4 minuts serà un quart d'una.
Aquí seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Cada dilluns fem aquest espai que van batejant el seu dia a quatre bandes.
Avui hauríem de dir a tres bandes perquè complint amb l'estadística
que diuen que una de cada quatre persones fa pont,
una de les quatre entrevistadores també fa pont, que és la Laura Román.
Avui la tenim fora, no és entre nosaltres, però les que sí ens acompanyen
són Carme Pedrol. Bon dia, Carme.
Bon dia.
Laura Picó, bon dia.
Hola, bon dia.
Rosa Gairal, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Per a aquelles persones que potser fan pont i mai han sentit aquí d'espai,
ja els recordarem que és un temps d'entrevistes en què les quatre entrevistadores,
la Carme Pedrol, botiguera, presidenta de l'Associació de Veïns del Serrallo,
la Laura Picó, que és advocada, i la Rosa Gairal, que és mestra,
fan de periodistes i entrevistan un personatge de casa nostra
que per la seva activitat és una persona que té una certa dimensió social.
Avui, sens dubte, té una dimensió important perquè ens acompanya
el senyor arcabisbe de Tarragona, el senyor Jaume Pujol.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut i gràcies per acceptar la nostra invitació una mica a cegues,
perquè em penso que vostè no sap el que li espera, no?
Sí, sí, sí.
Em va convidar la Carme i em va dir que havia d'estar aquí amb vosaltres
per contestar tot el que em pregunteu.
Doncs la farem fer de primera anfitriona i que comenci ella.
Bon dia, senyor arcabisbe.
Bon dia, Carme.
Vostè ja ens ha dit abans que no diguéssim baires coses seves,
perquè vostè és una persona vergonyosa.
No, ja fa temps que estic a Tarragona.
Perquè, a més a més, és que si haguéssim de llegir el currículum,
bueno, no acabàvem, no acabàvem mai.
Llavors, per això, la primera pregunta és una pregunta
que normalment fem a les persones que primer venen, no?
I, en el seu cas, no?
La vocació religiosa com li va vindre, en quina edat, més o menys?
Sí, puc explicar breument, perquè seria una mica llarg.
Jo penso que la meva fe cristiana va néixer a la família, no?
I al poble de Guissona, on vaig néixer, i em vaig ser batejat,
vaig fer la primera comunió, vaig fer allí la confirmació.
I, lògicament, a Guissona, la meva família era, gràcies a Déu,
uns pares molt cristians, una família molt posada al poble, també,
i d'una cultura molt cristiana.
Allí és on vaig, realment, conèixer a Déu, i el vaig estimar.
Després vaig rebre la formació religiosa, també, a les monges,
vaig estudiar a les dominiques de l'anunciata de Guissona,
fins als sis anys, i com es feia abans, no?
Quan acabaves amb les monges, anaves als hermanos,
hi havia els germans maristes, que vaig estar allí uns anys estudiant.
i jo sempre havia pensat casar-me, tindre fills, portar el negoci de la família,
que eren negocis farmacèutics, el pare era farmacèutic,
després tenien altres negocis, la mare, farines, etcètera.
Però, als 17 anys, quan estava estudiant a la universitat, a Barcelona,
fent el preuniversitari, llavors vaig descobrir la meva vocació.
Mai hauria pensat que Déu em cridava,
però em va cridar a seguir-lo i deixant totes les coses.
I allò ja va començar l'aventura des dels 17 anys.
Allí vaig dir que sí al Senyor, i li vaig prometre també aquell dia,
ho tinc molt gravat, no?, a la meva vida,
que mai li diria que no.
Estic aquí per culpa d'aquell dia, eh?
Quan em van preguntar si volia ser arquebisbe de Tarragona,
que el Sant Pare em demanava ser arquebisbe de Tarragona,
jo em vaig recordar d'aquell sí que vaig donar a Déu
quan tenia 17 anys, i vaig dir, no puc dir que no,
i vaig dir que sí.
Així ens va començar tota l'aventura.
I després veig que vostè és una persona amb molta sensibilitat
cap a l'ensenyament de la catequesi,
és professor de pedagogia religiosa, etcètera.
Amb aquesta, diguem, aquesta línia, després de la seva vida, com va ser?
Veure, jo quan vaig decidir a seguir Déu,
jo vaig rebre la vocació a l'opus Dei, com sabeu,
als 17 anys, i llavors ja l'any següent em vaig anar a Roma.
Em van proposar anar a Roma.
Puc explicar una petita anècdota que he explicat moltes vegades,
quan estava ja fent segon de farmàcia,
llavors havia fet primer l'any 61-62,
havia fet primer de farmàcia a la Universitat de Barcelona,
i ja estava matriculat a segon,
i em van proposar anar a Roma.
jo eren el cinquè fill de la família,
davant tenia tres noies que es casaven un any casant,
ja s'havien casat dos l'any 62,
l'altre festejava també, ja a punt de casar.
Un germà que estava estudiant per capellà,
el Joan, que ara és el vicari general de la seu,
de la diòces d'Urgell,
i després venia jo.
Jo eren el fill que estudiava farmàcia,
el que podia continuar el negoci, diguem, familiar,
i quan li vaig dir al meu pare que jo marxava a Roma,
el pare es va posar una mica trist, diguem,
perquè al darrere tampoc els germans que venien al darrere
no estudiaven gaire.
Alguns també alguna noia,
i després els altres no estudiaven.
Tenia inclús algun altre germà que estudiava per mariste,
és a dir, que la família ja...
I el pare em va dir,
mira Jaume, jo no et diré que no,
que vagis a Roma per seguir el teu camí,
que Déu t'ha cridat,
però tu resa perquè a la família hi hagi algun farmacèutic.
Bueno, en aquest moment tinc dos germans farmacèutics
i sis nebots farmacèutics, no?
Hi havia un moment que li vaig dir al pare,
pare, et puc parar de resar?
Et puc parar?
I el pare em va dir, sí, sí, ja, para, para de resar.
Llavors, quan vaig anar a Roma,
vaig veure que realment continuar la farmàcia
ja era molt difícil, ja era un altre...
i em va semblar que el camp em podia jo ajudar més a la gent
perquè la meva il·lusió no era ser capellà en aquell moment,
ni molt més, sinó treballar.
I em va semblar que el món educatiu estava molt necessitat
i llavors va ser quan vaig decidir fer la carrera de pedagogia a Roma.
I mentre estudia també teologia i filosofia i teologia,
em formava, diguem, doctrinalment més potent,
vaig estudiar a la carrera de pedagogia
i vaig tindre la sort de poder estudiar en un institut a Roma
on vaig fer la pedagogia,
vaig fer el doctorat en pedagogia
i vaig quedar de professor allà durant uns anys,
fins que l'any 73 em vaig ordenar capellà i ja vaig tornar.
Però, a l'arribar a Espanya i ordenar-me capellà,
vaig anar a l'Universitat de Navarra
i allí vaig començar a treballar
amb el món de les ciències de l'educació
i, per tant, com professor de pedagogia religiosa, de catequètica,
però també de didàctica,
vull dir, he sigut professor de moltes coses.
I, enllaçant amb això,
per tant, vostè és una persona molt qualificada
per parlar sobre la nova proposta de llei d'educació,
la famosa LOES.
La llei jo al món educatiu?
Sí.
Quina llei jo?
Sí.
A mi, diguem, penso que la nova llei,
l'important per mi,
el més important és el dret dels pares
a l'educació dels seus fills.
Jo crec que aquest, per mi, és el punt clau.
I jo tenia des d'ara que, lògicament,
no coneixer tots els...
perquè aquesta llei ha sigut tan difícil, no?
Seguir-la, no?
Hi ha alguns d'aquests punts bàsics i fonamentals,
el dret dels pares a l'educació dels fills,
el dret que les persones puguin llegir l'escola,
que ells vulguin,
que els pares puguin tindre el seu nivell educatiu,
puguin portar els fills al lloc on vulguin, etcètera.
Però també hi ha el problema de la formació religiosa a l'escola.
Jo penso que, i això és, hi ha una opinió,
no una opinió, sinó una convicció molt forta que tinc,
és a dir, la formació religiosa a l'escola,
és a dir, l'ensenyament de la religió a l'escola,
és, en primer lloc, perquè els pares puguin complir,
es pugui complir el deure que els pares tenen,
que els fills reben una formació moral i religiosa.
I, per tant, si no se'ns ensenya la religió
des del punt de vista estructural,
és a dir, com una disciplina acadèmica.
I, per tant, no sols com...
Sí, la religió no és sols un problema de la consciència i de creure,
sinó que té tot al darrere, tot un món científic.
Durant segles i segles s'ha estudiat la religió,
hi ha una teologia,
i, per tant, això és la transmissió d'una cultura dintre de l'escola.
Això es fa a l'escola.
I, si no es fa a l'escola,
és molt difícil fer una altra.
Els pares no poden fer aquesta transmissió orgànica i sistemàtica
de tots uns coneixements religiosos.
On es fa la transmissió orgànica, sistemàtica,
dintre d'altres matèries que es puguin complementar,
que es pugui donar una visió global?
Això es fa a l'escola,
i, per això, quan demanem que es faci religió a l'escola,
estem demanant, per una part,
el dret dels pares a l'educació dels fills, seria...
I, després, perquè els fills puguin tindre
una formació cultural, històrica, de la religió.
I, després, jo també penso que l'educació
té una funció, lògicament, humanitzadora de la persona humana.
L'educació té també una funció...
La religió té...
O l'ensenyament de la religió,
i vostè, que és professora,
Rosa, sabrà perfectament,
que la religió et planteja una sèrie de qüestions,
de preguntes,
a les que s'ha de donar resposta.
I, en aquest sentit, jo dic,
l'educació, la formació religiosa,
o l'ensenyament de la religió a l'escola,
és també, des del punt de vista, és pedagògica.
És a dir, et planteja unes qüestions
que no es plantegen en cap altra matèria.
I donar resposta al sentit de la vida,
perquè estem aquí,
realment, Déu...
No, jo li volia dir que en un món globalitzat,
com estem ara,
clar, les escoles, sobretot les públiques,
es troben en què, clar,
hi ha nens de diferents religions.
Sens dubte.
Llavors, no veuria bé vostè
que es fes una cultura religiosa
de totes les religions,
i després, que a nivell de família
i a nivell de cada religió,
hi hagués la formació.
Sí, aquesta és una de les propostes
que s'han fet aquí a Catalunya,
que s'està fent a Catalunya,
i hi ha gent que la defensen.
Jo soc totalment contrari a això,
perquè, ara, per una cosa,
i perquè també he vist els programes
de cultura religiosa,
això, al final, no s'ensenya res.
És a dir, és com si diguéssim,
ensenyem, no ensenyem,
ensenyem història en general.
Existeix la història?
No, no.
Jo, mira, jo vull saber la història
del meu país,
i la vull saber molt bé.
Jo vull tindre l'estructura,
i això no es pot donar,
com he dit abans,
a casa.
Els pares no poden donar
aquesta estructura
d'una formació.
La cultura religiosa,
dic, la cultura religiosa,
ja la dona,
precisament,
la formació
de l'ensenyament
de la religió catòlica,
que és el que els pares,
els pares quan demanen
que es doni formació religiosa
als fills,
no estan demanant
cultura religiosa,
estan demanant
formació moral
i religiosa.
Però hi ha altres tipus
de pares,
que tenen nens,
també.
Per això,
l'ensenyament de la religió
és voluntària,
no el pots obligar
als pares.
Però aleshores,
separar els nens,
per exemple,
en una escola pública,
separar els nens
en funció...
Però ja els separen
per altres coses.
De la religió?
No,
per funció de la religió no.
Sí, però la tendència
ara és a tornar-los a ajuntar.
Però la diferència
simplement és que no és avaluable,
no que no sigui,
que no hi hagi aquesta opció,
perquè sí que hi és.
Sí, sí, sí,
per això dic que...
No, però la Rosa
està plantejant una altra cosa,
és a dir,
que substitueixi
la formació religió catòlica,
que és el que ara es dona,
o bé,
si els pares demanen,
si demanen,
per exemple,
altra religió,
també se'ls ha de satisfar.
Sempre que els professors
siguin preparats
com siguin els actuals,
és a dir,
que tu a l'escola
no pots deixar entrar
qualsevol,
no un predicador
que va allí
a fer la seva flama.
Tu,
els professors
de religió
i moral catòlica,
que en aquest moment
estan explicant
amb, diguem,
enviats per mi,
en concret a Tarragona.
Jo sóc els que signo
tots els nomenaments
dels professors de religió
i puc assegurar
que aquests professors
estan molt ben preparats.
Són gent
que realment
fan,
han rebut
una formació
també pedagògica,
no sols doctrinal,
sinó també
des del punt de vista
que saben...
I a l'escola
fan un paper fantàstic
en aquest moment
i segurament
vostè ho coneix,
jo ho coneixo molt
els professors de religió.
Jo quan parlo
de la formació religió
estic parlant
de l'escola pública,
també dic.
L'escola privada
ja se sap
que si ells tenen...
L'escola pública.
O sigui que no es veurà...
No, és igual.
O sigui,
si aquesta cultura religiosa
es fes amb cara i ulls,
perquè ara tots sabem
el que es fan,
no es veuria bé
com si diguéssim.
A veure,
per mi la solució
és...
els pares que volen formació religiosa
pels seus fills
i volen religió catòlica...
Donar la concreta.
Donar-los la confessional
perquè són els pares
els que llegeixen això.
Però això existeix
a dintre l'Eloé.
Sí, sí,
no, no,
però ja es fa això,
s'està fent això.
No estic dient
que no s'està fent.
El que dic
és que altres persones
voldrien que no es fes
i que es substitueix
per tots
amb cultura religiosa.
Amb la nova llei
de l'Eloé
això no és així.
No, no, no.
La nova llei
continuarà com
està fent ara
que és els pares
que ho desitgin
i jo demano des d'aquí
i ho puc fer, no,
perquè molts pares
es donin en compte
que els seus fills
rebin formació moral religiosa
encara que ells
potser no ho practiquin
però en canvi
els donarà una estructura
de la persona.
És l'única manera
que tenim
que un fill,
una filla
en aquest moment
pugui entendre
una mica
perquè
el dia 8
què passarà?
Que és la Immaculada Concepció.
El Nadal
què vol significar?
És a dir,
que tingui una cultura religiosa,
que pugui entrar
al museu
a qualsevol museu
i dir
aquest quadre
jo sé qui són
aquests personatges
o va a la catedral
de Tarragona
amb tota la riquesa
ornamental
que té
i que el dia
de Santa Tecla
també pugui entendre
per què fem
aquestes festes.
Vull dir que
hi ha tota una manera,
tot això
no és,
diguem,
això és,
nosaltres venim
d'una cultura cristiana,
del cristianisme
i del catolicisme.
Per tant,
podem entendre
tot això.
I aleshores
la manifestació
que hi va haver a Madrid
la manifestació
que hi va haver a Madrid
jo penso,
ho he dit
i ho vaig escriure
també
per tots els fidels
de l'arxidiócesis,
era una manifestació
que feien els pares
de família
per demanar
en primer lloc
la llibertat
d'ensenyament
dels seus fills.
I l'últim punt
era l'ensenyament
de la religió.
No dic que no fos important
això,
el que demanaven
i volien
és que l'ensenyament
de la religió
estigués equiparat
a les altres assignatures
i que també tingués
si un no estudia
la religió moral catòlica
que pogués tindre
una alternativa
perquè ja em direu
lo difícil que és
en una escola
una escola pública
que els nois
estiguin donant religió
i que la meitat
dels companys
estiguin jugant
a fora
a la pilota
o estiguin jugant
al parxís.
Evidentment,
això...
No, però per exemple
jo vaig a l'escola pública
i vaig agafar
aquella època
que es feia l'ètica.
Êtica, sí.
I això li sembla
més adequat?
Sí, verdaderament
se fa ben fet.
Si es fa ben fet
tant una cosa
com l'altra
ja em sembla bé.
El que passa
que a vegades
són maries
són assignatures
d'aquestes...
Per això
hem de prestigiar
les assignatures.
A veure,
que jo entenc
ho entenc molt bé
perquè
els pares
han de decidir
el que volen
pels seus fills,
vull dir,
això és una cosa
si són de la religió...
No els hi podem treure
aquesta responsabilitat
i no la volem treure
tampoc
la responsabilitat.
O sigui,
el que tingui
una altra religió
que el col·legi públic
li ensenya
una altra religió
i el que sigui
de la religió catòlica
el que normal
és que dintre de l'escola...
Però ara
jo faig com els toreros.
Canvio de tercio.
Molt bé.
A veure,
quan...
Qui li va dir a vostè
per ser el bisbe
de Tarragona?
I a part de què diu
que sí,
que va dir que sí
perquè ho va prometre
quan tenia 17 anys,
però quina sensació
va tindre?
Molt forta,
sens dubte.
i qui li va comunicar?
Sí,
va ser el dia 2 de juny
de l'any passat,
del 2004,
va ser l'anunci
de...
Sempre els bisbes
els proposa
el senyor anunci,
és el que ens truca la persona
i parla amb ella
i em va...
Era dos quarts d'una
del migdia
i em van trucar
des de l'anunciatura
que anés a Madrid
sense fer gaire ciroll
i vaig anar a Madrid
aquell dia.
Vostè on estava?
Jo estava a Pamplona
a treballar tranquil·lament,
estava treballant...
Va ser un...
un dilluns,
un dilluns
em va trucar des de Madrid
des de l'anunciatura apostòlica
dient-me si podia anar
el més ràpid possible a Madrid
sense que s'enterés la gent
perquè, lògicament,
abans que sigui el nomenament,
el nomenament va ser
el dia 15 de juny
i el dia 2
em va demanar
l'anunci
si acceptava o no acceptava
perquè si jo hagués dit que no
lògicament abans
s'havia de saber
la meva opinió.
Jo vaig arribar a Madrid
a dos quarts d'una
i vaig anar a l'anunciatura
i el nomenament
em va preguntar
vaig dir que m'ho pensaria
un moment
però ja dic
va ser...
Inmediatamente
vam anar amb el nomenament
a la capella
i vaig estar allí
resant a la capella
un rato
i ja
vaig dinar
amb el nomenament
amb el senyor Nunci
i ja li vaig preguntar
a veure què tenia de fer
perquè això era una cosa
tan nova
jo no estava preparat
per això
lògicament
ja el senyor Nunci
em va dir
que el més important
era que pregués
i que preparés
una mica
alguna cosa
vaig estar
aquells dies
des del dia 2
fins al dia 15
per mi van ser uns dies
molt
com difícils
diguem
difícils
perquè només
una epa índio
esperant
que arribés
la notícia
ja
i el dia 14
el dia 13
perdó
em va trucar
l'anunci
ja personalment
em va dir
sortirà la notícia
el dia 15
a les 12 del migdia
ja
vaig anar preparant
i això ja
enlaçant amb això
vostè és el primer arquivisbe de Tarragona
que pertany a la prelatura
de la post d'ell
a l'hora de
quin tarant
n'infareix això
i a l'hora de treballar
etcètera
jo penso que
perquè això
perdoni
perquè això va
condicionar una mica
les reaccions
sí
les reaccions
de Tarragona
sí
perquè
moltes persones
potser no coneixien
o s'imaginaven
una altra cosa
també jo penso que
veure
ara ja
ha passat un any
i tres mesos
o quasi
un any i dos mesos
ja penso que
ha canviat
jo dono moltes gràcies a Déu
en primer lloc
per la meva fe cristiana
que la vaig rebre dels pares
com he dit al començament
els meus pares
em van donar
me'ls vaig estimar tant
i ells em van estimar tant
a mi també
penso que
hem sigut una família
que
que ens hem estimat molt
i que ens hem ajudat molt
i que ha sigut
realment un plaer molt gran
haver tingut uns pares
tan extraordinaris
com vaig tindre
ells em van
em van donar
una gran fe
un
jo sempre dic
que els meus pares
em van ensenyar a estimar
estimar
jo no necessito
perdonar
perquè Déu
m'ha ensenyat a estimar
i quan
ja no
no he tingut mai enemics
jo sempre
de petit
sempre m'he trobat
amb la possibilitat
d'estimar la gent
i des dels 17 anys
que vaig
després vaig tindre la sort
d'estar uns anys a Roma
jo vaig conèixer personalment
el fundador de l'Opus Dei
vaig estar 11 anys
visquent amb ell
a la mateixa casa
per tant
vaig tindre
la sort
de viure
amb un home que és sant
que com sabeu
va ser canonitzat
el 2002
per tant
vaig poder viure
quants anys va estar a Roma?
11 anys
11 anys
vaig arribar a Roma
el dia que començava
el concili Vaticà II
i l'any
fins al Sant Joan
la festa de Sant Joan
de l'any 73
llavors
a mi
què m'han ensenyat
dintre de l'Opus Dei
m'han ensenyat
a estimar l'Església
m'han ensenyat
a estimar els altres
m'han donat
tota aquesta formació
teològica i pedagògica
i m'ha donat
una absoluta llibertat
absoluta llibertat
en el món
professional
polític
mai m'han preguntat
què pensava
políticament
o què pensava
o si hi havia de fer això
i fer allò
sempre
és a dir
que aquesta llibertat
jo l'he tingut sempre
mai més
si no
haguéssim marxat
de l'Opus Dei
fa molts anys
si m'haguessin
condicionat
el meu món
professional
precisament
l'única
el que m'han donat
és una formació
religiosa
una formació
un estimar
l'Església
un viure
la vida
la vida cristiana
la santitat
intentar la santitat
que no és una cosa
tan difícil
per altra part
és la santitat
enmig del món
en el treball
i això és el que pensava
jo en la meva vida
treballar
viure
fer les coses
de ser un bon professional
etc
per tant
en el moment
que em van demanar
em va demanar
el Sant Pare
o a través del Nunci
em va demanar
ser arquivista de Tarragona
jo he vingut
amb tot aquest
bagatge
diguem
amb tota aquesta càrrega
de vida
espiritual
etc
que lògicament
continuo
intentant viure
perquè
jo penso
que el que més
puc aportar
no és sols
el meu treball
i la meva activitat
que sens dubte
això pot fer molta gent
però també
penso que puc aportar
tota la vida espiritual
que jo he rebut
i que
la meva fe
el meu amor
a l'Església
el meu amor
als sacerdots
als preveres
als religiosos
i religioses
tot això
és el que jo he anat rebent
i això és el que
dono
de manera que mai
a mi
l'Opus Dei
em dirà
el que he de fer
a la diòxia de Tarragona
creu que
l'Opus Dei
té tan
mala premsa
amb la gent
perquè no se'l coneix
es relaciona sempre
amb el poder
exactament
en canvi
jo he viscut
tants anys
amb gent
molt senzilla
molt bona
moltes
mares de família
molta gent
senzilla
que jo
mai he tingut
aquesta
però senyor Arqevis
això només ho veix
a una campanya
històrica
en contra de l'Opus Dei
alguna cosa
deu haver-hi
que fa que molta gent
se presenti
a aquesta dimensió
a veure
jo crec que coneixo
bastant bé
el que és l'Opus Dei
encara que en aquest moment
lògicament
soc ja Arqevis
de Tarragona
i jo estic
ja en una altra
en una altra dimensió
però
penso que
hi ha hagut una
és a dir
fixeu-vos
el cristianisme
ens acusant
de coses
des de fa molts segles
des del començament
hi va haver tota una campanya
en contra del cristianisme
que va portar
com sabeu
a totes les persecucions
aquí a Tarragona
en tenim
Sant Fructó
Sant Auguri
Sant Eulogi
els cristians
han sigut sempre
perseguits
i les persones
que han volgut viure
d'una manera
intensa
la seva fe
s'han trobat sempre
amb dificultats
i
el fundador
de l'Opus Dei
es va trobar
amb aquesta dificultat
des del començament
li van dir
que si només
volia els rics
que si només
volia els pobres
que si volia això
que si volia això
que si era un orgullós
se li ha dit de tot
lògicament
això
jo diria
és completament fals
i
seria llarg
explicar totes les coses
i cada una de les acusacions
que s'han fet
però
els que
els que hem viscut
i els que vivim
aquesta fe cristiana
tampoc ens ha d'estranyar
si el senyor
no el van perseguir
tampoc
això és el mateix
que quan vostè
va arribar aquí a Tarragona
que a veure
la vinguda
que se li va fer
per part
d'un sector
important
de l'iglesi de Tarragona
estaven parlant
sense coneixement
bueno
potser sí
sense coneixement
de causa
vull dir
no coneixement
això ja
coneixement de causa
això ja ha passat
jo crec que ja són coses
gràcies a Déu
jo us dic sincerament
no sé
el Déu em va donar
a mi el senyor
això us deia abans
l'experiència aquesta
d'estimar la gent
i de perdonar
que mai
m'he sentit
m'he sentit agraviat
us ho dic sincerament
i a més
sempre he pensat
que les persones
que parlaven
a lo millor
criticaven
o deien coses
ho feien
amb consciència
i creien
elles personalment
que ho feien
amb consciència
jo
les accepto
vull dir
és una manera
també
de reconèixer
i sempre es pot
aprendre
de les coses
ho vaig dir
no no
passant una mica
amb una altra cosa
el món de la dona
dins de l'Iglésia
com ho veu tot això
està com
molt encarrenquinat
no
està molt reballat
som un era enfamilat
està molt reballat
no
bueno
sí
potser
bueno
perquè
hi ha moltes
a veure
hi ha coses
és a dir
que si
si entenem
que
és que sense les dones
no sé què faria
l'Iglésia
la dona
la persona
després de Jesucrist
més important
que hi ha
és Maria
que és una dona
i gràcies a ella
que ara aquests dies
l'acompanyem
cap a Belén
jo
animo
a la gent
que prepari
l'advent
tot aquest advent
i el Nadal
acompanyant a Maria
que porta el nen
que porta el nen
ja dintre
les seves entranyes
el portem
cap a Belén
el portem
cap allí
bé
penso que la dona
l'Església
l'ha considerat
sempre
l'ha tingut
sempre
amb gran consideració
sempre
lògicament
Maria
després
al llarg dels segles
diria jo
que
els drets humans
qui els ha portat endavant
els ha portat endavant
l'Església
qui és el fonament
dels drets humans
de la dignitat
de la persona humana
de tota persona humana
doncs això
lògicament
és el cristianisme
el que ha portat endavant
no em descobert
ara
un diu
és que la dona
no pot ser bisbe
o arquebisbe
no
però això és una altra cosa
ni prevere tampoc
ni prevere
per això
però dic
si fos prevere
podríem dir ja
com sabeu
algunes confessions
són les que escombren
les que posen les floretes
no sols això
les que planxen
els que esbrunyes
però això me tinc la sensació
que és una mica paternalista
la visió de l'Església
cap a la dona
que som molt bones persones
que cuidem
en fi
però a l'hora de la veritat
vosaltres sou
com a jerarquia
no pintem absolutament res
com que no
sí que sí
conteu
moltíssim conteu
vosaltres sou
i tant
si conteu
jo penso
jo em considero
el servidor vostre
us ho dic sincerament
jo
què vol dir
ministeri episcopal
minister
és el que serveix
i per tant
jo en aquest sentit
em considero
el servidor vostre
no em considero
el que us manen
ni els que us ordenen
ni el que diu
em considero
el que us haig de servir
el que us haig d'ajudar
el que estic a la vostra disposició
t'adulti el seu càrrec
que la vida
jo m'estimaria molt més
estar
moltes vegades
m'estimaria molt més
estar en un altre lloc
estar
d'una altra manera
però
et toqui
responsabilitats
de la vida
que són
a veure jo
em deixem només
un petit apunt
l'església pot canviar
perquè aquests dies
a més va sortir
els mitjans de comunicació
que no pertanyen a l'església
tot el qüestionament
del LIM
imagini's
que tota la vida
havíem pensat
que hi havia LIM
i ara
no es veu
que se'n qüestionen
altres coses
podríem qüestionar
també
però el LIM
fixeu-vos
que el LIM
sempre ha sigut
una hipòtesi
de treball
perquè mai hem pogut dir
exactament
jo
realment
des de fa molts anys
jo penso
que els nens
que es moren
no tinc res
el que està passant
avui dia
amb l'avortament
per exemple
tots aquests nens
que són avortats
que són màrtirs
per mi
són màrtirs
i se'ls trobaran
un dia
als seus pares
si Déu vol
el cert
a veure
jo
no m'ho coneix
però tinc una
especial sensibilitat
pel món homosexual
perquè
tinc molts amics
etc
i llavors
fa poc
ha sortit
d'una instrucció
vaticana
o no sé
si ha sigut
una filtració
o directament
no no
ha sortit
ha sortit
prèvia a filtració
abans
no
internet
això sempre
sí
sobre l'homosexualitat
i l'admissió
a seminaris
jo
no em pot
sí
ha sortit
uns criteris
dient
però
això no és
una discriminació
contra ells
ni molt menys
no
és simplement
dir
per aquest ofici
que és un ofici
que té
tota una sèrie
que té
tota una sèrie
de funcions
i de missions
que són
de cara
sobretot
a les persones
i a la gent
l'Església
considera
aquella persona
que té
aquesta tendència
o bé
tendència
però ben marcada
diguem
amb aquesta persona
no només
que un dia
hagi tingut
un mal moment
sinó
aquesta persona
aquesta persona
és millor
que no s'acosti
a rebre
els ordres sagrats
per la funció
que després
tindrà de tindre
això no és una discriminació
cap a aquestes persones
tampoc
qui sostinguin
la cultura gaia
és a dir
que defensin
la llibertat
oi?
bueno
els que ens ho facin
diguem
els que ens ho
ho practiquin
ho ve aquells
això és el que
el que diu la instrucció
dona unes normes
igual que pot dir
pot donar
altres normes
de persones
que diu
bueno
la persona
que no estudi
per exemple
no podrà entrar
a ser preveri
tampoc
necessites uns estudis
determinats
pot dir
oi
això és una discriminació
no
això
és una manera
d'entendre
el que ha de ser
l'ofici
d'un preveri
que ha de tenir
una formació
adequada
i els que hi són
dintre
els que ja són
capellans
de fa anys
per exemple
sí
però
bueno
perquè aquests
lògicament
ja ho són
i llavors
el que sí
és
diguem
hem de cuidar
si una persona
és així
se l'ha d'ajudar
perquè això
ja
precisament
per això
per els problemes
que això planteja
l'Església
va posant unes normes
no
si l'Església
es dona compte
que en aquest moment
hi pot haver
aquests problemes
que també
sincerament
són
molt més greus
molt menys greus
del que es parla
perquè
a mi
de vegades
em quedo
assustat
els mitjans
de comunicació
destaquen
unes coses
un cas
hi ha hagut un cas
ja surt
els diaris
però
si
i no podria sortir
el món militar
o el món
dels mateixos mitjans
de comunicació
no podria estar sortint
cada dia
el diari
podria estar sortint
cada dia
el diari
col·lectius
vull dir
que vull dir
en canvi
és l'Església
sempre
el negatiu
surt
jo penso
que això
hauríem de
pensar una mica
perquè només surt
el negatiu
surt com si
l'Església
estigués
en contra
quan està a favor
precisament
de la gent
de les persones
tot el que està fent
l'Església
si pensem ara
una mica
què està fent
l'Església
està ajudant
càritas
mans unides
un munt de coses
està fent
però
un munt
d'activitats
s'ha preocupat
del món
de la cultura
del món
de l'escola
des de fa molts segles
perquè com sabeu
les universitats
van néixer
al món
de l'Església
fins al segle XIII
i l'Estat
s'ha preocupat
de l'educació
des de fa quatre dies
i moltes vegades
jo penso
per què es preocupa
tant de l'educació
avui dia
i sembla que vol
imposar
una seva ideologia
vol
en vez de donar
llibertat
a les persones
vol
organitzar
les coses
d'una manera
que dius
fins on arribarem
però jo crec
que hi ha un problema
sèrio ara
perquè vas
en una iglésia
i la mitjana
d'edat
és de 50 a 60 anys
i el jovent
no?
per ser molt allunyat
el jovent
tenim un problema
quina alternativa
se podrien donar
no?
jo prego
perquè
primer coneixo
molt
el jovent
coneixo molt
el jovent
i me l'estimo
molt
i crec que
moltes vegades
el problema
que tenim avui
no és sols
l'església
pregunta als partits
polítics
quin problema
tenen
de si els joves
també
s'interessen
i s'apunten
i a veure
preguntem
als sindicats
a veure si
tenim molta gent
jove
apuntada
si no és
preguntem
avui
preguntem
a les famílies
què està passant
amb els seus joves
viuen a la vida familiar
els agrada
i com ens agradava
a nosaltres
estar amb els tiets
i amb els avis
i escoltar
i preguntar
moltes vegades
els pares et diuen
no veig els fills
els fills
tenim un problema
serios
també amb això
per tant
el problema
és una mica general
és a dir
en aquest moment
hi ha una gran preocupació
per la transmissió
de la cultura
no sols la cultura religiosa
la cultura
la nostra cultura
és a dir
que la gent sàpiga
d'on ve
i on va
que sàpiga
quines són
les seves arrels
tot això
és un moment
jo penso que
una falta
de valors humans
i una falta
això
els hem dit
que s'ha de viure
el dia
que s'ha de viure
el moment
que hem de viure
el més intensament possible
les coses
i llavors
la gent
moltes coses
no els interessen
aquests valors
són cristians
però també són
d'abolomia universal
i valors humans
sí
valors humans
però no només
els
no no no
com la propaganda
que està fent
ara
que està fent
una empresa
que ha començat ara
que diu
que ets tonto
que si no ets tonto
clar vull dir
és que si no
no et moldes
el que et diuen
els mitjans de comunicació
i l'entorn
ets tonto
sí
jo encara el jovent
penso que
potser és un món
una mica massa encarcanat
no potser
li falta una mica
d'obertura
jo em sento molt joia
em sento
una cosa
del pàlio
totes aquestes coses
i tantes capes
això
el jovent ho veu com
jo penso que fa allunyar la gent
fa allunyar la gent
però és que potser ara
tampoc no és així
pel amor de Déu
jo crec que han canviat moltes coses
han canviat moltíssimes coses
i per altra part
fixeu-vos
avui
canviem aquestes coses
després va un
a la processó de Santa Tecla
suposem
el Seguici
i tot són signes
tot és un munt de
ahir vaig anar al futbol
a veure el Nàstic
les banderes
els símbols
que porta la gent
un munt de coses
tu em va dient
van substituint
moltes vegades
la gent necessita símbols
necessita signes
les processons
les
avui s'estan fent ja
això diuen
primers comunions
likes
laiques
fan enterros
laics
li fan el gran enterro
el gran
en un teatre
li fan
bueno
això
és a dir
es diu
la litúrgia
de l'Església
que és una litúrgia
riquíssima
el problema és
entendre-la
precisament
perquè no es dona la religió
a l'escola
i no s'ensenyen
moltes d'aquestes coses
la gent ja no pot entendre
arriba allí
i li sembla
tot allò estrany
quan el que s'està representant
i el que s'està passant allí
és un misteri tan important
i realment si la gent
es dones compte
de lo que significa
lo que significa
l'eucaristia
lo que significa
això
tot això
té un valor
que no passen
passa el temps
i això continuarà
perquè així ens ho feien
els primers cristians
i evidentment
al cap dels segles
ara
un pot dir
la catedral de Tarragona
està tan plena de coses
per què no la tirem a terra
i fem
no és el mateix
no és el mateix
sí
perquè hi ha una cultura
de les coses
hi ha una cultura
avui
precisament
jo puc estar aquí
com el que he vist
i parlar amb vosaltres
tranquil·lament
i a més amb aquesta tertúlia mena
i veient aquelles cases
tan simpàtiques
que m'esteu preguntant coses
que
diguem
això
avui dia es pot apropar a una
al que vulgui
està tot obert
està
però
la sensació
perdoni
si el que he vist
és que
ja sé que és un tòpic
però jo el crec
fermament
que el món va de 200 per hora
i l'església va a 1 per hora
en el sentit
per exemple
ja sé que estem acabant
i és una mica dur el tema
però
l'utilització dels preservatius
a Sud-amèrica
a l'alçida
tot això
el món va molt ràpid
i l'església sembla
que estigui
que passa una mica
també amb el món
de l'ensenyament
també passa una mica
suposo que sí
el món de l'ensenyament
també
que també et sembla
que va
està una mica frenat
de l'ensenyament
en general
en general
a tots els nivells
que no solament
cosa de l'església
sinó que hi ha
uns altres sectors
que també van
però a veure
on anem
perquè potser anem
molt de pressa
en un lloc
que no es portarà
cap puesto
hi ha moltes d'aquests
plantejaments
que vostè em diu
que són
jo dic
tenen feixa de caducitat
això
arribarà un temps
i això no portarà
cap lloc
això no ens portarà
a una cultura nova
ni a unes arrels
més profones
ni a una vida humana
més humana
de cap manera
ens porta a un egoisme
ens porta
això ens està portant
a un egoisme
i això ens ha de fer pensar
i cada
evidentment
quan es veu qüestions puntuals
quan vostè em diu això
dels preservatius
o tu penses
el que és la persona humana
el que és la sexualitat
el que és
ara si em dius
és que tothom
avui dia
això tothom ho fa
però tothom ho fa
però potser
no no no
entenc perfectament el que diu
jo em refereixo
a la transmissió
per exemple
de la sida
i no aquí
la transmissió de la sida
aquí tenim molta cultura
i molta informació
a Sud-amèrica
a Àfrica
etc
aquí tenim molta cultura
i molta informació
precisament els països
com vostè sap
a Uganda per exemple
que es va
en vez de dir
fent propaganda
per al preservatiu
van dir fent propaganda
per explicar a la gent
que el que ha de fer
és viure amb la seva parella
amb la seva persona
i no anar amunt i avall
fent aquestes coses
llavors aquest país
ha baixat dràsticament
el món de d'això
perquè pensi
que els que
encara que l'església
digués que es pogués
usar el preservatiu
no és que no
s'infectaria la gent
es continuaria infectant igual
perquè això
jo n'estic d'acord
amb això
i tant
sens dubte
i tant
què pensa del pare
casal d'Àguila?
és un home extraordinari
sens dubte
és un home
que ha fet
un bé gran
amb el seu testimoni
amb la seva vida
d'entrega
i ara
també tindrà
els seus punts
ell mateix
ho diu
ha tingut els seus
punts
suposo que
ho he vist
tots
la
Mònica Terriba
li va fer
la gran entrevista
jo crec que és
una cosa
la Mònica Terriba
esteu molt
a entrevistar vostè
i entre altres coses
li va preguntar
per les opinions
que a vostè li semblava
les manifestacions
que feia
la cadena
Cope
en especial
algun personatge
d'aquesta cadena
ja vam fer
una nota
molt matisada
perquè jo crec que també
sobre aquestes qüestions
hi arriba un moment
que
tots
opinem
i posem el matisac
jo sempre dic
que
el primer que dic
és que
coneixo aquí
igual que coneixo
els d'aquesta ràdio
i Holanda
i l'equip aquest
que tantes vegades
ja m'han entrevistat
de molts diversos
també coneixo
l'equip de la Cope
aquí a Tarragona
i són gent
que treballen molt bé
que fan molt bé
si hi ha alguna persona
que realment
no ho fa bé
és que ho faci bé
això és el que hem dit
ja una vegada
i una altra
ara nosaltres no
això de
a veure
quan jo hi veus
algun xiste
per exemple
un acudit
que es veu
un bisbe
parlant a l'orella
del quin està
com si
nosaltres dictéssim
no crec que aquí
els professionals
d'aquesta casa
rebin
els estigui
l'alcalde
i l'Ajuntament
els estigui dient
el que hem de dir
cada dia
hi ha una llibertat
a les persones
que vostè és una persona
que expressa
que l'Església
ha de portar veu de pau
de cordialitat
de respecte
i li asseguro
perquè ho he sentit
directament
que les coses
que es diuen
amb aquesta cadena
no són ni de pau
ni de respecte
ni de diàleg
sens dubte
en alguns programes
sens dubte
i això
és una llàstima
i jo ho hem dit
moltes vegades
i no en parlem
més d'aquesta cadena
perquè clar
li estem fent
una propaganda
tens raó
fem un punt i seguit
i escolteu
del que no hi ha dubte
m'estiu bombardejant
avui
jo li dic senyor
que ara es pot relaxar
perquè les preguntes
que venen
són d'aquelles
jo només una cosa sola
però ràpidament
Carme
i tu també Rosa
que després no queda temps
és que avui
vaig molt a ralentir
ja ho veig
però no és pel pont
jo
bueno
és que a vegades
jo faig d'entrevistador
i m'entrevisto jo mateixa
jo trobo que lo principal
és la fe
o sigui
quan hi ha la fe
per damunt de tot
tot l'altre
et rellisca
sens dubte
clar
o sigui
lo principal de tot
és la fe
perquè a mi m'és igual
que hi hagi perseveratius
que no n'hi hagi
i a més a més
amb la meva edat
ja és igual
jo trobo que lo principal
és a bona persona
que n'hi ha moltes
no no no
molt bé
però lo principal
jo trobo que és la fe
és que la fe és un do
és un do
amb la fe
moltes coses ja
ni te les plantegen
bé però
el fem via
Carme
i és molt gran
això que estàs dient
dins de les persones
que estan dins
d'aquestes creences
però la pregunta
quina és?
ah no ho sé
ah era una reflexió
en deu altres
era una reflexió
era una reflexió
si no es pregunta
s'han acabat les reflexions
vinga va
pregunta
no és que a mi ho van dir
que ho preguntés
i ho vaig a preguntar
jo tinc bastanta relació
amb Reus
a la capital d'aquí al costadet
i llavors una certa relació
amb la Fundació
Ponigol
i aleshores
me van dir
i van llegir
el que havien sortit
unes cartes al diari
que ens van deixar
així com una mica
intrigades
com si
hi ha alguna problemàtica
vaig parlar
amb les persones
aquelles
em van vindre a veure
em van donar
tot un dossier
jo desitjo
que la Fundació Ponigol
compleixi
els seus objectius
que són objectius
de preocupació
i d'això
també he parlat
amb els que estan
ara al front
per cert
que tinc una entrevista
pendent amb ells
perquè em van donar
tota una documentació
també per parlar-ne
ara jo crec
que amb aquestes coses
hi ha
unes
de vegades
opinions diverses
i equips
les persones
que han de dirigir
les institucions
pensen que
han de fer les coses
d'una manera
o d'una altra
jo el que mai voldria
que aquesta fundació
que va
amb un interès
tan gran
per ajudar
és ajudar
la gent
necessitada
que pogués fer
un apoi
fort
a la gent
que ho necessiti
però jo crec
que
intentarem
jo
sento
amb la necessitat
d'intentar
que tot allò
funcioni
i de veritat
em sap molt greu
que les persones
no puguin
posar-se d'acord
això és el que em sap greu
senyor Cabisba
generalment dediquem
10-12 minutets
només ens quedaran 5
per contestar
tota una sèrie de preguntes
absolutament superficial
segurament
però que s'han de contestar
de forma breu
i que escolti
sempre queden boniques
en una entrevista
d'aquestes característiques
per tant
quan vulgueu
vosaltres mateixes
una ciutat
una pel·lícula
i una cançó
una ciutat
Tarragona
Tarragona
el que passa és molt difícil
això perquè també
hauria de dir Reus
la veritat
i Montblanc
però és la capital
o el Pradell
però el Pradell
de la ciutat
de veritat
la ciutat
una pel·lícula
una pel·lícula
ai Déu meu
això és molt difícil
ja
es dirà
les sandàlies del pescador
no
per favor
no he sigut
mal aficionat
d'aquestes pel·lícules
i una cançó
What's All Story
per exemple
em va empresonar molt
a mi
aquelles pel·lícules
que em van quedar
quan era jove
li agraden
els musicals
i una cançó
sí
una cançó
ara que tinc 20 anys
la vaig cantar
tantes vegades
quan jo era jove
m'agradava molt
tres coses
que demanaria
el rei Max
tres coses
què?
demanaria
la carta amb el rei
tres mags
jo demanaria
que el Nàstic
fos la primera
Carme estarà contenta
exactament
que el Nàstic
fos la primera
voldria la pau
realment
la pau
la pau
en primer lloc
de les consciències
no sols
la pau exterior
perquè la pau exterior
és sempre
fruit de la lluita interior
i això em sembla
que és molt important
i després
voldria realment
vocacions de sacerdoci
també
perquè
tinguessin preveres
joves
que poguessin ajudar
els joves
precisament
a encaminar la seva vida
a donar-los objectius
ideals
a posar en el cor
dels joves
el foc
de l'amor de Déu
Quin ha estat
el llibre de la seva vida?
el llibre
de la seva vida?
el llibre de la meva vida
jo crec que
em va agradar molt
el
no sé
bueno
la Bíblia ha sigut per mi
el llibre
un llibre d'això
però això ja
sembla
el senyor dels anells
per mi va ser
la trilogia aquella
em va empresonar molt
has vist la pel·lícula?
sí, sí
hi ha vist les pel·lícules
ja hi ha vist
però millor el llibre
sempre com normalment es diu
sí
bueno
el millor llibre
millor el llibre que la pel·lícula
com generalment es diu per vostè
però em va agradar molt
la pel·lícula
sobretot l'última
la tercera
ara em va semblar grandiosa
realment
i quin llibre té a la touleta de nit?
tinc molts
ara en aquest moment
en tinc molts
perquè
potser m'han regalat
300 o 400 llibres
ara tenia un
estic llegint
el de Miquel Melendres
que va sortir l'altre dia
les poesies són impressionants
són precioses
aquelles poesies
posar l'objectiu
en aquests quatre personatges
Joan Pau
ai
perdó
Joan XXIII
Joan XXIII
un objectiu
un objectiu
un objectiu
el papa bo
jo el vaig conèixer
personalment
Joan Pau I
Joan Pau I
un somriure
un somriure
Joan Pau II
Joan Pau II
és el meu pare
és el que em va anomenar
al que he vist
i Benedic XVI
i Benedic XVI
una esperança
per l'Església
i pel món
a veure
si hagués de fer
un reces
en quin lloc
de tots aquests
aniria
Montserrat
Poblet
Torre Ciutat
Santes Creus
o Vallbona
Montserrat
Montserrat
Montserrat
Montserrat
des de molt petit
tenia molta devoció
la mare de Montserrat
i ens hi portava
els pares sempre
ens hi portàvem molt
tots els anys
hem celebrat allí
els grans
aconteciments familiars
50 anys
dels pares
de la boda
l'última
una excursió
per anar amb tota la família
per anar al Montsant
que sabem que li agrada
al Montsant
al Montsant
és que clau
el Montsant és molt gran
es pot perdre
l'oclidrat de preguntes
d'aquestes
i no l'he preguntat
per les aficions
o per això
l'última
pel Montsant
aniria al Montsant
o a una muntanya
o si no
a la Vall d'Aran
jo coneixo molt bé
la Vall d'Aran
és on vaig a descansar
els estius
passar uns dies
i l'última
com s'ha trobat
entre nosaltres?
perfectament
sempre em trobo
he de dir
que em trobo bé
sempre
on estic
us agraeixo
de totes maneres
tot el que
m'heu preguntat
i espero
que us hagi contestat
seria per parlar
vinga va Rosa
capritxosa aquesta dona
un plat cuinat?
bueno
sabia fer les truites
i poca cosa més
però sí
ai cuinat
un plat preferit?
a mi els espaguetis
els espaguetis
i l'arròs
vi blanc
negre
cava o aigua?
el cava
cava
cava
sí
sí
brindem hipotèticament
per aquestes festes
per aquests desitjos
que ja crec que tots signaríem
no?
sí
i li agraïm moltíssim
que hagi vingut avui
convidat al matí
de Tarragona Ràdio
senyor Jaume Pujol Balcells
arcabisbe de Tarragona
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
gràcies
Carme Pedrol
Rosa Gairal
Laura Picó
gràcies
i ens retrobem
la propera setmana
canviarem
com diu la Carme
que està molt taurina
últimament de terç
tindrem el dibuixant al napi
la setmana vina
adeu-siau
és pràcticament la una
d'aquí un minut
arriben les notícies