Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
millor fer Batman 1, Batman 2 i Batman 3
no. Ara, després de 300
anys de fer la primera, ara fan la primera
de la primera. De la primera, clar, exacte.
Però bé, això té una explicació. Ells sabran.
Ells tenen una explicació que jo penso que
és prou coherent, perquè, de fet,
el tema... Il·lumina'm, David,
que jo em despisto. El tema és el següent.
O sigui, Batman és un
personatge de còmic,
DC Comics, que ha sigut
visualitzat per molts autors
del món
del grafisme, del món del còmic.
Llavors, clar, quan se va
fer el trasplantament a la gran pantalla,
obviant la sèrie aquella tan
quitch del Batman
televisiu, que era molt
especial. Quitch, però molt xula. I encara la van
fent de tant en tant, a l'estiu, sobretot, que tornen
a fer la Mònica Fletcher, també en fan...
Doncs no t'estrany que la tornin a començar precisament
amb aquest Batman Begins. Doncs, bueno, l'explicació
està clara. L'anàlisi
que es va fer del Batman era el del Tim Burton,
a part de les incursions
del Schumacher, que per mi
van malmetre bastant, força,
el que el Tim Burton van aconseguir.
Sí, que desquen ho sé.
Sí.
Clar, era una mirada
molt més propera al còmic,
tot i que ara, diguem-ne, que és la que
aquesta pel·lícula, Batman Begins,
vol recollir directament
el que seria
el plantejament
de la renovació de Batman
dins del còmic. O sigui, és un fals
Begins. És un fals Begins perquè
va directament al Batman de l'última
generació d'autors de còmic.
Una mica Frank Miller, perquè m'entenguis.
És com molt modern tot plegat, o no?
Sí, però, a veure, agafant el...
Modern, però a la vegada agafant
tot el clàssic. És a dir, recuperant del Batman
aquella mirada fosca.
Perquè jo m'imagino que aquest Batman
s'ha de mirar com si no haguéssim vist cap altre més.
No té res a veure amb tot el tema
Batman que s'ha fet anteriorment en cinema.
Perquè Tim Burton va fer una mirada
que era, diguem-ne...
També quits.
Quits.
Amb aquest aire.
Molt d'agrair per ser la primera i tal.
Però hi ha tants vambats com
dibuixants de còmic i podríem dir
el mateix del cinema, tot i que, clar,
el cinema és més car i les inversions
que es tindríem que fent no sortiria
a compte, penso jo.
Però han agafat una mica aquest espírit.
Llavors, clar, jo la...
Diguem-ne, l'expectativa
que a mi m'ha generat aquesta pel·lícula,
però ara podem parlar d'expectativa
com a espectador,
és primer un Christian vell
que ens va sorprendre a tots
amb aquesta interpretació magnífica
del maquinista,
tan torturada
i és un autor amb grans capacitats,
però després el que seria visualment
el Christopher Nolan,
que és el director de Memento,
que és un director
amb una millada molt particular
de gairebé de director
al marge de la gran indústria.
Ja saps que això és relativament cert,
però que ha acceptat aquesta pel·lícula
precisament si li permetien
donar aquest toc
tan particular al còmic,
tan fosc,
visualment atractiu.
I després, evidentment,
Morgan Freeman,
Michael Caine com el majordom.
Imagina't.
Això, a veure, és impagable.
Home, tenir el Michael Caine
de majordom és un lucre.
Ja el Christian vell
ja em fa content,
però el Michael Caine
i després el Leia Nishun,
que tot ho fa bé,
i que, per dir-ho d'una manera,
és per la gent entès.
S'han lluita amb el repartiment.
Jo penso que és una pel·lícula
que és la gran...
Diguem-ne,
després de La guerra de les galàxies,
aquesta versió,
la tercera,
la que tanca el cercle,
per dir-ho d'una manera,
tercer capítol,
doncs tenim aquest Batman Begins,
que, bueno,
qui inaugura, precisament,
una altra pel·lícula de Batman.
Vull dir,
que el Christopher Nolan
tornarà a dirigir,
de fet,
em sembla que en poc temps
ja estan en marxa,
una nova versió,
que és la continuació d'aquesta.
D'aquesta.
Per tant,
aquesta és un pack separat
al pack anterior.
Exacte.
La tenim a veure des del mateix lloc.
Veus com està bé
que ens ho expliquis,
tot això?
Correcte.
Però Batman Begins,
això vol dir que ens explicarà
l'origen.
Com hi ha un pack de Spiderman
i més recent
i tot aquest tipus de coses.
I sàpiguen
com arriba a convertir-se
en el que és
i a vegades
què li porta
si aquest personatge fos
i quina és la força.
O sigui,
on s'ha entrenat,
com ha adquirit,
no els poders,
perquè recordem que Batman
no té poders,
però que bé lluita,
com s'enfronta,
quina agilitat,
tot això està explicat
I quants diners que té
per tenir aquests artilogis
i a aquestes cases
i tot això.
Tots sabem que té un passat
i una família.
Tots sabem que té un passat
i una família.
Aquesta és el clau.
El Tim Barton ja ho feia.
Si no ha vist la pel·li
en el còmic original
i ja està.
No té secrets.
Et veig molt ben predisposat
a recomanar-la?
Directament, sí.
O i com fan Madagascar
dibuixos
de la mateixa
Factoria d'Esrec?
Doncs a veure,
Madagascar
és una pel·lícula
de la Factoria d'Esrec,
per tant nosaltres
ja estem predisposats.
Jo penso que aquesta
bueno, la història
No l'has vist, no?
No, no, no.
Però bueno,
potser és la pel·lícula
amb la que comença
allà en el cinema
i això de fer
pare de família
ho saps tu,
aquestes pel·lícula
són obligades
i aquests personatges
la cebra,
el lleó,
l'hipopòtam,
la llirafa
doncs que
bueno,
gràcies a uns pingüins
una mica
cabronassos
directament
van a parar
tècnicament parlant
sí, sí.
De la seva
plàcida vida
a un zoològic
que s'han acostumat
són animals
que hi ha
en certa maniera
exacte.
Acostumats a una vida
ordenada,
tranquil·la,
confortable,
en un zoo,
res de buscar-se
el menjar
cada dia a la selva.
No, no, no,
em ha de gascar-t'ho
amb els massupials,
amb tots aquests
animalots,
els lemurs
que són els altres
protagonistes de funció
i que...
L'argument és molt divertit, eh?
Sí, sí,
i a veure què faran
i són personatges
que pensen,
parlen
i jo penso que l'humor
serà una mica
mig per adults
i mig per nens
ja veurem
perquè a l'espant de taurons
el que dèiem una mica
que potser no lligava gaire
era tota aquesta referència
i homenatge
al Padrino.
És el problema.
Que la canalla
evidentment no la pescava.
Ara,
mai millor dit, no?
Després amb el 10B d'allò
he vist que als nens
encara els agafa
gustilló
per la pel·lícula del...
Jo vaig parlar
d'aquesta pel·lícula
ratitzant molt
i parlant precisament
negativament.
Però, cony,
els nens d'ara
ho accepten tot, eh?
O sigui,
ho agafen tot
i els agrada.
Madagascar,
jo ja m'apunto aquesta
directament,
l'anirem a veure.
És una pel·lícula
de dibuixos
però bé,
tots sabem que aquestes pel·lícules
o les rec
són pel·lícules
que hi va tothom,
no només la canalla
perquè són molt agraïdes.
No hi ha més estrenes?
No, curiosament...
Aquí, perquè a la cartellera
en general
arribaven pel·lícules
com Fugitivos Passos
dirigida per Federico Lupi.
Aquí a Tarragona
no arriben,
aquestes pel·lícules.
Precisament,
jo penso que és per aquesta...
Jo permet que ho digui
però és com una mania
d'amortitzar sales
i garantir plens brutals
perquè, clar,
a Madagascar
me sembla que està en tres sales.
Tres.
I la de Batman també.
I la de Batman ve
en tres o quatre,
vull dir, clar,
dius, bueno, vale.
Tenim una cartellera
una mica pobra
aquesta setmana, eh?
Pobre perquè...
Poses així
ja una mica antigues, no?
Tenim el 20 centímetres
que passa a una pel·lícula
que la senyora passada
no va poder comentar.
Sí, no la vam comentar,
què tal?
A veure,
és comèdia
però que queda
una mica esmorteïda,
no acaba de funcionar.
O sigui,
es veu...
Jo, per exemple,
ara mateix,
veient aquesta pel·lícula
de 20 centímetres
jo puc recomanar
Tapes tres vegades més.
O sigui,
Tapes considero
que és una pel·lícula
molt més lograda.
Per parlar de pel·lícules
que tenia a la carterera
i fer una recomanació
de risc.
Però 20 centímetres,
doncs, bueno,
és precisament una pel·lícula
sobre el canvi de sexe.
O sigui,
la gràcia està ahí
en què hi ha un tema social,
es vol tocar
des d'un tema,
diguem-ne,
de comèdia...
És el cinema musical espanyol.
Sí.
Potser és ahí
on jo penso
activa fins a un punt
i després s'allarga massa.
Jo penso que hi havia
minuts menys de pel·lícula
que s'ha pogut funcionar.
La primera interpretació ve,
la segona i la tercera
ja cansa.
Sí, sí.
No acaba de funcionar.
I després una pel·lícula anglesa
que és que una altra vegada
la importància,
o sigui,
una altra vegada
torna al tema clàssic
de...
de com se diu,
me catxes la marra.
A vegades té aquestes paroles...
La importància
de llamar-se Ernesto
d'Òscar Goyle.
Precisament aquesta,
A Good Woman,
que és una pel·lícula
anglesa encantadora
i és una pel·lícula
que està passant
molt desapercebuda
i que s'ha posat
precisament,
se va estrenar
la setmana passada
i ja està a la cua
de pel·lícules
que sortiran
i que és una pel·lícula
que es recomana
perquè és deliciosa.
La intel·ligència
d'Òscar Goyle.
I com revisita...
Aquesta ens la recomanes.
Sí, sí, sí.
Doncs em penso
que no tenim res més
per recomanar
perquè les altres
ja havíem parlat,
Dani de Doc,
que encara la fan...
Sí,
una pel·lícula d'acció alternativa
amb el Morgan Freeman
que va enfar molt de cinema
i que a més
surt el Jet Li
que ho fa molt bé,
El Confusion,
que a veure,
és una pel·lícula
que jo penso
que la gran...
Mira,
això no ho vaig comentar
però perquè jo vaig veure
la versió original
i després la he tornat a veure
en la versió doblada
i sincerament,
senyors,
han fet una...
Bueno,
és de bogeria total.
Però bé o malament?
A veure,
han posat
accent català,
gallego,
andaluz,
han fet amb el doblat
el que han volgut
i jo no sé
si al director
això le faria gaire gràcies.
Si fas doblatge
més val la pena
o la veus
en versió original
o mantens
un doblatge
una mica neutre,
no?
És que clar,
però han fet un doblatge...
Jo penso que
com que és una pel·lícula
que és boja,
perquè és una pel·lícula
que és boja,
és una pel·lícula
com podrien ser
les pel·lícules
dels Monty Python
perquè m'entenguis
en versió
Kung Fu,
rient-se
de pel·lícules
del Martin Scorsese,
fent conya marinera
de gèneres
com el Bola de Drac
i és una pel·lícula
que precisament
la gràcia
està en aquest
d'escalabro genèric
i que quan vas a veure-la
doncs el somnom
no enganya a ningú.
Confucion.
O sigui,
és una pel·lícula
que...
Caòtica.
Caòtica
i que la tens
que agafar
gairebé
com el que és
un experiment surreal
i que fa molta gràcia
si agafes els codis.
Vull dir,
els codis són molt evidents.
O sigui,
aquest tipus de pel·lícules,
manga,
anime,
tot això
i a més passant
pel cinema americà
agafant coses
que tenen certa gràcia
i que són molt imaginatives
i jo m'ho vaig passar molt bé
però que el doblatge
el doblatge t'ha fallat.
Si no ets capaç
de sostreure't
a aquest doblatge
absolutament
diguem-ne
recreatiu
creatiu
que s'ha fet
sobre la pel·lícula
xocant
doncs la pel·lícula
se fa
difícil d'aguantar.
I escolta,
no n'estic segura
però
El Internado
es va estrenar també
la setmana passada
i l'has vist aquesta?
Mira,
pel·lícula de por
està bé.
T'has pensat?
Eh, eh, David
t'ho has pensat, eh?
A veure, perquè
jo sempre dic
que com que sóc una persona
que sóc molt amant del gènere
tinc que posar-me
a les peus
de les sabates
de l'espectador
de pie
en el sentit d'agradarà
la gent de pie
i sí,
agrada.
Agrada perquè és una pel·lícula
de por clàssica
previsible
una miqueta
el que ja he vist
en moltes pel·lícules
els fantasmes
els internados
no porta res
aquesta és l'inspiració
no porta res al gènere
però entretinguda
per la gent
que li agrada
aquest tipus de pel·lícula
que vull anar a veure
una pel·lícula de mi
vamos a ver
el internado
però fa por
a tu te faria molta por
a mi sí
a tu sí
sóc el termòmetre
perfecte
directament
però bé
que és una mica
per sortir
dels temes
de les pel·lícules
orientals
atípiques
i tòpiques
que ja comencen
a cansar una mica
bé doncs mira
tenim un parell
per anar a veure
un perill o tres
i jo crec que tenim
prou fons d'armari
diria jo
per aguantar
una setmana més
sense que
les teves recomanacions
ens retrobem
després de Sant Joan
sí
David Serra
moltíssimes gràcies
i bon cap de setmana
i el bon cinema
de sempre
adeu-siau
grabbing
el billet
色
doncs
et
e
impossible
invece
la
perillot
el
el
dir
es
el
el
t
el
el
e
la
la
of
de
la