Bona nit.
El rebrem com es mereix, però m'ha faltat la banda de músiques, els sacs de Gemmets, totes aquestes, les tenia contractades, no han arribat a temps, ho lamento moltíssim, però dóna't per homenatjat, igualment.
A la sintonia, que està molt bé, no?
La voluntat és el que compta, oi? En fi, bromes a banda, després d'unes vacances més que merescudes, Jordi Bertrand torna a aquest espai dedicat a les tradicions i la cultura popular, i torna en forma, perquè enguany ens proposa, a banda dels continguts habituals,
fer una mirada a alguna de les celebracions o algun patronatge d'aquests com a més internacionals. Deu ser per allò de posar-nos en contacte amb la vella Europa, no?, i sentir-nos en part d'ella.
I diu que avui, com que s'escau aquesta setmana, reemprendrem l'espai de cultura popular i tradicions amb un sant que té un nom contundent.
Sant Trifone és italià i s'escau el dijous.
Bé, ben bé, italià no és.
No és italià.
Té la seva màxima celebració a Italià.
A Itàlia.
Però no va néixer a Itàlia.
No va néixer a Itàlia, no va néixer a Itàlia.
Per cert, que jo abans t'hi vaig preguntar, dic, però aquest home té, diguem-ne, la seva traducció al català o al castellà,
i em confirmaves que en castellà és Trifon, però que en català no es coneix...
Bé, no sé, potser sí que existeix.
Però no ho coneixem nosaltres.
No hi ha uns patronatges de grans poblacions o de grans festes que tinguin aquest sant,
i, vaja, no sé, tu si coneixes cap Trifone aquí o que em toca si algun oient que...
Si algú es diu Trifó que ens truqui, o Trifon.
O Trifon, en sortirem del dubte, però vaja, la idea...
Tu coneixes cap?
No, però en castellà existeix i es coneix, que hi ha algun, i fins i tot algun personatge literari del 19, per exemple,
surt en alguna novel·la i és aquest Trifon, no?
Trifon, eh, en italià.
Sí, bàsicament l'hem triat perquè l'època de la tardor és una època que hi ha,
podríem dir que hi ha una certa davallada del sant oral en quant a...
És que hem desfilat tots el dia de tots sants, ja.
S'han quedat sols.
Potser és això, potser és això.
I potser sí que hi ha, doncs, una primacia d'altres tipus de manifestacions,
que poden ser les fires més o menys comercials o més o menys agrícoles, però...
o ramadera, fins i tot, però jo crec que hi ha una certa davallada amb el sant oral així
que tingués, si més no, repercussió sobre el que podria ser la festa més popular i més directa, no?
Per tant, se m'ho ocorre, doncs anar a tocar aquest sant que potser alguna vegada hem fet alguna referència,
perquè quan parlem de pirotècnies italianes pot ser que hagi sortit alguna anècdota d'aquest personatge...
És possible.
Conegut en el món de la pirotècnia, també, però vaja.
El cas és que és un sant que, si l'hem triat, és perquè no és un sant més italià.
És a dir, és un sant extraordinàriament important.
Jo us diria que en aquest moment,
moltíssima gent del sud d'Itàlia estesa per tot el món,
segurament haurà agafat un avió i estarà en direcció a aquesta part de baix de la bota italiana,
concretament cap a la població d'Adèlfia,
una població relativament petita,
podríem dir una mena de capital de comarca,
d'uns 20.000 persones, aproximadament,
molt a prop d'una ciutat més gran, que és Bari,
en la regió de la Puglia, en el sud d'Itàlia.
És a dir, que té un patronatge absolutament impressionant.
Però aquesta zona no és que naixés,
sinó que allà se suposa que és on va fer els seus miracles, la seva feina.
De fet, el dia 10 de novembre,
els oients saben que sovint expliquem per què un sant se celebra un dia,
perquè pot coincidir amb el dia del naixement, amb el dia de la mort,
eren dos motius dels quals s'assinava.
En aquest cas, és el dia de la traslació,
que es diu del suo corpo a Roma.
Incorrupto o corrupto?
Incorrupto, com sempre.
A Roma, no?
Què vol dir això?
El 10 de novembre es va traslladar unes relíquies
que estaven a la zona oriental, a la zona d'Àsia.
Relíquies, estem parlant de tot el cos?
Sempre amb aports, no?
Normalment hi ha diferents d'aquest sant,
hi ha relíquies per molts llocs.
Escampades pertot arreu, no?
Sí, hi ha, per tant...
Bé, les relíquies, deixem-ho així.
Sí, vull dir, veurem ara el procés una mica.
Ell neix a la zona que podríem dir a l'actual Turquia,
amb una població que podria ser l'Amsakos,
em sembla això de ser en turc,
però bé, que normalment es coneix més en occidental,
doncs, com Nicea, no?
A la zona de Nicea, no?
És, podríem dir, el que avui correspondria a la Turquia europea.
Sabeu que Turquia té dues bandes separades,
doncs, dins de la mateixa ciutat d'Estambul,
on hi ha l'Estambul europea i l'Estambul asiàtica, no?
El que, en la seva època, va ser Constantinople, no?
Un món mític que, entre altres coses,
té una vinculació important amb Catalunya,
perquè una de les grans novel·les de...
Bueno, ara estic envoyant el terreny del Jordi Tinyena,
però...
No, no, no, tira, tira...
Una de les grans novel·les medievals catalanes
és el Tirant l'Oblanc, no?
I el Tirant l'Oblanc té uns passatges deliciosos
que són Tirant l'Oblanc a Constantinople, no?
Bé, ens hem de situar, precisament, en aquesta zona...
De quina època, més o menys, ho sabem?
Ell neix concretament al voltant de l'any 232,
després de Cris.
És a dir, és una època encara en què hi ha
moltes persecucions, de fet, persecucions cap al món cristià.
De fet, aquesta zona és una província de Roma,
de l'imperi romà, en aquesta època,
i, de fet, el pare de Sant Trifone va morir
quan era encara Trifone un nen.
I, per tant, és un personatge...
En una persecució d'aquestes?
Sí, educat amb la seva mare, que es deia Eucària,
i, realment, les persecucions van acabar també
amb el mateix Sant Trifone,
que va ser perseguit i torturat durant tres dies
i, finalment, decapitat.
Aquesta és la història.
Però està molt bé perquè ens explica
un tipus de connexió cultural
que existeix entre l'Europa...
Perdó, entre Àsia i Europa.
I a mi m'ha fet especialment gràcia
perquè, si recordeu,
alguna vegada ho hem explicat aquí,
la patrona de Tarragona, Santa Tecla,
la seva tomba,
una de les tombes, com a mim,
sempre n'apareixen en altres llocs,
la seva tomba està a l'Àsia,
està a l'àntia de Turquia,
amb una població que es diu Silifke,
Turquia asiàtica, podríem dir,
l'actual Turquia també, per tant.
I, per tant, m'ha fet una certa gràcia
perquè, mira, ves encara Trifone i Tecla,
alguna relació que havien de tenir.
Bé, en tot cas,
aquest Sant en algunes poblacions
s'ha celebrat a principis del mes de febrer
perquè el seu naixement i la seva mort
s'esdevenen els primers dies de febrer,
entre el dia 1 i el 3 hi ha diferents versions,
però precisament sí el toquem aquesta setmana
perquè en el sud d'Itàlia
la gran celebració és el trasllad
i és el dia 10 de novembre.
Després, aquest Sant
ha estat en cada població,
en cada zona,
té una llegenda actual
que ens explica la literatura de tot això
i, doncs, una de les fantàstiques.
Du Palma, per tant, va patir martiri, no?
Va patir martiri, sí, sí.
I du Palma i espasa,
amb les dues grafies que tenim aquí,
i es passa llança, perdó.
La llança és l'emblema que explica una de les llegendes,
una de les que està més aviat ubicada...
Que era soldat, no?
A Itàlia, sí.
En una de les llegendes medievals,
el Trifona no era soldat,
la relectura medieval,
en una de les versions l'interpreta,
o en algunes de les versions l'interpreta,
com el Sant Jordi de la zona.
I ara us explicaré per què,
perquè, evidentment,
té una explicació llegendística
dels segles medievals,
depèn de l'època,
però, bé, que pot anar a cavall
entre el segle XIII, XIV, XV,
depèn de la zona.
Hi ha una història de prínceps i princeses
en què una princesa
que s'anomenava Jordana,
va ser presa
per una bèstia malèfica
que no va ser un drac,
sinó que va ser
una altra bèstia mitològica,
recordo un programa
que vam explicar aquí,
una d'aquestes bèsties
que representa l'infern,
que no és un drac,
sinó que té un altre nom específic,
que és el basilisc.
I l'explicació medieval
se recrea
amb aquesta descripció
de la captura de la princesa
per part del basilisc
i la posterior lliberació,
a petició,
de l'emperador,
del rei,
de la protagonista de la llegenda,
que es deia Giordano,
que va demanar a Trifone,
aquest...
Basilisc en lloc del drac, no?
Exacte,
i Trifone en lloc de Jordi, no?
És a dir,
és un personatge
que té molta vinculació
amb tot el món aquest.
Li falta una mica el cavall
amb les representacions
que tenim aquí.
Anava a peu, aquest.
Anava a peu.
Però vaja,
és una de les vessions.
Hi ha una altra llegenda bonica,
més oriental en aquest cas,
i que ens la situen
a la zona de Rússia,
concretament està vinculada
a Moscú,
i la història aquí
la recrea encara
com una aparició posterior
de Sant Trifone,
també,
de manera que
el zar del segle XVI,
el gran zar del segle XVI,
com a mínim,
gran en el sentit
de llegendístic i temerari,
Ivan el Terrible,
anys 1530-1584,
tenia un falcó de caça
de propietat
que era,
sabeu que els falcón
són uns emblemes
dels poders reials
i que normalment
estan utilitzats
doncs com a,
durant llargues etapes,
com un element
aliat
al rei,
o un element
fins i tot
nobiliari i tal.
Sí, és un au real.
Exacte.
Aquesta au real,
el falcó del sar
Ivan el Terrible,
va ser,
el va perdre,
era el falcó
seu més estimat
i el zar
va invocar
Sant Trifone
perquè el retornés.
I realment
la llegenda
explica
que
Sant Trifone
va aparèixer
cavalcant sobre un cavall
i va
portar
el falcó
perdut
del zar.
Hi ha diferents
històries
segons la població
que ens expliquen
això.
La italiana,
la italiana
aquesta primera
que us deia,
doncs
potser
s'hauria d'ubicar
entre les moltes versions
però s'ha dit
que podria ubicar-se
en la zona
de Venècia
també
que podria
anar amb això
i fins i tot
s'ha donat
una antiguetat
molt
coetània
a la vida
de Sant Trifone
i en canvi
a la del zar
evidentment
ja veieu
que hi ha
un altre fenomen
important
que és
l'aparició
posterior
d'un sant
per realitzar
un miracle.
És que jo
t'anava a dir
aviam
recuperar
el falcó
del rei
i salvar
la princesa
del basilisk
no sé si mereix
la santa edat
en tot cas
és un acte heroic
però com per ser sant
ara t'explicaré
per què
com a tant
tant de mèrit
no li veig jo
com per ser un sant
tan important a Itàlia
alguna cosa més
devia fer
entre les coses
importants que devia fer
m'imagino
això forma part
del currículum
però no va ser
definitiu
per ser sant
home pensa que nosaltres
tenim un sant
un patronatge
que és Sant Jordi
que precisament
si és important
és per la llegenda
no pels miracles
vull dir
a veure si ens trucaran
aquí que estem
fent
antipaïs
ara
no hem de menys tenir
el pobre Trifone
perquè fes aquestes dues coses
perquè Sant Jordi
no va recuperar
cap falcó
tampoc
exacte
la llegenda
té una continuació
de miracle
que també
volguis o no volguis
també és comú
a moltes altres
i amb moltes altres
amb molts altres
sants i santes
que és
el fet
que l'any 1656
al segle XVII
hi ha una terrible
epidèmia de
pesta
en la zona sud
d'Itàlia
i concretament
la població
de Dèlfia
insisteixo
prop de Bari
mor
moltíssima gent
és a dir
queda absolutament
del mà
de la població
i és en aquest moment
al segle XVII
quan realment
s'inicia
el patronatge
de Sant Trifone
com un sant
molt popular
i real
en la zona italiana
que és la que toquem
realment avui
i s'extèn
arreu
aquest
gran patronatge
del sud
d'Itàlia
per això
la imatge
gràfica
de Sant Trifone
en el fons
combina
el que seria
la ferurgia
la valentia
del guerrer
amb l'aspecte
dolç
amb l'aspecte
amb la cara
fins i tot
de vegades
amable
que pot tenir
aquest Sant Italià
veig que tens
unes fotografies
tenia originals
però al final
m'he baixat
material
aquest imprès
en blanc i negre
perquè si no
era difícil
però vaja
bé
en tot cas
aquesta podríem dir
la gran festa
del sud d'Itàlia
d'aquesta època
i té
com veieu
un extraordinari culte
arreu d'Itàlia
però també
arreu
de
per exemple
de Rússia
com a son important
quines característiques
té aquesta festa
bé
té algunes
coses comunes
amb la nostra
perquè realment
estem
al sud
d'Itàlia
i el sud d'Itàlia
té moltes connexions
tenim una mica
de música
sí
segurament
entre les coses
que a vegades
poden sonar
són melodies
que
evidentment
veieu que són italianes
però que tenen
una certa remembrança
doncs mira
ambientem-nos una miqueta
un serbente
scusate
per andare
a Bangladesh
allà
no certa pasqua
l'itobiscadora
non de nevecchio
i sorda
per manjar
ma s'endeva
una voce
rindo cor
cal
receva
sienta
cañarra
carai
en Pasqualino
Escolta Jordi
aquest italià
res a veure
amb les cançons italianes
del Festival de Sant Remo
no té res a veure
el sud d'Itàlia
en el fons
es parla
d'una sèrie
de dialectes
molt particulars
i penseu
que estem
a la zona
des de Bària
Nàpols
al sud
la Puglia
la Campania
Taranto
és a dir
en aquest mateix
enregistrament
hi ha taranteles
perquè en el fons
també estem a tocar
a la zona
de la tarantela
que és un dels ritmes
més que res
sí que hi ha
el que veieu
és una cosa
molt fresca
molt popular
divertida
que està contrastada
al mateix temps
per una
de les característiques
fonamentals
d'aquesta festa
però clar
posant la gravació
potser no es veuria
tant la diferència
que és
hi ha un concert
permanent
de bandes
que comencen
a les 9 del matí
i els dies
la vigília
el dia del sant
i el dia posterior
aquests 3 dies
tota l'estona
des de les 9 del matí
toquen
amb una mena de quiosco
però sense parar
sense parar
la música constant
de banda
i la música constant
com aquesta
que se pot sentir
en molts altres espais
d'aquesta ciutat
per tant la música
és l'element
més destacable
de la celebració
és un dels elements
molt importants
un altre element
que no hem parlat mai
i que no ha sortit mai
curiosament
és la llum
en aquesta festa
un dels altres elements
fonamentals
és la llum
us explico
per què
aquesta història
a finals del segle
XIX
quan encara
no s'havia inventat
ni tan sols
l'electricitat
podríem dir
o no s'havia estès
l'electricitat
d'una manera
àmplia
és a dir
quan les il·luminacions
de carrer
bàsicament
es feien encara
amb el gas
amb els llums
de gas
o amb alguns altres llocs
amb torxes
i tal
és a dir
podem parlar
de la segona meitat
del XIX
hi ha una eclosió
d'una empresa
que és l'empresa
Giovanni Faniolo
és una empresa
que encara existeix
avui en dia
que comença
a treballar
el que seria
la il·luminació
a través del gas
d'una manera
artística
és a dir
comencen a fer
combinacions
de globus
de gas
de llups
de gas
suportats
amb postes
de fusta
de manera que fan
autèntiques
catedrals
de la llum
aquesta
empresa
l'empresa
Faniolo
ha viscut
fins avui en dia
i a partir
dels anys
20
que podem dir
hi ha una extensió
absoluta
d'una manera
normalitzada
fins a tot
en zones
rurals
com aquesta
que estem parlant
doncs
fa una gran
evolució
els anys
20
del segle
20
el 1927
me sembla
que és la primera
documentació
en què s'apunta
aquest ús de la llum
amb finalitats
artístiques
de manera
que es fan
una mena
de catedrals
d'il·luminacions
pels carrers
vostès
situin-se
i
haurien de fer
un viatge
en aquell moment
que passa
a la ciutat
de Sevilla
quan s'il·lumina
l'entrada
de les bombetes
de la fèria
que diuen
no sé quantes milers
i milions
de bombetes
doncs mirin
avui
a partir d'avui
ja poden explicar
que tot això
té un origen
a la zona
de la Vapuglia
a la zona
d'una ciutat
que es diu
Adèlfia
i que
a partir d'aquí
es va estendre
per molts altres llocs
entre altres
hi ha fins i tot
dictadors famosos
d'un país
anomenat Líbia
que van convidar
l'empresa
Faniolo
Giovanni Faniolo
per fer els seus
fastos
reials
això de la llum
és allò
d'Andalusia
del Real
de Sevilla
Màlaga
quan fan la fèria
exacte
no té res a veure
però la idea
és aquesta
però
fer una construcció
una arquitectura
de llum
el portal aquest
de la fèria
aquesta de Sevilla
pensin que seria
una ermita
una ermita
al costat
del que estem parlant
en aquesta
doncs Déu-n'hi-do
perquè allò ja és espectacular
això estem parlant
de catedrals
de la llum
això està encès
permanentment
els dies de la festa
el rebota finalment
l'electrotexa
endesa
i és una cosa
importantíssima
importantíssima
en aquesta festa
i
després
hi ha una altra cosa
que passa permanentment
que és
durant tres dies
estan sentint
cuets
que sonen
no?
en el centre
de la ciutat
diguéssim
que s'instal·len
les bandes
de música
s'instal·len
aquestes il·luminacions
hi ha una
ocupació
de la via pública
amb una fira
monumental
jo
multipliquin
és que són molt de la festa
els italians
també
multipliquin
per deu
el mercadet
de bona vista
i tindran
una dimensió real
del que
ens hi estic parlant
et trobo una mica
sobrat avui
tot gran
tot enorme
és
un altre
món de veritat
realment
és una cosa
que impacta
impacta
pel seu volum
mentre tot això
passa
fora
del nucli
històric
podríem dir
de la població
des de
les 8 del matí
hi ha tres fases
la de les 8 del matí
la de les 12
la de les 2
de la tarda
i la
de
les 10
11 de la nit
en
en què
podríem dir
amb una gran
presència
de públic
que també va veure
com s'organitza
el que els explicaré
vull dir
que toca
segueix
es fa fotos
pren souvenirs
parla amb els que treballen
es munten
durant 3 dies
constantment
exhibicions de pirotècnia
quan parlo de pirotècnia
aquí ara la gent
està acostumada
a
els focs
artificials
per exemple
en una ciutat
on
o fins i tot
a les mescletades
valencianes
o les tronades
de Reus
de Tarragona
tampoc parlem
d'això
tampoc parlem
d'això
a les 8 del matí
la població
es desperta
amb
tronades
no?
i
tronades
de
quart d'hora
20 minuts
que
desperten
la població
el dia
de la vigília
realment
vostès saben
que aquí a Tarragona
ja s'enmagia
que a les 5
fan la missa primera
doncs a les 4
la missa primera
de Sant Trifone
és precedida
del tradicional
le colpo di canone
oferto
de Trifone Bruno
que això
és un moment
que
si no t'ho han explicat
t'espantes
perquè clar
sembla que s'afoni
la població
perquè a les 4 del matí
se saluda
a l'inici
de la missa
amb una gran carcassa
de calibre
molt potent
que
m'assembla
que a l'estat espanyol
està prohibit
aquest calibre
aquesta potència
i això segueix
després
al migdia
amb
castells de focs
diuns
podríem dir
vostès veuran
només
combinacions de so
i fums
però no color
color passa a la nit
però aquí sí que
doncs
potser no cal que vagin
a Itàlia
a veure això
perquè doncs
ja
diguéssim
s'han vist
focs d'aquest nivell
però
és impressionant
i
amig de tot això
durant 3 dies
el primer dia
es passeja
al quadre del Sant
aquí a prop de Tarragona
tenim la festa
de Santa Rosalia
Santa Rosalia
és una santa
que té una de seu
un dels epicentres importants
a Palermo
això vol dir també
la zona sud del país
i doncs
alguna cosa
deu de tenir a veure
doncs
aquest quadre
es passeja el primer dia
i es passeja
si no m'equivoco
l'últim dia
i
el segon i el tercer dia
passegen també
aquesta imatge
del Sant
amb la llança
són un dels altres elements
fonamentals
música
arquitectura de la llum
pirotècnia
i
sants
i
professors
amunt i abaix
i
poques estones
que el sants
està a l'església
recordin
els bessemanos
aquells que fan
a la Setmana Santa
de Sevilla
doncs
el mateix
els bessemanos
multiplicats
també
agafen el millor
de cada casa
i ho multipliquen
ni se sap per quant
Déu-n'hi-do
Sant Trifone
Trifone
és qui provoca
tot aquest enrenou
aquesta setmana
a molts punts
del sud d'Itàlia
especialment a Dèlfia
Trifone
avui ha estat protagonista
d'aquesta rentrer
del Jordi Bertran
al matí de Tarragona Ràdio
gràcies per acompanyar-nos Jordi
i ja veus que se n'anem ballant
també una mica
sí, sí, doncs podríem
sí, perquè aquesta música anima
posa una mica
d'alegria
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
a vosaltres
adeu-siau
Gràcies
Gràcies
Gràcies