Tres minuts i mig serà un quart de dutzen del migdia.
Com cada dilluns obrim el temps que dediquem a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Saludem avui la seva directora, Rosela Ozzano. Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, Cristina Barber. Bon dia.
Benvinguda la Cristina, com és habitual,
que ens acompanya de tant en tant, ve carregada de llibres,
ve carregada de textos.
La Rosela Ozzano, la directora, no ve carregada d'aquestes bones coses,
sinó tot al contrari, perquè, aviam,
és un espai sempre molt agradable, aquest de la Biblioteca,
però avui, disbordadament, hem de fer referència a uns actes,
a uns fets que no ens agrada pas fer-ne, però és obligat.
Els contenidors, on les persones que utilitzen els llibres de la Biblioteca
els poden deixar després del préstec, les busties de devolució,
les han rebentat, s'han endut tot el que hi havia, no?
Sí.
De fet, les persones que utilitzen la Biblioteca, ja ho saben,
nosaltres vam posar unes bústies de devolució externes,
perquè realment era un dels serveis que més ens sol·licitaven,
la sensació que a vegades una persona va passejant un diumenge,
d'ai, el llibre que tenia de tornar a la Biblioteca,
o l'estudiant que se'n va a Barcelona el dilluns al matí,
a primera hora i no està a la Biblioteca oberta,
i, de fet, és un dels serveis que està tan, tan utilitzat
que d'una bústia la vam haver d'extendre a dues bústies, no?
I això permet que la gent, amb l'horari tancat de la Biblioteca,
deixi els llibres i ja se n'oblidi.
És una facilitat de cara al ciutadà.
Bé, doncs ja és, m'agrada que és la tercera vegada aquesta,
i per això ja ho diem públicament,
en què uns vàndals, gent jove, per la nit,
ho tenim tot gravat perquè tenim un sistema de seguretat de la Biblioteca
enfocat cap a les bústies, es veu com arriben,
i simplement per més plaer, doncs, de passar-se una estona bé,
han obert completament tot,
i s'enduen tots els llibres, etcètera, etcètera, no?
I després arriba un segon grup, en què també, doncs, s'hi posen i tal.
Tenim notícies que la setmana passada,
damunt de les bústies de devolució,
la gent estava a dalt, fins i tot festes,
i ballant, i bevent alcohol i tal, no?
Llavors, clar, una vegada que tot això està gravat
per les càmeres de seguretat de la Biblioteca,
una de les coses que m'he quedat realment molt sorpresa
és realment la diferència entre la Tarragona de dia
i la Tarragona de nit, és a dir,
què està passant a la Tarragona de nit?
Com és possible que estigui passant tot això?
No et semblava al mateix carrer de la Biblioteca?
No em semblava a la mateixa ciutat, realment.
Jo m'he quedat molt parada,
jo sabíem que estàvem dins de la zona
o de marxa, entre cometes,
perquè el carrer Fortuny...
Sí, el carrer Fortuny es veu, doncs,
que el Fortuny casòmetre...
La gent va i ve, no?
Sabíem una mica que estàvem en aquesta zona,
una mica per les pintades,
per la brutícia del matí, etcètera, etcètera.
És conscient d'això
i el que ja no és conscient
és que siguin vàndals, vàndals.
És a dir, gent jove.
Es poden identificar perfectament aquestes persones?
Es poden identificar perfectament.
I també farem la corresponent denúncia
i potser n'hi haurà sorpreses,
perquè no semblen precisament persones allò dels barris baixos.
Això s'ha de dir...
És aquest tòpic, no?
Lo primer que ens ha dit el Guàrdia de Seguretat,
aquests possiblement són usuaris de la biblioteca,
semblen sortits de la universitat.
O sigui, el primer grup que realment fa això,
hem de ser molt conscients,
realment, què està passant amb el jovent.
Vol dir, no és ja el tòpic típic aquell
d'uns drogates, que estan passats...
No, no, no.
Les persones es veuen unes persones normaletes
i podríem passar per unes persones...
Pel seu aspecte no ningú diria, no?
No, no denoten precisament que siguin skinheads
o que siguin persones d'alguna tribu.
No, no, no, no, per res del món, eh?
Els danys materials són obvis.
La mateixa embústia sabeu més o menys quants llibres s'han posat.
A més, llibres, jo m'imagino, bona part d'aquests llibres
devien ser noves adquisicions,
perquè ara a l'estiu moltíssima gent
pren els llibres nous per llegir ara a l'estiu.
Per tant, des del punt de vista material,
deu-n'hi duret, també, no?
Sí, realment, quan passa una cosa d'aquestes,
doncs, és tremendo,
perquè, a més, tens el problema
de totes les persones que han confiat
en les vostès de devolució en retornar el llibre,
amb la qual cosa ens hem de confiar,
amb la seva paraula, alguna persona ens ve
i ens diuen que, evidentment, ha deixat el llibre
i era un llibre que es tenia que retornar en aquestes dates,
doncs, t'enfies.
De totes maneres, jo, aquí vull,
malgrat tota la situació, vull donar les gràcies,
primer, als veïns.
Són conscients que els veïns, en el moment que han vist
que començaven a obrir la porta,
ràpidament han trucat a la Guàrdia Urbana.
Vull donar les gràcies, també, a la Guàrdia Urbana,
que, segons que de constància a les càmeres de seguretat,
s'han presentat immediatament,
pràcticament no han tardat ni 10 minuts
i ja estaven allà.
O sigui, cosa que és difícil en aquestes hores de la matinada.
I, després, vull donar també les gràcies
als ciutadans que ens utilitzen diàriament,
és a dir, perquè per tenir un grup de vandals
no hem d'evitar pensar que la biblioteca funciona bé
i que tenim una immensa majoria de gent
que està utilitzant els serveis de la biblioteca
molt civilitzadament
i que és una de les biblioteques
que, de cara a fora, té més bona imatge
en quant a l'utilització dels usuaris.
És a dir, quan jo tinc visites de fora,
el primer que em diuen
«Ostres, tu que ens lavabos més nets,
no tens les pintades,
les taules estan netes,
les parets estan netes...»
perquè hi ha realment biblioteques
que són desastroses.
Llavors, també vull agrair
amb aquesta immensa majoria
de ciutadans de la biblioteca
que es comporten realment
amb molt de respecte a les instal·lacions.
Lamentem moltíssim el que ha passat
perquè els que som milers d'usuaris
de la biblioteca pública de Tarragona
la sentim com a nostra
perquè així la sentim
i així la tractem
i per això dius que tothom que la utilitza,
milers de persones,
les tracten amb moltíssim respecte.
És una excepció
que un grup d'abrètols ho facin
però ja trenquen una miqueta
aquesta convivència
en aquest espai meravellós de llibres
que tenim.
Jo no sé si us plantegeu
tornar a posar les bústies,
tornar a convidar els usuaris
que tornin els llibres
amb aquest propi sistema
i ens ho hem de replantejar tots una mica
perquè també diré, Roser,
que després d'això
molts usuaris diran
que jo no el deixo aquí.
Jo m'espero a dir-ho,
m'estimo més allò
de retrasar-me un parell de dies
i no deixar-ho aquí.
No sé com ho voldreu gestionar tot això.
Nosaltres des de fa temps
estem intentant tenir
unes bústies internes
en què la gent pugui tenir les bústies
i que les bústies quedin internament a dins
però ser un edifici històric
històric vol dir que és de principi de segle
el gruix de les parets evita,
no hi ha cap bústia, diguéssim,
feta a mida per poder utilitzar-la.
O sigui, que han de ser externes.
Tenim un problema una mica
amb el gruix de les parets
per poder fer una bústia tipus correus,
però jo crec que serà la solució
i que ja he demanat
des de fa temps a la Generalitat
que anem cap a aquest camí,
que si s'ha de fer alguna cosa molt personalitzada
es faci,
perquè jo aquest servei
no vull prescindir d'ell,
sé que és un servei molt utilitzat
pels usuaris,
que els usuaris valoren molt positivament
i llavors m'he sabria molt de greu.
Jo el que sí vull fer des d'aquí una crida
és una mica,
no sé,
la sensació de què està passant per les nits.
Jo m'he quedat realment
molt, molt parada
quan he vist les gravacions.
Molt, molt.
D'una bona sensació que no era real allò.
Jo m'he quedat molt atabalada,
perquè primer he vist
les masses de gent que anaven passant,
veus també una mica
el que estan fent la gent per les nits,
quan passen per davant de la biblioteca
veus la gent passant, no?
I veus com van
i veus el que fan
i dius
buf,
què està passant per les nits, no?
Però gent jove,
però molt jove, eh?
I dius
què està passant?
Al tanto
quan els fills
estan sortint de nit
i tothom pensa
que són els fills dels altres
el que fan les coses, eh?
Vull dir,
al tanto,
perquè és que
jo penso que realment
està passant
alguna cosa molt rara
i jo no penso
que aquesta gent
sigui una gent normal,
entre cometes,
és impossible
que té gent
que són capaços
de fer
aquests actes vandàlics
i que després arriben a casa seva
com si no haguessin fent res.
I que bé, no?
Ja has tripat
una bústia d'evolució
d'una biblioteca
que bé que m'ho he passat aquesta nit.
I no sé,
i crec que a més
els pares
que no estan tan absorts
pensant que el seu fill
doncs no,
això s'ho passa a la mar de bé,
no?
Perquè jo no he trobat encara
ningú que me digui
no, és que el meu fill
quan surt de nit
fa actes vandalis.
No, no, no,
ui, no,
ells no bé.
Són els altres.
Són els altres, no?
I jo t'asseguro
que realment
no, no, no,
per res, per res, per res.
Aviam,
ja enregistrada,
es poden identificar
perfectament aquestes persones
i com bé deia
la directora
de la biblioteca pública
òbviament
es posarà la denúncia
pertinent
a la instància
que correspongui,
es farà la investigació
i esperem
que n'hi hagi conseqüències
a tot això, no?
Com a mínim
doncs que la llei
actuï
doncs de la manera
que hagi d'actuar.
I la llei actuï
que també doncs
prendre una mica
de consideració
també els pares,
també l'Ajuntament
en realment
donar més dotació
al que és
la Guàrdia Urbana
i vigilar més
tots aquests barris
perquè realment
un se queda com a molt...
Jo m'he quedat
alloarnada, realment.
I defensar
doncs els veïns
que ràpidament
van sentir
que hi havia soroll
i es van posar en marxa
no van girar el cap
i van dir
ui, no és el meu problema
si de tot el contrari
es van sentir implicats.
Sí, donem les gràcies
tant als veïns
com a la Guàrdia Urbana
sobretot, eh?
En fi, Roser,
ho lamentem molt
insisteixo
és una llàstima
que avui ens acompanyes
per parlar d'això
i no d'aquelles biblioteques
populars
de postguerra
que ens van ocupar
l'última vegada.
Sortosament
la Roser, com dèiem,
no ha vingut sola
i diu
calla, que posarem
una de freda
i una de calenta
i podem continuar
parlant de llibres
i aquesta aposta claríssima
que fan les editorials
però també els lectors
que és un binomi
que sempre va...
Ells ofereixen,
els altres reclamen
i bé, al final
resulta que
estem tots
molt pendents
del tema dels viatges
aquest estiu, no?
Ja toca
per època de l'any
els viatges cap a aquest món
suggestiu de l'Orient
és el que més us demanen
a la biblioteca?
Dels llibres de viatges
i guies de viatges
ja en preparem
i en parlem
com a començaments d'estiu
però ara suposa
que tothom ja està
al seu lloc de descans
o a casa seva
i l'altre dia
em van presentar
el llibre de l'Iben Batuta
els viatges de l'Iben Batuta
que és un llibre
que ara s'ha traduït al català
que a la biblioteca
ja el teníem
des de l'any 81
en castellà
és a dir que
estem al dia
quan va sortir en castellà
el teníem castellà
sortia en català
que és una novetat
és una molt bona traducció
feta de la Marta Castells
la del català
és una novetat
perquè és un llibre
que havia estat traduït
a molts idiomes
del món occidental
però no estava en català
però en castellà
ja hi era
feia temps
doncs
com que aquests dies
novetats novetats
no n'hi ha moltes
perquè surten totes
al començament de l'estiu
hem buscat llibres
que tinguessin una mica
de relació
amb aquest que vam parlar
el darrer dia
i un altre llibre
de viatges
per exemple
cap al Orient
és el dels viatges
de l'Ibei
que d'aquests
s'ha fet una novel·la
l'Ibei
el maleït català
doncs ara
parlarem una mica
d'aquest llibre
que és un llibre
està considerat
l'obra de viatges
més impactant
del segle XIX
i els viatges
del Domènec Badia
són
relaten
el viatge
del primer europeu
que va entrar a l'Ameca
és a dir
que només per això
ja té un interès
ell en un diplomàtic
i explica
tot aquest
tot aquest periple
fins a arribar
a l'Ameca
no estem parlant
de la novel·la
de la novel·la
sobre l'Ibei
sinó dels viatges
de l'Ibei
estem parlant
dels viatges
de l'Ibei
que després
han inspirat
una novel·la
però qui hagi llegit
la novel·la
que suposo que
per Sant Jordi
doncs molta gent
se la va poder llegir
que sàpiga ara
el llibre
les fonts
és a dir
a vegades
una novel·la
et porta
una novel·la històrica
et porta
a voler esbrinar
quina va ser
en realitat
la història
i la història
d'aquest viatger
i diplomàtic
doncs
és més que interessant
perquè són la gent
que descobreixen
realment
com era el món
aquest oriental
aquests mons
tan poc explotats
que encara que ara
tinguem oportunitat
de viatjar
ja no és
com
ja hem perdut
aquella
ara anem de turistes
aquella idiosincràcia
que tenien
dels primers viatgers
del món
la novel·la
era de l'Albert Salvador
ara m'ha vingut
la novel·la
és de l'Albert Salvador
el que passa
d'aquesta novel·la
no me l'he llegit
encara la novel·la
però és una novel·la
que està
d'en força
acceptació
i això és
el llibre dels viatges
a l'Ibei
i el Salvador
clar s'inspira
en aquest personatge
per fer una novel·la
perquè clar
és un personatge
realment de novel·la
i el teniu a la biblioteca
aquest que ens portes avui
i després
un que m'ha servit
que em serviria
de contrapunt
amb aquests llibres
de viatges
aquest és nou
i és
del
Ziaudin Sardar
i es titula
Buscando desesperadamente el paraíso
oh quin títol no?
viajes de un musulman
quin tros de títol
home
un tros de títol
però el subtítol
és
viajes de un musulman escéptico
ell també explica
és un llibre
que té
dos
plànols narratius
a l'autobiogràfic
on ens explica
que ell és un personatge
que s'ha educat en l'islam
explica
les faldilles
totes les faldilles
de la seva mare
i del Corà
i després
de més gran
vol buscar una mica
les arrels
i els orígens
d'aquesta religió
i això també
el porta a anar a la meca
o sigui que hi ha
després un plànol
i en aquest altre plànol
trobem
doncs
hi ha una
una crítica
i una ironia
en aquesta búsqueda
de l'islam
i això és bastant curiós
és una novel·la
Cristina
o més aviat
és un cop de memòries
és com un llibre de memòries
on és crític
on és irònic
i molt divertit
és una mirada diferent
és una mirada diferent
sobre l'islam
bàsicament
perquè ell sí que entra
bastant ja
en el tema de la religió
i una mirada
sarcàstica
o irònica
sobre l'islam
per un musulmà
no és una cosa
massa habitual
es titula
Buscando
Buscando
Desesperadamente el Paraíso
és una nova adquisició
de la biblioteca
és una nova adquisició
i aquest títol
jo interpreto
que ve a ser
la ironia
sobre els que
buscant
l'origen
de la seva religió
ells busquen
el paradís
el que es troben
realment
és un infern
en vida
i els darrers atemptats
que hi ha hagut
ara a Londres
ell per exemple
va anar estudiant
nascut al Paquistà
i després va anar a Londres
o sigui que té una trajectòria
bastant similar
a la d'aquests
nois
que han agafat
pels atemptats
a Londres
és a dir
que és una visió
molt diferent
tres visions
portem
molt diferents
d'aquests
de personatges
que han anat
a l'Orient
o que procedeixen
d'allí
el que dèiem
dels llibres
aquestes tres visions
probablement
ens donen
la proporció
més propera
el que és en realitat
si són perspectives diferents
aquí hi ha elements islàmics
i aquí hi ha aquestes cases
a sota la portada
com a més l'undinenques
els dos plànols
que ens intenta traslladar el llibre
a mi m'ha semblat
que era un llibre diferent
per portar
perquè de novel·les
ja en comentem sempre moltes
encara que és la cosa
que a l'estiu
a l'estiu
és el que a més es demana
hi ha més coses per aquí
després hem vingut portar
també un llibre
de Jules Verne
que ara li farem
una petita secció
una mica depredor
perquè ens pensàvem
que sent aquest any
que és una commemoració
no sé si
uns quants anys
de la seva mort
el 2005
és l'any Verne
ens pensàvem
que això del Verne
la gent ja no
no en faria tant de cas
i realment sí
perquè també
Verne
amb els seus llibres
també va ser
una mena de visionari
de la ciència
i per aquest sentit
doncs
se recupera
i s'han començat
a sortir publicacions
al seu voltant
aquest és d'interpretació
de la seva obra
i també ens ha semblat
important
de portar-la
es titula
Somnis de Ciència
i és
de Jesús Navarro
i l'editorial
espera que te la dic
és una sèrie d'editorials
les publicacions
de la Universitat de València
i de Brumera
és un llibre molt divulgatiu
en col·laboració amb Brumera
és un llibre divulgatiu
sobre els aspectes
científics
de la narrativa
de Verne
i m'ha semblat
interessant
i el tindrem
a l'expositor
de la biblioteca
durant uns dies
juntament amb la seva obra
més coneguda
per exemple
La volta al món
en 80 dies
és encara un llibre
d'aventures
dels més
és de viatges
i de viatges
però també es pot llegir
com una novel·la
d'aventures
és a dir que
ara els han reeditat
els han posat macos
allò que diem
i sembla
una obra clàssica
de tota la vida
que no en fas cas
salvant les distàncies
el mateix que s'ha fet
amb el Quixot
doncs sí
han sortit moltíssims llibres
d'interpretació
del Verne
ens vam pensar
que potser no se'n faria
tant de ressò
i sí
perquè a més a més
agafa la vessant
aquesta juvenil
i
doncs ho hem reservat
per la segona part
de l'any
diem-ne
perquè no es pot fer
tot de l'hora
molt bé
després
què més tenim
després hem portat
una novel·leta
que sí que se surt
d'aquesta línia
però és una novel·la
de l'Anna Gabaldà
que és aquella autora francesa
molts lectors i lectores
més lectores que lectors
em penso
potser sí
aquella
és descendència
catalana em sembla
però ella és francesa
és a dir que
a pesar d'aquest nom
no se la diga Gabaldà
sinó Gabaldà
m'assembla que sí
però bé
els seus llibres a França
són molt venuts
i aquí
ens arriben
amb la fraixa aquella
que posa que
tants exemplars
venuts a França
i només per això
et penses
que dius
aquest s'ha de tenir
però a mi
no ho sé tu
però em sembla
que potser a tu no t'agrada tant
a mi m'ha agradat força
parlem ara
d'una novel·la
que es diu
Junts i Prou
i és una novel·la
basada en
quatre personatges
que viuen a París
quatre personatges
desengelats
tristos
vull dir
allò desemparats
sols
més sols que l'una
perquè l'una és un cuiner
que els passa
tots els dies
suant i treballant
en aquella cuina
amb les descripcions
que fa sues tu i tot
perquè t'ho explica
també
amb una cuina
d'un restaurant
de categoria
és a dir
i es nota
que l'autor
ha estat allí
d'interpenent
nota
perquè fa una descripció
i et veus
aquella maquinària
aquell engranatge
del que deu ser
que tot vagi
a l'hora
a punt
que estigui cuit
a l'hora
i el moment
i el punt
vaja
que et sorprèn
té una descripció
d'aquella cuina
que a mi
em va sobtar molt
no havia vist mai
això en una novel·la
un altre que fa feines
de nit
i treballa de dia
tot perquè s'ha barallat
amb la seva família
i és una noia
gent molt desgraciadeta
gent molt desgraciada
i tots s'arrepleguen
a viure
amb un casalat
que té un
a l'Avinguda Houseman
de París
que ell
els seus pares
són els propietaris
i són gent
anada menys
però que encara
tenen les propietats
i aquest xic
va empostar-los
en un museu
i ell
té al cap
la història de França
i el seu llenguatge
només és la història
de França
i només s'estructura
cap aquí
i llavors és com
a poc a poc
aquests personatges
s'han trobat allí
i es van anant
refent a si mateixos
a la descripció
diu
com ho diu això
m'ha agradat
perquè si has llegit l'obra
diu
Junts i Prou
explica una història
la història d'amor
entre quatre personatges
ferits per la vida
Camille
Frank
Filibert
i Paulette
són éssers inútils
adolorits
i amb un cor pur
quatre llumins
col·locats sobre una flama
i aleshores
saps
tot s'il·lumina
perquè entre ells
o sigui
entre aquests personatges
tan de pau parats
entre ells
són capaços
de fer
pràcticament
una família
en Sordellí
és una novel·la
que pel plantejament
a mi m'ha agradat
intueixo que aquesta serà
d'aquelles
que estan sempre
en préstec
Cristina
jo crec que sí
potser
a veure si algú es motiva
Junts i Prou
i l'autora es títula
Anna Gabalda
o Gabalda
doncs ens has arreglat
la setmaneta
en qüestió de títols
i de llibres
viatges per l'islam
una mica de ciència
i literatura
amb Jules Verne
i després
doncs aquesta
una de les autores
anava a dir de moda
però de moda
està fa temps
per tant
és una autora
que molts lectors
tenen present
el que sí és cert
és que llegeix
aquesta autora
el primer llibre
després busca d'altres
vull dir que no es conforma
amb un
sí perquè la prosa
la prosa està
arregladeta
jo diria que és distreta
jo no he vist
cap gran crítica
d'ella
ni
o sigui
la crítica
no en parla massa
en canvi
es llegeix bé
i et dic
les descripcions
són
vaja
comparat amb altres coses
que he llegit
darrerament
té mèrit
recordem
perquè sempre pot haver-hi
algú que
que s'incorpori
a la ràdio
i a la biblioteca
que l'horari és diferent
aquests mesos d'estiu
que no és l'habitual
del curs
de les 9
que no m'equivoqui
va Cristina
de les 9
ara de les 9
a les 3
de dilluns
a divendres
i el dissabte
per si algú
no pot venir
en horari de matí
a més a més
obrim a la tarda
ai perdó
el dijous
obrim de 5
a 8
o sigui
de 9
a 3
i de 5
a 8
els dijous
molt bé
Cristina Barber
gràcies
molt bé
fins la propera
Roser Lozano
gràcies
i que la propera vegada
que vingui
sigui per alguna cosa
més agradable
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
Gràcies