Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Dos minuts i mig, encetem un quart de català com cada dimecres,
un espai que realitzem en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
i amb companyia d'Enric Garriga, tècnic del centre. Bon dia, Enric.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut, encetem aquest quart de català com és habitual fent una panoràmica,
un repàs d'algunes informacions diverses relacionades amb la llengua
i que avui ens fan moure per diferents territoris i casualment, casualitats o de la vida.
Dilluns, en recordem, parlàvem de l'Alguer a motiu de la inauguració d'una exposició sobre joies de corall,
que és un dels atractius d'aquesta ciutat italiana, dins de territori italià,
i parlàvem amb representants d'aquesta ciutat que ens acompanyaven i vam estar xerrant una estoneta.
Doncs bé, avui justament parlem de l'Alguer des del punt de vista lingüístic fonamentalment, no?
Sí. De què havia de parlar jo, si no?
Clar.
Des del punt de vista lingüístic, això que fem el tomb per la diversitat...
Que és la rabifalla aquella del català d'Àguer, que ja ens ho confirmàvem els nostres convidats dilluns, eh?
Sí, de fet, avui faré allò que faig de tant en tant de fer un tomb pels territoris.
Un tomb per la vida.
Avui feia un tomb per la perifèria.
Avui feia un tomb per la perifèria del domini lingüístic.
De tant en tant expliquem com està la cosa del País Valencià, de tant en tant expliquem com està la cosa amb les illes.
Avui anem més enllà, més enllà.
Sempre parlem del que passa aquí, i de tant en tant fem un tomb per la perifèria, que és el que farem avui,
perquè ja fa dies que estic recopilant coses de les que passen a la franja de Ponent,
de les que passen a la Catalunya Nord, o de les que no passen, més aviat, del que no passa, no?
I del que passa a l'Alguer.
I a l'Alguer va tot bé, des del punt de vista lingüístic.
Fem una, així, ràpidament, d'aquests tres punts d'interès perifèric lingüístic,
d'aquesta perifèria lingüística, diguem que on està millor la cosa justament és a l'Alguer.
Per què? Doncs molt fàcil.
Primer, ja sabem que l'Alguer és aquella ciutat de l'estat italià i de l'illa de Còrsega
on es parla català per una sèrie de fets històrics, etcètera.
Tot això més o menys ja ho sap tothom.
També sap tothom que, o no tant, però sí que els oients saben que ja fa un parell d'ans o tres,
no sé quants, parlàvem de la llei italiana.
I que estem germanats nosaltres, eh?
Sí, que Tarragona és una ciutat de germanada amb l'Alguer.
Que a Itàlia ja fa un parell d'anys, em sembla, que tenen aprovada una llei que no sé com es diu,
però veia a ser la llei de protecció de les llengües minoritàries,
que per tant li dona un estatus d'oficialitat determinada a la llengua catalana,
en el cas de l'Alguer, etcètera, etcètera.
I tot això ara continua funcionant bé.
I a més a més hi ha novetats positives pel que és la reivindicació i la revifalla de la Gal·la,
com és que la televisió regional Cinque Stelle de Sardenya,
és a dir, la televisió de Sardenya...
Sí, de Sardenya, ho dic bé, sí.
Sí, és que abans he dit malament l'Illa, eh?
L'Illa de Sardenya.
L'Illa de Sardenya.
Que han dit Córsega?
Sí, jo he dit Córsega.
Culpa meva, perquè com que ho tinc...
Barreixo francesos i italians...
Sí, jo no t'he dit res també i m'he quedat així perquè moltes vegades...
Sí, perquè a Sardenya l'Alguer ho fan molt bé
i una mica més damunt a l'estat francesa ho fan molt malament,
però ara hi arribarem.
Qui té bo que s'equivoca i rectifica és de savis.
Sí, i si m'equivoco torno a començar.
Clar que sí.
Torno a començar.
Cinque Stelle Sardenya, la televisió regional de Sardenya.
Acaba d'enxatar un mini espai quinzenal en Algarès.
En Algarès, per tant, eh?
Penso, televisió de Sardenya és de tota l'Illa, per tant és en Sard, eh?
La llengua, diguem, a Sardenya hi ha tres capes lingüístiques, si volem.
L'Italià.
L'Italià.
El Sard és la llengua pròpia de Sardenya
i l'Algarès és la llengua pròpia de l'Alguer,
la variant dialectal catalana de l'Alguer.
Que vam sentir parlar dilluns, eh?
Amb aquest accent italià era fantàstic.
Doncs allí ara fan un programa a la tele de Sardenya,
un programa en Algarès, que es diu Llonari, que és quinzenal,
que és un programa peculiar i que pinta interessant i curiós
perquè el fan estudiants de l'escola mitjana.
Estudiants d'una escola mitjana que es diu 1 més 3,
que són adolescents, més o menys,
han estat d'uns quants mesos estudiant el tema
i finalment han concretat la qüestió en un programa quinzenal, com dèiem,
que és on ells mateixos són els presentadors de l'espai
i parlen de tradicions, de llegendes, de rondalles,
de visites, de costums populars de la ciutat
i, per tant, de la tradició catalana o algaresa.
Perquè des de... no sé si ara...
Ara si dic des de quin segle segur que m'equivocaré,
però de l'època aquella.
De l'època antiga, ja sé quan no es pot definir.
De l'època antiga en què els peixos anaven pel Mediterrani
amb la senyera catalana a l'esquena, que diu la llegenda.
Això, parlant de llegendes.
A més d'això, també una altra cosa interessant
és que la web de l'Ajuntament,
la web de l'Ajuntament de l'Alguer,
dues coses.
Primer, ofereix tot un apartat que es diu l'Alguer,
és turisme en català,
perquè, evidentment, això té a veure amb el que molt del turisme
que rep la ciutat de l'Alguer...
És de Catalunya, sí.
És de Catalunya per aquelles coses de l'agermandat lingüístic,
o tot allò,
doncs molts catalans van a l'Alguer.
I, per tant, a la web de l'Ajuntament se'n fa ressò
i hi ha tot un apartat dedicat al turisme,
dedicat als possibles visitants catalanoparlants,
en català, a la web que es diu l'Alguer és turisme,
i no només això, sinó que també a la web de l'Ajuntament de l'Alguer
hi ha informació dels cursos d'alfabetització de català
que es fan a la ciutat.
És a dir, que està molt bé, això.
Diguem l'adreça d'aquesta web.
Molt bé.
Molt senzilla, com que està a l'estat italià,
doncs el nom més o menys està en italià,
les3bdules.comune.alguero.ss.italià.
Em va aquí intercalar d'Alguer.
Sí, ho lletrejo, ho lletrejo.
Comune vol dir ajuntament, en italià,
és la web de l'Ajuntament.
I Alguero és com es diu en italià, l'Alguer,
i s'escriu A-L-G-A-E-R-O.ss.it,
que és l'alguer.
En aquesta web veureu ràpidament a la pàgina principal,
que està en italià, òbviament,
però sí que al centre de la pantalla hi ha la imatge de l'Alguer
i un rètol que diu l'Alguer és turisme.
Clicueu aquí i aneu a parar a un apartat,
la mar de ben presentat, amb fotografies,
amb mapes turístics, amb informacions turístiques
i amb història de ciutat, tot en PDF perquè tu puguis imprimir.
perquè com que guies turístiques de l'Alguer
exclusivament de l'Alguer no existeixen,
doncs el comú, l'Ajuntament de l'Alguer, ja s'ha de preocupar.
Doncs n'ha editat aquesta, en virtual.
Fins aquí s'acaba la part positiva d'aquest tomb per a la perifèria.
Els italians protegeixen les llengües minoritàries,
que en tenen unes quantes, a banda del català.
Itàlia és un país molt ric, també,
i molt heterogeni en tot el seu territori.
Els francesos potser no tenen aquesta sensibilitat, no?
Pregunto.
No, no, no la tenen.
Una prova més de la diferència de concepte,
com s'entén la diversitat lingüística en diferents països, estats i cultures,
per més que se suposi que són cultures avançades,
a vegades, doncs, en segons quins aspectes,
podem dir que no ho són.
En el cas del tractament de les llengües,
a l'estat francès, tothom que en sent ja té clara quina és la nostra idea,
i suposo que la majoria, des dels països catalans,
es té molt clara quina és la política lingüística de l'estat francès,
de menys preu, d'aniquilació, etcètera, etcètera,
de les llengües que no siguin el francès.
Que no siguin el francès,
perquè no només hem de parlar del català,
sinó que això passa amb altres llengües, també.
Doncs resulta que França s'està debatent un nou projecte d'escola a França,
i un dels temes que els preocupen és la qüestió lingüística,
òbviament, de quina manera podem acabar de rematar tot el que no sigui francès.
Deu ser el lema.
El 17 de març es reunia...
Això ho dedueixo jo.
Ho dius tu.
Això ho dedueixo jo, del que diuen els senadors francesos.
Diu el senador francès i coordinador del programa Erasmus
a la Universitat de París II,
que és el senyor Hugues Portelli,
ho dic en català, Hugues Portelli,
diu que l'estat de Barcelona dels estudiants francesos
està pensada perquè prenguin espanyol, no el català.
Això ho va dir amb el debat aquest al 17.
I un altre senador,
senador, atenció, són senadors,
el senyor Gerard Lunguet,
en català seria Lunguet,
va afegir que és una llengua que no té cap interès,
el català.
Va dir això.
I va afegir,
no es tracta de prohibir que prenguin el català,
si els diverteix,
però no dins del ciclo universitari.
Sí, els diverteix així, literalment.
Sí, ho tinc aquí en francès i traduït.
Això ho tracta del racó català,
de les3bedeulesracocatalà.com,
ho podeu veure,
és un dels articles del dia.
i hi ha un enllaç directe a l'informe sencer,
en francès.
Naturalment, aquest informe sencer
és una espada de tot això,
per qui ho vulgui veure.
Aquí hi ha un extracte en francès
i també hi ha una traducció d'aquestes frases literals.
I diu això,
que no es tracta de prohibir que prenguin el català,
si els diverteix,
però no dins del ciclo universitari.
On s'has vist que a la universitat
s'aprenguin aquestes llengües?
Ah, temps de lleure.
Això ho diu, eh?
Això ho diu per aquí en francès,
ho tradueixo jo ara.
També diu més avall,
el senyor aquell, el Portelli,
diu que han prohibit els estudiants
de la Universitat París 2
que vagin a una universitat de Barcelona
a fer l'Erasmus
perquè les classes s'hi fan en català.
Han prohibit els estudiants
de la Universitat París 2
anar a fer Erasmus a Barcelona,
a les universitats de Barcelona,
perquè les classes es fan en català.
Millor que facin l'Erasmus
a qualsevol altra
perquè no sigui una universitat catalana.
Exacte, que no sigui una universitat
on les classes es facin en català.
Això és la cosa, jo m'imagino...
Si tenim Erasmus aquí a la Rovira i Virgili, eh?
Sí, però francesos n'hi veurem pocs.
Bé, la cosa és,
almenys de la Universitat París,
doncs jo m'imagino,
ara ja és imaginació meva,
que aquests senyors també deuen pensar
que hi ha, si pensen que hi ha idiomes
que no serveixen,
que no tenen cap interès,
que no són dignes de ser estudiats
a una universitat,
suposo que també deuen tenir la idea
aquella que hi ha races superiors
i hi ha races inferiors
i que algunes són prescindibles.
El que no sé és si això s'atreveix
se n'hi ha en públic.
No ho sé, com que no ho sabem,
si el dia que ho diguin
ja ens farem ressors,
si ho diuen, eh?
Jo ho comparo amb això,
a mi m'estan dient
que l'idioma que jo parlo
o que tu parles
és que els que tots parlem aquí
no tenen cap interès,
que no s'ha d'estudiar
a una universitat
el nostre idioma.
Però fent una traducció lliure
d'aquesta dita
a tot arreu
i cou amb faves,
tornem a casa.
Faves,
que diuen Aragó.
Aragó en diuen Faves,
perquè ara parlem d'Aragó.
A la franja d'Aragó
també la cosa està una mica remenada.
Aquest cap de setmana
hi havia unes jornades
a Durtosa
que es deia aproximadament
Llengua i Literatura Catalana
a la Franja,
organitzada
per l'Associació d'Escriptors
de Llengua Catalana
i en la qual també participava,
per exemple,
la Institució Cultural
de la Franja de Ponent,
òbviament.
Aquí ja sabem
que a la Franja
sempre el toc d'alarma
i d'alerta
ja sempre hi és
perquè és una zona
que lingüísticament
és catalana o parlant
però políticament
és d'Aragó
i llavors sempre han tingut
aquest problema
ells
que no saben on situar-se.
Bé, total, resumint,
hi ha aquella famosa
llei de llengües
que
està pendent d'aprovació
des de fa uns quants anys
al Govern Autonòmic
d'Aragó
i aquests dies
s'han parlat d'això
i per exemple
els professors i escriptors
que han estat en aquestes jornades
han denunciat
que el fet que no tinguin
una política lingüística clara
pel que fa a la qüestió aquesta
a la regió autònoma
diga-li com vulguis
al Comitant d'Aragó
i que aquesta llei de llengües
no estigui encara aprovada
i tot això
fa que l'ús del català
de la Franja
estigui en situació precària
i alerta
com ja ho sabem.
A més a més
en aquest sentit
fa pocs dies
el president d'Aragó
Marcelo Iglesias
el van entrevistar
a Catalunya de Ràdio
i el president
de la institució
de la Franja
va preguntar-li directament
qüestions de veure
quan s'aprovarà aquesta llei
va dir que durant aquesta legislatura
i segurament abans de l'any 2007
que possiblement
que això
que quan s'aprovi aquesta llei
tots els estudiants
de la Franja
podran estudiar
íntegrament en Gal·là
podran
si així ho volen
i aquí és on està
el cuit de la qüestió
el problema que hi ha
de fons
en aquesta llei de llengües
es veu que resulta
que és que
quan van planejar-se
la llei de llengües
no es van fixar bé
en que l'Estatut d'Aragó
no permet
la cooficialitat
d'idiomes
per tant
diu que només n'hi ha un
i clar
aquesta llei de llengües
no pot entrar en contradicció
i per això estan fent
equilibris legals
a veure com poden fer
aquesta llei de llengües
per no haver d'entrar en contradicció
ara que està de moda
fer reformes d'Estatuts
potser haurien de reformar l'Estatut
i seria més fàcil
no ho sé
el cas és això
com que tenen aquest problema
doncs estan venjant estratègies
d'un altre tipus
en el sentit que
doncs que fer
que les llengües
evidentment tindran protecció oficial
les llengües minoritàries
com el català i l'Aragonès
que són les dues llengües minoritàries
que hi ha a Aragó
perquè es puguin tractar en normalitat
es pugui fer l'ensenyament
en les zones on és pròpia
etcètera
però clar
d'això a ser obligatori
a tenir un reesigim de cooficialitat
doncs encara hi ha un problema
que és que hi ha pel mig d'un estatut
que no ho permet
i per això
els de la institució cultural
continuen reclamant
que el català i l'Aragó
sigui tan oficial
com ho és el castellà
com a mínim
però clar
i el problema aquest
és un problema de lleis això
passem a un altre tema
la casa de les llengües
una, dues
quantes
per exemple
ve d'aquí un gat
ve d'aquí un gos
aquí hi havia una casa de les llengües
ara n'hi ha dues
resulta que
crien
sí, sí
però no és que són
fa uns mesos
vam anunciar al gener
quan va haver-hi el canvi
a la política lingüística
que Antoni Medell
fins aleshores secretari
de la política lingüística
deixava la cosa
per anar a dirigir
un projecte
que era la casa de les llengües
més tard
més tard
vam parlar
que el govern
havia decidit crear
un programa destinat
a promoure la creació
d'una casa de les llengües
tot això
de crear un programa
per promoure la creació
tot això
primer el programa
i després vindria la casa
com si diguéssim
exacte
i ara finalment
durant la setmana santa
concretament el dia 22
el govern
el govern ja ha curat
constituir el Consorci
de la Casa de les Llengües
que l'integra
de moment
la Generalitat
el Centre UNESCO
de Catalunya
i la Fundació
Fòrum Universal
de les Cultures
l'objectiu d'això
és preservar
la preservació
l'ús i el desenvolupament
de les llengües
com a vehicle
de comunicació
patrimoni cultural
de la humanitat
i dret de les persones
etc.
i comunitats
aquesta casa
ha de ser una seu internacional
de les llengües del món
això és una cosa
que surt
d'aquells
del Fòrum de Barcelona
que hi havia
aquella exposició
de les 6.000 llengües
que era una cosa
espectacular
etc.
és un projecte
amb intenció internacional
que també vol aprofitar
l'experiència
que té el govern català
i que tenim a Catalunya
diguem
amb la gestió
de la diversitat lingüística
amb els problemes
que hem tingut sempre
per sobreviure
en la nostra llengua
i tot això
doncs que aquesta esperiència
que tenim
la puguem utilitzar
i es pugui servir
per altres països
i altres llengües
problema que hi trobem
de moment
sempre troba problemes
aquest home
però és que el dia
avui mateix llegeixo
en un altre diari
que la casa
de les lengües
difundirà
els idiomes ibèricos
des de Alcalá de Henares
doncs hi haurà
una a Catalunya
i un altre Alcalá de Henares
sí
però són amigues
es coneixen
tenen el mateix nom
però no saben què són
no ho sabem
la cosa és que
alguna relació hi ha
perquè
això es va constituir
ahir
la Universitat
d'Alcalá de Henares
va firmar ahir conveni
el rector
el rector
va firmar el conveni
amb l'Institut de Cervantes
eh
el rector
i l'Institut de Cervantes
el rector
de la Universitat
d'Alcalá
d'Alcalá de Henares
i l'Institut de Cervantes
van firmar aquest conveni
de creació
de la casa de les llengües
però atenció
aquesta casa de les llengües
serà la casa de les llengües
ibèriques
eh
per a l'ensenyament
investigació i promoció
de les llengües ibèriques
que són el castellà
el català
el basc
el gallec
i el portugués
atenció
això és interessant
que almenys
tenen en compte
que el portugués
també és ibèric
ho fan
diguem
d'àmbit ibèric
i a l'acte
van assistir
representants
d'atenció
de l'Associació
d'Acadèmies
de Lengua Espanyola
de l'Institut Ramon Llull
perdó
Institut Ramon Llull
per tant els catalans
ja hi són aquí
l'Acadèmia Valenciana
de Llengua
l'Institut d'Estudis Baleàrics
la Regal Acadèmia
de la Llengua Basca
la Regal Acadèmia Galega
i l'agregadoria cultural
de l'enveixada de Portugal
de Portugal
això també pinta bé
llavors aquí
jo veig que hi ha
si diu
és la mateixa
amb seus
amb sucursals
no és la mateixa
són dues diferents
són dues diferents
i complementàries
una
aquesta
la que està al Galadénal
és destinada
al tema
diguem
ibèric
la cosa ibèrica
i l'altra
llengües del món
i l'altra
a tot el món
des d'aquí
és d'aquelles coses
doncs caldrà restar tens
a veure com queda la cosa
clar
a la de Catalunya
ja
és cosa del govern
i tal
però l'Institut Ramon Llull
també és un organisme
crec
és el govern
i està representat aquí
a la Casa de les Lengües
suposo que
d'una manera o altra
ja s'articularà
d'una manera o altra
una relació
perquè venen a ser el mateix
amb diferents àmbits
d'atac
la tercera informació
que repassem
d'una forma breu
és aquesta
el català
es podrà usar
d'ofici
al Registre Civil
sí
això
és notícia
perquè els últims dies
hi havia
hi havia
anuncis
que podia
no ser així
que les esmenes
que presentaven
el PSOE i el PP
podien tirar
això enrere
i que finalment
no es pogués utilitzar
el català
d'ofici
d'ofici
vol dir
que es pot utilitzar
sense que
el sol·licitant dels tràmits
ho hagi de demanar
expressament
és a dir
tu vas a fer un tràmit
notarial
o el tràmit
del que sigui
el Registre Civil
i que no cal
que t'ho preguntin
d'entrada
t'ho han de fer en català
i en tot cas
si ho vols en castellà
és quan ho has de dir
exacte
més o menys
ve a ser això
i aquí
el que estava en perill
és això
que d'entrada
per poder tornar
el Registre
i fer alguna cosa
en català
ho havies de demanar
explícitament
i això és el que
no sembla normal
des del nostre punt de vista
des del punt de vista
de Catalunya
dels petits catalans
que han estat
en aquest projecte
de llei
total bé
la sort és que
finalment la proposició
de llei
que ara s'ha d'enviar
perquè sigui aprovada
definitivament
i podria entrar
en vigor i al juliol
és aquesta
que diu
una cosa important
els assentaments
es faran en llengua castellana
o en l'oficial pròpia
de la comunitat autònoma
on sigui el Registre Civil
segons la llengua
en la qual estigui redactat
el document
o en la qual es realitzi
la manifestació
això vol dir
que els registres
poden utilitzar
el català d'ofici
però si el document
que es presenta
està en castellà
o és bilingüe
o qui el demana
presenta
el que demana
qui presenta la demanda
diu que ho volen castellà
doncs es fa
i cap problema
i així és com està la cosa
una altra cosa
és que hi hauria d'haver
una llei similar
diuen
el des de Ciu
el Jodi Xuclar
el diputat de Ciu
diu que està bé
però encara faltaria
una cosa paral·lela
i igual
semblant que fos
aconseguir que els documents
mercantils i jurídics
també es facin en català
d'ofici
els documents mercantils
això afecta només
el Registre Civil
no el Registre Mercantil
que hi hauria d'haver
de venir a llei semblant
però bé
de moment la cosa està
com està
Molt bé
doncs fem una petita pausa
i tot seguit parlem
de novetats editorials
i informàtiques
Si disposes d'una hora
lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntaris per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
Truca'ns i t'informarem
al telèfon 977 24 35 27
I clar
parlar de novetats editorials
i informàtiques
a començaments
del mes d'abril
és pràcticament
dedicar els programes
de forma monogràfica
perquè aviam
podem estar d'acord
més o menys
però
la diada de Sant Jordi
no només implica
aquest enve de Déu
de llibres
que trobem per tot arreu
sinó que ara també
uns anys cap aquí
s'ha posat de moda
els discos
els productes informàtics
i els manifestos
que no poden faltar
en vigílies
jornades
i dies previs
a la celebració de Sant Jordi
Avui en fem esment d'un
perquè és actualitat
i aniríem incidint
els propers dies
Sí, jo crec que
això que deies ara
d'aquesta expansió
de la diada de Sant Jordi
per altres terrenys
culturals
alians del llibre
diguem directament
Em diràs que et sembla molt bé
No, em sembla
que és idiosincràtic
o pròpia del que passa
a Catalunya
per la festa del llibre
que és
Sant Jordi
és la festa del llibre
però ja s'ha convertit
en la festa
de la reivindicació
de la cultura catalana
cosa que en altres àmbits
on es serveix la festa del llibre
no han de fer
una reivindicació
ni una defensa
d'una cosa
que està en perill
o que està sotmesa
etcètera
per tant
sí que fa anys
que per Sant Jordi
els grups catalans
que canten en català
treuen disco
els programes
la informàtica
no tant
però sí que
les webs
tipus
of català
i això
alguna cosa
o altra
fan de cara
Sant Jordi
de rellençar
o de treure actualitzacions
de coses
com els d'Escara direm
Bé
l'aspecte musical
ja fa setmanes
que es remena
i ha sortit
i suposo que
la gent que segueix
la música
està al cas
que hi haurà
un altre macro
Sant Jordi
com el de Bany
no com el de Bany
sinó
la majoria de gent
recorda que l'any
no l'entreviu
hi havia un concert
al Palau Sant Jordi
de grups catalans
de grups de rock català
que ells n'hi van pocs coneguts
que va donar
el peu
a l'origen
del boom
del rock català
diguem-ne com vulguem
i ara
per enguany
per Sant Jordi
s'organitza
un macro concert
amb grups catalans
d'aquells
que hi havia
fa 14 anys allà
només
d'aquells
en funcionament
només en queda un
els pets
el Joan Reig
va estar aquí
dimecres passat
te'n recordes
abans d'un quart de català
i ens ho va comentar
que havia d'anar
a aquest concert
i que justament
era una de les formacions
que quedaven íntegres
l'única
de les 4 que hi ve
és l'única
perquè els altres
sau, sopa de cabra
i sang traït
ja no existeixen
per diferents motius
els pets són els únics
que existeixen
i ara mateix
jo no tinc clar
si actuen o no aquí
un grup que sí que actua aquí
que és el grup
que sempre havia hagut d'estar
allà
com a cinquè grup
i no hi va ser
però que va sortir el vídeo
i es va notar
que el públic
el volia allà
com a cinquè grup
eren els Lacs & Bustos
i ara
els Lacs & Bustos
sí que
els Lacs & Bustos
ja existien en aquella època
estaven creixent
i la gent no els començava a conèixer
com van posar el videoclip
de la cançó de moda
d'aquell moment
es va notar
per la direcció del públic
que hi hauria hagut de ser allà
aquell grup
ara
i serà
i per tant
sí que
necessitament
n'hi ha dos
de supervivents
d'aquella època
això
la diferència és que
aquella vegada
es va muntar
des de no sé
bastant institucionalment
i aquesta vegada
al contrari
s'organitza
el concert
l'organitzen
els de la coordinadora
d'associacions
per la llengua
han prescindit
han prescindit
expressament
de demanar ajuts
a la Conselleria de Cultura
i això
hi ha documents
per internet
que he anat veient
aquests dies
que ho expliquen
el Padguet
i tot això
no ho és així
però
atenció
de presidència
de la Generalitat
sí que han demanat
suport
però al Conselleria de Cultura
no
la intenció
és demostrar
que des de la iniciativa
privada
i desinteressades
poden muntar
aquests esdevenents
i poden tenir èxit
hi ha un munt de grups
i la novetat d'avui
és que hi ha un manifest
per al foment de la música
del país
com que té 10 punts
o 12
i el volia llegir sencer
com vam fer l'altre dia
amb allò dels advocats
ho guardem per la setmana que ve
que estarem més a prop
de Sant Jordi
o de la setmana
que sigui Sant Jordi
de cara al d'això
ja llegirem aquest manifest
que de fet
qui vulgui veure
el surt d'avui
als diaris
molt bé
doncs un tema
que resta pendent
per la propera setmana
l'anunciem
però n'hi haurà més
i el que sí
podem donar
algun detallet
és d'aquests
d'aquests nous productes
informàtics en català
sí
i només són
de petits detalls
perquè parlarem
de noves versions
en català
de programes recents
i que per tant
el resum senzill
és aneu a la web
de softcatalà
les tres veïnes
punts
softcatalà
.org
i allí podeu baixar
les actualitzacions
que ara direm
per una banda
noves versions
del Firefox
el Thunderbird
i el Musilla
què són aquestes coses
doncs el Musilla
és el paquet aquell
de navegador
correu i tot
que funciona en català
el Firefox
és estrictament
navegador
associat al Musilla
i el Thunderbird
és exclusivament
el programa de correu
tots aquests
hi ha nova versió
que corregeix
el Firefox
la 1.0.2
la Thunderbird
la 1.0.2
i el Musilla
1.7.6
aquestes
són versions d'aquelles
que l'usuari
no nota res
però que el que corregeixen
són problemes
de vulnerabilitat
de seguretat
i aquestes coses
que tu no les veus
però que clar
estan fetes en català
perquè quan tu
et posis això
no notis diferència
i el programa
no et comença a sortir
en dos idiomes
alhora
com passa a vegades
per exemple
amb el Windows XP
doncs per el Windows XP
també hi ha una novetat
i també es pot veure
des d'aquí
del soft català
i és
que hi ha
disponible
el paquet de català
per el Windows XP
Service Pack 2
què vol dir això
el Windows XP
com els programes
de Windows
com tots
periòdicament
s'actualitzen
fa uns mesos
va sortir un Service Pack
és a dir
un paquet de serveis
que això
amb el Windows
ho fan sovint
quan tenen moltes
coses que s'han d'actualitzar
fan un paquet
no fan un actualitzar
fan un paquet
i fa uns mesos
va sortir el paquet de serveis
número 2
que era molt gros
moltes megas
i que corregia moltes coses
però clar
això no estava en català
aquest Service Pack
i en canvi
sí que teníem
un paquet d'idioma català
per al Windows XP
doncs bé
ara apareix
el corresponent
paquet de català
per a qui tingui
tot això
actualitzadíssim al dia
faltava l'apartat
del paquet de català
ara això
arriba aquí
i també ho podeu veure
des de la web de Soft Català
que és ben senzilla
recordem
www.softcatalà.org
i acabem
acabem aquest quart
i una mica més
de català
amb un nou capítol
de la sèrie
Llengües en Perill
avui parlem
continuem parlant
de les llengües cèlptiques
gaèliques
concretament
del gaèlic escoces
avui tocava
el gaèlic escoces
l'altre dia
parlàvem
d'irlandès
que era el que estava millor
dels tres
aquest és el que està
mitjanament
té uns 70.000 parlants
es parla a Escòcia
però no a totalment
no a tota Escòcia
ja ho dic
si el parlen 70.000 persones
és que no és majoritari
ni molt menys
Sean Connery
el deu parlar
Sean Connery
precisament
és el màxim
paladí internacional
de la defensa
de l'escocès
justament
els últims anys
el Sean Connery
s'ha prodigat
a la premsa
aprofitant
d'aquest famós
i ell ho diu
jo aprofito
que soc famós
per defensar
la meva cultura
original
en gaèlic
i això és així
doncs bé
es parla
al nord d'Escòcia
també hi ha
colònies
importants
per la immigració
als Estats Units
en algunes zones
i diguem-ne
estatus legal
reconeixement oficial
es pot
utilitzar
l'administració pública
la de justícia
i la local
la retroponímia
és bilingüe
a primària
l'ensenyament
és facultatiu
és a dir
optatiu
hi ha unes 40 aules
a tota Escòcia
de primària
de secundària
també és una cosa
optativa
i també s'ensenyen
uns 40 centres
i a la universitat
es pot estudiar
una diplomatura
de gaèlic escocès
bàsicament això
la producció literària
no està malament
tenen uns 110 llibres
a l'any
hi ha un parell
de publicacions
una diària
en gaèlic
i una altra
mensual
en gaèlic
totes dues
aquesta diària
es diu
en gaïdè al ur
i es distribueix
a tota Escòcia
però també
per subscripció
a tot el món
vull dir
es pot d'això
de música
que per caïlla
potser és el grup
més conegut
dels que canten
en gaèlic
perquè passa el mateix
que a Irlanda
que els grups
més famosos
canten en anglès
i els escriptors
més famosos
escriuen en anglès
excepte
algun com
Ian Crichton
que combina
gaèlic i anglès
però bé
la cosa és així
no està massa bé
però tampoc
no està malament
els últims anys
hi ha entitats
com Scott Gile
que és una entitat
que es dedica
a la promoció
de la recuperació
del gaèlic
etcètera
i atenció
no s'ha de confondre
el gaèlic escocès
amb una altra cosa
que es deia
escocès o escots
que era una llengua
indo-europea
es de màrica
que totalment
es considera morta
tot i que encara
es publica
hi ha una lista
semestral
en escots
que es diu
l'àlans
i també fan diccionaris
és una llengua
que està morta
perquè no es parla
no té parlants
hi ha gent
que l'entén
erudits
i no s'ha de confondre
d'això
escots
amb gaèlic escocès
el gaèlic escocès
i amb aquestes xifres
que apuntava l'Enric
sí que es parla
de forma quotidiana
amb l'àmit familiar
sí
hi ha algunes poblacions
és majoritària
però no són
les grans poblacions
no
molt bé
Enric Garriga
tècnic del Centre
de Normalització Lingüística
de Tarragona
gràcies per acompanyar-nos
ens retroem
si no hi ha novetat
la propera setmana
adeu-siau
dimecres més