.
Passarà un minut d'un quart de dotze del migdia.
Obrim el temps dedicat a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Saludem Cristina Barber. Bon dia, Cristina. Benvinguda.
Bon dia.
La Biblioteca i les biblioteques en el seu conjunt seran notícia aquesta setmana a la ciutat de Tarragona
perquè justament imaginem que per la presència i el currículum que té la nostra biblioteca
serà la ciutat anfitriona d'unes jornades sobre biblioteques que es fan a nivell estatal
i que s'escauen justament aquesta setmana, concretament dimecres, dijous i divendres.
Se celebraran aquí a Tarragona, no, Cristina?
Sí. El programa comença el dimecres a les 5 de la tarda.
el dimecres a les 5 de la tarda a l'hotel AC, ciutat de Tarragona.
Bé, l'hotel AC Tarragona.
Aquí, a l'avinguda Roma.
Sí, a l'avinguda Roma.
Em sembla que està previst que les anigurin el senyor Albert Ballbé.
Després la directora de serveis territorials de la Generalitat, Teresa Felip, també tindrà el torn de paraula.
Maria Antònia Carrat-Omena, subdirectora general de coordinació bibliotecària del Ministeri de Cultura.
I el Gabriel Planella, que és el subdirector general de l'àrea de biblioteques,
juntament amb la Teresa Malo de Molina, directora tècnica de la Biblioteca Nacional de Madrid.
Aquests són els que inauguraran les sessions.
són les jornades de cooperació bibliotecària entre que les organitza el Ministeri de Cultura
i les comunitats autònoms, és a dir, la Comunitat Autònoma de Catalunya.
Per tant, són unes jornades d'abast estatal.
És important que Tarragona i la Biblioteca de Tarragona sigui l'anfitriona.
No és que organitzi la Biblioteca de Tarragona,
però tampoc és una casualitat que sigui l'anfitriona, no?
No, a veure, s'organitzen cada any en un lloc diferent
i aquest any ha portat del pes de l'organització
de la trobada aquí a la direcció de la Biblioteca, no?
És una organització...
Llavors, en aquestes jornades, el que es fa és parlar de temes de molta actualitat.
Hi ha uns grups de treball sobre biblioteques
i això serveix d'una aposta en comú, no?
De fet, dins de la ruta que hi ha,
es farà una visita, està programada una visita el dia 9 de juny
a la Biblioteca Pública de Tarragona,
de tots els participants,
i el dia 9 anem a Reus,
a veure la Biblioteca Central Javier Muros de Reus.
És a dir, que les dues grans biblioteques públiques
que hi ha aquí al camp de Tarragona,
doncs hi estaran representades, no?
Home, en el cas de Tarragona jo m'imagino
que serà també una forma de mostrar in situ
aquest model que funciona molt bé
i que, doncs, d'alguna manera s'està exportant a altres biblioteques, no?
Moltes vegades la directora de la Biblioteca Pública,
Rosaló Zana, passa per i ens explica, doncs,
que aquest model de Tarragona,
doncs, com que està funcionant bé,
s'està aplicant o s'intenta aplicar també a altres biblioteques.
Sí, sí, ha de servir per això,
tot i que jo insistiria en que
és unes jornades on se fa una aposta en comú
de moltes coses que ens afecten a tots, no?,
de tipus de normatives,
de cap on anem en els temes i grups de treball.
Per exemple, hi ha un grup de treball
que es diu referència virtual,
perquè fins ara el treball de referència
era simplement les seccions de les biblioteques
on hi havia enciclopèdies i diccionaris,
però ara hi ha autèntiques biblioteques virtuals en línia.
Doncs llavors la gestió de tot això
és una cosa relativament nova,
per nosaltres no ho és tant,
però és nova, en definitiva.
Després també hi ha alguna cosa
de documentació de col·leccions digitals.
Hi haurà un grup de treball
d'estadístiques de biblioteques,
un grup de treball de selecció bibliogràfica cooperativa.
És a dir, que nosaltres sí que hem sigut
una biblioteca referent a nivell estatal,
però ara és molt important poder cooperar,
no només treballar unilateralment,
sinó pensar que estem en una xarxa de biblioteques
i compartir les feines.
També hi ha un grup de treball sobre patrimoni
on aquí sí que realment la biblioteca
té molta cosa a portar,
patrimoni bibliogràfic.
I d'altres, si vols que de catàlògica sigui
de manuscrits, de pautes de serveis
de biblioteques públiques...
Coses preprofessionals, eh?
I que després tenen la seva transcendència en els usuaris,
perquè tot això que es parla aquí
després es fa una aplicació pràctica en el dia a dia.
Bé, aquesta és la part que jo destacaria de la biblioteca.
És a dir que tot això que són, en principi, feixos de papers,
la biblioteca intenta treballar en el dia a dia
en què es converteixi en una realitat de cara a l'usuari,
d'una manera pràctica.
Però a vegades això, des que els llibres estiguin en un dipòsit tancat,
que passin a lliure accés, en unes temàtiques,
tot això vol dir un treball al darrere,
doncs en definitiva és pel que treballem.
Doncs aquestes jornades, com hem comentat,
es fan aquesta setmana a la ciutat de Tarragona,
dimecres, dijous i divendres.
Una previsió immediata en el futur.
Parlem del passat més recent, vau tenir l'Olga Xirinax,
a l'última sessió del grup de lectura de la biblioteca.
El dia 31 vam acabar el comentari de la seva obra,
amb la seva visita a la biblioteca.
Vam tenir ple del Club de Lectors, pràcticament el dia.
Com era d'esperar, no?
Com era d'esperar, allò que se'n diu que va deixar molt bon gust de boca,
no sé si és l'expressió correcta en català, però jo ho calificaria així.
A més, la dolga banda de la seva versant d'escriptora és una gran comunicadora,
perquè a més és una persona molt acostumada a parlar en públic,
ja li agrada amb ella des d'escoles, centres...
està més acostumada a estar davant d'un auditori, no?
Però potser normalment es troba també un auditori juvenil,
o potser per l'experiència seva més recent,
d'anar molt per les escoles i per l'instituts,
i això és una cosa que és fatigosa, també, no?
I potser trobar-se amb un grup d'adults,
jo crec que ella s'hi va sentir còmoda, i nosaltres també.
El que ens va dir, ens va saber motivar per continuar llegint
no només les seves obres, sinó que ens va recomanar lectures
que amb ella l'havien realment impactat, d'alguna manera,
i també música, és a dir, que em van prendre bona nota.
Molt bé, com que música també en tenen a la biblioteca,
ja ho saben, que no només parlem de llibres,
sinó d'altres formats audiovisuals,
i llibres us fas fer algunes recomanacions molt interessants, no?
Mira, que jo recordi, perquè ho tinc notat,
i a la biblioteca em van prendre nota
per si cal adquirir alguna cosa que no tinguéssim.
Va comentar, va destacar de l'Elias Canetti
Fiesta bajo las bombas, los años ingleses,
que acaba de ser publicada per Galáxia Gutenberg,
i és un relat de l'estada de l'Elias Canetti a Anglaterra.
Se n'hi va anar fugint dels nazis a Òstria.
Per tant, és la seva estada en plena Segona Guerra Mundial,
en plena Segona Guerra Mundial, però dins a l'elit dels intel·lectuals anglesos.
Llavors, suposo que d'aquí el títol, no?
Fiesta bajo las bombas.
Ho va destacar com un relat molt interessant.
També ens va comentar un relat de la Isaac Dinesen,
que és l'autora de Memòries d'Àfrica,
que justament aquest any és el 120 aniversari del seu naixement.
va destacar no les Memòries d'Àfrica, sinó un relat que es diu
Anecdotes del destino.
Em sembla que només està publicat en castellà, en tot cas ho estem averiguant,
a veure si trobem la traducció en català.
Anecdotes del destino,
que un dels relats és El festí de Bebet.
Ah, mira!
El festí de Bebet...
Estàs de la pel·lícula que es va fer sobre...
Sí, va dir que per ella era un relat fantàstic
i que anava...
També hi ha la pel·lícula
i que és dels textos o de les pel·lícules que ha vist
que són realment molt fidels al relat literari.
Doncs fixa-ho.
Això forma part...
Jo pensava que era una pel·lícula, no sabia que partís d'un relat.
Doncs parteix d'un relat de l'Isaac Dinesen.
Després també ens va comentar dels dublinesos, de James Joyce.
té un relat que és Els morts,
perquè és un tema que se li va preguntar a l'Alga,
el tema recorrent de la mort
i de l'enfocament molt particularment
que ella en fa molt cara a cara a la mort,
molt d'afrontament.
Sembla que no en tingui por
i ella diu que s'ha d'afrontar,
saber afrontar aquest tema.
Doncs un dels relats de dublinesos és Els morts.
I també hi ha una pel·lícula,
la pel·lícula Dublinesos també surt,
i també ho va destacar
com una pel·lícula molt fidel al relat.
I bé, jo ara recordo aquests tres, no?
Llavors la nostra utilització de la biblioteca
és tenir-ho.
Hem vist que els dublinesos els tenim molt vells, pobrets,
en català veurem si es pot tornar a adquirir,
perquè clar, això és un mercat,
i quan s'exhaureix, on s'exhaureix,
i a la millor hem de passar amb els dublinesos tristets que tenim.
Potser els podrem enquadernar,
perquè em fa l'efecte que no els trobarem en català.
El que passa és que, curiosament, en això de la renovació clar,
hi ha una sèrie de clàssics i obres universals
que, com bé deies, sovint se n'ha d'anar renovant,
perquè són llibres que passen per moltes mans.
Però després, curiosament,
estem assistint a una presentació de novetats
que després, quan rasques una miqueta,
veus que no són novetats,
sinó llibres que ja es van editar
anys 50, 60, 90,
i que ara, doncs, les editorials
sembla que, seguint algun corrent literari, concret o alguna cosa,
tornen a posar aquests llibres en marxa.
No és curiós, aquest món de les novetats, també?
Editorials que no sempre són obres recent de l'autor.
Bé, hi ha un compromís per part dels editors
de no editar tantíssim, no?
Estan revisant aquesta política d'editar tantíssim.
Els pobres llibreters es queixen
que no tenen lloc els prestatges.
i nosaltres a les biblioteques també.
Vull dir, tens un espai que és limitat
i en qui treus, en qui retires, cap al dipòsit.
Sembla que la puguis cap a l'infern, no?,
d'alguna manera, a no ser tan consultat, no?
I llavors hi ha coses
que han valgut molt la pena
al llarg de la història de la literatura
que, si no es van reactualitzant
i reeditant,
doncs, en bona part, es perden, no?
I ara, doncs, ja està bé
que, degut a l'opinió
de persones que en saben, no?
Doncs allò, doncs, tingui més demanda, no?
A vegades on es pensa
que té entre mans una novetat editorial,
una obra recent d'un determinat autor
i ni de bon tros.
Són obres, doncs, que ja tenen
una, dues o fins i tot
tres i quatre dècades
que en el seu temps
potser van passar desapercebudes
i que han recobrat interès
i per això justament es torna a veritat.
Els dublinesos, justament,
està traduït al català
pel Joaquim Mellafré.
Sí, sí, sí.
És bona part traducta de l'obra de Jo,
és el català, per no dir gairebé
tota, no?, com ell qui diu.
Ens has portat alguns títols, no, Cristina?
A banda d'aquesta recomanació
de l'Olga Xirinat.
S'he portat, a més a més,
el darrer llibre de Milán Condera
que es diu El telón,
Ensaio en Siete Partes,
i també us he portat
el darrer llibre de Tobias Wolff
que es diu La vella escola.
Està editat tant en català com en castellà
i el del Condera també,
en català i en castellà.
Són novetats,
a dir-te'ls, aquestes?
Són les novetats, novetats.
El del Caneti,
el telón i el Tobias Wolff.
I una darrera novetat
que us volia comentar
és La dona justa,
del Sandor Marai,
que la vam començar tenint
és d'aquells títols
que han començat a córrer la veu
i ara ja és número 1 de vendes,
m'assembla, no?
Però és una novel·la preciosa.
Està feta amb tres monòlegs.
De dones?
No, no.
El primer monòleg parla una dona,
hongaresa,
l'acció s'estitua a Budapest.
El segon monòleg
és una dona de la classe alta hongaresa,
després de la Segona Guerra Mundial.
No, en el període de guerres,
d'entre guerres.
Després parla el seu marit,
la mateixa visió dels fets,
però el seu marit.
I després parla la minyona,
que ha sigut la minyona de la casa
que finalment s'ha casat
amb l'espòs, no?
Amb el marit, com si diguéssim.
Amb el marit, sí.
La mateixa visió dels fets
vist per un i per l'altre.
És una novel·la que es pot llegir
amb clau sentimental
i també amb clau històrica.
A mi m'ha agradat molt.
I una bona novel·la,
jo a vegades la jutjo
si quan l'he acabada
en tinc ganes de llegir més coses d'aquell autor.
Doncs en teniu a la biblioteca d'aquest autor, eh?
Doncs la propera que he de llegir
perquè m'han dit que és la millor
és L'última trobada.
L'última trobada.
Sí.
M'han dit que encara és millor.
Molt, molt poètic i molt líric, no?
A l'hora d'escriure,
Sandor Marai,
tinc entès?
Tu que l'has llegit ara,
aquesta última novel·la?
No, mi m'ha agradat molt.
A mi és una novel·la
que m'ha impactat, eh?
És èxit de vendes, eh?
Curiosament,
allò que mires els rànquings
i Déu-n'hi-do, eh?
O sigui, jo en tinc una mica la culpa.
De la dona justa.
Vas recomanant, vas recomanant
i la gent va comprant.
No, ja està bé.
Escolta, ens ho bastem amb llibres.
No, però vull dir, no s'ho pensàvem.
Per Sant Jordi, per exemple,
hi va ser una novel·la
que la van demanar molt als quioscs
i no s'ho...
no estaven preparats, no?
Per aquesta novel·la, vull dir que...
Potser és d'aquelles
que caldrà fer una nova tirada,
una nova edició.
Després també ens ha arribat
una cosa ja una mica més densa.
la segona part de...
Eufemísticament parlant,
quan dius densa...
No, a veure,
la dona justa és dobleta, eh?
Sí, és que és el que t'anava a dir,
que ningú es pensi allò
que quan es diu en clau sentimental...
No, no, no.
Que ningú es pensi
que és una novel·leta senzilla de...
No, tampoc no és una novel·la rosa, no.
A veure,
verdes balles, colines roxes.
No, ho deia pel sentit
que expressa els sentiments d'una dona
i crec que els expressa
d'una manera tan ben expressada, no?
Vaja, a mi d'alguna manera
m'ha impactat.
No sé dir-ho d'ara ben bé en què
perquè porto un barreig
de lectures últimament.
No, però està agradant molt.
Tens raó, té molt bona premsa,
però no pels crítics literaris,
que segur que sí,
sinó pels lectors
que queden contents en principi.
Això de les lectures
també és com els colors, no?
Tots són gustos.
Sí, i a més a més ara
hi ha hagut una allau de...
Bueno, no una allau,
però ara s'està publicant
l'obra molt de Sándor Maraico
durant molts anys,
i doncs no s'ha publicat
perquè ell no volia
que es publiqués al seu propi país.
Del Ramiro Pinilla,
un senyor no tan llegit,
però ja per erudits, diem-ne.
I gran escriptor,
molt considerat.
El que passa és que
no té molta obra publicada,
ja està molts anys
sense publicar res.
Home, és que per publicar
els totjos que publica...
És l'Espanya del País Basc,
com aquell que diu,
el que està traient.
Verdes Valles, Colines Rojas,
acaba de sortir la segona part
que es diu
Corpos Desnudos.
Ja està?
o encara queden més?
No, no, ho dic que...
Doncs no ho sé,
perquè encara acaba de sortir,
però encara no la tenim aquesta.
És l'obra de la seva vida,
ja ha dedicat moltíssims anys,
vull dir que per això
s'ha d'anar traient
de forma eslaonada, no?
I ja teniu el segon,
el teniu a la biblioteca,
o s'ha publicat?
Bueno, l'acabem de comprar,
és a dir que d'aquí uns dies...
Ha de passar el seu procés
de...
Sí, passa com una setmana,
com a molt, com a molt,
la tindrem.
De totes maneres,
no vindrà d'una setmana,
perquè és un llibre
que s'ha de llegir
amb un cert marge de temps
i s'ha de demanar
més d'una pròrroga,
perquè són llibres
densos i llars.
Sí, sí, sí,
perquè la primera part
ja tenia moltes pàgines,
potser 500
i aquesta també, eh?
Sí, sí.
Molt bé.
Però bé,
perquè no et queixis
que portem lectura
de diferents registres.
Sí, sí,
anem preparant l'estiu, eh?
Perquè aquests llibres gruixuts
són els macos
per llegir a l'estiu
que tens més temps
i dius, calla,
que no allò
de la lectura ràpida
10-15 minuts,
sinó que dius,
m'hi estaré dues hores, eh?
Bueno, aquestes també en tenim.
També, també.
I finalment,
això,
que ens ha vingut a visitar
l'Ernesto Cardenal,
que heu tingut vosaltres
Sí, va venir divendres i dijous
va venir a la ràdio, efectivament.
Doncs bé,
havia de fer de lector,
realment necessitàvem uns articles
i algú li va recomanar
que vingués a la biblioteca
a demanar-los.
No de visita protocolària,
sinó com a usuari, allò...
Sí, sí,
va venir com a usuari.
Llavors li vam dedicar
una petita taula
amb les obres que teníem,
la seva biografia
i alguna cosa més.
I es pot saber
que va venir a buscar,
si no és confidencial?
Bueno,
va venir a buscar
uns articles
de quadernes hispanoamericanos,
que és una revista
amb molta llarga trajectòria
i molt acreditada
i a la biblioteca
no els teníem aquells números,
o uns sí,
nosaltres no,
però bé,
li hem pogut proporcionar
per tot això
que diem
de les jornades aquestes
de la documentació digital
i tot això.
Doncs bé,
gràcies amb això
s'ha pogut atendre
aquesta petició.
I després,
només volíem dir
que aquesta setmana
el 4 i 5,
no sé si és el 4 o el 5,
crec que el dia 5
es celebra la jornada
sobre el medi ambient
i aquesta taula
aquesta setmana
tindrem la taula
amb les novetats
que puguem tenir.
Aquella taula
segon centre madreta,
no?
Aquella taula
segon centre madreta
on posem
el tema de la setmana
que a vegades
és un tema
molt divulgatiu
i a vegades
doncs
és un tema
no tan divulgatiu,
no?
Però bé,
aquesta setmana
aprofitem
que és una cosa
que ens hem de conscienciar
a tots,
no?
per mantenir
el planeta
viu
i en perfecte estat
i en condicions
durant molt de temps.
Perquè està allò
una miqueta
d'aquella manera,
l'hem de fer dissabtar.
Bastant,
està molt descompensat,
no?
La gent que està
molt mentalitzada
i la que no.
En fi,
doncs ja deuen
si dona de si
la Biblioteca Pública
de Tarragona
més enllà
de fer la feina
quotidiana
és font de novetats
i de notícies
que avui ens ha explicat
la Cristina Barber.
Aquesta setmana
la Biblioteca Pública
de Tarragona
també anfitriona
d'aquestes jornades
d'abast estatal.
Cristina Barber,
gràcies
i molta sort
en aquestes jornades
que tot surti
com heu preparat
i organitzat.
Gràcies.
Adéu-siau.