.
Comença, doncs, un nou capítol de l'Aventura de la Vida.
Aquesta aventura que anem construint cada divendres al matí de Tarragona Ràdio
a través d'un espai que fem amb la col·laboració
de les àrees de serveis socials i d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona.
I, naturalment, amb la col·laboració de diferents centres educatius de la ciutat,
alguns més recentment, d'altres de forma més veterana,
fa temps que treballa en aquesta aventura de la vida.
Una feina, una aventura que el que vol, en definitiva,
és prevenir determinats hàbits que en un futur podrien ser negatius.
Parlem d'hàbits de vida, parlem d'hàbits saludables,
en definitiva, parlem de civisme.
Sobretot avui, que tractarem d'una qüestió que té molt a veure,
amb la convivència, sobretot, a les zones urbanes.
Ara, el primer que hem de fer és presentar els nostres convidats d'avui,
convidats de luxe.
Tenim un grup nodrit d'alumnes de tercera primària del Col·legi Sant Domènec de Tarragona.
Molt bon dia a tots i totes.
Bon dia!
Benvinguts, sou una bona colla avui, heu vingut a un grupet ampli.
Per això, una mica de portaveu de tot aquest grup, fent la introducció i en nom de tots,
em penso que la Glòria ens ha preparat una presentació.
Oi, Glòria?
Sí.
Quan tu volguis.
Hola, bon dia.
Nosaltres som alguns nens i nenes de tercer del Col·legi Sant Domènec de Guzmán.
Aquest any hem començat a treballar el programa de l'aventura de la vida
i em sembla genial perquè estem aprenent moltes coses interessants.
Aquest programa ens ensenya moltes coses,
que ens hem d'estimar,
que hem de relacionar-nos amb la gent de manera correcta i educada,
que a vegades hem de ser valents i prendre decisions difícils,
que hem de tenir cura de la nostra alimentació i de la nostra higiene,
que el tabac i l'alcohol són dolents per a la nostra salut.
Fa unes setmanes vam escoltar un conte,
els cotxes engreixen,
i ens va servir per adonar-nos dels problemes que hi ha a dins d'una ciutat,
per anar en bicicleta,
degut a la quantitat de cotxes que hi circulen.
Vam aprendre moltes coses relacionades amb l'educació vial.
Nosaltres ja havíem observat alguns d'aquests problemes,
però la senyoreta i la guàrdia urbana encara ens van explicar moltes coses més.
Aquest tema ens va semblar tan interessant
que vam escollir-lo per tal de parlar aquí, a la ràdio.
Doncs escolta, Glòria, en nom dels teus companys,
pràcticament ens heu situat perfectament a l'espai, l'escenari,
jo crec que podem començar,
però permeteu-me que saludem també la Rosa i la Concepció,
que són les mestres de l'escola que han acompanyat aquest grup de tercer.
Vosaltres heu treballat el conte,
l'heu sentit, evidentment,
però els oients no.
Per tant, què us sembla si l'escoltem ara i després en parlem, d'acord?
Doncs vinga, escoltem aquest conte que es titula
Els cotxes engreixen.
Hola, em dic Sergi.
Escolteu el que us explicaré.
Viu l'aventura de la vida.
Els cotxes engreixen.
Tot va començar per un treball que havíem de fer
amb motiu del dia sense cotxes.
Un cotxe necessita gasolina.
En canvi, una bicicleta no.
Un cotxe fa soroll.
En canvi, una bicicleta no.
El cotxe engreixa.
Què vols dir?
Que es mengen els cotxes?
No es mengen, però quan anem amb cotxe no fem exercici
i tenim més possibilitats d'engreixar-nos.
Pren nota d'això.
Em vaig prendre nota i vaig decidir una cosa molt important.
De les hores en endavant, només faria servir la bicicleta.
Era probable que els quilos que em sobraven
tinguessin a veure amb els cotxes.
Vinga, Sergi, puja, que se'ns fa tard.
Aneu vosaltres amb el cotxe.
Jo vaig amb bicicleta.
N'estàs segur?
Completament.
El pare i la mare estaven sorpresos.
Sempre havien volgut que fes esport i jo no els havia fet mai cas.
Hola, campió.
Estàs a punt per el tour de França?
Els meus amics també els sorprenia,
però els semblava una mica arriscat.
Escolta, aparta't!
Que vols que t'atropelli?
Eh, nano, compta!
Ves pel carril, bici!
Vaig aguantant-ho la primera setmana, però la segona no.
Uns conductors em cridaven, d'altres em pitaven i molt pocs em respectaven.
Pedala més de pressa!
Una tarda, quan tornava de l'escola, un camió va estar a punt de passar-me per sobre.
Ei, bretul, vés amb compte!
No em va passar res de miracle, però aquell dia vaig abandonar la bici.
Més val ser gras que arriscar la vida.
Em sap greu el que t'ha passat, fill.
Les coses serien diferents si construïssin més carrils bici.
I això és possible?
Esclar, en altres ciutats hi ha molts més quilòmetres de carril bici i els ciclistes poden circular tranquils.
I amb qui he de parlar perquè em facin més aquí?
Doncs suposo que amb l'alcaldessa.
Aquella nit mateix vaig escriure una carta a l'alcaldessa.
No estic d'acord que el carrer sigui només per als cotxes.
Els ciclistes i els patinadors també tenim dret a circular-hi.
Els cotxes engreixen és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat!
Viu l'aventura de la vida.
Realment els cotxes engreixen, eh?
Algú podria pensar que era una bajanada, però està molt ben explicada aquesta hipòtesi.
Que complicat que és anar amb bicicleta per la ciutat, no?
Vosaltres ho heu provat alguna vegada?
Sí.
Sí, sí.
Sí? A veure, algú que ho hagi provat i ens volia explicar la seva experiència?
Sí.
Vinga, Ivan.
Que anava amb bicicleta pel carrer i vaig veure un altre senyor amb bicicleta que anava per mitja la carretera.
i jo li vaig dir que no anés per la carretera perquè hi ha molts cotxes i ella em va fer cas.
És una mica perillós, tal com està el trànsit.
Vosaltres, quan vau sentir aquest conte per primera vegada, què vau pensar de la situació aquesta del Sergi?
Llorenç, per exemple, tu què vas pensar?
allò i s'està arriscant una mica massa?
Oh, mira, fa bé que comenci, que algú ha de començar, no? Com ho vas veure?
Doncs...
Anar amb bicicleta és una mica complicat, no?
Sí, perquè si vas amb bicicleta, si estàs despistat, te pot atropellar un cotxe.
Vosaltres veieu que és molt complicat, això dels cotxes i la circulació a la ciutat?
Sí.
Sí? A veure, qui em pot explicar com contempla i com veu tot això del trànsit i la circulació?
El que fan els cotxes a la ciutat?
Què en penseu de tot plegat?
Llorenç, acabem amb el Llorenç i després tu ets l'Ivan, el Pau és qui està al teu costat.
Molt bé, digues, Llorenç.
Pots que també a la circulació dels cotxes, a vegades poden produir els cotxes,
trebant func, contaminació, sorolls, però en canvi les bicicletes no,
perquè només tens a mirar si va bé la bicicleta i ja està.
I ja està, són netes, és allò que no en bruta per res.
I els cotxes tenen d'anar mecànic i les bicicletes no.
Surt molt més cara, a més a més, eh? Déu-n'hi-do.
Digues, Ivan.
Els cotxes haurien de respectar totes les normes de circulació i les bicicletes també.
perquè així no hi hauria més accidents ni res.
I seria més fàcil anar per la ciutat amb bicicleta.
I vosaltres creieu que...
Bé, diem els cotxes, però els cotxes no van sols.
Dins dels cotxes van persones que els condueixen, evidentment.
Jo crec que tots ens entenem.
Vosaltres creieu que els cotxes, que la gent que portem els cotxes,
actuem de forma correcta normalment?
No.
No.
Per què no ens poseu alguns exemples bons i dolents
de com ens movem per la carretera i amb el cotxe?
Llorenç i l'Ivan,
han parlat, algú molt més vol intervenir abans de...
Em penso que tu, Marc, vols intervenir en aquest sentit?
Quan vas amb bicicleta, vas fer l'exercici.
Clar que sí, això és molt saludable.
Però, aviam, algú ha observat allò de dir
que aquests cotxes o van molt de pressa.
Digues, Toni.
Aviam, al Toni, de seguida li posem un micròfon per poder-lo sentir.
Que la bicicleta no contamina
i, en canvi, el cotxe, quan treu molt de fum, contamina molt.
Quan deixa el medi ambient, doncs, ha fet un fàstic.
Digues, Míriam.
Que el cotxe sempre, a vegades, es trenca molt fàcilment
i la bicicleta no tant.
Clar, vosaltres parleu des del punt de vista allò com a més material,
més pràctic.
Patrícia, digues.
Acosta't una miqueta el micròfon, així et sentirem la merda bé.
Amb la bicicleta vas més ràpid perquè d'on es distància a l'altre
pots anar més ràpid perquè hi ha més...
No, pots anar per un lloc més estret.
I el cotxe, com hi ha més cotxes, doncs no pots anar tan ràpid.
I perds una mica la paciència, no?, amb aquelles cues, Aida?
Sí, els cotxes, a vegades, no respecten els semàfors.
Tens raó i se'ls salten, no?
Allò que, ai, està taronja, taronja, que passo, que passo.
Paula.
Que els cotxes fan massa trànsit i la bicicleta, si n'hi ha trànsit i no pot passar,
pot passar per un altre cantó dels cotxes.
Glòria.
Tenies la matxacada?
O ha estat un miratge que he tingut jo allò que, com que hi ha tantes manetes per aquí?
Sí, esperem una miqueta i t'ho repenses? Molt bé.
És la Josefina?
No, que alguns cotxes s'aparquen en doble fila.
Ai, mira, aquí has dit una cosa molt important, Asier.
Que els cotxes, a l'hora de comprar-los, són molt cars.
Caríssims.
I les bicicletes no.
I la gasolina?
Sí, també.
Que no és cara la gasolina?
Sí.
No ho sentiu a casa que ho diuen els pares?
Oh, com s'està posant la gasolina, eh?
On anirem a parar, Dani?
Hi ha alguns cotxes que aparquen a la parada d'autobusos,
i després ve a l'autobús i no pot aparcar.
Clar, i no pot aparcar l'autobús,
aleshores s'ha de quedar fora de la parada,
cues darrere, gent que s'enfada...
Toni, em penso que...
El que volia dir el Dani, esteu tots dos d'acord,
clar, és que és una cosa que es veu.
Glòria, te'n recordes ja?
Sí.
Digues.
Que quan la gent va conduint i es provoquen embusos,
la bicicleta va més ràpid que els cotxes.
Clar.
Ivan?
Que quan vas amb bicicleta, si plou o fa vent,
no estàs gens protegit.
I si vas amb cotxe, estàs molt protegit.
Tu, Pau?
Que els cotxes, a vegades, aparquen davant dels hospitals,
i quan és una cosa urgent, no poden passar.
Clar, una altra cosa que fent mal feta, Alberto.
I també que n'hi ha cotxes que també aparquen
els aparcamers dels taxis.
Dels taxis, també, sí, senyor.
Llorenç?
Sí.
De vegades els cotxes es passen de pressa,
que, per exemple, hi ha un cartell que pot anar a 120
i es passa, i es passa, i va més ràpid encara.
Senyals de trànsit que no vigilem prou, no?
No respecta.
I també pot ser que alguns cotxes, quan hi hagi un stop,
passin sense mirar de si hi ha algú i puguin xocar tots.
Ens posem molt nerviosos, no?, quan anem dins del cotxe, tots?
Sí.
Us heu fixat que entrem molt bé, posem la musiqueta,
ai, que bé, que anem aquí i allà,
i quan portem una estona, escolta, comença a pujar aquella cosa,
i sembla que canviem una mica.
Vosaltres us adoneu si la gent gran,
quan portem una estoneta al cotxe,
ens posem nerviosos o canviem d'actitud?
Sí.
Sí?
Trobeu que som una mica diferents, que anem canviant?
Sí.
Sí?
Jo tinc entès, si no m'equivoco,
que la Guàrdia Urbana ha anat al vostre col·le.
Sí.
I us ha fet una xerrada i us ha explicat coses.
Què us ha explicat la Guàrdia Urbana?
A veure, Josefina, per exemple?
No, la Guàrdia Urbana ha posat una pel·lícula
que era d'una nena que es deia Anna
i que era molt valenta i s'atrevia a anar
amb bicicleta per la carretera
i quan va dir a un compan seu que aniria sola,
li va prometre, després no sabia què fer.
Clar.
És a dir, que una miqueta el mateix que li va passar al Sergi
del compte dels cotxes en Greixen.
Alberto, què recordes tu d'aquesta xerrada amb la Guàrdia Urbana?
També ens van explicar que si anem amb bicicleta
amb la carretera, que anem per un costat.
Anna?
Aina, perdona.
Que ens ha ensenyat moltes coses de l'educació vial.
Sí, com per exemple, tu te'n recordes d'alguna.
Si no te'n recordes, no passa res, eh?
Però si te'n recordes d'alguna, de les coses que has après?
Si veus molt a prop de la carretera,
te'n pot emportar un cotxe i te'n pots morir.
Home, clar, és anant-me, Patrícia.
Que quan passis per la carretera, mira,
a l'esquerra i a la dreta.
Laura.
Que hem de passar pel pas de cebre
quan el semàfor estigui en verd.
Això sempre, eh? Molta cura.
Glòria.
Tenim que passar...
No tenim que passar mai per...
Per...
Per la carretera
i hem de passar per on hi ha els guàrdies urbans
i semàfor en verd.
I tu, Toni?
Que tenim que passar pel part de cebre
ràpid però no corrent.
Dani?
Que si tens un gos,
si fa caca, la tens que recollir
perquè hi ha moltes persones que no la recullen.
Molt bé.
M'agrada molt aquesta falca que hem col·locat aquí al mig
perquè sembla que ens costa molt de fer això.
Josefina?
Que sempre tenim que caminar per l'esquerra.
Molt important aquesta norma.
I ara que suposo que us agrada molt
sortir una miqueta al camp
i anar a passejar una mica.
Si hem de passar per una carretera,
tenint molt en compte això que diu la Josefina.
Més mans per aquí.
L'Ivan, l'Ivan el veig aquí
que també vol afegir alguna cosa, no?
Que sempre hem de passar pel part de cebre
i si no hi ha semàfora.
Al part de cebre hem d'esperar
que hi passin molts cotxes i no vingui ningú.
I tu, Pau?
Que si la vorera és estreta
i anem en grup,
tenim d'anar sempre en fila índia
i amb un xaleco reflecte i una llanterna.
Això és l'ideal.
Marc?
Si ens perdem, tenim que anar a buscar un guàrdia.
Això també és un altre de...
I si són passatgers?
Perquè, clar, si no anem caminant,
no anem amb bicicleta,
condueix el pare, la mare, algun familiar,
i nosaltres som passatgers.
Diem allò, ja vull pujar davant.
I em penso que jo no sé si podem anar davant,
si podem anar agitats al cotxe,
si podem anar fent el pi...
Com hem d'anar dins del cotxe, Llorenç?
Que si vas en un autobús,
si al darrere hi ha un cell llenç,
si te fiques al mig,
si fan una frenada,
te pot sortir rodolant cap endavant.
I a més no deixes passar la gent que va entrant, no?
I també quan...
No, no aixecar-se quan l'autobús està en marxa,
i també quan...
A veure, que si s'aixeca amb l'autobús està en marxa,
podem jugar contra l'altre cell llenç i fer-se mal.
I fer-te mal, Patrícia?
Que mai podem dristreure el conductor.
Ai, aquesta és una altra.
Laura?
Que no ens podem sentar al lloc dels minuts vàlids.
Aquesta és una altra, s'ha de deixar sempre aquest lloc.
I tu, Paula?
Que sempre els nens tenen d'anar darrere amb un seient
i sempre tenen d'anar amb el cinturó.
Això el cotxe, el cotxe, diguem-ne, de cada dia, no l'autobús, Aida?
No, ja...
Ja l'han dit.
Bé, però està bé que ho sabem tots, Toni?
Que no ens hem d'oblidar de posar el cinturó.
Molt important, eh?
Perquè sí, perquè la Guàrdia Urbana ens pot posar una multa.
Aina?
Que t'han de pujar sense empentes i no saltar els eslegons.
Míriam?
Que si vas amb autobús i arribes tard a agafar-te a la porta,
perquè pots fer mal i t'has d'esperar.
I tu, Ivan?
Que quan vagis en autobús has de deixar assegurar-se a les persones grans.
I si vas en cotxe també has d'anar assegut...
Els nens s'han d'anar assegut en una cadireta i posar-se en cinturó.
I tu, Pau?
Que si quan baixem de l'autobús no tenim de saltar, que tenim d'anar baixant els eslegons, vigilar.
Clar, i tu, Albert, què en penses?
No fer tonteries a l'autobús quan estem drets i l'autobús està en marxa.
Això costa una miqueta, no? Perquè tenim moltes ganes de jugar, però, en fi, ho hem de fer.
En general, vosaltres, si ara imagineu-vos que us diuen...
Vosaltres podeu canviar la ciutat per la cosa de moure'ns.
És a dir, podeu treure cotxes, podeu posar o treure autobusos, podeu posar o treure bicicletes,
podeu fer els carrers més amples, podeu fer-los més estrets...
Què és el que faríeu?
Demanar...
No, no, demanar... Ho pots fer tu.
Et diuen, a partir d'ara, Llorenç, fes el que vulguis amb el tema del trànsit.
Què? Anar amb bicicleta, fer més carrils bicis, demanar-li a l'alcalde que faci més carrils bicis.
Però Tarragona és molt costaruda, eh? Us heu fixat que té unes pujades considerables.
Faríem cames, eh? Aquí. Déu-n'hi-dos i faríem cames. Patrícia.
No, que ho volia dir, però, Llorenç...
També, no? Jo m'imagino que tots teniu moltes ganes d'anar amb bici per Tarragona, oi que sí?
Sí.
I aneu a vegades, no pels carrers del dia a dia per anar al col·le,
perquè fora molt complicat, però al cap de setmana,
quan teniu temps lliure, aneu amb bici per algun lloc?
Sí.
Ens podeu recomanar algun lloc a Tarragona per anar amb bici?
Laura. No, Paula. Paula.
Jo vaig a vegades al far d'aquí,
vaig fins al far i vaig fins a casa amb bicicleta amb...
Per allà s'hi va molt bé, no?
Sí.
Dani, tu vas amb bici?
Sí, al port perquè hi ha carrils bici i és més fàcil anar.
anar.
Algú patina, també? Perquè allà també hi ha...
Eh, aquí surten els patinadors i patinadors...
Pau, tu vas a patinar?
Sí.
I també vas al mateix lloc?
Sí, al port.
Allà us hi trobeu tots, no?
Allà hi ha més carrils bici i hi ha carrils per persones, per bicis i per cotxes.
I també passen cotxes per allà.
Sí.
Però sembla que no es crea cap problema, no?
Però les bicis, si van molt...
Molt de pressa.
Molt de pressa, es poden desviar i penso que amb una persona o amb un cotxe.
Per tant, aquí estem parlant d'una via que van els cotxes, van les bicicletes, van els patinadors i van els vianants.
Per tant, és una via per la qual hi pot anar tothom. I es pot fer. I és possible. I fixeu-vos, aquí a part a la ciutat no es pot això, no?
No.
Però hi ha molts cotxes?
Sí.
Hi ha molt de temps, sí.
Dani, que et veig així amb el braç aixecat i sé que vols dir alguna cosa.
Hi ha una carta a l'Ajuntament dient-li que construís més semàfors per a sescs. Que quan se posa en verd, fa tit.
Dels que tinguin aquella alarma.
I quan se posa en verd, fa tit i tit perquè te donis pressa.
La vols enviar o l'has enviat ja?
No, la vull enviar.
La vols enviar.
Molt bé, doncs tu l'escrius, l'envies demanant justament això.
Ivan.
Jo, si algú va de passeig amb bici, jo reconegui que vagi per un camí que jo vaig, que va cap al pont del diable, que ja no hi ha cotxes i pots anar amb bici molt tranquil.
És un camí a més molt bonic, no?
Sí.
De paisatge, és una zona ben bonica.
Però és una mica llarg.
Això sí, però tu em penso que estàs en forma, que estàs acostumat, oi?
Que si ja fas cara d'esportista, sí, és?
Jo, a mi m'agradaria anar amb bici per el flancolí.
També, no? És un lloc ben bonic que una mica enganxaria, doncs, digues, Llorenç.
Ajudar al sexe, ajudar al sexe, si no fan els hemàfors quan es posa un vertit i ajudar al sexe per passar.
Jo al Josep el veig molt callat. A tu t'agrada amb bici, Josep? Acosteu-li al micròfon al Josep. A tu t'agrada anar amb bici?
Sí, molt.
I pots anar per aquí, per Tarragona? Tens costum d'anar-hi? En algun lloc?
A vegades els dissabtes.
Al cap de setmana, oi? I què vas també? Per la zona del Far i del Port?
Sí, pel Port.
És la zona més tranquil·la per poder anar amb bicicleta.
Escolteu, jo no sé si heu fet endivinalles, rodolins, heu cantat algunes cançons, algunes coses a l'escola.
Sí.
I seríeu tan amables de regalar-nos alguna d'aquestes coses, no sé, per uns alguna endivinalla? Jo no la contestaré.
Perquè jo sóc molt dolenta per les endivinalles. Bé, m'arrisco, va, m'arrisco.
Hi ha algun rodolici que fareu? I em passo molt si demano que ens canteu al final una cançó?
Sí.
Ens la cantareu de veritat?
Sí.
Això, què més podem demanar?
Vinga, algun endivinalla, m'arriscaré. I si no, com que està la Patrícia i la Marissa, les farem triomfar també amb elles, que aviam si saben la resposta.
No sé, Cristina, que has parlat poquet, va.
Sembla un ou de Pasqua, una mica aixafat, i quan vagis amb moto, posa-te'l al cap.
La responc jo o la responc una altra? Vinga, qui la vol contestar?
Sou dolents, eh? És el casc, sí o no?
Sí.
Sí, era fàcil, era fàcil, no té mèrit, que aquesta era senzilla.
Qui vol dir una altra?
A veure, el Pau, el Pau, em penso que té una preparada.
Parafans, pedal, cadena, manillats, frens i celló. Munta'ls damunt d'unes rodes i així sabràs qui sóc jo.
Tu.
Llorenç, em vols fer fer-te caçar avui, eh?
Una bici.
Sí.
Digues, Toni, un rodolí.
Un rodolí, vinga.
Si vas per la vorera, camina i per la dreta.
Molt bé, eh? Glòria.
Ara t'ho repenses i mentre ens ho diu el Marc.
Si passes en vermell, et pots quedar sense pell.
Molt bé. Tu, Josep, recordes algun? De moment?
Ja, no sabien aquests.
Sabies aquest, molt bé, doncs ha quedat ben representat.
A veure, la Josefina.
Si la vorera del carrer s'estreta, camina i per la dreta.
Un altre rodolí.
Jo no en dic.
Bé, és igual, però així ens ho aprenem.
Algú més?
L'últim?
Que vull dir més ben dit el que ha dit el Marc.
Home, més ben dit, no, una altra versió, podríem dir.
Una versió diferent, eh?
Doncs digues, Ivan, com la diries tu?
Si traveses en samàfora en vermell, et pots jugar a la pell.
Doncs sí, senyor.
Que ens cantareu aquesta cançó de l'educació vial?
Sí.
Doncs vinga, a veure com organitzem això,
perquè és més convenient que es posin de peu.
A veure, el Lluís, que ens diu.
Lluís, estem bé així, tal com estan?
Sí?
Sí, que us separeu un pam del micro, així més o menys,
perquè si no quedarà molt com que sou i m'imagino que teniu unes veus potents.
Més o menys posem els micros.
No cal que us acosteu tant com quan parleu, eh?
Us separeu una miqueta i quan vulgueu ens podeu oferir, doncs,
la cançó de l'educació vial.
La edu-educació vial, en el col·le aprenderàs.
La edu-educació vial, en el col·le aprenderàs.
La edu-educació vial, en el col·le aprenderàs.
En el col·le aprenderàs.
como debes circular, cuando vayas de excursión, y también por la ciudad.
Molt bé, molt bé, molt bé, enhorabona.
Llorenç, Patricia, Cristina, Laura, Paula, Aida, Glòria, Noelia, Toni, Dani, Josefina, Aina,
Míriam, Ivan, Pau, Alberto, Asier, Marc i Josep.
Ha estat un plaer.
Moltíssimes gràcies.
Us esperem un altre dia, d'acord?
Ha estat un plaer que la vostra companyia són els alumnes de tercer de primària
del Col·legi de Sant Domènec de Tarragona.
Adéu-siau, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Diu l'aventura de la vida.