Obrim el temps, que setmanalment dediquem a parlar del món de la salut
en col·laboració amb la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Una setmana més ens acompanya el seu director gerent, el doctor Joan Maria Zerà.
Bon dia, doctor Zerà.
Hola, molt bon dia.
I avui també ens acompanya Manel Sant Romà, és el director del sistema informàtic
de la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Manel Sant Romà, molt bon dia.
Bon dia.
És un plaer, la companyia del Manel, perquè ens pot explicar moltes coses.
Per mi també és un plaer.
Avui no parlarem de grips ni de dies de, sinó que parlarem d'aquest paper del món de la informàtica
dins de l'àmbit de la salut i no només a un nivell organitzatiu de la pròpia xarxa,
que és interessantíssim i que té moltíssimes possibilitats, presents i futures, segur que sí,
sinó que volem anar un pas més enllà i també parlar una miqueta d'aquesta educació
que ens hem de fer tots els ciutadans en quant a la informació mèdica que podem rebre a través de la xarxa.
Per qui aniria el programa d'avui?
Sí, bé, de fet, com que som el juliol, no?
El juliol sempre fem uns programes una miqueta més així, més frescos.
Estem més sants, podríem dir. La nostra salut està òptima.
Exacte. I intentar abordar alguns d'aquests temes que jo crec que són interessants de la reflexió.
De fet, jo crec que les dues coses lliguen.
O sigui, el que fa el sistema de la informàtica, que és una història necessària i cada cop més
i realment molt important dins les nostres organitzacions,
és facilitar un instrument que, de la mateixa manera que és útil per a l'organització,
doncs hi ha que intentar aprofitar-la perquè és útil també pel ciutadà.
I llavors, una eina que allí està, no ha de ser limitativa des del nostre criteri
per a les necessitats de l'organització, sinó que es poden aprofitar tota l'organització,
però també s'ha de poder gaudir el que en té dret en el nostre criteri,
de manera d'entendre la vida, que és el ciutadà,
que és la persona que confia en la nostra organització per a una cosa tan important com és la seva salut.
I que al damunt és el seu patrimoni, no és nostre,
nosaltres som els instruments tècnics, cadascú amb el seu ofici,
d'intentar recuperar-li la salut quan l'ha perduda o mantindre-li,
que seria el més important de tot, l'activitat preventiva,
manteniment de la salut i la recuperació en el cas que té alguna incidència.
Llavors, hi ha dos mons que sí que són diferents, però jo crec que estan molt entrelligats.
Una és aquesta eina, tot aquest conjunt d'eines que necessita perquè la història clínica
passi de ser un paper a ser virtual, estigui amb un còdic digital i, per tant, estigui amb un disdú
i que es pugui consultar, múltiple, consultar-lo des de diferents punts a distància,
però també diferent de concorrència de diferents professionals,
i que allà estigui tot, juntament amb la imatge i totes les dades farmacològiques
i tot el seu historial.
Aquesta és la necessitat d'agilitzar l'organització i que té moltíssimes bondats,
però, curiosament, això ens dona un repte molt important,
que és com se'n pot beneficiar també el ciutadà d'aquesta eina.
I nosaltres creiem que el ciutadà se'n ha de poder beneficiar
de manera que allò que és patrimoni seu pugui ser accessible.
D'alguna manera, jo el que volia portar en el debat, una mica aquesta filosofia,
podem entrar en les dues coses que són interessantíssimes a les dues,
però jo crec que des de la nostra perspectiva hi ha un tema
que és el respecte a la persona i la seva llibertat,
que això és fonamental a la nostra societat,
i avui la nostra societat, a pesar que hi ha desastres
com els que han passat recentment a Londres,
doncs jo crec que la guerra l'hem de guanyar per aquí,
segurament no la guanyarem per més altra cosa,
o sigui, si anem a...
I costarà, com tota la pedagogia, costarà i convèncer la gent,
però només amb la llibertat aconseguirem guanyar totes les coses.
I això és un dret que avui té el ciutadà,
i el ciutadà només té llibertat quan té coneixement.
I el coneixement te dona llibertat.
I el coneixement no l'adquireixes sinó és informant-te.
O sigui, la informació que tu necessites per prendre les decisions
i el coneixement és el que et dona llibertat
perquè t'estàs decidint-ho lliurement,
no coaccionat per coses com fanatismes
o perquè et deixis envaucar per una persona
que t'intenta enredar com és moltes de les paramedecines
o teràpies alternatives o milions d'invents que...
I no confonguem la informació amb la propaganda.
Que és molt diferent.
La propaganda fa tu fillo en redo.
La informació, que és el que nosaltres hem d'intentar donar,
és el que perseguim al final,
que la gent prengui les seves decisions
però les prengui havent-se informat.
Tot aquest conjunt de coses,
aquesta filosofia de la vida,
que és la que crec que és absolutament transcendent,
se'n pot gaudir de tot aquest sistema
perquè hem d'acceptar la realitat
que avui és, i afortunadament és així,
que el nostre client, dit d'aquesta manera,
el nostre usuari, és ja,
o si no ho hem de facilitar,
que ho sigui un client informat.
que és una persona que vol tenir aquest coneixement,
vol anar a entrar a casa i mirar per internet,
vol consultar ell i la doble pregunta, informació,
i fer-se encàrrec de què és el que li han dit
i què és el que li proposen,
i prendre i col·laborar amb les seves decisions.
I el que nosaltres hem de fer, entenc,
és facilitar-ho.
Aquest és el final de la pel·lícula.
Entesa aquesta realitat i acceptada,
i entesa com a bona,
o sigui, no anem en contra,
sinó tot el contrari d'això,
sinó hem de buscar quins instruments
podem fer perquè aquesta persona,
quan busca la informació,
la busqui correctament,
la tingui el més acurada possible,
tot allò que és seu,
que ho tingui, que ho tingui accessible,
i després prengui amb llibertat
les seves decisions.
Aquesta és una qüestió important
que tractarem avui.
Abans, si us sembla,
de manera més breu,
si considereu que és oportú,
a mi m'agradaria també explicar una mica
les bondats de tot el sistema informàtic
en el que és l'organització
i l'atenció a l'usuari
de la sanitat pública.
Un terreny com tots els que tenen a veure
amb el món de la informàtica,
en el qual encara s'hi han de guanyar
molts més quilòmetres,
però en tenim uns quants metres guanyats.
Tema de citacions,
tema de crear unes estadístiques
que permetin una organització
i una utilització més òptima
dels recursos,
aquí és on probablement s'ha vist més,
el tema dels estudials mèdics,
de les consultes a través de videoconferència
de determinades patologies
que puguin ser complicades.
No fa gaire parlàvem
de la possibilitat
de tot el tema radiològic,
també,
que ja està dins de la xarxa
i ara anem amb aquells sobres enormes.
Aquí les possibilitats que hi ha,
presents i futures,
són amplíssimes, no, Manel?
Efectivament,
jo, de fet,
una de les coses que m'he trobat
fa sis mesos
que estic en l'organització
i que m'ha il·lusionat més
en el món aquest de la sanitat
és el camí que hi ha per fer, no?
Evidentment,
com la sanitat
en el món civilitzat
és el que...
o sigui,
genera més o genera
o té una despesa més gran, no?
Però encara
fa falta molt de terreny
de recórrer
perquè part d'aquesta despesa
sigui amb...
no tant amb informatització
sinó amb digitalització
de la sanitat, no?
Tu apuntaves a algunes coses,
és a dir,
avui en dia
la quantitat d'informació
que tenen les organitzacions
sanitàries
és tremenda,
ser capaços
a nivell intern
de gestionar aquesta informació
és un repte,
però també ser capaços
de donar-li
amb la persona,
amb el ciutadà,
amb el pacient,
la part d'aquesta informació
que és seva
i que realment
la pugui gestionar
és un repte
que encara no està resolt,
ni aquí
ni als Estats Units
per entendre'ns.
En aquests moments,
per exemple,
nosaltres,
perquè et faci una idea,
a la nostra organització,
tenim informació
sobre la vida
de 200.000 persones
del nostre entorn,
no?
Aquestes persones
viatgen
i ara tu imagina't
una persona
que nosaltres coneixem
doncs
els problemes
que ha tingut,
les seves hospitalitzacions,
les seves alèrgies,
totes les analítiques
que se li han fet,
aquesta persona
se'n va
de vacances
a Galícia
i té un problema
puntual
i allí a Galícia
els metges d'allí
doncs encara
a data d'avui
i dic que això passa aquí
i també passa als Estats Units
no són capaços
d'accedir a aquesta informació
que en un moment determinat
pot anar
des d'útil
fins a vital,
no?
Aquest camí
que es recorrerà,
el recorrerem tot
a les organitzacions sanitàries
en els propers anys
és un camí
fantàstic,
vull dir,
no es tracta
que la gent
hagi d'aprendre
a ser metge
d'ell mateix
sinó que la informació
que en aquests moments
sobre les seves factures
o sobre les seves comptes corrents
ja està accessible
doncs també estigui accessible
sobre la seva vida
i la vida dels seus fills
i la vida de les persones
que estima,
no?
Això és el que es diu a vegades,
diu,
si Isenda
em pot localitzar
perquè no ho poden fer
altres institucions
diguem-ne
que no tenen aquest afei
a cap de tori,
no?
És la crítica.
Bé, doncs probablement
aquí està la qüestió,
tu acabes d'apuntar,
no?
Perquè això necessita diners,
i com que Isenda viu d'això
doncs hi ha invertit
els diners necessaris.
És carregat-hi per invertir
després en temes sanitàries,
no?
Les organitzacions sanitàries
nosaltres no vivim de...
nosaltres vivim de fer viure
la gent, no?
I per tant no tenim
grans recursos econòmics,
però jo crec que tots plegats
hauríem de ser capaços
a la nostra societat
de donar-nos-en compte
que invertint
per cada 100 pessetes
que invertim en salut
o 100 euros,
invertint-ne 3
amb digitalització
de la salut
en aquest sentit,
guanyaríem
moltíssima qualitat de vida
i amb això estem,
però és un camí
molt interessant.
Jo afegiria
i el que deies
i sí,
perdona que ho talla,
però jo afegiria
un altre element
molt important aquí,
des de la meva perspectiva cultural,
que és que
no només eres a xop dels diners,
sinó que jo crec
que hi ha organitzacions
que,
i em sap greu dir-ho,
però estic convençut
que és així,
perquè les conec...
Es costa el contrari en aquest món?
No, no, no,
jo crec que justament
fan el contrari,
o sigui, històricament,
en el camp nostre
i en molts altres camps
del coneixement,
la gent se resistia,
o sigui,
el millor catedràtic
era el que tenia
ell la informació
i no la passava.
És aquella màxima
de qui té la informació
i té el poder.
Exactament.
I llavors el que
les organitzacions,
moltes d'elles,
i parlo,
per exemple,
de la universitat,
hi havia dues universitats,
aquí hi havia
els grans catedràtics,
que el que feien
era explicar
i enxecar l'innec de recerca,
això és un món,
i l'altre,
el que només anant amb ell
li resolies el problema,
perquè ell tenia la informació
i no la passava.
Clar,
si aquí,
amb el terreny
de la sanitat
o amb un altre terreny,
li poses,
li afegeixes el plus de dubte
de dir,
això genera transparència,
és un parany
pel professional.
O sigui,
una organització
que és capaç
de dir això
és una organització
que confia en si mateixa.
I escolti,
ara no ho dic
per posar-nos a floretes,
però,
però,
o sigui,
ho dic
amb els nostres professionals,
jo els explico.
Escolteu,
això és un parany
per a vosaltres,
perquè el que vosaltres feu
d'aquesta manera,
el que s'ha fet aquí
i això que anem en aquest camí
i el pacient
que tingui accés
a la història clínica,
que tingui accés
a la radiologia digital,
que tingui accés
a aquest informe,
això deixa de ser secret,
passa a ser propietat
de la persona
de veritat
i, a més,
podrà exercir
la seva llibertat
de contrastar
aquesta opinió.
Sí,
però al final
ell és propietari
de la seva salut.
Evidentment.
Llavors,
és un plantejament
radicalment diferent
d'una actitud
de protecció
del professional
o de l'organització
de dir
si m'ho demanen
ja t'ho donaré,
però si no,
per si de cas,
mira,
jo ho tinc aquí.
Això és un tema
cultural,
també,
i és un tema
de confiança
i un parany.
Però, perdoneu,
des del punt de vista
econòmic,
el Manel deia,
home,
això necessita
d'una inversió
important.
Jo no hi entenc
de pressupostos
i d'economia,
però el sentit comú
em diu
que necessita
una inversió inicial,
però que de ben segur
rendibilitzarem
aquesta inversió
amb el pas del temps
perquè podem estalviar,
molts diners
en un futur.
Penso,
des de les receptes
que van a buscar
les persones
que necessiten tractament,
que van a fer,
doncs,
demanar el seu número,
al CAP de torn
al centre d'assistència primària,
això informatitzat
és un moment,
com aquell que diu,
i com això moltes coses.
Una xifra
que a mi em va impactar molt
quan vaig començar,
doncs, bueno,
jo et dic,
jo fa sis mesos
el meu coneixement
de la sanitat
era com a usuari.
Una xifra
que em va impactar molt,
jo crec que
els que ens escolten
també els impactarà,
és la següent.
és als Estats Units,
però podríem dir
que aquí passa el mateix.
Els Estats Units
cada any
moren
unes 100.000 persones
per,
no per errors
del sistema sanitari,
sinó per errors
en els fluxos d'informació.
És a dir,
jo al metge número 1
li recepto una cosa
al pacient,
el metge número 2
el veu dos mesos després,
i no sabia
que jo li havia receptat allò,
li recepto una altra cosa,
i aquell senyor es mora.
No l'ha matat cap dels dos,
però probablement
amb millor flux d'informació.
Un dia a mi que la mora
el sistema.
100.000 persones.
O sigui,
només que evitéssim
un 10%
d'aquestes morts
perquè els fluxos
d'informació
fossin millor,
esclar,
això són...
una vida humana
és molt difícil
de valorar, no?
Posa un cas extrem
per dir-te
que efectivament,
que ens anem
de donar compte
que qualsevol
petit guany
amb el tema sanitari,
no des del punt de vista
econòmic,
sinó des del punt de vista
de qualitat,
des de qualitat de vida
a la pròpia vida,
és un valor incalculable.
La medicina preventiva,
a la llarga,
el doctor Etzerà
ho sap,
també és un estalvi econòmic,
si parlem en termes econòmics.
Absolutament.
El món de la informàtica,
de la digitalització,
també ens pot ajudar
a fer aquesta tasca preventiva.
Parlo d'acribatges
de determinades patologies,
que també podrien entrar aquí.
Hi ha coses elementals
que apuntàveu abans,
per exemple,
la taxa de no reiteració
de la farmàcia,
o fins i tot
amb els sistemes informàtics
és relativament fàcil
poder fer una prescripció,
que dius una pastilleta
cada 8 hores
i un vial en té 40,
per tant això vol dir
tants dies
i vostè,
d'alguna manera,
li renovarem la recepta
cada tants dies.
Si això no es produeix
perquè aquella persona
abans o després
va a buscar el medicament,
aquí hem pogut passar dues coses,
que el medicament s'ha fet malbé,
s'ha llançat,
i això és un accident
i per tant no hi ha cap problema,
o, i això seria un tema de diners,
si s'ha gastat més o s'ha gastat menys,
però hi ha un tema de salut també,
de dir, escolta,
què ha passat?
La prescripció no s'ha fet correctament,
o per massa,
o per defecte,
o per excés,
i això, doncs,
el medicament
té una prescripció,
té una farmacocinètica
que fa que la seva,
el que sigui,
és viu i és útil
i és efectiu
si segueixes unes normes,
si no les segueixes
i la fas de qualsevol manera,
la farmacocinètica
no funciona bé
i aquell medicament
no és l'útil
i efectiu
que ho hauria de ser.
Per tant,
és molt fàcil detectar,
o relativament tens un instrument
per detectar
si la prescripció,
que és a dir,
jo prescric això
i ho presclic d'una determinada manera,
si es fa o no correctament,
perquè d'una forma
quasi automàtica,
el que fa el seguiment
de la medicació
detecta
si hi ha errors
en les dosificacions
o errors en la prescripció.
i aquest és un exemple senzill,
i és tan senzill com això,
que l'ordinador
integrant
amb el Bademecum
el nombre de pastilles
que té cada vial
i quanta se n'ha de prendre
una persona cada dia,
sumant i restant
amb una rapidez
directa
que no costa cap ciència
ni cap digitalització d'imatges,
això
té unes bondats
en producte de salut brutal.
Potser estic imaginant massa,
per exemple,
a través d'una webcam econòmica
que tothom hi té accés,
els serveis d'urgències
més senzilles
es podrien atendre
des de casa
a una persona,
amb un sanitari,
davant d'un ordinador,
amb una webcam,
determinades consultes
d'urgències menors.
Jo crec que aquestes coses...
No, no,
estic fent volant la imaginació.
Tècnicament és possible.
Això no hi ha cap mena de dubte.
Caldria veure si sanitàriament
és viat, no?
Sanitàriament
no hi entro
perquè el desconec,
haurien d'haver
quin, suposo,
cada cas particular,
no?
Però en tot cas també té,
com abans apuntàvem,
jo crec que estem parlant
de cultura
en el sentit
més profund de la paraula,
és a dir,
què és el que
acceptarem
i no acceptarem.
En el món de la sanitat
jo crec que és on
la cultura
i l'antropologia
hi juguen més.
Ja no entro
en els temes aquests
que haurem de debatre
com a persones
i com a ciutadans
lliures
i en una societat democràtica
dels temes
de les cèl·lules mare,
de l'eutanàsia,
etcètera, no?
Però que també estan
molt relacionats
amb els temes
de la informació, no?
Però vull dir que
què funcionarà
i què no funcionarà
potser ens dependrà
de la nostra cultura.
Potser en unes
determinats entorns
hi ha coses
que funcionaran
i altres que no,
funcionen socialment,
vull dir.
Tècnicament
podríem estar fent
virgueries.
Altra cosa
és que hi ha
un component cultural
molt important
i el canvi cultural
a part de ser
el més important
és el més interessant
també.
Jo posava aquest exemple
perquè justament
i així ja obrim
el segon tema
que apuntàvem,
això ho fem
no amb una persona
d'altra banda
però si busquen
aquelles webs
que ens faciliten
informació
sobre aquell diagnòstic
que prèviament
ens ha fet el metge.
Per això ho apuntava
el tema de l'urgència
perquè això ho fem
i ho fem tots.
Vaig al metge
em diu que tinc això
que diu calla
que miraré
no cal que sigui
una malaltia greu
que qualsevol
petita afecció
calla
que miraré
a veure
què diuen d'això.
Aquí entrem
també en un terreny
que depèn molt
de la base cultural
que esmentaves ara.
I després
sí,
hi ha una qüestió
també en el sentit
cultural ample
també que és
el sentit
de sentir-se
també part
d'una comunitat.
Què vol dir això?
Quan jo tinc un problema
sentir
que altres
que tenen
el mateix problema
els tinc a prop
això també
és quelcom
que la tecnologia
ens favoreix
i que abans
no era així.
Jo he viscut
íntimament
amb un fill meu
que ha tingut un problema
d'escoliosi
de l'esquena
que és un tema
a nivell
i a Montarragona
puc trobar
molt poca gent
que tingui aquest problema
a Espanya
i a Europa
n'hi ha
centenars
i milers
la comunicació
per internet
les comunitats
de gent
amb el mateix problema
el trobar
en aquestes comunitats
també
facultatius
que s'hi integrin
que això a vegades
és difícil
jo
ara que parlo
com a pacient
fa uns anys
m'acostava
jo que estava
a la banda
del pacient
anàvem a un metge
i li deia
escolta jo per internet
he descobert això
i em trobava
i dius
escolta'm
i això on tu has trobat?
em trobava
com una certa reticència
en determinats facultatius
això està canviant
està canviant
rapidíssimament
és molt important
que aquests passos
aquests passos
diguem-ne
que hem d'anar cremant
els fem tots junts
els que estem en una banda
i els que estem en una altra
és d'una gran ajuda
esmentaves aquest cas
no fa gaire
parlava
amb la mare
d'una nena
esaliac
esaliaca
és que fa 10-15 anys
això de
la malaltia
esaliaca
ningú la coneixia
les famílies
estàvem absolutament
desemparades
per trobar aliments
sense gluten
teníem greus problemes
ara no és que
des del punt de vista
dels aliments
de la compra
tot plegat
no és que hagi canviat gaire
són productes caríssims
tots
i són productes
de primera necessitat
però entres en una web
i t'obre tot un univers
de persones
que tenen la mateixa problemàtica
crea xarxa
pots afegir-te
a entitats
associacions
que treballen
pel bé comú
d'aquest col·lectiu
i generen
i són capaços
de generar
aquest estat d'opinió
que fa
que la indústria alimentària
simplement informi
d'alguna cosa
que
el problema del celíac
o d'altra
si he posat aquest exemple
n'hi haurien molt segur
perquè és clar
amb el tema
de la informació
o sigui
hi ha molts
molts productes
que evidentment
no porten
no porten gluten
i no en porten
no en porten
perquè un pernil
no l'ha de portar
per res
alguns en porten
però no l'hauria de portar
si m'han fet
algun tractament
o no sé què
podria ser
que em portin
ara
simplement
identificar
si realment
aquell producte
que per defecte
no n'hauria de tindre
de res
la identificació clara
que no em porti
serà o no
fruit d'un estat d'opinió
si els senyors
que venen pernils
hi puc tornar
pernils serrano
o pernils dolç
i saben
que dient
que no en porta
i donant
havent fet
una petita analítica
que no val res
que acredita
que no en porta
això genera
que les seves ventes
pugen
perquè hi ha un estat
d'opinió
que diu
escolti
és un client informat
és un ciutadà informat
i anirà a buscar
allò que té informació
perquè li és vital
per la seva salut
doncs segurament
molts més industrials
ho posaran al segell
faran la promoció
i ho posaran
i això
ja no serà
aquest aliment car
que tenen
en una botiga
sinó
quantitat i quantitat
la immensa majoria
dels aliments
poden prendre'ls
sempre quan estigui informat
i els industrials
informaran
en funció
que hi hagi
un estat d'opinió
i en l'extrem final
doncs acaba venint
un estat
un govern
que diu
escolti
obligo a que el posin
i per què obligarà
un govern
que el posin
no sé què
perquè s'ha generat
un estat d'opinió
que el polític
que és un administrador
de voluntats
acaba dient
no escolta
escolta
i tant
i tant
posem
fa estona
que
des que el Joan Maria
ha tret el tema
aquest
del canvi cultural
que em sona
dintre del meu cervell
estàs processant
una frase
que es va dir
fa dos mil anys
i que la tecnologia
actual
favoreix
que sigui
per fin certa
i que és una frase
de la nostra cultura
judeo-cristiana
diu
l'Evangelio
la veritat
la veritat
es farà lliures
jo d'aquesta frase
com a membre
de la cultura
judeo-cristiana
me'n sento orgullós
i sempre ho he cregut
però és que
durant molts segles
no ha sigut així
és a dir
que més aviat
com que ens han dit
tantes mentides
l'amagar la veritat
ja no dic la mentida
però l'amagar la veritat
era la manera de fer-ho
en aquests moments
la veritat
és molt difícil
d'amagar
i aquestes tecnologies
que també es poden utilitzar
per coses
i entrarem
a l'altra banda negativa
de la salut
però bueno
per tant
per telèfon
el telèfon
es pot utilitzar
per insultar
però també
per comunicar-se
a un pare
un fill
uns amants
el que sigui
doncs dic
aquestes tecnologies
en general
i en particular
pel cas de la salut
que és el que ens té
aquí avui
afavoreixen la veritat
i això
al final
acaba fent-te lliure
i després
el preu de la llibertat
a vegades
cadascú
l'ha de tenir
i fer-te lliure
la persona
o sigui
això va lligat
a que informar
aquesta informació
i aquest sentiment
de propietat
i de llibertat
que estem parlant
no és a la comunitat
o sigui
no estem publicitant
les coses
que no ho hem
no he fet èmfasi
jo al començament
i ara
reflexionant
penso
cuidat
no confonguem això
que
tothom
i qualsevol
pot tindre
el coneixement
del veí
i que som autònoms
en tenir cura
de la nostra salut
no ho som
estem dient
que hi ha un sistema
que una persona
autoritzada
per l'ús
pel propietari
pot accedir
amb facilitat
a tota la seva informació
no que qualsevol
des de qualsevol
decantonada
pot mirar allò
però mireu
jo mentre el Manel
rumiava
aquesta frase
mil·lenària
jo entro
en el terreny pràctic
i ara pensava
per exemple
que perds el prospecte
d'un medicament
que has de prendre
i dius
aquesta composició
què és
què no és
pots entrar a la xarxa
webs especialitzades
d'informació
amb solvència
que diuen
aquest medicament
que comercialment
es diu tal
doncs aleshores
sí que el puc prendre
informacions bàsiques
molt elementals
i que el sentit comú
et diu
que no necessites
l'assessorament
d'un metge
és allò
de cosetes quotidianes
pensem a més
que ara que deies
això del medicament
se m'acudia
una cosa molt tècnica
molt tècnica
però
no passaran
gaires anys
en què cada càpsula
de medicament
porti la seva
adreça d'internet
gairebé
amb sistemes
fins i tot
d'identificació
per ràdio
que cada vegada
són més fàcils
és a dir
que seguir
ara
ara se m'acudit
això
amb el tema farmacèutic
seguir
no un medicament
en gènere
sinó
seguir una capsa
concreta
i l'ús que se'n fa
serà
serà possible
avui en dia
aquella capsa
una vegada surt
de la fàbrica
està en mans
d'una persona
seguir allò
en qüestió
de pocs anys
serà possible
fins i tot
la pastilla individual
la qual ofereix
això
amb la seva
adreça electrònica
sí sí sí
gairebé
cada pastilla
cada pastilla
podrà tenir
la seva pàgina web
no està
que una pastilla
tingui la pàgina web
però sí
una adreça
una adreça
que serà
resseguible
i el qual ofereix
unes possibilitats
immenses
no únicament
des del punt de vista
econòmic
algú pensarà
home es podrà
optimitzar
l'ús del medicament
no no
sinó això
que apuntaves tu
en un moment determinat
saber la disposició
que tu puguis tenir
de pastilles
a casa teva
és important
ara tothom té
els seus reconèts
i aquestes coses
que allò estigui
connectat
diguem-ne
aquesta idea
dius
hòstia
què m'està dient
ara
que les pastilles
estaran connectades
a internet
doncs sí
per què no
podran estar
per el que això valgui
amb això que dèiem
ja en les pàgines
que tenen a veure
amb el que és
la cura dels nadons
són de les més visitades
tinc entès
es veu que
pares i mares primerenques
davant d'un dubte
truquen al pediatre
però també visiten
aquestes pàgines
amb els còlegs
jo no sé si les de sexe
els guanyen
jo estic parlant
del terreny sanitari
podríem posar
les de sexe
dintre de salut
també té a veure
amb la salut
el sexe
en principi és saludable
per tant
també podrien entrar-hi
amb tota la facilitat
les estadístiques
diuen que les de salut
són les de les més visitades
i dins d'aquestes
jo tinc entès
que les de pediatria
de consells
pels pares i mares
sobretot primerenc
i dietètica
i aquí entrem
és un bon punt
per entrar
a un altre territori
que és el territori
dels dolents
podríem dir
d'aquella informació
que teòricament
té a veure
amb la nostra salut
i que a vegades
és tot el contrari
dietètica
i altres remeis miraculosos
per determinades malalties
moltes medicines alternatives
pero
això
evidentment
no evident
o sigui
l'excés
a que hi hagi
un pervers
que et digui
et doni informació
falsa
o equivocada
o mentidera
o que sigui
una trampa
o això
i és també
cada cantonada
vull dir que
jo crec que no
això no
o sigui
no sé si internet
ho facilita o no
però
la veritat és que
les veïnes
i el país de baix
quan el fem dient
o el familiar
que diu
escolta
pren't això
que a mi em va anar molt bé
i no sap el que està dient
i no
no he hagut de fer cap raonament científic
per explicar-lo
sinó simplement
estar donant informació
a la gent
també se'l creu
o els remeis de l'àvia
no no
escolta
és que la ceba
feta no sé com
anava fantàstic
i no sé què
també és una altra
seu d'informació
per tant no té més risc
del que té la vida quotidiana
fora de la xarxa
jo crec que
això són
això que apuntava abans
els riscos de la llibertat
jo crec que l'únic risc
que té
a veure el risc
l'únic problema
que té la llibertat
és que
t'has de fer gran ràpidament
és a dir
l'únic
l'únic antídot
que té
que tenen
els dolents
a internet
és l'esperit crític
abans
hi havia unes autoritats
que eren les enciclopèdies
que estaven en un lloc
o el doctor
que estava en un altre
o l'àvia
que estava en un altre
avui això
s'ha diluït
i per tant
l'única manera
de treure el gra
de la palla
és que cadascú
aprengui
a treure el gra
de la palla
és el que deies
ho he llegit
a l'enciclopèdia
no té el mateix valor
de ho he vist
a internet
perquè l'enciclopèdia
es donava per fet
que allò
era paraula
a internet
estan
les millors
de les enciclopèdies
i els pitjors
dels coranderos
i també
hi ha
els metges
que et poden
indicar
el camí
i els aprofitats
que volen fer
negoci
de la teva malaltia
i aquí
és l'únic problema
és a dir
ens hem de fer grans
abans
hi havia
algunes referències
aquestes referències
continuen existint
però ara hi ha
molt més soroll
i hem d'aprendre
o sigui
el que hem d'ensenyar
als joves
jo crec que avui en dia
més que mai
és esperit crític
ser capaços
d'indicar-los
els símptomes
dels mentiders
o sigui
quina diferència
ensenyar a les escoles
que fa pràctica
quina diferència
hi veus
entre aquesta pàgina
no els diguis
que aquesta està treta
de l'enciclopèdia britànica
ni els diguis
que aquesta està treta
d'uns del New Age
o coranderos
o d'això
quines diferències
hi veieu
i ensenyar
a veure
per tu mateix
què és el bo
i què és el dolent
bé
ser el mateix
dels mitjans de comunicació
que antigament es deia
ho ha dit la tele
ho he llegit al diari
ho he sentit a la ràdio
i es donava per veritat
i avui dia
doncs imagino
que ja comencem
a tenir també
un cert criteri
o hauríem de tenir
hauríem de
hauríem de
però jo crec que això
és amb l'absolut
i és amb quasi tot
amb tot
perquè
el que fa
el que jo crec
que hi ha
en la responsabilitat
de les organitzacions
amb aquesta línia
que estàvem dient
és facilitar
o sigui
si això és un fet
del carrer
que hi ha més a més
des de la meva posició
jo crec que
escolta
a fomentar
no és un prejudici
sinó tot el contrari
això és un avenç brutal
és un abans i un després
del que ha de ser
aquest segle
que estem engegant
el segle
de la llibertat
i de la comunicació
i segurament
si el món ha de canviar
ha de canviar
per aquí
la nostra obligació
part de la nostra responsabilitat
és facilitar-ho
facilitar-ho per què?
perquè si
un element clau
de la persona
és
veure's en qui es creu
en quina pàgina
en quin lloc
li dóna confiança
llavors el que no podem fer
és quedar-nos a fora
i la nostra obligació
i una mica
aquest és el motiu
de la incorporació
del manel a la xarxa
també
i el motiu
que un cop tens un sistema
has de pensar
que aquest sistema
ha de poder servir
de quelcom més
que facilitar la feina
de cada dia
i aquest quelcom més
és això
i és que
quan tu entres
en aquella pàgina
identificada
abans parlàvem
de l'Hospital de Sant Joan de Déu
escolti
allò és veritat
allò que està escrit allí
no en té dubtes
està bé
allò és correcte
per informar
aquelles persones
que no tenen coneixements mèdics
i intentar
que les nostres
organitzacions
posar a l'abast
de la nostra gent
del nostre ciutadà
aquells elements
que pugui
ella informar-se
i que pugui
informar-se
amb llibertat
individualment
i amb llibertat
perquè té accés
a la seva informació
i té accés
a informació
contrastada de veritat
i a on pot anar
a consultar
si volen
veiem que el que volen
fer a la xarxa
no només té a veure
amb la tecnologia
sinó que té a veure
amb tota una sèrie
de principis ètics
de fet
jo diria
que té a veure
poc amb la tecnologia
a veure
té a veure
molt
és a dir
la tecnologia
permet fer coses
que abans
no eren possibles
és a dir
permet implementar
grans principis
que abans
no teníem
les eines
per implementar
llavors
efectivament
com diu el Joan Maria
internet ens permet
fer moltes coses
però potser
el més interessant
que ens permet
és precisament
aquestes grans
aquestes grans
idees
filosòfiques
estratègiques
humanes
digue-li com vulguis
que tecnològicament
eren impossibles
d'implementar
doncs
fer-les possibles
i passar de les grans paraules
als fets del dia a dia
aquells que
no es noten
fins que no
dius
ostres és veritat
això fa 10 anys
no era possible
i ara
és el dia a dia
no cal que inaugurem
cada dia pàgines web
ni grans sistemes informàtics
sinó que es tracta d'anar
en una direcció
on la vida
de les persones
sigui cada vegada
més rica
més sana
però sobretot
més rica
perquè
volem estar sants
per viure
per gaudir-ne
per gaudir-ne
no simplement
estar sants
per estar sants
en fi
tornant al dia a dia
i a la consulta
sense generalitzar
però
els metges
estan notant
aquesta informació
que adopten els pacients
un cop s'ha fet
el diagnòstic
va al pacient
al metge
li fa un diagnòstic
i després
no, no
li fa comentaris
al metge
d'on ha tret això
o he vist a internet
sí, sí
aquest flux d'informació
està circulant
entre pacient
i facultatiu
vaja
a la realitat
del dia a dia
et trobes
a la persona
jo crec que ja
si el nivell cultural
ho accepta
i avui els nostres estudiants
la majoria
tots ja
tenen un hàbit
i va avançant
cap aquí
ja
no sé
en quin percentatge
però és pràcticament habitual
que moltíssimes
sobretot
temes d'un tractament nou
de descoberta
alguna persona
que l'han hagut d'ocupar
i té dubtes
sobre si el diagnòstic
no dubtes
vol estar el cas
que si aquell nou diagnòstic
com dèiem
per exemple
quan estava abans
la malaltia celíaca
o una malaltia degenerativa
des dels clubs
que això és
una cosa que s'ha dit abans
i és absolutament importantíssim
els clubs d'usuaris
o les associacions
de gent
que comparteixen
la mateixa malaltia
anar allà
parlar entre ells
assessorar-s'
informar
jo diria
que aquella organització
que estigui en la línia
del que estem dient
i m'agradaria
que ho fossin totes
també ho ha de fomentar
o sigui
el metge neuròleg
quan veu una persona
i que li diu
escolta
probablement
acaba amb un diagnòstic
d'esclosi múltiple
l'acte reflexe següent
és donar-hi el paper
de la pàgina
on et pot anar a consultar
i l'adreça
de l'associació
de malalts
d'esclosi múltiple
perquè és el millor
lloc
on li poden ajudar
o sigui
si no ho fa l'altre
que segurament
ja ho farà
de mútua propi
avui
se donen
les circumstàncies
sobretot en aquests elements claus
diria que
ja és el propi professional
que instiga
intenta
portar
en la família
i en el propi malalt
que realment
s'informi
que ho conegui
perquè
és el que
li donarà
confiança
i llibertat
i això
és importantíssim
i jo crec
que
se distingiran
les organitzacions
en aquests propers anys
aquelles que
entrin per aquí
o que segueixin
anclades
a un
com unes certes
barreres
de dir
escolta
si no ho saps
si no m'ho vens
a preguntar
a mi
això
ha passat a la història
ens agradarà molt
seguir tot aquest procés
i com que
som una mica pesadets
ja els anirem convidats
perquè vinguin sovint
i ens expliquin
els avenços
que van fent
dins d'aquest territori
per cert
Manel
per acabar
les màquines
també es posen malaltes
i tant
s'espatllen
s'espatllen
sovint
i sobretot
tenen una vida
molt més curta
que les persones
afortunadament
tenen virus
exacte
tenen virus
pensa que una màquina
avui en dia
amb 3 anys
un ordinador
amb 3 anys
és com si en tinguessis
80 o 90
la nostra esperança de vida
va més enllà
que la d'un ordinador
de fet
l'esperança de vida humana
espero que segueixi creixent
l'esperança de vida
dels ordinadors
continua baixant
és a dir
si algú que ens escolta
es vol comprar un ordinador
que se'l compri
perquè
d'aquí un mes
n'hi haurà un de millor
i més barat
per tant
que no s'esperi
perquè si s'espera
no pot esperar
que baixin els preus
perquè la cosa va així
continuen baixant els preus
perquè les màquines
continuen cada vegada
sent més ràpides
i millors
tot i que cada vegada
ens queixem més
perquè volem que facin més coses
però ara tenim
l'aparell de música
a l'ordinador
ja tenim també
l'aparell pràcticament
de vídeo
i de televisió
si ens en recordem
5 anys enrere
això no era així
d'aquí 5 anys
tindrem moltes altres coses
fins i tot
ens enfadem
però això com és possible
que no m'ho faci
l'ordinador
escolti
és que
hi ha coses
jo crec que
això també crea
una pressió positiva
sobre la societat
abans ho comentàvem
és a dir
la persona
que paga els seus impostos
per internet
que veu els seus
els seus
comptes
del banc
per internet
que compra per internet
que fa les vacances
per internet
no podrà entendre
no podria entendre
no entén
que no pugui també
gestionar
part
la part corresponent
de la seva salut
per la xarxa
i per tant
les organitzacions
de les sanitàries
i de la salut
han d'estar
en aquest tema
perquè
perquè no és que hi hagi
una demanda
és que és la realitat
del dia a dia
de les persones
no hi ha camí enrere
el camí és cap al davant
i cal estar al dia
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
Manel Sant Romà
doctor Joan Maria Atzerà
esperem que hi hagi
una propera ocasió
en la qual
tornem a abordar
aquesta qüestió
perquè en definitiva
és el futur
gràcies
bon dia
gràcies
a l'avui a l'avui a l'avui a l'avui a l'avui a la