Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que t'assessoris per un professional!
Perquè per poc que hi hagi com tu dius!
Aquest poc és en termes relatius!
Perquè pot ser molt per una persona!
Pot ser el pis que t'has anat construint al llarg de la teva vida!
Pagant aquesta hipoteca que tant t'ha costat!
Llavors aquestes herències que inclouen qualsevol tipus de béns!
Com tu has dit molt bé!
Poden estar disposades per testament!
Pot no haver-n'hi!
Hi ha una normativa que ho regula tot això!
De tota manera!
Jo afegiria el terme paperassa que efectivament existeix!
És una miqueta el que m'estic referint!
Certificat de defuncions!
Últimes voluntats!
Anar al notari!
A vegades tens que recórrer el jutjat!
Segons quins casos!
Paperassa!
A què s'afegeix una cosa molt important!
Que és a vegades el dispendi econòmic que comporta!
M'explico!
Amb una herència!
Efectivament has de pagar unes despeses d'escriptura!
Si vas advocat de l'assessorament!
Has de pagar unes despeses de registre de la propietat si hi ha béns immobles!
És a dir!
Una sèrie de paperassa que pot pujar X calés!
Aquí el problema moltes vegades...
Bé!
Més que problema és com tot!
On hi ha el dispendi més gran econòmic és amb el tema fiscal!
que fa poc es va intentar, o s'està intentant, millor dit, perquè crec que encara està en procés el fet d'augmentar la quantitat d'exemp, d'exempció de pagament...
És a dir, pagar menys!
Si intenta que la persona hagi de pagar menys diners!
Sí, però fins ara crec que l'exempció més alta, és a dir, la quantitat exenta de pagar tribut amb una herència, em sembla que són els 18.000 euros aproximadament.
Es vol augmentar, bueno, es va parlar primer de, em sembla que de 100.000 euros, després es va dir que 30.000... Estava en aquest procés, no?
Però realment on es té que fer el dispendi més gran per poder adquirir o quedar-te un pis, doncs, del teu pare, del teu germà, del teu avi, d'un amic, és pagar impostos, no?
Pagar un tant per cent del que perceps en funció, doncs, del que hi hagi.
I per això deia que a vegades per poc que valgui un pis, que pot valdre, doncs, 30.000 de les centimes pessetes.
Home, avui dia... Fa uns anys jo no et dic jo que ja no, però avui dia...
Però clar, molt bé, els impostos de 30.000, doncs, bueno, 30.000 de pessetes, m'en refereixo, doncs ja és una quantitat considerable, no?, que has de pagar.
Entraríem en la casuística, entraríem en... Clar, abordar aquests temes des dels casos pràctics sempre és com a més, diguem-ne, fàcil per entendre per les persones que no estem en el món del dret.
El que passa és que, clar, tampoc no posarem casos hipotètics, no sé, vosaltres, per la vostra experiència, partim de la base d'una propietat immobiliària, uns pisos, una casa, unes terres...
La persona, diguem-ne, que és propietària d'aquells béns, ha fet testament, ha dit a qui vol que rebi aquells béns, fins aquí cap problema, es paguen els impostos pertinents, que deies, i punt.
S'ha de tindre, sí, en primer, tant si es fa un testament, que és on aquell senyor, aquella senyora, aquella causa avienta, que diu el Codi Civil, doncs deixa escrita la seva voluntat,
s'ha de tindre en compte que ha de respectar unes mínimes qüestions.
En tot moment hem de parlar, per exemple, del que són les bosses o les parts d'aquella herència que la llei obliga a deixar expressament
qui són els familiars més directes, en aquest cas els descendants.
Són els que segurament els oïdients hauran sentit com les legítimes.
Les legítimes depèn de com, si és el dret nostre propi català, que en aquest aspecte té competència per regular,
com bé el dret comú, el dret comú, com ja hem repetit moltes vegades en aquest programa,
i segurament que els nostres oïdors ja coneixen de sobre, és el dret de la resta de l'estat espanyol,
excepte determinades províncies, com per exemple el País Bàs, Aragó, que tenen també la seva peculiaritat.
Doncs també, en respecte a aquesta legítima, regula uns altres percentatges del que és tot el caudal hereditari.
El caudal hereditari és tot el que deixa, béns, patrimoni, diferents bosses de diner, etc.
Una vegada fet aquest repartiment, si hi ha descendants, després se tractaria a veure què és el que queda,
i d'això que queda, si hi ha alguna voluntat expressa per part d'aquella persona que ha mort,
doncs se repartiria d'aquesta manera.
Si no hi ha cap voluntat, com si també, que és una d'altres les situacions que ens podem trobar,
no hi ha testament, la llei també regula aquestes situacions.
És el que es diu, donat que és hereu del llatí, és el que es diu per al Codi Civil,
les herències a pintestat.
Allà hi ha una prelació, hi ha una preferència sobre qui té més dret i sobre qui té menys dret.
Fins al punt, inclús, que ens podem arribar a trobar en la situació que altres persones no descendants
per una via directa, com podrien ser fills, nets, etc.,
sinó cosins, tiets, etc., també tindrien un dret a l'herència,
però, clar, amb uns mecanismes per poder reclamar-ho,
sempre estic parlant si no hi ha testament.
Bastant més rigorosos i amb molts més requisits.
Però tinguem en compte com una herència, un testament,
ja sigui testat, de la forma notarial que nosaltres coneixem,
bé, d'altres formes que suposo que avui parlarem,
com per exemple l'hològraf, que se l'ha escrit a mà,
i diferents altres tipus,
està tot regulat i també hi ha un marge,
un marge on inevitablement aquella persona que mora,
el causament, pot decidir a qui anar.
La diferència entre deixar testament o no,
en quant als possibles hereus,
és a qui va adreçat, però en altres aspectes no hi ha diferència.
En quant a la quantia d'impostos, de despeses,
que pot provocar, només que el testament diu
a qui ha d'anar, aquella part dels béns, i a qui no.
I sense testament, doncs aniria, segons marca la llei,
però a efecte d'impostos, taxes, etcètera, no canvia res.
Una cosa és la regulació civil,
que estem parlant de tota aquesta qüestió dels testaments,
d'aclaració d'hereus, ascendència, descendència
i diferent repartiment,
i una altra part, és la que comentàvem abans,
de la qüestió fiscal, que és la que grava
tota aquesta transmissió de propietat.
N'hi hagi o no n'hi hagi testament.
Us ho dic perquè és d'aquelles coses
que intentem trencar en aquest programa,
aquelles coses que diem la gent del carrer de dir,
fes testament que si no s'ho queda tot l'estat.
Això ho heu sentit vosaltres moltes vegades.
És un dels testaments que pot estar-hi.
I no és així, no?
No exactament.
A veure, no és aquest programa,
la intenció d'aquest programa,
donar una lliçó magistral, però breument...
Això és dret pràctic, d'anar per casa.
Però d'una manera breu, i tampoc vull donar idees
perquè sempre insisteixo que vagin a l'advocat,
a assesorar-se.
Però d'una manera molt esquemàtica,
quan una persona mora, farem una miqueta el procés.
El primer que es té a fer és demanar
el certificat de defunció.
Automàticament, amb aquest certificat de defunció,
es té a demanar a Madrid,
hi ha uns cinc presos,
crec que els venen fins i tot els estancs,
que es diu la Direcció General de Registro,
Notariado y Disposiciones d'última Voluntat.
Té una nomenclatura bastant llarga i enrebeçada,
però el que se'n diu el certificat d'últimes voluntats,
per verificar i veure si aquella persona va morir
havent fet testament o no.
Allí ho posarà.
Senyor tal, sí, otorgo testamento.
I el lloc on el va, per sapiguer,
aquest senyor ha pogut fer testament a la Corunya,
i no ho sabem.
Aquí queda reflectit.
A partir d'aquí, si tenim testament,
aquí ens quedem amb el tema de l'associació testada,
després continuaré.
I si no tenim testament, és una qüestió apintestada,
no otorgó testamento, no va otorgar testament,
llavors haurem d'anar bé al notari,
fer un, o a subscriure un document que es diu
Declaració d'hereus apintestat,
és un document notarial,
que es té que fer pels hereus,
qui cregui o consideri que és hereu.
Qui cregui que és hereu.
Els fills serien els primers, no?,
que s'ho plantejarien, lògicament.
Però a partir de segons quin grau,
m'assembla que és el tercer, que són germans,
tens que anar a fer aquesta declaració apintestat,
el jutjat,
amb el qual es té que posar un procediment,
que se'n diu,
o està incardinat dintre de la jurisdicció voluntària,
tu no pleiteges contra ningú,
tu només demanes al jutge que et reconegui una condició,
amb la intervenció del Ministeri Fiscal,
que el Ministeri Fiscal no només posa querelles,
com surt a la premsa,
sinó que, valgui la redundància,
fiscalitza aquestes situacions
per verificar que hi hagi o no hi hagi altres hereus
que puguin,
es té que donar publicitat a aquest tema
i es té que practicar una sèrie de proves documentals
i testificals, normalment,
que acreditin que aquest senyor,
aquesta senyora que està dient que és hereba de,
ho és.
Un cop tenim testament per una banda
i tenim acreditada la declaració d'hereus,
apintestat cap a la noteria
i a la noteria es fa la famosa escriptura
d'acceptació d'herència,
amb la qual poden haver-hi tot tipus de béns.
Si hi ha,
normalment els béns immobles i tal,
a aquesta herència
se fa una valoració del que hi ha,
pum, cap al registre.
Un registre, tot això,
no ens és el que deia abans,
té una despesa.
Aquesta documentació
es té que passar per un altre organisme,
un altre ens,
que és aquí a Catalunya la Generalitat,
que és qui gestiona l'impost
de successions.
I es té que fer una valoració
de tants percents.
Per l'únic que afecta,
i amb això faia aquest matís
a les paraules,
Iolanda,
que havies expressat abans,
per el que afecta
el grau de parentiu,
el grau de vincle o de relació,
és el tant per cent d'aplicació.
Quan menys relació hi hagi,
menys quantitat exempta
de pagar impostos
i més alt tant per cent.
És a dir,
quan més lluny,
més es paga.
Paga més
un amic que hereda
que un fill que hereda.
Clar.
Per una qüestió...
En funció del parentiu
de la persona
que ha mort.
Els fills,
diguem-ne,
que estan en la primera línia
per rebre
aquesta herència.
Després dels fills,
qui vindria?
Digues, digues,
perdó.
Sempre és la línia directa.
O sigui,
és la línia
o bé ascendent
o bé descendent.
El conjuguet,
no,
que ningú s'ho pensi,
que el conjuguet
va després dels fills.
Aquí hi ha...
Ah, ja, ja.
El conjuguet usufructuari,
que diem aquí.
I si els fills
són menors
o no ho són,
diguem-ne,
que canvien molt les coses,
no?
Sí,
a veure,
sobretot és la línia recta
que poden ser
o bé descenders
o bé ascendents,
és a dir,
imagineu-vos...
En principi,
si no hi ha fills
anirien els pares
de la persona.
Exactament,
el que serien els avis
i després entrem
en el que els romans,
perquè això és una divisió romana
que hem nosaltres,
doncs,
assumit,
no?
Els col·laterals.
En els col·laterals
és, per exemple,
doncs,
assumir,
bé,
després està,
per exemple,
el conjuge i tot això,
evidentment,
i que a més a més
té una diferència,
una diferència
bastant notòria
segons el dret foral,
segons el dret
propi
de cada
comunitat autònoma
o regió
històrica
reconeguda
amb els seus drets
i amb les seves obligacions
i després venen
tot aquest grup
de persones
que deia el Víctor
que són els col·laterals
que tenen
una mica
més de requisits
i que en el cas,
per exemple,
d'haver-hi
una declaració
d'hereus judicial
doncs són els que
tindrien que acudir.
És, per exemple,
doncs,
un nebot meu,
eh?
Un nebot meu
en el cas
de no tindre jo
descendents
o ascendents
en cap moment
si volguessi
heretar
béns meus
o cases meves
doncs,
molt bé,
tindria dret,
sí,
sí,
tindria dret
però no bastaria
única i exclusivament
en anar amb una notaria.
tindria que promoure
aquest procediment
que el Víctor ha explicat
i un jutge
mirant una sèrie
de proves
i una sèrie
de circumstàncies
en concret
que aquest nebot meu
no tingués
altres germans
és a dir,
uns altres nebots meus
que també
doncs volguessin
doncs a créixer
o volguessin
doncs en tot moment
tindre també
béns
d'aquestos
que jo vaig deixar.
Llavors,
doncs,
terminaria
amb una resolució
per parlar al jutge
que li diria
si tens dret
o no tens dret.
Ara que penso
i això és un petit parèntesi
amb els canvis
als quals estem assistint
moltes vegades
ho hem apuntat
d'aquest espai
que òbviament
la societat va reclamant
tota una sèrie
de canvis
que són molt lents
i més dins
del món legislatiu.
Els models familiars
han canviat radicalment
no només dels de l'època
dels romans
sinó 20 anys cap aquí
per tant també
jo imagino
que en un moment determinat
alguna que altra dificultat
amb l'actual llei
us deveu trobar
no?
Tot es teca en adaptar.
Famílies monoparentals
parelles de fer
drets adquirits
d'una altra manera
que no a través d'un paper
vull dir que
deu ser molt complex
en segons quins casos
no?
De tota manera
volia matitzar
o matxacar una idea
ja a vegades
la idea equivocada
de qui primer hereda
és l'esposa
o l'esposa.
Si ho diu el testament
potser sí, no?
Però si no, no
aquí parlem sense testar.
Per via, perdó
ab intestada
sense testament.
No, no hereda
en primer lloc
en primer lloc
hereden els fills
l'esposa o l'esposa
és usufructuari
té el dret a gaudir
amb el tema
d'ús de fruit
es produeix un xoc
perquè
tinguem en compte
que la figura
de la propietat
com bonament entenem
ser propietari
de quelcom
d'algun bé
la propietat
per si
es considera plena
quan concorreixen
la nua propietat
i l'ús de fruit
és a dir
allò és meu
i jo gaudeixo
d'aquell bé
però
hi ha una
espècie de bifurcació
en segons quins casos
per exemple
les herències
amb les quals
els fills
sense testament
torno a fer el parèntesi
adquireixen
la nua propietat
i la facultat
del dret de gaudir
com la possessió
com el que a vegades
poso potser
hi haurà molts companys
que pensin
que és una figura
d'una comparança
no gaire acurada
però com ser inquilino
és a dir
jo tinc dret
a estar en aquell pis
és una miqueta la idea
els propietaris
seran els fills
però
l'esposa o esposa
que queda vidur
té dret
a estar allí
això és gaudir
l'ús de fruit
i moltes vegades
es produeix
a la realitat
una batalla legal
a veure
què passa
pensem que l'usufructuari
pot disposar
d'aquella cosa
no la pot vendre
és potser
l'única
o la major trava
que té
en tota aquesta situació
perquè se'n faci entenidor
llavors
clar
escolti
jo a vegades
es produeix la batalla
per desgràcia
massa típica
de
entre
membres de la família
jo heredo
jo no heredo
això val tant
això és meu
això és teu
o quantes famílies no es trenquen
per una herència
Déu-n'hi-do
jo voldria utilitzar
una expressió
i per favor
potser és una miqueta
el missatge
a vegades enviem missatges
que la gent sàpiga
que els temes d'herències
sí que es poden
discutir
segons quins termes
però normalment
són faves comptades
si no hi ha una disposició
expressa
hi ha una llei
bastant àmplia
que empara
tota aquesta situació
amb la qual
molta gent diu
no jo soc hereu d'això
jo soc hereu allò
facin cas els professionals
perquè a part de petites
excepcions
de petits matisos
realment
una herència
són
jo sempre utilitzo
l'excepció
faves comptades
escolti
miri
a vostè li toca
el 4,22%
és un pastís
i es divideix
despeses
i drets
que pugui tenir
perquè si acceptes
l'herència
també acceptes
els deutes
en cas de que
existissin
és una de les coses
que nosaltres
sempre
quan ens venen
als despatxos
doncs advertim
que escolti
no única i exclusivament
aquesta suposada riquesa
que vostè em diu
que coneix
que té aquest familiar seu
serà la que vostè
doncs fruitarà
després d'acceptar-la
tinc en compte
que si aquest senyor
té algun forat
com es diu popularment
o algun deute impagat
vostè també el tindrà
que assumir
en el moment
que ho accepti
el que passa
és que hi ha mecanismes
com sempre
hi ha mecanismes
hi ha un bastant usual
o conegut
dintre dels mitjans jurídics
per quan te trobes
en una situació
com aquesta
perquè clar
si és un familiar
amb el que has tingut
doncs
molta habitualitat
o bastant proper
més o menys
podrà sotejar
que té o no té
aquest senyor
aquesta senyora
però imagina't
que potser
és un familiar teu
que no veus
que està vivint
en una altra
contrada
del nostre país
o a l'estranger
i en tot moment
doncs clar
és molt difícil
arribar
a conèixer
i tindre
una seguretat plena
hi ha un mecanisme
diguéssim
el més sexual
que aquí comentarem
que és la famosa
acceptació
que es diu
la famosa acceptació
de benefici d'inventari
és a dir
és un mecanisme
per el que tu estàs
davant del notari
en aquell testament
ell doncs
fa una lectura
de tot això
i tu doncs
el que demanes
és en tot moment
fer una acceptació
de benefici d'inventari
i és que ell
per dir-ho d'alguna manera
et faci com una mena
de balanç
una mena de balanç
de què és el que hi ha
què és el que deixa de fer
i a partir d'allà
doncs tu mirar-t'ho
estudiar-ho
veure quina situació
de solvència
podria tindre això
i posteriorment
doncs a partir d'aquí
donar una resposta
i si realment
doncs també
ho vols assumir
doncs seguir també
uns tràmits
potser una mica
més parcials
que també fiscalment
té un tractament
amb una sèrie de tràmits
i de requisits
més propis
que són molt tècnics
que en tot moment
si acudeix a un despatx
ja li diríem
hi ha aquest mecanisme
que és important
doncs en tot això
doncs mirar-s'ho bé
i precisament
no només quedar-se
amb una visita
al professional
que dóna a fer
que és el notari
sinó acudir
en tot moment
a un advocat
perquè li pugui dir
quina possible trampa
hi ha darrere
per dir-ho d'alguna manera
Entrant una miqueta
en el món de la ficció
perquè m'imagino
que té la seva traducció
en la vida real
allò típic
et desheradaré
la típica ovella negra
es pot desheradar
així com així
a un fill
per exemple
que és el familiar
més directe
d'una herència
si tens en compte
independentment
d'allò que s'anomena
la legítima
tot plegat a més
Sí, però hi ha un formulisme
hi ha un formulisme
que a vegades s'utilitza
que és el següent
hi ha testaments
que un pot llegir
després
potser són aquestes batalles legals
a les que em referia
que són aquestes
acepciones
aquests matisos
hi ha un formulisme
que veus
en segons quins testaments
que és
tinc quatre fills
però
en el fill número 1
doncs
perquè ens entenguem
el preservo
de la seva legítima
perquè
li he donat
béns suficients
en vida
li he donat
li he fet donacions
li he donat un pis
en vida
que ja cobreix
aquella part
o aquella quota
de legítima
que li tocaria
per exemple
si tinc quatre pisos
el fill número 1
jo
estant jo viu
ja l'he donat
ja l'he fet
una donació
d'aquell pis
ja no li toca legítima
perquè l'he donat
més béns
que l'altre
és a dir
es pot utilitzar
el que passa
és que clar
després ja ve
la rebel·lió
d'aquell fill
oh sí
el 1972
me va fer donació
d'un pis
però clar
era un moment
amb el qual
jo era jove
ho necessitava
clar
llavors els altres germans
li diuen
escolteu-me
escolta'm
escolta'ns
això ja t'ho ha donat
i clar
és una disposició
que es pot donar
el fill
home
si és conseqüent
i realment
doncs veu
és una qüestió numèrica
a mi m'han donat
ja la part
que em tocava
doncs
em preserven
d'aquest dret legítim
o ja m'han donat
no és que em preserven
del dret legítim
sinó que em preserven
de la part
que em tocaria
de legítima
perquè me l'han donat
en vida
perquè mon pare
va decidir
en un moment determinat
donar-me
un dels quatre pisos
que tenia
i els altres tres
són dels meus germans
clar
pot passar-se de llest
començar a pleitejar
començar a discutir
dir
escolti'm no
malgrat tot
ha passat molt de temps
i el dret legítim
el segueixo mantenint
a veure
en principi
es té que acceptar
i acatar
la disposició
del causant
del causaviente
com ha dit el Javi abans
però
clar
òbviament aquest senyor
doncs a vegades
es produeix
aquesta rebel·lió
aquesta disconformitat
amb aquest fet
d'haver donat
vèncer en vida
i bueno
a vegades es crea
aquest petit
serau legal
no
que aquestes discussions
hereditàries
ja no només
per el que val
o deixi de valdre
sinó per el que em toca
o no em toca
però aquesta pot ser
una disposició
que preservi
o que alteri
una miqueta
aquest dret
de legítima
o la part de legítima
de totes maneres
insisteixo
no és
que aquesta persona
no tingui dret
a la legítima
sinó que es considera
que ja havia percebut
suficients béns
en vida
per cobrir
aquesta part
alíquota
que pugui tenir
clar
és que parlant
de batallars legals
també s'han donat
casos
de persones
que deixen
tot el seu patrimoni
a una institució
a una entitat
i aleshores
els familiars
més directes
o no tan directes
són els que inicien
moltes vegades
si s'hi impugnar
un testament
o què és impugnar
un testament
a veure
sí que es podria impugnar
però
dintre del que és
el capdalt
més o menys
relicte
diguéssim
lliurat
de tota mena de càrrega
i m'estic referint
per exemple
en els que
es tenen
que complir amb la llei
que són els que
els familiars
tindrien dret
si l'altre
si la resta
d'aquest capdalt
d'aquestos béns
d'aquestes propietats
o riqueses
aquest senyor
ha decidit en tot moment
deixar-lo amb aquesta institució
i estar ben clara
la seva voluntat final
és molt difícil
impugnar
impugnar
es pot impugnar
però que arribi
a bon port
segons els interessos
d'aquestos familiars
podran a lo millor
discutir
els percentatges
d'aquesta legítima
que a lo millor
no s'han respectat
o a lo millor
ells consideren
que són molt més
o a lo millor
algun bé
cuya titularitat
no està ben clara
o en temps
com per exemple
el Víctor apuntava ara
s'havia ja donat
i s'havia
gaudit d'un ús
i potser per parts del temps
havia prescrit
el que era
la primera propietat
d'aquell senyor
o sigui
qüestions puntals
d'aquestes
ara bé
si la voluntat
manifestada
per al mort
i ja no utilitzo
que ho sovint
perquè és el mateix
és deixar-ho
amb aquesta institució
i respecte
com abans hem dit
totes altres
aquestes qüestions
o quotes negals
serà molt difícil
arribar a bon port
no
jo volia
efectivament
fer un breu comentari
com tot en aquesta vida
ja no en el món del dret
es diu que es pateix
un procés
des que naixem
que tenim
poca capacitat
d'obrar
com diem
amb la terminologia jurídica
i quan ens fem grans
ja entrem a la tercera edat
doncs anem una miqueta
cap enrere
és a dir
el que vinc a dir
és que
a la primera fase
de la nostra vida
a vegades
per exemple
en separacions i divorcis
hi ha la situació
que o el meu fill petit
està influenciat
per exemple
en aquest cas
la mare
per la mare
que és qui el té
en guàrdia i custòdia
i és el que
una miqueta
doncs
li fa
després dir-me
papa
no ets bo
una sèrie de coses
les persones grans
passen el mateix
és que aquesta filla
influeix el pare
perquè testi
el seu favor
per exemple
situació
es mora una persona
als 93 anys
què succeeix
que va fer testament
l'any
quan en tenia
62
i tot anava bé
però es va quedar
a viure
amb un fill
o amb una filla
i
quan tenia 90
que hi ha
hi ha gent molt lúcida
però que potser
tenia ja
la seva capacitat
de lucidesa
una miqueta
menoscabal
encara que no estigui
incapacitat legalment
què succeeix
pum
hi ha un altre testament
i un dels fills
diu
escolta'm
la mare
o el pare
no estaven
als 90 anys
per otorgar testament
o davant de notari
ens trobem
en aquesta situació
a vegades
és a dir
que
aquesta
impugnació
de testament
es pot donar
a vegades
per discutir
si realment
aquella persona
va atorgar
testament
en condicions normals
difícil de demostrar
perquè
a aquella persona mort
no se li poden fer
proves metges
i si no s'acredita
una manca
de capacitat
d'obrar
és a dir
de raonament
de raciocini
és molt difícil
perquè hi ha un notari
que ha donat fe
també he de dir
que els notaris
ells mateixos
se la juguen
moltes vegades
i no
otorguen testament
si no veuen
que aquella persona
està mitjanament lúcida
però
pot ser un argument
que a vegades
s'hagi donat
és a dir
una miqueta
el pas enrere
en aquesta vida
i estar
en una etapa
d'influència
d'algun dels fills
que hagi dit
escolta
això posa-ho
al meu nom
sí pot donar-se
difícil de demostrar
o d'impugnar
aquell testament
però
és un cas
que també es dona
amb certa
assiduïtat
per dir-ho d'alguna manera
breument
perquè tenim ja
molt poc temps
ja no en queden
d'indianos
però tots sempre
hem volgut tenir
un tio a Amèrica
ja no en deuen quedar
tant s'han gastat
tots ja
però en el cas
que alguna persona
mori lluny
d'on estan
els seus possibles hereus
té més dificultat
tot el procés
o senzillament
el procés
és el mateix
si és en un altre país
en un altre lloc
de residència
dependrà sobretot
de conceptes
diguéssim
de legitimació
previs
és a dir
on estan
aquests béns
que es volen
adetar
la nacionalitat
final
que té
o no té
aquest senyor
perquè clar
i per la legislació
del país
on mor la persona
això en tot moment
s'ha de tindre en compte
els béns
la normativa nostra
és perquè aquell senyor
és nacional
d'aquell país
o és
d'aquella
comunitat autònoma
i també
perquè aquells béns
estan erradicats
en aquella zona
o en aquest país
si en tot moment
els béns
que ens deixa aquest indiano
estan a Cuba
estan a Argentina
estan a Mèxic
tindrem en tot moment
que conèixer
quina és la legislació
d'aquells països
per exemple
domina la legislació
del lloc on estan els béns
per entendre-se
i de la nacionalitat
també
i bueno
amb una sèrie
d'implicacions
de diferents ordenaments
aplicables
sí
hi ha una assignatura
a la carrera
que es diu
dret internacional
privat
en aquest cas privat
bueno
pot ser públic o privat
ja no anava més enllà
privat en aquest cas
com diu el Javi
que el Codi Civil
crec que són els articles
8, 9, 10, 11
els primers del Codi Civil
que parlen exclusivament
de quina llei
és aplicable
segons el dret espanyol
en el cas
d'herències
matrimonis
contractes
el que sigui
s'aplica
però sí que seria motiu
d'un programa
però és una qüestió
molt tècnica
perquè
és una miqueta enrabassada
perquè cada estat
té el seu dret
i llavors
s'has de posar en conflicte
una sèrie d'ordenaments jurídics
és a dir
que si en cas
algun dia
invitarem aquí
un internacionalista
perquè ho manifesti
però és una qüestió
una miqueta ferragosa
i tècnica
doncs vosaltres
teniu sempre l'habilitat
de fer-ho molt més planer
i espero que un dia
tractarem aquest
i altres temes
ja no tenim més temps
ja hi havia
Terres Víctor Roca
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
una setmana més
i si no hi ha novetat
ens retrobem el proper dimarts
molt bon dia
bon dia
bon dia