Ni tu la saps.
Ni jo la sé?
Ni tu la saps.
Ui, jo que vostè es trucaria al concurs, eh?
Qui té bo que s'equivoca,
perquè a banda de la queta que els regalem diàriament,
dimecres vinent, en aquest espai,
farem un sorteig maco perquè sí,
vaja, si ens refiem de la paraula de l'Enric,
entre totes les persones que han trucat i que han encertat
i que estan ben apuntades en una llista,
passarem llista abans de fer el sorteig,
perquè hi hagi allò llum i tequígrafs,
que diuen els polítics,
ho farem d'aquesta manera, molt legal i molt ben fatet.
Avui, de totes maneres,
el concurs continuarà després de la una
i com que és dimecres,
dues de les preguntes que plantejarem
ja les ha portat fetes de casa l'Enric
i tenen a veure amb algun dels temes
que tractarem avui al programa
i més concretament quan parlem
de novetats editorials i informàtiques.
Ja donarem més pistes, més endavant,
perquè ara comencem amb les informacions diverses
parlant de la presentació del llibre
Tots els colors de la llengua.
El títol ja dona alguna altra pista, no, Enric?
Sí, que és de llengua i és en colors.
Sí, efectivament.
A veure, primer, ho denunciem
perquè és un acte que organitza,
fa el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
S'inclou dintre dels actes de la primavera hidrària
amb els cinc sentits,
que en un moment ja se'n va a parlar.
El que ja ho sabem, quan?
Aquest divendres, a les set de la tarda,
a un lloc peculiar
i trobo que molt es caien que es diu
llibreria Cafeteria L'U-Raconet,
a la plaça de la Font.
L'U-Raconet, decidit en Tarragoni,
encara que jo sé que el nom de L'U-Raconet
ve amb intenció prioretenca,
perquè qui el va batejar és del prioret
i ho diu, com ho diuen al prioret,
L'U-Raconet.
L'U-Raconet, L'U-Raconet.
Però en Tarragoni,
que també tenim com a tradicional
aquesta ticle l'U,
ticle masculí,
no com a ticle neutre,
que no existeix,
però com a ticle masculí
tradicionalment fèiem anar l'U
aquí al camp de Tarragoni.
I aquí s'autorrectifica això.
L'U-Raconet és molt Tarragoni.
Mira, ara què ho dius, Enric?
Però això, hi ha persones...
No, no, ara fem un parèntesi,
hi parlem seriosament.
I aquí s'autorrectifica,
que diu, no,
l'important...
I diu, no, no,
no es diu l'important,
és l'important.
Bé, perquè l'important sí que és
l'important i no l'important aquí,
aquest L'U seria neutre
i seria incorrecte.
Una altra cosa és que digui
L'U-Xiquet.
L'U-Xiquet,
aleshores parlem correctament.
Clar.
Ara, és la forma tradicional
d'això.
Exacte, per dir que és d'aquelles coses
que no està...
El català estàndard no el reconeix,
el català estàndard recomana
utilitzar el La.
Ja està, el masculí femení clarament,
però en el dialectal,
vull dir, en el nostre dialectal,
l'article masculí de tota la vida,
durant uns quants segles,
ha sigut l'U.
Si més no a casa,
però no utilitzen.
Quan dic a casa,
dic aquí a Tarragona.
Sí, sí, L'U-Xiquet,
L'U-Gos...
Molt bé.
És que aprofitem aquestes cosetes.
En canvi, L'U-Que-Vulguis, no.
L'U-Que-Vulguis, no,
perquè aleshores...
Seria El Que-Vulguis.
Exacte, perquè ja no és l'article,
la qual cosa, etcètera.
No entrarem ara aquí,
però està bé que diem.
L'U-Raconet.
Bé, doncs L'U-Raconet,
jo ho dic en Tarragoni,
no en prioritat.
En prioritat hem dit L'U-Raconet.
El llibre Tots els Colors de la Llengua
precisament és un llibre
que en els últims mesos
s'ha anat presentant
per molts centres de numerització lingüística
perquè recull precisament
l'experiència,
d'una manera peculiar
que ara explicaré,
d'això del voluntariat lingüístic.
Això que fem de l'experiència lingüística
és una persona que acaba d'arribar
o fa poc que està aquí,
que està aprenent català,
que l'emparellem amb una persona
que és català no parlant
o que ja fa molts anys que està aquí
i parla perfectament
perquè la que l'està aprenent
pugui practicar amb una persona oriunda
d'aquí, tot allò.
Tot això, a la zona d'Osona,
per allà a Vic,
van ser també dels pioners
que van començar a fer aquest tipus de coses
i per això ja fa molts,
però sí uns quants anys,
com 4 o 5 anys
que ho estan fent per allà,
igual que fa 3 o 4 que ho fem per aquí,
per allà potser en fa 4 o 5
i fruit d'aquestes primeres experiències
la Mariona Casas i l'Agustí Danés
que són dues persones de la zona d'allà
que estaven implicades amb això,
em sembla que algun dels dos
té a veure amb el consorci
però no no no sé si sou lingüística precisament,
no n'estic segur,
per això no ho afilmo,
però bé, per aquí,
del nostre gremi
que estaven treballant en aquest tema
se'ls va acudir
que això era un material interessant
per fer-ne un llibre
i llavors en aquest llibre
han agafat el testimoni
de 15 persones d'aquestes
que estan els voluntaris,
els aprenents, diguem-ne,
no els d'aquí sinó els aprenents,
que són 15 persones
de països diferents,
d'edats diferents
i de classes socials diferents,
però la cosa que tenen
és que tots han passat.
I expliquen la seva experiència.
Sí, expliquen la seva experiència
com a aprenents,
com a estudiants,
però també relacionada
amb el seu bagatge prèvi,
és a dir,
en cadascun d'aquestes persones
té una història al darrere,
que l'ha portat fins a Vic
o fins a la comarca d'Osona
i l'ha situat en aquell punt
en què es troba que és
estic aquí aprenent català,
una cosa que jo fa 10 anys
ni se m'havia passat pel cap
ni que existís,
aquest tipus de situació.
Bé, llavors aquí,
a banda de l'entrevista
amb cada una de les 15 persones
de molt diferent procedència
i tot això,
també hi ha l'explicació
de la seva vida
i que cada persona
és un personatge en si.
I hi ha des del drama
dels que han de viure amagats
perquè no tenen papers.
A veure, aquest llibre
és de fa dos o tres anys,
que consti,
previ a les últimes regularitzacions
i tot això.
No sé si els protagonistes
d'aquest llibre
avui dia estan tots regularitzats
o no,
però és igual.
El cas és que aquí
hi ha el cas de gent
que durant temps
ha hagut de viure així
d'amagatotis
perquè no tenia papers
i perquè no l'enxampessin
ni la policia local
ni ningú li demanés papers
i els repetessin,
etcètera, etcètera.
El xoc emocional
d'una persona
que estava en un entorn desconegut
o la decisió
d'una persona
que tenint
carrer universitari
al seu país
acaba aquí fent
demòssor d'amagatzem
perquè és l'única manera
de tenir plat a taula.
Aquest tipus de coses
són les que es recullen.
Per tant,
aquí tenim gent
de diferent extracció social,
cultural, etcètera
i diferents països
i diferents llemes d'origen
que tenen en comú
que tots han vingut aquí
i han acabat aprenent català
i cada un explica la seva.
Això,
aquest llibre
val 10 euros,
perquè ho tinc aquí.
Tinc la fitxa
de l'editorial
de les edicions
Albert,
l'Albert
i es troba
a les llibreries.
Sabem qui vendrà
a presentar-lo?
Sí,
ve una de les dues autores
que és la Mariona Casas
i tot això
es farà a la llibreria
L'Urraconet,
com dèiem,
que és un espai
llibreria-cafeteria
que és una cosa
que està molt bé
d'ajuntar a l'espai
de la teletoria
del cafè i la literatura
i de fet
L'Urraconet
ja fa mesos
des que va començar
a funcionar
que van començar
a fer activitats
i cada vegada
en fan més
i cada setmana
pràcticament
hi ha activitats
i és un punt de referència
dintre dels actes
diguem-ne
relacionats
amb la literatura
i aquí està la cosa
i això ho fem
és l'últim acte
d'aquelles jornades
culturals
que tenim
que fèiem
principalment
a l'abril
però bé
això per qüestions
de calendari
amb els autors
és ara
27 de maig
amb això
tanquem els actes
culturals
Molt bé
doncs una previsió
per obrir aquest repàs
de l'actualitat
de la llengua
La segona informació
està relacionada
amb els jocs d'atzar
perquè l'organització
pel multilingüisme
demana
de les loteries
i apostes
de l'estat
que esdevingui
plurilingüe
Sí
de fet
no és que la cosa
sigui ni d'ara
d'avui mateix
ni és superactual
però sí que és recent
i com que periòdicament
ja parlem
de les campanyes
de l'organització
pel multilingüisme
és aquella organització
que com el seu nom indica
intenta que l'estat
es cometessi
que sigui realment
plurilingüe
i l'aspecti
totes les modalitats
lingüístiques
dels seus territoris
Doncs bé
a dintre de la seva
activitat habitual
a banda que recentment
es recent reunit
amb l'Acadèmia Valenciana
de la Llengua
atenció important a això
amb la intenció
de trobar
vies de col·laboració
mútues
i d'impulsar
la consolidació
del multilingüisme
la qual cosa
de moment
les sintonies
és bona
tenen bones relacions
una altra cosa
és que des del punt
de vista
sociolingüístic
o estrictament
lingüístic
no ho sé
sigui opinable
el fet que els
de l'organització
pel multilingüisme
apostin
i de fet
utilitzin ja sempre
per defecte
l'opció
català-valencià
com a denominació
d'aquella llengua
que el nostre estatut
diu que és
el català
i que l'estatut
de la comunitat
del sud
de la més avall
diu que és
el valencià
bé
això
el multilingüisme
ja fa temps
que funcionen
a base de
de fer-hi de ser això
com a català-valencià
ja l'estic buscant
per aquí el paper
i no ho trobo
però hi és
en algun lloc
o altre ho diu
català-valencià
sempre
llavors
dintre de les campanyes
que fan
com aquella dels
segers plurals
que vam comentar
fa temps
o la de la monarquia
plural
etc
l'última campanya
que tenen en marxa
és la de les loteries
i apostes
va començar
l'any passat
quan se'ls va acudir
i se'n van adonar
ells sempre estan buscant
a veure en quins llocs
s'ha de fer això
del polilingüisme
en quines coses
diguem d'àmbit de seral
també els passaports plurals
els carnets d'identitat
tot aquest tipus de camps
hi han entrat
Correus
el tema Correus
també hi van entrar
i Correus va acabar
amb una multa històrica
doncs bé
van demanar
per Nadal
que la
la loteria de Nadal
de l'any 2004
fos plurilingüe
que les bulletes
i els nens
de fons
haguessis de cantar
no
tant d'una cosa
tan senzilla
com imprimi
les paperetes
de la loteria
de l'estado
com que és de l'estado
hauria de ser
molts idiomes
de l'estado
perquè ja tornem a ser
millor
quins són oficials
on són oficials
tot allò
és a dir
que la loteria
que es vengués
a Catalunya
sigués impresa
o hi ha diferents solucions
perquè ells
quan fan coses aquestes
sempre viren
a veure
què fan els països
plurilingües
que tenim a prop
com són Suïssa
Bèlgica
i algun altre
aquí tinc el cas
de Suïssa
i el cas de Bèlgica
què fan a Bèlgica
i a Suïssa
amb això de les loteries
doncs bé
simplement que les botlletes
estessin impreses
en els quatre idiomes
com a mínim
els quatre idiomes
oficials
o cooficials
en els territoris de la SAC
Sí, tampoc no tenen
tant de text
les botlletes de loteria
per tant
I això per què?
perquè de fet
altres països ja ho fan
i una de les coses
que ara
com va acabar allò
doncs de cap manera
senzillament
la loteria d'anà
va sortir exclusivament
en castellà
com s'havia fet sempre
i aquí no ha passat res
per això ara el que fan
és proposar que els denunciem
i ens posen un enllaç
a la seva web
hi ha una enllaç
amb un model de denúncia
jo el que diré
és la web
de l'Organització pel Multilingüisme
per si a algú li interessa
el tema
que ho miri
les3bedules.om-alplural.org
om-alplural.org
aquí hi ha l'explicació
i llavors
una de les coses
que fan les loteries
és allò de l'euromillones
que és una loteria europea
en què hi participen
uns quants països europeus
que són
Àustria, Bèlgica, Espanya, França,
Danda, Luxemburg, Portugal
el Regne Unit i Suïssa
i la cosa dels euromilions
és que el sorteig
és un per a tota Europa
encara que cada país
fa la seva edició
de les botlletes
i té potestat
de dissenyar-les
com li doni la gana
però el sorteig
és comú per a tots
doncs bé
a Suïssa
aquestes paperetes
dels euromilions
hi ha dues empreses
que els fan
a més a més
a la mateixa estat
hi ha dues empreses
que fan aquesta loteria
que imprimeixen
les paperetes
una ho fa exclusivament
en alemany
però una altra
ho fa en tres idiomes
alemany, francès i italià
això a Suïssa
a Bèlgica
hi ha una companyia
només ho fa una companyia
i la botlleta
de l'euromilions
és estar en holandès
francès i alemany
i aquí?
atenció
això
a l'envers
o sigui
al davant
està en tres idiomes
i al darrere
només en francès
i holandès
cal dir que
a Bèlgica
la llengua alemanya
gent que sigui
germanòfona
que parli en alemany
només
és menys de l'1%
menys de l'1%
de la població belga
té l'alemany
però ho imprimeixen
no és oficial a Bèlgica
però a la loteria
d'un milió
és belga
estan en els tres idiomes
els dos oficials
i el d'una minoria
de l'1%
de la població
que no l'alemany
tot això
és el que
si això es pot fer legalment
quin motiu hi ha
per no fer-ho
i aquest és el plantejament
en què es troba
l'audiència
per el multilingüisme
allí a la web
trobareu les explicacions
i si us voleu afegir
a la denúncia
que estan ja tramitant
denúncies
a l'empresa de loteries
de l'estat
o perquè faci això
plurilingüe
etc.
Comentem encara
altres informacions
de forma més breu
el català
no es podrà utilitzar
al Congrés
fins que hi hagi
un nou reglament
de la cambra
Sí
i amb això ja està
diré
és el tema
aquell famós
de les picabaralles
entre el Joan Tardà
representant d'Esquerra
i el Marín
president del Parlament
que sempre s'estan discutint
per això
i hi va haver
un primer
una circular
del Marín
que va dir
donant un mes
va permetre
utilitzar
pregument
els idiomes
cooficials
per llavors
es van tornar
a enganxar
al final
van decidir
que no
i la cosa
l'última situació
era
que el senyor Marín
s'havia de pronunciar
sobre què pensava fer
ara
respecte a permetre
o no
l'ús de les llengües
plurilingües
i sobretot
resulta que ahir
o abans d'ahir
Joan Tardà
va tornar a treure el tema
i li va preguntar
al senyor Marín
què pensava
si pensava
varia el seu criteri
després que el Congrés
aprovés la setmana passada
una moció relativa
si acabem d'aprovar
el Congrés
acaba d'aprovar
una moció
a favor del plurilingüisme
de les institucions
què farem aquí
al Congrés
senyor Marín
li pregunta
i el senyor Marín
diu
vista les circunstancies
vist que no hi ha
un acord unànim
entre tots els petits
perquè sempre hi ha
els del PP
que diuen que no
doncs
ho deixarem en suspens
això aquí no es pot parlar
que pidiem més
que el castellà
fins que hi hagi
el que hi ha d'haver
reglament de la cambra
hi ha un reglament
que s'ha de fer
fins que no estigui fet
aquí no es pot parlar
més que en castellà
presentacions
al servei lingüístic
de la Universitat
Rovira i Virgili
comencen avui
i encara demà
també hi haurà presentacions
jo he estat intentant
buscar material d'això
i com que no l'he trobat
i com que és demà
doncs ho explico ara
el que és
però vull dir
jo volia parlar
d'una de les coses
que es presenten
àmplia i extensament
però no he pogut
perquè encara no s'ha presentat
és demà
avui es presenta
el
praxi lingüística
3 criteris gramaticals
i d'estil
això és una cosa
del servei lingüístic
que en el seu moment
fa un parell de mesos
al febrer més o menys
es va presentar
la web
aquest subweb
del servei lingüístic
es diu
praxi lingüística
on hi ha
els volums
que fins ara
han anat traient en paper
també estan en línia
es poden veure a la web
doncs això
és el que es presenta
avui
ara mateix
s'està presentant
a la universitat
a l'aula magna
de la universitat
a la facultat de lletres
aquí
a 300 metres
o mig quilòmetre d'aquí
la plaça
s'està presentant
mig quilòmetre
no és exigerat
tu ni res
d'aquí allà
mig quilòmetre
d'aquí a la facultat de lletres
enric
s'ha de fer el tom
molts toms
és que no podem passar
pel mig dels anys
amb la línia recta
no però mig quilòmetre
després anirem
amb una cinta mètrica
és igual
és que no
Jo i Maria
no hi ha mig quilòmetre
d'aquí a la facultat
avui es presenta això
també es presenta
a la praxi virtual
i també es presenta
a un monogràfic
que es diu
l'acolliment lingüístic
universitari
de la revista
QS
tot això es presenta avui
i a la tarda
es farà un
berenint cultural
és a dir
al servei lingüístic
també practiquen
això del voluntariat
lingüístic
i tot això també ho fan
i de tot això
una mica ja n'havíem parlat
la cosa que volia parlar jo
era el que es presenta demà
també dintre d'aquestes jornades
de presentacions
a les 12 també
però a l'escola d'infermeria
es presenta el vocabulari
d'infermeria
i això és el que jo volia explicar avui
però no podia
perquè encara no l'he trobat
l'ha editat
l'Institut Joan Lluís Vives
que és l'institut
d'interior universitari
l'han fet entre
el servei lingüístic
de la URB
i el de no sé quina altra universitat
que ara no ho tinc per aquí a mà
demà es fa la presentació
a les 12
jo hi aniré
i la setmana que ve
parlaré d'aquest vocabulari
d'infermeria
que em sembla molt interessant
i molt ràpidament
perquè com sempre
anem malament de temps
i jo trobo a faltar
abans de donar pas
a les novetats editorials
informàtiques
una informació
vas crear tota l'expectació
del Festival d'Eurovisió
de la participació d'Andorra
i avui no trobem cap comentari
jo no sé si no t'agrada la cançó
jo crec que la cosa va per aquí
reflexiona mentre va la pausa
i ara m'ho expliques
reflexionaré
Has oblidat el títol del llibre comentat?
No has pogut apuntar a la web
on trobar aquell programa informàtic en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica que t'interessa?
No pateixis
envia un missatge a
eGarriga
arroba
cpnl
punt
o rg
o truca a l'Enric Garriga
al 977
24
35
27
i t'ho tornarà a repetir
per correu o per telèfon
no t'ho perdis
un quart de català et respon
Bé, temps suficient per reflexionar al voltant del paper que va fer Andorra
allò era la semifinal
Sí
No va passar ni a la final
Doncs el comentari
Els oients van poder contemplar i sentir la cançó
Comentari
Només diré dues coses
Una
I la coreografia
No va passar a la final
Dos
El comentari lingüístic és que efectivament
se li notava que la xica havia fet corsets
tenia una fonètica una mica
Holandesa
Holandesitzant
De fet, a Catalunya estem molt acostumats
a la fonètica catalano-holandesa
gràcies precisament a alguns barcelonistes
Que són holandesos i xapurreixen el canal
Però a banda d'això
Sí que com a mínim
Encara que
Amb aquella fonètica una mica dubtosa
Jo sempre prefereixo
Una mala fonètica catalana
Que no veure països en què esperava
Sentir idiomes
I veure que la majoria canten en anglès
Enric, això que acabes de dir
Ho signarem
I si l'any que ve encara som aquí
Quan arribi el festival
Continuem reivindicant
Que sisplau
Que parlin
Que cantin en el seu idioma
Que cada país cantin en anglès
Si no cal entendre
El que diuen les cançons
I que Andorra es continuï presentant
Encara que sigui
Per fer la pena
A la semifinal
Però almenys a la semifinal
Se senti el català
Perquè ja que no sentim
L'Ucraïnès
O altres idiomes
Que tots ho fan en anglès
Pràcticament
Doncs almenys
Puguem sentir català
Però mira
En fi
Passant pàgina
Passant pàgina
I mai millor dit
Perquè estem parlant
De novetats editorials
I informàtiques
Col·lecció Terminologia Oberta
Del Termcat
Sí
Aquesta és una cosa
Que fa temps
Que tenim en cartera
De fet no gaire
És del mes passat
Però com que està
En procés d'expansió
Encara és vigent
Senzillament
El Termcat
Que fa poc
Vam comentar
El 20è aniversari
Del Termcat
Doncs una de les coses
Que hem fet
Al voltant d'aquest 20è aniversari
És una cosa
Que se'n diu
Terminologia oberta
I que no és altra cosa
Que posar a la web
A l'abast de l'usuari
De qualsevol
Els recursos
Terminològics
Que fins ara només existien
En paper
Que han anat fent
Tots aquests anys
Tota la terminologia
Per camps temàtics
Que tenien
Vocabularis
Lèxics
I diccionaris
Que s'havien anat fent
En paper
Algunes coses
Estaven consultades
A la web
D'altres
Utilitzant el cercetern
Que és allò
Per buscar terminologia
Les pots trobar
Totes
Però
Que tinguessis allò
El que en diríem
En PDF
En format de paper
Però a l'ordinador
Per poder consultar
Aquests departoris
No hi era
Doncs bé
Això és el que
Sota el títol
Genèric
De terminologia
Oberta
Ha començat
A penjar
A la web
Del TNCAT
Amb una llicència
D'ús flexible
Que això vol dir
Que no hi ha
Gaire restriccions
Que tothom pot
Utilitzar
I manipular
Allò
Sempre amb la condició
Del reconeixement
De l'autoria
Del TNCAT
És això que estem parlant
Últimament
De moltes coses
Que s'estan fent així
De la llicència flexible
O les llicències obertes
D'aquestes
Que tothom
Els recursos
Està disponibles
Per qui vulgui
Només la condició única
És que citis
Que allò
Ho estret
De tal web
O de tal entitat
Bé
El primer
Que s'ha penjat aquí
És el
Repertori de terminologia
D'Internet
I Societat de la Informació
Que és una cosa
Que en paper
Ja existia
Fins i tot
N'hi havia dues edicions
Això
I també la categoria gramatical
I les remissions
A les formes catalanes
De cadascoses
I pròximament
Aniran alliberant-se
I per tant
Aniran apareixent
A la web
Del TNCAT
Diguem-la
Als 3W.termcat.net
Aniran apareixent
A les terminologies
Dels àmbits
Dels recursos humans
Del turisme
De fires i congressos
Entre d'altres
Els que han anat apareixent
Recentment
En paper
O amb
Diferent format de paper
Són els que ara
Estan apareixent
A la web
En l'apartat
De terminologia oberta
Molt bé
Parlem d'una altra publicació
Segur que n'han sentit de parlar
Perquè és un tema
Molt important
I és que l'Institut d'Estudis Catalans
Comença la publicació
De les obres completes
De Pompeu Fabra
La notícia
El tema
Sens dubte
És importantíssim
Però a més a més
Rest inatents
Perquè les preguntes
Que ha portat l'Enric
Avui
Pel concurs de la UNA
Van d'aquest tema
Sí
Precisament d'això
La setmana passada
Concretament
El dia
Fa una setmana
Exactament
Quan jo estava aquí
Parlant d'això
A Barcelona s'estava presentant
A això altre
I és que l'Institut d'Estudis Catalans
Acaba d'iniciar
Ja
Ha iniciat
Ha presentat el primer volum
Perquè és una feina
Que pot
Fent des del 2001
Com a mínim
Que hi ha més de 20 especialistes
Treballant amb tot això
Des del 2001
Que és l'edició
Que és l'edició
De les obres
Completes
Completíssimes
De Pompeu Fabra
Fins i tot
Amb les coses
Que es pensava
Hi ha algunes joies
Que es consideraven perdudes
I que en els últims anys
Han aparegut
Bé
Pompeu Fabra
Com a mínim
Com a mínim
La gent sap
Que és l'autor
D'aquell diccionari
Que és
El diccionari
A veure
Un moment
Títol oficial del diccionari
És el Diccionari General
De la Llengua Catalana
El que tothom diu
El Diccionari Fabra
És el Diccionari General
De la Llengua Catalana
Que això
Es va publicar de forma definitiva
L'any 1932
1932
Per tant
Del segle passat
Va ser una de les primeres
Magnes obres
De l'Institut d'Estudis Catalans
Com a tal
En el cas
De la Llengua Catalana
El Diccionari General
De la Llengua Catalana
De Pompeu Fabra
Això és l'any 32
Aquesta és l'obra
Diguem més coneguda
Però Fabra
No va fer només això
Sinó que
Abans de fer aquest diccionari
Ja n'havia fet tres més
Un el 1891
Quan encara era un adolescent
I tenia
La dèria de la llengua
Però no sabia res
De lingüística
El 1898
En va fer una altra
Una segona gramàtica
Parlo de gramàtiques
No de diccionaris
Gramàtiques Catalanes
Que també és autor
De gramàtiques Catalanes
I la més famosa
És la de l'any 56
Em sembla
Però n'hi havia una altra
Que estava perduda
Després de la civil
Als anys 50
Es va exiliar
Fabra es va exiliar
I en el seu exili
Va escriure una gramàtica
Que es considerava
Que estava perduda
Doncs bé
Aquesta gramàtica
Ha aparegut
I és una de les joies
D'aquesta col·lecció
Que s'ha dit ara
En facsímil
I l'altra joia
Aquesta és la coneguda
Com a gramàtica
Apòstuma
Que és de l'any 56
I ara es publica
Per primera vegada
Perquè es considerava
Perduda
I l'altra cosa
Que s'ha trobat
I que es pensava
Que estava perduda
És un diccionari
Fabra
Que es creia desaparegut
I que contén
Notes al marge
Fetes per ell mateix
Notes a mà
Fetes per ella
I això ho ha trobat
Ho tenia un dels nets
O ho va retrobar
Un dels nets
I ho ha cedit
A l'Institut de Ciutadans
Perquè s'ha dit
Aquestes són les dues joies
Inèdites
Però a banda d'això
També hi ha articles
Publicats en diferents revistes
Inèdits
I bàsicament
Les obres completes
Funcionaran de la segure manera
9 volums
Cada volum valdrà 35 euros
Ara el 2005
S'ha presentat el primer volum
A veure si podem dir
Què conté
Ara mateix no ho tinc al davant
És igual
L'any que ve
El 2006
S'en publicaran dos
El 2007 dos més
El 2008 dos més
I dos més el 2009
Ho promou
A l'Institut de Ciutadans
I hi participen
Quatre editorials
De tots els països catalans
En Xilvèia Catalana
Proa
Edició en 62
Editorial Moll
De les Balears
I d'edicions 3 o 4
Editorial 3 i 4
Del País Valencià
Dirigeixen tot això
Joan Solà i Jordi Mir
El primer volum
Té 591 pàgina
I tots seran més o menys semblants
Excepte el número 8
Que serà aquell diccionari
Que dèiem
El diccionari general
De la llengua catalana
De l'any 32
De Pompeu Fabra
Que és el diccionari
Diguem el Fabra
L'oficial
Doncs una notícia molt important
En matèria
De publicacions
Ens hi teníem pendent ja
De la setmana passada
Un altre del capítol
De la sèrie llengües en perill
Avui també haurem
Hem d'anar molt ràpid
Jo intueixo que molta estona
No ens entretindrem
Perquè ara
Ara em desmentirà l'Enric
Però clar
Llengües orelianes
Finourgiques
Jo crec que molta
Molta
Molta gent
Que ho parli
No crec que n'hi hagi
No
Són poquetes
Ho direm ràpid
Situents en el mapa
En el mapa
Estem parlant
Una mica més
Amunt de les repúbliques bàltiques
La zona dels orals
La zona dels orals
De quilo d'orarianes
Sí
Al nord dels orals
Això són llengües
Orelianes
Finourgiques
Què vol dir tot això?
Aquest grup de llengües
Són un grup de llengües
Que tenen 24 milions de parlants
Es divideixen en dos grups
Les finourgiques
I les altaiques
D'aquestes últimes
De les finourgiques
Que és de les que parlem
N'hi ha 14
L'últim dia vam parlar
D'unes que eren
El caralià i el vespe
Però si un dia toca parlar
Del sami
I avui aquí n'hi ha unes quantes
Que són les que estan
Més, més, més, més
Més malament de totes
Algunes que només
Tenen com a 50 parlants
I a banda d'això
Diu
Si algunes només
Tenen 50 parlants
Com és que hi ha 24 milions?
Perquè hi ha llengües
D'aquest grup
Que són molt
És que aquest grup
Se subdivideix
En més grups encara?
No, no
El que passa és que
Dintre d'aquest grup
Hi ha les llengües
Que estan en perill
Aquestes que tenen 50 parlants
I les llengües hegemòniques
Com són l'hongarès
El finès i l'estonià
Que són llengües
Que tenen milions de parlants
I que són oficials
En els estats
Per tant d'aquestes no en parlo
Parlem de les altres
Que estan en perill
Que són les següents
El libunià
Que es parla a Letònia
El bot
Que es parla
A la zona de Leningrad
El mordoviar
Aquestes dues
Que acabo d'ahir
Tenen 50 parlants
Cada un
Es diu aviat
És que són poquets
I aviat desapareixeran
El mordoviar
És la que en té més
En té 775.000
I està a l'est de Rússia
A la república de Mordovia
I després
Ens queda
Una altra llengüa d'aquestes
Amb bastants
Les altres dues
Que tenen bastants parlants
Dintre del que cap
Són el Mari
Que té 500.000 parlants
I està a l'est de Rússia
A la república de Mari
I després tenim el Comi
Que té 350.000 parlants
No té coneixement oficial
I es parla
A la república de Comis
Vull dir
Ni parlant de la zona geogràfica
No ens acabem de calibrar
Estan tots per aquella zona
Dels orals
I encara ens queda una altra
Que és l'Utmurt
Que té uns 550.000 parlants
I que està a la zona de
A veure
A les repúbliques de Baixcort
Tostant i Tartastant
En fi
Difícil
Difícil ho tenen
Aquestes llengües
Que en algunes
Només tenen 50 parlants
I estan en un lloc
Que ni tan sols sabem trobar en el mapa
Però així és la cosa
Però existeixen
Ni que sigui amb 50 parlants
Existeixen
Dius poquetes
Però continua superant el tema
Aquella senyora xinesa
Te'n recordes
Aquella llengua
Que només parlava una persona
Sí
A morir, no?
Sí
I petanya no la parla ningú
Imagina't
Encara en queden 50
En algunes d'aquestes
En tenen 50
Que els alimentin bé
I que durin
Molt bé
Enric Garriga
Ha estat un ple
No ens avançarà res
Dels regalets que donarem
El proper dimecres
No
No podem avançar res
En tot cas
El que sí que pots avançar
Són les preguntes
Perquè les comencin a preparar
Les farem després de la una
Perquè ara tenim una connexió
Amb la unitat mòbil
D'aquí uns moments
Preguntes òbvies
Per el dia d'avui
Vinga
Dues ofertes
Són d'aquelles de tria
Les post 33
Qui és l'autor del Diccionari General
De la Llengua Catalana
Opció A
Tomeu Fabra
Opció B
Joan Coromines
I opció C
Pompeu Fabra
Molt bé
Primera pregunta
Segona pregunta
La primera edició del Diccionari General
De la Llengua Catalana
És de l'any
A
1879
B
1932
C
1985
Doncs les tornem a preguntar
Després de la una
Després de la una
Els que han estat atents
I els que saben
Qui era aquell senyor
El Fabra
I jo aprofitaria
Perquè el dimecres
Farem un sorteig magnífic
Aquí a un quart de català
No Enric?
Bé, això és el que tu has dit
Sí, sí
Jo m'ho crec
Ets home de paraula, no?
Depèn de si els missatges
M'aporten els premis
Que m'han de portar
Des de Barcelona
Doncs esperem que els portin
Gràcies Enric
Fins la propera setmana
Dimecres més