Fins demà!
Que en la cinquena edició, saben allò que diuen?
El festival consolidat, home, jo no sé si consolidat o no,
però una afluència fantàstica, unes pel·lícules de tot,
com a tots els festivals, unes millor que d'altres,
però realment s'està visquent amb una passió
i amb un nivell de qualitat extraordinari.
Jo penso que, home, a la cinquena edició s'ha fet un treball molt intens
de recerca de material, i a banda de la...
Jo penso que la qualitat d'aquest festival
és la interacció que té amb la ciutat, amb la gent,
de totes les edats, i sobretot aquesta recerca
d'òperes primes, de treballs en frontera,
el que dèiem un dia, de buscar pel·lícules que estan al límit
i que, malauradament, no tenen sortida a les distribuïcudes.
És una llàstima.
I que farien un bon paper, en segons quines pel·lícules,
com alguna que altra, que també es trenen avui a les sales comercials,
no sigui que després, com que ens entusiasment,
se'ns obrigui.
Si poden, no es perdin la pel·lícula que es projecta aquesta nit
a l'antiga audiència dins del festival.
Correcte.
Bagdad Rap.
Una pel·lícula extraordinària.
No la perdin, eh?
Necessària.
I, a més, una de les grans...
Jo penso que ha sigut una de les grans apostes d'aquest any en guany
del festival, eh?
Ens ha costat portar-la.
Farem memòria, al final, de l'espai, del festival,
de tota l'activitat que pot haver-hi prevista,
però sobretot aquesta pel·lícula, que és l'aposta,
perquè ja saben que hi ha, doncs,
les diferents accions dels festivals,
perquè aquest és un festival com cal.
Sí, i a més, inclús pedagògic.
O sigui, tenim convidats fantàstics.
Els joves també han participat
i van participar en tot un seguit d'activitats.
És fantàstic, sí, sí.
Sí, quina festa.
Fa goig, eh, David?
No, de veritat, eh?
Aquestes coses, quan comencen,
lògicament, comencen amb timidesa
i la resposta del públic, doncs, és mitjaneta.
Sí.
Però si la cosa està ben feta i funciona,
la resposta es veu després...
És allò com quan conreies algun producte, no?
Fins que no passa el temps i tot això, i arrela.
I un detall, que les institucions aquesta vegada
han fet una aposta real, i això s'ha notat.
I jo penso que aquest any ha sigut la demostració
que la gent de la ciutat pot fer projeccions molt intenses.
O sigui, poden competir perfectament en altres festivals.
Avui estem fantàsticament optimistes
i, per tant, afegim un altre element.
Hi ha molta afició al cinema, no només com a espectadors.
Ara em comentava el David que a l'escola
té com a dotze persones
que han entrat directament en el món del guionatge.
Exacte.
Da li dius, home, doncs, més enllà de les grans ciutats
es poden fer coses i es pot aprendre
i es pot gaudir.
Sí, home, és l'oportunitat per intentar crear
aquest nucli fort que jo parlava
de gent interessada en aquest món
que té tantes vencances, que és el món del guionatge.
Amb una projecció més professional,
que ara més que mai.
O sigui, és el moment d'apostar.
La matrícula està tancada?
Vas tancant matrícula?
Home, jo tancat aquest grup, l'ho tinc tancat.
Ara el que estic fent és fer un...
Estic sent que ens anem fent tocades
i ja vaig buscant gent per l'any que ve.
Inclús la possibilitat de fer algun curs d'estiu,
que això també a vegades és molt agraït.
Un curs intensiu.
Aquesta veu és que has doblat pel·lis?
Mira, la maldició.
Això és la maldició directament.
La maldició perquè vas anar a veure la maldició
amb aquesta Cristina Ritchie,
que la tenim molt vista fent cares de por.
Dèiem de Jean Nicholson en la bona època,
però aquesta xiqueta
encara li guanyarà amb la cosa de les ganyotes.
Jo penso que l'ha superat inclús.
I les cares de pànic.
L'ha superat inclús.
És potser el millor de la pel·lícula.
O sigui, de fet a mi,
com a manca del cinema fantàstic...
Observa la capacitat de gesticulació que té
la Cristina Ritchie.
La mimètica.
És una pel·lícula que trenca una miqueta
aquesta tradició que tenim ara tan real
del tema dels vampirs.
Fa una aposta per la licantropia,
és a dir, transformar-se en home llop
o dona llop, en aquest cas.
Però la veritat és que és una pel·lícula fallida.
Tot i que el director...
A tu no t'ha agradat.
No, mira, a veure,
a mi m'ha agradat
Tox, del Wes Craven.
Wes Craven és el pare de la criatura aquella
dels mals somnis
de la peça de Diana on the street.
I la veritat és que
penso que aquí no s'ha lluit.
El sentit de l'humor
és omnipresent al llarg de tota la pel·lícula,
però penso que és que
queda molt lluny de les seves
sobres mestres.
És una pel·lícula, a veure,
d'Holanda,
interessant des del punt de vista
del fantàstic adolescent.
Que sí t'agrada el gènere,
algun que el transurt,
la cosa...
Pot sortir,
però sobretot no és el Wes Craven
que jo m'esperava.
O sigui, jo desitjava una pel·lícula
una miqueta
que fes una miqueta
la broma dins del gènere,
que és el propi d'un mestre
del cinema fantàstic
com és el Wes Craven.
I es queda molt lluny
de les seves sobres mestres,
de veritat.
Decepció, una miqueta.
Sahara.
A veure,
Sahara,
se'm fa difícil també
parlar d'aquesta pel·lícula
perquè vaig gaudir
del que és
el carrusel d'accions.
A veure,
és una pel·lícula d'acció
una mica indiana,
jons,
però sense...
A veure,
el lluïment.
A tu et agrada
Oceanos de Fuego.
Per exemple, eh?
Que també surt el desert
i l'aventura i...
Aquesta és una pel·lícula
que penso que no decepcionarà
els amants una miqueta
els fetichistes
de la premsa del cor,
perquè aquí està
alarmat el...
Clar,
però és que si precisament
no t'agrada aquest personal
ni que facin bé
la seva feina
que és fer d'actors i d'actrius
no de sortir als bebès.
Es fa complicat d'anar al cinema.
Tenim aquests perjudicis
generalment les persones.
És una pel·lícula
d'aventures clàssica
de recerca de tresors,
a més que no dona tregua
a l'espectador
en el sentit
que constantment
hi ha escenes d'acció.
o sigui, és de començament
a final
una pel·lícula trepidant.
Amb la parella de moda.
Amb la parella de moda.
Amb la parella de moda.
Amb la parella de moda.
I Penelope Cruz.
Però és més
Mission Impossible,
per exemple,
perquè em doni...
Bueno, Mission Impossible...
Mission Impossible...
Dos.
Dos.
Dos.
O sigui, no és la primera.
I això a mi,
a veure,
em va carregar molt
perquè arriba un moment
que dius
home,
pareu-me una miqueta.
Busquem uns personatges
una miqueta més interessants.
I no acaba d'aconseguir
crear aquest feeling.
Després parlarem
del que no tenim
i mirarem d'explicar-nos
per què no tenim
segons quines pel·lícules.
Tenim, això sí,
El gran golpe
amb Pierce Brosman.
Bueno, aquesta és una pel·lícula
curiosa perquè
El gran golpe
m'ha agradat més.
Tot i que tampoc
és una gran pel·lícula.
Totes aquestes
les has vist?
Sí, sí.
Home, he fet una mica
el seguiment.
I com has sobreviscut
aquesta setmana?
Home, perquè aquesta setmana
no les he vist.
Les has vist anteriorment.
Ja està,
van una miqueta solides.
Però el tema
del gran golpe,
és una pel·lícula
de robatoris,
en aquest cas
dos robatoris,
que l'únic
que la perjudica
és el que la fa bona,
que és
el romans,
la química
entre la Salma Hayek
i el Pierce Brosnan.
En aquest cas,
home,
jo penso que
el Woody Harrison
és el que s'obre,
que fa una mica
el paper
divertit
de la funció.
Dos robatoris
gairebé inversemblants,
un personatge,
el Pierce Brosnan,
que se li han quedat
tots els tics
del 007,
molt elegant,
lladre del guant blanc,
aquests guants
lladres elegants
i sofisticats,
i la Salma Hayek,
home,
ho fa bé,
ho fa molt bé.
Pel·lícula molt romàntica,
que li treu
una mica
d'acció,
però penso
que és una
de les apostes,
potser,
per passar el temps,
més honestes,
més honestes
de la setmana.
Tenim
In My Country,
que no sé
aquesta...
Bueno,
In My Country
és una pel·lícula
que aquí s'ha titulat
Un País en Àfrica,
que està traduïda
en alguns jocs,
en altres no.
És que segons com
trobes la traducció
Un País en Àfrica
i en altres
l'han deixat
el títol original.
És una pel·lícula
que a mi m'ha decepcionat
profundament,
veus,
no tot ha sigut
alegries
aquesta setmana.
Però és d'aquelles
pel·lícules
que d'entrada
es mostren
com una pel·lícula
compromesa,
de denúncia,
però clar,
també s'ha de saber fer,
no?
Exacte.
I el John Burman,
que és el director,
que és un pedaço director
que diríem
d'aquests que ha fet
història,
la veritat és que
el director d'Escalibur,
la Selva Esmeralda,
jo penso que
no ha sàpigut
trobar el punt just
per narrar una història,
home,
a més no necessària,
o sigui,
del racisme,
l'apartheid,
que és el tema
amb l'hi present
en aquesta pel·lícula,
amb un Samuel L. Jackson
que,
Déu ni no,
és un bon actor
i ho fa bé,
i una
Juliette Binots,
que és també
una gran actriu,
però que també
està molt lluny
dels seus grans papers,
mancança de direcció,
no ho sé,
jo penso que és la història
que no té prou força,
no és Hotel Ruanda,
perquè m'entenguis.
És el que t'anava a dir,
que Hotel Ruanda
sí que es presentava
com una pel·lícula de denúncia
amb molta força,
molt ben treballada.
Aquesta és molt tova
i a més
té una tendència...
És superficial
en quant al tractament de...
Sí, epidèrmica,
no s'atreveix,
i el John Burman
no brilla com a director,
o sigui,
sembla mentida
que sigui una pel·lícula
del Burman
perquè és fluixa,
o sigui...
Quina llàstima.
Té un talant gairebé,
gairebé te diria,
televisiu,
però no dolent.
Llàstima d'aquesta pel·lícula
perquè, bueno,
era una de les apostes
meves personals.
I en fi,
que no podrem veure
el Tim Robbins
actuant en aquest Código 46,
perquè aquí a Tarragona
no la fan,
a la resta de ciutats,
la majoria de ciutats
sí que l'estren,
però aquí no.
Jo la vaig veure a Sitges,
és una pel·lícula,
a veure,
del Winter Button
molt interessant.
Vaja,
si jo ho sé veure,
perquè és que jo no l'he trobat
a la cartellera.
No, no hi és.
Código 46.
S'ha estrenat a Barcelona,
però en quatre sales,
me sembla,
no gaire més,
i també era una de les pel·lícules
interessants.
No és solo el Boy,
però és una pel·lícula
del Winter Button.
A cada programa, eh?
ho vaig prometre,
és una promessa
que em vaig fer.
Jo ho cularé,
ho diré,
no en un altre.
Però me estoy haciendo
un chico viejo
dient aquest tema.
Mira,
però bé,
tenim una pel·lícula
que és Millones,
que aquesta sí que
la vull recomanar,
perquè sí que és
la pel·lícula
sorpresa de la setmana.
El seu director,
el Danny Boyle,
el director de
Trainspotting,
28 dies,
aquella pel·lícula
de terror,
terror,
que vaig dir que era...
Això sí que és terror.
Molt bona.
Perquè és de veritat.
Exacte.
que va dirigir també
La Playa,
que aquesta era més fallida,
però bé,
també interessant.
Aquesta és una pel·lícula
que inclús ha generat
cosa curiosa.
Des del cinema,
el seu guió
ha generat
un llibre d'èxit.
Aquest Millones
és una història
deliciosa
que ens parla
d'uns nens...
Aquesta l'has vist també?
Sí.
Per això,
aquesta especialment
la recomano
per tota la família,
perquè són uns nens
que troben...
Ah, és pel·lícula familiar?
Sí, sí, sí.
Uns nens que troben,
orfes que troben,
uns milions
de lliures
quan està a punt
de canviar
a l'euro
tot el tema del diner
i si han de gastar
aquests calés...
Però és molt angoixant
això, David, no?
Cuidado.
Un nen...
El punt de partida
és molt angoixant.
Sí, sí, sí.
Però jo pateixis.
Ai, pobres,
a sobre que són orfans
i no se'ls podran gastar
i no sé què.
No, no,
però decideixin gastar-se
perquè un d'aquests nens
és un prodigi
de l'economia,
o sigui,
té mentalitat
d'economista.
Superdotat.
I l'altre,
que el germà
coneix a tots els àngels
i creuen els àngels.
És com un mig teòleg.
És un conte,
a veure,
un conte de fades
ambientat
en un entorn social
que és surreal,
deliciós
i una de les pel·lícules
amb més humanitat
que he vist
en els darrers anys.
Una pel·lícula petita
del Danny Boy
que realment
a mi m'ha reconciliat
amb un cinema britànic
que a vegades
està en necessitat
d'imaginació
que sempre va
al tema social.
El punt de partida
és absolutament original.
Miliones.
Està molt bé.
Miliones.
L'apuntem,
aquesta,
perquè...
De veritat,
una pel·lícula
que sorprendrà
els nens
s'ho passaran bé
perquè és una pel·lícula
molt impactant
perquè els actors
infantils
són soberbis
o superbs
però des del punt de vista
del públic adult
no defraudarà.
Es trenen també
una pel·lícula
que aquesta no l'has vist?
És que l'has vist totes
per una que no vegis.
A veure,
escoltar.
La Isabel Hooper.
Excel·lent,
a més,
amb nota.
Les sermanes enfadades.
A veure,
pel·lícula que anirà
m'heuré segur.
Però per la informació
que tens,
si es pertén d'alguna.
A veure,
Isabel,
sobretot el tema
que és una comèdia
que és una pel·lícula
que també treballa
una mica el tema
de l'absurd.
La sinopsis
no me l'ha llegit
abans de vindre,
llàstima,
però és una pel·lícula
que segurament
la setmana que ve
parlaré
perquè Isabel Hooper
que normalment
sempre fa de dona
torturada.
Aquesta vegada
fa un paper
absolutament de comèdia.
Doncs és una pel·lícula
que l'anirem a veure
segur
i que l'estan fent.
L'estan fent segur.
Tenim per aquí
el cartell
anunciador
de la pel·lícula
Millones
amb un nen
que té una carona
i un somriure.
Mira, aquí el tenim,
aquí el tenim
i sembla allò
com un halo
de virtut,
com una coseta d'àngel.
És que el tema
dels àngels,
dic dels sants,
està molt bé,
molt ben treballat.
Aquesta imaginació
projecció cristiana,
cuidado,
perquè el d'Ain Boyle
parla precisament
d'aquest lluit.
És que és catòlic
i practiquen,
ell ho manifesta
d'aquesta manera,
té la seva manera
d'entendre la religió
però ell sempre,
a més a més,
en fa gala
i ho explica.
Però això és una pel·lícula
a més que parla,
és moral,
i a mi m'ha semblat
d'aquelles pel·lícules
que es té que recomanar
als amics,
als companys de la Fenya,
anar a veure-la
perquè té aquest to
que és absolutament diferent
del que pots trobar
habitualment una cartellera
que sobretot
el que priva
sempre és l'espectacularitat,
anem a veure una pel·lícula
i la oblidem,
mengem crispetes,
però a més que ho faci
amb aquesta tendresa,
intel·ligència
i també una càrrega irònica,
potent,
cosa de l'avionista.
Millones,
no sé per què
tinc la sensació
que diries
que és gairebé
la pel·lícula de la setmana.
És la pel·lícula.
És la pel·lícula de la setmana.
O és.
Millones.
I aquesta nit,
si tenen oportunitat,
si encara perquè tenien feina
no han participat
en cap projecció
del Festival de Cinema
de Tarragona,
Backtalk Rap
a l'antiga audiència,
si no m'equivoco,
que en aquest cas
crec que no,
a dos quarts d'onze de la nit.
Correcte,
Jolanda,
correcte.
David Serra,
ja no parlis més.
Ho intentaré.
Cuida't molt
i si no hi ha novetat
t'esperem la propera setmana.
Gràcies.
S'ha de bon cinema a tot.
Adéu-siau.