.
Un minut i serà un quart de dotze del migdia.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
i com cada dimarts obrim el temps que dediquem a conèixer
algun dels aspectes relacionats amb el món de les lleis
i l'administració de justícia.
Avui subratllem la primera part, el món de les lleis.
Saludem primer que tot a Javier Terres, bon dia.
Víctor Roca, bon dia, benvingut.
Dic que subratllemem això de les lleis
perquè avui intentarem fer un exercici el més entenedor possible
que moltes vegades en aquest espai diem...
Per exemple, el Víctor, abans de començar l'espai,
posava com a exemple quan preparàvem una mica el tema
de dir la llei del divorci.
Doncs s'ha de començar aplicant...
Per aquesta llei del divorci que surt com un bolet?
No, no surt com un bolet.
Està molt treballada.
Aleshores, el que intentarem avui serà entendre
què passa amb les lleis.
En quin moment, com es concebeixen,
com es fan i com s'apliquen posteriorment.
Tot el procés des que neix una llei fins que s'apliquen.
No diem anem a morir perquè abans que mori una llei
passen molts anys.
Perquè ja es fa com la roba d'abans,
perquè duri.
Amb molta vora per poder anar traient, no?
Sí.
A veure, és que és una cosa que es repetia en aquest programa,
sobretot quan explicàvem el per què d'una llei deia això
i quin era el seu origen,
perquè s'havia estipulat d'aquesta manera.
En un país democràtic i constitucional,
com és el nostre,
que també es denomina estat de dret,
les lleis,
que són les normes que regularan
diferents aspectes de la nostra vida dia a dia,
tenen una tramitació.
Tenen una tramitació,
tenen un origen
i és molt important.
És molt important perquè,
com ara explicarem,
s'ha de seguir una sèrie de tràmits.
Tenen els seus principis desenvolupats d'una manera
i inclús dintre del sistema democràtic,
també abans d'aplicar-se
i que siguin vigents i efectives
dintre del dia a dia,
també es poden esmenar
es poden modificar
i és un tràmit molt important,
un tràmit molt important
on tenim uns representants
dintre d'aquestes institucions,
que ara el Víctor us explicarà,
i que penso que és molt evident.
És molt evident
a l'hora de també manifestar
la nostra oposició,
determinades normes,
com la nostra adhesió,
perquè possiblement
estem una mica distanciats
de tot el que són aquestes institucions,
aquestes tramitacions,
i les tendríem a conèixer
perquè, d'alguna manera,
ja sigui directa o indirecta,
doncs tenim la nostra participació.
Bé, de fet,
qualsevol llei
o qualsevol norma jurídica,
que no és el mateix dir llei
que norma jurídica,
és el que jo ara anava a preguntar,
perquè...
Aquest concepte és molt important.
I dient projecte de llei,
projecte no de llei,
diferències.
Moltes excepcions.
Posarem una pedra,
el que se'n diu la pedra angular,
és la Constitució espanyola,
Constitució que en qualsevol estat del món
existeix,
i, perdoneu el símil,
però aquests dies s'està veient
que fins al Vaticà té una Constitució.
El que passa és que hi ha diferents maneres
d'aprovar-la i d'aplicar-la.
Ho dic perquè s'ha parlat molt
de la Constitució Vaticana.
També té Constitució,
però és diferent.
No és un estat democràtic,
però és un estat espanyol.
Fixem-nos,
hi ha una Constitució
que tothom coneix,
o gairebé tothom,
que es va aprovar l'any 78.
Coneixem la seva existència.
Exactament.
El seu contingut ja és un altre tema.
Doncs aquesta Constitució,
dintre del seu contingut,
regula i disposa
com s'han de tramitar,
aprovar,
promulgar les lleis.
Les normes, en general.
Quan parlem de norma,
no parlem exclusivament de llei,
sinó parlem de qualsevol
normativa dintre de l'ordenament jurídic
que pugui regular qualsevol tema.
Una llei, normalment,
l'aprova el Parlament.
Excepcionalment,
els governs,
l'administració,
no parlamentària,
té la facultat i la prerrogativa
d'aprovar,
però ja no és pròpiament una llei.
Hi ha lleis orgàniques,
lleis ordinàries,
crec que aprofundir-hi.
Les lleis més importants,
perquè ens entenguem per dir-ho plenament,
les que requereixen més majoria
per ser aprovades
són les orgàniques.
A partir d'aquí,
es produeix una espècie d'estructura,
normalment,
jeràrquica o quasi jeràrquica,
de normativa i lleis
a nivell
de tots els àmbits
competencials,
és a dir,
a nivell estatal,
a nivell de la comunitat autònoma
i després,
en quant a normativa,
qualsevol,
per exemple,
a l'administració local,
els ajuntaments
poden dictar normes jurídiques
que no lleis.
El bando,
en castellà del senyor alcalde,
una ordre,
un reglament,
és a dir,
qualsevol administració
pot dictar una norma jurídica.
Potser és un entrallet tal
que és difícil explicar-ho
un a un,
es passaríem hores,
però, bàsicament,
a partir de la Constitució,
que és la bàsica,
les lleis són
el més al escalfor
del ordenament jurídic
i normativa.
Abans,
posarem un cas concret.
Abans parlaves
de la llei del divorci.
Efectivament,
la llei del divorci
té que seguir...
Ja en teníem una,
de llei del divorci, no?
Un moment.
Sí.
De totes maneres,
la llei del divorci
actual
és una llei,
en principi,
orgànica,
aprovada pel Parlament.
A més,
està sotmeta
constantment a debat.
Últimament,
ha sortit el tema
que està pendent
de parlar del fons
de garantia
de les pensions.
És a dir,
sempre sorgeixen...
Ja no dic problemes,
sinó qüestions, no?
Doncs,
aquesta llei,
més que ser una llei
pròpiament,
que ho és,
però,
reforma uns articles
del Codi Civil
en matèria matrimonial,
és a dir,
en matèria de divorci
i separació.
El Codi Civil espanyol,
que està fet
al segle XIX,
un cop és reformat,
òbviament,
es té que reformar
i tractar per llei orgànica,
és a dir,
per una llei aprovada
per una majoria
suficient al Parlament espanyol,
i, realment,
doncs,
clar,
per què?
Perquè són temes
que es consideren
d'especial transcendència
i importància.
No pot un bon dia
un govern,
perdó,
dir,
escolti,
pum,
ho fem-ho desfem.
A partir d'aquí,
insisteixo,
estaríem parlant
molta estona,
però la idea
és aquesta,
és a dir,
l'ordenament jurídic
normativa en general
té moltes normes,
si valgui la redundància,
ordenades jeràrquicament,
en les quals
una llei orgànica preval.
I les normes
secundàries,
per exemple,
un reglament,
acostumen a desenvolupar
les lleis,
són més precises,
però mai poden anar
el que se'n diu
contra l'EGEM,
no?
Passa clar,
parlem de lleis,
reformes de lleis,
derogacions de lleis...
Això és una tècnica,
una tècnica legislativa...
Per exemple,
la llei d'educació,
que se'n parla ara,
la llei del divorci,
a vegades una llei
es pot derogar
i crear-ne una de nova,
però a vegades
el que fa és reformar
una anterior,
canviar alguns aspectes...
Clar,
tot això
deu haver-hi
unes eines
que ho permeten,
no?
Sí,
no,
no,
això és una tècnica legislativa
que en el Congrés dels Diputats
està justament regulada.
Hi ha un reglament
en el Congrés dels Diputats
a Madrid
i també en el Senat
perquè moltes vegades
ens obliguem de parlar
de la càmera alta,
l'alta és al Senat,
la baixes al Congrés dels Diputats
i que també té un paper
que no surt
tan directament
en els mitjans
o a l'hora de parlar
dels desenvolupaments
de certes tramitacions
però que té
un tràmit molt important
com és
la segona aprovació
de totes les lleis
que passen
per al Parlament
o en aquest cas,
per les Cortes de Madrid.
Efectivament,
et pots trobar
que una llei
també és reformada,
que una llei
dintre dels seus capítols
diguéssim tècnics
té
que preveure
el que passarà
amb la regulació anterior,
és a dir,
que regular
unes disposicions
que es nomenen
transitòries
perquè molts
drets adquirits
per certes persones
amb la nova regulació
poden quedar
minvats
o desaparèixer,
és una estructura
que també
a l'hora de regular-la
aquelles disposicions
transitòries
o bé,
inclús derogatòries,
derogatòries vol dir
que molts articles
queden sense cap mena
d'efecte,
han d'estar
exactament redactats,
és molt important.
de tot això
hem d'imaginar-nos
el que és
el foro
del Congrés
dels Diputats
a Madrid
i el que és
el debat
d'una llei.
Com tots els oients
coneixen,
dintre del que és
l'arc parlamentari
hi ha diferents
grups
polítics,
grups polítics
que han sortit
d'unes eleccions,
d'unes eleccions generals,
que és un sistema
que podem traduir
perfectament
també els parlaments
autonòmics
com és el nostre
a Catalunya.
Llavors,
es presenta
aquesta llei,
les formes
de presentació
de la llei
poden ser diferents,
poden ser
una proposta
parlamentària,
això vol dir
que surt
directament
del que són
les iniciatives
dels diferents
grups polítics,
o bé,
doncs,
pot ser
una llei
proposta
directament
per al govern.
Això
té
per la qüestió
tècnica
una diferència
bastant important
perquè qui
inicia,
qui impulsa
aquella iniciativa
parlamentària
tindrà després
uns terminis
i uns plaços
que seran diferents
i també
unes aprovacions
finals
també que
mimbaran
depenent
d'on surten.
No són processos
curts
des que es planteja
aquella llei
fins que s'aplica
en el dia a dia
al ciutadà.
Poden passar
mesos
alguna vegada
més d'un any
i tot, eh?
D'entrada
i com a norma
general
si venen
del govern
tenen una
tramitació
entre cometes
més lenta
no,
més ràpida
i si és una proposta
dels diferents
grups parlamentaris
no pensava
si era norma
jurídica
o era una llei
exactament
doncs
no tindria
que ser així
però
ens estem adonant
després de tota
la vida democràtica
que ja portem
que costa
més, no?
En tot això
el que és
a terme
trets generals
també hi ha
diferents
qüestions
i després
hi ha
el que són
els decrets
que venen
directament
del govern
els decrets llei
decret llei
allò no
qüestiona ningú
que allò
d'entrada
és una normativa
que per una sèrie
de raons
no exactament
d'urgències
però al millor
si de necessitat
el govern
engega
i ja aplica
d'una manera
directa
en quins
en quins camps
es pot donar
això dels decrets
ho dic
per posar
algun exemple
que us vingui al cap
és la situació
fàctica
que necessiti
en aquell moment
una regulació
concreta
que potser
implicar-la dintre
d'un tràmit parlamentari
per la lentitud
per la discussió
podria quedar allò
mancat
de qualsevol
mena de regulació
ara bé
no es queda única
i exclusivament
amb aquesta decisió
del govern
això
vulguis o no
al final
o d'una manera nova
tindrà que passar
per al parlament
un decret llei
es pot impugnar
o es pot plantejar
o es pot fer
alguna cosa
té un període
té un període
de vigència
i al cap d'aquest
període de vigència
i no estic parlant
de tot
però en termes generals
això tindrà que estar
ratificat
o es tindrà que
passar per al parlament
però d'entrada
tindrà que ser
obeït
i tindrà que estar
posat a disposició
tots els ciutadans
i vigent
per aquestes raons
de necessitat
abans s'han d'abordar
el tema de l'estructura
d'una llei
que és molt important
perquè no se'n passi
aquella frase
que sentim moltes vegades
que ens està en familiar
als ciutadans
allò de la retroactivitat
de la llei més favorable
lligada amb això
que dieu
que clar
mentre s'està tramitant
una llei
hi ha una sèrie de persones
que quedarien una mica
tan fals
i que fins i tot
quan es comencés
a aplicar
aquella nova legislació
doncs què passa
amb aquestes persones
estan en una mena
de limba administrativa
o què passa amb elles?
La retroactivitat
de la llei
en principi
paradoxalment
no es permet
dintre l'ordament jurídic
en gaire general
però sí
quan afavoreix
quan afavoreix a qui?
Quan afavoreix
a la persona
que se li ha d'aplicar
aquella llei
sempre és la persona
que se li aplica
en principi
per exemple
si no recordo malament
la nova llei
del divorci
per exemple
hi ha molta gent
que diu
oh sí
estic en ple procés
de separació
imaginem
que acabo
de començar-me
a separar
i entra en vigor
la llei del divorci
crec que es preveu
que durant
no sé si són 5 dies
aquests dies
aquell procediment
es podrà
fent un escrit
o posant-ho de manifest
davant del jutjat
comparer
aquí a Tarragona
el jutjat de família
podrà passar-se
automàticament
ja veurem com funciona
aquesta llei
però tractar-se
d'un divorci
perquè ja sabem
que no és la mateixa
separació que divorci
és a dir
que en aquest cas
està prevista
la mateixa llei
està prevista
aquesta retroactivitat
és a dir
aquesta aplicació
de la llei
a gent que ja
està en procediment
però parles d'un procés
que no es dona
per acabat
quan hi ha una sentència
en ferm
aplicant
en virtut d'una llei
que s'ha aplicat
es revisa
en funció
de la nova llei
i aquí
es pot aplicar
aquesta retroactivitat
un exemple molt clar
fa poc
fa poc
en l'àmbit penal
fa poc
en l'àmbit penal
hi ha hagut
fins i tot
els jutjats d'ofici
és a dir
els jutjats
envien
la notificació
a l'advocat
d'aquella persona
que ha estat
possiblement
en presó
hi ha hagut
una revisió
d'una sèrie
de sentències
donada
en una sèrie
de facultats
que regula
la nova normativa penal
i s'hi beneficien
en aquest cas
el reu
una persona
que està complint
una condemna
òbviament
s'haurien d'aplicar
efectivament
això no hi ha dubte
crec que
ja havíem parlat
aquí
de la retroactivitat
en alguna ocasió
una manera més profunda
però realment
la idea bàsica
i fonamental
és
que s'hi afavoreix més
a vegades discutim
que és més favorable
però la persona
que se li aplica la llei
i el principi
de retroactivitat
a vegades
parlem de pressa
i retroactivitat
pot confondre's
a vegades
ja hi actuem
en un jutjat
i remarquem
aquesta R
retroactivitat
tu pots pensar
que li afegiran més pena
o què?
és que no és lo mateix
no però ho dic
amb una miqueta d'ironia
perquè no és lo mateix
començar per
i llatina
que no pas
per aquesta R
remarcada
perquè la retroactivitat
a vegades
parlem de pressa
poden confondre's
els dos termes
i no tenen res a veure
de tota manera

que surten d'un principi i d'una necessitat de regulació.
Moltes vegades, quan arriben a aquests estaments,
ja siguin els diferents parlaments, ja tan autonòmics com, per exemple,
les Cortes Generales a Madrid, ja siguin els congressos diputats com el Senat,
veiem que hi ha una distància enorme entre el que aquells senyors,
o per el ciutadà de peu, entre aquells senyors estan fent
amb una tècnica en concreta, amb unes esmenes,
a vegades són frases de no més de 10 paraules,
o bé alguna coma, com a vegades ens podem trobar,
ja ho fem a vegades quan discutim uns estatuts d'una comunitat de propietaris,
imagineu-vos com que és una llei que necessita un consens bastant important.
Tot allò que es diu al Congrés dels Diputats després s'ha de traduir
en un llenguatge i en una terminologia jurídica.
Efectivament, i a més ha de ser, és un dels principis de tot ordenament jurídic
i constitucional, les lleis han de ser enteses, això per suposat.
És difícil perquè generem que sou els professionals, però la resta del món...
Però en tot moment el que és important és dir a tots els oients i als ciutadans
que precisament aquells representants que han sortit d'unes urnes,
d'una convocatòria d'eleccions, són gent que els han d'entendre
i han d'atendre tota aquesta gent mitjançant els diferents mecanismes
que tenen als seus gabinets o despatxos, ja siguin als parlaments autonòmics
o bé en el Congrés dels Diputats, i que hi ha iniciatives,
iniciatives de caire popular, que poden fer més permeable aquesta comunicació.
És a dir, una evident i directa, que a més a més està recollida
en la màxima llei del nostre ordenament, que és la Constitució.
Amb un compendi de, crec que és mig milió de signatures de ciutadans del nostre país,
nosaltres podríem iniciar, aquestes 500.000 persones,
una regulació o una iniciativa sobre un tema en concret que necessita de la seva legislació.
Això és un procediment que un organisme que es diu el Tribunal de Comptes,
que és un altre tribunal dintre de l'organització de l'Estat, ha de controlar
i primer certificar aquelles signatures.
I això dintre del que és l'ordre del dia anual d'un Congrés dels Diputats,
doncs hauria d'arribar al ple del Parlament i discutir-se aquella iniciativa
que 500.000 persones s'ha portat a terme.
Tots coneixem aquestes campanyes que a vegades s'enceten de recollida de firmes
i on veiem, si llegim una miqueta aquell full que hem signat,
que l'objectiu és aquest.
A vegades no s'arriba a aquestes 500.000 signatures,
si no recordo malament i si no ha canviat la xifra,
però a vegades sí que ens quedem en una xifra inferior
i no és ja la causa directa,
però podria ser una causa indirecta
perquè molts grups parlamentaris els portessin a terme
aquell tema en concret que es vol regular.
No sembla perquè serà per recollida de firmes que han arribat, no?
Exactament.
A veure, té uns mecanismes, diguéssim, de certificació molt seriosos, no?
Però veieu com és, diguéssim, aquesta comunicació
on sí que tenim una representació indirecta
en els nostres diputats o en els nostres representants,
ja sigui, per exemple, el que han fet la campanya de l'Estatut,
del nou Estatut, que encara no s'ha regulat.
La campanya que ha iniciat la Generalitat
durant aquests últims mesos
era precisament en diferents col·lectius
i ciutadans de Catalunya
iniciar una sèrie de reunions,
una sèrie de xerrades,
on demanaven el seu criteri
a l'hora d'una norma molt important
com és aquest Estatut de Catalunya
que volem portar a terme, no?
Deixar constància de la seva preocupació
en uns termes molt generals,
però deixar constància.
Doncs això que s'ha iniciat dintre d'una campanya
també és possible fer-ho d'una manera habitual,
si se'n permet el mot,
i dirigir-nos a les persones adequades
perquè potser tenim constància.
I vull referir-me, precisament,
i així ho torno a posar davant de la taula,
amb una preocupació que
amb els presidents de la Diputació,
el senyor Ballver,
vam fer en aquesta emissora
respecte a un tema en concret,
que era la situació dels impagaments
de les pensions de moltes parelles,
que tinc constància,
i això, quan ho tinguem acreditat,
ha arribat al Congrés dels Diputats de Madrid.
A veure, a veure,
perquè a vegades no ens enganyem,
pensem que els polítics
estan només als mitjans de comunicació,
i els polítics el que han d'estar
és en els seus llocs de treball,
doncs justament fan això
que estem explicant avui.
Víctor, en quant a l'estructura d'una llei,
podem afegir algun detall més,
no?, en aquest sentit?
Ara mateix l'intentaré
desglosar de manera sintètica,
simplement un breu apunt,
que potser serà porta
d'un altre programa,
diria que sencer.
I és un tema molt d'actualitat
i molt de moda.
Només, insisteixo, ho apuntaré,
ho deixarem a l'aire,
així la incògnita de la gent.
El Javier fa un moment
ha anomenat la paraula estatut.
Molt de moda Catalunya,
molt de moda,
amb el Pla Ibarretxe,
perquè no deixa de ser
una proposta de l'estatut.
No oblidem,
i ho remarco molt
perquè potser molta gent no ho sap,
que un estatut és una llei orgànica
aprovada pel Parlament espanyol,
sigui el de Catalunya,
sigui el del País Basc,
sigui el que sigui.
El que passa és que,
efectivament,
hi ha un mecanisme de proposta
consensuada pels partits polítics
d'aquella comunitat autònoma
o proposada pel Parlament autonòmic.
En aquest cas,
el senyor Ibarretxe
va tenir la majoria suficient
al Parlament Basc,
ara vol fer-hi un referèndum
per donar-li més suport,
però mirin com el senyor Ibarretxe
va anar a Madrid
a exposar la seva proposta
i el que es va fer a Madrid
no va ser una xerrameca,
sinó una votació
per la possible aprovació
de la llei orgànica,
el que sigui,
reguladora de l'Estatut d'Autonomia
del País Basc.
Ho deixo aquí
perquè estem parlant d'estructura
però pot ser una explicació
més extensa dintre d'algun programa
perquè molta gent potser no ho sap.
Es pensa que l'Estatut
està fet aquí,
aprovat aquí
i a fora no res.
Sí, sí,
quan realment és un procés molt complex.
És una llei orgànica
com qualsevol llei orgànica
amb certes peculiaritats.
Perquè també és la vessant
ideològica, política, social
i mediàtica també,
que pot fer que hi hagi
algun equívoc o alguna confusió.
Ja en parlarem.
Efectivament,
ho volia deixar a l'aire.
Estructura d'una llei,
normalment quan qualsevol persona
agafa una llei...
El preliminar, no?
Sí, bueno,
artículo,
però bueno,
tants detalls,
però simplement,
normalment el primer que veurà
és una exposició de motius,
és a dir,
un resum de tota la llei
en si.
Bueno,
s'explica la intencionalitat
una miqueta
als antecedents
d'aquesta llei.
L'esperit de la llei
que es diu moltes vegades,
l'esperit de la llei apunta...
Molt bé,
és un resum,
és un resum,
una sintetització.
A més,
la llei ara direm
que es divideix amb títols,
en capítols,
llavors,
potser cada títol
té un o dos paràgrafs.
Per què et parlarem d'això?
Llavors,
a continuació,
bueno,
artículo preliminar,
però bàsicament
imaginem que comença
per l'article 1.
Normalment,
les lleis
estan dividides
en títols
i aquest títol
format per diversos capítols.
Doncs,
el Codi Penal,
per exemple,
amb llibres.
Llibre 1 de les...
Però, bueno,
en principi,
títols,
capítols
i articulat,
articles.
És una miqueta...
És una sintetització,
tasca que,
òbviament,
s'aprova
i es discuteix
al Parlament,
però que arriba
amb estegada,
com deia el Javi,
per exemple,
d'aquesta proposta
que va sorgir
d'aquest programa,
doncs,
que s'està treballant
per una sèrie de diputats
normalment,
òbviament,
especialistes
i experts en dret.
No tots els diputats
del Congrés
són advocats
o llicenciats en dret.
Llavors,
normalment,
arriben per sometre-ho
a la seva aprovació,
però ja està treballat
per una sèrie de juristes
o bé diputats
o alguns...
Que li han donat
forma jurídica.
Efectivament,
o alguns vinculats
a tot el món
de l'administració de justícia.
Bé, llavors,
és tan simple com això
i arribem al final.
Al final,
acostuma a haver-hi
disposicions finals,
les transitòries,
ja ha dit el Javi,
que són per regular
el període
d'entrada en vigor
d'aquesta llei.
Per exemple,
la llei
d'enjuïciament civil,
que és la llei
que regula
el procediment civil,
és subsidiària
de totes les lleis
de procediment
que existeixen,
la criminal,
la laboral,
etcètera,
l'administrativa.
Llavors,
es posa
dintre d'aquestes
disposicions finals
i transitòries
una sèrie
de disposicions
de manifestacions
sobre com es reformaran,
per exemple,
les diferents
normes de procediment
i com actuarà
durant aquest període
d'adaptació
de la nova normativa.
Fins i tot
parla d'alguns procediments
judicials
que han començat,
segons l'antic sistema,
quin sistema
es seguirà,
és a dir,
entra en vigor
la llei d'enjuïciament civil
que ho canvia bastant.
Si hi ha un procés,
com dèiem abans,
referents al divorci,
un procés
a mig començar,
què passarà?
Disposició transitòria.
I llavors
hi ha la disposició
derogatòria.
La disposició derogatòria
normalment diu
la llei anterior
està derogada.
Parlant de la llei
d'enjuïciament civil,
per exemple,
hi ha alguns articles
que no estan derogats,
per exemple,
els que fan referència
a jurisdicció voluntària,
declaracions d'hereus,
expedients de domini,
aquests,
en principi,
estaven
alguns d'ells
en vigor.
Aquestes disposicions
derogatòries
diuen
què deixa
d'estar
en vigor.
és una miqueta
el que comentaves
avant, Jolanda,
una miqueta
desfer la llei anterior
i en faig una de nova.
Tota aquesta qüestió
de com regirà
aquesta llei
de manera transitòria
i quina llei
anterior desfarem
o es desfarà
o deixarà d'estar
en vigor
és el que parla
de les difusions finals.
I aquí,
normalment,
acaba amb la promulgació
i les signatures
del cap del govern,
del cap de l'Estat,
del ministre,
això en el cas
de l'Estat espanyol.
En el cas
d'una llei catalana,
en principi,
tindria que tenir
l'assignatura
del conseller
o del president
de la Generalitat,
del president
del Parlament,
etcètera.
I ja tenim la llei
endança.
Ho he simplificat moltíssim
i barrejat molt
les disposicions finals
per no diferenciar-les massa
perquè potser
complicaria molt
la situació.
I després,
en la seva ejecució,
també ve la interpretació
que se'n fa
en determinats casos
i, en fi.
I el període
de quan comença
a ser vigent
perquè a vegades
depèn,
depèn perquè
ho ha d'explicitar
en aquell compendi normatiu
si entra des del moment
de la seva publicació
o a vegades
hi ha un període
que dius
a partir de tal mes
des de la seva publicació.
És bastant important
perquè aquests períodes
poden generar-se cada dia
amb moltes relacions jurídiques
que bé,
que no tenim en compte
aquesta situació.
També es fa
a vegades
depenent del tema
amb molta intenció
perquè potser
és un tema
que té
una transcendència
social important
i ho deixen
establert
d'aquesta manera.
En fi,
quan assistim
a aquests capítols
de canvi
de transformació
de lleis
pensem que
hi ha darrere
tot un procés
molt complex
i que al final
el que decideixin
és el que
directe
i indirectament
a més a més
regeix
la nostra vida
quotidiana.
Xavier Terres,
Víctor Roca,
moltíssimes gràcies
per venir.
Si no hi ha novetat
ens retrobem
la propera setmana.
A vosaltres.
Gràcies a vosaltres.