Com cada dimarts ens retrobem amb aquest temps
que dediquem a conèixer alguns aspectes relacionats
amb el món de les lleis, de l'administració de justícia.
Recordem que és un espai que realitzem
en estreta col·laboració amb el grup de joves
del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Xavier Terres, molt bon dia.
Bon dia de nou.
Benvingut.
Continuem aquest mes de gener oferint als oients
un programa no monogràfic, com fem habitualment,
sinó repassant alguns aspectes relacionats
amb l'actualitat judicial, però sobretot fent especial incidència.
algunes noves incorporacions que es fan al llarg d'aquest any 2005
al nostre ordenament jurídic.
Aspectes ben diversos que afecten a sectors molt particulars,
però també a la població en general.
I això és el que farem avui, comentar alguns aspectes de l'actualitat
i també parlar d'aquestes incorporacions.
I parlant de l'actualitat, em comentaves...
Vostès se'n recorden que l'any passat va ser?
Vam parlar en un programa de com funcionava
i quins eren els aspectes que regia tot el tema de la llei de jurats.
Jo recordo que et vaig preguntar, home, però segons el temps que dura un procés,
aquella persona, des del punt de vista laboral,
doncs està a força dies, pot estar a força dies sense anar a treballar.
Tu em comentes, ah, però és el que hi ha...
És a dir, no tens elecció, és una obligació que ha d'assumir
tant el treballador com l'empresari.
I em comentaves que s'ha donat el cas, i a més a Tarragona,
d'una senyora que van despatxar de la feina...
Exacte, perquè va faltar molt a la feina perquè era membre d'un jurat, no?
A més a més, en un de les vistes o dels judicis sumaris per jurat
que ha succeït fa poc a les nostres contrades,
concretament aquí a l'audiència,
per un dels desgraciats casos que s'ha tingut que jutjar.
Aquesta senyora va ser escollida,
aquesta senyora es va presentar a l'audiència provincial de Tarragona,
i en tot moment, mitjançant els avisos i permisos legals,
doncs, en el seu centre de treball,
doncs, els va comunicar que durant X dies formaria part d'aquest jurat
i que no podria anar a treballar.
Aquesta senyora, pel que tenim coneixement,
ha tornat a la seva feina,
quan va acabar tota aquesta situació
que ella era una persona jurada, per dir-ho d'alguna manera,
i s'ha trobat que l'han acunyadat.
L'han acunyadat perquè, bé,
n'ha entès en aquella empresa, que havia faltat X dies,
i, bé, doncs, no han atès,
ni en cap moment, doncs, han volgut comprendre
l'obligació per davant de qualsevol altra situació,
ja sigui jurídica o econòmica o laboral,
que tota persona té quan és cridada a formar part d'un jurat.
Aquesta persona, tinc constància de que ha recorregut aquest acunyadament.
És evident, i ho té guanyat, com aquell que diu,
millor ho sabràs tu que nosaltres, però...
i de seguida, i sobretot, no únicament i exclusivament amb l'alcomiadem,
sinó tots els diners que li deuen per la seva feina
i el que són, doncs, també, doncs, els salaris,
aquesta senyora segurament que els cobrarà.
Però veieu com és difícil a vegades d'entendre,
per part d'una persona, doncs, unes situacions d'aquestes.
I no fa falta ser membre d'un jurat, eh?
A vegades per altres actuacions que es fan cada dia en el jutjat,
en què estàs cridat, perquè potser ets un testimoni,
perquè potser et coneixes d'aquella situació,
o d'aquell delicte, o d'aquell pleit que s'està portant a terme,
i et criden, doncs, la teva obligació és d'anar,
i moltes vegades quan tornes a la feina,
que totalment l'hauràs perdut un matí,
no t'entenen, no? Tampoc.
De totes maneres, t'entenguin, no t'entenguin,
perdis un matí o 30, ens agradi a tots o no,
el fet és que és obligatori,
i en tot cas la persona que considera
que allò és motiu per despatxar algú al carrer
està molt mal informada.
Molt mal informada.
Perquè, com que és una obligació,
també l'obligació en aquest cas és del cap o de l'empresari,
doncs, d'acceptar i assumir aquesta situació.
Molt mal informada, molt mal informada,
fins a punts que, bueno,
tindria que tindre una mica de compte
a l'hora de prendre aquestes decisions,
perquè li podria caure també amb ell, doncs,
certes qüestions jurídiques damunt
que no li agradarien gens.
I parlant d'informacions,
podríem posar el qualificatiu de curioses o singulars,
avui, per exemple, també podem llegir en la premsa escrita
un cas curiós que ens pot donar peu
a parlar d'alguns aspectes
que poden ser d'utilitat als nostres oients.
Un jutge de vigilància penitenciària,
en aquest cas de la CANT, una jutgessa,
ha desestimat la petició que havia fet una dona
perquè la seva parella, de fet,
el seu company sentimental, podríem dir-ho així,
que actualment, doncs, compleix una condemna
per maltractar-la de forma reiterada,
doncs, ha denegat aquest permís,
diguem-ne que aquest home està condemnat
per maltractar la seva companya,
a més, té un ordre d'allunyament, evident,
i aquesta dona, doncs, pel que sigui,
decideix que vol tornar amb ell
i fins i tot casar-se.
i demana al jutge que li doni un permís
perquè pugui sortir de la presó per casar-se.
I el jutge ho denega,
no perquè ètica i moralment concediri
que aquesta dona s'està equivocant,
prenent la decisió d'unir-se al seu maltractador,
sinó complint estrictament la llei,
perquè si diu que aquest home
pesa sobre ell una ordre d'allunyament,
no pot acostar-se a la seva parella
per casar-se.
És un cas, realment, d'aquells que dius,
bé, no entenc res,
però, en fi, cadascú és lliure de fer allò que vulgui,
però, en aquest cas, es veu que la jutgesa
l'únic que fa no és una aplicació moral
o, des del seu punt de vista,
que sigui una acció incorrecta la de la dona,
no que aplica la llei.
Hi ha una ordre d'allunyament,
aquest home no s'hi pot acostar
ni que ella vulgui que s'acosti.
Exactament.
A part que ja,
des del punt de vista competencial,
tindríem que veure
si el jutge de vigilància penitenciària...
Diu que ha perdonat,
el seu maltractador té quatre fills
i diu que vol refer la vida, clar.
Sí, però això davant del jutge de vigilància
no és exactament davant de l'autoritat judicial
que s'ha de declarar aquestes qüestions
o que s'han de perdonar o deixar constància,
sinó que això és un expedient judicial,
és un procediment que es porta en el jutjat concret,
suposo que deia la CANT,
que va instruir la causa i que la jutjada
i que va prendre decisió d'aquesta senyora
en un moment donat,
doncs, un allunyament perquè, bueno,
perquè no podia, doncs, viure,
ni conviure, ni estar a prop d'aquest senyor.
És difícil que un jutge de vigilància penitenciària
pugui passar per davant d'això,
però és que es produeix una contradicció evident
i que hem de, potser,
ja inclús passar per damunt
de qualsevol precepte normativa o llei, no?
Si una persona té imposada aquesta mesura,
a més a més està empresonada,
sembla que sigui, doncs,
en certa mida,
burlar-se de tot el que precisament
aquesta senyora ha instat,
ha instat perquè aquestes qüestions
tenen el seu moment, no?,
per perdonar-se, per retirar-se,
per en tot moment dir que vols canviar la situació.
I ara, de cop i volta,
per un fet puntual,
no l'únic i exclusivament,
com tu deies,
el de celebrar una boda,
sinó en un moment puntual,
imagina't que no s'hi fos una boda,
sinó que fos que volgués anar en un viatge,
doncs, tampoc es podria consentir.
Hi ha una mesura d'allunyament,
presa segons uns maltractaments,
i és la interpretació de la llei
que si ja la deixem en paper mullat,
aquestes situacions són les que,
possiblement,
altres tipus de dones,
en unes situacions realment que estan patint,
doncs,
veuran com s'enfableixen
i després no podran utilitzar-la, no?
No poden,
ni el que és estrictament
dintre de la interpretació jurídica,
ni tampoc dintre del que és el fet,
del que és el fet,
que considero que el jutge té aquesta missió
d'interpretar,
i que crec que ha interpretat bé.
però és que aquestes circumstàncies,
Iolanda,
també es veuen
no només dintre de les presons
o quan se demanen aquest tipus de permisos.
Desgraciadament,
i fruit de,
no sé exactament a què respon,
però fruit potser també
d'una mena de barreja
d'idees,
de sentiments,
i en aquest tipus de qüestions,
moltes vegades hem vist també
relacions també humanes
que se'ns escapen.
Som molt complicades,
que se'ns escapen,
però ens passa sovint
que estem en un jutjat de guàrdia,
i dic sovint,
sento el qualificatiu,
doncs que estem en un jutjat de guàrdia,
muntem tota una defensa
d'aquella persona necessitada,
perquè realment s'ha rebut
unes agressions contundents
i d'una certa entitat,
i de cop i volta,
quan al final acabem
tots aquells procediments
que duren hores i hores,
veiem que al final
se'n van tots dos junts,
en el mateix cotxe,
en el mateix autobús.
No ha canviat això amb la nova llei,
no es pot actuar d'ofici...
La veritat és que
aquests dos senyors,
per exemple,
s'estan anant ja
amb una mesura d'allunyament,
i la primera impressió...
I marxen en el mateix vehicle.
En el mateix cotxe,
i és més,
esperen i tal,
dius,
bueno,
això en què queda?
Queda única i exclusivament
en què aquí nosaltres hem estat
assessorant o protegint,
o hi ha alguna altra imbricació humana
que va més enllà
de dependència
o no dependència,
o el que sigui.
Són coses que
no dic que sigui
el gran exemple
d'aquesta situació,
però que a l'hora
d'entendre,
per exemple,
aquesta situació
que s'ha viscut a Alacant,
ens pot donar una idea
d'intentar una mica
veure que succeeix
molt sovint,
no?
I que,
com tu deies en un principi,
no acabem d'entendre
ni nosaltres mateixos
com a operadors jurídics.
entrant dins de l'àmbit
de la valoració ètica
i no jurídica
que és evident
que la jutgessa
ha aplicat la llei
i punt,
no ha fet cap judici moral,
però clar,
és que estem parlant
d'una persona
condemnada
per maltractaments
de forma reiterada,
perquè perquè una persona
tingui una condemna
ferma i compleixi
presó per maltractaments
ha maltractat molt,
perquè no és fàcil
que engargelin persones
per aquest tipus
de delictes
que ja no faltes,
afortunadament,
com era abans.
Justament,
abans,
jo recordo,
i clar,
jo no ho sé,
això vosaltres
que sou els experts
en aquest cas,
tu,
si retiraves la denúncia,
doncs aquí paci
després Glòria,
com diu la dita,
ara ni que retiris
la denúncia,
vull dir,
el procediment continua
o és molt relativament
plegat?
Perquè clar,
jo tenia entès
que es podia actuar
d'ofici.
Es pot actuar
d'ofici,
sobretot si hi ha...
El que digués la dona,
no, no,
el perdono,
no m'ho farà mai més,
el perdono,
retiro la denúncia.
Sí, no,
que ara es pot fer
en un moment donat,
en el moment
que tu ets denunciat,
doncs t'ho pregunten,
si vols,
doncs,
en tot moment
reclamar
i t'ofereixen
les accions
si realment
la persona,
doncs,
lacionada
o agredida,
ja sigui
per violència domèstica
o a més,
doncs,
si van enya allà
i vol que la vol retirar,
doncs el fiscal
podria,
potser seguir,
doncs,
per diferents qüestions
d'ofici
mantenint l'acusació,
però el pes
de la retirada
de la denúncia
és bastant important.
Casos curiosos,
sense dudar.
Per cert,
que parlant
de permisos
penitenciaris,
hi ha una normativa
que es reguli
en quins casos
es pot demanar
un permís penitenciari
i en quin cas no?
La normativa...
Per quines causes?
Sí,
hi ha una llei penitenciària
que en tot moment
amb els seus determinats reglaments
que ja s'especifica
en tot moment
doncs
com s'han de concedir
i sobretot
com han d'estar controlats.
El jutge de vigilància penitenciària
és un dels caps
dintre del que són
tota aquesta fiscalitat
de la vida
penitenciària
d'un pres
i aplicant
els diferents graus,
els comportaments,
certs informes...
Però en fets puntuals,
jo què sé,
la defunció
d'un familiar directe,
aquest tipus de coses?
S'ha de demanar,
s'ha de demanar mitjançant
el representant d'aquest pres,
ells també directament
ho poden fer,
però bueno,
si aquella persona
té un advocat,
s'ha de demanar...
S'ha de demanar...
S'ha de demanar si són fets
sobtats, no?
De desgràcies familiars
s'ha de justificar
i en tot moment
el que sí que es pot fer
és prendre mesures
a l'hora de quan
sorti aquella persona,
és a dir,
si pot anar sol,
si se li pot donar
un permís d'entrar
i sortir d'un individual...
Apenso el casament d'un fill,
la defunció...
Exactament.
Sobretot temes familiars.
Sí que es donen
o si bé en tot moment
ha d'estar vigilat.
No és difícil trobar
molts
cerimònies d'aquestes
d'una persona
que estava
pel que sigui
consumint una condemna
en una presó
que de cop i volta surt
s'ha acompanyat
dels Mossos d'Esquadra,
la Guàrdia Civil
i s'intenta fer
perquè si també
la llei penitenciària
ho diu
que no sigui
d'una manera
que ho pugui ofendre
aquest senyor
o a les persones
a les que va a veure
o als familiars.
És a dir,
els policies intenten
anar de paixar,
per exemple,
no amb un uniforme
i sempre
una mica
s'intenta mesurar
aquestes situacions
però sí que es donen.
Avui la veritat
és que els diaris
porten notícies
algunes d'elles
sorprenents.
Llegim també
que l'audiència
de Barcelona
ha atenuat
la pena
d'un agressor sexual
reincident
perquè considera
que el seu nivell
d'intel·ligència
es troben
al límit
de la normalitat
i això fa
que no pugui
controlar
els seus impulsos.
Un atenuant,
allò d'eximents
atenuants,
aquelles coses
que també hem parlat
algunes vegades.
És el que diem,
s'aplica la llei,
segur que sí,
però èticament
pot ser reprobable
segons què.
Aquí tenim
aquest perquè
s'ha donat
en el cas
dels delits
sexuals,
però tenim
un aximent
del que és
la responsabilitat
criminal,
és a dir,
l'anargenat
o bé
el malalt mental
o la persona
que potser
està en el borderline
que diem nosaltres,
perquè es denominen
així,
doncs aquests
com no tenen
les seves capacitats
volitives
i d'enteniment
de voluntat
i d'intel·ligència
per dir-ho d'alguna manera
com qualsevol altre ciutadà,
doncs clar,
a l'hora d'imputar-la
un delicte
i fer-li culpable
no se li pot jutjar
igual que una persona
que realment
sap el que està fent.
De fet,
que aquestes persones
estiguin beneficiats
donat que ja tenen
una disminució
en front
a la resta
de la societat
que tampoc
doncs els permet
tindre
la mateixa amplitud
de drets
per dir-ho d'alguna manera,
doncs també
en aquest sentit
doncs se li ha de jutjar
així,
clar,
això entès
per la resta
de la ciutadania
és tremendo
perquè inclús
poden fer el doble
o el triple de mal
i la conseqüència
doncs és així,
però sí que és veritat
que entrem
en la situació
que hi ha de considerar
més com un malalt
que no com una persona
doncs criminal
o una persona
delictual
sinó també
més bé
com un comportament
d'una persona
que necessita malalta
i que també
a lo millor
si se l'arriba
a imposar un càstig
no serà un càstig
de privació
de llibertat
en un centre penitenciari
a l'ús
sinó que a lo millor
pot comportar
unes mesures
sanitàries
o bé de diagnòstic.
Clar, però el que fan
en aquest cas
és la reducció de pena
perquè mentre
es demanaven
20 anys
de presó
l'acusació particular
uns a la fiscalia
la sentència
finalment
el condemna
a sis anys i mig
de presó
pels dos agressions
sexuals
i un intent de violació
és a dir
que es reconeix el delicte
el mateix
inculpat
ha reconegut
que és autor del delicte
i se li condemna
amb una pena de presó
el que es fa és atenuar
aquesta condemna
vull dir que en cap cas
com deies
és a dir
no, no
com que el considerem
un malalt psiquiàtric
doncs no
el condemnem a la presó
però se'l condemna a la presó
però se li atenua la pena
se li podia demanar
se li podia demanar
aquestes altres mesures
de caràcter terapèutic
a més és una vessant
que normalment
hi ha una institució
i jo entenc
que en tot moment
la seva defensa
ho estudiarà
perquè té un altre
compliment
ni una altra aplicació
sí, aquí el que s'ha aplicat
és l'atenuant
d'entrada les penes
són així
es presenten d'aquesta manera
quan surten de la sentència
si s'ha aplicat
aquestes atenants
les atenuants
són unes mesures
que redueixen
la responsabilitat criminal
en tot moment
doncs primer
queden formalitzades
d'aquesta manera
en anys de presó
però posteriorment
en una fase
que es diu
l'execució de la sentència
es podria substituir
en aquestes mesures
si d'entrada
el jutge no considera
que ja
doncs la sentència
s'ha de reflexar
llavors ja podria variar
deixem l'actualitat estricta
del dia
i parlem
una mica
el que comentàvem
a l'inici de l'espai
algunes coses
que han de passar
aquest 2005
per exemple
ha d'arribar
l'esperada llei
d'enjutjament criminal
Sí, bueno
estem darrere
com suposo
que la majoria
de ciutadans
s'han sentit
des de l'any 2000
tenim
la tan esperada
llei d'enjutjament civil
que és una llei
estructural
que regula
tot el que és
el procediment
i el dia a dia
del que es fan
els jutjats
en els diferents
procediments
de caràcter civil
falta
una llei
que també
doncs es posi
en el dia
en el que són
els jutjats penals
en els jutjats
d'instrucció
aquesta és la llei
d'enjutjament criminal
és la cosina llermana
diguéssim
també és una llei
que la tenim
des de fa
una porrada d'anys
i que s'ha anat
parchejant
i que a més a més
doncs
s'introdueix
d'una manera legislativa
i amb una tècnica
una mica infructuosa
jo crec que
tenim còdics penals nous
tenim situacions
delictuals
i ben jurídics nous
i això implicaria
que aquesta llei
es tindria que aprovar
ja d'una vegada
sé que hi ha
un estudi
en el Parlament
no només
aquí a Catalunya
sinó en concret
de la sala
del foro
d'on ha sortit
que és
les Cortes de Madrid
el Congrés dels Diputats
i que d'entrada
no s'hi ha donat
cap mena de sortida
per ser encara discutida
en el ple
ja veurem
tenim notícies
que estan tots els estudis
fets
però no sabem res més
com que ens trobem
cada dimarts
tenint en compte
que és un tema
que ens afecta a tots
i anirem comentant
l'evolució dels fets
hi ha un tema
com a més professional
però no està de més
també comentar-ho
que és el tema
de la llei d'accés
a la professió
d'advocat
aquesta és una llei
que nosaltres sí que pensem
que no només tindrà
una transcendència
dintre del que és
el nostre món
de l'advocacia
i els diferents
operadors jurídics
sinó també
de la ciutadania
fins ara
l'advocat
des del moment
que obtenia el títol
de llicenciat
d'andaret
podia obrir
el despatx
una assessoria
o es podria oferir
els seus serveis
i ja començar a assessorar
a la resta de ciutadans
això es podia fer ara
l'única
diguéssim
obligació
que hi havia
és si tu volies
ser advocat
del tort d'ofici
i llavors
en tot moment
si et podries incorporar
aquest tort d'ofici
t'exigien una sèrie
de requisits
com són uns determinats
cursos
o experiència determinada
però per fer d'advocat
i tractar
assumptes
a qualsevol persona
d'aquesta ciutat
i de les contrades
no hi havia cap mena
de requisit
exactament
això implicava
que estàvem
en una situació
una mica
de
de diferència
respecte
al que és
l'exercici
i la professió
en el resta d'Europa
i allò de la passantia
ja no es contava
allò de la passantia
es regula
però dintre de
és més particular
aquí en concret
en Catalunya
es regula
a través del Codi
de l'Educacia Catalana
però potser
dintre d'aquesta llei
també hi ha un capítol
que crec
que en tot moment
es podria tocar
i bé
és una sèrie de coses
que potser sí
que sigui una mica
corporativista
però que penso
que tindrà
una transcendència
a l'hora
de rebre un servei
d'un advocat
pot beneficiar
la professió
jo crec que sí
perquè implica
en tot moment
un grau de qualitat
més gran
un grau d'estudi
dels assumptes
no només
única i exclusivament
com a advocat
sinó com a persona
que pot assessorar
en qualsevol situació
a qualsevol ciutadà
que li demani
i que implicarà
que quedi tot
una mica més
equilibrat
equilibrat
en aquest sentit
i que sobretot
el servei
el servei professional
sigui molt millor

en col·laboració
amb el grup de joves
del col·legi d'advocats
de Tarragona
Javier Terres
gràcies per acompanyar-nos
moltes gràcies a vosaltres
de nou
fins la propera setmana
adeu