Fins demà!
Fins demà!
Anna Pardo, bon dia!
Hola, bon dia!
Flourdes Guibernau, què tal?
Hola, bon dia!
Com anem?
Iniciem el temps de la tertúlia.
Una tertúlia que, de fet, fa uns minutets que ja s'ha iniciat,
com normalment sol passar a la tertúlia dels divendres, no?
A veure, ens hem hagut de fer una mica de llista,
perquè com antigament es feia allò del disc Solicitat,
també hi ha temes sol·licitats avui en aquesta tertúlia,
directe o indirectament, per part de les tertulianes.
Alguns ens toquen geogràficament molt a prop,
temes de caràcter local, i d'altres, diguem-ne, són més generals.
Què us sembla? Comencem pels de caràcter més local, en tot cas?
De prop cap a lluny.
Doncs vinga, comencem per allò de prop,
i aviam, allò de prop, i tenint en compte que tenim la Carme
i la Rosa, que feia temps que no venia,
per temes del temps, podríem dir,
inclemències del tempo.
Materiològicos.
Això mateix, parlem del camp del nàstic, perquè em penso...
Puc parlar primer d'una altra cosa?
Sí, dona, i tant, doncs veus, se'ns acumula la feina.
Calla, faré una altra llista, digues, digues, Carme.
Jo ja vaig prenent l'altra.
No, a veure, jo vull felicitar la Rosa,
bueno, primera perquè després de moltes tertúlies...
Tenies moltes ganes de veure-la.
Tenies moltes ganes de veure-la.
I després per la carta que va fer amb un mitjà de comunicació
sobre les germanetes dels pobres,
que, bueno, que, clar, a veure,
ell ho ha dit moltes vegades,
que com que s'acostem totes amb una edat ja...
Però aquí arribarem tots, esperem arribar-hi, eh?
Clar, evidentment.
Que no és un tema exclusiu vostre, imagino que...
Però, bueno, mira, els que es toquen més a prop...
Clar, i llavors, doncs, bueno,
vull dir, és una carta que me la vaig llegir molt d'atenció,
potser també perquè se m'acosta molt l'edat,
i llavors, doncs, doncs,
és un tema d'estricta actualitat local.
Si algú no ha llegit la carta Grans Trets, Rosa,
podries expressar allò, el que explicaves en aquella carta, breument?
Per a aquells oients, doncs, que no...
Una miqueta, que no es veu el motiu pel qual s'hagi de tancar.
a Tarragona no sobren,
llocs per gent gran, ni de dia, ni de tot estar,
i que les remanetes dels pobres a Tarragona
és una cosa ja emblemàtica tota la vida,
que quan la gent era jove s'hi anava a ballar, a cantar,
per distreure els ballets, això se'n recorda a molta gent.
De totes maneres, i aquesta setmana mateix...
Ara sembla que s'estigui com arreglant, no?
Sí, ens ho confirmava el mateix delegat de la Generalitat.
Sembla que la Generalitat...
Marxa a la congregació, però es manté com a centre...
Marxa a la congregació, però no es tanca el centre.
Sí, no es tanca el centre.
En principi, el que sembla segur
és que tant per part de l'Ajuntament,
tot sigui dit, com per sobretot de la Generalitat,
s'és molt conscient que manquen places.
A Tarragona, a més a més,
és una de les comarques més deficitàries.
Llavors, l'interès està en...
o gestionar-ho directament la Generalitat,
o que pugui gestionar alguna empresa privada,
de les que ja estan en el sector
i que tenen prou experiència.
Jo crec que en cap moment se tancaran les germanetes.
El que és...
Jo penso que s'ha empigut molt greu també a tots,
que en un primer moment va donar com una mina d'espans,
perquè era un punt de referència,
no només un servei, sinó un punt de referència
que ningú volia perdre.
Però en principi...
Però és que, de fet,
les mongetes van avisar els residents, eh?,
que havien de marxar.
Veure, és que potser jo crec que...
Almenys jo el conec.
Jo a nivell inter de congregació no em puc posar.
jo, per sort o per desgràcia,
doncs hi ha una manca de vocacions.
Llavors, doncs, un establiment d'aquest tipus
té una despesa molt cara en personal,
que si tu la pots fer en personal de la teva congregació,
doncs que, entre cometes, diria,
per ser molt clara,
així que tothom ho entengui,
que no n'hi ha sous,
doncs llavors se poden mantenir unes condicions.
En el cas que tu hagis de contractar personal extern,
els costos se disparen.
Penseu que, sobretot, a les germanetes
n'hi ha una sèrie de places que són assistides.
I aquestes places assistides
no és una persona hàbil,
que entra, surt, menja,
sinó que necessites banyar-la,
moure-la del llit,
donar-la el menjar a la boca...
Tot això, necessites personalitzat especial a la boca...
Ai, necessites personalitzat especialitzat.
I, sobretot, també,
una sèrie d'eines i d'equipament
que són cars,
però jo estic segura al 100%
que es mantindrà, eh?
No, no, no.
Coma, i fins i tot s'apunta
que es crearan més places assistides
per persones que tenen aquesta pèrdua d'autonomia.
És que, a veure,
per no allargar-nos massa amb aquest tema,
però en un segon només,
la tendència és que cada vegada
es necessiten més places assistides.
I la Generalitat,
en aquest sentit,
ja són plenament conscients.
És que les germanetes dels pobres
no eren places assistides.
Però ara ja en tenien, eh?
Algunes tenien molt pobres.
se van haver de...
21 a 20,
poc més d'una vincena.
Però saps què passa?
Que la gent que t'ingressa bé
per l'edat,
per el temps,
això,
aquella moltes vegades
una plaça d'una persona hàbil
acaba sent una plaça assistida.
Ja, ja, però,
vull dir,
el que anava bé
en el cas de les germanetes dels pobres
era precisament perquè no eren places assistides.
Clar, evidentment,
s'anarà deteriorant
i anar a la existència.
No, el que passa és que
ara ens hem d'educuar les necessitats.
Però, a veure,
jo hi he anat molt
a les germanetes dels pobres.
Jo també.
i, clar,
i llavors jo sé
que allí hi havia moltíssima gent,
hi havia gent del Serrano...
Jo que deies,
de punt de referència,
escoles que anaven a cantar per Nadal,
hi ha aquest component també de ciutat...
I els nens de les escoles
que anaven a cantar...
Sí, no,
a veure,
el que passa és que
la població va veient
des de les que estem fora
com les que estan dintre
de les residències.
Els mateixos usuaris
de les germanetes
de fa 15 anys
potser tenien 75, 80 anys,
però ara n'hi ha alguns
que tenen 95.
Això acaba sent
una plaça assistida.
Llavors, clar,
són molt més costoses,
són molt més diners,
però s'ha d'anar
cap a les places assistides,
que és el que la gent necessita.
La Carme,
felicitava la Rosa,
però em penso
que en el tema del nàsting
no esteu gaire d'acord.
Sí, sí.
Sí que esteu d'acord també.
Ho heu parlat abans.
Ho heu parlat abans.
Ho heu pactat el que digui,
ho heu enganyat.
Sí, sí, sí.
Com són?
Sí, sí.
A veure,
nosaltres ho us diem igual, no?
Bé, Rosa,
jo el teu portaveu, eh?
Sí.
Que el deixin,
que el deixin com està,
que el quincità,
que me quedi com està.
Sí.
I, bueno,
que si es pot remodelar,
doncs, fantàstic.
Vull dir, no cal que...
Però remodelar
o fer-ho de nou
utilitzant-ho,
que és com es planteja
des de l'Ajuntament.
Remodelar-ho?
I per què no?
Els diners són de tots,
no dels socis.
Els socis no poden endur-ho.
El diner és de Tarragona.
I si estem dient
que falten places
de residentes
de la tercera edat
o del...
El nostre mossèn diu
els joves de més edat.
Doncs, llavors...
Els joves de més edat.
Els joves de més edat, sí.
I, doncs, llavors, a veure...
Això de l'eufemisme
funciona, que no veigis.
Bueno, a mi em sembla...
Hi ha qui reivindica vells.
Sí.
Jo reivindico la paraula vells, eh?
Ahir parlàvem
amb unes persones,
amb un senyor
de 80 anys,
parlàvem del tema
de l'esport i la gent gran
i utilitzàvem molt aquest terme
de dir,
ah, ja n'hi ha prou
que sigui tercera edat,
que sigui quarta edat,
perquè ara quarta edat
per l'esperança de...
vells, joves,
igual que dir la paraula jove,
no té cap connotació pejorativa,
doncs dir vell,
tampoc no.
A tu no t'agrada, Anna.
No, no, a mi sí que m'agrada.
El que passa és que
no sabríem posar la frontera ara.
T'ho asseguro.
És a dir...
En l'esperit,
en l'esperit,
com diu el mossèn de la Carme.
És que, precisament,
la gent vella
potser no té esperit
del que s'entén
per esperit de vell.
Jo no sabria dir
quan ara una persona
és vella,
perquè el meu pare
té 78 anys
i t'asseguro...
Que no és vell.
que no és vell.
És a dir,
té més ànim que jo,
té més força que jo
i encara m'ajuda tot.
Però això de la tercera edat
no sona així
com una mica forçat.
Sí,
però és que
abans era molt clara
una persona vella,
perquè la trobaves pel carrer
i era una iaia,
un iaio.
Aquels que tenim sentat
al banquet,
allà al tros de rambla
del cop,
el senyor Vigili,
que no em sortia el nom,
gràcies.
Allò és un avi,
un vell,
però tu vés-lo al meu pare
ara i dius
qualsevol persona,
el temps passa
que no veigis,
mireu que no ens ha d'adonat
que ja ha entrat
l'estàtua aquella de Franco
que hi havia mal.
Sí, sí.
Ho veus?
Home,
quin enrenou,
per favor.
Per favor,
30 anys ha costat.
Gràcies a Déu.
Dic gràcies a Déu.
Us veu-vos molt entusiasmades
amb aquest tema.
Oi,
estem més contentes?
Sí,
jo també.
Jo ni contenta ni descontenta.
El que estic
és molt mosquejada
per els comentaris
que he sentit
aquest dematí
per la ràdio
de gent
a favor d'aquella estàtua.
És una estàtua
oficials
que van sentir
algun tipus
d'alegria
quan el Franco
va governar,
però nosaltres
aquí a Catalunya
jo crec que
alegria és alegria.
El que es diu
alegria se'n va donar
ben poques,
llavors potser nosaltres
ja estem
en un altre aspecte.
Saps què em va fer gràcia?
Ahir va sortir un senyor
i va dir
que això no es podia tolerar,
que era un insult
contra la democràcia
i jo dic
anda ja la democràcia
a aquest senyor
que no l'he vist mai a la vida,
el senyor content de dalt
del cavall
i ara aquest altre surt
que diu que és un insult
contra la democràcia.
Serà possible?
I les declaracions
del Zaplana
que aquest
era el govern
més radical.
Jo ja deia,
no sabia si riure o plorar.
De fet,
m'he fet un panxó de riure.
Jo els volia enviar
un pinipon
perquè com que diuen
que el cavall era innocent
doncs que posin
damunt del pedestal
aquells
que posin un pinipon
i que acabin.
A veure,
a mi el que m'ha fet
ara fora
totes les conyes
i tota l'alegria
de que ja és hora
que treguin
tot aquests signes,
a mi el que m'esgarrifa
i ho dic en sèrio,
és que no puc parar de riure
perquè m'ha agradat molt
allò de l'estatua
i que la treguin.
Però la foto de l'avui
amb gent jove,
molt jove,
que jo em penso
que ja l'hem tret
als profets.
Gent molt jove
amb aquella...
T'agafa unes garrifants,
eh?
Que dius,
però,
què saben?
D'entrada què saben?
I després com les han influït
amb aquesta gent, no?
A mi això sí que m'espanta, eh?
A veure,
que jo...
La mateixa influència
que tenen altres ideologies
en els més joves
i en les generacions
que pujan.
Jo és que no...
Però escolteu,
no voleu dir
que s'està fent
un gran massa
d'una estàtua?
Per molt símbol que sigui?
Sí,
però al PP tot això
ja li va bé, eh?
Hi ha connotacions polítiques
al darrere,
com sempre,
i com,
vull dir,
de tots els temes que...
Ara parlarem de l'estàtua
i no parlarem
d'altres coses
durant una temporada.
Parlarem dos dies.
Podem parlar del cavall.
Però encara falta
la de Santander,
encara falta la de Santander,
encara falta la de Santander,
que també hem dit
que la trauran.
A Santander no només hi ha estàtues,
sinó que hi ha avingudes
del Generalíssimo,
del General Mola
i de José Antonio.
Amb unes plaques posades a mi.
A Barcelona, eh?
Tenim un al Bruc
i una altra capitania general,
que això moltes vegades
ha sortit.
No unes estàtues, eh?
Però unes plaques
a la paret o no sé què.
Que hi ha sort
que ho treguin tot això.
Tenim un poblet aquí
que també,
que n'està ple.
I tant.
Tenim un poblet aquí
que també,
un poblet cortet de lletres,
que també n'està ple.
El de l'iglesia,
la paret de l'iglesia,
n'està ple.
Jo crec que hi ha moltes ciutats
del centre d'Espanya,
ciutats que en el seu moment
eren nacionals
i eren ciutats molt
però franco.
Els meus sogres viuen a Hàbila
i l'avingut on viuen ells
era la avenida de José Antonio.
Fa molts anys
que ha desaparegut
el de l'avenida de José Antonio,
han tret qualsevol signe
de carrers
de l'època nacional
i José Antonio
han deixat un passaje.
Perquè clar,
era com aquell
que diu
per deixar-li alguna coseta
i té un passaje
que va d'un carrer a l'altre
ben petitó
que es diu
passaje de José Antonio
però a veure,
que realment
jo entenc
que en una ciutat
com és el centre d'Espanya
n'hi pugui haver
perquè a veure,
potser ell hi va tenir
va arralar molt.
Jo ni això, eh?
Jo ni això.
Jo crec que qualsevol signe
o símbol
de lo que va ser
una ruptura d'un país,
de lo que va portar
amb una guerra civil,
de lo que va ser
una dictadura
amb més de 100.000 morts,
jo crec que hauria d'estar
allò per estètica
i per ètica prohibit.
Tu promets?
És a dir,
no dic que s'ha de borrar
de la història,
la història ha d'estallir,
s'ha d'estudiar
per no repetir-la.
Tant d'esborrar,
tant d'esborrar
estem perdent
la memòria històrica.
No s'ensenya història
a l'escola,
la gent que va viure
una guerra i una dictadura
molt més que nosaltres
estan com ara oblidats,
per tant,
potser caldria
mirar més cap a les persones
de carn i ossos
i no tant els monuments
i les estàtues
d'un material bastant més fred.
Home,
jo et dic això
i ara callo,
que ja he xerrat molt,
però a veure,
jo tot el que sigui
un homenatge
ho trauria.
La història està allà,
s'ha de recordar,
s'ha d'estudiar,
s'ha d'ensenyar
per no repetir-la,
però el que sigui
un símbol o d'homenatge
a qualsevol persona
d'una dictadura
s'hauria de treure
dels carrers.
Quin silenci.
Vosaltres que heu estat
molt atentes a aquest tema,
què faran amb aquesta estàtua?
Va a un magatzem?
Sabeu quina és el fet?
Va a un magatzem.
Hem posat un entapat així.
Perquè n'ha d'haver-hi moltes,
de les que han anat traient,
de les que han anat traient,
deu haver-hi moltes.
Jo també.
En una d'aquestes tertúlies nocturnes,
ahir, no sé,
algú apuntava la possibilitat
de fer un part temàtic.
No l'afundar,
però sí que és una cosa d'un error.
Algú deia de fer un part,
alguna tertúlia d'aquestes nocturnes,
ara comentàvem,
que algú deia de fer un part temàtic
amb totes aquestes estàtues
que han anat traient allà.
Home, però no els pondran,
per si en cas els han de tornar a posar.
Ai, Rosa, per favor!
Quines garrifants!
Com estàs?
Home, tu quan sents parlar
segons quins personatges,
dius, calla!
I quan veus que hi ha tot aquest planter
que està plogant...
El Rajoy, Zaplana i companyia.
Ara que estem a Sant Josep.
Però no se'n sent.
I a veure si l'afonen.
Una falla.
No sé, però de fet,
ahir ja va superar el primer entrebanc,
la primera prova d'aquesta llei
que permet als homosexuals
doncs legalitzar la seva situació
com a parella legal,
com als matrimonis heterosexuals.
I està, diguem-ne que,
a les antípodes
d'allò que parlàvem anteriorment, no?
Aquella feina,
ui, si aixequessin el cap
i veiessin això, no?
Jo crec que ha sigut casualitat.
Treuen l'estàtua de Franco
i al mateix dia
aproven
que els homosexuals
es puguin casar.
I l'homenatge a Carrillo.
L'homenatge a Carrillo, clar.
L'homenatge a Carrillo.
Que la gent que va sortir
de l'homenatge
el veiem passar per davant
de l'estàtua
que, per cert,
n'hi havia algú
que no hi podia parlar bé.
De veritat, eh?
Això ho devien passar bé
amb aquell homenatge.
Perquè n'hi havia algú
que li costava...
Molta germenor.
Sí, li costava
una mica articular les paraules.
Però, bueno,
mira, ja està treta
i ben tret està
i a veure si l'has trobat totes.
No, però aquest fet
d'aquesta llei
que ha llargament reivindicada,
la Lourdes com a advocada
feia una expressió d'això.
Això ho complicarà
o no complicarà
una mica la pràctica?
Perquè, clar,
si parlem d'una llei
que legalitza
com a matrimoni,
doncs també parlarem
de separacions,
exactament igual
que els matrimonis heterosexuals.
Jurídicament.
Jurídicament equiparen
drets i deures, no?
Si a les unions d'homosexuals
els hi atribueixen
la categoria
de matrimoni
com a matrimoni,
en teoria
se'ls haurà de poder aplicar
la legislació
relativa a separacions,
divorcis, etcètera.
I ara que està
el projecte
de reformar
la llei del divorci
que ja no serà
separació
previa al divorci
obligatòria
com és fins ara,
doncs hauran de reformar
d'una manera
que puguin introduir
dintre d'aquesta legislació
els matrimonis
entre homosexuals.
Que realment,
a veure,
en el fons
més feina pels advocats.
Jo me n'hauria d'alegrar.
És lleig que ho digui.
Sí, perquè ara
amb la reforma pràcticament
et cases avui
i et pots divorciar
a l'endemà.
I tant.
Per tant,
això...
I vera, realment,
i alguna vegada
ho he comentat
amb algun company
que els matrimonis
entre gent
del mateix sexe
són més explosius
i molt més
apassionats
i que no pas
entre gent
dels sexes contraris
perquè
potser doncs
ja els sentiments
potser estan
com a més
en situació
d'igual a igual.
Tenen la mateixa forma
de pensar.
Saps com reacciona
a l'altra part?
I vera,
i moltes vegades
potser ja és més,
no espectacular,
però gelos,
sensacions d'aquestes
que es perceben
dels homosexuals
que jo he pogut conèixer
i he pogut tenir contacte.
doncs
són com a més passionals
i hi ha més
sentiment
i hi ha molta més
emotivitat
dintre d'una relació
d'aquest tipus
el qual pot provocar
també reaccions
més cruentes
que potser
d'una separació
entre
diferents,
bueno,
diferents vull dir
persones de diferent sexe.
Ara et faràs d'or,
Lourdes.
Ah, et faràs d'or?
Et faràs d'or?
Jo després hi vull fer
una pregunta a Lourdes.
Fes, fes.
Doncs és que a veure,
esperant a tallar el tema,
però és que avui
repassant la premsa
he vist
que cap jutge
en tota Espanya
volia
és que no hi ha entès
per què,
m'agradaria que m'ho expliquessin,
volia fer càrrec
en principi
perquè diuen
que no donen a l'abast
del jutjat de família
i d'on estan
els casos de violència domèstica
i que no n'hi ha
ningú en tot Catalunya,
ni un sol.
A veure,
els problemes
que ens trobem avui dia
hi ha per exemple
aquí a Tarragona
fa un any i pico
un any escatx
que es va
obrir el primer jutjat
de família
pròpiament dit.
Hi ha molt
i molt de retras
perquè desgraciadament
o malauradament
hi ha molta gent
que es vol separar,
hi ha molts problemes
de relació de parella
que arriben
a una separació,
temes d'adopcions,
els jutjats de família
no solament tracten
temes de separació
i divorci,
tracten temes d'adopcions,
temes d'incapacitacions,
temes d'acolliments,
qualsevol tema
que tingui relació
amb el que es diu
la família
en sentit amplio.
llavors
a Tarragona
per exemple
n'hi ha un
i Tarragona
és una ciutat gran
i que hi ha
molta demanda.
A mi m'ha assenyalat
un judici
pel mes de juny
que vaig presentar
la demanda
fa...
el mes de juny
farà com a dos anys.
La circumstància
era una modificació
d'unes mesures,
d'una separació.
Però ara
la gent es pot
a divorciar l'endemà
com dius
i amb aquest...
No, no, en teoria
podràs presentar la demanda
l'endemà.
Presentar-la,
però això no vol dir
que es faci efectiu.
Sí, a l'endemà
és una altra cosa.
Encara que a veure
que normalment
quan és la relació
a les separacions
de motuacord
va molt més ràpid
perquè les sentències
no tenen tanta publicitat.
Llavors, ho tenim aquí,
diu que la negativa
diu Maria Saneuja
ho llegim
directament
d'un diari d'avui
d'un diari
d'Avast Nacional
i ho explico ayer
que l'oposició
de sus compañeros
d'aquests jutges
i molts altres jutges
de la resta de l'Estat
està motivada
perquè no podem decidir
sobre una denúncia
de maltractament
sense tenir
totes les andades
per justificar
les nostres decisions.
Clar, és que...
Hi ha una falta
de recursos.
El tema de família,
el problema està,
aquí a Tarragona,
per exemple,
una denúncia
de maltractaments,
te'n vas al jutjat de guàrdia
i el primer que fas,
el jutjat de guàrdia
resol l'aspecte penal
però el jutjat de guàrdia
pot adoptar
unes mesures provisionals
de caràcter civil
que tenen una vigència
d'un mes.
Llavors, tu vas al jutjat de guàrdia,
fan les declaracions,
s'inicia el procediment,
si és un judici ràpid,
s'ha tramitat per judici ràpid,
si és un procediment
que s'han de buscar proves
i s'han de portar
noves diligències,
doncs la cosa
va una mica més lenta
i es fa una compareixença
en la qual s'adopten
les mesures
de caràcter penal
i civil
que es volen adoptar.
De caràcter penal,
normalment,
i és l'allunyament.
I si és de caràcter civil,
doncs el típic,
què passa amb els nens,
què passa amb la casa,
la pensió,
les cargues del matrimoni,
tot l'aspecte
de la relació de parella.
Però és que una vegada
t'has acabat aquí,
t'envien el jutjat de família
a fer la regulació
de la separació.
Llavors,
el jutjat de guàrdia
se'n desentén totalment
del tema civil.
Llavors,
el procediment
s'abifurca
i tens una cosa
paral·lela,
una part penal
que va paral·lela
a la part civil
que pot ser que tu arribis
amb un acord
en l'aspecte civil
i el penal encara funcioni.
Ja veus,
amb el gasto
que té un casament
i després tot això.
Ja més a mi no et separaré.
Tu no et separaràs
ja,
ho has decidit,
fins al final.
Amb aquestes alçades.
Tu tampoc, Carme.
No, no, no.
Aguantarem fins al final
com sigui.
Com abans,
com les dones d'abans.
Com les dones d'abans.
I si hi ha d'haver maltractament,
seré jo la que aixecaré la mà.
No, però de fet
és normal
que a banda
de posicionaments
ideològics,
ètics, etcètera,
hi hagi moltes persones
que optin
per la fórmula
de parella de fet
i no pel matrimoni
tal com està establert.
Jo sempre ho he dit
i en el moment
que van aprovar
la llei
d'unions estables
de parella
deia que les parelles
de fet
són parelles de fet
perquè no es volen casar.
És que ells
no volen casar-se.
N'hi ha molts
que no es volen casar.
A veure,
sempre hi haurà algú
que dirà
si ves la pensió,
després
que si la jubilació,
la viudetat,
els aspectes més col·laterals.
Però el que és en si,
la gent està vivint
en parella
i no es casa,
molta gent
per què no es vol casar?
Doncs a veure
per què m'han de regular
si jo no vull que em regulin.
A veure,
però jo m'imagino
que si s'ha regulat
és perquè els col·lectius
ho demanaven.
Això està claríssim.
És a dir,
jo havia vist...
Perquè era una necessitat social,
però jo no ho sé.
Jo no ho sé.
Perquè els col·lectius
ho demanaven.
És a dir,
jo et conec gent
que està en diferents tipus
de col·lectius
i volien,
dintre d'un concepte ampli
com és tenir els mateixos drets
i els mateixos deures,
doncs volien tenir aquest dret.
No volia que per una opció sexual
determinada
estiguessin privats
d'aquests drets.
No, però parlem també
d'eterosexuals,
que diuen
sense casar-se...
Bàsicament...
Jo em reflexo ara
d'aprovar la llei de...
No, no,
jo estic parlant
de la llei d'heterosexuals,
no d'homosexuals.
A veure,
homosexuals és
o me regulen
o estic per regular.
No hi ha una opció
intermitja.
Els heterosexuals
poden ser casant
i hi ha molts
que no es casen
perquè no es volen casar.
I que no volen ser regulats
perquè la gent es pensa,
i això és un criteri
ja personal,
ni jurídic ni res,
es pensa que el fet
d'estar amb una persona
i que n'hi hagi
un paper firmat
no hi ha compromís.
Jo personalment...
donen molt aquestes parelles
que no tenen papers.
Sí,
i jo en conec algunes
que a la que firmen papers
se'n va la cosa no a risc.
Els papers peten.
Ai,
us veig així com a molt animades,
Rosa i Carme,
i l'Anna,
la Lourdes i Servet
estem molt serioses.
No,
nosaltres escoltem,
nosaltres escoltem.
Sempre s'aprenen
anant pel món.
Sí,
sí,
i tant.
Mira,
hem pres una decisió
que potser és que és costat
i ara ja està.
Si s'ha de costar tanta cosa...
I diners.
Tants papers i quartos,
home,
Maria,
si haig d'aixecar la mà
l'aixecaré jo.
Com porteu la cosa de la festa?
Perquè ara el cap de setmana
tenim el festival de Dixieland,
la setmana que ve
període una mica vacacional
i la setmana santa
que Déu-n'hi-do
la quantitat de persones
que mou a la ciutat de Tarragona,
no?
I d'aquí ne'n van
no moure més,
no?
Perquè l'any 27
hem de ser el doble.
Va dir,
no cal de...
Ah,
l'any 27 hem de ser el doble.
No,
l'any 27 és que hem de ser el doble
de ciutadans.
De ciutadans.
Jo crec que serà
quan Reus i Tarragona
estiguin junts.
Quan s'hi juntin.
Doblarem la població,
aleshores.
No,
el que sí que...
Jo sí que serà germanor,
de debò.
Jo crec que això
no he insistit mai,
però bueno,
jo com a mínim
no ho vull gaire.
Va ser aquí el diari,
jo vaig llegir.
No,
no,
jo dic la paraqueta
que m'he sentit
no dels Reus,
que vols que et digui?
que s'hi reumant,
que s'hi reumant.
A veure,
jo...
El que sí que crec
és que es mou molta gent
perquè cada vegada
es veu més turisme
de ciutat.
I això,
si fa una Setmana Santa
com sembla que pugui
ser un dia com el d'avui,
hi trobarem gent.
I a mi ja m'agrada
que n'hi hagi turisme
de ciutat
i un turisme de qualitat
i que els restaurants
estiguin plens
i que els bars
estiguin plens
i que les botigues
estiguin plenes.
No cal que sigui Setmana Santa.
Però es nota molt de moviment
i es nota molta família.
A mi que m'agrada molt
la para alta
i que intento
anar a passejar quan puc,
es veu moviment
i es veuen parelles
amb els crius
i aquest turisme familiar
i aquest gaudir
d'uns dies de vacances
i d'un bon temps.
I a mi tot això
m'agrada molt.
Trobo que dóna
molta videta a la ciutat.
Sí.
Sí.
A veure.
Espera que no parles
a la Setmana Santa
totes dues, eh?
Sí, sí.
El que passa
que a mi és al revés.
A mi m'agrada molt
la part baixa.
Ah, bueno.
Però per això
n'hi ha per tots els gustos.
A mi m'agrada
el món rural.
A passejar la part alta
i a menjar la part baixa.
A mi el món rural.
No, també la vull a veure.
Vull dir que
no, també es menja molt bé
quan em posto que l'altre.
Tenim uns bons cuiners.
Esteu avui
que aquí ho doneu, eh?
No, és el tipus.
Porten un posat així
que tot els hi renguisca.
Jo estic sorpresa
amb la Carme
perquè avui està d'acord
amb tot.
Tot li sembla bé
i la Rosa també, eh?
Sí, sí, no.
No estàs tan revolucionària
que és una estratègia
que en Marcà deia
que avui veuràs.
Perquè quan m'he aixecat de casa
quan he sortit al carrer
m'ho he proposat.
Perquè venies indignada
i has dit
no m'indignaré.
Un propòsit d'invienda.
Per què venies indignada?
No, no, no, no.
En general, diguem-ne.
En general, sí, no.
Llavors ha fet un propòsit d'invienda
i dic no, no,
avui m'ho portaré bé
si no m'ho anem a xiqueta
perquè a mi se van a Santa.
Divendres de Dolors, no?
Avui, divendres de Dolors.
S'han de felicitar
tots els Dolors.
I les Lolas Lolites.
Les Lolas Lolites?
Sí, també.
Jo ara penso al Santoral
com que això de la Setmana Santa
cau com cau
doncs no sempre és el mateix dia
que hem de felicitar les Dolors.
tenen al Sant allò
que es mou una mica, no?
De setmana en setmana.
No obstant,
jo també reivindicaria
el món rural
per la Setmana Santa
que també va bé.
En quin sentit, Rosa?
De descansar.
De visitar.
I descansar.
I veure la vida...
Que feu professor, Rosa?
I tant.
I amb un silenci
se puc creuar.
Home, perdona un moment
si és que no deu ser gaire.
No deu costar gaire
estar en silenci.
En silenci.
A veure,
a veure,
que jo saps
que sempre et dic
que jo t'enveixo
de no poder viure
aquest poble que vius tu
perquè m'encanta
i més a més allò
que quedés incomunicada
és que m'encantaria
però es quedava
el centre.
A veure, Rosa,
fem inventari.
Quantes persones
participeu a la processó?
Tot el poble.
Això sí.
Tot el poble.
Tot el poble.
Clar,
per això aneu en silenci
perquè no n'hi ha espectadors.
Creients i no creients,
practicants i no practicants.
Tot el poble.
Tothom va a la professora.
Menys els 4.
Però no diu quants, eh?
Que no poden sortir de casa,
pobrets.
Quants?
Doncs veus, sí.
Un centenar de passo.
Déu-n'hi-do.
Un centenar de passo.
Jo no...
A més a més,
fa respecte a la professora.
Jo no soc de professores, eh?
Però imposa.
A part del silenci,
perquè tothom va així
com a molt serè,
molt tranquil,
no?
I veus els homes
d'aquell posat
que estàs acostumada
a veure-los amb el tractor
i els veus allà amb el cil
i amb corbata, no?
I amb corbata, no?
No, arregladera, no?
Sense mudar.
A veure, una vegada,
jo no he acostumat
al biocrucis
que fan a les 6 del matí.
I que no vull dir
que no estigui...
Doncs no sabeu
què us perdeu.
Espera, i...
No, no, a veure,
i que cuidado,
que hi ha molta gent
que hi van amb molt de respecte.
La majoria, segurament, no?
Però una vegada
hi vaig anar.
Mira, me devia despertar
i vaig anar.
i tenia al davant
unes senyores,
o sigui, que no anaven en fil,
anaven de dos o de tres.
I jo,
perquè jo no em tallo gaire,
no?
I ells vaig dir,
escolti,
la seva vida privada
a mi no m'interessa.
Jo he vingut al biocrucis.
Que anaven parlant, parlant, parlant.
S'ho explicava,
mare de Déu senyor.
Home, tela, eh?
Així com la Rosa
diu que el seu poble
té un goig.
Sí, però mira,
la Rosa deia
que ella no és de processons.
L'Anna deia
que és bonic,
sobretot que ara la primavera,
l'arriba de turistes,
les processons de Setmana Santa,
aquí,
però a tot arreu,
són sempre un focus
d'atracció
i que majoritàriament
la gent que no es creia
ni que existeix
perquè tota aquella grandiositat,
aquesta solemnitat,
doncs és molt atractiva,
crida molt l'atenció
i generalment
se segueixen molt de respecte,
per part dels no creients també.
A veure,
jo no sóc creient,
jo vaig a veure
la professora de Tarragona.
De divendres
s'han de ser de Tarragona.
A veure si ara no és a l'Ilioc
i l'única creient.
Bueno,
però jo ho dic, eh?
És que és cert.
No, no,
tu no t'anamagues
com els altres no s'anamaguen.
Però estem en un món
de descreguts.
Ja ho veig,
ja.
I jo vaig a un lloc
determinat
a veure-la,
a veure-la
i m'agrada veure-la allà
i m'entusiasma
veure-la
i fins i tot
m'emociona
i quan giren els passos
perquè no hi cap
per al carrer estretet
i veus
com els baixen.
Perdoneu,
és que estic molt encostipada.
El trobo,
a veure,
a mi m'agrada,
és a dir,
a mi són uns dies
que m'agraden.
Trobo perfecte
per anar a turisme rural,
és a dir,
els que som de ciutat
podem anar
a passar uns dies
que jo a vegades ho he fet,
però fins i tot
m'agrada molt
gaudir de Tarragona
aquests dies.
Molt,
és a dir,
fins i tot
més que a l'estiu,
que vols que et digui?
Comença el bon temps,
pots passejar,
pots anar a fer el vermut,
pots anar a dinar al Serrallo,
perquè a mi també m'agrada
el Serrallo,
que jo soc molt de mar,
però filla,
jo em vaig fer de Tarragona
a la part alta
i és la meva debilitat.
Tindràs una miqueta,
tu t'ha passat a la santa
d'anar a dinar al Serrallo?
Sí,
també està fumut això
perquè es posa a tot bé
i com que...
Hi ha les obres
que es queixaven
als restaurants.
Sí,
sí,
es queixaven
a les obres del pàrquing.
Sí,
sí,
tenim una miqueta
de mancança
d'aparcament
perquè, clar,
abans allí
es podia aparcar,
on estan fent el pàrquing
es podia aparcar,
però tota la zona del port
també tampoc està tan lluny,
allò com l'esport esportiu
i vas caminant
és un passeger.
No,
no,
no pots caminar.
No,
està tancat.
Està tancat,
aquest és el problema,
sinó caminant
és fantàstic,
vas caminant
i paixes el dinar.
Has de donar tot el tom
per fora.
Vull dir,
encara que vagis al museu del port,
que està allà tocant
al Serrallo,
has de donar el tom
pel carrer Real
o pel carrer de Mar
i has de passar el pas a nivell.
Això és la gaita de Tarragona?
Sí, sí.
Per això de aparcar,
el mes de maig
ho tindrem millor
perquè ara es veu
que pagarem fraccionadament
cada quart d'hora
que ja toca.
Ja toca, ja toca.
I totes les màries
continuen sent caríssim.
Sí,
perquè seran 45 cèntims
a la quart d'hora,
90 cèntims
la mitja hora
i 174
l'hora sencera?
Sí.
Ves comptant.
Bé,
almenys allà
de tot de la Rambla,
que ja hi vaig tenir
un conflicte
amb un guàrdia urbana
perquè tenia
el meu company de despatx
que estava dalt del despatx
i me truca
i me diu
bajo en dos minutos
jo m'espero amb el cotxe
els quatre intermitents
damunt d'un pas de peatons
esperant que baixés ell
i que es tragués el cotxe.
Me pare la guàrdia urbana
i me diu
escolti que li portaria
circular
dic que estic esperant
que aquest cotxe
ha de marxar
que estan baixant
des de dalt
al quart pis
i em diu
no, no,
si vol vostè
parqui el parquing
de la Rambla
dic no,
és que prefereixo
parcar el carrer
perquè a veure
em surt més econòmic
dic a part
és que és immediat
que vindran
ah no, no
doncs hauria de baixar
cap a baix
el parquing
perquè allí sí
que n'hi ha de lloc
ja pensava
aquest senyor
ni que cobrés comissió
per no parar el parquing
busxata
vas tindre molt mala sort
de trobar un guàrdia urbana
era la furgoneta
dels atestats
era la furgoneta
dels atestats
perquè tela
no els trobes
ni per casualitat
mira
ara no és per dir-ho
però l'altre dia
vaig anar a un súper
d'aquí de Tarragona
i no diré quin
hi havia una persona
molt violenta
que havia pres
molt d'alcohol
amb un
dues persones
però un d'elles
molt més violenta
que no deixava entrar
ni sortir ningú
jo no sé per què
vaig entrar
però per lo vist
que allà
em portava ja
força hores
les noies
del súper
em van dir
que portaven
tres hores
perquè hi vingués
la guàrdia urbana
tres hores
al miss de Tarragona
no un carrer lluny
jo la veritat
és que vaig estar
molta estona
molta estona
perquè no podíem sortir
però la veritat
era un cert perill
a més a més
havien atrencat la porta
tres hores
quan no estan
amb susado juicio
bueno
a veure si ara
s'esperen a nosaltres
la guàrdia urbana
per pagar
per tot el que estem dient
sí perquè comenceu
a ser conegudes
ja
ja us començaran
a posar cara
el nom que havíem
va iniciar a la tertúlia
hem arribat al final
ja està
no
no va atreçar
no Carme
va perfecte
va adelantat
divendres
això tu
que avui venies
molt tranquil·la
i molt relaxada
es veu que l'aire
de la muntanya
doncs
tan dolceix el caràcter
Rosa
ara canviaré
ja que l'he vist
dic mira
potser sortirà
el del bullying
però bueno
esperarem un altre dia
també he pensat
que sortiria el del bullying
ja en parlarem
Carme, Pedrol, Rosa Gairal, Anna Pardo
Lourdes, Guibernau
moltíssimes gràcies per venir
bon cap de setmana
i bona setmana santa
adeu-siau
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies
Gràcies
A