Com els dèiem, avui a l'espai que dediquem a la Biblioteca Pública de Tarragona
ens acompanya la seva directora, Rosel Lozano. Molt bon dia.
Hola, bon dia. Per què serà que quan ve la Rosel hem de dir bon dia i després enhorabona?
Per exemple, ens porta coses bones. Enhorabona és per tot l'equip també.
Per tot l'equip de la Biblioteca, que a més tenim l'oportunitat de conèixer-los bé,
perquè passen cada dilluns per aquí pel matí de Tarragona Ràdio.
Portem proves, no és un afalac gratuït, ni de mortes, portem proves que avalen que realment estem d'enhorabona
perquè la Biblioteca continua fent un camí molt positiu, perquè va creixent, no en espai,
però sí en activitats i en donar serveis i tot això s'integra en un informe
sobre el pla de gestió de la Biblioteca Pública de Tarragona,
un pla que es va iniciar pràcticament en aquest nou segle, podríem dir,
i que després de 4-5 anys s'han assolit els objectius.
La Rosel ens ho dirà, però jo diria que fins i tot a més creix.
No us quedeu aquí i plantegeu nou objectius estratègics per al pla d'acció d'ara fins al 2009.
Anem a PAMS, ordenem tot aquest titular que hem fet per iniciar
i comencem per les dades, que potser és allò més indicatiu que et sembla, Roser.
Doncs mira, de l'any 2004 hem aconseguit tenir, han entrat per la Biblioteca,
quasi mig milió de persones, exactament 443.217 persones.
Que ja són persones.
Són moltes persones, sí.
Són moltes entrades i sortides, eh?
Per una població com la que tenim a Tarragona, des deloc ens podem estar molt orgullosos.
I aquestes persones se'n van endur llibres i material audiovisual a casa
per 282.903 llibres i material audiovisual.
282.000, quasi 283.000.
És un moviment de material.
Impressionant, eh?
Perquè perquè la gent se fa una mica la idea, tot això que surt també entra.
És a dir, que les persones de la biblioteca, tot allò que s'ha prestat, després s'ha de recol·locar.
O sigui, cada any estem refent com si fos una biblioteca nova.
No tenen pols els prestatges de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Es pot treure la polsa en facilitat, eh?
Sí.
Són unes xifres, home, jo penso que estan molt bé, molt bé.
Encara no s'han fet les xifres comparatives amb altres biblioteques de Catalunya,
però, per exemple, l'any passat vam ser la primera,
fa l'altre any vam ser la segona, l'altre any la primera una altra vegada.
És a dir, sempre estem entre les tres primeres i sempre la primera en alguna cosa.
Clar, parlem d'un prop de mig milió d'usuaris, un quart de milió i més,
allò ja, mira, podem fer-nos una mica xules.
M'es creix, quasi 300 mil, ja.
De préstecs, la diferència que hi ha entre els usuaris i aquelles persones que opten
per utilitzar, per fer endur-se en préstec material de la biblioteca,
fa pensar que, a l'altra banda, utilitza molt la biblioteca com a punt d'informació,
com a punt de servei, que és també un tema en el qual heu posat molt l'accent.
La gent entra a la biblioteca, clar, venen des de consultar butlletins,
a resoldre activitats en el seu dia a dia, a la consulta per internet,
estem fent també tots els tallers d'alfabetització,
que estem, alfabetització digital, que estem ensenyant a la gent,
a utilitzar internet a un nivell bàsic.
També en llistes d'espera, perquè hi ha una demanda impressionant.
És tremendo.
Qualsevol cosa que fem, i abans ho dèiem fora d'entena,
tot el tema dels clubs de lectura, que ara també hem encetat,
també ha estat un èxit extraordinari,
ara ja tenim a top, ara estem pensant ja en fer diversos clubs de lectura,
ja fins i tot hem iniciat una línia de col·laboració,
que algun dia amb el museu ja vindrem a parlar,
de fer clubs de lectura també amb el museu,
basat en temes que ells tenen de la romanitat,
és a dir, que és una línia enorme,
i la veritat és que qualsevol cosa que fem és molt ben rebuda per la ciutadania,
però molt ben rebuda,
i això vol dir que hi ha un espai enorme on creixer,
a nivell de cultura i de foment de la lectura a Tarragona.
Hi ha una estimulació mútua, vosaltres feu coses,
hi ha una resposta, l'usuari cada cop demana més, lògicament,
i bé, això us obliga a buscar nous objectius, malgrat que, no?
Sí.
Tot i que heu assolit els que estan, o mantenir-ne els que estan.
Sí, sí, la gràcia és aquesta.
Realment, quan un servei comença a funcionar,
la gent et demana més,
i una prova molt tonta, no?
A vegades ve una persona,
i allà fem dossiers de premsa dels temes més candents d'actualitat, no?
I tenim igual 52, 55 dossiers,
llavors la persona ve i es queixa perquè el seu no hi és.
Si no tinguéssim cap, no es queixaria,
perquè ni se plantejaria que la biblioteca pot fer aquestes coses.
Però si tens 52 i no tens 53,
es queixa i et motiva per fer el 53, no?
És a dir, que és una interacció realment molt curiosa
perquè entres en un funcionament de millora dels serveis, no?
És el que a nosaltres ens agrada, no?
Home, no, és casual,
però vostès, si són usuaris de la biblioteca, també s'hauran trobat.
Sense anar més lluny de vendres a la tarda,
jo recordo que ell era el taulell d'atenció al públic,
parlant amb la Cristina Barbé, una de les bibliotecàries,
i que es fa càrrec del Club de Lectura d'Adults,
va arribar a un senyor entusiasmat,
amb l'ombra del coronel de Jordi Tinyena,
sota les dies, casualitat, que tot just que estic aquí,
però això fa veure que en qualsevol moment...
Que sí, en qualsevol moment passa, sí.
Escolta, i quan dius que tenim la reunió
i que vindrà l'autor,
aquell senyor estava entusiasmat,
a més se li veia com a molt actiu dins d'aquesta línia.
Després va arribar un altre i dius,
home, ja és casualitat que en aquest moment que estic jo,
que parlem d'això, vinguin.
Això vol dir que hi ha moltíssima gent constantment que s'interessa.
Hi ha una bona rebuda,
i el que també a mi em crida molt l'atenció,
o no me l'ha de cridar, però que és molt interessant,
és que l'usuari és molt heterogènic
i afortunadament no cal fer allò que...
Ai, em fas el perfil de l'usuari de la biblioteca?
No, escolti, no li puc fer cap perfil,
perquè hi ve tothom, de totes les edats i condicions.
És que aquest va ser un dels primers objectius
d'estrategies que hem treballat.
L'any 89, la biblioteca,
quan vam iniciar la nova etapa de la biblioteca,
el perfil d'usuari que teníem era completament diferent,
perquè era una biblioteca ocupada amb K per estudiants.
L'únic perfil que hi havia era el d'estudiant.
Que vulguis o no,
atemoria una mica els ciutadans a fer ús de la biblioteca.
La gent pensava que aquella biblioteca
no era massa per ells, no?
Que era només per estudiants,
per gent que estava dins de l'àmbit acadèmic.
I més, clar, molt en silenci.
Si venia una senyora amb un nano
i el nano es posava a plorar,
de seguida se sentia un silenci,
com si els molestessis, no?
A poc a poc hem anat aconseguint
fer entendre que el pressupost d'una biblioteca pública
és per als ciutadans,
que els estudiants ja tenen les seves biblioteques.
Es parla en un to de veu normal,
no es crida,
però tampoc no cap a parlar així o així o aixant, eh?
No es pot.
Si la gent ve a la biblioteca a buscar informació,
a utilitzar els serveis de préstec,
a fer servir internet,
no és lògic que la biblioteca hagi canviat,
igual que ha canviat les necessitats
d'informació i cultura de la gent.
La biblioteca pública rep uns pressuposts
per atendre a tota la ciutadania,
a tota, els estudiants també inclosos, eh?
Però no en funció de les activitats
que resulten dels seus estudis,
com és l'estudi en silenci,
en fer sala d'estudi...
Això és una cosa més de les biblioteques universitàries
i dels instituts
que han de procurar tenir les seves sales d'estudi.
I un fenomen que també crida l'atenció,
segur que els que són usuaris també de tota la vida
ho han notat,
i de forma positiva,
és l'espectacular increment
de persones nouvingudes
que utilitzen els serveis de la biblioteca.
No només per el tema d'internet,
que en un principi era...
sinó que vas a la sala infantil,
un munt de canalla,
nouvinguda,
de diferents orígens,
que està allà,
gent gran també,
doncs,
que entren i surten
amb els seus prestes de llibres,
de DVDs,
vull dir que això també ho ha aconseguit.
Molt, la biblioteca s'ha convertit...
La població immigrant, sobretot,
ha entrat també.
I això està molt bé, eh?
Penso que som un punt d'acollida
i un punt de rebuda
per tota la gent que ve.
I penso que és molt important,
és molt important que s'apropi una biblioteca
i sabem que allí trobaran
tota aquella informació
que ells necessiten
per la seva integració,
el que és la comunitat.
Van fer una guia,
una guia,
si te'n recordes,
la van publicitar en el seu moment,
que era Benvinguts a Tarragona,
una guia d'orientació
per estrangers i nouvinguts.
I realment nosaltres
ara ja tenim un 30%
de les persones amb carnet
de la biblioteca
és persones que són
nouvingudes de fora.
30%?
Sí.
Una barbaritat.
És una dada extraordinària, no?
Som una biblioteca
ja multicultural,
com ho és la societat.
i a mi m'agrada.
És un enriquiment,
és un enriquiment,
veure diferents cultures,
diferents sons
de diferents llengües.
I això és nota,
només que estiguis
10 minuts,
un quart d'hora,
ja veus que hi ha un trànsit
de persones a tot arreu
i se'ns parla
de diferents llengües.
De diferents llengües,
de lés,
de magresins,
molt bé.
Tot això ho reflectia?
Aquell informe,
aquell pla de gestió?
Sí, nosaltres
és una manera de treballar
que treballen
molt pocs serveis públics
i per això som pioners
en això
i per això em demanen
tant que vaig a explicar...
Llavors estàs tot el dia viatjant.
Quin és el truco?
Quin és el miracle
de la biblioteca?
Bé, el miracle,
no hi ha truco,
no hi ha miracle,
simplement es tracta
de planificar,
de tenir una mica
de professionalitat,
de tenir, a més,
també una mica
de passió i il·lusió
per la feina
i tenir un equip fabulós
com el que tinc
que, evidentment,
ho tira tot per endavant.
Però perquè ells
puguin treballar,
puguin estar satisfets
i puguin tirar
amb il·lusió
al seu dia a dia,
necessiten saber
per què treballen.
Llavors tot això
nosaltres ho reflectim
amb uns objectius
i dient, mira,
aquests cinc anys
cap a on ens interessa
moure la biblioteca,
què volem aconseguir
en aquests cinc anys,
amb quins objectius
realment treballarem
després cada any,
no?
I llavors ho fem
cada cinc anys.
Del 2000 al 2004
es van plantejar
quatre objectius estratègics,
no?
El primer
va ser
el poder fer
un pla de qualitat
per al servei
d'informació i préstec,
saps que estem treballant
amb equips
de millora contínua,
la gent
amb equips de millora,
la gent
se diagnostica
els problemes
i com pot millorar
tot allò
de cara al ciutadà.
Vam rebre la ISO
el febrer del 2004.
Després,
el segon objectiu
que ens vam proposar
l'any 2000,
que hem estat treballant
del 2000 al 2004,
va ser una remodelació
de tota la biblioteca
perquè realment
la biblioteca
se'ns havia quedat
una mica antiquada
de la seva inauguració
el 89,
tot ha canviat molt,
vam aconseguir
remodelar espais,
canviar mobiliari,
posar el taulet lluny
perquè la gent
anés a fer
el préstec tot únic,
passar préstec
a la planta de dalt
perquè el préstec
el teníem
completament apinyat
que ja no es podia,
aquest va ser el segon.
Després,
vam establir
un altre objectiu
estratègic
que va ser
tot el tema
de fer
un sistema
de comunicació interna
estable i continuat
que volia dir això,
que ens donàvem
en compte
que la biblioteca
com tenim una plantilla
que treballa per torns
quasi no ens vèiem
i la comunicació
i la transmissió
de coneixements
és molt important
pel personal.
Llavors vam establir
tot un intranet interna
que ara és un intranet pilot
també per totes
les altres biblioteques
i centres d'informació,
és enorme
i tenim establert
absolutament
tots els procediments
de com es treballa
a la biblioteca,
tot,
de com una persona
ha de contestar
quan rep un telèfon,
com ha de catalogar
un llibre,
com funcionen
els rellotges
de la biblioteca,
és a dir,
qualsevol activitat
de la biblioteca
la tenim pautada
i dins d'aquest intranet,
per exemple,
hi ha, entre altres coses,
moltíssimes coses,
hi ha, per exemple,
un punt de trobada virtual
en què la gent
de la biblioteca
es comunica,
deixa els seus cartells
com si fos un taulell
en paper.
Hi ha una implicació
de tot el personal.
Sí, llavors és molt important
perquè la gent
quan entra,
com està automàticament
de cara al públic,
entra a l'ordinador
i allí té
retratada
tota la informació
de la biblioteca.
En un moment determinat,
tot i que no sigui
la seva àrea concreta,
sap d'una resposta
a allò que precisa
la circumstància
amb la qual es troba.
Exacte.
Llavors, el quart objectiu
estratègic
que vam treballar
va ser la de fer
un mínim
de tres projectes
d'informació local
per a la millora
de la informació local,
que per a nosaltres
és estratègica,
i al final han sortit
set o vuit més,
sembla d'objectius,
perquè és el que més
hem treballat.
I si vols t'edic
una mica
els que tenim pendents.
Jo és el que t'anava a dir,
tot això s'ha aconseguit.
S'ha aconseguit.
Ara,
que ara,
què feu,
de quatre en quatre,
de cinc en cinc?
De cinc en cinc.
Aquests són fins al 31 de desembre
del 2009.
Ara es tracta de mantenir
tot el que s'ha assolit fins ara
i millorar-ho,
i tirar-ho més cap endavant.
És una mica,
els objectius estratègics
serveixen per anar girant
la biblioteca
cap a on tu
les vols fer girar.
I després, cada any,
tens uns objectius anuals
en què allò
ho vas desplegant
i vas treballant
amb allò que t'has plantejat.
I ara,
si vols,
t'hi dic una mica...
No, no, i tant.
A veure, a veure.
El primer,
establir un programa,
aquest és molt important,
aquest primer,
i crec que serà molt interessant
per la ciutat de Tarragona,
perquè volem establir
un programa
per coordinar,
donar assessorament
i suport
a les biblioteques
de barri de la ciutat,
previ acord
amb l'Ajuntament de Tarragona
i amb les directrius
de la Direcció General
de Cooperació Cultural
de la Generalitat
que és de qui depenem.
Això és una mica
el que hem estat parlant,
que la Biblioteca Pública
a Tarragona
s'hauria de convertir
en la biblioteca central
de tota la xarxa.
El reste de biblioteques
haurien de gaudir
pràcticament
del mateix
que nosaltres tenim,
de fer possible
que tota la gent
que està als barris
tingués com el que té aquí
a la biblioteca
el carrer Fortuny,
però directament
als seus barris,
de tenir una corrent
de serveis
i d'informació
entre totes les biblioteques.
I del propi material,
fins i tot.
I del propi material,
clar, clar,
que si no el material
no pot anar
a les biblioteques
de barris
com si no fessin res.
Estem parlant
que la gent
no es traslladi,
que siguem nosaltres
que ens traslladem
als barris.
És un objectiu important.
Molt important.
Jo espero que l'Ajuntament
ho agafi amb ganes
perquè jo tinc moltes ganes
de col·laborar.
De moment estan receptius.
Molt receptius.
Jo penso que sí.
Jo penso que...
Molt receptius
perquè és en favor
de la ciutat.
És a dir,
que aquí no són
coses teòriques ni...
No, no,
amb tot allò que tenim
posem-ho tot damunt la taula
i anem a treballar-ho, no?
Sí.
I jo penso que poden guanyar
moltíssim tots els ciutadans, no?
Després el segon
és un pla,
és implementar un pla
per intensificar
el paper de la biblioteca pública
com a agent
d'alfabetització informacional
de la comunitat.
És a dir,
cada vegada
circula més informació,
però no vol dir
que tothom estigui informat
de la mateixa manera.
Hi ha gent molt informada
i, per tant,
amb molta capacitat
de decisió
i d'avançar la seva vida.
Hi ha gent
que es va quedant
molt a la cuneta, no?
Llavors,
la biblioteca pública,
com a servei públic
té aquest paper
d'intentar minimitzar
aquesta bretxa
que també es diu
bretxa digital
i també és una bretxa
informacional, eh?
És a dir,
conèixer també l'ordinador
no vol dir tampoc
saber buscar correctament
després la informació
a la xarxa,
a internet, eh?
Tot el que es troba a internet
no tot és cert
i no tothom ho sap seleccionar,
sap accedir als llocs...
És a tenir aquest criteri,
però primer has de saber
quin botonet has de tocar, no?
Exacte.
Això és imprescindible.
Desvertir el que jo dic
la informació amb coneixement.
És a dir,
primer saber accedir,
després saber seleccionar
d'aquella informació
que jo he trobat
quina és la que em dóna
realment les pautes.
Primer hem d'aprendre a juntar
les paraules
com quan aprendia a llegir,
a aprendre a llegir,
juntar les lletres
i després ja veurem
com interpretem
aquelles paraules.
I després assumir-ho
i després traslladar-ho
amb coneixement, no?
Això vol dir que
en la mesura del possible
intentareu augmentar
encara més l'oferta
de cursos d'aquests gratuïts
d'inici a la informàtica?
Anem cap aquí
i fer-ho encara més variat.
No únicament
d'alfabetització digital,
sinó també
de donar
maneres
de saber buscar
correctament
la informació a la xarxa.
Aneu un pas més enllà,
doncs,
del que esteu fent ara.
És a dir,
en aquests cinc anys
ens mourem molt
en aquest sentit.
Després,
el tercer objectiu
que ens hem proposat
per treballar
en aquests propers cinc anys
és desenvolupar
una altra vegada
un mínim
de tres projectes
d'informació local
i comunitària,
perquè la informació local
per a nosaltres
és sempre prioritària.
treballem moltíssim
en col·laboració
amb altres agents
socials i culturals
de la ciutat
o sols,
però sempre estem treballant
i tirant cap endavant.
Ara,
aquests quatre anys passats
vam fer,
si us recordeu,
dues bases de dades
de premsa local
i comarcal
i la base legislativa,
és a dir,
van fer moltíssima cosa.
Després,
el quart
és implementar
un pla
per fomentar
l'hàbit de lectura
en els perfils
de joves i adults.
Fins ara
ens havíem centrat
en nanos.
el foment de la lectura
a la biblioteca
era bàsicament
molt enfocada
al sector infantil
perquè era el sector
que no ens podíem descuidar,
era el prioritari.
Però ara ens han donat
compte
que realment
podem creixer
una mica més
i començar a treballar
els perfils de joves,
que és el perfil
en què deixen
la lectura
més aviat,
és el perfil
que costa més
d'introduir-se
i sobretot
en el d'adults
que una primera
tasca
que hem fet
és els clubs
de lectura.
Després,
el cinquè
que ens hem proposat
és el de mantenir
i millorar
la gestió
del sistema
de qualitat
ja implementat
amb l'assoliment
d'un mínim
de quatre objectius
de qualitats anuals.
Aquests anys passats
ens vam proposar
establir un sistema
de qualitat.
Ara el sistema
de qualitat
ja el tenim.
Ja tenim
el certificat
de l'ISO,
treballem
amb la millora contínua,
tenim equips
de millora,
el que nosaltres
ens hem proposat
és mantenir-ho
i millorar-ho.
És a dir,
cada any
establir quatre objectius
de millora
que hem de complir,
siguin quins siguin,
i després ja els donarem
a conèixer.
Cada any seran diferents.
El sisè,
implementar
un pla de comunicació
i difusió
dels serveis
de la Biblioteca Pública
de Tarragona
per tal que siguin
més coneguts
per associacions,
institucions
i societat civil
tarragonina.
És a dir,
volem arribar
encara a la bossa
de no-usuaris
que tenim.
Encara tenim
una bossa
de no-usuaris,
de gent que no ve
a la biblioteca
i el que més increïble
és que a vegades
no venen
perquè ens desconeixen.
Tothom
que ens ha conegut
d'alguna manera
ha utilitzat
sempre per alguna cosa
la biblioteca,
perquè la biblioteca
és molt més
que el que la gent
pensa que és
una biblioteca tradicional
dels anys,
60 o tant,
d'aquella imatge
que tenen.
Clar,
per això no s'hi atensen
i quan arriben
per primera vegada
i veuen
que no és allò
que pensaven
quan s'hi queden
i ja són usuaris
per sempre.
Llavors hem d'establir
una mica els perfils
i hem de poder comunicar
amb tot aquest avor
encara de no-usuaris
que tenim,
que és molt mínima
però encara la tenim.
Clar,
davant d'aquest panorama
quan en un moment determinat
des d'aquesta casa
de Tarragona Ràdio
vam planar
escolta,
per què no fem
un espai setmanal
de la biblioteca?
Algú podia dir
però com podem fer
un espai setmanal
de ràdio
per parlar d'una biblioteca?
Clar,
dit així realment
no té sentit.
Després de tot el que
ens acaba d'explicar
la Roser
té moltíssima raó
fer un espai
cada setmana
perquè sempre tenim
coses de les quals
podem parlar.
No ho sé,
però mai hem repetit
tema.
I sempre ens queden
coses pendentes
i pots triar.
Sempre queda
per la següent setmana
més continguts.
I finalment
l'últim
i penso que també
és molt important
serà el desenvolupar
un mínim
de tres projectes
per la recuperació
i difusió
de la memòria històrica local
en col·laboració
amb les altres institucions
de la memòria.
Què vol dir?
Amb tota l'altra gent
que està treballant
també en aquest sentit
com poden ser
centres de documentació
d'investigació
universitat
arxius
museus
etcètera
que ja mirarem
una mica cap on
ens dirigirem.
Esteu com els artistes
de cirque
allò del més difícil
tot aviat
doncs vinga
un pas més enllà
Tenim cinc anys
per anar-ho fent.
Cinc anys
i home
imagino que
fent de més i de menys
amb els pressupostos
i aquelles coses
però moltes vegades
la Roser
ho diu
és importantíssim
tenir els diners
i comptar
mitjança
materials i econòmics
però moltes vegades
no n'hi ha prou
només amb això.
No és suficient
és bàsic
però no és suficient
perquè una biblioteca
tingui l'èxit
s'ha d'afegir
mobilitzar la gent
s'ha de mobilitzar
hem de tenir il·lusió
hem de planificar
hem de tirar cap endavant
hem de millorar
sense tot això afegit
els pressupostos
serien el dia a dia
d'una biblioteca i punt.
Doncs haint en compte
que el cap i la fi
la biblioteca
la fem tots
tot i que hi ha un equip
de persones
que hi treballa cada dia
ens hem de donar
tots l'enhorabona
per aquestes dades
que ens comentava
la seva directora
a l'inici de la conversa
per haver assolit
els objectius
dels darrers cinc anys
i sobretot
amb moltes ganes
que s'acompleixin
tots aquests
que s'han marcat
pel proper quinqueni
i en els quals
tots, poc o molt
usuaris de la biblioteca
hi tenim molt a veure, no?
Sí, segur que sí
tots hi guanyareu.
Roser, enhorabona
moltíssimes gràcies
fins la propera
adeu-siau
Gràcies.
Gràcies.