És dimarts, per tant, tenim una nova cita amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Saludem Víctor Roca, GB Terres, bon dia a tots dos.
Bon dia, bon dia.
Benvinguts. Avui, de fet, és el darrer programa de la temporada,
tot i que al mes d'agost traurem del rebost alguns dels espais de les seccions que hem fet anteriorment,
aquelles que pensem que puguin ser d'interès i d'utilitat per als oients,
però diguem-ne que l'espai en directe de la temporada, l'últim, és aquest d'avui.
Per tant, la proposta és una mica marxar de vacances,
mirant aviam què hi ha hagut de nou i què ens queda pendent, judicialment parlant,
cara a la propera temporada.
Què us sembla? Comencem parlant d'allò més positiu, més negatiu, perquè de tot hi ha, no?
Sí, sí. Ha sigut un any, judicialment, bastant important.
Han sortit compendis normatius i legislatius de ser calat, com diríem,
i també hi ha hagut decisions, o almenys hem conegut la resolució de decisions
respecte a l'administració de la justícia, també transcendents.
El primer que podíem comentar és aquest serp d'estiu,
com podríem anomenar, que és la famosa ciutat judicial,
els diferents equipaments judicials que es volen construir aquí, a la nostra ciutat.
Però no ha passat gran cosa, és a dir, s'ha anunciat un altre concepte i una altra ubicació,
però més enllà d'això no hi ha res concret, no?
Sí. Efectivament, de diferents decisions que encara estan pendents de tràmit,
en permutes i canvis i una sèrie de qüestions que les administracions públiques
estan portant a terme, sembla ser que el projecte de ciutat judicial,
que anava a anar a les quatre carreteres, aquestes que venen d'arreus de Constantí,
de Salou i de Tarragona, doncs s'ha deixat de banda,
no serà el projecte que prosperarà fins al moment,
i es torna a recuperar, segons estem ara coneixent,
i parlem en el moment actual, d'un edifici en el que serien
les antigues cases dels professors, aquí en el passeig Lluís Companys,
si no hi ha qualsevol altra decisió de qualsevol altra,
i valgui la redundància, equipament, que es pugui oferir
per part de la ciutat, de la Generalitat de Catalunya,
que és la propietària dels edificis de l'administració de justícia.
Per tant, un primer tema que no se resol i que té molt a dir
amb altres incorporacions que ens han fet al llarg de tot aquest curs,
per exemple, el tema dels jutjats que tracten la violència de gènere,
encara no fa ni un mes, el dia 28 de juny van entrar en funcionament
i una vegada més ens trobem amb la manca d'infraestructures
una mica lligada amb això que apuntava el Xavier de la ciutat judicial.
S'incorporan nous jutjats, després parlarem del jutjat mercantil,
però, per exemple, aquest mateix, que és el més recent,
acusem aquesta falta d'infraestructures en el seu funcionament.
Efectivament. Només començar, portem, no arriba un mes,
i sembla ser que jo llegia ahir la notícia que estadísticament,
les estadístiques sempre poden ser orientatives,
encara que no exactes, al voltant del 65% dels jutjats especialitzats
en aquesta matèria ja estan col·lapsats.
També conec de primera mà, per experiència professional, personal,
que estan costant molt de tirar endavant,
perquè són, doncs bé, es junten totes les problemàtiques aquestes
de les víctimes de maltractaments,
i, òbviament, això requereix, no només en aquesta matèria,
també en altres que tu comentaves abans,
però això requereix, tal com hem dit en aquest programa en diverses ocasions,
ja no només una sèrie de mitjans, sinó una cosa molt important,
que és l'espai.
L'espai que veurem a veure...
Tenim l'experiència dels jutjats de Reus,
que es van fer mires que s'obraria espai per tots llocs,
per totes bandes, i no sé quants anys vista, no massa,
ja hi havia no massa temps, ja s'han quedat estrets,
i fa poc s'inaugurava o es tiraven davant l'ampliació.
Esperem que allí on s'ubiqui la ciutat judicial...
Jo només recordo, jo recordo, sobretot el primer projecte
de les quatre carreteres,
i realment, tal com ens venia en la proposta,
semblava encertat en tant en quant
es volia construir una ciutat judicial
com amb mòduls,
en una espècie, recordo,
en forma com d'estrella,
i clar, aquests mòduls, aquest espai físic,
ajudava que es pogués ampliar.
Jo, sincerament, hi ha gent que em diu que hi ha molt espai,
efectivament hi ha molt espai,
però jo a les cases dels mestres,
ubicades en una zona cèntrica de Tarragona,
al centre,
rodejades, envoltades pràcticament de cases,
jo, sincerament, no ho sé,
desconec, no soc tècnic,
no vull criticar aquesta proposta,
però ja és un espai més reduït,
ja no és una gran extensió de terreny.
El tema de l'espai, com bé dius, és fonamental,
no només parlem d'aquella sala
en la qual es veu la causa, la vista,
sinó tots aquells espais que sembla que siguin un luxe
però no ho són, com és l'atenció a les víctimes,
que no tenen un espai digne
o una sèrie de persones que estan passant
per una situació francament difícil
i que moltes vegades s'han d'esperar
de qualsevol manera en un passadís.
És que parlem d'això,
no estem parlant de res que sigui luxós
ni accessori,
sinó realment una necessitat mínima,
com és aquesta.
I amb aquesta nova normativa que ha sorgit
amb la llei de violència domèstica,
aprovada aquest any, com també aquests jutjats,
fa molt d'encapeu concretament en aquest tipus d'assistència,
aquest tipus de protecció que han de tindre les víctimes
d'aquesta mena de delictes,
una vegada estan incorporades dintre els edificis judicials.
Per això és important tot aquest desenvolupament material
i de mitjans per part de l'administració de justícia.
Un altre dels aspectes destacats,
sobretot dels darrers mesos,
ha estat la reforma que permet d'una banda
el casament, el matrimoni entre parelles del mateix sexe
i d'altra banda també la que agilita
els tràmits de divorci,
amb la qual cosa,
i vosaltres em comentàveu que realment
es veurà com els casos de divorci
no és que augmentin per la llei,
sinó que s'acumulin perquè tot anirà més de pressa també.
Veurem la temporada que ve,
si tenim la sort i el plaer d'estar aquí amb vosaltres,
veurem i podrem valorar i calibrar
una miqueta amb l'experiència,
sempre mirant enrere des dels inicis
de l'entrada en vigor d'aquesta llei,
com passa amb totes,
com ha funcionat
i si realment hi ha hagut un boom.
De moment, des de l'entrada en vigor
tampoc es nota un excessiu.
Val a dir que últimament
la situació també era una miqueta més flexible
amb el tema matrimonial.
De tota manera, veurem a veure
el que també, una vegada més,
ja no només per l'entrada en vigor d'aquesta llei,
també té relació directa, directíssima,
amb la necessitat de la...
Crec que està atorgat a Tarragona
la creació d'un nou jutjat de família,
d'un segon jutjat de família.
Aleshores, bé,
tal com estan ubicats avui en dia
els jutjats de família,
l'edifici Torra Roma,
un edifici molt bonic, molt maco, molt modern,
el que passa és que, esclar,
jo suposo que hi haurà possibles ubicacions
dintre d'aquell edifici,
però estem amb les mateixes.
Ojalà hi hagués una ciutat judicial.
O que ens facin un plànol els usuaris,
perquè realment no sabrem ben bé
on hem d'anar per cada cosa.
I Tarragona no és l'única ciutat.
L'altre dia vaig estar a Vilanova
i tinc a dir que Vilanova i la Geltrú,
doncs, els jutjats estan,
no diria que pitjor,
però també dispersos per la ciutat.
Molt dispersos.
Es podien a peu d'uns als altres,
però realment,
al centre de Vilanova,
amb la dificultat que portava d'abarcament,
però també amb unes ubicacions
totalment diferents.
Vull dir que no és un problema
exclusivament de Tarragona,
però centrant-nos en la nostra ciutat,
ojalà hi hagi un edifici
o un espai per poder anar ampliant i construint,
insisteixo.
És que realment
el número de casos
va increixent,
sobretot en aquesta zona.
En temes de família.
A tot nivell.
Centrant-nos en família també,
però a tot nivell,
vull dir,
hi ve molta més gent,
la migració,
els emigrants també poden separar-se
i divorciar-se'n aquí
per temes d'homologació,
de sentències i de...
També poden denunciar maltractaments,
com estem dient.
També poden denunciar maltractaments,
poden denunciar qualsevol cosa,
i ara no només,
bueno,
òbviament és la migració,
tampoc és que hi hagi un baby boom,
però la població del Camp de Tarragona
estem cansats de sentir
que si arribarem dintre de poc,
entre cometes,
doncs els 150 o els 170.000 habitants
o els 200.000,
clar,
això implica
una necessitat,
bueno,
imperant,
urgent,
de la creació de més jutjats
i després,
evidentment,
més població
i el tipus de població
i d'activitat
que es desenvolupa a Tarragona
també comporta
que hi hagi un gran número de casos
de segons quines matèries,
no?
Les lleis han anat fent el seu camí
per part de les persones
que treballeu quotidianament
en l'àmbit de la justícia,
em sembla que és una qüestió
d'infraestructures.
S'ha parlat
i es continua parlant moltíssim
també de la creació
del nou centre penitenciari
a la ciutat de Tarragona,
que també està directament
vinculat amb la vostra feina.
Hi ha un tema
que s'ha parlat moltíssim
al llarg de la temporada
i que ha estat motiu
de titulars
per diferents causes,
que jo no sé
si s'ha fet molt o poc
o si s'ha plantejat
fer alguna modificació,
que és la llei del menor.
Sembla que no satisfà a ningú
com està funcionant.
A veure, no,
perquè efectivament
la llei del menor
el que implica
o el que demana
ja des del propi tronc
d'aquesta norma legislativa
és que a aquests menors d'edat
se'ls ha de donar
una sèrie de mesures
d'educació
bastant importants,
més del que
podríem arribar a pensar
que és un càstig.
Aquestes mesures
d'educació
o de tractament
d'aquestos menors
no es poden
portar a terme
perquè realment
a Catalunya
tenim molts pocs centres,
molt deficitaris,
molts massificats
per poder
portar a terme
una reeducació,
una resocialització
d'aquell menor d'edat
amb la que hi ha
situació adversa
en la que s'ha trobat
arrel d'uns comportaments
delictius.
La més gran crida
ha vingut per aquí
més que per modificar
certs aspectes
de la llei.
L'única modificació
de la llei
ha sigut
que fins al moment
quan es va crear
tota aquesta nova
sensació jurídica
respecte a la responsabilitat
penal del menor
es va creure
que per protegir-los
no hi havia
espai
perquè els particulars
poguessin acusar
els menors.
tan sols podia ser
un acusador
públic
al Ministeri Fiscal.
Al cap d'equis anys,
quatre o cinc anys,
bé, doncs clar,
es van adonar a compte
que el particular
era un afectat
bastant directe
i que això
de privar-li
de la seva
potestat
de rescabalar-se
era una cosa
que potser
estàvem
menystenint
els seus drets.
Bé,
la modificació
puntual
ha sigut aquesta.
Segons l'article 25
de la llei
del menor,
ara qualsevol
particular
en qualsevol
delicte
que li hagi
comès
un menor
d'edat
o si al final
s'hi troba
o s'investiga
que ha sigut
un menor
d'edat
podrà personar-se
en la causa
que hi ha
a Fiscalia
de Menors
i també
podrà
descabalar-se.
Però la deficiència
de tot el sistema
de menors
ve per al règim
de mesures
que...
Pel mateix
que dèiem abans,
el mateix
que podíem trobar
amb el tema
de violència
de gènere
o altres
processos judicials
perquè aquest any
ha estat
d'alçar
més en greus
en quant
a casos
que s'han donat
de violència
d'agressions
fins i tot
d'homicidis
protagonitzats
per menors
i això ha fet
que socialment
es demanés
revisar
aquesta llei
del menor
que des de la seva
entrada en funcionament
va estar qüestionada
per diferents
col·lectius.
De moment
no es presenta
cap canvi
en aquest sentit
i per anar
passant pàgina
una miqueta
el repàs
d'aquest curs.
Creació
del jutjat
mercantil
són temes
d'aquells
més
per especialistes
però això també
es tradueix
en la vida
quotidiana
dels ciutadans
i en els seus tràmits
i en les seves
querelles
i en les seves coses.
Sí,
de fet
s'ha ampliat
en gran mesura
i quan parlem
d'ampliar
no parlem
d'espai físic
no,
però anava a lligar-ho
és a dir,
quan parlem
d'ampliar normativament
hem de parlar
també d'una ampliació
de l'espai físic
junt
amb una especialització
que és
per el que estem
i utilitzarem
la paraula
abugant
els juristes
constantment
d'especialitzar
quant més especialització
en principi
i té que millorar
la qualitat
de tot.
Aleshores,
el jutjat concursal
mercantil,
també anomenem
la llei concursal,
a l'haver-se ampliat
d'alguna manera,
i utilitzo
la paraula d'abans,
la responsabilitat
dels administradors
de les societats
comporta
que també augmenti
el número
de casos.
Això realment
és el que
t'he comentat
abans,
afecta
un munt
de persones,
la gent es pensa
que les societats
només són societats
anònimes
i grans
empreses,
estem cansats
de veure
societats
de responsabilitat
limitada,
les famoses
SL
o les SLU
unipersonals,
és un senyor
que munta
no ho sé,
un taller
i munta
una societat
unipersonal,
no entrarem
ara
a parlar,
és factible,
potser molta gent
ara hem escoltat.
En els darrers anys
hem assistit
a la creació
de moltes petites
empreses
de treballadors
autònoms,
per tant,
estem parlant
de treballadors
que han optat
per aquesta opció
laboral
però que no són
grans empresaris
ni de bon tros
i es veuen
afectades
per aquesta normativa.
I que s'havia
generat el mite
que, per exemple,
el mateix terme
ja ho diu,
ja ho imposa
pràcticament,
societat limitada,
de responsabilitat
limitada,
clar,
això comportava
la psicosi
que aquesta societat
desapareixerà,
a veure,
és difícil,
però,
bé,
al cap i a la fi
el jutjat
mercantil
s'ha creat
per altres coses
però potser
he remarcat una
bastant popular,
populista.
Aleshores,
clar,
ja hi tornem a ser.
Secreta Tarragona,
el jutjat de primera instància
número 7
que és el dedicat
a aquests temes,
pràcticament única
i exclusivament,
aleshores,
farà falta
més espai físic
i manca
i tornem al mateix,
ha sigut una altra
de les novetats
d'aquest curt
dintre de la miscel·lània
que estem fent avui
de diferents temes,
ha sigut una novetat
de resultar també.
Hi ha hagut canvis
des del punt de vista
legislatiu
en l'àmbit
de l'urbanisme
també?
Sí,
s'ha fet
una nova
normativa
on els aspectes
de tractar
sobretot
és a tractar
aquesta mancança
i ha sigut una novetat
no només de classificació, sinó de qualificació,
que són un concepte urbanístic-administratiu molt determinat,
potser fruit d'un altre programa.
I llavors hi ha una sèrie de mesures decidides pel govern de l'Estat
i les diferents administracions una mica per allà alliberar
tot aquest món de l'especulació i del món d'urbanístic.
Sembla que aquest any també serà l'any que se li donarà una bona empenta
al Codi Civil Català, no?
Almenys s'ha alliberat perquè, com sabeu, era una iniciativa
que també en aquest programa durant l'any ho vam tractar,
que estava en certa mida paralitzada perquè s'havia empugnat,
s'havia empugnat per part del govern central.
En aquells moments era el govern del Partit Popular el que ho va paralitzar
i sembla ser que amb l'arribada d'aquest hi ha hagut una entesa
i s'ha retirat part de tots aquests recursos.
Sí, sembla que més podrà portar a terme dintre de tota aquesta nova
empenta legislativa que hi ha per part d'aquest govern
d'actual de la Generalitat de Catalunya
i bé, en molts aspectes que s'ha arribat a algun consens.
Però perquè en grans trets, el més destacat
i el que més pot afectar a la població,
què implica que s'aprovi aquest Codi Civil Català
que es pugui dur a terme a l'humanitat?
Molt, perquè són temes, no, Víctor,
el Codi Civil regula la vida, i valgui, perdó, la redundància,
però regula la vida civil de les persones, el que és la seva vida més privada,
és a dir, desherències, filiacions, adopcions, separacions,
o sigui, per elles, de fet, pot ser quasi ben bé la relació privada
més instantània i més immediata que puguis tindre amb la teva família,
amb un comerciant,
jo què sé, amb un amic, no?
Té una transcendència bastant important
i també quan els terminis i plaços
que regula que potser no siguin els mateixos
i que té una transcendència també important
a l'hora de poder al·legar-los
davant de l'administració de justícia, no?
Són diferents, és un aspecte molt propi
que ve de molt d'entubi,
perquè aquí a Catalunya tenim d'erit propi,
amb altres coses potser, doncs, considerem que són d'erits pitjors, no,
respecte a la resta de l'estat public,
però nosaltres, doncs, mira, tenim una regulació pròpia
que per fi, després de molts anys,
doncs, podem recollir-la en el que creiem que ha de ser
la normativa més estructural, que és un Codi Civil.
Ja detallarem quan arribi el moment
i si arriba a bon port tota la iniciativa,
però ara penso, si finalment s'aprovés
i una persona, doncs,
es regís per aquest Codi Civil Català
en un moment determinat,
hagués d'emprendre accions judicials fora
de l'àmbit de Catalunya,
quin codi s'aplicaria?
A veure, no, anem a veure,
en principi, bé, el Codi Civil Espanyol,
jo ara desconec exactament si el Codi Civil Català
també ho farà a la seva manera,
però, per exemple, el Codi Civil Espanyol,
això és una qüestió una miqueta complicada d'entendre,
però dit així per damunt,
dintre dels seus primers articles,
precisament regula quina llei és aplicable en cada cas.
Això passa una miqueta del que dèiem abans
dels matrimonis celebrats, doncs, per exemple,
per un colombià i una uruguaya
que venen a viure a Espanya,
normes de dret internacional, bé.
Aleshores, moltes vegades la pròpia norma ja remet
o et diu quina llei és aplicable a la llei personal,
la llei del lloc, la llei del domicili d'un,
la llei del domicili de l'altre.
Aleshores, el Codi Civil Català en aquest moment
desconeixi amb aquest primer apartat, aquest primer títol,
això ho farà.
De tota manera, el que és indiscutible
és que les lleis catalanes,
perquè recordem que el Codi Civil Català
es va elaborant a poc a poc,
és a dir, hi ha una sèrie de normativa,
com ha dit el Javi, a nivell d'herències,
a nivell de parelles de fet,
que això ha sigut innovador.
El Codi Civil Espanyol,
el Dret Civil Espanyol,
el Codi en concret prové del 1889,
doncs és aquella època,
al principi el tema de parelles de fet
encara era una miqueta...
En pica prematur, sí.
Prematur.
Aleshores, clar, això ha provocat que sigui més innovador.
Existien?
Home, efectivament.
No han existit sempre.
M'imagino que la clandestinitat, m'imagino.
Suposo que han existit sempre.
Ara també.
Ara també, ara també.
Aleshores, clar, actualment,
el Dret Civil Català des d'aquest punt de vista
encara faltava empolir una sèrie,
precisament donant-li la forma del Codi Civil Català.
El que és indiscutible,
el que deia el Javi,
el Codi Civil és una gran part del dret privat,
el dret del ciutadà,
les relacions entre, entre persones,
i precisament regula els temes vinculats
a la societat civil catalana,
aquesta paraula que utilitzem tan sovint.
Utilitzo el símil.
Aleshores, clar,
si després un se'n va a Madrid,
si serà llei aplicable?
Home, possiblement en molts casos no,
perquè precisament hi ha el dret,
diguem-li estatal,
que per això està.
Però bé, a veure, deixarem...
Tots aquells ciutadans que visquin a Catalunya
s'han de sotmetre el que digui
al Codi Civil Català,
en el cas que s'aprovés.
Actualment...
No, no, jo a la llei m'és favorable.
Actualment hi ha una paradoxa.
Hi ha una paradoxa.
Hi ha coses que estan...
Potser és molt tonto el que estic plantejant.
No, no, no, en absolut.
És molt important.
És un interrogant que dius,
home, aviam si ara poder triar,
com si fos un aparador, no?
Trio aquesta llei o trio aquell altre?
Ara no és...
Molt important,
perquè es dona la paradoxa,
ja veig que en molts assuntos,
segons moltes vegades
la conveniència del teu client,
invoques un precepte normatiu o un altre
per convèncer el jutge
que aquell és aplicable.
Jo recordo articles de la llei catalana
que alguna vegada s'invoquen,
si no recordo malament,
pel tema matrimonial
hi ha una espècie de tipus de pensió compensatòria,
no és ben bé això,
que la llei catalana està regulada,
que el Codi Civil Espanyol no està regulada,
aleshores t'agafes una miqueta
el que et pugui convindre més.
Aquella que et convindrà més.
Correcte,
és el jutge el que té que considerar
si és o no és d'aplicació.
Això no vol dir que siguin contradictòries,
jo sempre dic que són complementàries,
més bé,
més ben dit,
perquè realment ja que existeix
una dualitat de norma,
també forma una miqueta part
d'això que hem comentat,
crec que al darrer programa també,
o fa dos o tres programes,
del tema de les competències,
mentre estem en un estat plural
amb el qual hi ha una sèrie
de comunitats autònomes
que tenen la facultat de legislar,
doncs...
a veure quina és la llei aplicable,
això és un tema difícil.
Sí, quan parlàvem de la creació
d'un Tribunal Superior de Justícia,
una instància superior aquí a Catalunya,
és el que parlàvem en l'últim programa.
Això d'entrada,
segons no el darrer Consell de Ministres,
sinó em sembla que és el penúltim
Consell de Ministres,
ja està aprovat,
és un Tribunal Superior
com a darrera i última instància
a nivell de Catalunya
i sembla que sí que serà possible,
es donen un temps,
això vol dir que es desembarassarà
el Tribunal Supremo
que hi havia a Madrid
amb un munt de temes
i sobretot amb la gran facilitat
o capacitat
de ser un Tribunal Superior de Justícia
proper al món de la societat civil catalana,
i ho tornem a dir,
i a la normativa pròpia nostra,
que creiem que és un dels aspectes fonamentals
que ha de tindre la justícia.
No us donen temps de posar-vos al dia,
no doneu el abast a posar-vos al dia,
els veuen canviant.
La professió d'advocat,
com qualsevol altra,
és constant.
Tingueu en compte que cada dia
poden sortir molts diferents
compendis normatius,
lleis, reglaments,
i bé,
doncs tenim que estar a l'aguai,
perquè a més a més
és que la societat també canvia
i a tot canvi normalment,
si no és pacífic,
necessita una regulació.
Ja ens agradaria també,
per altra banda,
que tinguéssim aquella màxima romana
que la màxima llei
és la màxima injustícia.
Això què volia dir?
Que la millor situació
és la que no necessita
de cap regulació,
és a dir,
que pot anar sola.
No estem en el cas,
i la societat avui en dia
és molt complicada
i amb moltes recons
i enrebeçaments,
però bé,
la qüestió és que tenim,
com és el cas,
per exemple,
imaginem,
d'aquesta nova llei
de la circulació,
que també és un dels aspectes...
Serà un dels temes
que ens trobarem de tornada,
no?,
de les vacances.
Ara s'ha d'elaborar el reglament.
Exactament.
Està aprovada la llei
i ara,
perquè es posi en vigor
el tema de les sancions
i el tema dels punts,
que és potser
l'aspecte més candent,
necessitem d'una regulació,
d'un desenvolupament
d'aquesta llei
que es fa a través d'un reglament.
Però la cosa va perillat
perquè són processos molt lents,
no?
D'entrada la llei
em sembla que se donava
un període d'eviència
de 20-25 dies
des de la seva publicació
en el BOE,
que em sembla que va ser
la setmana passada,
el dissabte,
una cosa així,
i per el que és el tema
en concret,
aquest famós carnet de punts
que tanta implicació
ha tingut en la societat
i ja aprofitem a dir-ho
en la societat tarragonina també,
per les diferents preguntes
que ens feien,
doncs encara entenem
que mancarà
el seu desenvolupament
per aquest reglament
on vindran punt per punt,
doncs,
el carnet per punts.
Déu-n'hi-do,
ja han hagut canvis
importants
i sempre ha planat
en aquest espai
allò que teniu
una societat
molt judicialitzada,
no és una llegenda urbana,
no és un tòpic,
sinó,
si vosaltres mireu
el vostre exercici
del darrer període,
diríeu que,
no que vosaltres
hàgiu treballat més,
que això pot ser
o no indicatiu,
però en general,
en conjunt,
heu vist que
s'han incrementat
els casos,
que hi ha molta més
activitat judicial,
que cada cop
denuncien més i per tot,
és cert,
això no és una...
és la percepció
de la vostra experiència,
parlem,
deixem les estadístiques...
Jo penso que sí,
que realment
van incrementant-se els casos.
I cal?
Cal tot això?
Cal que s'incrementin,
és bo,
és dolent,
ni bo ni dolent
és el que hi ha
i és el que ens toca viure.
Intentem que no sigui així.
Els advocats,
amb la nostra tasca,
sempre tenim la idea,
o almenys hem de tenir-la,
de mediar,
d'intentar evitar
que la gent arribi al jutjat.
Ja no perquè és col·lapsi,
no és col·lapsi que també,
sinó evidentment
perquè com a persones
que som,
crec que hem de raonar
i moltes ocasions raonant,
encara que sigui complicat
quan un té un problema.
A més,
segons a quin tipus sigui,
és molt complicat,
aquest fet,
l'ofuscació,
l'amor propi,
el sentiment
que poses en aquell problema
que s'ha creat.
Però els advocats,
precisament,
hem d'estar per atemperar
una miqueta
amb aquella persona
i realment mediar.
I amb aquestes mediacions,
amb aquesta intervenció
d'arribar a un acord,
d'arribar a un pacte,
de negociar,
hem d'evitar
i potser jo no atribueixo
que no ho fem,
realment em consta que ho fem
i crec que en general
s'intenta
per part del nostre col·lectiu.
però,
bueno,
si realment encara
insistim més
en aquesta idea,
sempre defensant
l'interès del nostre client
com a idea clara,
doncs,
i principal,
potser,
posarem el nostre ganet de sorra
per evitar aquesta congestió.
Jo volia fer un comentari
ja que avui estem fent
una miqueta de final de curs
i també ser l'ània.
La gent que es doni compte,
perquè potser també estem ofuscats
si utilitzo l'expressió
abans emprada,
que hi ha
qualcom més,
en termes legislatius,
més enllà de l'Estatut,
que es parla constantment
de l'Estatut
i sembla que només existeixi
i estiguin negociant l'Estatut.
Sàpiguen que al Parlament
es negocien moltes altres lleis
de rang inferior,
sotmeses a aquest Estatut,
llei orgànica,
ja hem parlat a vegades,
que és una miqueta,
entre cometes,
la Constitució
de Catalunya,
però que hi ha
qualcom més.
Vull dir,
des d'aquest programa
compensar una miqueta
i que almenys
la gent tingui la idea
que existeixi alguna cosa més.
Que hi ha canvis
i és important
el tema de la mediació,
ningú no posa en dubte
que en l'exercici
dels nostres drets
tenim tot el dret
i gairebé l'obligació
en molts casos
de denunciar
davant d'un jutjat
allò que considerem
que vulnera
els nostres drets
com a ciutadans.
Però, clar,
moltes vegades
és l'ofuscació
aquesta que diu el Víctor
que amb el diàleg
i amb la mediació
probablement
molts conflictes
es poden resoldre.
Aquest fora el missatge
i mira que això va
en detriment
del vostre sou
com aquell que diu
però trobo que és interessant
de donar aquest petit consell
si ens ho permeten
o recomanació
i més ara
que els jutjats a l'agost
agafen una cadència
més lenta.
És així?
Quin és el panorama
que queda a l'agost?
El que passa és que
en certes jurisdicions
resulta que
les lleis
que regulen
tots els procediments
els terminis
els plaços
de les administracions
de justícia
no compten
és a dir
són dies inhàbils
i per als advocats
i tots els diferents
operadors de justícia
que treballen
amb els jutjats
doncs això és com
gairebé
que els jutjats
estiguin tancats
gairebé.
Doncs aprofiteu
i descanseu
i agafeu forces
per la propera temporada
que esperem comptar
amb vosaltres
Javier Terresa
en Víctor Roca
moltíssimes gràcies
de veritat
per aquests mesos
per tota aquesta informació
que heu anat facilitant
els oients
i si no hi ha novetat
el que diem aquests dies
ens retrobem després
de Santa Tecla.
Doncs moltes gràcies
jo en nom del Col·legi
d'Advocats de Tarragona
i del grup d'Advocats Joves
encantats
d'estar cada any aquí
i bueno
que no res
que esperem lluiosos
al principi de curs.
I bon agost
i bona resta d'estiu
que sigui lleu
l'aguantar la calor.
Ho intentarem
moltes gràcies
Gràcies, bon dia.
Gràcies, bon dia.