Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Ja el tenim aquí entre nosaltres, Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Em deies que realment fa fred al carrer i tu no ets una persona exigerada.
Diguem-ho amb una frase popular que és fa un fred que pela.
Hi ha altres frases populars sobre el tema però que són menys delicades encara que més gràfiques.
Molt bé, doncs immediatament donem pas a aquest espai titulat Un quart de català
i rebaixem un momentet la sintonia. Fins i tot la podríem treure?
Ui, que cau.
Que no pari, que no pari.
No sé, sí que se sent, no? Se sent, sí?
Estem donant corda al català. Aquí tenim aquesta boca, que és la boca, té un nom, eh?
És la boca saltadora.
Sí, però encara s'ha de batejar.
Espera, s'ha de batejar?
Sí. Una de les coses de la campanya, estem parlant que ni més ni menys que la campanya dona corda al català
i per no ser menys, nosaltres ens passarem tot el quart de català donant-li corda.
No sé, tu ho havies preguntat.
I si a algú se li para la boca, paga penyora.
És a dir, que ara jo he de pagar una penyora.
Sí.
A veure, jo simbòlicament ho trobo molt bonic i molt adient que estiguem tot el quart de català donant corda a la boca,
però pot ser una mica estressant, perquè no té molta corda aquesta boca perquè és petiteta, eh?
Bé.
Hauríem de, si funcionessin moltes boques alhora...
No sé si això és una metàfora de la nostra situació sociolingüística a l'estat espanyol, a la Unió Europea, etcètera,
però de tot això en parlarem.
Estàs estressant el tema de donar-li la corda en aquest moment.
De tot això en parlarem.
Bé, és un dels temes que tenim aquí...
Sí, ja que comencem per aquí, diguem-ho, això que dèiem ara mateix,
la campanya ja és coneguda perquè ja va començar dilluns però s'ha vist bastant la televisió,
hi ha anuncis de televisió, hi ha anuncis de ràdio...
Vé cap a mi perquè sap cap on ha d'anar.
Aleshores, una de les coses d'aquesta campanya és que no té nom, això,
i precisament una de les opcions de la campanya és un concurs per triar el nom d'aquesta boca saltadora
que ja s'ha començat a presentar en algun programa de TV3 i mica en mica...
De fet, jo encara no he aconseguit saber exactament quines són les tres propostes.
Hi ha tres noms proposats però jo no sé quins són encara.
Amb el dicles d'opinió dels diaris, ja se'n parla de la campanya,
de moment no he trobat cap crítica ferotge ni molt menys,
només allò, petites reticències, però crítiques fortes no n'hi ha.
Una de les coses que he vist és que el dubte, i a qui se li ha acudit això,
el que em sembla, si no vaig equivocat i la informació tingués correcta,
el disseny de la campanya és ni més ni menys que la mateixa agència
que fa els anuncis d'una cervesa holandesa amb una ampolla de color verd,
puc dir la marca? Sí, no?
Sí.
Els anuncis de Heineken.
Doncs la mateixa agència que fa els anuncis de Heineken és la que ha pensat aquesta campanya
i ha fet els anuncis, tant els de ràdio com els de televisió,
com els que surten pels diaris, etcètera,
i ha pensat també el desenvolupament de la campanya.
Diguem que d'aquestes buquetes petitetes com la que està saltant per aquí,
n'hi ha 50.000.
La campanya té un pressupost d'una mica més de 3 milions d'euros.
Durant dues o tres setmanes hi haurà una presència intensa
als mirants de comunicació, però després la cosa s'allargarà durant tot l'any.
Està previst per Sant Jordi fer un concurs
i s'intentarà batre un rècord Guinness
de persones donant corda a un juguet simultanament.
Com ara estem fent nosaltres.
Sí, però això s'intentarà fer un rècord Guinness
per Sant Jordi de quanta més gent millor donant corda a les boques.
Ara, si només n'hi ha 50.000,
per fer un rècord Guinness no sé si és suficient, això.
Però bé, és una cosa.
De fet, de la campanya en general n'hem parlat,
si us recorden, aquest matí en va anar a domingo
la representant de la Secretaria de Política Lingüística
del Govern de la Generalitat, ara hem tocat aquesta part,
que per ser encara en referència a aquesta joguina,
l'Enric em feia notar, i amb molt bon criteri,
que m'hi fixés en l'embalatge d'aquesta joguina,
és una capsa petiteta,
i curiosament posa feta xina,
made in xina, com normalment trobem
a qualsevol producte que està fet en aquest país asiàtic.
Feta xina, instruccions tot, evidentment,
en català, tota la capseta, totes les instruccions que hi ha.
És fàcil, és d'una corda, però clar,
també porta unes instruccions perquè la normativa així ho precisa.
Enric, a mi m'encanta aquesta boqueta,
t'ho dic així, aquesta boca saltadora,
el que passa que trobo que estressa una mica l'espai.
Com a acte simbòlic, et sembla si ho donem per tancat?
Després, per acabar, el tornem a posar.
Sí, pel final, l'hi tornem a donar corda,
ara, com que ja parlem nosaltres,
no cal que descansi la màquina,
que ara parlem nosaltres.
I després la tornem a posar aquesta boca saltadora.
Campanya d'una corda al català,
que també havíem de fer referència, breument,
en el quart de català d'avui,
però ara parlem d'altres temes,
com ara per anunciar que torna a funcionar
el Centre Obert de Català del Vendrell
i també amb una nova temporada de voluntaris lingüístics.
Efectivament, aquesta setmana és la setmana d'arrencada,
diguem-ne aquestes coses, a la ciutat del Vendrell.
Dic ciutat perquè hem de distingir entre Vendrell
i comarca del Baix Penedès.
En aquest cas, ens centrem estrictament al Vendrell.
Es tracta del Centre Obert de Català
que s'havia posat en marxa fa un parell d'anys,
però que, per diverses qüestions administratives,
durant l'any passat havia estat tancada
i ara torna a funcionar.
Està a l'hotel d'entitats,
que és a la...
Suposo, no sé si algun Vendrell en que m'escolta,
però veig, no se sap mai,
diguem l'adreça, la gent del Vendrell ja ho deu saber,
però potser gent dels pobles del voltant potser que no sàpiga
i li interessa saber on està això.
És a l'hotel d'entitats, que està al Camí Reial,
als números 13 i 17,
i això és al mig del Vendrell.
Aquest Centre Obert de Català
és com una biblioteca especialitzada
on la gent pot anar a autoaprendre.
És el que abans se'n deien centres d'autoaprenentatge,
ara des deien centres oberts.
Aquest és un centre que està dotat amb ordinadors
per poder fer autoaprenentatge
amb els cursos del diàleg multimèdia
o altres que existeixen en format CD-ROM.
Aquesta és una de les coses.
L'horari, atenció, perquè de moment no funciona
tota la setmana.
El de aquí de Tarragona, per exemple,
en tenim un i funciona de dilluns a dijous
de dos quarts de del matí fins a les set de la tarda.
De quarts de deu a set de la tarda.
Interrompudament.
Interrompudament de dilluns a dijous.
El de Vendrell, atenció, té horaris diferents.
Dilluns, dimecres i dijous de deu a una.
I dilluns i dimecres, també a la tarda, de cinc a set.
Lògicament, això és ara,
i lògicament la intenció i la previsió
és progressivament anar augmentant
l'horari d'obertura d'aquest centre.
I una altra cosa lligada amb tot això,
perquè depèn del servei de català del Vendrell
i de l'Ajuntament del Vendrell,
que són els que posen això en marxa.
També hi ha l'altre tema,
que és el del voluntariat lingüístic.
També estem a punt de començar,
aquest mes de gener ja hem anat fent,
vam fer l'altre dia a Constantí.
Aviat s'acabarà la campanya de Tarragona
que va començar al novembre.
Comencem aquesta setmana també,
es fa la presentació de parelles al Vendrell,
concretament el divendres, el dia 28,
i es farà al centre cívic l'estació.
Però ara hi ha 28 persones inscrites,
per tant, devem tenir 14 parelles.
De totes maneres, la setmana ve,
quan això s'hagi fet, si convé,
ja n'explicarem alguna coseta més.
Recordo que el cas de Constantí era extraordinari,
la quantitat de persones que participaven.
Sí, em sembla que parlàvem de 40 parelles.
Imagina't, si parlem de gruix de població
en un lloc o en un altre,
Déu-n'hi-do a Constantí,
el tema del voluntariat lingüístic,
com està funcionant.
Parlem del català a Europa.
Tenim alguna informació relacionada
amb aquest tema avui també, no?
Sí, un parell de cosetes.
Bé, d'Europa, una.
Com que això tipus de tot arreu hem de dir,
però també havíem dit
que no esperàvem donar gaires notícies
sobre el tema de la presència del català a Europa
fins al juny.
Però bé, hi ha una petita novetat,
que és aquesta...
Des de l'1 de gener,
la presidència europea la té Luxemburg,
i el president és el primer ministre de Luxemburg,
el Jean-Claude Juncker,
que es va reunir ahir amb Tomàs i en Josep Antoni
durant Lleida,
de Convergència i Unió,
per parlar d'aquestes i altres coses,
principalment d'aquesta,
entre altres coses,
perquè durant Lleida i el senyor Juncker
es coneixen des de fa anys
i tenen bona sintonia,
i per això, ja que hi ha bona sintonia,
aprofitem-ho, no?
Es tracta de, senzillament,
que el senyor Juncker s'ha pronunciat contra pronòstic,
perquè es veu que fins ara
els pronòstics irregionaris s'ha pronunciat
que està molt d'acord i molt a favor
que s'ha de fer una modificació
del reglament lingüístic de la Unió Europea,
i la seva intenció és que,
per poc que pugui,
ell posarà el tema damunt la taula
abans del juny,
quan la presidència de la Unió Europea
és semestral,
i per tant, el que està dient aquests senyors
és que dintre del seu semestre
farà tot el possible perquè això vagi endavant,
perquè, segons les previsions que hi havia
dels negociadors espanyols,
estaven convençuts que Luxemburg
no estaria a favor d'això,
perquè és un petit país
que té una llengua minoritària,
oficialment,
Luxemburg és país fundador de la Unió Europea,
i en canvi mai ha demanat
que el luxemburgès sigui oficial.
Per això els espanyols creien
que Luxemburg no estaria a favor,
però de l'esgotament, doncs, que sí.
En canvi, Juncker sí que diu,
ell ja preveu,
i tots ho sabem,
que hi haurà països reticents,
tothom, quan diem això,
de seguida pensem en França,
evidentment, França,
està en contra,
perquè hi ha moltes raons
que hem anat explicant sempre
a qui m'ho ha d'agradar,
i perquè ells tenen
unes quantes minories lingüístiques,
que són els corsos,
els catalans, els bretons i els bascos.
En tenen quatre,
i segurament en falta alguna
que l'obvien,
perquè, per exemple,
els occitans aquí no els hi posen,
però també ho són.
Occità és un,
el catalan és un altre,
el bretón és un altre,
el basc un altre,
i el cor és un altre com a mínim,
n'hi ha cinc.
Una altra zona que suposarà això
són els estats bàltics,
perquè tampoc,
ells, com que no volen reconèixer
els drets de les minories russes
que tenen dintre,
evidentment,
tampoc voldran això.
Però sí que Juncker
fa un matís,
hi ha una gran indiferència
i molt important
que s'ha de tenir en compte,
i és que aquests països,
a la seva Constitució,
no hi consten aquests idiomes,
en canvi,
la Constitució Espanyola
sí que reconeix
l'oficialitat
en els seus territoris
dels tres idiomes
que estan demanant ara,
català,
gallec i basc.
Diguem-ne, jurídic.
Hi ha un fonament jurídic
diferent
que pot ser un punt important
a favor
que el català
aconsegueixi millorar
la seva posició.
La cosa, diguem-ne,
està així,
i de moment,
les notícies són positives.
Parlem d'un nou conflicte lingüístic.
Ara ha de dir nou,
però no tan nou,
eh?
Parlem del carnet de conduir,
per tant,
no és tan nou aquest conflicte.
No, aquest tema,
fa un parell de setmanes
vam parlar
que l'organització
del multilingüisme,
l'organització pel multilingüisme
reivindicava
i es queixava
que la direcció general
de la transició
estava parant
una versió nova
del carnet,
aquest carnet
que serà de conduir
com el que serà
com el d'identitat.
Sí, com una targeteta.
Ja vam explicar
els problemes
que hi veia
l'organització
pel multilingüisme
perquè serà bilingüe
però d'una manera
d'així molt estranya.
Bilingües que barrejaven
totes dues llengües
en la mateixa targeta, no?
Bilingües fent barreja,
no un bilingüisme...
O en català
o en castellà
que puguis triar.
A la part del davant
només està en castellà
i a la part del darrere
ja no lingüístic només.
El problema de tot això
és que a més a més
hi havia,
ja ho deien els del multilingüisme,
que a més a més
tenia intenció
de fer versió diferent
català i valencià.
I bé,
com que ara això
ja s'ha presentat oficialment,
dues setmanes més tard
que ho parléssim,
ara és quan
alguns petits polítics,
concretament el PSC
i Esquerra Republicana
s'han pronunciat
en contra
d'aquest
plantejament
del tema del carnet.
La resulta que es va presentar
abans d'ahir això
o ahir a Girona,
la direcció general
de trànsit de Girona
i van tenir
la poca picardia
de presentar
a Girona
el model bilingüe
català
i el model valencià
i no només hi ha el carnet
sinó que també els impresos
per demanar-lo
també existeixen
en català
i en valencià
i el que demanen
per exemple el PSC
és que com a mínim
tingui la delicadesa
que l'impresa
en valencià
a Catalunya
no te l'ofereix
l'impresa en valencià.
A veure,
és que
que hi hagi
un carnet
en català
i un altre en valencià
és com si
ara poguéssim
posar-nos a demanar
el carnet
jo lo quiero en extremeño
o en andalús
jo lo quiero en burgalés
jo lo quiero en andalús
en soriano
en villabotijano
de arriba
és el mateix
aquesta és la cosa
de moment
a mi em sobta molt
ja et dic
des del punt de vista formal
ja ho dic
des d'aquest punt de vista
aquesta barreja
de dues llengües
en una mateixa
targeta d'identitat
jo diria dos dialectes
ah bé
dues llengües
és a dir
que el català
i el castellà
doncs estiguin barrejats
en la mateixa targeta
home
sí
no
això es pot fer bé
o es pot fer malament
si es fa malament
que és com el que solen fer
per aquí
doncs sí
però
els països
polilingües
plurilingüístics europeus
però això ja està fet
això ja s'ha imprès
ja anirà així
igualment
això ja està així
per què existeix versió
diferent en valencià
doncs perquè ho va demanar
la Generalitat Valenciana
el que no sé
si va demanar
la Generalitat Valenciana
és que a Catalunya
haguessin de tenir
impresos en català
i en valencià
una altra cosa
és que a Europa
els països
els estats polilingües
tipus suïssa
per exemple
tenen quatre llengües oficials
fan els documents
amb les quatre llengües
amb les quatre
i està ja tot estipulat
i tenen molt clar
i estudiat gràficament
com han d'anar disposades
les quatre llengües
perquè ningú se senti
minoritzat per una altra
i estiguin tots
en plena igualtat
això és fàcil de fer
si es vol fer
molt bé
fem una pausa
dona-li corda
dona-li corda
i després parlem
de novetats editorials
i informàtiques
Has oblidat el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
a la web
on trobar
aquell programa informàtic
en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis
envia un missatge
a
eGarriga
arroba
cpnl
punt
org
o truca
a l'Enric Garriga
al 977
24
35
27
i t'ho tornarà
a repetir
per correu
o per telèfon
no t'ho perdis
un quart de català
et respon
Aquí seguim
des d'un quart de català
l'hem donat corda
a la boca saltadora
que continua passejant
tranquil·lament
per la taula de l'estiu
Fes, fes, xiqueta
Ves, no et mosseguis la llengua
Ai, mira
Ai, que bonica
No et mosseguis la llengua
Escolta, Enric
Parlem d'aquest llibre
Català per a periodistes
de les Terres de l'Ebre
Sí
De diversos autors
Es titula així
És el que el mateix títol indica
Sí, exactament això
I a més
pel que he llegit
i pel que vaig veient
i pel que sé jo dels autors
em sembla que
s'entrarà càtedra
això
Es tracta
com diu el seu títol
d'un llibre
que es diu
Català per a periodistes
de les Terres de l'Ebre
Està fet per tres filòlegs
que són l'Albert Aragonès
que és un
anava a dir tortosí
no m'atreveixo a equivocar-me
és de per allà baix
fa molts anys
que treballa
amb mitjans de comunicació
fa anys ja va fer
un manual
sobre l'estàndard oral
del tortosí
que s'habitara de base
per a aquesta
diguem
ve a ser una espècie
de manual d'estil
per a periodistes
però està ben pensat
i no està fet
exclusivament per a un diari
o per a una publicació concreta
d'una població concreta
sinó que està pensat
per a esdevenir
una espècie d'estàndard
un manual d'ús
o sigui
un llibre d'estil
per a qualsevol mitjà
de comunicació
que es faci
en aquella zona
en aquest sentit
està bé
dèiem
l'Albert d'Aragonès
un
i després n'hi ha dos
que són del meu gremi
professional també
que són del Consorci
per la Normalització Lingüística
són Montserrat Ingla
de fet ella és la tècnica
de la Secretaria de Política Lingüística
a les Terres de l'Ebre
i Jordi Durant
que és company
de feina
concretament
ella està al servei
comarcal de
si no m'equivoco
del Priorat
si no m'equivoco
potser ara m'equivoco
però és per allà
ell és de la Terra Alta
però està al Priorat
bé doncs aquests tres
filòlegs
són els que han fet aquest manual
basant-se
deien primer ja
en una part
que era
l'estàndard oral
proposat per l'Albert d'Aragonès
el llibre
s'obreix d'un compromís
adquirit per ells
en unes jornades
que es deien
en una jornada
que es va dir
criteris per a l'ús de la llengua
als mitjans de comunicació
de les Terres de l'Ebre
que es va fer en posta
l'any 2000
ells es van comprometre
i ara ha s'obreix
el resultat
es va presentar
el dilluns dia 24
que era el patró
dels periodistes
felicitats doncs
Iolanda
a la part que toca
era Sant Francesc de Sales
el vostre patró
i
diguem-ne
ja
explicat el context d'això
expliquem
per què serveix
i com està fet
es tracta de
l'intenció és
presentar una
varietat lingüística
la varietat lingüística
que la normativa permet
perquè
sovint
quan escrivim
intentem
utilitzar un català estàndard
fem el que sabem
i no tenim en compte
altres possibilitats
que també són normatives
i que són útils
i justament
amb el tortosí
amb les modalitats
que es parlen
a la zona de l'Ebre
ells ho tenen molt en compte
i això
també per exemple
aquest és un tema
molt present
en els manuals
com
un que es diu
Cruïlla
i un altre que es diu
Aina
manuals de llengua catalana
per a col·legis
que s'han fet en aquella zona
que també justament
incideixen en aquest tema
dialectal
i està ben tractat
diguem doncs que
els criteris
que han tingut en compte
són quatre criteris principals
que són
presentar formes
que són acceptables
i rebutjar-les
no recomanables
per exemple
natros
mos
pos
són no recomanables
encara que són vives
no són no recomanables
s'utilitzant
però en aquest estàndard
diguem-ho entre cometes
aquest estàndard
que es proposa
per al periodisme
de les teves de l'Ebre
es recomana
aquestes formes
no utilitzar-les
altres
per exemple
s'admeten formes
acceptables
que només són recomanables
en les tres inscripcions
d'entrevistes
amb un grau de formalitat baix
és a dir
que en el periodisme
estàndard
segons quina cosa
només les podries escriure
si és que és una entrevista
però doncs aquí
se n'hi afegeixen
unes quantes
per exemple
Los Anys
Bore
Caía
Disme
Vinguentú
les presions
que són vives
i aquestes
que estan proscrites
en un mitjà
de periodístic
per exemple
de Barcelona
o de Girona
o fins i tot
de Tarragona
estan bastant proscrites
excepte si són
els corresponsals
d'aquella zona
doncs aquí s'accepten
després un altre
un altre criteri
és preferir sempre
les formes usuals
a l'Ebre
especialment
si són les úniques
que hi ha
per exemple
cabre o ferit
tindre
vindre
sigut
això es nota molt
en els verbs
en la morfologia verbal
es demana
prioritzar les que són
pròpies
i típiques
de la zona
de l'Ebre
i encara
un altre
un altre
més si es treballa
amb mitjans locals
i l'últim criteri
és donar preferència
a les formes
més estèses
al territori
si són
usuals
dues formes
generals
per exemple
ametla
omens
boscos
meua
naixe
serbix
cante
siga
tornem a veure
la morfologia verbal
tot això
es complementa
amb un apartat
sobre el registre
i els gèneres periodístics
un apartat
sobre les convencions
gràfiques
una miscel·lània
gramatical
un breu vocabulari
i un recull
de mapes
calendaris
i directoris
tot això
el llibre
català
per a periodistes
de l'estat de l'Ebre
que el que ha editat
per Cossetània
ja és al mercat
sí
sí
està al mercat
editat per Cossetània
i recomanable
per als mitjans
de comunicació
que tinguin
corresponsals
a la zona
parlem
de la Constitució
europea
no del seu contingut
ni farem valoracions
sinó com a
com a material
com si diguéssim
com a publicació
com a publicació
vostè ara té
l'oportunitat
de demanar
la Constitució
europea
en la seva llengua
quina
en la seva
vostè sabrà
quina és
exacte
això ve de que
la setmana passada
vam parlar
de la famosa
distribució
del text
el diumenge anterior
amb els diaris
que hi havia hagut
algun xou
i alguna disfuncionalitat
en quins idiomes
s'havien repetit
en quines comunitats
autònomes
i tot això
doncs bé
davant del cacau
el govern espanyol
ha habilitat
dues vies
perquè qualsevol
espanyol
pugui demanar
gratuïtament
el text
de la Constitució
europea
en l'idioma
que vulgui
es pot fer
per telèfon
el telèfon
900
222
009
repeteixo
900
222
009
ja es demanar
un exemplar
de la Constitució
europea
suposo que et deben
demanar les dades
és fàcil
que
t'assulti
que et contestin
en castellà
i que no t'entenguin
i que et pengin
tornes a insistir
fins que
t'espengi
algú que t'entengui
i al final
doncs ho demanes
una altra opció
és demanar-ho
per correu electrònic
a l'adreça
Constitución
Europea
tot junt
tot junt
i sense accent
Constitución
Europea
ho dic en castellà
perquè és en castellà
arroba
mpr.es
que això és
el mpr
és Ministeri o Presidència
mpr.es
aquí es pot demanar
la d'això
i es pot demanar
en català
en castellà
en gallec
en basc
i també en valencià
perquè com que hi ha
les dues molèdades
el que passa és que
si demanem la versió catalana
s'adonarem
que és exactament
la mateixa
que la valenciana
però bé
i per arrodonir la cosa
donem un detall
curiós
que a més a més
l'he fet d'un diari
curiós
per a temes lingüístics
com és la raó
jo ja ho adverteixo
has dit curiós
per a temes lingüístics
curiós
l'has qualificat com a curiós
no, no
trobo que ets molt correcte
és com quan has arribat
i ho fa un fred capella
trobo que cada dia
estàs com a més correcte
a l'hora d'expressar-te
és que hi ha coses
que per micròfon
millor no dir-les
bé
quina informació
el Centre de Distribució
de la Constitució Europea
a la primera setmana
de servei
d'això que dèiem ara
per telèfon i per correu electrònic
ja ha rebut
més de 20.000 peticions
de textos
tant per telèfon
com per correu
la cosa
es pot fer
atenció
fins al 18 de febrer
aquest telèfon
i aquest correu
que hem dit
es pot fer
fins al 18 de febrer
i
donen una estadística
d'aquesta primera setmana
com han anat
les peticions
per llengües
91,12%
de peticions
de textos
en castellà
7,08%
de textos
en català
1,53%
de textos
en gallec
i 0,27%
en basc
són els que s'han demanat
per comunitats autònomes
Madrid ha demanat
ha fet el 21,3%
de peticions
Andalusia
14,8%
de peticions
comunitat valenciana
14%
i Catalunya
11,4%
tinguem en compte
que la comunitat valenciana
no es va repartir
en valencià
només es va repartir
en castellà
fa dos diumenges
tinguem en compte
una altra cosa
quan dèiem
quan el diari
de la zona
destaca
que el titular
diu
el 91%
de los españoles
pide el tratado
europeo
en castellano
i un 0,2%
en eusquera
si resulta
que el 21,3%
de les peticions
venen de Madrid
més el 14,8%
venen d'Andalusia
matemàtica
pura
és normal
que hi hagi
un gran percentatge
suposo que aquests
no el demanen
en un altre idioma
que no sigui
el castellà
suposo
en canvi
Catalunya
com que ja es va
de partir en català
doncs encara que se'n demanin
potser se'n demanen poques
mira
ara penso una cosa
caldria investigar-ho
si
aquí diu
en la seva llengua
les persones
que poden ser
de qualsevol altre país
de la Unió Europea
i que viuen aquí
vols dir que no
podrien també demanar
en la seva llengua
original
sospito que no
no
no
senzillament perquè això
és una cosa
que
que el govern espanyol
seria d'adreçar
a un organisme europeu
clar
i jo penso que el govern espanyol
fa aquesta oferta
perquè té ja
és una reflexió
en veu alta
té magatzem
això editat
el podeu distribuir
en canvi
dubto que tinguin també
un magatzem suficient
d'idiomes
com poden ser el maltès
per exemple
un idioma oficial
de la comunitat europea
encara que només tingui
400.000 parlants
suposo que si algú de Malta
viu aquí
el vol demanar en maltès
no l'hi podran enviar
des d'aquí
parlant de llengües
europees
que probablement
no són conegudes
que les parlen
doncs una comunitat
més o menys
reduïda de persones
avui recuperem
la nostra sèrie
llengües en perill
la setmana passada
se'n recorden
el rellotge
ja ens empaitava
i no vam poder
fer l'espai
avui sí
i teníem pendent
una llengua
que es diu
el frisó
que el primer
que hem de fer
és situar-la
en el mapa
i abans vull fer
un petit parèndez
i abans hem parlat
de Luxemburg
és una de les llengües
minoritàries
que sortiran un dia
o altre
en aquests capítols
avui no toca
avui toca el frisó
que és una llengua
geogràficament pròxima
el frisó
és una llengua
jo no n'havia sentit
mai anomenar
bé
és una llengua
minoritària
que es parla
en tres zones
en total
té
uns 450.000
parlants
i es repeteix
entre dos estats
diferents
amb la qual cosa
hi ha dues situacions
sociolingüístiques
molt diferents
segons en quin estat
parlem
l'àrea més gran
té tres grans blocs
que donen lloc
a tres grans dialectes
que entre si
no s'entenen gaire
o quasi gens
però que no obstant
això tenen
una gran consciència
de llengua comuna
són tres dialectes
que no s'entenen
però tots tres
estàs fent una campanya
d'expectació
tenen consciència
de comunitat
d'una sola llengua
els països són
Holanda
i Alemanya
la regió
on millor està la cosa
i on més parlants
hi ha
i millor situació
tenen
és Frisia
que és una
Frisia i Groningen
que són dues províncies
holandeses
i allà es parla
del Frisó Occidental
allí tenen
400.000 parlants
té reconeixement
oficial
però no hi ha
una llei
de política lingüística
com tenim nosaltres
aquí
l'any 84
es va fer
l'acadèmia Frisona
va encarregar un estudi
que es deia
la llengua de Frisia
i es va constatar
que el 60%
dels habitants
de la província de Frisia
tenen el Frisó
com a primera llengua
un 65%
el sabien llegir
i el 10%
el sabien escriure
a la zona de Frisia
la qüestió
de l'ensenyament
està molt bé
l'ensenyament
preescolar
i a primària
es fa en Frisó
a secundària
un 25%
de les escoles
ofereixen la possibilitat
d'estudiar en Frisó
i a l'universitat
d'Amsterdam
i de Leiden
hi ha programes
d'estudis en Frisó
com a mitjans
de comunicació
també hi ha dos diaris
que tenen un partit percentatge
en Frisó
un 5%
no és molt
però ja és una cosa
i en canvi
l'altra cara de la moneda
és la zona d'Alemanya
a Alemanya
hi ha les altres dos dialectes
oriental
que es parla
a la zona
a veure
mirem-ho bé
a la zona
de la Baixa Sexònia
és la varietat oriental
del Frisó
amb 2.000 parlants
2.000
no 2.000
2.000 només
i aquí
la cosa està una mica
més malament
no té estatus
d'oficialitat
encara que està reconegut
com a llengua minoritària
en ensenyament
només s'ofereix
en poquíssimes escoles
de primària
i a més a més
no hi ha transmissió
pares a fills
això és el més greu
perquè un idioma
funcioni
a part de donar-li corda
la manera de donar corda
un idioma
és passar el de pares a fills
si no es passa
de pares a fills
es perd
i l'altra variant
la tercera
és la septentrional
que està a l'estat alemany
a unes zones
molt al nord
tocant ja a Dinamarca
els que són
els lans
de Sleswig-Holstein
això és molt difícil
de dir per mi
és igual
Sleswig-Holstein
aquí
és on hi ha
la cosa
que estava fins ara
pitjor
però ara
hi ha la bona notícia
aquí només hi ha 9.000 parlants
que són més que els d'Oriental
els d'Oriental
aquí n'hi ha 9.000
fins i tot
però
n'hi ha uns 10.000
de repartits pel món
sobretot a la zona de Nova York
i a la zona de Califòrnia
de migracions
del segle XIX
i principis del XX
hi ha
uns 10.000 parlants
de frisor
fora d'aquesta zona
que són
Estats Units
s'usa
l'ensenyament
de manera legal
des de 1947
la cosa
és que la tendència
aquí és positiva
cada vegada
hi ha un cert creixement
de nombre de parlants
i
hi ha una càtedra
de filologia frisona
a la universitat
de Kiel
des de 1978
i la bona notícia
és que fa poc
fa poc
justament al novembre
ha entrat en vigor
una
no sé ben bé
si ha sigut
per llei
de greu
o el que sigui
una llei frisona
que
estableix el frisó
com a segona llengua oficial
a la frisia del nord
i a l'illa de Helgoland
per tant
el que era
la zona aquesta
que estava tan malament
el frisó
doncs des del novembre
té caràcter
de segona llengua oficial
això vol dir
que els ciutadans
frisons d'aquesta zona
tenen dret a ser atesos
en la seva llengua
els catalans
estan en les dues llengües
i fins i tot
en alguns llocs
de l'administració
demanen frisó
per poder-hi treballar
Molt bé
jo mirava si teníem
doncs un comiat
en frisó
aquí en aquesta llista
de vocabulari
però quasi que
bon dia
jo no goso dir-ho
tu que ets filòleg
potser t'atreveixes
tampoc
No, perquè hi ha una cosa
hem dit que és una llengua
en aquesta zona
és una llengua anglogermànica
a més a més
hi ha un detall curiós
és la llengua viva
més pròxima a l'anglès
del grup anglogermànic
és molt més pròxim
a l'anglès
que ni l'holandès
ni el flamenc
ni l'holandès
ni l'alemany
el frisó
és el més pròxim
però un anglès
no l'entén
és això
si un anglès
no l'entén
jo no m'atreveixo
a pronunciar
o això
Molt bé
doncs trucant a l'Enric
aquí està
la boca saltadora
en marxa
Ui, ara ho has posat allò
a l'orella patat
una cosa
Oh, que desagradable
t'has posat
Aquí, aquí
Deixa-la perquè veus
que mona
Salta, salta
La boca saltadora
Nosaltres ens quedem donant
corda al català
i ens la trobarem
la propera setmana
Enric Garriga
Moltes gràcies per venir
Adéu-siau
Dona-li corda
Mita-la com
Plac, plac