.
Aquesta és la sintonia de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio.
És el moment de saludar els nostres convidats.
Avui l'historiador i professor de la Universitat de Rubí-Li Vergili,
Josep Maria Sabater-Bos. Bon dia, Josep Maria.
Bon dia, bona hora.
També ens acompanya el director de l'Institut d'Ensenyament Secundari
de Torrefort, Rafael Monyoz. Bon dia, Rafa.
Bon dia.
I una altra persona vinculada, d'alguna manera,
també al món de l'ensenyament.
És professor de dret de la Rubí-Li Vergili,
a part de ser president de l'empresa municipal del CERFUM,
el Fede Dan. Fede, bon dia.
Hola, bon dia.
En fi, amb aquests tres convidats comentarem
algunes de les notícies de la jornada.
Avui, per començar, alguna referència al plenari
que es va celebrar ja a l'Ajuntament de Tarragona.
Un plenari que gairebé tothom coincideix en destacar
sobretot una qüestió que, per unanimitat,
tots els partits polítics van aprovar una moció,
en fi, per demanar que el tancament,
que ja sembla oficial de les Germanetes,
de la residència de les Germanetes dels pobres
a l'Avinguda de Catalunya,
no suposi un canvi pel que fa a la qualificació dels terrenys
i hi hagi, d'alguna manera,
la intervenció de les administracions públiques
per mantenir, d'alguna manera, aquest equipament
i l'assistència a les persones grans,
a les persones de la tercera edat de la nostra ciutat.
Una unanimitat, per tant, un acord total
entre totes les forces polítiques
per mirar de mantenir aquest espai
i aquesta residència, en fi, per la funció que fa.
Com veu en la notícia? Positiva?
Enormament positiva.
I a mi em toca parlar, potser, en primer lloc,
perquè sóc el més gran de tots els que estem aquí,
i jo veig això de les residències
com un dels futurs més immediats,
d'alguna forma, no?
Això d'una banda, personalment i egoísticament,
i d'altra, perquè estic a banda del que has dit,
les presentacions i tot això que dius
de professor de la URV i totes aquestes coses, no?
El fet que, a més a més,
la nostra universitat porta una tasca molt important
de cara a la gent gran,
que són les aules d'extensió universitària per a la gent gran,
i és un tema que ens té bastant preocupats en tots els sentits.
Vull dir, la qualitat de vida per a la gent gran
està en que tinguin, quan ho necessitin,
un lloc on se'ls pugui atendre
i que se'ls pugui atendre en totes les vessants,
no solament en les vessants sanitàries, assistencials normals,
sinó també activitats, el fet de conviure
amb gent de la seva edat i poder xerrar,
poder passar l'estoneta.
Vull dir, aquestes residències són cada vegada més necessàries
perquè la civilització, la ciutat, l'home,
porta un camí en els darrers anys
que, per obligacions,
les famílies treballem els homes
i treballen les dones,
que ahir era el famós dia de la dona treballadora, no?
I això ha comportat que la gent gran
no tingui, de vegades, l'atenció merescuda
i és un deure que té la societat.
I em sembla molt bé que l'Ajuntament
no deixi perdre un edifici, una institució tan emblemàtica
com és l'edifici de les actuals germanetes dels pobres
que suposo que deuen tenir les seves raons
i una de les raons que suposo que deuen tenir
és que les pobres donetes ja no donen abast
a mantenir tots aquests edificis
i ha de ser la societat i, en aquest cas, l'Ajuntament
la que agafi el relleu
i tiri endavant tot això, més encara,
més encara per evitar allò que s'havia dit també pels diaris,
l'especulació dels terrenys
i que les germanetes dels pobres
esdevinguin amb el negoci d'alguns rics
que això sí que sabria molt de greu.
Agafant una de les últimes paraules del Josep Maria Sabater,
diu que algú agafi el relleu,
a partir d'aquesta moció per unanimitat,
doncs, com veu en vostès?
És a dir, qui hauria de...
Rafa, qui hauria de fer-se càrrec de tot això
com veieu el futur més immediat d'aquest tema?
Home, jo no sé qui s'havia de fer càrrec,
segurament alguna entitat especialitzada,
probablement sota la tutela de l'Ajuntament,
és el que m'agradaria a mi.
Però jo és que...
Abans volia dir una cosa,
que si no em sembla que la perdrem de vista.
Jo, el que he llegit a la premsa aquests dies,
si s'ha dit per la ràdio,
hi ha com una crítica vetllada
a les gemeneres dels pobres
pel fet que se'n van,
que si han dit res, si no han dit res,
si ho han comunicat,
si la Generalitat ha parlat,
si no ha deixat de parlar...
I al final perdrem de vista
la gran tasca que aquestes dones,
que aquesta congregació ha fet a Tarragona.
Avui en dia, clar,
parlar de polítiques socials
és molt més fàcil,
perquè l'estat del benestar
i els últims 30 anys del país
han fet que la preocupació
per l'atenció geriàtrica,
l'atenció infantil,
i les altres atencions,
siguin considerades normals
pels ciutadans.
Però durant molts anys,
aquesta atenció geriàtrica
i aquesta atenció
o aquesta tasca assistencial
no la feia ni l'estat
ni la feien les administracions locals.
I en canvi,
la feien en congregacions
com les germanetes dels pobres.
I penso que,
malgrat el fet que se'n vagin,
jo el clavell és que se'n vagin a Reus,
a més,
però malgrat aquest fet,
penso que la ciutat
ha d'agrair
i ho ha d'agrair molt de cor
la tasca que han fet
aquestes germanetes
durant tants anys.
La ciutat ja ha agraït,
perquè l'Ajuntament
em sembla que els hi va donar
ja fa bastant de temps
la medalla d'or de la ciutat.
Però justament ara
sabria greu
que després d'aquest
reconeixement públic
que ja es va fer en el seu moment,
ara per un fet puntual,
important,
evidentment,
perquè és el desmantellament
d'una institució
que ha estat durant molts anys aquí,
que per aquest fet puntual
la crítica s'accentués
vers el tema
que no és el tema fonamental.
El tema fonamental
és que aquell equipament
s'ha de mantenir
perquè, com molt bé
diu el meu mestre Josep Maria,
doncs
allà hi ha d'haver
una tensió geriàtrica
perquè la societat nostra
va cap aquí.
Fede.
No, jo estic d'acord
amb el que diuen
els meus dos companys d'artúlia.
Primer,
el fet que
necessitem
centres sociosanitaris
com el de les germanetes
és un motiu de felicitat
perquè vol dir
que l'edat
de l'esperança de vida
s'ha avançat
en aquesta societat.
Si comparem una mica
l'esperança de vida
de fa 40 anys
amb la que tenim
avui actualment,
evidentment
és totalment diferent
i l'esperança de vida
de tots nosaltres
és més llarga
amb el temps.
Que ha tingut
conseqüències
paral·leles a això?
Evidentment,
una d'aquestes
conseqüències
és aquesta,
la necessitat
de crear centres
on es pugui atendre
persones d'una edat avançada.
Que vulguis que no,
també pel canvi
de societat
que hi ha hagut ara,
les famílies
tenen una forma
de viure
molt més complexa,
de molta més
ocupació
tant a l'home
com a la dona
i implica
que hi hagi centres
que puguin suplir
aquesta mancança
de temps
per poder ocupar-se
de la forma
que tothom voldria
de la gent gran.
Jo em felicito
com comentava
els meus companys
que tots els partits
polítics de l'Ajuntament
hagin arribat
a un acord
que és necessari
mantindre aquest centre
i el que haurem
de discutir ara
és en quines condicions
i qui se'n fa càrrec.
Perquè, clar,
suposo que l'administració
pública per si sola
difícilment
se'n podrà fer càrrec.
Imagino,
no ho sé,
perquè, en fi,
són uns costos
que no sé si
d'un dia per l'altre
o d'un mes per l'altre
es poden
finançar
i potser
haurem d'anar
amb una gestió
també privada
com és actualment.
Home,
jo crec que
hi ha tres coses
avui en dia
que tenen
possibilitats
fins i tot
de rendibilitat
per ser tirades
endavant.
I aquí hi ha
un representant
d'una d'aquestes
tres coses
que és el cèrfum.
Vull dir,
jo em sembla
que el cèrfum
no deu tindre dèficit.
M'ho diries tu,
però jo suposo
que d'alguna forma
és una cosa
que tots
hi hem de passar
i clientela
tard o d'hora,
més tard que d'hora
s'hi pot ser,
n'hi ha d'haver.
Home,
ara queda com més tard
com deia el Fede.
L'anterior
és
abans d'arribar
al cèrfum
a la teva institució,
l'anterior
és aquest tipus
de residències
perquè
és evident
que la gent gran
té una perspectiva
de vida
superior a la que
hi havia altres anys,
però el que cal
és afegir vida
als anys
i no anys a la vida,
perquè si només
afegim anys a la vida
i es passen malament
aquests anys...
Anys en qualitat.
Anys en qualitat,
vull dir,
afegir vida,
que tinguin una vida digna.
I l'anterior
és els serveis sanitaris,
els hospitals.
Fixem-nos
que durant molt de temps
hospitals,
residències
de sociosanitàries,
beneficències,
etcètera,
i fins i tot cementiris,
encara aquí a Tarragona,
depenien
de l'església.
Les tres coses
era l'església,
que era
l'ONG espiritual
que es cuidava
d'aquestes coses.
fa molts anys
que paguem impostos
i gràcies a Déu,
no, gràcies a Déu,
i gràcies a l'ordinador
d'Hisenda,
avui en dia
qui més qui menys
està fitxat
i d'alguna forma
l'Estat
ha de repartir
aquests impostos.
Cada vegada
es rebaixen
pressupostos
per determinats
sectors socials,
estic pensant
Ministerio de l'Ejercito,
Ministerio de la Guerra
o com se digui,
que arriba un moment
que dius
per què
si vispacem
parabèlum,
vispacem
i deixet de parabèlums.
I aleshores,
d'alguna forma,
jo em sembla
que l'Estat
s'ha de fer càrrec d'això,
però a banda
hi ha moltes residències
particulars
que viuen
i que es mantenen.
Jo no sé per què
un centre d'aquest tipus
que té clientela
a les germanetes
de les germanetes,
bueno,
a Tarragona
sempre hem dit
germanetes dels pobres
i a vegades
ens costa dir
germanetes dels pobres,
però vaja,
a les germanetes dels pobres
jo sé que hi havia
llista d'espera
gairebé
igual que hi pot haver
amb una entitat sanitària
per una operació
o per alguna cosa d'aquestes.
La gent demana
poder anar
a una residència
i Tarragona
fins per ara
està,
entre altres coses
que està mancada,
està mancada també
de centres d'aquest tipus
i aquests tipus
si hi ha clientela
d'alguna forma
es pot fer
perquè una cosa és
que les germanetes dels pobres
siguin dels pobres,
senzillament
que encara n'hi ha
tenim una casa
de transauns
tenim
seccions
de centres sanitaris
destinats
a la beneficència
també
però altra cosa
és que
una persona
que està cobrant
una pensió
aquesta pensió
li ha de poder donar
més o menys
amb una miqueta
d'ajut
i hi ha ajuts
de conselleries
de benestar
i família
etcètera
que afavoreixen
que aquella persona
pugui estar
relativament
dignament
no es tracta
d'un hotel
de cinc estrelles
ni cap cosa
de l'altre món
perquè en la vida
tampoc hi has viscut
en un hotel
de cinc estrelles
durant tota la teva vida
molts
dels que ens
envellirem
no hem estat
tota la vida
vivint
d'alto standing
però
que puguin
estar
en un lloc
on
dignament
amb el pagament
simbòlic
o no tan simbòlic
puguin
passar
els darrers anys
de la seva vida
amb aquesta dignitat
que molta gent gran
es mereix això
i molt més
Rafa
l'estat s'ha de fer càrrec?
l'estat
quan diem l'estat
vull dir les administracions públiques
les administracions públiques
han de vetllar
perquè
la institució
que s'hi fiqui allà
doni les màximes garanties
de la seva vida
el ciutadà
un bon gerent
un bon gerent
i ha de vetllar
vol dir ha de vetllar
un bon gerent
un bon gerent
un bon gerent
si hi hagués possibilitats
que l'estat
s'han fes càrrec
bueno
això és una possibilitat
però no necessàriament
ha de ser aquesta
jo també crec que
clar
que en aquests moments
de transició
en el que
com tu has dit molt bé
és que
de la nit al dia
no es poden fer
coses que
són impossibles de fer
doncs probablement
s'hauria d'anar
a un centre concertat
ho dic
perquè la xarxa social i sanitària
Santa Tegla
s'apunta
ja va sortir en el plenari
i avui
algun mitjà també ho recull
podria ser
en fi
una institució
que podria portar
doncs podria ser
vull dir
jo entenc
per això dic que et de vetllar
el que no seria de rebut
seria que en aquells terrenys
vull dir
si instal·lés una residència geriàtrica
doncs
privada del testànding
adreçada
a aquell tant percent
de la població
que podria viure
en un hotel perfectament
Fede
jo crec que ara
en la ciutat d'estar
de benestar
que parlem
i que vivim
jo crec que un dels valors
que ha de primar
és la solidaritat
tota aquesta gent
durant els seus anys
ha treballat
per aquesta societat
tota aquesta gent
ha produït
i ha pagat impostos
i ha aixecat
la ciutat
o el país
crec que ara és l'hora
que se'ls retorni aquest esforç
i és el que parlàvem abans
jo crec que ha de suposar
l'espressió econòmica mínima
per aquesta gent
que ha d'entrar
en un centre d'aquest tipus
i a partir d'aquí
potser les administracions
potser alguna entitat
haurà de fer aquest plus
aquest esforç econòmic
perquè aquesta gent
pugui tindre comú
amb aquests centres sanitaris
jo l'he dit
de Santa Tecla
em sembla que seria
una solució
molt bona
per la ciutat
en fi
ja que estem parlant
de qüestions
o d'organitzacions
o de congregacions
relacionades
d'una o altra manera
amb l'església
permeti'm un apunt
fer com un parèntesi
a la tertúlia
per no parlar
d'una qüestió
estrictament local
però com que avui
és notícia
al canvi
a la presidència
de la conferència
episcopal espanyola
i a més una notícia
d'aquelles
de portada
de tots els diaris
no sé si en volen
fer algun comentari
sobre l'elecció
del bisbe de Bilbao
considerat
una persona
molt més moderada
o molt més
entre cometes
progressista
que l'arquivisbe
de Madrid
fins ara president
de la conferència
episcopal
Antonio Maria Rouco
és una decisió
que fins i tot
ha sorprès
a més d'una
aquesta elecció
del bisbe
de Bilbao
volen fer
algun fi
algun comentari
fins i tot
des de la perspectiva
de l'església
i de Tarragona
Rafa?
segurament l'esperit
sant existeix
i ha inspirat
aquest canvi
jo crec que és bo
que s'aixi
que vei Rouco Varela
el que passa
és que tampoc
ens enganyem
la conferència
episcopal espanyola
continua a ser
amb una conferència
episcopal molt dura
que té molt poc a veure
amb la
Tarraconense
i que té molt poc a veure
amb altres sectors
progressistes
de l'església
encara continua
estant encastillada
en unes posicions
gairebé
home
i no diré
del nacionalcatolicisme
perquè això ja va passar
a la història
fa uns anys
però
Déu n'hi do
i Rouco Valera
doncs serà potser
l'expressió
més evident
d'aquesta conferència
el fet que hagi sortit
amb un vot de diferència
només
indica que
el tema
no ha estat tan clar
però si també indica
que alguna cosa comença
a canviar
l'església
i això el Josep Maria
s'ha de tensar més que jo
perquè és un especialista
però l'església
al llarg dels segles
cada pas que dona
són passos
molt lents
potser fa un pas
cada 300 anys
el que passa
és que són imparables
no sé
algun comentari més
Josep Maria
Fede
com ho veuen
poquet a poquet
es van canviant les coses
poquet a poquet
els canvis forts
poden trastocar
mireu que en la història
a vegades
l'església ha anat
pel davant de la societat
en molts aspectes
època medieval
aquí tenim
monestirs
sis tercents
que han sigut
veritables
màquines de tren
que han
tirat dels vagons
de la societat
durant bona part
de l'edat mitja
en el Renaixement
també hi ha hagut moments
en què l'església
ha tirat endavant
després hi ha hagut
contrarreformes
hi ha hagut moments
tristos
més o menys
de l'església
a l'edat mitja
també hi havia moments
tristos de l'església
i hem de pensar
que l'església
és una institució divina
i que els homes
hi fan alguna cosa
i a vegades
les espatllen
un vot
és molt significatiu
vol dir que
la cosa no està
massa clara
a nivell de
tot el
tot l'estat espanyol
jo no sé
si els vots
són secrets
com amb un conclavé
papal
però
a mi m'agradaria
saber
quins van ser
els diferents partits
que es van muntar
dins d'aquesta església
dins d'aquesta conferència
per arribar
a aquesta nominació
alguns diuen
que els bisbes catalans
i bascos
van votar clarament
al bisbe
això és el que pensem
tots
però no sé
fins a quin punt
es pot respondre
perquè també hi ha
línies
i línies
dins de l'església
de la terraconexia
els bisos catalans
és com deia
a veure
qualsevol
entitat d'aquest tipus
o d'aquestes magnituds
ha de tenir
diferents tipus d'opinions
i diferents línies
de pensament
seria molt
jo crec que molt dolent
que tothom pensés igual
el que passa
que és el que comentàvem
jo crec que l'església
durant un temps
va marcar
la pauta de la societat
i va marcar
per on
bàsicament
es marcava directrius
que podien seguir-se
a major amplitud
en anys passats
ara potser ha canviat això
és l'església
que està intentant
acomodar la societat
no com passava abans
que la societat
s'acomodava
a les directrius
de l'església
i potser ve per aquí
el canvi
potser aquestes persones
que fins ara
estaven al capdavant
no han sabut fer
aquest esforç
d'apropament
aquest esforç
d'acomodar-se
a les noves inquietuds
de la societat
que jo no
no dir ni
siguin millors
ni pitjors
i segurament
que alguns dels raonaments
que fa l'església
són molt correctes
i potser alguns
s'hauran de modificar
i crec que potser
el canvi ve per aquí
de vegades és difícil
però l'església va molt
pel darrere
de la societat actual
de la nostra
de la més propera
en teoria no
en teoria no
perquè tenim
un concili
Vaticà II
que va marcar
una pauta
molt clara
avançada
que té 40 anys
que ja té 40 anys
però avançada
però que encara
no s'ha portat
a termini
absolutament
i més properament
nosaltres tenim
el concili
de la Tarragorense
que no té 40 anys
que deu tindre
10 anys
ja fa
els anys passen de pressa
que també
costa de portar-lo
a terme
perquè són
molts anys
d'un bagatge
d'una rèmora
que es porta
al darrere
que això costa
trencar amb la societat
i a vegades
l'església
ha de tindre
molta més
mà esquerra
de donar
una passa endavant
sense esborrar
totes les passes
que hi puguin haver
al darrere
o paral·leles
que vagin
per un altre camí
l'Evangeli és un
això està clar
hi ha una línia
molt clara
l'Evangeli
però les interpretacions
d'aquest Evangeli
de vegades
són diferents
i s'ha d'anar
i s'ha d'anar
molt amb compte
a l'hora
de decidir coses
perquè
quan se va voler
aplicar
el Consell
Vaticà II
hi va haver
una davallada
enorme
d'entre cometes
pietat
religiosa
esperit
religiosa
etcètera
i aleshores
es va haver de fer
una altra vegada
una miqueta
de marxa enrere
perquè es veia
que era difícil
adaptar-se
és molt complex
molt complex
una cosa
per acabar amb
és
hi ha temes delicats
dins de l'Església
clar
són els temes
de sempre
salivats
el ponteloponcelo
famós
avortaments
el tema
que tenim
sobre la taula
ara
aquí a Espanya
matrimonis
més o menys
anomenats matrimonis
entre persones
del mateix sexe
són qüestions
que la societat
sí que va per aquí
però està clar
l'Església
és una entitat
que davant de
segons quines
coses
té el seu
parer
i si la societat
va per aquí
costa molt
canviar aquest parer
si és que l'ha de canviar
que jo dubto
que hi hagi
uns determinats
valors
i parers
que s'hagin
d'adaptar
a com va la societat
a vegades
doncs la societat
va per un camí
que potser
no és el més bo
i sempre és
el tema
clàssic
les majories
guanyen
però potser
no tenen raó
i clar
ens trobem
amb el que ens trobem
no
tu que reflexos
molt breus
vull dir
quan diuen la societat
què estem dient
de què parlem
perquè clar
la mateixa societat
no té clar
la mateixa postura
en els mateixos temes
el tema de l'avortament
és un tema que socialment
provoca divisió
i provoca divisió
no només en l'església
i provoca divisió
al Parlament
i provoca divisió
al carrer
i provoca divisió
inclús a les famílies
per tant
no sempre
la societat
va per el mateix camí
i quan parlem d'església
doncs bueno
pensem
a part del concepte
generà
i que l'església
és la comunitat
de fidels
jo penso
en un bisbe
que és
Casaldàliga
i puc pensar
en un bisbe
que es diu
Ratzinger
bé
els dos són bisbes
però Casaldàliga
al Brasil
a Sudamènica
amb una societat
molt diferent
de la societat nostra
sí, sí
però també és església
i a l'altre
el Vaticà
vull dir
amb allò
com era allò
Santa Xità Vaticana
o les matrículas del Vaticà
que els romans
fan tota la broma
que la
la conclusió
és que l'església
és molt plural
molt plural
encara que s'imposin
unes determinades idees
exactament
i amb les pròpies contradiccions
que tots en tenim
en fi
deixem aquesta qüestió
parlem d'altres temes
ahir era el dia internacional
de la dona
algú ja ho apuntava
cada 8 de març
es parla d'aquestes qüestions
cada 8 de març
hi ha iniciatives institucionals
els partits polítics
els sindicats
cada 8 de març
es parla
de la discriminació
de la dona
en alguns aspectes
en fi
cada 8 de març
sembla que només
un cop a l'any
tenen sentit
mantenir
aquest tipus
d'activitats
un cop a l'any
o realment
això
cada cop va a menys
perquè justament
la resta de l'any
el conjunt de la societat
se'n preocupa
d'intentar pal·liar
aquestes
suposades
i evidents
en alguns casos
discriminacions
com ho veuen?
home jo crec que
això ha canviat
i hi ha positiu
és evident que en els últims anys
la situació de la dona
professionalment
és molt diferent
de la que podia
tenir fa
no tant de temps
fa unes quantes dècades
i això progressivament
ha d'anar canviant
jo
el fet que el dia 8 de març
es realitzin actes
de
reafirmar aquesta idea
em sembla tot correcte
sempre i quan
no es caguin en friabilitat
sempre i quan
siguin actes
que realment
reconeguin
la condició
de la dona
però crec que
aquests actes
hi haurà un moment
que potser
hi seran de tenir sentit
en el moment
que es produeixi
aquesta equiparació
que potser encara
estem una mica lluny
possiblement encara no
hagin assolit
l'equiparació
normal entre home i dona
però en definitiva
jo crec que
anem pel bon camí
que es prenen les mesures
necessàries
perquè això passi
i crec que
a poc a poc
amb el temps
això anem pal·liant
fins que no se sol·leixi
la plena igualtat
cal anar recordant-ho
però plena plena
n'hi haurà
alguna vegada?
esperem que sí
esperem que sí
l'any 1932
fa 70 anys
es va aconseguir
que les dones
casades
poguessin concebre
la seva nacionalitat
encara que es creixin
en un estranger
no fa ni 50 anys
es va aconseguir
que els fills
il·legítims
també fossin considerats
amb els mateixos
trescles de les dones
i jo que vaig militar
a l'UGT
des de fa molts anys
jo encara recordo
que la dona
casada
per poder treballar
necessitava permís
del marit
i d'això
no fa
25 anys
és a dir
la societat evoluciona
segurament molt ràpida
però encara hi ha
moltes desigualtats
que s'han de corregir
i les generacions joves
se'ls ha d'explicar
que aquesta lluita
no ha estat una lluita fàcil
i que moltes dones
han deixat la pell pel camí
i també molts homes
Lluís de Maria
Sí, jo soc partidari
recordi
recordi
perquè
de vegades
hi ha frases
d'aquelles lapidàries
tornarem a lluitar
tornarem a patir
tornarem a vèncer
i cal recordar-ho
moltes vegades
perquè s'ha de seguir lluitant
evidentment
és una llàstima
que s'hagi de seguir patint
però s'ha d'arribar a vèncer
d'alguna forma
i potser
el que li toca més
que li recordin
és a mi mateix
també
torno a l'ho d'abans
els que tenim una determinada edat
hem tingut una formació
molt errada
en aquest sentit
en el sentit de la igualtat
les persones
d'una determinada edat
se'ns ha educat
d'una forma
en què nens i nenes
no érem iguals
I l'educació és bàsica
perquè a més avui
que els tres contartulis
tenen alguna cosa a veure
Això és evident
si veien un home
o un noi
amb una escombra a la mà
passant l'escombra per casa
la pròpia mare
de vegades
era la primera
que li prenia l'escombra
perquè no l'agafessin
per una cosa que no era
quan escombra
amb una casa
o ajudar
amb les tasques domèstiques
avui en dia
és la cosa més normal
i natural
entre la joventut
entre les generacions
que pugen
i el fet de conviure
amb dones
amb un centre de treball
que tingui
la mateixa categoria
que té un
doncs
és normal
no sé per què
el cap de personal
o el cap de secció
ha de ser un home
per allò
d'aquest masclisme
que fins i tot
està en la llengua
vull dir
la pròpia llengua
hi ha tot un masclisme
a l'hora de posar masculins
o femenins
però
a igual nivell professional
que el que comentava
ara el Josep Maria
la majoria de vegades
i així ho demostren
estudis i estadístiques
la dona cobra menys
per tant tenim aquí
una discriminació
però fixa-t'hi
que és qüestió cultural
també
nosaltres que estem
en centres d'ensenyament
universitats
instituts
etc
allí ho tenim plenament assumit
vull dir
jo no tinc cap inconvenient
que la meva degana
sigui una degana
el meu cap de departament
sigui una senyora
però amb tot
agafem qualsevol institució
començant pel mateix govern
i veiem els llocs
que estan dedicats
les dones
fins i tot
per aquest procés
que hi ha
d'alguna trava
i deu haver
consells d'administració
en presència femenina
la lluita que han de fer
les dones
que es dediquen a l'empresa
per tirar endavant l'empresa
i la societat encara
que li falta
aquesta mentalització
d'acceptar plenament
vull dir
que som iguals
en tots els aspectes
perquè vull dir
una senyora
pot portar un taxi
pot portar un camión
i pot realitzar
allò que abans deien
tasques pròpies
del sexo fuerte
vull dir
això del sexo fuerte
jo dic ara
reivindicant
el paper de la dona
portar una família
fins i tot
una mestressa de casa
desenvolupa
una tasca
al cap del dia
que això
és d'una fortalesa enorme
una capacitat empresarial
enorme
vull dir
moltes mestresses de casa
haurien de ser
doctor honoris causa
amb ciències econòmiques
ciències empresarials
i no sé quantes coses
és un bon
ciències de la llar
vull dir
és un bon aprenentatge
per ser gerent
d'una empresa
per exemple
però és que
és evident
és evident
a banda
del que han de fer
miracles
per arribar al final de mes
moltes vegades
vull dir
això
és un reconeixement
que ho veiem tots plegats
però malgrat aquest reconeixement
que ja ho veiem
i que ens n'adonem
sempre hi ha aquesta cosa
de minusvalorar
allò de
com
passa
exactament igual
de vegades
i això també
fa
torno enrere
amb la gent gran
el fet
que una persona
sigui gran
que ja no valgui
aquella persona
pot tindre uns valors
importantíssims
encara
i pot tindre
una rendibilitat
pel país enorme
i a vegades
quan diem això
tercera edat
la tercera
a la gent gran
no els agrada
que els digui
tercera edat
són grans
i prou
a veure
Rafa i Fede
per tema d'hora
discriminacions
laborals
econòmiques
salarials
jo
una frase
d'una ministra
una exministra francesa
la igualtat
d'home i dona
s'aconseguirà
quan una dona mediocre
arribi a ser ministre
com molts homes
mediocres
han arribat a ser ministres
evidentment
jo
a més
és que és un
jo només
permeteu-me dons
una cosa
arran d'aquesta frase
però serveixen
per la igualtat
o me dona
mesures com la
de l'actual govern espanyol
de tenir
vuit ministres
dones
vuit ministres
homes
aquests gestos
serveixen d'alguna cosa
o són molt
de cara a la galeria
és un gest
és un símbol
de vegades
dóna resultat
però
no deixa de ser un gest
perquè
definats com deia Josep Maria
probablement en el govern
o en la política
o en l'ensenyament
siguin els llocs
en què la igualtat
està més aconseguida
la discriminació
no es produeix
a la funció pública
que està molt regulada
la discriminació
es produeix
a l'empresa privada
que és la que no està regulada
o que està regulada
per altres condicions
de mercat
jo només
em guio
per la Constitució
espanyola
que diu
que l'article 14
és un dret
reconegut
constitucionalment
la igualtat
i la igualtat
de sexes
amb la qual
si
la carta magna
d'aquests estats
està dient això
ho han de complir
per això
està molt llit
d'aconseguir-se
o no?
home
jo crec que la
plana igualtat
evidentment
no s'ha assolit
i que trigarem
uns anys
a no assolir-se
però
a mi em preocuparia
si no es prenguessin
les mesures per fer-ho
jo del que estic veient
és que en els darrers anys
però sí que s'estan prenent
les mesures
amb gestos
sense gestos
amb eficàcia
amb realitats
però almenys
anem per aquest camí
el preocupant seria
que es tanquéssim en banda
que s'haguessin en quilosat
en una tradició
en una cultura
que existia abans
i que no es prenguessin
les mesures
per canviar-ho
jo crec que això sí
ens podem felicitar
com a societat
que almenys
estem pel bon camí
en aquests casos
digues
digues
jo tinc consellera d'educació
és la segona
el que passa
que a vegades
també sembla
que les dones
s'hagin de dedicar
a determinades qüestions
educació
cultura
serveis socials
també tenim
la vicepresidenta
primera del ministre
del govern espanyol
també és una dona
però això era abans
vull dir
hi ha un company
de la universitat
que ens va dir un dia
la frase també
que d'aquí uns anys
no hi haurà metges
perquè tots seran
metgesses
i fa uns anys
o jutges
fiscals
i companyia
perquè fa uns anys
eren allò
professions
que semblaven
d'home
masculí
però està clar
això va canviant
i va canviant
en el moment
en què
potser un pacient
anava a escollir
un metge
i es veia
que hi havia
un llistat
de 10 homes
i una dona
i potser la pobra dona
quedava una miqueta
al marge
i no
avui en dia
ja quan escolleixes metge
tant te fa
que sigui home o dona
tal que sigui
un professional
que sàpiga
fer el seu ofici
el que deies
és que en determinats nivells
professionals
això ja està
més o menys assolit
inclús hi ha un percentatge
de dones més elevat
que de dones
perquè si parlem
de l'administració de justícia
i féssim un repàs
dels jutjats de Tarragona
que passa és que falta
estendre a pujar
altres sectors socials
evidentment
però si féssim un repàs
dels jutjats de Tarragona
amb titulars dels jutjats
la majoria són dones
senyors
acabem la tertulia
no hi ha temps
per més
hem recordat també
que ahir se celebrava
el dia internacional
de la dona avui amb Rafa Muñoz
Fede Dan i Josep Maria Sabatevo
s'han compartit
aquesta mitja hora
per comentar l'actualitat del dia
gràcies
que vagi molt bé
i fins la propera
bon dia
gràcies
gràcies
gràcies