Un minut i mig i serà un quart de dotze del migdia.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
i un dimarts més obrim el temps que dediquem a conèixer
alguns aspectes relacionats amb el món del dret i la justícia
des d'aquesta secció que fem en col·laboració
amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Saludem avui Víctor Roca. Bon dia, Víctor. Benvingut.
Bon dia. Gràcies.
Avui parlem d'una d'aquelles qüestions.
Potser l'hem abordat alguna vegada,
però no està de més que recordem alguns conceptes
i n'afegim d'altres de nous.
La diferència entre el dret públic, el dret privat,
al llarg dels propers minuts, sobretot,
el que intentaríem és desfer alguns tòpics
i alguns conceptes preconcebuts que tenim des de la nostra ignorància
quan parlem de dret públic.
i dret privat.
Són dos conceptes diferents
i ja es regeixen per una sèrie de normes
i articles diferents també,
perquè aborden temes diferents.
Sí.
Dit així, sona una miqueta teòric,
dret públic, dret privat,
perquè, òbviament,
molts ciutadans diran,
en el fons més igual,
això és teoria i això ho han d'estudiar
els juristes.
De tota manera,
a l'hora de la pràctica,
és molt difícil,
perquè pensem que dret públic, dret privat,
és una de les grans o àmplies o amplíssimes divisions
que hi ha dintre de l'ordenament jurídic.
Llavors, clar,
és molt difícil entrar al detall,
fer una miqueta d'anàlisi detallat,
però, com molt bé dius,
podem tractar algun tipus de tòpics
o diferències generals entre un i altre,
diferències que alguna vegada
ja hem tractat amb aquest programa,
amb aquests micròfons.
Per exemple,
el dret públic
és la part de l'ordenament jurídic
que afecta
o amb la qual participa
l'administració,
la que sigui.
Però no sempre,
i perdona,
no sempre l'administració respecte a l'administració,
sinó les diferents administracions
també poden entrar en litigi
i això es resoldria
a través del dret públic.
Molt bé.
El dret públic,
sí,
mentre si una de les parts
sigui l'administració,
doncs ja és suficient.
Dintre del dret públic
i de les innumerables
o de diverses subdivisions
que pot tenir,
que tampoc, insisteixo,
és motiu a analitzar,
però la més remarcable
és el dret administratiu,
que és,
de fet,
aquí a Tarragona,
el jutjat que aplica,
que interpreta,
que posa en pràctica
aquest dret administratiu
és el jutjat contenciós administratiu
que està en aquest mateix carrer,
l'Avinguda de Roma,
a l'edifici Torre Roma.
N'hi ha dos jutjats contenciosos a Tarragona.
I quan qualsevol ciutadà
té un problema
des de moltes sancions,
qüestions vinculades
amb la responsabilitat patrimonial,
que ja vam parlar aquí alguna vegada,
qualsevol tema
bàsicament relació administrat-administració,
l'última instància
o la instància judicial
que se n'encarrega
és el jutjat contenciós administratiu,
que, insisteixo,
a Tarragona n'hi ha dos,
n'hi ha dos en aquest moment.
Després ja tenim
per resolucions
o per assumptes recurribles
en aquest jutjat d'aquí,
hi ha el Tribunal Superior de Justícia,
Sala contenciós administrativa
a nivell de Catalunya,
i després també tenim
el Tribunal Suprem a Madrid
que també tracta
situacions d'aquest tipus.
Bàsicament, dic,
els més importants,
els més generals.
Diguem que el procediment,
l'ordenament és diferent.
Els jutges
i els diferents agents
dins d'aquest món
són diferents
als que poden abordar
un cas de dret privat
i un altre de dret públic.
És a dir,
un procés judicial
que impliqui dues administracions
o una administració
i un ciutadà
són les mateixes persones
les que jutjarien
dins de l'àmbit privat
o també són tribunals especials?
Bé,
denominem-ho
tribunal especial.
De tota manera,
aquesta especialització
té el mateix caire
que qualsevol altre.
Per exemple,
aquí a Tarragona
hi ha un magistrat
de la contenció administratiu
que havia sigut magistrat
de l'ús social,
per exemple,
entre altres.
Llavors,
en principi,
aquesta especialització
seria la mateixa
que en un altre àmbit,
en l'àmbit
de primera instància
o civil,
en l'àmbit mercantil,
en l'àmbit
del jutjat de família,
en l'àmbit penal
o d'instrucció,
que també és dintre
d'aquesta branca.
Llavors,
al cap i a la fi,
l'especialització
la comporta
en els diferents àmbits.
No és que hi hagi,
no tingui un concepte
o un terme especial.
El que està clar
és que,
com tot,
totes les jurisdiccions
tenen les seves peculiaritats
i un advocat
que a vegades
pugui tractar temes
civils,
per exemple,
o penals,
quan es dirigeix
al jutjat
contenciós administratiu
doncs té que canviar
una miqueta el xip
i centrar-se
en el que és
el món del dret
administratiu
pròpiament.
A més,
per exemple,
quan es va
al jutjat
contenciós administratiu
normalment
es fa en forma
de demanda
però es denomina
ja directament
per la llei
moltes vegades
recurs
contenciós administratiu.
Quan qualsevol persona
rep a casa
una resolució
de l'administració
municipal,
autonòmica,
ja posa,
ja consta
si es pot continuar
amb aquella via administrativa,
és a dir,
amb aquell òrgan
administratiu
o si ja és susceptible
de ser recorregut
i portat a la justícia
contenciós administrativa
que és
l'estadi posterior
en aquest tema.
Parlem de creences,
algunes errònies,
d'altres probablement no,
que tenim respecte
a aquest àmbit.
Què passa?
Que quan obrim
la bústia,
si trobem una notificació
d'aquestes característiques
i ens arriba,
doncs el remitent
és alguna
de les administracions,
el primer
que ens ve al cap
és dir,
bé,
no tinc res a fer,
és l'administració.
Perquè això és el que pensem tots.
Jo et diria
que el primer
que a vegades s'espensa,
i ho diré amb molta ironia,
a vegades
el que diem des d'aquí
no és que
recomanar-la en absolut.
No donem idees,
no donem idees,
es té que complir
la llei
o la normativa,
però el primer
que passa
a molta gent
pel cap
és,
vaja,
una notificació,
sembla que posa
ajuntament,
no la recullo,
no baia certificats,
molta gent ho fa,
ja ho sabeu.
Però a la llarga
és un error.
A la llarga
és un error
perquè
ja hi ha mecanismes
per part de l'administració
de,
en comptes de notificar,
publicar,
de fer ferma
aquella resolució,
doncs,
fent-la constar
al bolletí
insuficials,
en addictes,
en estrats,
bé,
amb diversos mecanismes
que hi ha.
O sigui que aquella persona,
home,
a vegades
pot sonar la flauta,
però és molt raro,
molt estrany.
Normalment
es té que recollir
aquella notificació.
Però Víctor,
això a vegades,
i clar,
parlo des d'una perspectiva
ciutadana
i em diràs
la vida és així
i això no ho discutirem ara,
però sí que
poden haver-hi
doncs aquestes
actituds,
a dir,
jo no ho agafo
i escolta,
però a vegades
el tema,
per exemple,
del domicili
de la persona,
la vida dona molts
temps,
canvis,
hi ha errors
moltes vegades
en aquest sentit
i quantes persones
han entrat
en un episodi
absolut d'indefensió
perquè no eren
coneixedores
que se'ls instava
a res,
sortia en un butlletí,
el BOE
o el BOP,
algun butlletí d'aquests
i aquella persona
si no era conscient
que tenia
doncs
algun compte
o algun problema
amb l'administració,
sense cap intencionalitat,
ha quedat
en la indefensió
més absoluta
perquè ha prescrit
el plaç,
el termini
per presentar
doncs
alguna al·legació
o algun recurs,
això passa.
Cert.
I passa més d'una vegada
i més de dues.
Això és veritat.
De tota manera,
com tot
o com quasi tot
dintre del nostre món,
món jurídic
em refereixo,
tot pot tenir
el seu
o la seva doble vessant,
el seu contrasentit.
M'explico.
Efectivament,
com molt bé dius,
en algunes ocasions
es produeix
una possible indefensió
no exactament
perquè el mecanisme
de l'administració
hagi sigut
il·legal
o fora de la norma.
Però envien
una adreça antiga.
Però t'ho envien
en adreces antigues.
A vegades es fan...
Això forma part...
Però hi ha altres coses
de l'administració
que t'arriba
a l'adreça actual
i dius
si això m'ho envien
a l'adreça actual
perquè allò altre
no m'ho podien enviar
també a l'adreça actual.
I crea aquesta sensació
d'indefensió moltes vegades.
Efectivament,
i insisteixo.
Aquesta és una miqueta
una cara de la moneda,
és a dir,
aquesta possible indefensió,
aquesta actuació
de l'administració
dintre de les seves prerrogatives
o de les seves facultats
d'intentar trobar el ciutadà
i notificar-li.
Però, clar,
ells o jo et puc dir
que això té
l'altra cara de la moneda.
En moltes ocasions
també es pot...
Jo no dic
perquè hi hagi
un cert grau de picaresca.
Efectivament,
existeix en algunes vegades
per part del ciutadà.
Sí, sí, segurament que sí.
A vegades no es localitza
a la gent
i es té que utilitzar
d'aquests mecanismes
que he comentat abans,
així una miqueta per damunt.
Esclar,
l'administració et pot contestar
escolti,
és que si no trobaríem
a gran percentatge de la gent
i no podríem fer efectives
aquelles multes,
aquelles sancions,
aquelles resolucions,
aquelles notificacions
que algunes poden ser beneficioses
pel ciutadà.
Per què no?
Vull dir,
no és que tot siguin multes i sancions.
Però no sé per què,
però sempre et troben
quan et perjudiquen,
no quan t'afavoreixen.
Aleshores,
tot té una doble vessant.
Efectivament,
per una banda,
algú pot considerar
que s'ha vulnerat
el seu dret,
la seva...
Escolti,
si jo estava d'acord
en tot
i no hi havia cap problema,
però és que no sabia
que vostès anaven darrere meu.
A vegades pot...
Quan buscaven.
Sí,
a vegades pot considerar-se
o interpretar-se
que s'han vulnerat
preceptes constitucionals
i el dret a conèixer
aquestes resolucions.
Esclar,
perquè aquell ciutadà...
I, de fet,
alguna vegada es pot demostrar
que hi ha hagut irregularitats,
cert,
i parlo d'irregularitats
ja legals,
normatives,
fins i tot de caire constitucional
per la vulneració d'algun dret.
Pot donar-se.
Però a moltes ocasions no.
A més,
a veure,
jo soc ciutadà,
tots...
A veure,
tots ens pot passar.
Clar,
si reps una sanció a casa
vols escapolir-te una miqueta,
no?
Doncs,
escolta,
a veure què puc fer,
a veure què no puc fer...
O, potser,
vols treure-t'ho de sobre
pel camí que s'ha de fer,
no?
Però no t'ho dir...
Mira,
la pago i m'estalvio
problemes posteriors,
però si no t'arriba...
Però ara parlo per parlar,
eh?
Tu que tens experiència,
només dius,
escolta,
això que estàs plantejant
és impossible que passi.
Bé,
aquests dies que estem
amb el tema
de la declaració de la renda,
que envien els esborranys
i tot això,
t'envien l'esborrany
de la declaració de la renda
a la teva adreça correcta.
Però resulta
que algun tema pendent
d'alguna administració
t'ha arribat
a una adreça anterior.
I clar,
tu no n'ets conscient
i estem en el tema
aquell que et deia
que surts publicat
en un web,
que es dona
que ja tens la comunicació
feta i dius,
home,
si desdisen
que tot ho saben,
són capaços d'enviar-me
un document oficial,
com és possible
que altres administracions
no verifiquin
aquelles dades
perquè jo no em pugui escapolir
o perquè jo tingui constància
d'allò que em vol enviar
a l'administració,
d'allò que em vol dir,
a dir,
jo vull escoltar,
però si no m'ho diuen
jo no ho sé, no?
Això es pot donar?
D'aquí una administració
et localitzi
i una altra no?
Es pot donar.
Es pot donar.
Sí?
Es pot donar.
A veure,
jo l'altre dia sentia
en una emissora de ràdio
que parlàvem precisament
d'aquests esborranys,
doncs una persona
que trucava dient
que amb el seu esborrany
en comptes d'un,
dos fills n'hi havien posat un
o al revés,
no recordo,
en comptes de...
És a dir,
que hi havia una sèrie d'errors,
no?
I això que diré ara
no és cap crítica,
al contrari,
bueno,
cap crítica destructiva,
em refereixo,
no?
Al contrari,
l'administració
no deixa d'estar formada
per un aparell burocràtic
persones
i l'administració
no és perfecta.
En cel contrari,
faltaria més
perquè la perfecció,
doncs no existeix,
no?
Llavors,
aquesta administració imperfecta,
amb major o menor grau,
provoca o fa
que alguna vegada
hi hagi errors.
O més,
hi ha gent que en comptes d'errors
l'anomena d'una manera
més suau,
disfuncions,
no?
Com tu dius,
de domicilis,
no?
Un eufemisme.
Exactament,
un eufemisme.
Però bé,
s'utilitzi,
el terme que s'utilitzi,
l'administració pot cometre
errors,
doncs,
en notificacions,
en domicilis,
fins i tot
no haver canviat
el domicili.
Errors,
perdó,
a vegades provocats
per la pròpia administració,
per una falta de diligència,
a vegades provocats
pel ciutadà
que no ha comunicat
el que tindria
que haver comunicat
perquè,
òbviament,
l'administració
no es pot haver assabentat,
no?,
d'aquest tema,
d'aquest fet.
I com deies,
errar és humà
i és lògic
que es puguin produir,
però esmenar aquests errors
no és molt complicat
després amb l'administració?
Perquè dius,
bé,
un error,
perfecte,
no és res,
ens disculpem,
ens estimem molt,
però arreglem-ho.
Després esmenar aquest error
és complicadíssim.
Complicat.
Moltes vegades,
o a vegades,
l'administració
reconeix els seus errors,
em consta,
a tothom li consta
que alguna vegada
es rep alguna,
no,
jo ho he viscut,
ja no dic amb experiències personals,
sinó al despatx,
amb gent.
Escolti,
doncs miri,
això ho hem fet
i d'alguna manera
han esmenat el seu error,
doncs comunicant-te
que això
doncs
no s'ha fet bé
o s'ha fet
d'una manera
poc acurada,
no?
Però,
a vegades,
és cert,
l'administració,
parlo,
el terme administració
insisteixo,
en abstracte,
pot tenir
una miqueta d'amor propi
i de dir,
ep,
escolti,
això no ho he provocat jo,
no?
Jo crec que no costa res
reconèixer els errors,
perquè insisteixo,
partim d'aquesta imperfecció
del sistema,
passa a tot el món,
és a dir,
no passa només aquí.
Llavors,
sí,
a la pràctica
a vegades pot costar.
És un mal de cap, eh?
És un mal de cap,
a més,
clar,
ja no vull ni plantejar-me
ni pensar
el que està esperant
molta gent.
Escolti,
doncs l'administració
s'ha equivocat,
vull demanar
d'anys i perjudicis
perquè la meva imatge
o perquè se m'han retingut
uns diners
a Isenda
que ara em tenen
que tornar
perquè estaven
retinguts
d'una manera
poc ajustada
a la llei,
bé,
és a dir,
que es poden donar
moltes situacions
i, clar,
la gent,
doncs,
anar a demanar
d'anys i perjudicis.
Però això ja no seria
demanar perdó,
sinó una indemnització
per...
Es té a veure,
anem a la casuística
un altre cop,
cas per cas,
a veure,
a valorar fins al punt
que aquest prejudici
sigui tal
i que realment
aquella persona
pot reclamar alguna cosa.
No tant a la casuística
sinó a la llei,
en particular,
hi ha una altra creença,
partim una mica
de la creença
que podem tenir els ciutadans,
hi ha una altra creença
generalitzada,
ara que parlàvem,
s'equivoquen
i sóc jo
qui ha d'anar a buscar
un advocat,
iniciar un procés
perquè ells
esmenin un error.
També hi ha la creença
generalitzada
que quan tens
algun pleit
amb l'administració,
independentment
de quina sigui
la sentència,
les costes judicials
les has de pagar
tu igualment.
Això és veritat
o no?
A veure,
no.
O depèn del cas?
Depèn del cas.
Depèn del cas.
A veure,
sempre que parlem
de costes,
estrictament parlant,
parlem de tota la despesa
generada al procediment,
les teves
i les de l'altra part.
Des d'aquest punt de vista
ja dic jo que no,
que no s'imposen
les costes,
que un ciutadà
pot perdre,
per utilitzar
l'argot popular,
un plet
davant del jutjat
o seguit,
tramitat davant del jutjat
contenciós administratiu
i no
ser-li imposades
les costes.
Això
ho dic
i ho sobratllo
perquè és així.
que també costa
moltes vegades
el magistrat
contenciós administratiu
imposar les costes
a l'administració.
Doncs pot ser,
vull dir que,
però no és
una qüestió
que es pugui dir
de manera taxativa,
és a dir,
també es té a veure
la casuística
i els magistrats
jutges
tenen la facultat
i la potestat
no només
d'entrar a valorar
qüestions de fons
dintre d'un procediment
sinó també de forma
i una de les qüestions
formals
que poden
dirimir-se
o resoldre's
amb una resolució
amb una sentència,
per exemple,
dictada per qualsevol tribunal,
no només els contenciós administratius,
és la imposició
de costes
per el que anomenem
mala fe processal,
una sèrie de qüestions
que tampoc
en tot cas
analitzaríem un altre dia
que això de mala fe,
hi ha molta gent
que li explico,
escolti,
li posaran les costes
perquè pot
pensar-se
o pot deduir-se
per part del jutge,
del jutjador,
que vostè
ha actuat
amb temeritat
i mala fe processal.
Això el client
se't deu quedar,
escolti,
que soc bona persona,
no?
Jo no vaig de mala fe,
és un terme jurídic,
no vol dir que vostè
vagi de mala fe
per la vida.
I la mala fe
no vol dir ni voluntat
ni el dolor penal
de dir,
escolti,
voluntàriament vaig,
no,
és un terme...
Mira que espanta
tot això de la justícia,
Víctor,
quan t'hi trobes
i ara que deies
això de la mala fe
que de seguida
ens ho prenem
d'una forma personal,
clar,
deu ser normal,
no?,
que per vosaltres,
que són els professionals,
cada dia,
esteu utilitzant
aquesta terminologia,
però, clar,
per la persona
que per primera vegada
es troba davant d'un pleit,
deu impressionar,
no?
Són paraules
que sonen.
Jo sempre comento,
la gent en general
quan m'agrada,
doncs que hi ha conceptes
que sonen
molt més greus,
molt més forts,
querella i denúncia,
són dues maneres
d'impulsar
un procediment penal
i una querella
sembla que
estiguis involucrat...
Té connotacions
com a més dramàtiques,
no?
Hi ha gent que em diu,
bueno,
m'han denunciat,
però si m'han carallat...
Em m'han posat una querella.
Doncs això de mala fe,
això de m'escolti,
és el que comentava jo abans,
no?,
doncs la mala fe
és un concepte jurídic
amb el qual el jutge
té que valorar,
doncs,
que qui aprova,
a veure,
dit d'una manera
el més plenera possible,
doncs,
si aquell,
aquella part,
no aquella persona,
sinó aquella part,
doncs,
a l'hora de posar
un procediment,
per exemple,
doncs,
l'ha perdut
i el no tenir raó,
doncs,
es podia haver evitat
o se'l podia haver estalviat
o aquella persona
a la qual li han posat
el procediment,
doncs,
s'hagués pogut estalviar
d'alguna manera.
És a dir,
dintre d'aquest concepte
de mala fe
que és molt abstracte
i a vegades complicat
d'explicar
hi poden entrar
moltes situacions.
Al cap i a la fi
el que sí que afirmo
amb contundència
és que és el jutge
o el magistrat
el que valora
si es tenen
que imposar o no
les costes.
Hi ha vegades
que es guanya
i no es perden
plets per la qüestió
de fons
i no s'imposen
les costes
o al revés.
En quant als períodes
de preinscripció
d'un delicte
o d'un presumpte
delicte,
són els mateixos
quan parlem
de dret públic
o dret privat
o són diferents?
A veure,
partim d'una base.
El dret penal
no és dret públic.
Anem a veure,
un delicte
dintre del dret públic
molt bé,
el dret penal
el dret penal
Què t'he dit?
Dret penal
em referia a privat,
eh?
Sí,
però em referia
a la prescripció
de delictes.
Sí.
A veure,
els delictes
es recullen
al codi penal.
Codi penal
és dret penal.
El dret administratiu
no es tracta
en qüestions penals.
El dret administratiu
tot volta
una sèrie de grans normes
la llei
de procediment administratiu
la llei
de jurisdicció
contenció administrativa
aquestes grans normes
regulen
les relacions
entre el citadà
i l'administració
òbviament
si hi ha un delicte
no és aquesta
la via
a seguir
i el dret administratiu
bàsicament
tracta
de
quan es produeix
o es dona
un acte administratiu
un acte
pot ser una multa
una resolució
una decisió
que l'administració
mogui
fitxa
o no la mogui
a vegades hi ha el silenci administratiu
que no és el cas
parlar-ne
és a dir
quan hi ha un acte administratiu
el ciutadà pot dir
escolti
no estic
no estic d'acord
perquè aquest acte
no s'ajusta a dret
és nul
és anul·lable
en una sèrie de conceptes
bé
per què?
doncs perquè aquesta multa
no s'en tindria
que haver posat
aquesta sanció
tampoc
aquesta resolució
d'Hisenda
no es tindria
que haver produït
i jo
la impugno
sempre
tens que
exaurir
la via administrativa
ja t'ho posa
una resolució municipal
a vegades
doncs
s'insta
amb una regidoria
amb un departament
amb una conselleria
determinada
i després
et diu
doncs pot vostè
interposar
recurs
davant del mateix
òrgan
que ha dictat
aquesta resolució
amb el termini
de un mes
llavors tens un mes
i a vegades
te surt
o potestativament
ja pot anar directament
a la via
jurisdicció
contenciós administrativa
amb el termini
de dos mesos
dos mesos
totes aquestes situacions
són les que reuen
el dret administratiu
quan es produeix
una situació
sotmesa al dret penal
segueix una via diferent
els jutjats
d'instrucció
jutjats de lo penal
audiència provincial
en segons quin grau
són aquestes vies
les que intervingui
o no intervingui
l'administració
se segueixen
un breu exemple
un delicte
contra el medi ambient
o un
no ho sé
o a vegades
es produeix
alguna situació
doncs
amb algun menor d'edat
o amb alguna incapacitat
quantes vegades
no veiem
doncs per exemple
l'advocat de la Generalitat
comparegut
amb un plet penal
o com a denunciant
o com a part
personada
amb un plet penal
que segueix
a la jurisdicció
o justícia
ordinària
instrucció
i jutjat de lo penal
o audència provincial
és una via diferent
parlar de ritmes
en l'àmbit
de la justícia
ja sabem
que és una bona part
però
tots els processos
que abasta
el dret públic
i parlo des de l'experiència
perquè per això
sí que no hi ha
normes escrites
des de l'experiència
van més lentament
que altres procediments
del dret privat
perquè ja l'administració
sempre s'ha dit
que és una macroestructura
que es mou
amb molta lentitud
si a més a més
afegim
un pleit
va més lent
encara que podria
anar en el dret privat
o els ritmes
són més o menys
els mateixos
a veure
en primer lloc
en quant a la jurisdicció
contenció administrativa
tinc que dir
que aquí a Tarragona
funciona
bastant àgil
comparativament
amb la mitjana
d'altres
ens jurisdiccionals
ho tinc que dir
perquè realment
és així
en quant
en el moment
que aquest procés
encara no ha arribat
als tribunals
i està
a les instàncies
administratives
a veure
és difícil
perquè
a veure
si ara
per exemple
sortim d'aquests estudis
a l'Avinguda de Roma
i anem caminant
doncs
tenim
molts òrgans
ens anem trobant
amb molts edificis
amb els quals
es troben òrgans administratius
i tots són susceptibles
de recursos
trànsit
bueno
trànsit
ara ho hem canviat
de lloc
però bé
tràfic
o antica
imperial
terraco
subdelegació
del govern
a l'Ajuntament
de Tarragona
més amunt
a veure
30.000
òrgans administratius
amb els quals
es tramiten
hisenda
es tramiten
expedients
administratius
clar
cada organisme
funciona d'una manera
llavors
hi ha entitats
ens que tarden mesos
en tramitar
un expedient administratiu
i n'hi ha d'altres
que en dos mesos
et diria que
típic
perquè
el propi funcionament
d'aquest expedient
administratiu
regulat
en diferents
reglaments
ajustats
a la llei
doncs
provoca
provoca
que tinguin
una durabilitat
però
tampoc
diria
home
si n'hi ha
alguns
que tarden
a vegades
hi ha gent
que al cap
d'un any
rep una
multa
o que rep
una resolució
ja no se n'en
recordava
però
és difícil
fer una comparativa
perquè n'hi ha tants
cedir
hi ha de tot
hi ha de molt tipus
però que segueix
una miqueta
la dinàmica
que qualsevol altre
procés judicial
del dret privat
ràpid
no ho són
en general
ràpids no ho són
perquè a més
pensem que
hi ha una
quantitat
de
cada
organisme administratiu
no només es dedica
a obrir expedients
administratius
sinó a tramitar
tot tipus
de
qüestions
vinculades
permisos
llicències
etc.
l'Ajuntament mateix
cada departament
té
destinat
una sèrie de personal
per tractar
les qüestions
que s'obren expedients
perquè hi ha
algun tipus
de recursos
per part
del ciutadà
etc.
però pensem
que
és molt difícil
fer una mitjana
el que sí que puc
insisteixo
tractar
una miqueta
és el tema
de la jurisdicció
és a dir
un cop
s'exhaureix
la via
davant d'aquest
ens administratiu
que vull recórrer
el jutjat
contenciós
administratiu
aquí a Tarragona
tinc que dir
que respecte
a la mitjana
funcionen
d'una manera
àgil
bé sigui
la via
ràpida
que se'n diu
procediment
abreujat
per segons
quanties
més petites
o el recurs
o la via
el procediment
ordinari
que té
una miqueta
més de tràmit
però
va
bastant àgil
eren
exigències
del guió
no tenim cap
intenció
de comprovar-ho
si va
molt de pressa
molt a poc a poc
moltíssimes gràcies
Víctor Roca
per acompanyar-nos
avui
dret públic
en dret privat
hem comentat
alguns dels aspectes
que hem pensat
que podrien ser
del seu interès
si no hi ha novetat
ens retrobem
la propera setmana
gràcies
bon dia
perfecte
gràcies a tu