Fins demà!
Fins demà!
L'organitzem el grup d'advocats joves de Tarragona a Salou i tractant tres temes jo crec que amb molta importància, sobretot per als advocats que comencen, com per exemple és el desenvolupament de la passantia.
És una qüestió que està allà raconada i encara no se li ha de donar.
No se resol encara?
No, tenim un codi, un codi que vam aprovar tots els advocats catalans, però el desenvolupament, diguéssim, els nutrients per fer-lo una mica despegar encara no, encara no el tenim.
Un altre és el tema tan difícil i de tanta actualitat avui en dia com són els maltractaments en l'àmbit domèstic i sobretot des del punt de vista dels jutjats de guàrdia, del tordo físic, que l'advocat jove està molt atensat.
I, per últim, un d'actualitat, que sempre parlem, però dintre de la professió de l'advocat, doncs sembla que ho tenim encara de manera auxiliar, com és la responsabilitat ambiental, en Median B.
Pensem que és un punt que els joves han de neix amb ell, ja, i l'han de portar com una de les assignatures pròpies dintre del seu exercici.
Temes prou importants, caldrà restar atents quan se celebri.
Per tant, el Col·legi d'Advocats Sant de Tarragona, el seu grup de joves, és anfitrió d'aquest congrés de l'advocacia catalana.
No, endevades, doncs, al mateix grup teniu la representació de la presidència dels joves arreu de l'Estat.
Efectivament. En aquesta temporada, el president de Joves Advocats de Catalunya, Som Tarragona,
o el seu president, en aquest cas, un servidor seu, que bé, doncs, va ser una de les qüestions que vam intentar, doncs, amb un esforç,
perquè aquestes coses són 14 col·legis amb els seus advocats, els que acaben, doncs, aterrant a les nostres contrades
i té una qüestió complicada a vegades de resoldre, però que amb molt d'ànim i amb moltes ganes, doncs, fem com podem.
I els joves tenint en compte, sobretot, que cada cop surten moltíssims més llicenciats.
Efectivament.
És molt important i molt interessant, insistim que en parlarem, i des d'aquest espai, doncs, en la mesura del possible,
i sempre que és necessari, intentem vincular l'espai a l'actualitat.
I anem alternant, doncs, aquelles qüestions d'actualitat o amb d'altres que podríem dir que formen,
que és com un fons d'armari, no?, d'aquells temes que tots hem de tenir presents,
perquè són temes que surten sovint en la vida quotidiana de les persones.
I un d'aquests temes és la incapacitació.
Parlem d'incapacitació judicial per diversos motius que cal diferenciar amb el que entenem com a incapacitació laboral.
Són dos termes diferents i, diguem-ne, que són dues qüestions que es treballen des de branques diferents del dret, també, no?
Sí, que moltes vegades es confonen, inclús per al propi client o persona que vol demanar-ho quan arriba a un despatx.
A veure, les incapacitacions laborals són aquelles que es produeixen única i exclusivament perquè tu has patit un mal,
has patit algun tipus d'enfermetat que t'impedeix, doncs, seguir treballant en aquella feina concreta i determinar què feies normalment.
Les incapacitacions laborals, doncs, tenen uns graus, uns graus de percentatge.
Si el 100%, diguéssim, és la persona complerta que pot fer les tasques habituals per a la seva feina,
doncs, hem d'entendre que si té un 70, si té un 50, si té un 33, doncs, és el grau de disminució per poder fer aquella feina.
Això implica no només una sèrie d'indemnitzacions, sinó també una sèrie de drets, una sèrie de drets com, per exemple,
la mateixa empresa, la mateixa prestació de servei que tu estàs fent o laboral que tu estàs fent per a aquella empresa,
t'ha de produir que t'han de donar un treball adequat amb aquella incapacitat que tu tens, no?
Això es tramita per la jurisdicció laboral, que diem nosaltres, també té un tràmit bastant important dintre del que és la qüestió administrativa,
dintre dels òrgans administratius que una mica vetllen, no?, per tot el que és el món laboral.
I, bé, doncs, en definitiva, aquella gent té aquestes qüestions considerades,
donada a aquestes menes de patiments i lesions que han sofert, però es queden aquí.
No tenen altre tipus de drets fonamentals, o molt més primats, o molt més bàsics, diguéssim,
disminuïts o, en certa mida, suspesos com són les incapacitacions judicials,
que el que fan és, doncs, bé, en certa mida deixar o anul·lar durant X temps
o, per sempre, els teus drets civils de capacitat.
A veure, clar, quan surt aquest tema, el primer que penses és un tema patrimonial.
Sí.
Penses en el tema material perquè, fonamentalment, tota aquesta regulació ve, jo m'imagino, en principi,
i, per definició, vetllar, diguem-ne, pel patrimoni d'aquella persona que en un moment determinat
doncs se la pugui declarar incapacitada judicialment.
Perquè, clar, si diem que parlem de drets civils, però, sobretot, es deu moure en aquest àmbit més material i patrimonial.
A veure, hem d'entendre que les incapacitacions judicials, que en tot moment han d'estar perseguides i controlades
per, potser, el màxim órgan de poder, no?, dels conflictes entre les persones, que és un jutge,
doncs, tenen, sobretot, un objectiu bàsic i es recullen la llei per un objectiu bàsic,
i, perdoneu, la redundància, i és el perill que pot suposar una persona que no sap governar-se per si mateix,
per problemes psíquics, per problemes físics, per qualsevol qüestió d'aquesta mena
que podia implicar que acometés autèntiques barrasades a l'hora de traginar amb patrimoni, amb béns, amb diners,
inclús amb drets adquirits de personals, respecte a la seva família, respecte, doncs, per què no, la feina, els seus treballadors.
És realment un perill important una persona boja, per exemple,
una persona que potser no sap quines són, per exemple, les quantitats de diners, no sap el que és una despesa,
potser és un jugador compulsiu, un ludòpata, que se li diu, és a dir, una sèrie de qüestions que pot implicar
que aquella persona, deixar-la amb els seus drets al 100% de capacitat, doncs, podria provocar autècnicament,
algun altercat o alguna qüestió difícil després d'arreglar, doncs, per la seva família,
nucliflamear, empresa i de més. Això és una cosa que la llei, doncs, pregona i va regular en el seu moment,
doncs, com per solucionar. I, per altra banda, també, no hem d'oblidar que nosaltres estem en un país
que està vertebrat per el que es diu l'estat de dret. L'estat de dret una mica ha de vetllar
per aquelles persones que estan malaltes i aquestes persones que pateixen aquestes sèries de situacions.
I també és una de les altres fins que les lleis han de recollir per una mica protegir aquesta gent
dels seus patrimonis que puguin ser malgastats, de les seves relacions pròpies,
dels seus drets ja adquirits en algun moment, doncs, que quedin en certa mida, doncs, garantits o suspesos
fins que aquelles persones no poguessin curar o fins que aquestes persones, potser, desapareixessin desgraciadament.
Però, almenys, doncs, aquestes qüestions patrimonials que tu deies, que tenen tanta relació, quedin intactes.
Centrarem en bona part l'atenció, en tot cas, a aquestes qüestions patrimonials
i quin és el procés que se segueix per assolir aquesta incapacitació.
Però ara pensava que no només es pot referir a temes patrimonials perquè ens podem trobar amb alguna persona
que, per diferents causes, se la declara incapacitada i aquella persona té al seu càrrec,
per exemple, menors o persones desvalgudes, persones grans, diguem-ne, que tenen la seva autonomia limitada,
nens, fills naturals, biològics, fills adoptius, vull dir, davant d'un problema que pugui tenir aquesta persona,
aquí també estaríem parlant que es podria declarar alguna incapacitació d'aquella persona
per tenir cura d'aquestes altres persones.
Molt directe i en primer ordre, no?
És el primer que potser, i quasi ben bé d'ofici, tindríem que controlar.
Pot ser transcendental, o desgraciadament transcendental, les decisions que aquella persona que té cura d'altres,
doncs hem d'anar molt lluny, un pare o una mare, podríem, per exemple, doncs arribar...
Algun problema d'adicció greu.
Exactament, respecte a algun fill o respecte a alguna qüestió que necessita que no volen portar a terme,
des de sanitàries fins educacionals o de qualsevol altre ordre, no?
I qui diu fills diu persones grans o persones necessitades,
o com abans apuntàvem una miqueta, doncs, a l'empresari respecte a algun treballador,
o sí, o algun metge respecte a un pacient, o sigui,
té molta importància aquestes qüestions, no?
I avui en dia estem en un ordre continu de petites, doncs, accions i de petites, doncs, relacions que no ens adonem,
perquè ho fem d'una manera quasi ben bé ja, doncs, habitual, repetitiva,
però si estem en el cas i si les penséssim, des del moment que obrim una aixeta,
des del moment que anem a comprar alguna cosa, des del moment que contractem amb un treballador,
doncs té una transcendència molt important, perquè, bé, s'ha donat casos de persones
que ja no estaven en el seu judici, lamentablement,
i amb una assignatura, amb un contracte, amb una relació, amb una acció en concret que han fet,
doncs s'han desencadenat autèctics desastres, no?
Les causes que poden portar a obrir un procés poden ser com determinades addiccions,
ludopaties, com explicaves, malalties mentals, discapacitats psíquiques,
queden reflectides a la llei les causes que poden provocar o que poden impulsar?
O són molt genèriques i després va una mica a criteri dels tècnics,
determinar si allò és causa o no és causa d'incapacitació?
A veure, el primer que hem de tindre a compte és que, sobretot,
i la peça fonamental d'aquestos processos d'incapacitació
seran, sobretot, els dictaments metges.
Per què? Perquè tenim que anar al jutjat,
tenim que anar al jutjat a demanar que incapacitin a una persona,
doncs amb alguna cosa.
No pot ser una mena de sensació frívola que hem tingut les persones que coneixem,
aquesta persona que pateix aquest mal,
sinó que ha de ser una cosa amb contundència i amb base.
Això qui ho pot fer?
Això ho pot fer, com podem entendre,
hi ha un ordre, hi ha un ordre de preferència
que el nostre Còdic Civil i també la compilació catalana
doncs una mica defineix,
però més o menys, per no dir-los un per un,
doncs els familiars més propers ja ho podem fer.
I també d'ofici es pot donar la notícia al Ministeri Fiscal,
que el fiscal, com ja hem explicat moltes vegades en aquest programa,
doncs s'ha de vetllar una mica perquè la legalitat
i perquè la normalitat es vagi complint,
és un dels seus fins des del moment que accedeixen a la carrera fiscal,
doncs en el moment que té una notícia,
que podria ser per exemple d'un familiar o d'un veí,
o d'una persona que coneix però que no té una relació tan directa,
doncs ja ho tindria que posar en comunicació del jutjat.
Normalment, dintre d'aquestes dues pas o d'aquestes dues pols més directes de la persona,
doncs el jutjat una vegada rep aquesta notícia
que aquest senyor, aquesta senyora, doncs,
tindria que ser incapacitat,
el que fa és cridar-los a tots,
demanar els informes més ràpids que tenen,
sobretot informes metges,
i a partir d'allà parlar amb tota la resta de familiars.
Per què?
Perquè no sigui única i exclusivament un interès propi d'algun familiar determinat,
o a lo millor alguna decisió...
És a dir, que no es faci per treure profit,
que és el que tots tenim al cap quan es parla d'incapacitat.
Efectivament, o arbitrària del fiscal.
A partir d'allà serà molt important també el dictamen
que el metge que ja ha escrit els jutjats,
que són els forenses,
doncs faci sobre aquella persona,
molt directament,
perquè és un dictamen que nosaltres diem neutral o objectiu,
com vulgueu dir-ho,
i també una prova molt important que voldrà fer el jutge,
i que s'ha de fer perquè si no, no val,
el procediment s'anul·la tot,
és el propi reconeixement que el jutge fa d'aquella persona.
Una vegada té tots...
El jutge s'entrevista, té contacte amb aquella persona.
Efectivament.
Tinguem en compte,
tinguem en compte l'important que és,
que se li treu a una persona la capacitat d'obrar,
és a dir, un dels drets més fonamentals,
més fonamentals que té qualsevol ésser humà,
el nostre país, per suposat,
ciutadà del nostre país,
però en general.
És a dir, el fet de poder pagar una entrada
per anar a la festa del gimnàstic,
per exemple, que abans parlàvem.
El fet de poder ser el receptor d'una pensió a la catedra.
Anar-te'n de vacances, anar a fer la compra.
La teva vida quotidiana queda absolutament limitada.
Imagineu-vos la transcendència que té això.
Si, a més, com tu preguntaves en un principi,
Jolanda, hi ha grans patrimonis per mig,
imagina't.
Això pot despertar, doncs, una mica la picaresca.
En molts casos,
la incapacitació judicial,
seguint totes aquestes passes,
pot ser un procés ràpid i senzill,
dins de la rapidesa que tenen aquests processos.
O pot crear litigi,
perquè, evidentment, pot haver-hi, doncs,
una part que consideri que aquella persona
se li ha de declarar incapacitada judicialment,
però pot haver-hi un altre que digui,
no, no, aquesta persona no,
això ho veig a uns interessos que no estan clars.
Aleshores, aquí jo m'imagino
que és quan s'obre un litigi,
un procés judicial lent,
ferragós,
i que aquí no només cal, doncs,
el dictamen d'aquell forense,
objectiu, la intervenció del fiscal,
sinó que hi entrem en paritatges,
en proves.
Sí.
I això passa, no?
Això passa,
i a vegades, habitualment,
respecte a membres,
no vull dir que sempre,
però com he utilitzat a vegades,
doncs, una manera habitual,
entre membres de la pròpia família.
Per què?
Perquè la incapacitació d'una persona gran,
d'un pare, d'una mare,
d'un avi o d'una àvia,
implica normalment, doncs,
avançar el que podria ser més tard,
doncs, una herència, per exemple,
no?
Perquè veuen el moment de què?
Veuen el moment de poder consagrar-se
a aquestes persones,
a aquests fills,
a aquests nens,
com a tutors.
El tutor és una de les figures
fonamentals dintre d'aquest procediment,
que és com una mena de,
més que d'administració,
de persona que decidirà
sobre tots els béns d'aquella persona
mentre resti incapacitada.
Perquè, clar,
un jutge,
quan incapacita alguna persona,
diu, bueno,
tots els béns,
totes les propietats d'aquest senyor,
qui, a partir d'ara,
doncs, decidirà sobre elles,
perquè jo tinc que,
alguna persona,
doncs,
assignar-la
perquè pugui aquestes coses
seguint,
doncs,
fent la seva vida econòmica
o patrimonial
i que doni,
doncs,
als objectius els resultats
o a l'estalvi,
no?,
que sigui convenient.
S'ha de designar,
s'ha de designar un tutor.
Qui pot ser tutor?
Doncs,
d'entrada i per via directa,
doncs,
els familiars.
Però moltes vegades,
i és aquí on ve el litig.
Hi ha hagut una escala de prioritats,
no?
Exactament, sí.
Una escala des dels primers descendents
o ascendents
fins, doncs,
anem baixant,
és a dir,
inclús pot ser tutor
alguna persona aliena
que no és de la família.
Per què?
Perquè primer es pot donar
la situació
que aquella persona
no tingui familiars
o bé,
doncs,
sigui pertanyent
a una institució
que veig per aquestes persones
o bé,
doncs,
es consideri que és una persona
dient,
doncs,
per la seva relació d'amistat
amb aquella família,
amb aquella persona en concret.
Però hem d'anar amb compte
perquè moltes vegades
podem nosaltres conèixer
que aquella persona en concret
o determinada
és una persona
amb un grau d'interès
molt directe,
hem de saber
quins són els seus antecedents
i que potser
vol fer el negoci
de la seva vida.
Perquè,
sincerament,
administrant
o tutoritzant
aquelles persones
tens el ple domini
de qualsevol fortuna,
de qualsevol
doncs,
diner petit que tinguis,
és igual,
tens molta disposició.
Sí que és cert,
sí que és cert,
com molts advocats
o molts,
potser membres
de l'administració de justícia
diuen
que hi ha un control judicial
cada X mesos.
cada X mesos
el jutge demana comptes
i tal,
però encara i així
ja sabem tots
com són les comptabilitats
avui en dia,
no?
O sigui que és
de cop i volta
una assumpció de poder
sobre el patrimoni,
sobre una persona,
sobre,
en definitiva,
ja no patrimonials,
sinó sobre les decisions
més importants d'una persona,
com poden ser
les necessitats
més parentòries
que podem tindre en ment,
transcendentíssimes,
no?
És molt de transcendental.
Continua tenint drets
aquesta persona
i d'aquests drets
vetlla el fiscal
i el jutge,
ho entenem així,
no?
Sí,
diguéssim que...
Abans,
durant i després,
fins i tot.
En l'últim estadi,
sí.
El primer que tindria
que va dir
per aquella persona
seria el tutor,
el tutor designat,
que també segueix
un procediment,
és a dir,
es poden presentar
candidats,
diguéssim,
a ser tutor
i potser jo si defenso
amb una part de la família
jo puc demostrar
o puc fins i tot
des d'un principi
impugnar
aquella designació
de tutor.
Aquest seria el primer
i aquest tutor
ha de donar compte
sempre en últim estadi
al jutge.
El jutge,
que d'aquí temps
preguntarà
sobre qualsevol aspecte
del dia a dia
d'aquella persona
des que ha sigut incapacitada.
Per què?
Perquè moltes vegades
ens podem trobar
que la incapacitació
no ha sigut total.
Això que t'anem a dir
que podria ser
un tema temporal,
vull dir,
no deu haver-hi
cap incapacitació
judicial definitiva.
En qualsevol moment
es pot revocar
aquella incapacitació.
És més,
moltes vegades
els jutges,
a més d'aquesta informació
pròpia del dia a dia,
patrimonial,
assistencial,
demana també
la informació mèdica
que aquella persona
en l'axos de temps
està tenint.
Ara penses una persona
que hi queda
en estat de coma,
per exemple.
Es pot demanar
una incapacitació?
Sí, sí, perfectament.
Perquè aquella persona
molt directa,
aquí no cal
pràcticament res,
però clar,
aquella persona
en el millor dels casos
pot de mica en mica
recuperar-se
i tornar a la seva vida normal.
Doncs es tornaria
a fer el mateix procediment
per a la inversa.
El que tindríem
que demostrar,
mitjançant
aquestes proves
que abans hem enumerat,
és que aquella persona
ha tornat
a restablir-se
dintre de la seva sanitat
física o mental
i que pot tornar
a governar-se
per ella mateixa.
Des del punt de vista
patrimonial,
l'estatus legal
d'una persona
incapacitada
i d'un menor
és el mateix?
Sí,
el menor el que passa
és que de moment...
En quant al seu patrimoni, eh?
Sí,
el menor el que passa
és que
hi ha una diferència bàsica
i és que el menor
encara mai ha tingut
capacitat d'obrar.
O sigui,
encara no s'ha...
I no se li treu res.
No,
encara no s'ha estrenat mai.
S'estrenarà,
per dir-ho d'alguna manera,
en els 18 anys.
En canvi,
la persona major d'edat
sí que l'ha tingut,
efectivament,
des del dia
que compleix 18 anys...
Per efectes pràctics,
bé, és el mateix, no?
Algú que administra
i controla...
Sí, sí,
la idea que tenim
que el menor
no pot estar
com a titular
en diferents llocs
de negocis
o no pot comprar,
encara que una mica
casualment
sí que va comprar el pa,
doncs aquesta idea
és la que es pot perseguir
per part d'una incapacitat.
El que passa
és que al menor
no se li demanen
en cap moment
explicacions,
ni als pares,
ni als entès,
ni als seus tutors legals
per part d'un jutge,
si no ha comès
un determinat incident,
mentre que a l'incapaç
persona major d'edat
sí que se li pot demanar
per part del jutge
un munt d'explicacions.
Aviam,
no és una pregunta
fàcil de respondre
perquè, clar,
és molt...
Es donen molts casos
o molts processos
d'incapacitació judicial?
Mira,
doncs ens trobem
en una societat...
Això sempre respecte
a què, no?
En general.
Ens trobem
en una societat
que, sobretot,
i és una cosa
que la gent
no ho sé
fins a quin punt
té coneixement,
però es donen
cada dia més
les malalties mentals
i, a més,
en un grau
que no són necessaris...
degeneratives,
que saps que no...
I, sobretot,
no en un grau
tampoc
molt, molt, molt,
molt, molt elevat,
sinó, a vegades,
el que avui
és comú
que coneixem
de les depressions.
Durant
aquests processos,
al millor,
poden durar anys
i, a vegades,
poden durar èpoques,
però,
durant aquestes èpoques,
aquestes persones
que estan en aquesta situació
són incapaços,
a vegades,
ni d'acordar-se
les sabates,
per dir-ho d'alguna manera.
molta gent
que viu al voltant d'ells
necessiten eines
per signar,
per exemple,
un contracte,
una declaració de la renda,
coses així
del dia a dia.
Doncs,
procedeixen
a fer aquestes qüestions,
mentrestant,
aquella persona
no es millori.
Clar,
hem d'estar,
gairebé,
tota la gent interessada,
bastant d'acord,
perquè sigui ràpid,
i ens puguem beneficiar
d'aquesta eina.
Si no és així,
si no és així,
podem estar en litigis
fins als finals dels nostres dies.
Hi ha institucions,
avui en dia,
com, per exemple,
són les Fundacions
de Malalts Mentals
o de Malalts Físics,
que fan molt,
sobretot per aquesta gent
que potser s'ha quedat sola
i que està patint
aquest tipus d'enfermetat
i ells mateixos,
dintre de la seva representació,
fan molt.
Però,
tinguem en compte
que potser
arrel d'aquesta idea
de l'estat modern
de protegir el malalt
i el malalt psíquic,
no estic dient
tampoc el físic,
però el psíquic,
doncs també ha fet
que s'augmenti
la protecció per a ells
en aquest àmbit
tan important de la vida,
perquè abans,
sincerament,
per el que tinc entès,
els s'arracunaven
en un lloc
i allà passava
qualsevol cosa
respecte als seus béns.
Deixaven d'existir
en quant a drets.
És que és interessant
comentar-ho
perquè, no sé,
a vegades tens la sensació
que quan parles
d'incapacitació
o em té la sensació
que dius
no, no,
aquí és que sempre
hi ha algú
que es vol aprofitar.
Aviam,
pensem que quantes persones
pateixen malalties
neurològiques degeneratives
com l'Alzheimer,
com el Parkinson,
altres malalties
que fan que aquelles persones
no puguin prendre
decisions
en quant al seu patrimoni
amb la qual cosa
en un moment determinat
podrien actuar equivocadament
i quedar-se sense res
per la seva pròpia supervivència,
no?
Per tant,
que algun familiar,
algú de preu d'escolti,
no,
que algú tingui cura
perquè a aquesta persona
no li falti de res,
m'entrevisqui,
vull dir que no és
la imatge aquella
de mira,
ja el vol anar a raconar
per quedar-se
amb la seva fortuna.
Això és una mica
cinematogràfic,
tot i que es puguin
donar casos,
però el dia a dia
i en patrimonis petits
això passa molt,
no?
I és una bona cosa
per la persona.
És la fi fonamental,
no?
El que els advocats
diem,
o els juristes,
millor dit,
diem el fi teleològic,
el que es pretén
és aquesta protecció.
El que passa és que,
com sempre,
de tota bona acció
o de tota bona llei jurídica,
sempre hi ha algú
que sap aprofitar-se
d'aquestes situacions,
no?
Les situacions
de feblesa,
doncs,
tenen a vegades
interpretació per les lleis
i també fàctiques,
no fa falta que sigui
de la llei,
que són molt aprofitades
per la gent
i si hi ha riquesa
per mig,
doncs,
mira,
doncs,
es fa el que es fa,
però, bueno,
intentem que almenys,
doncs,
les coses no arribin
a aquesta part del riu,
no?
Incapacitació Judicial
és el tema
que hem tractat avui,
esperem que hagi estat
d'una forma planera
que ens hagi aclarit
a tots,
doncs,
alguns dubtes
que podíem tenir
d'un aspecte jurídic
que segur que n'hem sentit
a parlar moltes vegades,
que una vegada més,
com sempre que es parla
de temes judicials,
la referència generalment
és literària o cinematogràfica
i la realitat
és una altra
i per això
cada dimarts
comptem amb la col·laboració
del grup de joves
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona.
Javier Terres,
gràcies,
fins al proper programa.
Adéu-siau.