Fins demà!
Com cada setmana, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
ens conem en salut en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Avui ens acompanya l'epidemiòloga, la doctora Cinta Daufí.
Cinta, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Aviam, ja ho vam avisar, que l'última setmana de l'any
parlaríem de la llei del tabac.
De fet, és un dels temes dels quals se n'estan fent ressò
més mitjans de comunicació i d'una forma absolutament intensa.
En determinats espais, en determinats mitjans,
deixen pas a la polèmica.
D'altres opten per la informació ampliada, detallada,
perquè tothom sàpiga quins són els seus drets
i els seus deures en aquesta matèria.
La llei entra en vigor a les 12 de la nit del dia 1.
Fins i tot hi ha qui diu...
La nit de cap d'any, què?
Home, la ministra ahir feia una mica de broma.
Cinta, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Feia una mica de broma.
Home, no anirem a les 12 i un minut amb un inspector
per a cadascun dels locals on s'estigui celebrant el cap d'any.
Potser alguns ens entraran la darrera cigarreta,
aquella nit de cap d'any.
Seria una bona decisió.
Seria una bona decisió.
Bé, jo voldria, com a...
Jo, com a professional de la salut pública,
puc dir que estic molt satisfeta,
perquè a partir de l'1 de gener del 2006,
aquest país serà un país una mica més saludable
i on la salut de les persones estarà més protegida.
I crec que això és un motiu per estar satisfet.
Perquè, de fet, aquest és l'ànim de la llei.
Hauríem d'entendre que aquesta és una llei
que està feta per protegir la salut de les persones.
I ho diu així a la introducció.
Vull dir que, clar, estos...
Bueno, estos dies, des que es va començar,
ja fa uns quants mesos, no?
Que es va parlant de tot això.
Clar, entrarà en vigor la llei.
I clar, una sent una mica de tot, no?
Pels mitjans de comunicació.
Bueno, hi ha...
Però a vegades, sense certes opinions,
com si aquí l'únic que pretengués el govern
fos fastidiar a la gent, no?
Quan, de fet, és una llei
que jo diria que serà una de les més avançades d'Europa.
És que hi ha qui s'ho pren com una creuada,
i no és això.
No, no, no.
Estem parlant de protegir la salut de les persones.
Estem parlant de protegir la salut de les persones,
de protegir la salut dels no fumadors,
que recordem que els no fumadors són la majoria.
Vull dir, lo normal és no fumar,
i també amb l'ànim de protegir la salut dels fumadors,
de protegir-los una mica d'ells mateixos.
També comentar que el tema del tabac,
amb la nostra societat,
és un hàbit que té un arrelament social molt intens i molt important.
Clar, entenem que canviar coses d'aquest tipus
és complex i difícil,
i la gent se resisteix.
La resistència al canvi és una cosa normal.
Ha passat sempre, eh?
Sempre, sigui del signe que sigui el canvi.
Tots els canvis impliquen aquesta resistència prèvia
de la col·lectivitat,
independentment del que individualment cadascú faci, no?
Però bé, tenint en compte això,
s'ha de tirar endavant.
Jo penso que la ministra,
la ministra Salgado,
aquesta dona que té un aire com a dona una mica fràgil,
però penso que ha sigut molt valenta
de tirar endavant aquesta llei, no?
Cinta, no ho havíem previst,
però si et sembla,
tenim una trucada d'algú que vol participar.
Saludem aquesta persona i, en tot cas,
no sabem ben bé si és una opinió,
si és una pregunta, en tot cas demanem brevetat, això sí,
perquè, com dèiem,
sempre estem oberts a la participació dels oients
i no voldríem retallar aquesta participació
que sempre convidem,
però tampoc no que s'allargués excessivament.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem, sisplau?
En Francesc.
Francesc, què més?
Francesc.
Bé, Francesc,
és una opinió o és una pregunta?
És una opinió i una reflexió.
Bé, doncs jo, això sí,
li demanaria moltíssima brevetat,
si és tan amable, eh?
Seré molt brev.
Escolti,
què passaria amb les famílies
que fumen a casa
i amb nens petits i grans?
Bé, és una pregunta, molt bé.
I això qui ho controla
com se controla
i si se penalitza, com?
I la reflexió quina seria?
A veure,
potser perquè fa el que resum
les coses que passen,
però a la llarga
el millor no es veu
i ja es aguanta.
Bé, doncs, Francesc,
de totes maneres
el sou arriba
amb una certa dificultat,
però aquesta primera pregunta
doncs queda clar.
Suposo que hi ha moltes persones
que s'ho han plantejat.
Gràcies, Francesc,
per la seva intervenció.
Bé, adéu.
Bon dia, adeu-siau.
Bé, què passa?
Doncs que això és un tema
absolutament personal.
No posarem la policia a casa, eh?
Sí, sí.
Això està dins de l'àmbit privat.
No tot és sancionar,
sinó també és educar.
A veure,
la llei deixa molt clar
en quins espais,
perquè un dels punts forts
de la llei
és tota la política
d'espais lliures de fum,
no?
I està completament llistat
i normativitzat
als llocs
en què no es pot fumar.
Evidentment,
l'àmbit familiar
no entra.
A casa seva,
cadascú pot fer
el que li sembla bé.
Fins i tot coses
que estan penades per la llei,
però que si no se saben
i no hi ha una denúncia,
doncs, òbviament,
i no estem equiparant això,
però, clar,
el que pugui passar
dins de la intimitat
de les persones,
hi ha tota una
legislació
que protegeix
la intimitat
de les persones
a casa seva.
A casa seva.
Però, a veure,
perquè un pare de família
fuma a casa seva,
evidentment,
ningú anirà...
O al cotxe,
amb les finestretes tancades,
com observem,
els semàfors,
per exemple.
No hi ha cap sanció.
Ara,
el que sí que promou
o que té en compte la llei
en un altre apartat
en tot el que seran
polítiques de prevenció,
promoció,
educació per a la salut,
és que avui en dia
se sap
que els nens,
fills de pares fumadors,
és a dir,
que a casa seva
viuen i respiren,
que són fumadors passius,
tenen més incidència
de malalties respiratòries
o titis,
tenen més probabilitats
d'estar ingressats
per a una malaltia respiratòria,
vol dir que realment
tot això
té una incidència important
en la salut dels nens.
Clar,
el que és important
és que els pares
sàpiguen això,
vol dir que els pares
estiguen informats
que pel fet
que ells fumen
o que els nens
a casa,
al cotxe,
respiren un ambient
carregat de fum,
això realment
no és inocuo
per als nens.
No ens podem tapar
els veus.
No, no,
als nens els passa res.
Sense embuts.
Aquestes alçades
vols dir que
tots no tenim assumit
i sabem
que el tabac
perjudica la salut
de les persones
que fumen
i les que les envolten?
Això ho sabem.
Bé,
una altra cosa
és que ho reconeguem o no,
però ho sabem.
I després una altra cosa
és que saber,
moltes vegades pensem
que pel mero fet
de saber
de tenir una informació
d'una cosa
actuarem en conseqüència
i no hi ha res
més lluny de la realitat.
Nosaltres podem estar
perfectament informats
de moltes coses
i actuem de manera
completament contrària.
però a veure
que estiguin tranquils
els oients,
de tots modus
a mi em consta
perquè hi ha gent
que t'ho comenta
i diu
jo sóc fumador
però a casa
no fumo mai
i si he de fer una cigarrer
també em vaig al balcó
perquè els nens
patatí i patatant.
Bé,
hi ha gent que n'és conscient
però que la gent
tingui clar
que no li pot caure
cap sanció
per fumar
a casa seva.
Si voleu
podem repassar una miqueta
el que diu la llei
sobre els espais
lliures de fum.
Parla de fumar
fora de casa
a l'interior
de l'habitatge
de cadascú
òbviament
la llei
no diu res.
No, no,
no diu res.
És lògic que no digui res.
No diu res.
La llei contempla
com a espais lliures de fum
els espais de treball.
Llavors,
la llei distingís
dos tipus de llocs.
Llocs on hi ha
la prohibició absoluta
de fumar
és a dir
que ni tan sols
poden haver
espais reservats
per a fumadors
i llocs
on hi ha prohibició
de fumar
però que es poden habilitar
espais per a fumadors.
Que això ja és decisió
de l'empresa.
Sí.
I això ho dissa
a la decisió
dels responsables
de l'empresa
o del lloc.
Un exemple de llocs
han d'estar
absolutament prohibit
fumar
és a dir
que no pot haver
ni tan sols
espais per a fumadors
són els establiments sanitaris
i els establiments educatius.
Escoles,
independentment
de l'edat
de les persones
que s'eduquen
és a dir
que les facultats
les universitats
els col·legis
els instituts
han de ser llocs
lliures
de fum
totalment.
Sí, però Cinta
jo tinc
em penso
si m'equivoco
tu em corregiràs
també parla
d'instal·lacions esportives
cobertes
és obvi
i centres comercials.
Sí, els centres comercials
que déu-n'hi-do
si la gent fuma
els centres comercials.
Un no té més
que olorar la roba
quan torna a casa
després d'estar
clar, perquè és un espai
tancat
un centre comercial
és un espai tancat
és a dir, que a la que tu
et passes allà
unes hores comprant
quan tornes a casa
és com si t'haguessis fumat
una o dos cigarretes
i no teniu més
que fer la prova
d'olorar-vos la roba
i el cabell
tot allò
és la nicotina
el CO
i totes les substàncies
cancerígenes.
Si voleu
després farem esment
de què passa
als bars i restaurants
que estan dins
dels locals comercials.
També comentar
que hi ha una excepció
als establiments sanitaris
l'única excepció
als establiments sanitaris
on es poden habilitar
són esperafumadors
amb els centres psiquiàtrics.
És l'única excepció
que contempla la llei
i clar
I quina explicació
l'explicació que dona
és perquè són malalts
a vegades
lo suficientment complexos
i amb problemes
de personalitat
importants
d'ansietats
i clar
i només falta
afegir això
llavors
no vol dir
que es pugui fumar
vol dir
que als establiments
psiquiàtrics
es pot habilitar
una zona
una zona
també específica
es pot obligar
o és opcional
també?
Bueno, això
no, no
això és a decisió
de la direcció del centre
és a dir
que si la direcció del centre
diu
doncs bueno
mira, saps què
agafarem aquesta petita
també explica molt bé
la llei
com han de ser
les zones de fumadors
l'espai que han de tenir
han de ser llocs ventilats
fora que ho veigui
la resta
és un lloc
més o menys apartat
poden decidir
els establiments psiquiàtrics
on s'atenen mal
els psiquiàtrics
de tenir reservada
una zona
per a fumadors
atenció
per als pacients
no per als treballadors
eh
jo sé
si voleu algun dia parlar
que a l'institut Pere Mata
estan treballant també
per ser declarats
zona
hospital
lliure de fum
com a la xarxa
com a la xarxa
i com la resta d'hospitals
i bueno
que estan
que estan valorant
aquest tipus d'estratègies
eh
de què fer
el que passa
que l'hospital
el Pere Mata
l'hospital psiquiàtric
Pere Mata
ho tenen relativament fàcil
perquè si algú coneix
tots són pavellons
és a dir
que hi ha molt espai exterior
i la gent
se mou molt
d'un pavelló a l'altre
i és com un petit poble
però que
també estan treballant
amb tot això
de lo que és
clar
allí tenen l'avantatge
que allò és com un espai tancat
i lo que és la regulació
de la venda
que això si vol
també és una cosa
que està molt regulada
on se pot vendre tabac
la publicitat
la publicitat del tabac
això també he de dir
que és una molt bona notícia
clar però fixa't
Cinta
deixa'm fer una miqueta
allò de
sí sí
fes de dolenta
la publicitat del tabac
hi ha establiments
d'hostaleria
que se'ls dona una moratòria
de vuit mesos
si no vaig equivocada
per adaptar les seves instal·lacions
en el cas que decideixin
més de cent metres quadrats
dedicar un espai
a fumadors
i a les grans empreses
aquestes
de l'automòbil
del tabac
i tot plegat
a una moratòria
molt més àmplia
per anar eliminant
la publicitat del tabac
clar aquí anem a parar
sempre allò de David i Goliat
el més feble
és el que comença
a veure
jo ara demanaria
a la gent
que intenti pensar
què són
i com funcionen
els grans multinacionals
tabaqueres
que no són
ni molt menys
ONG
és que l'únic que pretenen
és que la gent
tingui la llibertat
de poder
però hi ha qui reclama
que la llei fos més dura
amb ells
que no pas
amb aquests perits empresaris
hauria de ser
molt més dura
de tots modos
penseu que això
per la quantitat
de mils de milions
d'euros
que mou cada any
tot el tema
del negoci
de la Fórmula 1
que és l'últim reducte
que els queda
perquè si veieu
amb el tema
de les motos
ja es va eliminar
i ja va ser
una gran victòria
i la gent diia
oh, se carregaran
les curses de motos
bueno
ha desaparegut la publicitat
i aquí no ha passat res
se continuen fent
curses de motos
i tot això
i amb el món
de la Fórmula 1
jo crec que a la llarga
anirà desapareixent
la publicitat
i tampoc passarà res
ja s'espavilaran
i trobaran
altres mitjans
clar, el dubte
que queda ara és
i això també és una reflexió
que es fa molta gent
diu bé
tots aquells mills de milions
que gastaven fins ara
les companyies
tabaqueres
tabaqueres en publicitat
vull dir perquè penseu
que això era
era una barbaritat
el que gasten
les companyies
tabaqueres en publicitat
en què se ho gastaran
a partir d'ara
se quedaran
amb els braços creuats
d'entrada
s'elvira
que amb l'entrada
en vigor d'aquesta llei
en principi
hi haurà una caiguda
del 10%
de la venda del tabac
perquè moltíssimes persones
han dit ja
que abandonaran l'hàbit
sí
penseu que hi ha molta gent
i això és una cosa
que s'avisa
a les consultes
d'atenció primària
s'ha vist un augment
de les demandes
per deixar de fumar
molta gent acudia
al seu metge de capçalera
dient oh
és com que la meva empresa
a partir de l'UDGN
ja no es podrà fumar
doncs bueno
jo ja vull deixar-ho
per anar-me preparant
i això és una bona notícia
vull dir
perquè està demostrant
que l'esperit de la llei
que era
a veure
la llei se fa
per protegir la salut
dels no fumadors
i per disminuir
la prevalença de fumadors
en la població general
perquè s'ha vist
que és una bona estratègia
aquesta estratègia
de les polítiques
dels espais lliures de fum
és una bona estratègia
en principi
que es venga menys tabac
i que la venda de tabac
caigui
és una molt bona notícia
per a la salut pública
però el que tu deies
les grans multinacionals
no es quedaran de braços plegats?
no
jo penso que aquesta gent
clar
jo no sé
si ja se ho veuen vindre
que això és una cosa
és un camí sense retorn
vol dir
això és un camí
que ja no té tornada
és passito a passito
poquet a poquet
poquet a poquet
se van aconseguint
se van aconseguint
aquestes fites
vol dir poquet a poquet
els països desenvolupats
se van posant
per endavant
la salut dels ciutadans
cada vegada
això és més important
que el negoci
de les multinacionals
cosa que durant molts anys
no havia estat així
però s'han trobant
el seu mercat
de mica en mica
i un mercat
en el qual no hi ha tanta regulació
i on no hi ha normes
i on Déu-n'hi-do
el problema és que
clar
què fan
les grans multinacionals
tabaqueres
doncs ara s'estan expandint
pel tercer món
per exemple
penseu que la Xina
que és un mercat potencial
impressionant
doncs
ara parlo de memòria
però no sé si la prevalença
de fumadors
és d'un 40%
de la població
i es augmenten
a l'Amèrica Llatina
en edats cada cop més
cada cop més
clar
són països
que estan desprotegits
en el sentit legislatiu
vull dir que encara no tenen
per què?
doncs perquè
probablement
tenen altres problemes
més importants
que anar legislant
tot això
però suposo que pel temps
arribarà
una cosa que jo he sentit
molt
últimament
quan se parlava
de la llei
40%
perdona
sí, sí
a la Xina
la prevalença
de fumadors
és una cosa esgarrifosa
clar
a tots penseu
el que és la població
de la Xina
això en milions de persones
és moltíssim
amb la mentalitat
d'aquestes companyies
vull dir que no veuen
persones
sinó que veuen consumidors
i veuen mercats
veuen fumadors
i fumadores
veuen mercats
clar
el mercat xinès
és un mercat impressionant
però clar
suposo que els xinesos
que no són tontos
que no són tontos
arribarà un moment
que això també
ho hauran de frenar
d'alguna manera
però us comentava
que una qüestió
que sortia molt últimament
i comentat
no per
sinó comentat
per tertulians
suposadament
gent entesa
si el tabac
és tan dolent
per què no el prohibeixen
prohibició absoluta
de la venda
de la fabricació
i de la distribució
de tabac
i ja està
i s'ha acabat el problema
així també prohibiríem
l'alcohol
productes que ens poden
donar colesterol
i moltes coses més
jo penso que això
seria molt pitjor
molt pitjor
això
seria passar-ho a la clandestinitat
clar
vol dir
estar ara
primera
seria passar
un producte
sobre el que ara
se té un mínim control
a la clandestinitat
el qual vol dir
que ja no es podria controlar
ni el que portaria
el tabac
ni res
donaria
una força
a les màfies
un mercat negre
una delinqüència
imaginem
jo és que penso
que seria una cosa
horrorosa
vol dir
només l'experiment
que es va fer
amb el de la llei xec
als Estats Units
ja dona lloc a pensar
que evidentment
aquestes polítiques
de prohibicions absoluta
no serveixen per a res
quin és el camí?
jo crec que el camí
és un camí
més lent
més de poc a poc
d'anar consolidant
lleis
vull dir
a través de lleis
que no prohibeixen
però que regulen
i però que a poc a poc
tot això va generant
un cert rebuig social
és a dir
una cosa que fins ara
se considerava
com a normal
a poc a poc
va entrant dins
de l'or anormal
d'aquí una temporada
el normal
serà entrar a un restaurant
i que sigui lliure de funció
això serà normal
el normal
pugui ser
anar a prendre una copa
amb els amics
i tornar a casa
sense que la roba
et faci pudor de fum
sense els ulls vermells
sense que et piqui la gola
i sense haver empassat
l'equivalent
a 3 o 4 cigarretes
això serà
el normal
la qüestió
la qüestió
és que aquestes lleis
van consolidant
com a conductes
i com a
com a conductes
socialment
acceptades
el que són
conductes
més saludables
atenció
sense que tot això
vulgui dir
com sempre
ni perseguir
ni estigmatitzar
els fumadors
això s'ha de mirar
per les dues bandes
d'una banda
aquells no fumadors
que van amb una bandera
com si diguéssim
i després aquells fumadors
que diuen
doncs si es pensen
que podran anar amb mi
clar
no hem d'arribar mai
a aquests extrems
ni per una
ni per l'altra banda
insistim en l'esperit
de la llei
és protegir
la salut general
de les persones
és una llei
de protecció
de la salut
i jo crec que com a tal
el fumador pot trobar
el seu espai
per fumar
si ho desitja
en us de la seva
llibertat individual
evidentment
una altra cosa
que també contempla
la llei
i que pot ser
aquí sí que hauríem
de dir
que és una llestima
és que contempla
tota la part
que es donarà
molta importància
sobretot a nivell
de l'atenció primària
per facilitar
el màxim
que la gent
que vulgui deixar
l'hàbit
el pugui deixar
el que ha quedat
així una mica penjat
és el tema
del finançament
dels tractaments
per a deixar de fumar
que sembla que al final
no es finançaran
almenys de moment
qui està en contra
argumenta
que és més car
el tabac
que consumeix un fumador
que no pas
el que costa un tractament
no, no, això és veritat
i això és veritat
això són números
això de més cal que un
et costa sent
un tractament antitabac
que et costa 200
el que fumàs
al cap del mes
i més tenint en compte
que amb la
bueno
aquestes marques de tabac
de baix preu
que havien sortit
a l'últimament
tot això
la llei també regula
el preu mínim
és a dir
que no podran haver
no podran haver
paquets de tabac
com ara que valguin
un euro
per tant s'encareix el preu
el preu del tabac
s'encarirà
perquè hi haurà
un preu mínim
ja sabem
que un dia vam comentar
que
a nivell del que són
polítiques
què és el que funciona
vull dir
què és el que s'ha vist
que funciona
a un país
perquè disminuïa
el nombre de fumadors
però hi ha dos coses
fonamentals
una
el preu
el preu
del paquet de tabac
això és fonamental
com més car
és el paquet de tabac
menys fuma la gent
i un altre
no s'ho podran pagar
i sobretot
tot això
és importantíssim
el preu
del paquet de tabac
perquè els joves
no comencen a fumar
com més car
és un paquet de tabac
més disminueix
la
la incidència
de tabac
de tabaquisme
amb els joves
se fa més difícil
que la gent jove
comenci a fumar
a tall de curiositat
es prohibeix fumar
òbviament
en ascensors
cabines telefòniques
queixos automàtics
transports
tal com comentaves
el tema
dels centres psiquiàtrics
que contempla
aquesta possibilitat
també ho contempla
en els centres penitenciaris
també
també és un dels llocs
en què està contemplat
que
se cree
això no vol dir
que es podrà fumar
tota la presó
sinó que s'habilitaran
espais
això suposo
que s'haurà de decidir
suposo
que això quedarà
a decisió
del cap
de la presó
tal espai
serà l'espai
habilitat
per què la gent
pugui fumar
jo entenc
que aquesta mesura
està feta
suposo
que hi ha llocs
on ja hi ha
una conflictivitat
i una tensió
important
i només fa falta
afegir-hi això
suposo
que tothom pot entendre
que no és el mateix
un centre penitenciari
que una oficina bancària
efectes
que la gent
deixi de fumar
també dona
molta importància
els llocs
ens està atenent
directament
al públic
no es podrà fumar
a veure
jo no sé
com a usuaris
de certs serveis
però la veritat
és que
anar a certs establiments
i la persona
que t'està atenent
estiga amb el cigarrer
a la boca
dona una molt mala imatge
del servei
que està rebent
això estarà prohibit
el que jo no acabo
d'entendre
Cinta
com ho farem
això?
farem un cos
d'inspectors
de no sé quants milions
de persones
que aniran seguint
els fumadors
per veure si fumen
o no fumen
perquè clar
és que hem d'anar
denunciant
el veí
perquè està fumant
com es preveu
que s'articuli
tot plegat?
jo la veritat
és que tinc
molta curiositat
és la primera vegada
aquí posa el cascabell al gat
aquí està fumant
un senyor
sisplau apagui la cigarreta
amb la situació conflictiva
que pot haver-hi
que has de trucar
als Mossos
a la Guàrdia Urbana
clar
si qui farà
de xivato
aquí està el tema
a veure
el que preveu la llei
és tota una sèrie
d'inspeccions
i tota una sèrie
de sancions
cosa que està ara
a veure
també hi havia lleis
que tot això
ho preveien
però la veritat
és que massa
massa
no s'estava complint
llavors
jo suposo
que com en altres països
si voleu
podem parlar
de l'exemple d'Irlanda
se fan inspeccions periòdiques
de la mateixa manera
que hi ha inspectors
de treball
o que hi ha inspectors
d'higiene alimentària
que se'n van pels mercats
jo suposo
que hi haurà inspectors
que aniran a inspeccionar
centres de treball
tots aquests llocs
on hi ha
on la normativa
està molt clara
i a més
on també està molt clar
les sancions
que pot haver
per no complir
aquesta llei
per exemple
amb el tema
de senyalització
llocs que estigui estrictament
prohibit de fumar
que vagi a la inspecció
i que es trobi
que no s'està complint
i hi ha sancions
econòmiques importants
que al final
jo penso que això
és el que més compta
quan a la gent
quan comencen a haver multes
i les empreses
haguen de començar
a arriscar-se la butxaca
jo penso que això
jo veig aquí
que les multes
poden anar-hi
dels 30 euros
fins als 600.000
en el cas més extrem
sí, sí, sí
perquè hi ha allò
que les sancions
són de lleus
greus
i molt greus
i les molt greus
poden anar
de l'ordre
de 600.000
has dit?
sí, sí, és que no
sí, bueno, aquí tinc
fins de...
ah, està bé
tres tipus d'infraccions
per a aquells
que no compleixin
la normativa
lleus
de fins a 600 euros
greus
de 601
fins a 10.000 euros
i molt greus
de 10.001 euros
a 600.000 euros
a 600.000 euros
dins les sancions lleus
s'estableix una multa
de 30 euros
per a qui fumi
en zones prohibides
és a dir, jo estic fumant
en un autobús
pot venir una gent
de l'autoritat
i posar-me una multa
una multa de 30 euros
si considera
que la falta és lleu
és lleu
no me la pot posar
com a més...
com a la persona
que fuma
no a l'establiment
sí, sí
el fet d'estar fumant
a un lloc
no autoritzat
es considera
una falta lleu
i 30 euros
30 euros
les sancions
molt greus
són per a empreses
i establiments
que estiguin
incomplint la normativa
vull dir
a una persona individual
no li tocarà
el màxim
que li pot tocar
serà pagar
30 euros
a veure, Cinta
ja fa mesos
que remenem
aquesta llei
antitabac
ara els dies previs
Déu-n'hi-do
no sé quantes hores
i pàgines
dediquem els mitjans
de comunicació
a parlar
d'aquesta llei
en part
amb un esperit
d'informar
òbviament
per polemitzar
tot el que vulguem
sembla que s'ha d'enfonsar
el món
sembla que hem d'entrar
en un enfrontament
quotidià amb l'altre
i realment
si ens emmirellem
en l'exemple d'Irlanda
que va ser
pioner
en aquesta tasca
país amb més costum
d'anar als pubs
país més fumador
i més bebedor
que Irlanda
no sé si ho som nosaltres
i escolta no ha passat res
no ha passat res
no només no ha passat res
sinó que
el govern irlandès
el Ministeri de Salut
ha fet una avaluació
al cap de l'any
ells van començar
el 2004
em sembla que va ser
a mitjans del 2004
on van posar en marxa
i en aquells temps
va ser una de les lleis
més progressistes d'Europa
en aquest sentit
vull dir
va ser una llei
en què tothom va dir
carai estos irlandesos
que valents que són
perquè semblava
que per la seva cultura
diuen que els irlandesos
potser són
una mica mediterranis
de caràcter
una miqueta
fort
i una miqueta anàrquics
perdona Cinta
tots tenim la imatge
quan es va aprovar aquesta llei
tots els diaris
portaven allò
a la portada
a la fotografia
de la porta del pub
plovent
a bots i barrals
fent la cigarreta
compulsivament
de mitja dotzena de persones
aquesta és la imatge
que tenim
de la posada en marxa
de la llei irlanda
i tothom pensava
a veure si se'n sortiran
o no se'n sortiran
estos irlandesos
han publicat una avaluació
que ha fet el govern
després d'un any
de funcionament
de la llei
la veritat és que
s'hi van prendre
molt seriosament
tot el tema
de les inspeccions
i tenien uns cos
d'inspeccions
que anaven inspeccionant
i han publicat
i han publicat
de totes les inspeccions
que s'han fet
el nivell de compliment
i la veritat és que
era espectacular
el nivell de compliment
anava entre el 75%
i el 99%
quan ells inspeccionaven
de tots els pubs
que han inspeccionat
el 95%
complien la normativa
de tots els establiments
laborals
i després també
han fet enquestes
a la població
a veure la gent
com està valorant
l'aplicament
de la llei
i el poble irlandès
està espectacularment
a favor de la llei
tothom ho troba
que ha sigut una molt bona cosa
que ha sigut un gran avanç
sempre una miqueta més
els no fumadors
clar, lògicament
però els fumadors
també
després d'un any
d'aplicació de la llei
també ho valoren
molt positivament
probablement continuen fumant
però redueixen
el nombre de cigarretes
i se n'han donat compte
que realment
ni ningú
els ha tancat a la presó
ni ningú
els va perseguint
pel carrer
la veritat és que
no n'hi havia pera tant
a veure
si a la veïna Irlanda
se n'estan sortint
no hi ha raó
per a pensar
perquè a més penseu
que la resta de països d'Europa
en aquest sentit
van una miqueta més adelantat
que en altres
perquè hi ha una directiva
a veure
tot això
és perquè
de fet
l'estat espanyol
estava
en certa manera
obligat
a tenir una llei
com aquesta
però dos coses
perquè hi havia una directiva
de la Comunitat Econòmica Europea
que segur que les directives europees
d'alguna manera
obliguen
a que tot això
s'incorpore després
a la legislació
de cada país
llavors
hi havia una directiva
de la Comunitat Econòmica Europea
que era de l'any 2003
i que obligava
a que tots els països
ho anessin adaptant
a la seva legislació
i a part d'això
hi havia
un conveni marc
de la OMS
per al control del tabac
també
del 2003
i que havia estat
ratificat
per Espanya
vull dir
que l'estat espanyol
per una banda
perquè havia ratificat
aquest conveni
amb la OMS
i per una directiva europea
estava obligat
a fer un avanç
en el que era
la legislació
perquè fins ara
el que hi havia
era tota una dispersió
de lleis
normes
normatives
normatives
autonòmiques
normatives
sobre publicitat
normatives
sobre venda
que a la introducció
de la llei
ho explica
que es veia
que valia la pena
recollir
tot això
i fer una llei
àmplia
sobre tabac
que recollís
tots els aspectes
aquesta dispersió
probablement feia
que no es complís
és lògic
i d'aquesta manera
hi ha una normativa clara
que es aplica
a tot arreu
i que d'alguna manera
també el que diu
és que
aquesta és
el marc
per a que les comunitats
autònomes
també
adapten
aquesta llei
i en tot cas
el que reconeix
és que això
és una llei
de mínims
si alguna comunitat
autònoma
vol anar una miqueta
més enllà de la llei
pot
però en cap cas
podrà anar
una miqueta
enrere
és a dir
que aquesta llei
com a mínim
s'ha d'aplicar
a totes les comunitats
autònomes
després ja veurem
a Catalunya
quin nivell
de desplegament
té aquesta llei
i quines normatives
específiques
però sabem que
com a mínim
tot el que diu això
s'haurà de complir
els fumadors
que ens escolten
si els dimm
allò de
a veure si s'animen
i deixen de fumar
estan amb el desembre
és recomanable
a banda de la llei
és recomanable
sempre
en tots els sentits
hi ha un abans i un després
quan fumes
i quan deixes de fumar
no hi ha dubte
això que diuen
que et canvia la vida
realment et canvia la vida
no és una exageració
però mira Cinta
jo ja sé que no és molt
políticament correcte dir-ho
però a mi m'agradaria també
doncs en tot cas
reconèixer el civisme
i l'educació
d'aquells amics
i companys de feina
que són fumadors
molt fumadors
i que ja fa molts anys
no han necessitat
mai cap llei
per ser respectuosos
amb els altres
que continuen fumant
perquè ho volen fer
però que en cap moment
han posat en perill
la salut dels altres
han estat respectuosos
i educats
perquè d'aquests
n'hi ha molts també
home sí
és que a vegades
que ens agradaria
que deixessin de fumar
perquè els apreciem
però de totes maneres
s'ha de reconèixer
que hi ha moltíssimes persones
que mai han necessitat
una llei
per respectar
els drets dels no fumadors
a veure
les lleis
evidentment
si visquéssim
en un món ideal
on tothom fos educat
respectuós
amb els altres
que tingués en compte
posar per davant
la salut dels altres
abans dels seus drets
no farien falta lleis
ni farien falta
policies a les carreteres
ni farien falta
limitacions de velocitat
però
Disney es va morir
fa molts anys
però
a veure
la naturalesa humana
és així
les persones
som així
i fan que siguen necessàries
les lleis
però jo entenc
que
però les lleis
tenen la lletra
i tenen l'esperit
i jo voldria repetir
perquè és que m'agradaria
que aquesta dia
quedés clara
que això
és una llei
de protecció
de la salut
que és una mesura
de salut pública
tan important
com si ara féssim
una campanya de vacunació
o
autoritzessin
el finançament
o es descobrís
un fàrmac
per a nivell
del que és la salut
de les poblacions
de la població
de Catalunya
i d'Espanya
és un pas
importantíssim
vull dir que realment
des del punt de vista
de la salut
ens hem de felicitar tots
perquè dic
a partir del dia 1 de gener
el nostre país
serà una mica
més sa
més saludable
i la salut
de tots els ciutadans
estarà més protegida
i jo com a professional
de la salut
me'n sento satisfeta
d'això
jo em sento satisfeta
que els governants
vagin posant
poc a poc
per davant
diuen
no
per a nosaltres
és més important
la salut de les persones
que el negoci
vull dir
el negoci és el negoci
però la salut de la gent
va per endavant
perquè com a societat
no ens podem permetre
el que suposa
en despesa
de vides
i d'anys perduts
de tota la població
del nostre país
això és una cosa
que jo crec
que cap societat
s'ho pot permetre
doncs vostès ja ho dèiem
han escoltat al llarg
d'aquests dies
molts discursos
moltes explicacions
sobre la llei
nosaltres
des d'aquesta perspectiva
més local
també hem volgut
aprofundir
en aquesta llei
antitabac
des de l'espai
que dediquem
setmanalment
a parlar de salut
en col·laboració
amb la xarxa social
i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau
i Santa Tecla
un espai
en el que
cada setmana
cada dimecres
comptem amb la companyia
i la col·laboració
del doctor
Joan Maria Atzerà
que disortadament
avui no ens pot acompanyar
perquè lamentablement
el seu pare
ens ha deixat a mort
el doctor
Josep Atzerà Martorell
una persona
prou coneguda
i apreciada
a la nostra ciutat
breument
perquè sabem
que són moments
difícils
també des d'aquest programa
i des d'aquesta casa
ens volem afegir
el seu dol
i enviar-li des d'aquí
una forta abraçada
Cinta Daufí
moltes gràcies
fins a propera
i ens retrobem
d'aquí uns mesos
a veure com va
la cosa de la llei
serà interessant
veure tot això
com se va desenvolupant
moltíssimes gràcies
adeu-siau