
ja es pot pensar quin pot ser,
si gira d'esquena,
pot no dir d'una altra cosa,
si gira d'esquena,
doncs els de l'entesa ja preveuen
que la cosa anirà
amb el mateix sentit que estan al Congrés.
Es tensionarà, es tensarà la corda
i tot això.
I des de si ho diuen que
no recolzaran aquesta d'això,
aquesta mesura, perquè és purament cosmètica
i el que volen és ús ple del català.
Bé, doncs ja veurem què passa.
Això es planteja de moment com a mesura transitoria.
Tindran tot l'estiu per país una cosa o una altra.
Tot l'estiu per país-la.
Continuem parlant del català a nivell institucional.
L'Eurocambra aprova incloure
la versió catalana de les webs oficials de la UE.
Un altre tema que hem anat remenant
al llarg d'aquesta temporada, també.
Sí, i sembla que ara que estem al juny,
avui és el de juny,
que ens quedem pocs programes, no?
Vinga, vinga, vinga, vinga.
S'estan esbandint alguns temes, eh?
I sembla positiu.
I és home, doncs potser que el primer dia
ja ho haguessin enllestit
i no haguessin marejat tant per dir-ho, però en fi.
Exacte, però no.
Després d'un període molt restrictiu
amb el nostre català, ja ho sabem,
fins i tot quan el senyor Borrell
presideix la cambra
i insta els eurodiputats catalanoparlants
a que utilitzin l'espanyol i tot això,
doncs bé, el Parlament Europeu
van decidir ahir,
i per ahir vol dir el 12 de maig,
això ja és el 12 de maig, eh?
Però clar, com que és una cosa europea,
fins que no m'ha arribat.
Fins que no m'ha arribat aquí.
Fins que no m'ha arribat.
Tal com està el transport.
Com que no em sortia ni el racó català
ni l'infosèfil,
que són més de prop i els trobem més sovint,
doncs bé, però és això.
Doncs han aprovat fer un gir
i pel primer cop posicionar-se
en la qüestió aquesta d'incloure
a les webs oficials de la Unió Europea
idiomes que no són només oficials,
o sigui, que no són...
O sigui, idiomes que no són oficials
al Parlament Europeu, encara,
però el criteri és,
però que sí que en els seus estats membres
siguin cooficials.
I que no s'utilitzen a les sessions
al Parlament Europeu, però...
Perquè no són llengües d'estat oficialment,
però sí que dintre dels seus estats
poden ser cooficials
i això, en el cas de l'estat espanyol,
ho tenim molt clar amb el català,
el basc i el gallec,
i de fet aquesta mesura
que acaba d'adoptar,
que ha adoptat a mitjans de maig
la cambra europea,
justament, diguem que és conseqüència
de la pressió i de les peticions
que han anat fent els eurodiputats catalans,
i recentment hi havia una proposta expressa
en aquest sentit,
presentada per l'eurodiputada
Maria Badia, del PSC, etc.
I tot això, doncs, bé,
als francesos i als anglesos
això no els agradava gens,
però l'argument, atenció,
quin ha sigut l'argument
per acabar de convèncer els eurodiputats
que això era factible,
doncs, que les despeses
de les versions lingüístiques
les assumeixi cada estat.
Ah, molt bé.
Ja està bé, sí.
Us ho posem a la web
però us ho pagueu vosaltres, no?
Exacte.
Perquè ja ha quedat la traducció lliure de...
Si es vol que les webs
de la Unió Europea
estiguin en català,
en de llei, en bas,
doncs, que l'estat espanyol
pagui el gasto,
pagui la despesa
de fer aquesta versió
i ja està, i llavors hi seran.
I ho pagaran, en principi?
Suposem que sí,
vull dir, això està aprovat
per anonimitat de l'Eurocambra,
fins i tot anglesos i francesos
han dit que sí,
perquè han dit
com que nosaltres
no ens costarà ni un dur
i ja sé que la llei deu,
doncs, vinga.
Per tant, això és positiu.
Ara, no sé, no sé
quan començarem a veure-les.
És qüestió de mirar-les.
Durant l'estiu,
anirem mirant les webs
de la Unió Europea
a veure si apareixen ja
en català, en gallec i en bas.
Això és com el col·le
que fan els quadernets d'estiu.
Nosaltres també tindrem
el nostre quadernet d'estiu
d'un quart de català.
D'anar revisant les webs
i com està la cosa.
I ara ve la dolenta.
La dolenta és que
la institució cultural
de la Franja de Ponent
ha denunciat el govern d'Aragó
per discriminació lingüística.
Bé, això sona molt gros
però tampoc no ho és tant.
No n'hi ha per tant, no?
Com que avui anem de positius,
doncs diguem que no n'hi ha per tant.
Explicarem.
Aquesta institució cultural
de la Franja de Ponent
es va estrenar a principis de maig.
I s'ha arribat a Imoldre.
S'ha estrenat al maig
i ja ha fet la primera denúncia.
En el moment en què es va presentar
un divendres i dissabte
em sembla que hi va haver unes jornades i tal.
El centre físic d'aquesta entitat
està a Calaçait.
Tenen una web,
d'això ja n'hem anat parlant
aquestes últimes setmanes
i ara una de les primeres accions
que han fet
és que després de donar voltes al tema
han denunciat el govern d'Aragó
per discriminació lingüística
el defensor del poble espanyol.
És a dir,
no és que hagi anat a la comissaria.
Simplement s'han reunit
una comissió,
uns representants d'aquesta entitat
s'han anat a reunir
amb Enrique Mujica
defensor del poble espanyol a Madrid
ha posat-li que
el nostre govern autonòmic
ens discrimina lingüísticament
i això no pot ser.
Es discrimina en diferents aspectes.
1. Incompleix l'article 14 de la Constitució
que garanteix el principi d'igualtat
de tots els habitants davant la llei.
I el govern d'això no el fa perquè
atenció,
aquí és on apareixen els aragonesos
que parlen aragonès
i els aragonesos que parlen català.
a la franja de ponent.
Aquí sí que van juntets amb això
i la reivindicació és conjunta
per al català i per a l'aragonès.
Una altra cosa és que l'article d'autonomia
d'Aragó, l'article 7,
diu que es garantirà l'ensenyament
de les llengües diferents del castellà,
que tampoc s'està complint,
i l'altra cosa que demanen
al defensor Bola que faci complir
és que la llei 399
de patrimoni cultural d'Aragó,
per tant, de l'any 99,
de fa 6 anys, aquesta llei ja establia
que el català i l'aragonès
seran especialment protegides
per l'administració.
I es farà una llei de llengües.
Doncs cap d'aquestes 4 coses
s'estan fent i és el que demanen.
Els de l'entitat demanen
al defensor Bola que diria,
escolti, l'article 14 de la Constitució
s'incompleix perquè els catalans,
els catalans parlants i els aragonès
o parlants de la comunitat d'Aragó
estem discriminats.
Per què?
Ens obliguen a adreçar-nos
a l'administració en castellà
i no podem adreçar-nos
a l'administració ni en català
ni en aragonès.
Perquè no es garanteix
l'ensenyament d'aquestes llengües
als nostres fills.
Perquè la llei de llengües
fa 6 anys que està compromesa
i no s'aprova.
La llei de llengües
que hauria de garantir això
no s'està aprovant
i està allà pendent
d'estar amb un calaix aturada, etc.
Però tot això
és pel que ha anat a demanar
el defensor del poble
i el defensor del poble ha dit
que molt bé, tenen raó
i que es posarà en contacte
amb l'equivalent aragonès
que es diu Justícia d'Aragón.
El cíndic de greu
ja s'ha d'arribar
al Justícia d'Aragón
i doncs ja s'estan en contacte
per tal d'encarreglar una mica això
i portar la cosa
pel bon camí
sense que hi hagi
d'haver més escarafalls
ni més queixes.
Molt bé, deixem les notícies,
fem una petita pausa
i parlem de novetats
editorials i informàtiques.
Has oblidat el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
a la web on trobar
aquell programa informàtic
en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge
a e-garriga
arroba c-p-n-l
punt o-r-g
o truca a l'Enric Garriga
al 977 24 35 27
i t'ho tornarà a repetir
per correu
o per telèfon.
No t'ho perdis.
Un quart de català
et respon.
S'aproxima el moment important
del sorteig d'aquest magnífic lot
en diccionari de la llengua catalana.
rellotge de l'aqueta
entre totes les persones
que han participat
al concurs
Qui té boca s'equivoca
però primer parlem
de novetats
novetats editorials
informàtiques.
Comentàvem la passada setmana
que s'estava presentant
al servei lingüístic
de la URB
un llibre
concretament
amb el vocul...
Ai, ai, ai.
Qui té boca s'equivoca.
El vocabulari d'infermeria
de la URB
i l'Institut Joan Lluís Vives.
El tenim aquí damunt.
A veure.
Tot són paraules tècniques
com que no són
ni infermers ni infermeres, Enric.
Però som pacients.
També tens raó.
No sabem pacients
però som pacients.
Com bé saber
que ens diuen que tenim.
Com bé saber
que ens diuen que tenim
si ens diguessin
que tenim nòduls de bot
no sabríem què són
però tenint el vocabulari...
Però si ho busquem
ens diu el què?
No.
No, tampoc.
Ens diu com es diu en castellà
i com es diu en anglès
i com es diu en francès
i ens dona sinònims complementaris
com ara Perla d'Epstein
i Quist d'Epstein.
Home,
adreçat a tots els públics
però fonamentalment
als professionals d'aquest sector.
És molt útil, eh?
Atenció,
és que hem de dir una cosa.
Estic parlant de vocabulari
que no s'ha de confondre
el que és un vocabulari
amb el que és un diccionari.
Designificats.
Com el de botànica
que després explicarem.
Els diccionaris inclouen
definicions i explicacions.
Els vocabularis no.
Els vocabularis i els lèxics
són llistes de paraules
amb els seus equivalents
en altres idiomes
o en el mateix idioma
els de diferents sinònims
perquè els usuaris sàpiguen
això, precisament,
l'equivalència
entre diferents idiomes
de la terminologia específica.
En aquest cas,
el vocabulari de l'infermeria
diguem que s'ha fet
des de la Universitat
Rui Vigili
en col·laboració
i integrat dins
de la xarxa d'universitats
d'Institut Joan Lluís Vives
que aquest vocabulari
es presentava avui fa una setmana
a l'escola d'infermeria
que està a 200 metres
de la porta d'aquesta emissora,
més avall,
ho dic perquè si a algú
li passa com a mi
que va i tomba per mi
Tarragona buscant-la,
doncs no,
està aquí a la via Roma
al costat del concessionari
de Volkswagen,
no de la sirena
com van vendir
a un altre lloc,
al costat del Volkswagen.
Doncs allà
es presentava,
ja conté
1.840 entrades
aquest vocabulari
i això vol dir
1.840 paraules,
en cadascuna
de les quals
hi ha la paraula
en si,
el numeret al costat,
a la dreta
ens diu
si és masculí
o és femení
i a sota
si hi ha sinònims
ens els posa
i després a sota
ens posa
les equivalències
en espanyol,
en francès
i en anglès.
A més a més d'això,
al final,
això,
doncs amb les 1.830,
de 40 dades
però a més a més
d'això,
al final,
com sempre
en aquest tipus
de material lingüístic,
els vocabularis,
hi ha també
l'índex castellà,
l'índex francès
i l'índex anglès
perquè si tu
et diuen una cosa
d'infermeria
en francès,
doncs,
ràpidament
l'ússies a l'índex
i trobes ràpidament
quin és l'equivalent
en català
o en castellà
o en anglès.
I a més a més,
al final,
hi ha un parell
de pàgines
de bibliografia
recomanada en català
de coses d'aquestes
de diccionaris lèxics
tant de la infermeria
com de la medicina en general,
per exemple,
el diccionari d'anatomia
del TENCAT
i coses d'aquestes.
I això és el vocabulari
i l'altra cosa
és el diccionari,
diccionari de botànica,
també d'una universitat,
en aquest cas
la de València
i és això.
Aquest sí,
és un diccionari
que en aquest cas
inclou unes 6.000 entrades
i unes 170 il·lustracions
amb finalitat descriptiva
i complementària.
L'han fet dos professors
de la Universitat de València,
dos professors de botànica
de la Universitat de València,
la Felisa Puig-Pinazo
i Antoni Aguilella
i Palasi,
que tots dos
són professors
d'aquesta universitat.
El diccionari
aplega, ordena,
formatitza
i defineix
el cos del vocabulari
necessari per a la botànica
perquè la botànica
és una disciplina
molt específica
en què hi ha
una terminologia
tècnica complicada
entre altres coses
perquè apareix molt al llatí
com en totes les terminologies
tècniques de mèdiques
i botàniques
i en zoologia.
Sí, tot el que té
en el món de biologia.
Tot el que té a veure
amb la biologia
té terminologia tècnica
en llatí i en grec
i és un cacau.
I d'aquí ve
que calgui un diccionari d'aquests.
Ells l'han fet,
hem dit que té 6.000 entrades,
està tot ordenadet
i a més a més
principalment
està adreçat
al públic universitari
encara que
qualsevol persona
interessada en la botànica,
que li interessi la botànica,
doncs aquí tindrà
les definicions
d'aquests 6.000 termes.
I a més llavors
com està muntat això?
Doncs bé,
hi ha el terme,
al costat la definició habitual,
a més a més
a l'entrada hi ha les sigles
de les substàncies,
normes i institucions
que afecten
aquell terme en concret.
També hi ha prefixos
i sufixos comuns
amb la terminologia
lèxica botànica.
També hi ha els sinònims.
I una cosa important
sempre en aquests casos
que apareix
amb els vocabularis
i els dèxics
que és també
l'equivalent en espanyol,
francès i anglès
en aquest cas.
I informacions
vàries relacionades
amb tot això.
Tot això,
aquest diccionari de botànica
editat per la Universitat de València
que jo ara mateix
no sé si es troba
ja a les llibreries
de per aquí
però suposo que
com a mínim
es pot demanar.
I si no,
a través de la web
de l'Institut Joan Lluís Viva
segur que es troba.
És una publicació
important
i interessant
per a totes aquelles persones
que els atreu
al món de la botànica.
Aquest sí que
no només és
per professionals,
segur.
Ja ha arribat el moment,
ha arribat el moment
de surta ja
entre les...
Tu em demanaves
quantes persones
havien participat
en aquest
miniconcurs
perquè així
el vam concebre
en el seu dia,
un petit concurs
després de la una
per donar corda
al català.
Doncs exactament,
mira,
el Lluís sempre està a punt,
eh?
És que de veritat.
És que és el tècnic,
és el tècnic.
Però Déu-n'hi-do.
No un tècnic,
el tècnic.
Una...
Vinga, vinga,
que es llueixi,
que es llueixi.
Molt bé,
doncs 32 persones
a l'hora del migdia,
a l'hora del vermut,
han dit,
calla,
que trucaré a la ràdio
i participaré.
Els hem regalat
una queta
i dius,
escolta,
no n'hi ha prou.
La manera,
doncs,
de premiar encara més
aquesta fidelitat
i aquesta participació...
De donar-li més corda.
De donar-li més corda.
De donar-li més corda al català
i estic donant aquí
tots els numerets.
Jo és que això
ho porto fatal.
Això de donar premi
només a una o dues persones,
tota la vida m'ha passat,
eh, Enric?
Em sap greu,
jo l'hi donaria a tothom,
però clar,
no es pot,
no es pot.
Ja hem estirat una mica
la corda,
però tant no podíem.
amb 30 diccionaris
no els podíem donar...
Això, molts quartets,
això, eh?
A veure,
preparats i a punt, eh?
Perquè aquí hi va...
Ai, ai, mira,
és que et deies,
i és que a més li posa l'emoció
a Lluís Està Avui,
però de veritat que...
Primer paperet.
A cada paperet
hi ha un nom
de les 32 persones
que han participat.
A veure per qui serà
aquest primer diccionari
i el rellotge de la Queta.
És un noi
o un senyor,
no ho sé exactament.
Un nen, no?
Perquè no em sona
que hagués trucat que un nen.
es diu de nom...
Es diu de cognom...
Això ho fem com a...
Es diu de cognom García.
I dius,
home, tants García.
Molts, molts.
Es diu David García.
Ep, així és un noi.
David García.
David García.
Ens estàs escoltant.
Doncs, atent,
perquè ara...
No marxis, eh?
No marxis,
perquè t'explicarem
què has de fer
per venir a buscar...
No, per aconseguir,
no, que ja són teus.
El diccionari i el rellotge.
El David.
Aquí tenim el paperet,
apartadet, David.
I ara anem al segon nom.
Vols treure tu el paperet, Enric?
D'innocent no és que tinguis molt,
però...
D'innocència poca,
però és igual.
Estan tots els rebregats,
els papers no puc fer tamba.
A veure, aquí tenim...
L'obrim.
Ai, quins nervis.
Aquí no tinc cognom,
només tinc un nom.
És Zora.
Zora?
Zora.
Zora.
És la persona que li ha tocat
aquest diccionari
i aquest rellotge de l'aqueta.
Perfectament, la Zora.
I el David,
moltíssimes felicitats.
Aquest és el premi,
al diccionari de la llengua catalana,
valorat en 30 euros.
El rellotge de l'aqueta
sereu els primers
a emportar-ho aquí
a la demarcació de Tarragona.
Seran els primers que es repartiran.
Són uns premis, evidentment,
mestres restringits,
un material promocional més restringit.
El David,
i aleshores els han de venir a buscar
aquí a la ràdio
i fora interessant que vinguessin
el proper dilluns
a l'una del migdia.
I fora més interessant encara
si poguessin fer l'esforç
de trucar-nos aquí a la ràdio,
posar-se en contacte amb nosaltres,
parlaríem una miqueta
i quedaríem, doncs,
justament per al proper dilluns,
després de l'una del migdia.
No farem res formal, eh?
Per una mica d'acte de lliurament,
que és bonic,
també parlar amb els premiats.
Una fotografia,
perquè tinguin un record
de l'evento,
que diria que ell,
Enric, tu vindràs, no?
Jo també vindré.
Fes un extra i vine a dilluns, eh?
I farem venir els nostres caps.
Fem venir els jefes
i fem una mica de cosa ben feta, no?
I tant, i tant.
I no els farem cap més pregunta difícil, eh?
No, no, no.
Només caldrà que posin allò
a la seva imatge
i que vinguin a recollir el seu premi.
Ha estat un plaer.
I jo no sé, vostès,
per una servidora,
doncs, també ha estat molt divertit
aquest concurs.
Hem après molt, tots.
Hem après que no s'ha de dir
agulletes, sinó fiblades,
per exemple.
I que xampany, si és francès, és xampany.
Exacte, és xampany.
I si és català, és cava.
Que si tenim un armari,
allò que no...
que és d'obra,
doncs, s'ha de dir encastat
i no empotrat
i aquest tipus de coses.
Tots hem après molt.
I em penso que ens truca algú.
És l'eshora?
Doncs es pot posar l'eshora?
Doncs mira que bé.
Escolta, ens està sortint tot enrodat, eh?
Zora, bon dia.
Enhorabona.
Gràcies.
Que estic nerviosa, eh?
No m'estranya.
És xulo, aquest diccionari, eh?
Sí, sí.
És un bon diccionari
i el rellotge és una monada.
Què podràs venir dilluns aquí a la ràdio?
Per l'horari laboral i això?
Dilluns estic a...
Bé, a quina hora?
A la una i deu, aproximadament,
una i quart.
Perquè a dos quarts de onze
tinc que anar a Barcelona.
Hmm.
I fins...
Doncs mira, Zora,
això com que tots es coneixem així
entre els oients i tot,
farem una cosa una mica domèstica.
Ara no pensi, sisplau.
Li deixes el telèfon al Lluís?
Sí.
Et trucaríem i per línia interna
miraríem de concertar, doncs,
una hora i un moment
que li anés bé el David, naturalment,
a tu i també, doncs,
amb la gent del centre
i d'aquí de la ràdio.
Et sembla, Zora?
Sí, gràcies.
Els regals no te'ls prendrà ningú, eh?
Els tenim aquí ben guardadets
a la caixa forta de la ràdio.
Sí.
i volia també anar a donar-li les gràcies
perquè l'altre dia,
quan vas anar a buscar també
a la blogria a París,
m'han donat un secador professional.
Què dius ara?
Sí que vas guanyar el premi de l'Aviatera,
ara que ho penso.
Oh, doncs,
quin bon regal, eh?
Escolta, Zora,
compra loteria, eh, aquest mes.
Compra loteria perquè, escolta,
estàs en vena.
Gràcies, gràcies, eh?
Molt bé, Zora,
no pengis, sisplau,
que agafaríem el teu número de telèfon
i miraríem de posar-nos d'acord.
Gràcies, carinyo.
Gràcies a tu per trucar-nos.
Bon dia.
Gràcies, bon dia.
Que bé, tenim el David, també,
a l'altre costat del fil telefònic.
David, bon dia.
Bon dia.
Hola, com estàs?
Molt bé.
Estàs content?
Sí.
Jo tinc el rellotge davant,
és una monada, eh?
Sí, perquè no el té ningú,
aquest rellotge, encara.
Doncs mira,
fardaré una miqueta, eh?
Fardaràs.
I un diccionari d'aquells bons
que sempre és bo tenir-ho a les cases, eh?
Doncs sí.
Jo saps que a les cases
és bo tenir allò el mini-pim,
era el no sé què,
un diccionari de català,
també.
Escolta, David,
fem el mateix que amb l'Azora,
en tot cas,
ens deixes el teu número de telèfon,
et trucaríem
i miraríem de trobar un moment
que ens anés bé a tots
per una miqueta fer llorament
i així ens veiem les cares.
D'acord, d'acord.
Jo el dilluns
ho tinc molt malament, eh?
Doncs mira,
igual que a les Hora
ens truquem
i mirem de quedar en un moment
que ens vagi bé a tots, d'acord?
D'acord.
Enhorabona, David.
Vinga, moltes gràcies.
Gràcies per trucar-nos.
Vinga, adeu.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
Tenim uns ullans
que s'ho mereixen tots,
sí o no, Enric?
Sí.
Et veig com a nestes
i estàs encantat de la vida, eh?
Jo et deixo per clar.
Estàs feliç, avui.
Jo ara feia d'espectador.
Molt bé, molt bé.
Doncs, escolta,
la cita de dilluns
l'haurem d'ajornar.
Potser dimarts o dimecres, sí.
Trucarem al David i a les Hora
i quedarem d'acord.
Us trucarem a vosaltres.
El que està clar
és que ells sembla
que ja s'hagin posat d'acord
en que el dilluns els va malament.
Dilluns no poden, no poden.
Doncs ja buscarem un altre dia.
En fi, que un quart de català
té aquestes coses,
és com a bonic, no?
Mira, jo estic emocionada.
Ves què et dic?
Perquè fem una cosa
una mica diferent.
I tu també que ets una persona
així com a més freda
en el bon set de la paraula.
Trobo que també estàs com a mirar
la pell de gallina
que se t'ha posat.
I tinc una cresta així al braç.
No, bromes a banda.
La veritat és que
és un espai
que també serveix
per donar acord al català
i que aquests moments estan bé
perquè també ens permeten
conèixer els oients,
aquelles persones que ens escolten
i que moltes vegades
no sabem qui són.
Per tant, són bones oportunitats.
Ja ho dèiem al principi
que només pel fet
que veníem a donar premis
avui m'ha sortit
ja d'entrada
un guió més optimista.
Un dia bonic.
S'ho ha sortit
d'una cosa una mica negativa
però tampoc no tant.
Bé, doncs aviam si aguantem això.
Aguantem això
fins al proper programa, Enric.
Unes setmanes molt de temps.
Serà molt resistent.
Amb això de l'idioma
és difícil ser optimista
durant una setmana seguida.
Bé, ho intentarem,
ho intentarem.
Ens retrobaran la propera setmana
no només en un quart de català
sinó també
per fer aquest lliurament dels premis.
Gràcies, Enric.
Fins el proper dimecres.
Adéu-siau.
Dimecres més.