Fins demà!
Fins demà!
Avui, per exemple, els explicaven a primera hora del matí a l'informatiu que la Guàrdia Civil detenia a Constantí dos joves fugits del centre de menors d'Alzina de Palau Solità i Plegamans,
com a presumptes autors de nombrosos atracaments amb arma blanca comesos els últims dies a Tarragona Ciutat i també a pobles de la resta de la demarcació.
Els detinguts, dos joves, un de 18 anys, veí de Vilafranca del Penedès, i un menor de 17 anys,
van escapar-se el passat 4 de desembre del centre de menors on estaven internats en règim sàviobert.
Aquesta és la notícia.
Òbviament, això forma part ja del que són les diligències policials i tot això que s'ha de fer.
En tot cas, és un punt de partida interessant per parlar al voltant de la llei del menor,
una llei que va ser reformada fa un quant temps, ja ens ho direu vosaltres,
que per això sou els experts, amb unes grans expectatives,
on sobretot semblava que es feia molta incidència en la reeducació,
en la rehabilitació i no tant en la penalització.
Després del temps hi ha veus que s'aixecan que diuen que potser,
no des d'aquesta filosofia, però que en conjunt aquesta llei no ha omplert les expectatives
que hi havia quan es va aprovar.
No.
No sé què en penseu vosaltres.
Bé, criticar la llei, o la llei es va criticant des del principi,
crec que ara farà cinc anys, si no vaig, ara a principis d'any.
Però jo crec que el problema no és exclusivament la llei, que també ho és,
i una anàlisi profunda comportaria arribar a aquesta conclusió,
sinó que hi ha també una deficiència de mitjans.
Jo vaig sentir fa poc una notícia que parlava de la proporció de centres que hi havia...
Estem amb el de sempre.
Estan saturats, absolutament saturats.
Sí, i òbviament si es vol dur a terme, ja no només a menors, també passa amb els majors de data,
amb les presons, però si realment la finalitat de la llei és la resocialitzadora,
la reeducadora, el que no pot ser és no tenir els mitjans suficients.
Com sempre es diu, es va millorant, es va tirant endavant, es van creant més centres,
però és tot plegat.
És a dir, crec que està bé criticar la llei perquè és criticable,
ara ho comentarem una miqueta i ho hem fet aquí,
però també hi ha una problemàtica de les dificultats d'executar-se aquesta llei,
perquè una llei es té d'executar.
El que és evident és que hi ha moltes diferències
i en aquest cas que comentes, curiosament,
doncs aquests dos xiquets, aquests dos nois,
tindran una aplicació de lleis diferents,
perquè n'hi ha un que té 18 anys
i si ha comès amb 18 anys una sèrie d'accions
presumptament constitutives de delictor de falta,
no serà la mateixa la llei que s'aplicarà amb un i amb l'altre.
Clar, però fixa't, potser el dia 4, que no ho sé,
tenia 17 anys i a dia d'avui en té 18.
En qüestió de dies, aquesta persona pot passar
d'una situació penitenciària a una altra completament diferent, no?
És que s'ha de marcar un límit.
A veure, el que també es pot discutir
és quan és aquest límit,
però el que està clar és que en qualsevol llei
s'ha de limitar objectivament, clar, perquè no pot ser.
Més que criticar, que això ja és una cosa
que entra dins del que pugui fer cadascú,
el que podríem, o el que us proposem,
és conèixer una miqueta en quins termes es desenvolupa
i es du a la pràctica aquesta llei en determinats casos.
En tot cas, hi ha situacions que realment
el ciutadà el sorprèn, potser perquè no reflexionem
i aprofundim el suficient per entendre moltes vegades les causes,
però recordo que no fa gaire també es va fer públic
la posada en llibertat de dues noies
que amb 14 o 15 anys van assassinar literalment
una altra companya de la mateixa edat.
Clar, aquestes noies, en virtut d'aquesta llei,
van sortir ja en règim obert, del centre on estaven recluïdes, etcètera, etcètera.
Casos com aquests, de tant en tant,
ens criden l'atenció als mitjans de comunicació.
Hi ha d'altres que, com que no surten,
se suposa que continua una línia de normalitat, de regularitat.
Totes aquestes coses són les que creen una sensació
una mica estranya, no?, entre la ciutadania.
Efectivament, perdó, la llei de responsabilitat penal del menor
sorgeix perquè hi ha un índex en augment de delictes
o presumptes delictes que es cometen per persones que són menors d'edat
i, sobretot, en una franja que és la que va des dels 14 anys fins als 18.
Però dic que s'apuntava que està baixant una miqueta, no?,
aquesta franja en determinats casos.
Sí, però també era molt notòrica des de...
Sempre hi havia hagut, sempre hi havia hagut
alguns delictes comesos per menors.
Recordem, en les èpoques 70 i 80,
el famós Tribunal Tutelar de Menors,
que era una altra legislació que hi havia en aquella època
i amb unes altres conseqüències.
Però tinguem en compte una cosa.
La llei de responsabilitat penal del menor
sorgeix, per una banda, per poder enllotjar
dintre d'uns paràmetres judicials
les accions delictuals comeses
o possibles accions delictuals comeses
per menors d'edat dintre d'aquesta edat,
però també sorgeix com una protecció
a front d'ells, perquè ells, mai hem de oblidar,
són menors d'edat.
El sistema és molt diferent.
Efectivament, un homicidi, com aquest que comentaves,
d'aquestes dues noies, i si fins i tot ha sigut assassinat,
dintre del que seria la normativa ordinària,
el codi penal i la llei d'enjutjament criminal
que s'aplica als majors d'edat,
té una transcendència i té una conseqüència
d'unes dimensions totalment diferents
i molt més greus que no la que està contemplada
la responsabilitat penal del menor.
Però és que també, per altra vegada,
més que per altra vegada,
en una altra situació,
entenem perfectament com la víctima veu
que el resultat pot ser molt poc satisfactori
per ella mateixa, perquè si alguna persona et mata,
dona igual que sigui major d'edat o menor d'edat,
perquè t'han matat.
O sigui, és una situació d'aquesta mena.
El principi de crítica d'aquesta llei
és precisament moltes vegades
la situació que hem de tindre de protecció
dels menors d'edat.
Si efectivament aquesta edat que tenen
realment se les ha de conservar
o no se'ls ha de conservar a l'hora d'enjutjar-los.
Diferents països, per exemple,
tenen un principi d'enjutjament
sobre menors d'edat amb una barrera molt més baixa.
Per què?
Perquè consideren que les seves actituds volitives,
les seves intencionalitats,
les seves realitats socials
ja són perfectament normalitzades
i poden ser enjutjades amb els càstigs
que les persones majors d'edat
ja tenen dintre de tot el que és la normativa penal.
Estem parlant, per exemple, dels països anglo-saxons.
A l'Estats Units s'ha fins i tot
han decretat alguna pena de mort a menors d'edat?
Però, en altra banda,
aquí entenc que també hem de veure
el que són les minories d'edat,
el que són les circumstàncies concretes de les persones,
les situacions d'educació
en què encara considerem que han d'estar,
les mancances i insuficiències
en aquest aspecte que poden tindre,
no només educatives, com hem dit,
sinó també familiars,
i la participació d'especialistes,
de tècnics, de psicòlegs
que formen una sèrie d'equips
que des del primer moment que es deté
a un menor estan damunt d'ells
i han de fer una sèrie d'informes
que en cap altra jurisdició
tenen la transcendència que té aquí.
Sempre ho hem après amb vosaltres
que la llei ja està,
però després s'ha d'interpretar
i cada operador la interpreta
a la seva manera
en funció de les proves i les circumstàncies.
A vegades existim a sentències
que condemnen a menors a una pena
que a més especificen
que un cop hagi fet els 18 anys
acabarà de complir la pena
en un centre penitenciari ordinari.
És a dir, que passen del centre de menors
immediatament després
a la presó ordinària
en funció de la dimensió del delicte.
És així, no?
De totes maneres,
hi ha una qüestió
que també es va criticar
per alguns sectors al seu dia,
que és ni més ni menys
que una miqueta el que deies
abans del sistema també americà,
que estem en un,
ja no diré en un estat,
en un país,
en un món que tendeix
sempre a la,
o contribueix a la emancipació
del menor,
m'explico.
En un món
en el qual cada vegada
es considera,
moltes vegades es considera
que els joves
en una edat més precoç
són capaços de,
doncs,
realitzar una sèrie de...
De coses positives
també poden ser negatives.
Doncs, clar,
pensem que l'edat,
la minoria d'edat penal
era 16 anys
i es va passar als 18.
I molta gent diu,
escolta'm,
precisament aquesta precocitat,
aquesta llei
va contra aquesta
presumpta precocitat
que s'està proclamant
per molta gent, no?
És a dir,
ni més ni menys,
i parlant una miqueta
en termes així més,
més planers,
a veure,
hi ha nois xiquets
de 18,
perdó,
de 16 a 17,
quasi 18 anys,
que són prou madurs.
Òbviament és el que ha dit abans,
es té que posar una línia,
també hi ha nens
de 16 anys,
jo hi remarco
la paraula nens,
doncs,
que són nens.
Clar,
és difícil.
L'aplicació,
clar,
la llei
té que ser igual
per tothom,
però no és el mateix
un noi
que no ha anat a l'escola
o que ha tingut
una situació
de marginalitat,
per això
es fan aquests estudis
per part dels equips tècnics
de la situació familiar,
de la situació social
d'aquell menor,
però no és el mateix
aquest nen
que,
doncs,
bueno,
n'hi ha molts.
Per molts estudis
que es facin
normalment són reincidents,
eh?
Aquesta mesura
correctora
no...
Correcte,
no,
però jo el que em referia
és que no és el mateix
i la llei
té que ser aplicable
igualment per tothom,
no?
Però que a l'hora
d'aplicar-la
doncs
es tenen en compte
les circumstàncies
d'aquell menor,
insisteixo,
no és el mateix
un noi que,
pobre,
doncs,
per unes circumstàncies
personals,
familiars,
doncs,
està sempre pel carrer
i amb els atracaments
i cometent
una sèrie d'accions
que un que
encara està estudiant,
no perquè
un sigui millor
que l'altre,
sinó que
a vegades
és que la vida
t'ensenya molt
i aquesta precocitat
s'avança molt
en segons quins nois,
això em referia jo
i altres,
doncs,
els 17 anys
encara són uns crios,
com es diu vulgarment,
no?
Però,
de fet,
el que anava jo
és que es va criticar molt
aquesta pujada
dels 16 als 18 anys
per això,
perquè,
clar,
és difícil de dir,
per aquesta arreglada 3
també hi ha nens
de 15 anys
que...
Això vol dir que
abans d'aquesta reforma
amb 16 anys
es podien anar a la presó?
Bé,
abans d'aquestes reformes
fa,
no recordo exactament
quants anys...
5 anys o menys?
Sí,
no sé,
no recordo exactament
quants anys fa
que els majors de 16 anys
anaven a la presó,
podien anar a la presó.
Aleshores,
aquesta edat penal
s'ha canviat,
s'ha equiparat
a l'edat,
a la majoria d'edat civil,
que és als 18 anys.
Home,
també deien que si als 16 anys
no podien votar,
tampoc no podien anar a la presó,
ja que apuntava això.
Bé,
era una miqueta això,
no?
Hi havia potser
una sèrie d'atenuacions
a l'hora de demanar
una pena
a aquesta gent
que estava entre els 16
i els 18 anys,
antigament.
Però bé,
el que és important
en tot moment
és que tinguem en compte
que una persona,
noi o noia
entre els 16,
17,
18 anys
està dintre
d'una plenitud física
i d'una capacitat
que,
bé,
moltes vegades
per...
bé,
delinqüents de 40 anys
ja voldrien tindre-la.
O sigui,
que l'esforç
per part de les
forces de seguretat
o del sistema
per poder
anar darrere d'ells
a vegades
és molt més alt.
Parles,
per exemple,
amb policies
o amb diferents
membres
del que és
l'aparell judicial
i t'ho diuen.
El que passa
és que al mateix temps
donada a aquesta situació,
ho dic en el sentit
del mal potencial
que poden fer,
però al mateix temps
també han de tindre
una sèrie de cura.
Per exemple,
quan es deté
amb un menor d'edat
han de fer-ho
d'una manera
que no impliqui
una situació
de coacció
ni una situació
de desempenament
i que no estigui
en certs ambients
o certes dependències
que puguin implicar
un tancament total
de la privació
de llibertat.
De seguida
ha de tindre
un advocat,
igual que qualsevol altre
detingut,
però que inclús
abans de passar
a disposició judicial,
abans de declarar,
si vol,
davant de la policia,
pot entrevistar-se
quantes vegades
vulgui amb ell,
cosa que,
per exemple,
és un privilegi
que els majors d'edat
no tenen.
No se li ha de privar
de llibertat
si no és necessari
o no se li pot
retingir
en diferents
departaments,
ja siguin policials
o judicials,
si es veu
que potser
la tramitació
d'aquella
causa
en el jutjat
de menors
trigarà
X hores,
X dies,
o inclús
potser
durant mesos.
Doncs no,
se li ha de citar
i, en tot cas,
si no ha creat
una alarma social
que ha de ser
transcendent
i important
o no està
en cap moment
seguint un curs
o no està seguint,
per exemple,
el que seria
un procés
d'escolarització
o, en definitiva,
un treball,
doncs no se li farà
ingressar
en cap establiment.
O sigui,
entenem
que aquestes coses
per a la societat
poden ser molt difícils
de comprendre,
però venen
única i exclusivament
aplicades
per la seva
minoria d'edat
on potser
el crim
que han comès
potencialment
i si són els autors
té l'abast
tan gran o més
que el que hagi pogut ser
comès
per un major d'edat.
És el que diem sempre,
la mirada és molt diferent
si has estat víctima
d'algun tipus
d'aquest delicte
que si ho mires
des de l'altra banda.
El que passa és que
sempre ho relacionem
a aquest tipus
l'aplicació
de la llei del menor
en funció
d'un perfil
del menor,
un perfil
en delictiu
de marginalitat
com tu abans
esmentaves,
però cada cop
són més els casos
que sentim
d'aplicació
de la llei del menor
a joves menors
que han comès
allò que en principi
pot semblar una bratolada
però que té conseqüències
molt greus.
Dins de la llei del menor
no sé si també
entra tota aquesta problemàtica
realment escandalosa
i extraordinària
del que són
les agressions
en l'àmbit escolar
on el grup
d'amics i de joves
les malifetes
que poden fer
determinats joves
també
que no tenen
cap perfil
d'aquests
de marginalitat.
també aquestes accions
estan jutjades
sota aquesta llei
del menor, no?
Sí.
Sí.
Evidentment.
Està claríssim
que
estan jutjades
i estan castigades
amb les mesures
que s'imposen
en base a aquesta llei
de responsabilitat
penal.
Però poques vegades
hi ha reclusió.
Parlaven dels centres
de menors i justament.
Poques vegades
hi ha reclusió, no?
A veure, aquí el tema
és el següent.
Cas més recent
el de València
d'aquest noiet.
Aquests nois
han tornat a l'institut
i aquest noi
ha de compartir l'aula
amb els seus agressors.
A veure,
a veure,
no,
i et diré més.
I a vegades
per segons
quines situacions,
quines gratulades,
per denominar-ho d'alguna manera,
s'hagin comès,
per ser finets,
partint de l'expedient
que es tramita
a la Fiscalia
de Menors,
després passa al jutjat,
s'ofereix
al menor
un rescabalament
a la víctima,
una reparació
del dany causat,
com una espècie
d'empedenediment,
el que se'n diu
mediació,
i es tracta
d'imposar-li
mesures
de sol·licitar
disculpes
a la persona
en segons
quines situacions,
a vegades
algunes
amb certa entitat,
o amb certa gravetat,
i aquest rescabalament
fa que després
no hi hagi ni judici.
Anem a veure,
aquí crec que
la qüestió
moltes vegades
passa perquè
comparem constantment,
si us fixeu
en totes les intervencions
que potser
fem
al voltant
d'aquesta situació
dels menors,
van al voltant
precisament
de comparar
menors
i majors.
Què succeeix?
Que els menors
tenen un sistema
que precisament
el que busca és
d'una manera
bastant forta
la reeducació
amb aquestes mesures,
amb el no internament,
perquè es considera
fermament
que internar amb un menor
tampoc solucionarà les coses,
a no ser que sigui un cas extrem,
moltes vegades
tant o més vinculat
més que a l'acció
punible,
és a dir,
el que jo he fet
més vinculat encara
a les circumstàncies
personals
d'aquell menor,
si aquell menor
per exemple
no té família
o no té on viure,
doncs
l'ingressen a un centre
perquè té reeducació.
Crec que a vegades
el problema ja no és
que aquesta llei
sigui criticable,
sigui més o menys dura,
sinó
el problema ve
per l'altra banda,
perquè
la justícia
de majors
per entendre'ns
també té una funció,
no direm reeducadora
perquè ja estem
en una edat adulta,
però
de reinserció,
de resocialització.
Potser
per poder dur
una comparativa
el que mancaria
a vegades
és que es potenciés
aquesta
funció
resocialitzadora
amb la justícia
de majors.
No estic dient
que una persona
cometi un delicte
o un delicte greu
i els dos dies
estigui al carrer
en absolut,
però
potser
manca
dotar
d'una sèrie de mitjans.
Ara fa poc,
per exemple,
el codi penal
llei de majors
s'ha canviat
i s'ha introduït
la localització
permanent,
és a dir,
una sèrie de mesures
més acordes.
Però,
a veure,
vaig a posar un exemple.
Moltes vegades,
i perdó per
potser ser una mica
frívol
amb el que diré,
però si una persona
major d'edat
ha comès un delicte,
anem a imaginar,
menor,
o una falta
punible
o una situació menor,
a vegades més
que dir,
escolti,
vostè l'hem d'ingressar
en presó
o l'hem d'imposar
una mesura
de càstig,
a vegades aquesta mesura
pot ser mesures
que s'imposen als menors,
com per exemple
pot ser participar
en uns treballs
en benefici de la comunitat
durant equips hores,
una miqueta tipus
Estats Units,
jo no incurriré,
direm així,
una certa ironia,
amb té que vostè
pintar-li la valla
del veí
perquè li ha ruixat tota,
o imaginem
que hi ha un veí
que s'enfada
i li trenca la valla
amb un altre,
pum,
això segons
el Codi Penal espanyol
és una falta de danys
al qual es té que
pagar el dany
i es té que pagar
una multa,
hi ha vegades
que potser
la justícia
de majors
també podria
potenciar-se
amb una sèrie
de mesures
més acords
en segons
quines situacions,
aleshores,
clar,
el que passa
és que actualment
crec que la comparativa
està molt desproporcionada,
potser la justícia
de menors
sí que es du a terme
aquesta funció reeducativa,
però la justícia
de majors
aquesta funció
de reinserció
no està prou potenciada.
Volem creure
que algunes coses
estan funcionant
però també ens sorprèn
que parlaves
de l'empanament
de demanar disculpes
al cas de Joaquim
que és el més conegut,
recentment llegíem
que els mateixos agressors
que van provocar
el suïcidi d'aquell jove
estan cometent agressions
un altre cop
a les mateixes aules
i en el mateix centre.
davant de la
impassibilitat
de gairebé tothom,
no?
I clar,
això és el que realment
crea
un escepticisme
entre la societat
de dir,
bé,
ja poden anar fent lleis,
no?
O sigui,
les víctimes
sembla que a vegades
ningú pensa en elles
o ben pocs
pensen en elles,
no?
El que sí que és bo
d'aquesta llei
és que precisament
aquestes actuacions
que jo crec
que d'alguna o d'altra manera
amb una incidència
més gran
o menor
sempre havien vist,
no?
Sobretot dintre
del que és una aula,
del que és un col·legi,
del que és una pista
poliesportiva
també d'un centre escolar.
Sempre havíem vist
aquestes situacions
i bé,
potser amb un resultat
no tan
notori
o tan desgraciat
com aquest cas
que plantejava,
però moltes vegades
sí que l'havíem vist.
Llavors,
doncs,
sí que té
aquesta capacitat,
aquesta normativa
i aquesta llei
de poder,
doncs,
enjutjar-lo.
I això és positiu.
Això és positiu.
Tinguem en compte
que en aquest
establiment
comparatiu
que estem fent
amb el que és
la clàssica
normativa penal,
sí que és veritat
que hi ha una gran diferència.
Però també és veritat
que aquesta normativa
de menors
ha sofert canvis
i potser
han anat ajustant-la.
Poso un exemple.
Les víctimes,
que parla de mare,
i que moltes vegades
també les deixem
desemparades,
doncs,
en el procediment
que podria
anomenar-se penal
o la causa penal
dintre del que és
l'expedient de menors,
en un principi
no tenien cabuda,
no els deixaven
ni comparèixer,
no els deixaven
personar-se
ells mateixos
o bé amb el seu advocat
com una acusació
particular,
però bé,
en tot moment
creure
que tenien
que acusar
les persones
que havien maltractat
aquest menor
o bé els seus pares.
En definitiva,
no els deixaven.
Va haver-hi una modificació,
concretament és l'article 25
de la nova llei del menor,
on sí,
ara se'ls permet
personar-se
i accionar
contra aquest menor
causant
aquesta possible delicte
i sobretot també
contra els seus representants legals.
No oblidem mai això.
Això és el que t'anava a dir.
Com a última pregunta,
en tot l'entrellat
de la llei del menor,
quin paper
tenen els pares
mares o tutors?
Bastant important.
Sí.
En quant a responsabilitat?
Doncs, a veure...
No dic èticament
i moralment
que és evident.
En termes concrets.
En termes legals.
Molt clara.
Responsabilitat
sempre n'hem dit
que hi ha de dos tipus,
bàsicament.
Penal i civil.
Penal
ve derivada
pel fet
de cometre
una acció punible.
Sempre
aquesta és personal
intransferible.
És del menor
de qui la causa.
Perquè ens entenguem
el pare d'un menor
perquè un menor
hagi causat
un dany
no anirà
el pare a la presó.
Perquè ens entenguem.
D'acord?
Almenys
per aquest dany.
És el menor
el que té
que pagar.
Pagar, vull dir,
imposar-li el càstig
i aquesta mesura
reeducativa
que a vegades
és, com has dit tu,
excessivament lleu.
Diguem,
perquè en aquest cas
que has dit tu,
doncs,
com a mínim
es tindrien
que du a terme
accions
per evitar-ho.
Bé,
preventives
que en diem.
Bé,
la penal
és sempre
del menor.
Això sí,
si aquest dany
que ha causat
comporta
algun tipus
d'indemnització,
és a dir,
responsabilitat civil,
econòmica,
monetària,
de pagar
el dany
o les lesions
o indemnitzar
la víctima,
el menor,
en principi,
per llei,
doncs,
no té,
aparentment,
doncs,
amb excepcions,
capacitat d'obrar,
és a dir,
que és el pare,
el tutor,
bé,
el tutor té,
però el representant
del menor,
normalment és els pares
i són els que tindran
que pagar,
doncs,
aquest desperfecte
que hagi pogut causar
per l'actitud
de son fill,
no?
Moltes vegades
ens trobem,
suposo que el Javi
s'haverà trobat també,
amb judicis de menors
que abans d'entrar,
doncs,
el pare diu,
molt bé,
molt bé,
tu t'imposaran
el càstig equits
i jo pagaré
el dany que s'ha causat,
però tu,
la propineta
o la feina aquesta
que has de desenvolupar,
que a més,
m'apagaràs,
no?
Però,
en principi,
reprodueixo,
això també és educatiu,
eh?
Reprodueixo,
sí,
reprodueixo aquesta situació
perquè molts pares,
clar,
ells ja saben,
perquè el seu advocat
els hi diu
o l'advocat de son fill,
que ells hauran de pagar,
és el que deia abans el Javi,
a la víctima pot ara personar-se
en un procediment
i reclamar directament
aquesta indemnització
i després,
pare i fill,
doncs,
bueno,
pot ser un motiu també,
doncs,
perquè aquell fill
es consensiï
que allò no s'ha de fer més
i que,
bueno,
això és una qüestió educativa,
com tu dius,
amb l'educació
també intervenen els pares,
òbviament,
faltaria més,
no?
És important això dels pares
perquè en una resolució
d'una sentència
per un jutge,
per un jutge
pot exigir
alguna cosa més
als pares
que paguin
els danys materials?
Sí, sí,
en tot moment
pot haver-hi
unes obligacions
de fer,
la responsabilitat civil
que comporta
també a vegades
una obligació
de fer alguna conducta
en concret
i tinguent en compte
els pares
que surten
com persones
també condemnades,
condemnen el fill
però com a responsables
també en la condemna
amb una sentència
d'una resolució,
sí,
te l'ha fet el teu fill
però també surts
com una persona
allà responsable.
En fi,
la llei del menor
segur que tornarem
amb propers programes
per comentar
altres aspectes.
Moltes gràcies
per acompanyar-nos
una setmana més
amb Víctor Roca
i Javier Terres
des d'aquest espai
que fem en col·laboració
amb el Col·legi d'Advocats
de Tarragona.
Gràcies
i fins el proper dimarts.
Gràcies.
Gràcies.