This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Però no són llibres així molt, molt de vacances, diem-ne, no?
Són llibres que ja fa un temps que circulen, que gairebé tots van sortir per Sant Jordi,
excepte, per exemple, aquest de l'Àngel Casas, que acaba de sortir, o sigui, s'ha intentat portar el mes 9, no?
Mira, un company teu, l'Àngel Casas, un periodista.
L'home que se li precipitaven els esdeveniments.
L'Anderior que va fer aquell de fred als peus, no?
Que era així com a molt nostàlgic.
La crítica l'ha deixat bé, el de fred als peus.
És una novel·la, aquest, ara?
Aquest, sí, sí, sí.
Suposo que és una novel·la que parla una mica de les històries d'un...
Sí, del món dels mitjans, no?
Sí, sí, sí.
Per la portada, ho dic, no per una altra cosa.
Els esdeveniments es precipiten, no?
Doncs suposo que un home que...
Aquest home se li precipitava tot.
...cava improvisar contínuament.
Us hem portat aquest perquè m'ha semblat això, una cosa allò una mica no massa densa per començar les vacances.
Per qui tingui aquest gust, clar, hi ha gent que això ho trobarà massa simple, no?
M'ha fet gràcia portar aquesta novel·la, encara que no conec l'autora.
Es diu Elisabet Nobel, suposo que es pronuncia així,
i es titula El Grupo de Lectura.
Llavors, doncs bé, és l'experiència d'un grup de dones...
Però és una novel·la.
És una novel·la, sí, sí.
És una novel·la, però basada en el...
...en el grup de lectura que tenen aquesta gent amuntat, o grup de lectura.
Són un grup de dones que, per sortir dels seus problemes, doncs es troben un dia a la setmana
i poden compartir lectura, entrar a les vides d'altres persones,
això els permet parlar de les seves pròpies vides,
i bé, com que nosaltres tenim un grup de lectura, però que som només club de lectura...
I homes i dones, eh?
No som un club social, som un club de lectors, eh?
Però he pensat que podria tenir una mica d'interès, no?
No és original, aquesta obra, perquè no fa gaire.
Ja te'n recordes que vam parlar d'una altra novel·la, que justament és d'un club de lectura,
de dones, bé, hi ha un home només en aquest club de lectura,
que el deixen estar una mica casualment, i que també, doncs, la temàtica girava a l'entorn
de les vides d'aquestes dones, que un cop per setmana es reunien per parlar
de l'obra d'una determinada autora, que no n'envé el...
De la Jane Austen.
El club de lectura de Jane Austen, efectivament, i és relativament nou, també.
Sí.
Llibre recomanable, segurament, com aquest.
I, de fet, el llibre del Bernardo Atchaga, el darrer llibre,
el fill de l'acordionista, també hi surt un club de lectura darrere fons.
És a dir, que sembla que no, però sembla que s'està convertint en un motiu literari,
els pròpies clubs de lectura.
Sí, va ser un moment que van dir que la Magdalena havia de generar novel·les,
i va generar novel·les. Ara els clubs de lectura tenen aquesta virtut
de reunir persones d'allò més diferent, que només tenen en comú el gust de la lectura.
Per tant, permet entrar en l'univers i en la vida de perfils molt diferents entre ells.
Sí, sí. Mira, la dedicatòria d'aquest llibre, però, bueno, al començament,
diu, el tema de conversación verdadero y oculto de un grupo de lectura
són los propios componentes del grupo.
Ja veus.
Potser sí que es va cap aquí.
El que passa és que jo insisteixo, eh? El de la biblioteca, el tema de la conversació és el llibre.
El llibre, descobrir una lectura que per nosaltres sigui nova, motivadora.
Algunes costen més, d'altres no tant, però es tracta d'això.
Es tracta de llegir allò que ens agrada
i forçar-nos a llegir allò que potser sols ens costaria una mica més.
Mira, aquestes dues semblen novel·les allò molt adients per l'estiu lleugera,
sense grans complicacions, per passar l'estona agradable,
sense haver-nos de preguntar gaires coses més.
Aquestes dues primeres que ens has posat damunt la taula.
No n'has portat més?
N'he portat més.
A veure, aquesta.
He portat una biografia d'Aaron Aperfel, que va ser Premi Mèdicis 2004
i està publicada el 2005.
Es titula Història d'una vida i és la seva pròpia vida,
la vida d'aquest senyor, que és un jueu, també portem la ressenya d'aquesta obra.
És un jueu, fill de jueus adinerats, establerts a Alemanya,
i que amb el nazisme, aquest senyor va veure aquest relat biogràfic,
ens explica la seva dolça, dolça, dolça infància.
És una infància que ell és retratada d'una manera, a més a més,
que t'hi transporta directament, sense cap mena d'entrebany.
És una delícia.
Situar-te en aquell món tan idílic, d'un nen amb tot resolt, diem-ne.
Una vida meravellosa, eh?
Sí, una vida meravellosa, ben narrada, estimant els seus pares,
introduït a una família sense cap mena de problema,
i com el nazisme això ho va trencar absolutament tot.
I és deportat a un camp.
Els seus pares desapareixen, la seva mare la maten i ell ho veu.
El seu pare desapareix i no sé quants anys més tard
els retroba amb son pare a Jerusalem.
I és el pare el que reconeix el fill,
després de 28 anys, em sembla, sense saber res d'ell.
Novela molt emotiva, imagina'm, entre altres coses.
Emotiva i realista,
d'estar explicant unes coses que ell ha viscut
i que ens sembla increïble,
que aquestes coses...
un supervivent, després ho expliqui...
Saps que costa entendre, que puguin sobreviure a un horror tan gran,
perquè aquest home és viu encara, no?
Tinc entès, vull dir que poguessin sobreviure a tot això.
Sí, actualment té 73 anys.
i aquesta novel·la, doncs, és...
Ai, aquesta biografia, doncs, és...
Ni que sigui d'un personatge que no coneguem,
és d'aquelles que es fa, que es deixa llegir
perquè te permet amarar-t'hi, no?,
dins de la vida d'aquest altre personatge.
Us la recomano, eh?
Es diu Història d'una vida,
a Auron Appelfeld.
Molt bé, un altre títol.
Un altre títol.
A veure, us hem portat el Premi Llibreter,
que acaba de sortir,
s'acaba d'atorgar, realment, el Premi Llibreter,
i és el John Lanchester,
i es titula El Porto de los Aromas.
Fins ara, el Premi Llibreter,
sempre ens ha passat el mateix, no?
Sempre ho donen amb alguna persona que no coneixem.
I que l'hem coneguda després de que...
Que l'hem coneguda després.
Però són novel·les que, com que els premis
els donen els llibreters,
a veure, jo confio que ells saben què es fan,
i són novel·les bones.
El John Lanchester, aquest senyor,
va néixer a Hamburg l'any 62,
i després va visitar molts països.
Se'n va anar a viure a Calcuta,
a Rangún, a Brunei i a Hong Kong.
I aquest relat es centra pràcticament
en una persona que es situa l'any 35,
quan un jove va a anglès,
se'n va cap a Hong Kong.
I coneix, doncs, allí ja durant el viatge,
coneix tota una sèrie de persones
que li reportaran moltes coses a la seva vida.
I la novel·la parla de molts temes.
Aquesta novel·la es diu que és una d'aquelles novel·les corals,
es diu una novel·la on hi ha quantitat d'històries,
quantitat de personatges,
parla de canvis socials,
parla de l'amor,
parla de...
o sigui, els diferents personatges que es van aplegant a Hong Kong
per motius diversos,
fins que ja començava a moure's,
fins a arribar a la gran capital que és avui en dia,
que és com una mena de laboratori del capitalisme,
doncs l'evolució dels anys 30 fins ara,
vist per un personatge que s'hi ha traslladat.
Curiosament, el que deies,
el Premi Llibreter té molta predicació,
podríem dir, entre els lectors.
Sí, i de fet m'assembla, si no m'equivoco,
que el Premi Llibreter,
no sé si és l'any passat o ara fa dos anys,
li van donar el Coetze,
que després va ser Premi Nobel.
L'any passat no va ser aquell...
L'edat de ferro va ser...
Però després el Moliner que odolava...
El Moliner que odolava,
no sé si va ser Premi Llibreter.
No ho sé ara, jo tampoc.
Però vaja, que generalment són autors
que, sorprenentment, després coneixem la seva obra.
Sí, si no és el bestseller que es publicita tant...
Però té com a credibilitat entre els lectors aquest Premi, no?
Sí, ja diria això, per això l'he portat.
Es titula El Puerto de los Aromes.
I l'autor és John Lanchester.
Sí.
Desconegut aquest...
Sí, ja ho veig.
Aromes fuertes.
Ara no deu tenir...
Diríem que fuertes.
Ara no deu tenir aquest aspecte.
Bé, la part de sota sí que és una imatge d'aquelles de, com tu dius,
del capitalisme més actual, l'altra com a més idíl·lica, no?
O d'un Hong Kong així molt clàssic, molt rural.
Suposo que és una novel·la, pel que sabem, així, amb tants personatges,
amb gent procedent d'ambients molt diferents, no?
Gent represaliada pels pròpis règims dels llocs on viuen,
de la pròpia Xina, per exemple.
En fi, que penso que és molt recomanable, eh?
Aquest autor, John Lanchester, no és conegut pel gran públic.
Aquests altres llibres sí que els autors són molt coneguts pels lectors habituals, no?
Sí, hem portat...
Has portat alguns llibres d'aires orientals.
Bueno, orientals i europeus, perquè els autors, tot i que tenen origen a països àrabs...
Diguem-ne que orientals nats cap a l'Occident, no?
Sí, sí.
Mira, per exemple, el del Tahar Ben-Jellú, l'últim amic,
aquest autor és nascut a Fès, al Marroc, l'any 44,
i és un dels novel·listes i intel·lectuals més coneguts en aquest moment.
De fet, a més a més, se li han de les forces premis,
és l'autor del racisme explicat a la meva filla,
que és el que més recentment puc recordar,
i és un autor que en aquesta novel·la ens explica la història
de dos nois del Marroc, de diferent classe social,
i com els repercuteix l'haver nascut en un sector social i en un altre,
i l'amistat que tenen ells.
Es ve a parlar una mica de la vida al Marroc,
que desconeixem força, no?
Aquí també, la vida quotidiana, una mica...
Sí, sí.
Sí, sí, ens es retrat a una societat on hi ha un règim molt repressiu,
i amb una gran diferència de classes.
I que d'una manera bastant abrupta els fa passar a una edat adulta, no?
No hi ha una transició de l'edat infantil i juvenil a l'edat adulta.
Aquí sí, aquí és molt llarga, aquí és molt llarga aquesta transició.
Suposo que aquesta gent, doncs, clar, portar-te en una societat on això no existeix així,
doncs, clar, és un canvi, no?
Per molt que l'autor t'expliqui una història així una mica orientalitzada,
el punt de vista.
A veure, un altre autor premiat, en aquest cas amb el Premi Nobel,
el Nagui Mafuz,
Voces d'Otro Mundo, és una de les seves obres clàssiques,
com que l'hem tornat a editar en un format així, amb tapa...
Sí, perquè aquesta no és novetat.
No, no és novetat, eh?
Però és una de les seves obres clàssiques més...
I s'ha realitat.
...més èxit, i hem pensat que la podríem portar,
perquè no tothom s'ho va llegir al seu dia.
Aquest senyor el vam premiar l'any 88, ja fa uns quants anys,
amb el Premi Nobel de Literatura.
i ens relata les descripcions d'Egipte,
escenes quotidianes del Caire,
i està inspirada aquesta novel·la en l'Egipte dels Faraons.
El fil conductor és la condició humana,
els valors de la justícia, de l'ordre,
de la confiança i de la lleialtat,
i que estan permanentment enfrontats en aquella societat,
com en moltes altres,
amb la lluita, amb la hipocresia,
la mentida, l'enveja, la traïció...
Temes universals, Cristina.
Exacte.
Ens diu aquí una de les obres més personals de l'autor.
He portat diferents lectures,
perquè encara tenim a la biblioteca
la llista dels llibres que vam treure per Sant Jordi,
que vam treure, no, que vam...
Que vau adquirir, que vam adquirir, que vam preparar.
És a dir, que si algú no va ser a temps
de desllegir-se tot el que s'havia de llegir,
no si algú, perquè això és impossible,
doncs pot venir a la biblioteca
i agafar-se la llista.
Per aquí jo veig que tens una altra, aquí sota.
Aquest va ser una novetat i una bona novel·la
que va sortir per Sant Jordi.
La de l'Ada Castells, que també...
Hi va haver quatre bones novel·les d'autors catalans
per Sant Jordi,
i jo diria que la de l'Ada, doncs,
és força suggerent, aquesta novel·la.
Tota la vida.
Per qui no se la va poder llegir a les hores,
doncs bé, és una autora que és periodista,
que és articulista,
és nascuda a Barcelona l'any 68,
i mira, aquí a la ressenya ens diu
que ha cursat també estudis de teologia.
I bé, compagina les seves activitats periodístiques
amb l'escriptora de novel·les.
Tota la vida, d'Ada Castells.
També us la recomanem per aquests dies.
Doncs has portat un...
Ara tindrem el problema aquell de sempre,
de dir aquesta o l'altra, en fi,
primer una i després l'altra.
No, i si veniu a la biblioteca,
doncs trobareu també poesia,
en català, en castellà,
que també...
Quan tens una mica de temps,
quan no vas tan accelerat,
potser es presta més a llegir coses
una mica per reflexionar.
Curiosament, en el tema de la poesia,
jo recordo que ens comentaves un dia
que quan poseu llibres de poesia
als expositors, volen.
però si no els teniu exposats,
ens costa molt demanar un llibre de poesia,
però si els teniu exposats,
doncs molta gent l'agafa i el pren.
Sí, jo crec que és una cosa que potser...
Penses que potser no massa gent
es llegeix un llibre de poesia sencer,
però agafar un llibre de poemes
per llegir-te la millor...
o per trobar aquell poema
que et diu en un moment determinat alguna cosa,
això sí que ho fa molta gent.
Potser no es llegiran tot el llibre,
però llibres de poemes,
els premiats, per exemple,
no els tenim pràcticament mai.
O sigui que realment ens trobem
que és com una novel·la d'èxit.
Una novel·la d'èxit costa de trobar-la disponible,
doncs un llibre de poemes premiat també costa.
Si se'n recorden, a l'hora anterior
hem conversat uns minuts amb Josep Maria Vázquez,
el president del col·lectiu H2O,
el col·lectiu de gais i lesbianes
d'aquí del camp de Tarragona.
Demà és el dia de l'orgull gai.
I en aquest sentit, justament amb aquest col·lectiu,
la Biblioteca Pública de Tarragona,
doncs aquesta setmana esteu dedicant un espai,
aquell espai més monogràfic,
més que ens trobem a l'entrada
quan accedim a la sala de préstec,
a temàtiques, lectures,
material en definitiva relacionat amb el tema dels homosexuals, no?
Sí.
Aquesta setmana, del 27 de juny al 2 de juliol,
és la setmana de la diversitat afectiva
i a la Biblioteca, doncs en col·laboració,
volguem col·laborar amb ells,
amb el col·lectiu de gais i lesbianes,
doncs posarem un expositor
amb els llibres que ja teníem
sobre gais i lesbianes,
que normalment els tenim a l'apartat de...
amb un apartat dins de la sociologia,
i ara els posarem damunt de la taula,
i també hem fet una mica de tria de novel·les
que són...
que hi ha una selecció d'aquests temes,
vull dir,
tant de gais com de lesbianes,
o sigui, intentem separar-les.
Abans ho posàvem tot sota homosexualitat,
ara ja hi ha qui et demana
o d'un tema o d'un altre.
Distingir-ho, no?
També ens trobem que a vegades
en aquestes novel·les simplement
hi ha un personatge que és homosexual,
és a dir que no tot el...
vol dir que tota la novel·la
vagi al voltant de la temàtica homosexual.
Però bé,
ens vam posar amb ells
d'acord amb un llistat de llibres,
molts d'ells ja els teníem,
i potser comprenem alguna cosa més,
sobretot de les temàtiques.
Sempre han estat a l'abast,
però ara diguem-ne que estan més a la vista,
aquests dies.
Sempre han estat a l'abast, sí.
El que passa és que
si algú no ho busca per les matèries,
doncs no ho trobarà,
o si algun llibre parla d'aquell tema
i no ho porta a la matèria,
tampoc ho trobarà.
Llavors farem una mica de treball de camp,
diem-ne,
per seleccionar els que sí,
els que sí que poden parlar
de temàtica homosexual.
L'horari aquesta setmana a la biblioteca
és el mateix de sempre?
Aquesta setmana és el mateix fins al dia 1.
Fins al dia 1 de juliol,
el dia ho canviem i farem de 9 a 3
i obrirem les tardes el dijous
de 4 a 8.
Com generalment feu cada estiu.
Sí, i els dissabtes tancarem.
Molt bé.
Cristina Barber,
moltíssimes gràcies per venir tan carregada de llibres
una setmana més aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Ens retrobem en un proper programa.
Bon dia.
Molt bé, bon dia.
i może benadvirem?
Fins demà.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.