.
És dilluns, com tots els dilluns,
al matí de Tarragona Ràdio,
fent petar la xerrada al voltant de l'actualitat
de la gimnestia de Tarragona.
Ho farem al llarg de la propera mitja hora,
però abans de saludar ja els convidats avui aquí a la tertúlia,
deixeu que parlem de nosaltres,
perquè aquest vespre el Semprenàstic se'n va a l'IES de Campclar
i és que avui volem celebrar per un costat la permanència del Nàstic,
aquests 49 punts que pràcticament, matemàticament,
li donen ja assegurada la permanència,
una permanència que feia 30 anys que no aconseguien
els granes a la divisió de plata
i per altra volem començar a celebrar el desè aniversari del Semprenàstic,
un dilluns del mes de setembre del 1995,
doncs vam posar en marxa aquest programa aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio,
el programa de Gada, la informació del Nàstic a la ràdio de la ciutat
i que cada dilluns des de les hores ha estat acompanyant
a tots els oients en tota l'actualitat del Nàstic.
Avui, doncs, per aquest programa especial a l'IES de Campclar
amb tots els alumnes de l'Institut i també amb tots els aficionats
que ens vulgueu acompanyar estaran amb nosaltres jugadors
com Marco, Diego Torres, Sabel Boades, Diego Torres,
John Pérez, Bolo, i penso que me'n deixo algun,
però que en tot cas ja el direm després.
Total, aquests jugadors que ens acompanyaran avui amb nosaltres
en les seccions també habituals del programa,
per tant, també estarà amb nosaltres el Pablo Lusserreta
amb la seva secció que aquest any el Semprenàstic ha anat fent
cada dilluns amb nosaltres
i que seguirà fent almenys fins a final de temporada.
Per tant, doncs, tots els que ho vulgueu, ja sabeu,
esteu convidats en aquest Semprenàstic especial avui
des de l'I és de Campclar a partir de les 8 del vesprà.
Sí, saludem ja els convidats avui a la tertúlia.
Per un costat saludem el Jordi Avella.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
El Jesús Ramiro, Jesús, bon dia.
Hola, bon dia.
I en un instant saludem el Júli Esporrín,
que és l'altre membre d'avui d'aquesta tertúlia
de la matí de Tarragona Ràdio.
Dèiem que tres punts importants davant del Terrassa
que de forma pràcticament matemàtica
ens dóna ja la permanència, Jordi.
Doncs sí, no?
Felicitar-vos a vosaltres pels 10 anys
i sobretot felicitar evidentment el Nàstic,
que crec que la fita que s'ha aconseguit
és la que tots volíem a principi de temporada
i per això felicitar-nos a tothom, no?
Club, entrenadors, jugadors, socis
i en general aficionats i evidentment tots els tarragonins.
Heu llegeixo els titulars dels diaris de la ciutat,
diari de Tarragona.
El seu titular és Dulce Amanecer,
el de la nova esportiu ressaca històrica de la permanència.
Jesús Ramiro, 30 anys feia que el Nàstic no ho aconseguia,
de forma matemàtica, la permanència a la segona divisió A.
Vale, ya tocaba.
Home, tampoc no havíem tingut masses oportunitats,
només dues, la temporada 79-80 i la 2001-2002.
Sí, esperemos que a la tercera vaya la vencida,
como dice el refrán,
y esto pues pase a la memoria de los tiempos.
Juli Esporrin, bon dia.
Hola, bon dia.
Dèiem que avui és un dia feliç per l'afició del gimnàstia de Tarragona,
pel que ha significat aquests tres punts,
que de forma pràcticament matemàtica,
aquests 49 punts poden donar ja la permanència a la categoria,
i per davant encara resten set jornades,
i fins i tot Lluís Tessar,
després del partit davant del Terrassa,
ja s'imposava un altre repte,
que era intentar acabar sis anys classificat.
Sí, de totes maneres,
jo més enllà de pensar que estem salvats,
jo crec que de forma virtual hi estem,
considero que hi apel·laria encara una miqueta més a la prudència.
Jo acostumo a ser bastant prudent de forma natural,
i jo entenc que amb 50 punts,
la temporada en què nosaltres vam baixar,
doncs vam baixar, si no recordo, en 49,
i el Llevant, tot i que no va baixar,
es va salvar els despatxos, va baixar en 50 punts.
Per tant, si vas a...
Potser no es pot fer un símil,
sembrar un paral·lelisme exacte d'aquella temporada amb la d'ara,
perquè els de baix crec que apretaven i apretaven molt hores d'ara,
però sí que, jo dic, més enllà de pensar que estem salvats,
que jo crec que actualment hi estem,
cal apel·lar una miqueta a la prudència
i treballar per aconseguir com a mínim dos punts més.
que aleshores sí que ja garantitzarien,
crec que matemàticament,
aquesta salvació.
El fet aquest ara que deia el Júlio Esporrin,
com veieu la classificació per la zona de baix?
Perquè el Nastic ha estat un munt de setmanes,
concretament set setmanes,
sense aconseguir la victòria.
Mai s'han reduït més de 10 punts per sota,
i ara mateix aquesta jornada amb la victòria
ha tornat a posar 13 punts de distància
respecte, en aquest cas,
al Dinovec classificat,
que seria el primer equip que baixés de categoria.
Sí, habría que hacer un estudio un poco complicado,
porque hay enfrentamientos entre colistes,
o sea, de los 6, 7, 8 últimos,
pero bueno,
como ha dicho Juli,
no està de més,
gana otro partido por lo menos,
uno por los puntos,
y otro por dejar un buen sabor de boca
de cara a la próxima temporada,
y que el aficionado no pierda el feeling con el equipo,
con la entidad,
y en fin,
dejar un buen sabor de boca.
Vèieu l'equip pressionat en aquestes darreres jornades?
El fet d'aquestes set jornades
sense aconseguir la victòria?
El fet aquest que teníem a tocar aquests tres punts
i no els acabàvem de sumar?
No crec,
possiblement,
si inclús el que ha passat és el contrari,
una miqueta de relaxació,
per veure que estava ja
pràcticament assolit l'objectiu,
jo crec que inclús ara el que pot passar
és que aquest lliurament de tensió,
per dir-ho d'alguna manera,
en el sentit que pràcticament
se n'han aconseguit els punts,
encara que com diu el Juli,
matemàticament encara hi ha equips
que tenen les opcions,
doncs és respectable,
però jo crec que el lliurar-se d'aquesta pressió,
el fet de començar a treballar de cara a l'any vinent,
gent que encara estarà pendent
de si pot continuar o no
a nivell de jugadors, etcètera,
és el que ha de fer que en un principi
no hi ha d'haver cap problema
que es guanyin un o dos o tres
o inclús els màxims partits,
com m'està dient el míster,
d'intentar quedar el més amunt possible.
Què creus que li passava a Juli
aquestes jornades al Nàstic?
Home, s'estava patint una angoixa important
per la necessitat d'aconseguir
de forma ràpida aquest horitzó de punts
que ens donessin la tranquil·litat necessària
per mantenir-nos ja firmament a la categoria,
per buscar una consolidació
i crec que sí que ens ha portat precipitació
a alguns partits, fins i tot jo diria que
sabeu que sóc un fidel defensor del míster,
però podria dir que fins i tot
ha arribat a
a vincular-se en aquesta angoixa potser
i fins i tot en un sentit potser
més evident de lo normal
el propi míster.
Crec que el míster últimament també ha fet algunes coses.
Jo diria, des del meu entendre,
trencant una línia de joc
i d'alineacions habituals,
que crec que també ha portat una miqueta d'enrenou,
una miqueta de
quan menys precipitació
i de marejar una miqueta la perdiu
en algun jugador que habitualment jugava,
ara aquest no juga, ara juga l'altre.
Sí que és veritat que sempre hem de valorar positivament
el fet que el míster
és l'únic que veu dia a dia
a l'evolució d'un jugador
i la forma d'actuar que té,
però està claríssim
que els entrenaments
ell aquí els dirigeix
i sap qui
i no es tirarà
sorra contra la seva taulada,
això és evident i és clar,
però crec que fins i tot
ha traspassat
aquesta batuana,
aquesta frontera
que l'entrenador tenia molt ben posicionada,
molt ben marcada
des del seu punt de vista d'autoritat,
fins i tot
provocant una sèrie de discrepàncies,
jugadors, entrenadors
i el que és afició directiva
que crec que hem arribat
en un punt d'angoixant
més, jo diria que
fora del normal, no?
Que ha provocat
aquesta necessitat
de guanyar imperiosament
que al final s'ha aconseguit
i no ens hem d'enganyar
perquè dissabte
es va aconseguir una victòria
crec que molt, molt, molt afortunada.
Jesús,
li donaves la raó al Juli, em veia.
Sí, pràcticament en tot.
Yo creo que
por parte de tots,
tots,
hubo una cierta relajació
i a dir-todo,
incluïo la afició.
i quizás,
en cierto modo,
els jugadors
eren els menys culpables
per una raó
molt sencilla.
Per part de la majoria
de la afició,
no,
això està fet.
La prensa,
ojo,
va para...
Ara li va para nosaltres?
També,
pràcticament està fet.
També ho de rebre.
No, no,
és així, eh?
Per part de la directiva,
no,
los deberes...
El jugador,
aunque sea inconscientemente,
el subconsciente,
le traiciona.
Dice,
bueno,
si todo el mundo dice
que esto está hecho,
pues quieras que no...
Inconscientemente,
si tú quieres,
se relaja un poco.
Entonces,
esta última semana y tal,
ha habido que dar un poquito de...
y yo creo que ha aportado mi granito de arena
en otros medios,
dar un poquito de caña,
como suele decirse.
Y parece que ha surgido efecto.
El sábado,
como muy bien ha dicho Juli,
hubo un poco de suerte,
que otros partidos no ha habido,
hubo quizás un poquito de ayuda del señor,
que más que por ayudarnos,
yo creo que es tan malo,
el señor Clos,
es tan malo,
que hasta menos tocó a nosotros la cara.
Y luego le pusieron...
O sea,
la calidad más o menos
fue la de todos los domingos,
pero le pusieron ese plus
que tiene el gimnástico,
o tenía durante una serie de partidos,
que el poquito que le faltaba,
por decirlo de alguna manera,
de calidad,
lo suplía con el plus de narices,
hablando fino.
Al reunirse de todos esos condicionantes,
pues el sábado se consiguió la victoria,
y en fin,
falta una más.
¿Qué os va a semblar
l'arbitratge de Clos Gómez?
Ara que ho deia el Jesús Ramiro,
perquè sembla que a Terrassa
no els va agradar gens
l'arbitratge de Clos Gómez,
ni tampoc els va agradar massa
que cert sector de l'afició del Nàstic
els cantés allò de segon de B.
Bueno,
lo de la segon de B,
eso es típico y tópico
en todos los campos.
A nosotros nos lo han cantado
un montón de veces,
seguro que ha captado,
en Anoeta a ver que les va el Barça
el otro día,
Barça-Barça,
con el Madrid,
cuando juegue el Madrid
li dirán Madrid, Madrid,
el Barça,
o sea, eso es,
mientras no s'insulte...
Forma parte de l'espectacular.
Exactamente,
mientras no sean insultos,
a segunda, a segunda.
L'arbitratge ja és un tema a banda,
és que és malo...
El separem,
doncs, vinga.
És malo por naturaleza
y lo que no puede ser,
no puede ser
y además es imposible.
Parlem de Clos Gómez,
doncs.
Jo tinc molt clar
que si en aquest cas
l'arbitratge del Terrassa
ha sigut el Nàstic,
és a dir,
si ens posem en el lloc del Terrassa,
avui estirem a queixar-se durament
de l'arbitratge.
Jo crec que va ser un arbitratge
molt caser,
com aquí deia el Jesús,
doncs,
molt dolent,
propi d'un arbitre dolent
i me sona inclús,
jo voldria malpensar,
i me sona inclús
a una devolució
del com que ens havíem pres
en el seu dia,
no?
Em sona a dir,
l'aigua,
com que les aigües
ja estan altra vegada
dintre del seu habitual cauce,
doncs,
potser ho hem de fer
un pas enrere
i fer un arbitratge
de bona voluntat,
prefereixo
única i exclusivament
qualificar-lo
com a bona voluntat.
Nosaltres l'altre dia
abans de començar
la retransmissió,
abans de saber
que al minut 4
ja ens xiularia
un penal a favor,
un penal,
crec jo,
també força dubtors,
després ja
escoltarem
les vostres opinions,
vam dir que
Callés és
l'ordinador
de la Federació Espanyola
de futbol,
perquè Clos Gómez
aquesta temporada
només ens l'ha posat
dues vegades
i les dues
curiosament
al nou estadi.
Sí, sí, sí.
Bueno,
que solitats
de l'ordinador,
però, bueno,
igual que potser la...
A veure,
jo en certa manera
també quan vaig xiular
el penal
vaig pensar una miqueta
el mateix que el Juli,
em va vindre
el record
de fa 3 anys
i el primer
que vaig pensar
va ser
compensació,
totalment,
però,
a veure,
evidentment que
no crec
ni que existeixi
ni hagi d'assistir,
els arbitres
et donen,
et treuen
i a la llarga
tot més o menys
queda on hauria de quedar.
Una altra cosa
és que parlem
individualment
d'aquest senyor.
Bueno,
té la seva manera
de pitar,
no crec que,
precisament com ha dit
el Juli,
si ens hagués xiulat
a nosaltres
el penal
que li va xiular
el Terrassa,
avui estaríem
posant-nos
per les parets,
però, bueno,
són coses
que s'han de patir,
no?
És dintre del mateix
que es parlava
dels crits
que hi havia
a la grada
de Terrassa
segona B,
doncs igual
que passa
amb l'arbitratge,
doncs el fet
que hi hagi
també aquests crits,
bueno,
teòricament
ningú ens agrada,
i a més
sent un equip català
que pugui baixar,
no deixa de ser
la salsa de futbol,
no?
El que hi hagi
en aquests arbitratges,
aquests penals dubtosos,
aquests crits
a la grada,
etcètera,
no?
i és la salsa
de futbol,
és la gràcia,
si no,
no seria futbol,
seria potser
un altre esport,
no?
jo en l'arbitratge
del altre dia

el que més
iba a quejarse,
el que més
iba a patalear,
i jo lo veu
així de simple,
ells queren ser
protagonistes,
i oi,
protagonistes
de esa manera,
si hubiera favorecido
a Tarraza,
pues aquí,
como decimos,
bueno,
si total
nos faltan tres puntos,
pues bueno,
ja los conseguiremos,
ese,
no és devolver favor,
ese.
Suposo que és masoquista,
por lo que yo,
sí, sí,
sí, sí,
sí,
totalmente,
y conozco a alguno
personalmente,
y habría,
árbitro me refiero,
de categorías inferiores,
y vamos,
lo mejor pico
de cada casa.
Josep Maria Andreu,
al acabar el partit,
en certa manera,
va voler refusar
fer més comentaris
sobre el que havia passat
al final del partit,
sobre el fet
de la possibilitat
que el Nastic
demanés sanció
per algun dels jugadors
del Terrassa
per tot el que va passar
al final del partit,
sí que ho reflexa
l'acte del partit
de Carlos Clos Gómez,
però sembla que el Nastic
no buscarà,
en aquest cas,
la sanció de cap dels jugadors,
en aquest cas,
de Quique Martín
o de Nene,
que van ser els dos jugadors
involucrats.
També assenyala
Clos Gómez
que es va invadir
al terreny de joc,
tot i que diu
de forma,
sense cap mena de problema
i de forma totalment pacífica.
Jo crec que
el més greu de dimensi,
a més que el fet
que hi hagués
una pica baralla
entre jugadors
i la gent de la banqueta
i tot això,
que tornem a parlar
una miqueta del tòpic,
però són coses
que va sentint
en el món del futbol,
el que jo crec
que ell precisament
va veure
i que no li va agradar,
va ser el que acabes de dir,
que va haver-hi una certa gent
que va saltar al camp.
No sé com,
per què,
ni de quin motiu,
ni a quina raó,
però crec que
ja n'hi ha prou,
per d'alguna manera.
No hi parem
i quan l'ascens l'any passat
a la celebració,
que no se salti,
que no se salti,
que no se salti.
I precisament saltar
amb aquest arvid,
el primer que vaig pensar
era dir que adiós,
ja la tenim liada,
perquè en aquell moment
amb la tan gana
que es va muntar allà al mig,
el fet que saltés gent
sí que era canalla,
però crec que no ha de saltar
mai ningú.
En aquest cas va ser bastant suave
a l'hora de redactar l'acta
perquè diu
que van invadir
una trentena d'aficionats
sense ànim d'agressions
i van ser desallotjats
en pocs minuts
per part dels efectius
de la força pública.
Bueno,
yo dudo que fueran trenta,
eh?
Y para mí eran cuatro crios
de gol de mar
que no sé qué hacían allí.
Respecto a lo de los jugadores
del Terrassa,
yo creo que tampoco hay...
Hay que,
como dijo,
dijeron varios jugadores
de gimnástico
después en las entrevistas,
hay que comprender,
estaban,
como suele decirse,
muy quemados
por la situación deportiva,
el árbitro consideraban
que más,
mayor o menor medida
les había perjudicado
y yo creo que no habría
que hacer sangre ellos.
Aparte,
uno de los implicados,
no estaréis de acuerdo conmigo,
ojalá,
ojalá el año que viene
vistiera de grana.
¿Sabéis a qué me refiero?
El último que abrazó
Luis César
en el turno de vestuarios.
No sé si abrazó,
Michael.
No, no,
ojalá.
Bueno,
yo me refería
a Quique Martín,
que ojalá estuviera
el año que viene
en el Nástic,
al menos como futbolista.
Tiene muchas guerras ya,
este.
Sí,
pero...
Está muy bragao
en guerras ya,
este.
Tiene una edad ya,
yo me quedaría
con Michael de ellos.
Bueno,
también,
por qué no,
también.
como vamos a decir
en la retransmisión
de Tarragona Rádio,
parece que Quique Martín
es un de aquellos
que no acaba de hacer vestido,
¿eh?
No sé si esta dada
es importante para el Nástic o no.
cuidado,
ese tema yo ya lo descubro.
Yo lo que he visto en el terreno de juego,
no el sábado,
sino cuando te lo he visto en Terrassa.
El Jordi Avella riu.
Dentro del món del futbol
se saben...
Moltes coses, ¿no?
Però jo crec que el més positiu
i s'ha de mirar endavant,
deixem-nos estar de fa 3 anys,
de fa 30 anys
i de fa el que sigui,
ara tenim per davant
doncs coses molt importants,
hi ha jugadors com el Manolo
que ja ha renovat,
i s'ha de mirar una miqueta
allà cap endavant,
i crec que el més positiu
que té el fet
que pràcticament
estigui a sortir de la permanència
és el fet
que es pot començar
a mirar endavant
i analitzar
els pros i els contres
de tots els jugadors,
no?
O sigui, no simplement
valorar la qualitat tècnica
d'un jugador
o la qualitat física
d'un jugador
o la qualitat tàctica,
sinó mirar el conjunt
i a més a més
mirar la persona, no?
Crec que és una cosa
molt, molt, molt important
a l'hora de fer
que un equip funcioni
i ho dic per experiència,
no?
Per desgràcia
i és el verdaderament
cavall de batalla
que diuen, no?
De l'entrenador,
el fet que dintre del vestidor
si hi ha pinya
aquell equip funcionarà
el moment que
en qualsevol moment
aquella pinya es trenqui
i per molts jugadors
de qualitat que tinguis
un equip no salva.
Hem anat tancant temes,
hem tancat el de Colosco,
a més,
tanquem també el de Tortolero
tal com va demanar
el president
després del partit
davant del Terrassa?
Què els ha semblat
al llarg de tota la setmana,
tots els comentaris
que han escoltat
per un costat
i per l'altre?
Jo crec que el cas Tortolero
és un cas evident
que estic convençut
d'acte indisciplinari,
n'estic plenament convençut.
naturalment
la versió del club
ha de ser la que és.
Felicito
el president del club
perquè
quan hi ha un gra d'arena
que
o millor dit
quan hi ha dintre
d'un
d'un magatzem
de gra
n'hi ha un que està podrit
s'ha d'intentar
aquest
treure'l,
extreure'l,
tapar-lo
o fer el que sigui
perquè no podreixi
el resta de grans,
no?
Aleshores,
des d'aquest punt de vista
jo crec que és clarament
un cas indisciplinari
que més enllà
de la situació
que ara ens trobem
en el club
que és
un moment
molt dolç
per la situació
possiblement
d'assoliment
de categoria
i consolidació
crec que ha de quedar
en una anècdota
i el president
ho va saber
enfocar molt bé
jo crec
perquè no ha de transcendir
més enllà
del que en si ha estat
possiblement
una sèrie d'actes
que són molt desagradables
que es devien produir
a Tenerife.
Enfocant-ho
des d'aquest punt de vista
em sembla molt bé
la postura del club
em sembla fenomenal
crec que
ha de quedar-se
dintre el que és
el club
dintre el que és
el vestidor
i no traspolar
més enllà
del que ha sigut
perquè
a hores d'ara
tenim la sort
de tenir
jugadors
que tenen sobrada
de categoria
per cobrir
aquesta plaça
i si realment
va fer aquest acte
indisciplinari
doncs el club
crec que farà molt bé
en tornar
a l'empaquetal
cap a Barcelona
i que no torni a jugar
a la nostra camp
a la nostra club
i jo crec que no se li
ha de donar més importància
a la que té
ja dic
sobretot
en una situació
en la que estem
un moment dolç
jo crec que enfocar-ho
des d'un punt de vista
de terrorisme esportiu
i de terrorisme
mediàtic
és molt perillós
és perillós
i contraproduent
pels nostres interessos
pel que tots volem
el millor del club
per tant
crec que ha de quedar
a quedar-se simplement
amb això
amb una anècdota
que has tancat
Jesús
jo crec que sí
ha passat
el que ha passat
les circumstàncies
com quan eligen
un president
de la federació
que hi ha un
d'amnistia general
nosaltres
parece que hem aconseguit
el objectiu principal
i en fin
em imagino
que el règimene interna
haurà tenut
sus conseqüències
però tampoc
crec que hi ha
que desorbitarlo
inclús de cara
a unes bones relacions
amb el club de origen
o sigui
amb el Barcelona
tampoc
se trata
de
de solibiantar
això
perquè
tenim més a perdre
que a ganar
crec jo
i por ahí
crec que van els tiros
en el sentit
de
dejarlo
el que passa
que Jesús
en Barcelona
ja la coneixen
perquè en Elche
les batallides
que te poden explicar
los de Elche
jo al principi
de la temporada
era un defensor
a utranza
de Tortororo
porque cuando juega
es un líder
con muchísima categoría
un central
con muchísima categoría
y la lástima
es que su carácter
probablemente
le hace perder enteros
a la hora
de su profesionalidad
si estoy de acuerdo
que lo conocerán
pero lo que se trata
creo yo
es que
al Barcelona
con razón
le molestaría mucho
si se empezara
a desorbitar
porque si lo piensan
meter en un paquete
que ficho a fulano
y te doy a menganito
y tal
si están con las orejas
levantadas
el posible receptor
del jugador
y dice
pues este tío
es un...
por eso
aunque lo conozcan
con su pan
se lo coman
o sea
Si us sombra
comencem a parlar
de la propera temporada
Manolo Martínez
el primer jugador
renovat oficialment
per dues temporades més
Abel Buadés
té la renovació
sobre la taula
el club
diu que com a màxim
vol esperar 15 dies
tots vostès saben
que l'altre dia
hi havia representants
del Tottenham
i del Birmingham
per l'interès
sobre el jugador
valencià
del Nàstic
i van anir
a estar en converses
David García
deia l'altre dia
que intentarà
forçar el màxim
per quedar-se
al Nàstic
la propera temporada
en definitiva
diferents moviments
Pini ja està
a dos partits
de la renovació
Codina un partit
què els sembla
tal com s'està movent
el mercat
en aquest cas
diguem-ne
de jugadors
que ja estan al Nàstic
i que poden continuar
o no
la propera temporada
Jo crec que
principalment
el que s'ha de mirar
és això
mirar de lligar
la gent que ja tenim aquí
perdó
la gent que ja tenim aquí
a la casa
que ja coneixem
i a partir d'aquí
començar a treballar
una miqueta més
de cara en fora
sense
s'ha d'abandonar
evidentment
el fet que estiguis
tu negociant
ara amb gent
que ja sigui
que el club
anar mirant
la gent de fora
però crec que
amb la gent
que hi ha aquí
s'ha aconseguit
un bloc
bastant consolidat
evidentment
que com a tots
els equips
que és que parla
la mare de Tortolera
Tortolera és un jugador
que està cedit
doncs evidentment
hagués passat
el que hagués passat
segurament a final
de temporada
possiblement
hagués marxat
com d'altres
en el cas
d'Igor Angulo
etc.
llavors
són places
que seran
vacants
segures
llavors s'ha de mirar
quins jugadors
han de suplir
i les condicionants
o les característiques
que han de tindre
per suplir
les baixes
que tinguin l'àstic
ja sigui
per motius
que manin
naturals
o perquè hi hagi
jugadors
en el cas
per exemple
que hi ha
de la Velda
que tingui ofertes
d'altres clubs
i vulgui marxar
llavors
crec que
el bo
de tindre
pràcticament
l'objectiu
assolit
és això
tindre temps
per intentar
planificar
amb tranquil·litat
amb serenitat
sense perdre
la calma
i aconseguir
fer els millors
fitxatges possibles
Con respecto a
a Vel
jo crec que
el sábado
tuvimos mala suerte
m'explicaré
yo decía
antes de empezar
en el corrillo
de los
compañeros
de localidad
digo hoy
tendríamos que ganar
de todas
todas
pero que a Vel
hiciera el peor partido
de la temporada
y encima
va el puñetero
y hasta marca
que no sé si es el primero
o el segundo gol
de toda la temporada
Tot i això
ell va sortir
convençut
que había fet
un mal partit
els micrófons
de Tarragona Ràdio
captaven sobre
la mateixa gespa
i ell sortia
dient que no li havia sortit
tot el que
no, pero fue de menos a más
fue de menos a más
respecto a
a otros jugadores
como ha dicho
ante el Jordi
es muy importante
la persona
y creo que hay
dos casos
en la plantilla
y mucho me temo
mucho me temo
que
que los van a dejar
de lado
y para mí
francamente
me sabría muy mal
como personas
que son de Chapó
sienten el club
y sienten Tarragona
que es muy importante
y yo creo que no hace falta
ser muy
muy inteligente
para saber
a quién me refiero
que es
Jodina
y Pinilla
y yo francamente
me huelo
que
que los dos partidos
me parece que no
los va a jugar
Pinilla
y el partido
que le falta
a Codina
también lo dudo
y francamente
a mí particularmente
me sabría muy mal
y algún día
a lo mejor
hablaría
con más
con más
con más
con más
cruce
por decirlo
de alguna manera
home, no es pot dir
Jesús, tens tota la racó
que estic plenament d'acord contigo
què podem dir avui del Lluís Codina
no podem dir res més que coses bones
ja no solament en l'esportiu
sinó en l'extraesportiu
per tant és un jugador de Tarragona
que fa, no sent de Tarragona
és un jugador de Tarragona
un tarragoní més vinculat
que necessita l'ànima del vestidor
i com a humà
crec que difícilment
i què puc dir jo més a favor d'ell
perquè clar, com que considero amic personal d'ell
seria injust ara parlar de la seva figura
parlar del cas Pinilla
Pinilla és una persona gran
que no es pot viure, òbviament, dels romanticismes
però crec que ha fet una temporada
més que mereixedora
perquè se li doni una oportunitat més de renovació
més enllà de pensar
que físicament com respondrà
perquè crec que ja són 33 anys
que té el darrere seu
últimament tampoc hi he entès massa
el fet que, per exemple, la segona part del dia del Terrassa
doncs no fos el canvi idòni, adequat
i indispensable
que tot a...
jo crec que tècnics
espectadors
i la premsa demanaven
perquè era el partit ideal per ell
les contres són les de Pinilla
no les de ningú més
i més, perdona un moment
i més habint substituïd a Iván Anía
que para mi hizo
un gran partit
el mejor partit
desde que estava en el Nascar
un gran partit
algo que no entendí
digo, vamos, no sé
hubiera salido Pinilla
perquè va retener un poco el juego alante
o sea que...
se equivocó en los cambios
estoy convencido
que nos hizo sufrir el partit
gracias al error del míster
porque como humano
también se equivoca
y yo no quiero pensar
que el detonante
sea el hecho
de que falten dos partits
por noar
porque si es así
sería ya para hablar de más cosas
que prefiero evitar
a més, enllà del que parlem
de la renovació
considero totalment
estic totalment d'acord
amb el Jordi
que a mi a Bell
m'agradaria que renovés
jo soc sempre un fidel defensor de Bell
però no solament ell
sinó amb els altres jugadors
que no solament es té que mirar
la seva professionalitat
sinó la seva qualitat humana
doncs d'aquests temes i altres
en parlarem aquest vespre
a partir de les 8
al Semprenàstic
senyors, vostès també ja estan convidats
si volen compartir
aquestes dues hores de ràdio
amb nosaltres
Jordi Vella, Júlias Porrin
Jesús Ramiro, gràcies per haver compartit
aquesta tertúlia amb nosaltres
i bon dia
Moltes gràcies a vosaltres