Fins demà!
Fins demà!
Un minut, un quart de dotze del migdia, saludem en Abel Lambea.
Bon dia, Abel.
Bon dia.
Obrim el temps dedicat a la biblioteca pública avui, sí, amb alguns llibres damunt la taula.
Jo imagino que entre avui i demà, com passa sovint, us vindran demanant el Premi Planeta
i un cop més hauré de dir, escolteu, que després de fallar-se el Premi han de passar uns quants mesos fins que es publica.
Sí, sí, cada any passa, de fet, cada any passa menys, perquè el planeta...
Cada any agrada menys.
Sí, haig de dir que, de la meva experiència a la biblioteca, la forta demanda que hi havia fa uns anys del planeta,
que havies de comprar tres del finalista i del premiat, perquè realment hi havia molta demanda,
doncs s'ha passat a comprar-ne dos i...
Hi ha la demanda, però més moderada.
Sí, hi ha una altra cosa, sí.
Ara, quan arriba... Hi ha altres premis, diguem-ne, més propers, que sí que hi ha una demanda...
El Sant Jordi de novel·la, aquest tipus de premis, que sí que hi ha més demanda, no?
De fet, hi ha gent que sí que ve amb els...
Quan s'adonen els premis literaris de Tarragona, per exemple, hi ha gent que ve amb el Fouilletó, no?,
i va dient aquest, aquest i aquest, no?
O, per exemple, el Fernando Larra de novel·la, és un premi que no és una cosa molt, molt coneguda,
però sí que hi ha gent com a molt fidel d'aquest premi, no?
O el premi Booker...
L'Alfaguara, també, no?
L'Alfaguara...
Que és molta novel·la llatinoamericana.
No, no, no fa, potser tant de soroll com el Planeta,
el Premi Nadal també el demanen molt,
no fa tant de soroll, potser, com el Planeta,
però sí que hi ha gent que ha llegit alguna novel·la premiada per aquests premis
i els ha agradat i llavors continuen, no?
I es dona el fenomen, Anabel, que quan es fa allà un premi d'aquests tan coneguts,
tan mediàtics, la gent demanda obres dels autors guanyadors, però no la guanyadora?
O no passa, això?
A veure, et passa...
O la curiositat del lector no arriba fins a aquest punt?
A veure, passen dues coses.
Des de la persona que ve i et demana el Premi Planeta no sap ni qui l'ha guanyat,
vol l'últim Premi Planeta i no té ni idea ni de qui l'ha guanyat,
simplement es mou per premis,
que és una manera d'apropar-se als llibres, com un altre qualsevol.
És tan personal el fet de la lectura que cadascú pot acostar-se com vulgui.
Ara, després d'aquest pas, hi ha gent que sí que sap qui l'ha guanyat,
hi ha gent que et demana el premi sense saber qui l'ha guanyat,
però sí que és cert que notes que un llibre ha agradat,
en funció de que quan et tornen a aquell llibre,
la gent et demana més llibres d'aquella persona o no.
És un indicador, una mica casolà, si vols, no?
Però sí que és un indicador de...
De vegades preguntem, jo pregunto molt a la gent quan torna a llibres,
escolta, què tal, no?
Perquè evidentment nosaltres no ho podem llegir tot ni de bon tros.
Per tant, jo, fem una mica de sondeig, no?
A veure què sembla.
I una manera de saber-ho és quan d'un llibre determinat...
Després et demanen més d'aquest mateix autor,
per exemple, va passar molt amb el Ruiz Zafón.
I clar, va passar que justament aquest home,
que era una persona que havia escrit tot juvenil
i de cop i volta fa l'ombra del vent...
Ja tothom demanava l'obra de Ruiz Zafón.
Clar, llavors volien més llibres del Ruiz Zafón.
Clar, havies d'explicar, mira, és que aquest home fins ara només havia fet juvenil.
Després, les editorials molt llestes van treure els llibres anteriors...
L'etiqueta juvenil, a més a més, i traient-li l'etiqueta de juvenil.
Com Marina, per exemple, el van fer amb un format més d'adult,
però eren obres seves anteriors amb un caràcter totalment juvenil.
Bé, es va vendre com si fos d'adult,
però realment el Carlos Ruiz Zafón només té l'ombra del vent
com a una obra generacional.
Allò no és ben bé juvenil, però sí que pot llegir públic juvenil, evidentment.
Per mi és una obra per moltes edats diferents.
Però realment no té aquell caire juvenil que tenen les altres obres anteriors.
I després del planeta hi ha molta gent que demana més els finalistes que no els guanyadors.
tenen com a més bona reputació generalment les obres finalistes, no?
Sí, jo crec que el planeta també fa molts anys que es qüestiona
fins a quin punt és literatura, fins a quin punt és màrqueting.
Mira aquest capítol, tot l'enrenou que tenen muntat.
Sí, inclús jo aquest matí sentia que fins a quin punt la polèmica aquesta del Mercè
no era una tàctica per vendre més.
Però si vendrà el mateix de sempre, no?
No ho sé, el cas és que s'ha de tenir perquè és una cosa que evidentment algú demanarà
més o menys persones, en funció de la demanda comprarem més o menys exemplars,
però és una cosa que s'ha de tenir.
Vostès no el demanin que encara no està ni editat, eh?
No.
Per tant, caldrà esperar una mica.
Triga, triga bastant, eh?
Què ens has portat, Anabel?
Bé, a veure, jo el primer que he portat, o el primer que vull dir,
que suposo que hi ha molta gent que ho sap, però la gent que va començar a llegir
a les memòries d'Hidún, eh?, de la Laura Gallego García,
ens dedica a sortir a la segona part, que ja està a les llibreries.
Què tal? Quina sortida ha tingut el llibre? Quines són les opinions dels lectors?
Perquè he sentit de tot una mica, no?
Jo també.
La veritat és que...
Tota una miqueta espacet i aquí s'ha entusiasmat.
Aleshores el qualifiquen de la Raulina espanyola.
Sí.
A veure, jo penso que, si veus, mires una mica les obres que tenia anteriorment,
aquesta autora, eren obres, com dir, curtes.
Breus.
I això és una macro-obra.
Realment el volum 2 és del mateix...
De l'1.
Sí.
Doncs déu-n'hi-do.
És exactament igual que l'1.
O sigui, parlem d'unes 700 pàgines, 600-700 pàgines.
És allò com el cinquè o quart volum de Harry Potter.
O sigui, si és la Raulina, però del quart o cinquè volum.
Llavors és una macro-obra.
Clar, és literatura fantàstica, t'ha d'agradar, d'entrada.
Hi ha gent que l'agafa a veure què
i realment si no és un gènere que t'agrada, és difícil que t'agradi.
Si d'entrada no t'entusiasma, la fantàstica, t'ha d'agradar.
O com a mínim has d'estar oberta a que no et molesti.
Hi ha gent que és molt...
No, no, a mi m'agrada més la històrica o les històries reals.
Llavors tot el que se'n va pels núvols no li acaba d'entusiasmar.
Però bé, jo penso que si hi ha moltíssims adults que s'han llegit Harry Potter,
perquè se l'han llegit, moltíssims,
i no ha desagradat, bé, és de l'estil, més per provar-ho.
Ja el teniu, aquest segon volum?
Ja el teniu a la biblioteca?
Sí, ja el tenim.
A més, és d'aquelles coses que han sortit en català i en castell alhora.
Cosa que és d'agrair.
Sí, darrerament és habitual.
Jo al Harry Potter he sentit que primer surt en castellà i després en català.
El pròxim Harry Potter, no n'estic segura.
Primer en castellà?
M'ha semblat sentir això, jo ho confirmarem.
Podria ser. De fet, abans era el més habitual.
Primer sortia la traducció castellana i al cap del temps la traducció catalana.
Això, clar, anava en detriment de la gent que podia llegir el llibre
o volia llegir-lo en català, perquè si tu volies ja llegir aquell llibre,
doncs compraves el primer que trobaves disponible.
Ara, fa un any o un parell d'anys, moltes novetats editorials surten alhora.
Inclús hi ha casos que ha sortit abans.
En català.
En català, que en castellà.
Per exemple, l'últim d'en Brown, l'engany, que en castellà és la conspiració,
van canviar una mica.
Primer va sortir en català i al cap de dos o tres mesos,
no amb diferència de dies,
en dos o tres mesos va sortir en castellà.
En aquest cas han sortit les dues alhora,
ja et dic que és del mateix format, del mateix volum.
I ja el teniu a la biblioteca.
Ja el tenim.
Surt més a la sala infantil, nosaltres ho tenim a infantil i a adults,
realment tira molt més a la sala infantil, no?
Però, bueno, és una opció més.
Després, un altre típic tòpic d'aquells que porten no sé quants volums
és la Anne Rice, la de Cròniques.
A veure, ella té dues grans sagues.
Però quants llibres ha fet aquesta dona?
Molts.
Avui m'ho estava mirant realment a veure el volum que movia, no?
Clar, el que he vist és que té dues sagues, allò importants, no?
Però tot és la cosa de Dràcula i...
Sí, sí, sí, és tot Dràcula i Vampirs i...
Vampirs.
Però es llegeix moltíssim aquesta dona.
O sigui, realment ets he dit que és d'aquells llibres que...
Surten molt.
Surten i tornen a sortir i tornes i quan estan fets malbé els hem de tornar a comprar.
No deixa de ser gènere fantàstic.
Abans parlàvem de les memòries d'Idun,
però aquest també és un altre tipus de gènere fantàstic, sense dubte.
Sí, i bé, doncs, de les dues grans sagues que té,
perquè després també té alguna cosa de literatura eròtica, inclús aquesta dona.
Li condeix el temps, eh?
Sí, sí, és d'aquella gent que dius, Estel Calaix, o...
O quina màquina de fer llibres?
Però, bueno, va una a l'any, eh?
No et pensis que tampoc és d'aquella gent, hi ha gent més exagerada, eh?
Que dius, cinc, cinc a l'any, no pot ser, no?
Però, bé, aquesta, per exemple, l'últim va sortir el 2004,
i ara ha sortit el 2005, o sigui, un ritme d'un a l'any.
I com es titula? El tens el titul?
Bé, si és Càntico de Sangre, bueno, és la línia...
La línia, la cosa del vampir, també.
A més, el que ha fet és...
Té una saga que és cròniques vampíriques, no?
Que el primer era l'entrevista amb el vampir, eh?
Que es va fer a la pel·lícula, va.
Doncs, a partir d'aquí, ha fet sis, set més de les cròniques vampíriques.
I després té les Bruxes de Maifer, que és una altra saga que va començar.
I també té uns quants d'aquests.
Doncs ara fa dos anys que el que ha fet és barrejar aquelles dues sagres.
Els vampirs i les bruixes.
I ha creat una tercera, com si diguéssim.
Que no té nom.
Veus?
No té nom, però el Càntico de Sangre és, diguem, el segon que barreja.
O sigui, l'any passat va treure un que es deia El Santuari.
És el segon d'aquesta tercera ni saga, podríem dir, de personatges i de...
O sigui, que és tot.
Si realment t'agrada un, has de començar...
Des del principi, ja.
Tens molt per llegir, eh?
Molt bé.
Més que res perquè la gent ho sàpiga, que tenim les noves.
Molt bé.
Molt bé.
I llavors, com a novetats, a mi m'ha fet molta gràcia portar aquest llibre,
perquè estem en un moment de pedagogia una mica...
Escàs.
Llibres sí que n'hi ha, però pràctica ja la cosa és diferent, no?
Llavors, jo he portat un llibre que es diu Qui em manda aquí?
Ui!
Això parla d'educació de fills, segur.
És un...
Bueno, ja el títol és promatenó, eh?
L'autora, Nora Rodríguez, és pedagoga i escriptora,
i fa molts cursos sobre maltractaments invisibles
i ha fet molts llibres sobre el tema de la violència escolar i...
Bé, doncs aquesta persona el que diu és, a veure,
als nens els cal disciplina, sense passar-se,
o sigui, pensant en el nen, evidentment,
però s'ha de ser...
Has de tenir una mica d'...
Autoritat.
D'autoritat.
No autoritarisme, però sí autoritat.
Llavors, va del 0 als 12 anys,
el que intenta explicar-te és una mica la part pedagoga,
de dir, a veure, escolta, els nens de 0 a 1 any,
tal cosa, de 2 a 3, o de 3 a 4...
Llavors, et va donant pautes per posar-te forta...
Però no és llibre d'autoajuda, no?
D'aquells una mica...
Sinó de dir, mira, una orientació més aviat.
Sí, és una orientació més com a fundamentada,
és a dir, fes això, fes allò.
No, per què?
O sigui, el llibre es diu Qui em manda aquí?
I, a més, el subtítol és Educar a los hijos con una disciplina coherente y efectiva.
Llavors, tracta molt d'explicar la coherència d'aquesta disciplina.
Segons ella, evidentment, perquè un càstig o una disciplina
o una manera d'educar unes línies siguin coherents,
has de saber el moment psicològic per al que està passant al teu fill.
Per tant, saber que de 2 a 3,
què li està passant, com entén les coses,
i, per tant, quina disciplina és adequada a aquella edat,
perquè no a totes les edats convé fer el mateix tipus de...
Llavors, no és un...
Clar, la paraula disciplina, com que ens agrada molt poc, no?
No és políticament correcte.
Diguem-ne que hi ha qui li veu connotacions pejoratives
i no necessàriament les ha de tenir.
Sona una mica forta, potser, no?
I no, realment no és un llibre de...
Escolta, cal disciplina i, a més, és que és necessària,
però, a veure, pensant en que sigui coherent amb el nen
i en que sigui efectiva, no que sigui una cosa duríssima,
que potser no és gens efectiva.
El títol està ben trobat, eh?
Qui en manda aquí ja ens agrada, ja, ja ens agrada.
I, evidentment, qui en manda aquí està clar que no pot ser el nen.
I dius, l'autora és...
Nora Rodríguez.
De totes maneres, diuen, el llibre aquest qui en manda aquí
i que parla d'educació, segur que no hi ha cap problema per trobar-lo.
Sí, sí, segur.
A veure, és d'aquests llibres.
No és ben bé autoajuda, però sí anirà a la secció
de pares i fills d'autoajuda.
Molt bé, d'orientació, d'orientació.
Molt bé.
Molt bé.
Llavors...
Més coses.
Sí.
Aquí veig que tens dos llibres.
He portat dos llibres.
Un, a veure, és un tema molt especial,
però haig de dir que, sorprenentment,
és un autor que surt molt i que els seus llibres tenen molts préstecs.
Sense fer soroll.
Hi ha llibres que de vegades no fan soroll
i per algun motiu, en una revisió,
per alguna cosa, ho mires i dius, ostres...
Com és possible que hi hagi tanta demanda?
Si no el coneix, sembla que no el conegui ningú
i mira la quantitat de persones que et llegeixen.
Llavors, en aquest cas es diu Boris Zirulnik,
l'home té un cognom una mica,
i és l'inventor, entre cometes, del terme resiliència.
Sí, i aquest títol és realment molt atreient.
Molt atreient.
El llibre es diu La meravilla del dolor.
Clar, has d'entendre que, a veure,
aquest home el que ha fet,
el primer llibre que va fer és deia Los Petitos Feos...
Ja el recordo, aquest llibre també el vas portar una vegada.
Sí.
Aquest home el que...
La seva teoria és que...
La de la resilència, aquesta que diem.
Exacte, no?
Doncs que si un nen, per molt traumàtica
que hagi sigut una experiència que hagi tingut en la infància,
parla molt o de maltractaments físics
o de maltractaments psíquics...
Fins i tot nens que han patit una guerra,
una situació bèrlica.
Sí, una guerra, violacions, de tot.
O sigui, per molt que allò no té per què
suposar que siguis un desgraciat tota la vida.
Pots refer la teva vida a través d'aquesta...
Això és el que ell denomena la resilència, no?
Aquesta capacitat que pot tenir l'ésser humà
de superar aquestes situacions.
Sí, sí. Llavors, d'aquí ve la meravella del dolor.
O sigui, realment, no és que sigui cap...
Ell intenta buscar la part bona,
ja que t'ha tocat allò,
que ningú té la culpa que t'hagi...
Tu no tens la culpa que allò t'hagi passat,
una guerra, uns abusos, un maltractament,
el que sigui.
De tot això, has de buscar el teu creixement, no?
Has de voler sortir d'allà, i és possible.
Llavors, les seves teories és que hi ha molta gent que ha sortit...
Bé, amb molt...
En el llibre aquell de Los Petitos Feos
em preva més exemples pràctics
de casos que ell havia seguit
com a terapeuta psicològic
i veia que realment havien superat aquestes situacions, no?
Sí, sí. Ell parla molt de l'amor
en el sentit que tu t'has d'estimar,
tu has d'aprendre,
que tu no tens per què claudicar, no?
A mi m'ha passat això,
ha sigut molt fort, però jo haig de sortir, no?
L'amor, no sé com dir-ho,
de la gent que t'envolta,
dels coneguts, dels amics,
no és un amor allò de parella, no?
I dius que aquest autor té sortida,
que hi ha interès per aquest tema n'està bé.
Sí, i és curiós perquè dius,
home, sembla que és un tema
com a molt específic, no?
I t'adones que realment,
quan vas a mirar els seus llibres,
resulta que són...
que estan molt prestats.
O sigui, que realment són llibres
d'aquells que circulen constantment,
és a dir, que es tornen i es tornen a prestar.
I estan constantment prestats.
Clar, nosaltres ho podem mirar, això, eh?
Podem saber la circulació que té un llibre, no?
En realitat, un llibre que a l'any
ha sortit dotze vegades,
pensant que una persona pot tenir un llibre un més...
Amb la seva pròrroga corresponent.
Amb la pròrroga, o sigui,
si ha sortit dotze vegades,
ja és un llibre bastant prestat.
Si ha sortit molt més,
evidentment és molt prestat,
està molt, molt prestat.
Perquè, clar, jo vol dir que no és pròrroga...
Clar, hi ha llibres que, dius,
s'han de prorrogar
perquè tothom se'ls prorroga, no?
Els pilars de la terra, del fòleg, clar.
S'han prorroga a tothom.
Les memòries d'idunqui,
les agafi també les han de prorrogar.
És evident, no?
No hauries de deixar d'estar de vacances
si no fer res més que llegir el llibre, no?
Però bé, aquest autor és curiós per això,
perquè realment tenen molts prèstecs els seus llibres.
La veritat és que et deixa com a bon sabor de boca.
És a dir, és com un crit a l'esperança, no?
De dir, a veure, sí que és tot molt negre
que a la gent li passen coses molt desagradables.
Però, clar, ell és la part de dir,
bueno, però és que no té per què
enfonsar-te, no?
Que això no l'acaba amb la vida de ningú, no?
Llavors és una visió optimista de la vida, no?
I suposo que la gent s'enganxa
a aquesta visió bonica.
Jo imagino que és aquella cosa
de buscar sempre respostes, no?
A tot, i els llibres moltes vegades
te les pot donar o et pot orientar.
I aquest llibre, aquest altre llibre que has portat...
Aquest llibre a mi m'agrada molt.
Es diu La màgia de l'er, d'acord?
A veure, aquest llibre l'han escrit
el José Antonio Marina i María de la Valgoma.
José Antonio Marina, aquest que té
tots els llibres en préstec
i que no hi ha manera i que ven moltíssim
i que fa filosofia.
Sí, sí, haig de reconèixer que jo
sóc una forofa del José Antonio Marina.
A mi m'agrada moltíssim aquest senyor.
Mira, connectat amb mi, potser amb un altre.
És d'aquells autors que, com comentàvem al principi,
la gent te torna un i diu...
Hi ha molta demanda dels llibres del Marina.
Què més té aquest home?
Llavors, realment és un home que connecta amb molta gent.
A un altre nivell és el mateix que li passa al Bocai,
en temes així de relació.
A un altre nivell, amb una altra temàtica,
que ha connectat molt amb la gent.
Sí, però realment aquest, el José Antonio Marina,
no és el nivell tan proper, si vols, del Bocai,
perquè clar, a veure els comptes i el sistema aquest del Bocai
és molt fàcil de llegir, realment, és facilíssim.
Després te'n pot agradar o no, o dir-te alguna cosa,
o transmetre alguna cosa, o no.
Però no és tan bàsic o tan senzill el José Antonio Marina,
però sí que intenta apropar la filosofia, la pedagogia,
a un nivell...
Molt ampli.
Sí, a molta gent.
A fer-ho didàctic.
A fer-ho didàctic sense fer un llibre d'autoajuda.
O sigui, jo els llibres d'aquest home,
jo personalment no els col·loco mai a l'autoajuda.
O no habitualment.
Perquè no té aquest format d'intentar ajudar a la gent,
que tinguis aquell llibre com a manual de capçalera.
El que fa és analitzar la societat del moment
i intentar donar-te les claus per entendre-la,
més que una altra cosa, no?
Sí.
Llavors, el que ha fet és, en aquest cas,
ell ha col·laborat amb aquesta persona, Maria de la Valgoma,
que ja havia fet algun llibre amb ell,
crec que té un que és La lucha por la dignidad,
d'ells dos.
O sigui que els hi ha anat bé el tàndem i han repetit.
I en aquest cas el que parlen és de l'aventura de llegir,
de l'important que és llegir,
del món que ens obre la literatura,
que ha de ser una cosa divertida,
que ha de ser.
I llavors, va, és un llibre que va des de la persona
que li agrada llegir.
O sigui, tens una part, si t'agrada llegir,
per llegir-te-la tu.
Després hi ha una part molt destinada a pares,
hi ha una part molt destinada a mestres de primària
i una part molt destinada a mestres de secundària.
És allò de, a veure, no hem de fer avorrir la lectura,
perquè és un cant a la lectura.
Que facin propostes molt obertes als alumnes
perquè no hagin de llegir aquells llibres
que no els atreuen.
Exacte.
Llavors, és...
Clar, si t'agrada llegir,
és un llibre molt agradable
perquè parla d'això,
de la màgia de la lectura.
A més,
el que he llegit
sobre aquest llibre,
que han dit ells,
inclús crec que per al llibre
ho posen en alguna part,
és que diuen que la màgia
no es divideix en blanca i en negre,
que la màgia de veritat és el negre sobre el blanc,
que és la literatura.
i és un llibre molt agradable.
I amb la línia aquesta de voler fer línies una mica...
Sempre fa llibres una mica per pares
i una mica per professors, no?
No tots els llibres, eh?
Però ja ha fet quatre o cinc en aquesta línia, no?
d'anem a veure que...
I a més fa com a dos nivells de...
Hi ha molts llibres,
Aprender a Vivir, per exemple,
és un que ara també s'ha traduït al català,
que l'hem comprat traduït ara.
Té dos nivells de lectura.
Té el nivell per pares,
llavors hi ha molta nota,
hi ha molta...
Que ell mateix al principi del llibre t'ho dius,
si vols, si ets professional
o t'interessa molt
realment aquest tema,
doncs vas a les notes que les he col·locat
al final del llibre
i ella t'adono més bibliografia,
t'adono més informació,
però ha deixat un llibre com a...
Que te'l pots llegir a un nivell
i potser si a mi no m'interessa
d'on ve aquella teoria en concret
de la que parla,
doncs no mai llegeixo la nota.
Ha fet dos nivells de...
Es titula La màgia de l'air.
La màgia de l'air.
Molt bé.
Doncs Anabel, has portat una tria molt variada,
una miqueta de tot.
Són incorporacions a la biblioteca
i bé, en tot cas,
recordar que l'horari és el de sempre,
que ara ja estem immersos en el curs normal
i que...
Això, que quants llibres poden...
Poden agafar sis.
Sis llibres.
I ara, amb aquesta setmana de pluja,
ha anat...
Molta gent s'ha quedat a casa llegint.
Quina sort, eh?
Que bé.
Doncs demà torna a ploure,
demà tindreu overbooking un altre cop
a la biblioteca.
A veure, a octubre és un mes
que hi ha molts estudiants,
hi ha molta gent fent treballs,
realment hi ha molt de moviment.
Però la setmana aquesta que ha plogut
i dius, però si està plovent...
Ja veus, eh?
Doncs...
Caldrà parlar amb aquests autors
que facin un estudi,
aviam perquè la gent llegeix més quan plou,
no sé, què hi farem?
Bueno, clar,
i veu més pel·lícules
i sent més tèries,
o sigui, venen a canviar el material,
realment.
Anabel Lambea,
com sempre ha estat un plaer,
moltes gràcies per acompanyar-nos,
fins la propera ocasió.
Molt bé, fins la propera.
Gràcies.