Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
És el temps d'un quart de català amb Enric Garriga,
tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Avui tenim un programa faigero.
A les falles parlem del País Valencià.
Sí, però no és faigero.
De manera monogràfica.
No és faigero.
Home, ja sabia jo que era una bona manera...
És punyent.
Punyent d'actualitat, rabiosa actualitat.
Sí, a més, tanta ràbia que ells mateixos es posen d'acord.
Per això.
Bé, comencem, abans de deixar més comentaris que podien desvirtuar l'espai d'avui.
informacions diverses, però primer em permeto recordar als oients que val la pena que estiguin atents,
perquè sobre el que aquí es parli, a la meitat de l'espai farem la pregunta,
la qüestió que plantejarà avui l'Enric i que de premi tindrà com cada setmana l'aparell de ràdio i la queta.
Una ràdio petita d'auriculars per donar corda al català i la queta, la boqueta, per donar corda al català.
Això arribarà d'aquí uns minuts perquè ara ja comencem molt ràpidament amb el repàs de diverses informacions relacionades amb l'actualitat de la llengua.
La primera informació té a veure amb els actes de l'Ain Coromines.
Sí, i com que després tot el que s'explicarà en aquest quart de dades seran coses relacionades amb la llengua,
la nostra llengua, el País Valencià, la situació, enquestes de coneixement i us que es han fet recentment,
qüestions de l'Acadèmia Valencià en la Llengua, qüestions de premsa digital en Valencià i tot aquest tipus de coses.
Fins i tot les publicacions que comentarem al final són coses del País Valencià.
Monogràfic avui.
Sí, fem un dossier especial monogràfic a la situació d'això.
Cada temporada en faig un d'aquests, si he dedicat al País Valencià, un altre a les Balears,
algun altre a la Catalunya Nòria i la Franja i tal.
I com que últimament hi ha hagut bastantes novetats del País Valencià i com que venim d'un llagarpont i tot això,
hem agafat nevera, fons del mari i hem fet un monogràfic per explicar totes aquestes coses,
que de fet són coses de les últimes dues setmanes i clar, no són d'avui totes,
però són totes de les últimes dues setmanes i val la pena dedicar-hi un quart, si més no, un quart.
Doncs vinga, comença.
Però el breu, abans d'entrar en matèria i en tot això, volia fer un petit comentari, un petit apunt,
perquè a més això sí que és d'ahir mateix o d'abans d'ahir que ho vaig treure de la Vanguardia, per exemple,
que diu que la Universitat de Chicago crea una càtedra Joan Cormines.
Per què ho explico això? I què té a veure Chicago amb nosaltres?
Home, té a veure Joan Cormines, com a mínim, ens ha de sonar perquè justament fa una setmana,
demà farà una setmana vam fer l'acte inaugural del curs 2005-2006 del Centre de Normalització Lingüística
i va consistir en una conferència del gràtic Joan Cormines sobre la figura de Joan Cormines,
del qual enguanyes a celebrar el centenari del naixement.
Enguanyes l'any Cormines, tot i que, curiosament, per diversos motius,
el gruix d'actes d'aquest any Cormines tindran lloc més aviat durant l'any 2006 que no pas aquest any 2005.
Però, de tota manera, doncs, sí que...
I una de les coses que, si es va a la web especial, que hi ha una web sobre el tema,
que ara no diré, però hi és...
Però per alguna raó no ho diràs o...?
Simplement perquè no la tinc a mà.
Però posant...
Però la raó és aquesta.
Poseu Joan Cormines a qualsevol buscador i ho trobareu de seguida a la web.
I allí hi ha els actes i tot això, per exemple, a la web de la Generalitat hi ha un ampli dossier,
el web de Gencat, el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació,
i això és fàcil, gencat.net, i aquí teniu el Departament d'Universitats.
I aquí hi ha tot un dossier de tres pàgines impreses amb lletra del set,
per tant, bastanta tela, amb tots els actes previstos per a l'any Cormines,
tant els que ja estan realitzats, que són molt poquets,
com els previstos que són moltíssims.
I estem al novembre, per tant, ja ho dèiem, el 2006, el gruix d'actes en guany poquets,
però s'ha començat.
Un dels poquets i principals ha sigut el nostre, per exemple.
Bé, doncs tot això per dir que, bé, ja estava previst que durant aquest any
s'inaugurés aquesta càtedra de Joan Cormines a Chicago.
I per què a Chicago?
Doncs perquè a Chicago, l'Universitat de Chicago, és un dels llocs on,
quan Joan Cormines es va exiliar després de la Guerra Civil, com tots altres,
es va exiliar a Sud-amèrica, concretament a Argentina,
però després va anar canviant de països,
i durant el seu exili lluny de Catalunya,
un dels llocs on va estar treballant i vivint i investigant
va ser la Universitat de Chicago, on donava classes,
i per això la Universitat de Chicago, ara, durant aquest any,
aquest any Cormines, encara que serà l'any que ve,
crearà aquesta càtedra Joan Cormines a l'Universitat de Chicago.
Molt bé, doncs...
Chicago, que en català per cert s'escriu en VIX.
Chicago.
Clar.
I es pronuncia, doncs...
Depèn, si ets de Tarragona dius Chicago,
si ets de Barcelona hauràs de dir Chicago.
Chicago.
Molt bé.
Doncs ara sí, ja comencem amb aquest monogràfic,
dossier especial dedicat a la llengua,
al País Valencià,
les informacions que, doncs, va deixant anar l'Enric cada setmana,
fa pensar que realment la cosa no està gaire bé.
Però pels més descreguts hi ha dades, vull dir,
perquè vegin que no és un tema subjectiu d'aquelles persones
que sempre li troben la punta.
Però no, hi ha dades, objectives, com ara aquesta enquesta del 2005
sobre el coneixement i us social del valencià.
L'ha fet la Conselleria de Cultura, Educació i Esport
de la Generalitat Valenciana.
Una dada, a modus d'introducció,
l'us social del català cau 6 punts en 4 anys.
Aquesta és una dada significativa.
Sí, estic d'acord amb una cosa,
que de la qüestió lingüística al País Valencià
sempre en parlem malament.
Sí, perquè som així.
Però que no és un caprici.
No, és perquè la realitat és la que és
i la política lingüística al País Valencià és la que és.
De totes maneres, no tot és desgràcies i mala sort.
De les coses que explicarem avui,
hi ha unes quantes de noves que són positives,
algunes altres que són negatives.
Es vendim les negatives, primer, et sembla?
Sí, per exemple, jo de l'enquesta aquesta
no puc explicar gran cosa
perquè és una enquesta de desenes de pàgines, dades...
taules, etcètera, però podem destacar 3 o 4 cosetes
i el que sí que podem dir és a qui l'interessi
on pot trobar aquesta enquesta completa.
No és fàcil de trobar, no és fàcil.
Primer anem a l'adreça principal
de la Generalitat Valenciana,
al Departament de Cultura de la Generalitat Valenciana,
que és les...
3bdeules.cult.gba.gb.a.es.
Tornem a dir, 3bdeules.cult.gb.a.es.
Aquí és la pàgina de la Conselleria de...
que dèiem Cultura, Educació i Esport.
A la pàgina principal que acabem d'obrir
tenim 3 opcions, Cultura, Educació i Esport.
Anem a la part de Cultura
i d'allí se'ns obre una altra pàgina.
I allí veiem Política Lingüística.
Cliquem Política Lingüística.
Ara ens s'obre una altra pàgina.
A l'esquerra tenim una columna
amb coses sobre Política Lingüística
i una diu...
Un dels ítems és
Situació Social del Valencià.
Ep!
Això ens queda d'atenció.
Mirem aquí
i efectivament aquí dintre
trobem una altra llista de coses
que hi poden haver
i una és Enquestes i Estudis.
I quan cliquem aquí
o Miracle i Màgia
ens apareix
finalment ens apareix
una icona
amb la portada d'aquesta enquesta 2005
de Coneixement i ús social del Valencià.
No és un laberint però quasi.
És un camí s'ha d'anar amb moixilla
i ben preparat.
Si s'hi vol anar es pot trobar.
Una bona excursió.
Dit això, efectivament
una de les dades que alarmen
de tot això
és aquest descens
de quatre punts
que s'ha produït
en els últims quatre anys
sí,
en els últims quatre anys
ho diem bé
quan a l'ús social
del català.
A veure,
aquesta enquesta
dèiem
és una enquesta
que ha realitzat
la Conselleria de Cultura, Educació i Esport
durant els mesos
de juny i juny
de l'any passat
han fet 6.666 entrevistes
a persones majors
de 15 anys
i els resultats
són els següents.
Grosso modo.
93,6%
dels encastats
entén
el valencià.
Quan diu entén
pot ser una mica
bastant bé
o perfectament.
Llavors, després veurem
que aquesta dada
de la pèdula de punts
és dels que diuen
que saben això
perfectament.
Si agafem tots
els que una mica
bastant o molt
surten
percentatges més grossos.
93,6%
dels encastats
entenen el català.
El valencià
o català
diguem-li com vulguem aquí.
77,6%
el sap parlar
una mica
bastant o molt.
Un 78,6%
el sap llegir
i un 50,8%
el sap escriure.
això és el gruix.
Ara, si anem a mirar
amb detall
els que diuen
que saben
parlar
perfectament
és aquí on apareix
aquella dada.
Amb aquesta
enquesta d'ara
un 52,1%
de valencià
diuen
que saben
parlar
perfectament
el valencià.
El 52%.
L'any
91
eren
el 58,5%.
Saber-ho vol dir
que l'utilitzen?
No, no.
Que tenen
coneixement.
Sí, a veure,
aquestes de coneixement
i d'ús social.
Després hi ha molts aspectes,
hi ha molts apartats
per zones,
regions,
grups d'edat,
grups de nivell
d'estudis,
tot això,
sexes i tal,
d'aquest coneixement
i d'aquest ús.
Doncs en les enquestes d'ús
per exemple
sempre hi ha
l'ús
en l'àmbit privat.
a casa
en quin idioma
utilitzes?
Amb les relacions
de l'entorn
d'amistats.
Fora de l'amistat
en les teves...
L'àmbit laboral.
L'àmbit laboral,
l'àmbit de
com a consumidor
quan vas a comprar,
aquest tipus de coses
són les que hi ha
en aquesta enquesta.
Evidentment hi ha
moltíssimes
d'informacions d'aquestes
i jo destaco
les principals
perquè el coneixement
tampoc no el tenim
mai massa clar.
El coneixement
és aquest.
Llavors,
deia,
aquest 52%
dels que saben
perfectament
parlar en català,
l'any 2005,
l'any 91,
a veure com era això,
sí,
diu...
Ha passat un any,
ja?
Sí.
Mira,
l'any 91
hi havia un 61,5%
de la població
que sabia parlar
perfectament en valencià,
l'any 91.
I l'any 2005
són 52,1%
i fa quatre anys,
quatre anys d'adones,
l'any 2001
que eren les últimes dades
que tenien,
eren el 58,5%.
Aquí és on hi ha
aquesta pèrdua
de quatre punts.
Si mirem,
aquí l'estudi
fa allò
que dèiem,
l'estudi de coneixement
i usen dades de coneixement
el grup d'edat
que més domina
tots els coneixements
de desentendre
per la llei d'escriure
és el grup
d'entre 15 i 24 anys
i també hi ha
un altre tipus
de classificació
per regions,
regions lingüístiques,
de manera que
els percentatges més alts
es donen
a la regió de València,
regió de València
que no ciutat de València
ni àrea metropolitana
de València
i això són dues àrees
diferents,
que aquestes estan al final
de tot.
Primer de tot,
però,
la regió
al voltant
de l'àrea
metropolitana de València
és la que té
millors dades,
millors resultats,
la segona és
la regió del Coi Gandia,
la tercera és la regió de Castelló,
la quarta,
l'àrea metropolitana
de València
i la quinta,
la regió de Lacan
i les comarques
Castelló-Valens,
perquè el País Valencià
ja n'hi ha.
Totes aquestes coses
són les que,
bé,
si voleu saber
dades concretes
per a lesions
i tot això,
anar a la web
es pot veure.
Això,
aquest informe,
aquest esconeixement
es va presentar
el dilluns
de 24 d'octubre,
d'acord?
Doncs el 25 d'octubre
l'Acadèmia Valencià
de la Llengua
va presentar
el seu llibre blanc
de l'ús de l'idioma valencià.
Que això ja sona
una mica estrany.
D'una banda,
la conselleria
fa la seva enquesta
i les presenta
les dades.
L'endemà,
l'Acadèmia Valencià
presenta el seu llibre blanc
que ha estat elaborant
els últims mesos
o un parell d'anys,
en què també hi ha
unes dades
d'una enquesta d'ús,
d'una enquesta d'ús
que s'ha fet
per encàrrec
de l'Acadèmia Valencià
de la Llengua.
El llibre es diu
1.755 entrevistes,
etcètera,
vull dir,
són dos estudis paral·lels,
per sort,
però per sort,
les dades,
els resultats
són bastant coincidents.
Són bastant coincidents.
Això no cal entrar en detall.
Qui vulgui mirar
ho pot mirar
a les webs
tant de l'Acadèmia Valencià
de la Llengua
com a la de la Generalitat
de l'Apartament de Cultura.
En tot cas,
però,
aquest llibre blanc
de l'Acadèmia Valencià
de la Llengua
el que fa,
després de posar
les dades
també per coneixement
i ús,
per regions,
per edats,
per situacions
també fa una llista
de 38 recomanacions
que dirigeix,
evidentment,
a qui té capacitat
reguladora,
és a dir,
a la Generalitat
perquè faci passos
a promulguir decrets,
etcètera.
I entre aquestes
recomanacions
hi ha la de coordinar-se
amb,
ho direm que està llàstic,
perquè és una cosa textual,
diu,
coordinar-se
amb les comunidades autónomas
de nuestro ámbito lingüístico
para potenciar
y enriquecer
la lengua que compartimos.
És a dir,
que es posin d'acord
d'una vegada
amb la Generalitat
de Catalunya
i amb el Govern Balear,
per exemple,
com a mínim,
per establir
dinàmiques comunes
per poder millorar
i potenciar
l'ús del valencià,
etcètera,
perquè aquesta caiguda
constant
en els últims
8 o 10 anys
que es constata
cada vegada
en el coneixement
i en l'ús del valencià,
doncs,
es freni
i es pugui recuperar
una mica.
Una d'aquestes coses
que l'agrada
és això.
Jo recordo
que existia una cosa
que es deia
Institut Ramon Llull
que ja tenia
aquesta intenció,
però això va desaparèixer.
Això ara només és una institució
estrictament de Catalunya
i no té de les a veure,
però potser
aquí hi hauria
una via
de bones relacions.
De fet,
ja n'hi ha,
de contactes
entre l'administració,
però, clar,
entre l'Acadèmia Valencià
de la Llengua
i la Conselleria
de Cultura,
Educació i Esport
de la Generalitat Valencià
entre els mateixos
sempre estan a la granya.
No sé com a mirar.
Molt bé,
doncs,
escolta,
ja que has obert la porta,
parlem de coses bones,
perquè hi ha informacions
positives
respecte a l'ús
del valencià,
del català,
és que ja ens fem
una mica de muller.
És igual,
ho diguem com vulguem.
És igual que se'n parli
el català o el valencià.
La Generalitat Valencià
ha decidit potenciar
l'edició digital
en català dels diaris
Les Provincies,
Levante i Información.
Repeteixo,
Les Provincies,
Levante i Información.
I per què repeteixo
en vostès mateixos?
Més endavant,
se sabrà.
Més endavant.
No gaire,
més endavant,
de seguida.
Efectivament,
dintre,
ara,
de moment hem parlat
de dades i tal,
i estirar i arrons
entre Acadèmia
i Departament de Cultura,
però ara anem allà
al bloc de coses positives.
Una de les coses positives
que hi ha de moment
és que la Generalitat de València
acaba de firmar acords
amb dues empreses
de mitjans de comunicació
diferents.
Una és la que edita
el diari Les Provincies
i una altra
és la que edita
els diaris Levante
i una altra
que es diu Información.
Han fet convenis
amb aquestes dues empreses
perquè aquests tres diaris,
dic tres diaris,
són les Provincies,
Levante i Información,
en la seva versió digital,
incorporint a partir d'allà,
o així que ho tinguin
muntat tècnicament,
tecnològicament,
això necessiten programes
de traducció automàtica,
surti a l'edició
en bilingüe.
Per tant...
Almenys a les webs
puguis trobar
aquests diaris
en valencià.
Els diaris són
Les Provincies,
Levante i Información.
I no ho tornem a repetir,
perquè ho han dit
prou vegades.
D'altra banda,
una altra bona notícia,
l'Acadèmia Valenciana
de la Llengua
farà classes de català
a la localitat
murciana de Iecla.
I això algú dirà
i què pinta tot això
amb tot aquest tema
que estem dient?
Sí que pinta,
perquè resulta que a Morcia
hi ha una zona
que és el Carxe,
que és una comarca,
en què des del segle XVIII
es parla valencià
per un efecte de repoblació
en què això
durant un parell de segles
havia quedat despoblat
i el segle XVIII
es va repoblar
amb famílies
i famílies
i pobles enxers
de gent que
de la zona
del Baix Vinalopó
que se n'anaven allà
en aquella zona
perquè hi havia terres
de cultiu i tal.
Total,
que hi ha una zona
que és el Carxe,
que hi ha una sèrie
de municipis
i pedenies
d'aquests municipis
en què encara
perviu
i sobreviu
el valencià
o el català
i resulta
que algun ciutadà
d'aquella zona,
concretament
un senyor
d'una pedania
d'Iecla
que es diu Raspai
va demanar,
es va adreçar
al cíndic de Greuges
de la comunitat valencià
i dient
que aquí
parlem en valencià
i ningú ens ajuda
i volem que ens facin classes
i a veure si ens poden ajudar.
Total,
això es va tramitar
i això ha sortit bé
i l'Acadèmia Valencià
en la Llengua
està oferint cursos
de 60 hores
concretament
en fan
a la pedania de Raspai
d'on era aquell senyor
que ho demanava
i també
a la localitat
d'Iecla
s'estan fent cursos
de català
per al valencià
no parlant
per al valencià
no parlant
d'aquelles pedanies
però també
qualsevol persona
que vulgui
s'hi pot apuntar
i això és possible.
Doncs mira,
una altra bona notícia
a l'Institut d'Estudis Catalans
avui obre la seva delegació
a l'Acad.
Justament avui
ja he dit
que hi havia coses
de fa 10 dies
però coses d'avui mateix
això és d'avui mateix
avui a les 7 de la tarda
a la ciutat d'Alecant
concretament
al carrer Ramon i Cajal
número 4
l'Institut d'Estudis Catalans
el d'aquí
perquè ens entenguem
aquell
el que tothom coneix
l'Institut
i el carrer Ramon i Cajal
de l'Alecant
el Ramon i Cajal
el d'Alecant
no el d'Alecant
s'obre la seu
la delegació d'Alecant
de l'Institut d'Estudis Catalans
per tant
i sabent
precisament acabo de dir
que la zona
geogràficament
la zona d'Alecant
és on pitjor està
l'ús
i el coneixement
del català
o del balançà
dèieu-li com vulgueu
doncs que l'Institut d'Estudis Catalans
obri una seu allà
pot tenir uns efectes
més o menys
com a mínim
jo crec que negatius
no poden ser
seran podrius
alguna cosa s'avançarà
molt bé
doncs aquestes són
les primeres informacions
ara és el moment
de fer una petita pausa
i de plantejar
immediatament
la qüestió
aquella pregunta
relacionada
amb un tema
que hem tractat
ara fa uns moments
i que pot fer
que vostès
a través del telèfon
guanyin aquest aparell
de ràdio
de la campanya
de donar corda al català
i l'aquesta
que no hi pot faltar
fem la pausa
i l'Enric
planteja la qüestió
immediatament
Has oblidat el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
a la web
on trobar
aquell programa informàtic
en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis
envia un missatge
a
eGarriga
arroba
cpnl
punt
org
o truca
a l'Enric Garriga
al 977
24
35
27
i t'ho tornarà
a repetir
per correu
o per telèfon
no t'ho perdis
un quart de català
et respon
977
24
47
67
és el telèfon
que han de marcar
i contestar
correctament
a la qüestió
que planteja
l'Enric
abans de plantejar
la qüestió
hi ha algú
que vol participar?
Li donem
passar abans
de la pregunta
Enric?
Què et sembla?
Sí, sí
Vinga, valents
Hola, bon dia
Bon dia
Amb qui parlem?
Maria del Carme
Què tal?
Maria del Carme
Què més?
Pinyol
Maria del Carme
s'atreveix
sense saber la pregunta?
No ho sé
Doncs vinga
Enric, quan vulguis
la Maria del Carme
és tot a orelles
Maria del Carme
és facileta
Té trampa
com sempre
però és fàcil
Quins diaris valencians
tindran edició digital
en català
pròximament?
O ja l'estan traient
o ja hi són
o de seguida
la tindran
Oferta A
Les Provinces
Levante
i Información
Oferta 2
Vila Web
Parlem
i Levante
Oferta 3
Les Provinces
El Temps
i La Razón
Amb quina ens quedem?
Tomo a repetir les opcions
La pregunta és
Quins diaris valencians
tindran edició digital
en català
pròximament?
1
Les Provinces
Levante
i Información
2
Vila Web
Parlem
i Levante
3
Les Provinces
El Temps
i La Razón
Quina diries que és?
Jo però la primera, no?
La primera
Les Provinces
Levante
i Información
Doncs sí
Doncs sí senyora
Si ara no us acostumeu
a que l'Enrique
és molt generosa
i sí que sembla tan serió
No, no, no
diu calla
que donarem moltes pistes
però quan estigui això rodat
veuràs tu Maria del Carme
Ho pots veurem difícil
Diré que
les trampes eren senzilles
perquè a la 2
Vila Web
és un diari
que justament és en català
i no existeix en castellà
Parlem
el nom ja ho indica
és de català
i Levante
Levante
sí que és en castellà
és un d'aquells
però Les Provinces
també és un d'aquells
però El Temps
és una revista
i és de sempre
no existeix en castellà
i La Razón
és un diari
que ni és valencià
ni és
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
I
poca broma
perquè aquesta ràdio
només la poden aconseguir
els veïns d'un guarda català
Molt contenta de la ràdio
Ets conscient d'això
que seràs de les poques
privilegiades
que tindran aquesta ràdio
d'acord?
Tantíssima
Jo en tinc moltes
de ràdios a casa
però en tinc una a cada habitació
Doncs aquesta és d'aquestes
petites d'auriculars
que no caldrà que la moguis
de lloc
te la poses a la butxaqueta
i apa
a escoltar la ràdio
Vinga
Aquí la tindràs
Maria del Carme
Gràcies
Adéu-siau
Bon dia
Gràcies a tu
Doncs sí, perquè això, calla, mira, que es fan els xulos,
doncs sí que ens fem una mica els xulos,
perquè realment aquesta ràdio només la poden aconseguir
en aquest concurs d'un quart de català a Tarragona Ràdio
i gentilesa del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Com que ens han trucat immediatament,
molt ràpidament passem a comentar un parell de novetats editorials
i informàtiques que també tenen a veure
amb l'ús de la llengua al País Valencià.
Doncs una de bona i una de dolenta.
Comencem per la bona.
Un llibre que es diu Valencià en perill d'extinció,
que arriba a la seva segona edició,
és un llibre d'un enginyer que es diu Eugeni Reig,
que és un senyor que és enginyer i no és filòleg,
però que té molts coneixements.
No era un mateix senyor de la pedania aquella de llec, clar?
No, no, aquell de llec era una altra, no.
I tampoc és cosida la bateria dels pets.
Tampoc, encara que es digui Reig.
Aquest senyor és Valencià.
Aquest senyor l'any 97 va fer una primera edició
d'aquest llibre que es diu Valencià en perill d'extinció,
després de constatar que moltes expressions, frases fetes,
llibres, locucions pròpies que ell coneixia de la seva comarca,
dels seus aparents i de tota la vida,
la gent jove actualment no les utilitza.
I això el va portar a fer aquest diccionari,
diguem-ne, diccionari entre cometes,
aquest recull d'expressions
sota el títol de Valencià en perill d'extinció.
Aquella primera versió de l'any 97
tenia 863 pàgines i...
No, perdó, tenia 718 pàgines i 836 entrades.
Doncs bé, això que ell va fer perquè li interessava
i perquè no anava a la gana
i fins i tot s'ho va editar ell mateix pagant-ho ell
perquè a les editorials no els interessava,
resulta que va tenir tant d'èxit
que es va exeure, es va haver de rellençar, etcètera,
i ara ha tingut suficient èxit
perquè l'autor s'hagi vist amb corda
fent-ne una nova edició
en la qual totes les que ja hi havia a la primera
s'han revisat i actualitzat
i a més a més ara té 863 pàgines
i 1.440 entrades.
Tot es funciona de la mateixa manera,
és una cosa molt plenera de llegir,
molt intel·ligible i molt explicativa.
Primer hi ha la definició de la paraula o l'expressió
que consta
i després hi posa tres tipus de paquets de sinònims.
útils.
Uns en valencià, sinònims i coses que volen dir el mateix en valencià,
un altre sinònims en català estàndard,
que poden ser de qualsevol zona dialectal,
i una tercera de les equivalències o sinònims en castellà.
Aquesta era la bona i la dolenta.
La dolenta és una altra,
que és una enciclopèdia que seria l'equivalent
a la gran enciclopèdia catalana que tenim aquí.
Doncs als anys 70 al País Valencià
hi va haver la enciclopèdia de la Regió Valenciana,
que era una cosa, no sé si direm que el paral·lelament seria comparable.
Això es va exaurir
i ara l'empresa que fa el diari Levante
ha comprat els drets d'aquesta enciclopèdia
amb intenció de reeditar-la, actualitzada, etcètera, etcètera.
I com que avui en dia tot és digital,
també existirà més d'en paper i en CD-ROM,
però la pena és que si en aquella època
es va fer exclusivament en castellà,
ara tornarà a fer-se exclusivament en castellà.
No està previst, en principi no està previst
que sigui bilingüe ni que s'utilitzi en català,
per això per les webs ja hi ha una campanya,
diguem, de demanar a les empreses i organismes implicats,
que no són altres que la Generalitat mateixa valenciana,
València, Terra i Mar,
consumi fins i tot la Universitat de València,
també està d'al·lera del projecte de reedició,
i com a mínim la Generalitat de València
i la Universitat de València haurien de preocupar-se
que això es pugui en valenciar també,
però de moment no és així.
I amb això acabem, no hi ha res més.
Bé, home, per la setmana que ve, sí, no?
Doncs ja ens retrobarem el proper dimecres,
aquí al matí de Tarragona Ràdio,
un quart de català amb Enric Garriga,
tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Gràcies, Enric.
Dimecres més.
Adéu-siau.