Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Perdona!
.....
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
reunit persones que representeu una miqueta
temes que hem tractat molt. Per exemple,
la Laura Román, quan hem
parlat del tema d'Europa,
que és un tema que també ens afecta...
Apassionant.
Doncs aquesta setmana apassionant, si més no,
de com està el panorama, que Déu-n'hi-do.
Com un castell de naipes, eh?
Els està caient allò que... No sé, no sé,
no m'atreveixo jo a dir res. Però la Laura
Román, que és la nostra experta, sempre
ens posava llum en aquest tema
que no acabàvem d'entendre ni acabem d'entendre
ara. Tema església,
la Carme Padrol. Ah, molt bé, sí, senyor.
M'encanta. Nou papa, tot això,
també teníem la nostra representant.
Jo soc de la crosta. Tu de la crosta, sempre.
Sí, sí. Tema dret
dels homosexuals. A casar-se,
la Laura Picó, perquè a més a més
ella és l'assessora jurídica
del col·lectiu H2O, a banda d'altres
coses, advocada matrimonialista, etcètera, etcètera.
I moltes altres coses.
I altres coses que ara m'explica.
Madre de sus hijos, senyora de su casa.
Rosa Gairal,
què dir? Tema d'educació, mestres,
les aules... Els nens i les nenes.
Els nens i les nenes. Clar, fixeu-vos
que sense vulguer-ho, i sense
desmereixer, per favor, les altres tertulianes
que també representen branques importants
d'aquells temes que ens ocupen a la tertulia, però
casualment a l'última, doncs aquí tenim
tema de l'església, que sabem que tu és
la més representant de totes, perquè les altres
d'aquest tema no... No, no, no, i més a més...
I del nàstic. I del nàstic.
I del nàstic, que és l'últim partit d'aquest cap de setmana.
Sí, me sap greu, perquè si no un partit de despedir-li em sap greu,
però bueno. Però tornarà l'any que ve,
com la tertulia, espero, no? No, un partit de despedir-la del porter.
Ah, sí, me sap greu.
Però bueno, és igual.
Que li vagi bé la vida
a aquest monoi, no? Bé. A veure, això que dius
de l'església? Ai, ai, ai. No, no, no.
Aquest cap de setmana, anem de mani...
Carme, Carme, anirem de manifestació
o anirem al nàstic? Home, home...
Espero que anem al nàstic.
Escolta'm una cosa, que...
Ara m'ha estallat i no sé què anava a dir.
Ah, sí. Però, de totes maneres,
amb el que dius de l'església,
ara m'ha posat una floreta.
Soc conseqüent.
Molt. Sí, senyora.
Sí, senyora. Molt conseqüent.
I jo si ho he de dir, ho dic, que potser després hi ha algú fort
que diu, ai, mira-te la carca aquest,
bé, n'està d'ombra... Doncs jo soc conseqüent.
La manifestació de demà...
Els bisbes catalans no hi ha.
Jo la trobo, és igual, encara que hi anessin.
Ho trobo una aberració.
I punt.
Com a molts col·lectius cristians i catòlics
que ja han dit que no estan d'acord.
Que si volen fer una manifestació,
doncs mira, que la facin.
Si volen anar a prendre el sol amb la canelleta i els cuitxers,
doncs que hi vagin.
Però que no em sembla bé que es facin manifestacions
per les coses.
En si es poden fer manifestacions per una guerra,
es poden fer manifestacions per altres coses.
Es farà...
Vull dir, s'escoltaran o no s'escoltaran,
però bueno, però per aquestes manifestacions,
que vagin d'excursió a Madrid,
que no tenen platja,
ja la tindran potser,
doncs que se'n vagin al riu
i que facin allà una...
El Mancanares.
El Mancanares.
El Mancanares.
La Mancanares.
El Mancanares.
A mi em sembla, Carme,
que el dret de manifestar-se és molt legítim.
Sí.
Em sembla molt bé que la gent es manifesti,
inclús per aquesta raó,
perquè és evident que jo estic absolutament en contra.
El que passa és que el que no em sembla bé
és el que tu deies,
que els capellans, bisbes i demés,
exactament no han dit que hi vagin,
però han dit que, bueno,
que si hi van, doncs estaran tots molt contents.
que hi aniran.
Hi ha ells i tot.
Que hi aniran.
Doncs això és el que em sembla malament,
perquè estan representant a un col·lectiu de gent
que no tothom pensa això,
per tant,
és que hi aniran a casa.
Jo crec que aquests que hi aniran i hi aniran...
A veure, clar, que això a vegades no es pot separar, no?
Raúl Covalen, penso que ha anunciat que hi aniran.
Estranya gent.
Ah, és d'això si una n'hi ha és, no?
Bueno, és que aquest és conseqüent, també.
També és conseqüent.
És que m'he costat més conseqüent.
Salvant les distàncies, eh?
Sí, sí, Carme, molt salvades, eh?
Molt salvades i molt rellistats.
Jo no vull fer aquest comentari.
Jo, de tota manera,
i no és per allò d'una importància a unes i altres, no,
però és que jo estic d'acord amb la Laura Picó
que el dret de manifestació és un dret dels fonamentals
i que, per tant, s'ha de respectar al màxim.
Però, ostres, hi ha motius i motius.
Jo, per exemple, una manifestació en contra o a favor,
és igual, de la política antiterrorista,
em sembla un tema prou important d'Estat
com per, si convé o si algú d'un temps necessari,
fer una manifestació.
Ara, si comencem ja a manifestar-nos,
per si...
En fi, per aquestes qüestions...
Per un tema de lleis que aprova el Parlament, en definitiva.
A banda de la instrumentalització política que s'ha fet.
És que no dorm per això.
Hi ha molta gent que és molt...
Sí, jo penso que és bé.
Però hi ha l'Espirin...
Ai, hi ha l'Espirin, hi ha pastilles a la farmàcia.
Però vols dir que no està molt inflat aquest tema?
Tu creus que no hi ha...
Això crea moltes...
Està instrumentalitzat políticament.
Laura, jo tinc la sensació que la gent no va pel carrer
amoïnada per aquesta llei
que permet que les parelles homosexuals es puguin casar.
Jo no crec que la gent del carrer ens amoïnem tant
per això, vols dir?
No ho sé, jo ho pregunto.
I si ho fan, jo crec que equivocen els seus objectius.
Però estan...
Jo crec que...
Estan inquiets de dir...
Burxent tant, burxent tant,
que al final els hi crea dubtes...
Per determinats col·lectius,
la gent que prou feina fa...
És que, a més,
per deixant de tesis equivocades,
des del meu punt de vista,
com per exemple,
la manifestació és per defensar la família.
No, no, és que jo també defenso la família.
És que amb el matrimoni homosexual
no s'està atacant la família.
El s'amplia la forma de família.
Sí, i és que...
Què és la família?
Un papa i una mama.
Bueno, és que hi ha...
Dintre les famílies de papes i mames,
hi ha papes que no estan mai a casa,
hi ha mames que veuen...
És que, clar...
Jo tinc la sensació que tampoc no sabem massa bé què volen, eh?
Jo crec que és una mena de...
Jo imagino que sí que saben què volen.
Sí, però que no...
En principi.
Sí, però...
No, però jo et faig col·lar la...
O sigui, com...
Jo crec que aquestes manifestacions que fan,
hi van la gent,
a veure,
sense saber ben bé
el que els van a manifestar.
Bueno, alguns hi van
perquè els hi paguen autobús,
per anar-hi al bocana.
A més a més,
contribueixen a crear un ambient
d'oposició política, etcètera, etcètera,
que imagino que ja va una mica
amb la ideologia de la gent
que hi va en aquesta manifestació, no?
Però, no,
quan dic que no saben el que volen,
en concret s'obren el tema que es manifesten.
M'hi dir...
No, bueno...
És un protestar davant d'una sèrie de coses,
protestar, sortir al carrer,
però, en fi,
en el tema concret de l'homossaxi...
Clar, perquè a més,
sense declaracions que diuen
no, no,
si jo estic d'acord
en que tinguin els mateixos drets.
Moltes d'aquestes persones
que defensen...
Però que no es diguin matrimoni.
Que no es digui matrimoni.
Clar, és una qüestió...
Escolta,
tan important.
Clar, és que...
Si és una paraula,
si el problema és una paraula només...
Que jo crec que no és una paraula,
el problema només.
No, és l'excusa.
I després jo crec que hi ha una màxima
que aniria molt bé
si tothom se l'apliqués,
que és allò de
viver i deixar vivir.
Vull dir,
que et molesten?
No t'obliguen a casar-te.
Que t'obliguen?
Efectivament.
Que t'hauràs de casar-te tu?
No.
Que et molesten?
Si tu ets un senyor...
No t'obligaran a casar-te
amb un altre senyor?
Efectivament.
Vull casar amb qui vulguis.
Efectivament.
No, i fa molts anys
ja que sóc velleta,
quan va començar...
No, fa molts anys
que ets velleta.
Rosa,
civils...
És un drama, allò.
Va ser un drama.
I el divorci.
I el divorci.
Com si tothom
s'ha de casar pel civil.
Com si tothom
s'ha de divorciar.
I la gent continua
a fer hansar per l'església
perfectament.
Però el cas és que
més aquells que es van oposar
en divorci
s'estan divorciant.
10 anys després
o 15 anys després.
És que la gent fa
el que els convé.
I diu que avança els primers, eh?
Ja.
Bueno, això...
No, però la gent fa
el que els convé.
Doncs deixeu que facin
el que volgui la gent.
Potser no...
En fi, us recordeu del tema
aquell dels versots
dels diables?
Sí.
Bueno, us recordeu d'aquell
dels diables?
Un moment, un moment.
Ara és que la Laura
diu, no t'enfadis, Carme, però...
Exacte, Carme,
no t'enfadis, però...
No, us recordeu d'això?
Doncs l'altre dia parlàvem
amb un regidor de l'Ajuntament
i em deia que a ell
no li agradaria
que l'any dels versots
no es fiquessin amb ell
perquè ho troba graciós,
però que no li agradaria
que li diguin, per exemple,
fill de tal,
però no li agradaria
que li diguessin
mare i tal.
La seva condició sexual.
Que ho sigui o no ho sigui,
aquest en concret no ho és.
Llavors, penso, ostres,
és que clar,
és un tema,
per això et dic
que és un tema
que la gent
com si té la pell molt fina.
Però ho tenen com
molt interioritzat
perquè en principi
partim de la base
que la condició sexual
d'una persona
és com a qualsevol altra
característica seva personal
i res més.
És una característica,
no un problema, no?
I tant.
A més, és allò
que afecta
el més dient
d'una persona.
Jo tampoc no veig.
Com deia el Bono,
que ha dit
que cada un
en su casa
s'acueste
con quien quiera.
I que no quiera,
la intimidad.
És que tornaria
a ser amb allò
que al seu dia
es va dir.
Carme, Carme.
No,
després es queixa.
No, no, no.
Això que deies,
a veure,
el que jo no trobo bé
és que
es mòfin d'una cosa,
a veure,
que es posin
amb la teva vida privada.
No em sembla bé.
Laura,
no me miris així
i tens sort
que estàs a l'altre costat
de la taula.
No em pagaries.
Carme,
jo...
Si esteu d'acord...
Esteu d'acord?
Sí,
estem d'acord.
Sí,
estem d'acord.
Estam d'acord?
És que sempre estem d'acord.
Però que jo no m'agrada
que la vida privada
de cadascú
la idegi
persones que a mi
no m'agrada.
Ja està,
no m'agrada.
Però ni en això ni en res.
És que no és la vida privada.
No, no, no, perdó.
Ni en això ni en res.
Carme,
no és la vida privada.
Diu una persona
determinat qualificatiu
sense...
No cal que sigui despectiu.
No, no.
A mi no m'afectarà.
És a dir,
jo soc regidora d'Ajuntament
i a mi em diuen
perquè tu vas al llit
amb la Maria de Londres
i et dirà
vale,
doncs molt bé.
Quin problema.
Bueno,
quin susto m'has dit.
Cap problema.
Així que anaves amb la Maria Jiménez.
Quin poc gust que tens.
No, dona,
que era de broma
que no és regidora tampoc.
Quin poc gust que tens.
Clar,
és que no hi ha gent,
però no hi ha gent.
No, no, no.
Jo estic amb la Carmen
i penso que hi ha certs límits
que és el respecte a l'altra persona.
Clar,
però l'aspecte per tu
serà una cosa respecte a mi.
On vols el límit?
Laura,
on vols el límit?
Però potser que el busquem
perquè, clar,
ni una cosa ni l'altra.
És a dir,
clar,
no podem dir com
el límit és difús
perquè, clar,
el que és per tu...
No s'han perdut molts límits, eh?
Doncs s'hi han de posar.
Jo penso...
S'han perdut molts límits.
El límit és que
la dimensió pública
d'una persona
pot ser objecte
de qualsevol crítica,
de qualsevol...
El que sigui.
La dimensió privada
en absolut.
Aquí està,
ja està.
I quan diu pública
és que si un representant polític
ha fet una cosa mal feta,
ha fet aquell carrer malament,
dirà d'una bajanada,
doncs el necessàrem
per la seva gestió.
Ara,
el que fa ser a casa seva...
Escolta,
és que és una cosa
que és de sentit comú.
Però no era una descripció
del que fa,
que no ho sabem.
És un catxondeo,
puro i duro.
És a dir,
si el rei Carnestoltes
no pot dir animalades
allà damunt del balcó
i els barçots
no poden dir animalades
i les dames i vells
que Déu-n'hi-do
no poden fer...
Però escolta,
la dimensió pública
d'un representant públic
es poden dir moltes animalades,
eh?
De la seva dimensió pública.
i tenen molt poca imaginació.
I se la diuen,
i es diu,
i aquestes,
com tu dius,
és legítim.
I a més,
és que és el fàcil,
el fàcil és anar a la vida.
Però és que hi ha diferents tipus d'humor
i l'humor dels barçots,
dels canestoltes i tal,
és un humor,
doncs això,
diguem,
teta i tal.
que t'estàs cadençada,
que tinc molta gent al darrere.
No, però aviam,
no posarem exemples
perquè no és el moment,
però el que diem,
la dimensió pública de la persona
pot ser absolutament irònic,
en destroyer,
ho pots utilitzar
totes les paraules
barrueres que vulguis,
però no necessàriament
has d'entrar en la seva dimensió privada
perquè a més,
a ningú li interessa.
Però és que...
Vaja,
per mi no té cap interès
la dimensió privada
de determinades persones.
La pública, sí,
la pública tot l'interès del món,
no vaig pensar
si era veritat o no.
És que no té cap importància
per mi això,
com que no té cap importància
perquè cadascú
té la solidaritat sexual
que em diguin a mi
és que tu ets heterosexual
amb aquest top,
o homosexual,
és que no tinc cap problema.
Sí,
però el fet
que sigui veritat o no
no és un criteri
que tinguem en compte,
és igual,
i si ho ets
i et diuen la veritat,
bueno,
doncs no.
Vés amb compte
que amb els temps que corren
ara tothom dirà
que estàs liada
amb la Maria Jiménez.
No, no, no,
però ara ja penso
fer una manifestació.
Cap problema.
És que t'has passat
una mica, eh?
Cap problema.
Jo tinc temes seriosos
a la taula, eh?
No,
dels primers seriosos,
perquè després...
Els voleu?
Aquest ja ho era, eh?
Temes seriosos locals,
em refereixo,
tinc el tema
de la façana marítima,
tinc el tema
de l'aeroport de Reus,
voleu tocar aquests pals
o us estimeu més...
No, no,
és igual,
el que passa és que
aquests els esbrendeixes abans
i al final
s'academ amb el...
No, no, no, no.
S'academ amb la coca
de Sant Joan o alguna cosa
que...
No ho sé,
alguna cosa.
Podem continuar per allà
on vulgueu vosaltres,
no m'hi es faltaria.
A veure si ara no parlarem de res.
Sí, a veure si ara no direm de res.
Vinga, va.
Doncs això és com els llocs, eh?
Girem el rellotge aquell de sorra,
tan cutre,
que van els llocs aquests de taula
i comença a córrer el temps, eh?
Tu plantes el que vulguis.
Digues.
Que no anirem...
Un concurs.
És que, Jolanda,
estem una mica col·locades amb la menta.
Jo ara t'ho anava a dir,
jo,
perquè sé que és menta,
però jo m'estic marejant.
T'ho dic ara.
És terrible,
aquestes plantes exuberants
que ens ha posat amunt la taula.
La sabinosa.
Em penso que el geriàtic aquest
no el tindrà aspecte.
No.
Jo crec que no.
A Falcet n'estan fent un depressiós,
si vols pujar.
Però hi ha molts toms.
Clar, tu et parles de la sabinosa.
Hi ha molts toms, dius.
Que no hi ha tots,
clar,
hi ha que maní amb els toms.
Hi ha la cartera nova.
Doncs mira,
això serà el que agafo el cotxe.
Aquí faria una manifestació, jo.
També, jo també.
Una manifestació ciutadana?
No, no.
Jo també.
Per parlar de la sabinosa.
Jo m'hi apunto.
Doncs em penso que us quedareu
amb la manifestació només, eh?
Tot vol en el jovent.
Tot, tot.
Tot vol en el jovent.
Però això s'està gestionant.
La gent gran ja parla de la parella.
Jo no sé massa el detall.
És a fa anys.
De totes maneres,
jo crec que hi pot haver.
Hi ha un projecte.
Fa temps, ja.
Jo he escoltat diverses coses
que es passen allà.
L'escola oficial d'idiomes, un any.
No, no.
L'escola oficial d'idiomes.
Ui, l'escola oficial d'idiomes.
Uuuuh.
Potser la farem a falset, també.
L'escola oficial d'idiomes.
A Reus ja en tenen.
En Posta també.
Tortosa també.
I nosaltres, mira, encara no sabem on la posarem.
Vull dir, hi ha coses que són imperdonables.
Que em sembla que acaben les dues coses.
És que és suficientment gran com perquè...
Tu dius que tot ho volen pel jovent.
Tot ho volen pel jovent.
Amb l'incerts o no hi pensen?
No hi pensen.
Amb la gent gran no hi pensen.
Amb la gent gran no hi pensen.
Això és la pura veritat.
Però bueno, no, no, ja els hi arribarà.
Això és una cosa que...
Això sí que ha arribat tot.
Això arriba tot.
Amb una miqueta de sort, sí.
Amb una miqueta de sort.
Nosaltres ja hem arribat.
Ells ja veurem si hi arribaran.
Ells ja veurem, això mateix.
I ja està.
Estàs al·lucinant.
El que estem amb aquesta taula, Carme.
És la menta, eh?
No pot ser.
La menta, és la menta, eh?
És la menta que...
Exalta els anys.
Jo sigo...
Quines són les germanisses de los pobres?
D'això jo no en sé res.
Tanquen o tanquen?
Home, en principi sí, no?
Les germanisses o...
Traslladaven, diguem, de l'activitat a Reus.
Sí, no, sí, sí, que tanquen.
Ara aquí penso sí.
Ja serà un bon cop, no?
Vaig parlar amb unes treballadores i que...
I que sí, que...
unes treballadores, clientes meves de la botiga.
Vull dir, que no es pensi, encara jo vaig fer...
Carme, Carme, què s'explica per la botiga últimament?
Què inquieta a la senyora?
No, perquè...
No, perquè...
No, perquè la meva senyora que li arribi a final de mes.
Això és el que és.
Clar, la meva senyora.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, la meva senyora no li arribi a final de mes.
Perquè costa arribar-hi ara més que abans o què?
Sí.
A veure, home, jo tinc alguna senyora que potser li costa.
Però a les altres...
A veure, com que tenen la seva jubilació, ja saben, diuen nenes, nenes...
La persona que es queixa més,
que això, bueno, s'ha parlat tantíssimes vegades i ho sap tothom,
és la viuda.
La viuda...
És que em raó.
Pateix moltíssim.
Jo tinc senyores que...
Que a mi ja em va bé, pobretes.
Que esclar que es queden viudes.
Vull dir, no es moren ells, se moren ells.
No es moren ells, se moren ells, ja em va bé a mi.
Clar.
Perquè tu robes la senyora més.
No, en venc.
Per tant, ja em va bé.
Ah, però a mi em va deixar arreglada el meu marit.
Clar.
No sé per què es queixen les viudes.
No, de què no et vas deixar arreglada tu?
A mi em va deixar arregladeta.
Oi?
Perquè no n'hi ha gaire com el teu, Rosa.
Ah, val.
No n'hi ha gaire com el teu.
I llavors aquesta senyora sí que és la que no millor ve i diu...
Oi, nenes, que ara ja m'ho he de mirar una miqueta més perquè, esclar...
I, a veure, també parlant seriosament, no?
Doncs aquesta senyora et fa prendre perquè...
Tota raó.
Jo ensenyo la roba i segons el que em diuen, jo sempre els dic igual.
Miri, jo li puc dir com està, com li va.
Amb la butxaca jo no m'hi posaré mai.
O sigui, jo no li insistiré de dir...
doncs és una peça que encara que li costi més...
No, jo amb la butxaca de les senyores jo no m'hi poso mai
perquè elles saben fins a un pa d'arribar.
I aquest és...
Però per l'altre, on deia, que si puja la llum, que si l'aigua,
que si no sé què, em pensa que els importa.
Si el supermercat del costat o l'altre, que anaven a comprar això
i ara val 10 cèntims més...
Això és el que ens preocupa.
Home, perquè és supervivència.
Això és la supervivència.
És la supervivència.
I són un col·lectiu que sí que de tant en tant
hi ha alguna campanya amb la recollida de les signatures, això que fan.
Però diguem-ne que el que són aquest col·lectiu de forma organitzada
té una representació en forma d'associació.
Per això hi ha moltes senyores viudes grans
que no són conscients d'això
i que són un col·lectiu molt silenciós
que viuen molt apartats i molt sols.
Perquè són dones, eh?
Molt silenciós perquè estan acostumades a aguantar i aguantar i a callar.
Els viudes tenen unes pensions
que els permeten viure millor en la majoria dels casos.
Les viudes no, perquè són dones que no han cotitzat.
No treballat, no han cotitzat.
Treballat han treballat molt.
Ja ho has vist, que he dit cotitzat, no he dit treballar.
I clar, és un col·lectiu molt silenciós
i que mai és notícia i sembla que no hi parem compte.
Més fa dos dies va sortir una estadística
que no recordo exactament,
però que hi havia un tant percent de dones soles
que vivien en pisos, per exemple,
un tercer, un quart, sense ascensor.
Sí, hi ha dones que fa dos, tres i quatre anys
que no han sortit de casa.
Perquè no poden baixar escales, per exemple.
I els hi porten les coses.
Sí, això, el serrallo també ara s'està notant,
però serà la majoria de cases del serrallo,
per no dir quasi totes,
per exemple, hi havia una o dues només,
no tenien ascensor.
I els pisos, home,
tot el més que hem pogut haver-hi són quatre plantes.
I ara moltíssima gent,
dels pisos que es fan al serrallo,
tots, clar, evidentment, els hi posen ascensor.
I hi ha hagut gent que mira,
com han pogut fer
i s'han canviat de pis per l'ascensor,
per això que dèiem, no?
Perquè hi havia gent que no sortia de casa,
feia temes perquè, clar,
després havia de pujar les escales i tot,
els hi ocasionava.
I dues amb 200 euros al mes de pensió,
no els hi arriba per l'ascensor.
No els hi arriba ni per el menjar.
Exacte, no arriba ni per el menjar.
Això sí que és una manifestació
que s'hauria de fer cada dia.
Però fixeu-vos que quan t'he preguntat
de què parlen, les senyors,
perquè, clar, són diferents perfils
i és molt interessant conèixer.
Sí, sí, sí.
Perdó, i el meu perfil, doncs,
és mitjanament,
no tirant a baix, però, doncs, sí.
Vull dir que...
Llavors, aquesta senyora té una preocupació.
Però no només això,
perquè a vegades quan fem l'experiència
setmanalment de sortir, doncs,
amb alguna qüestió d'actualitat
a preguntar al carrer,
curiosament, el Josep,
que és qui normalment fa aquestes preguntes,
davant de determinats temes,
la resposta, és a dir,
per trobar algunes respostes
que parlin d'aquell tema que preguntes,
n'has de fer moltes d'enquestes,
perquè bona part de l'experiència
d'això a mi no m'interessa,
o no sé de què va això.
Temes que nosaltres,
des dels mitjans de comunicació,
o persones que habitualment escolten,
es pensen que bé,
que al centre del món està en allò, no?
Aquests temes que surten a la tertúlia,
aquesta notícia, aquell altre,
i quan surts al carrer dius,
realment hi ha moltes persones
que no estan al cas,
però és que també no els interessa,
perquè els seus interessos
estan en altres òrbites,
diguem-ne, més de la teus a terra.
I d'això no en parlem, generalment.
Només quan hi ha algun problema greu
enfocat en aquell col·lectiu.
Que sèrie s'han posat ara, no?
Una cosa més sèrie...
Perquè, per desgràcia,
és una realitat.
És una realitat.
I jo això sí que ho veig
molt lluny d'arreglar.
Això ho veig molt lluny d'arreglar.
Llavors, vull dir,
clar, aquesta gent, de veritat,
és que t'ho diuen, no?
És que venen allà a la botiga
i tu dius...
I després una altra cosa
que també me fa molta peneta,
ai, avui quin dia que tinc,
Maria del Carpa?
La senyora que potser ve
i n'hi he tingut...
Home, no moltes, no?
Però, gràcies a Déu,
però alguna...
Bueno, una nena me vinc a despedir
perquè davant posen en una residència.
Ai.
Clar, també fa molta pena.
Pobretes.
Però t'ho diuen allò...
Elles les veus que...
No, no.
Perquè en alguns casos,
potser estan millor, eh?
Tenen una qualitat de vida millor
i en altres no.
A veure, per una que m'ho digui així convençuda,
l'altra hi va obligada.
Clar.
Hi va obligada per les circumstàncies,
perquè, doncs, sí, bueno...
Així, rosa, com s'estem posant, eh?
De tot això...
Un altre dia, Carme,
va venir al despatx una noia
que es volia separar i...
És que a casa teva només van per això, eh?
Jo em deia...
L'alegria de la huerta al teu despatx, eh?
És que m'has quedat paradíssima.
Li dic, bueno, i què teniu?
Tant o igual.
I em diu, la hipoteca,
i que us queda per pagar?
I no sé què em va dir.
I dic, i quants anys queda per pagar?
I diu, 39,
perquè la vam fer per 40.
I dic, no pot ser.
40 anys de hipoteca?
Sí, sí, sí.
Les fan per 40 ara.
A mi m'ho van dir.
Tu, diguem-ne que als 25-30 anys
fas una hipoteca per 40 anys.
Els 70 cales.
Si et moren,
tu els 70 cales de pagar la hipoteca.
L'herència i la hipoteca.
I clar, i als 20 anys, per exemple,
t'has espatllat la rentadora,
t'has espatllat...
Avui has de pagar els drets d'escala,
i clar, quan fa la meitat
que tens pagada la hipoteca,
te venen els gastos aquells,
doncs, normalment...
Normals.
Normals d'una casa.
Estem alegrant el dia a l'audiència.
Bueno, canviem, vinga.
És que espera, ràpida,
busquem una cosa així.
Bé, una cosa animada.
Una cosa animada.
No, és que se'm passarà el temps,
i això ho vull dir.
Aquest rellotge no va bé.
Qui no hagi vist la darrera obra
del grup de Teatre 45 RPM,
s'ho ha perdut.
Treatro.
Treatro.
Treatro.
Que costa, eh?
Treatro.
Però no hi ha tireu, feu bolos.
Sí, però després no hi aneu, eh?
Però anuncia'ls.
O si s'anuncia.
O t'arreu.
No, ara s'ha acabat.
Ara s'ha acabat.
Ara s'ha acabat.
Mira.
La reestrena serà el gener o febrer.
El gener.
Entre gener i febrer.
Doncs ja avisarem, eh?
Sí.
I juliol i agost fem festa.
Llavors els bolos comencen al setembre.
I el Metropol el negociem generalment
pel gener o febrer.
L'estrena...
Va ser el dia 4.
Va ser el dia 4.
Estava ple.
Es van esgotar les entrades,
van posar allò tan bonic que diuen els gaurides.
Oh, que maco.
Que fa maco, això.
No s'aguantava el teatre de gent, eh?
Ara, com que teniu tants comentaristes a la sala,
el gag següent no se sent.
Sí.
Perquè, escolta, tothom comenta,
cada gag que feu fa una mica de col·loquia.
Perquè són coses i la gent diuen
si sí que és veritat, això també em passa a mi.
Oh, jo vaig veure l'altre dia
a una senyora que li passava això.
I sí, sí, és veritat, això és real, eh?
És real.
Això lliga una mica amb el que diem
dels mitjans de comunicació.
A través del teatre vosaltres connecteu
amb la realitat de la gent
perquè feu allò del casament
que tots anem mudats,
allò de la sala d'espera d'una sala d'urgències.
Clar, situacions reals però passades
per la mirada de la ironia i del gag, eh?
Divertit, però potser això és el que us fa connectar
tant amb el públic, eh?
Potser sí.
Jo m'imagino que sí, perquè la gent està baix asseguda
però se sent com identificada, no?
Diu, oh, mira, si això a mi t'ho va passar.
I desdramatitza situacions que en la vida real són difícils.
Són pesades.
Són difícils.
Molt bé, m'encanta.
Sí, sí.
Però és que us hem copiat el cor de la ciutat, doncs?
Perquè ja...
Però el cor de la ciutat no fa risa, eh?
Tothom en xoc.
No, no s'acaba, Rosa.
No s'acaba, m'acaba.
Perquè en la ciutat hi ha uns que fan gags de teatre.
Ah, sí.
Però jo no ho fan com vosaltres.
No, per suposat.
Ens còpien molt, ens còpien molt.
Sí, sí.
És que no hi ha com ser famosos.
Exacte.
No hi ha com ser famosos.
Bueno, és que és un grup ja que...
Bueno, s'espero totes a les festes de Sant Pere.
Ja està, jo ja he dit per si no.
Perquè quan em donaréu temps, si són 50...
Com es presenten les festes de Sant Pere?
Bé.
Bé, sí.
Home, ara s'agafa...
No ho he dit convençuda, eh?
No, no, no, sí, sí, ho he dit convençuda.
Perquè anava a dir, s'agafa molta sardina.
Això ja és bo, perquè no se n'agafava gens.
I això i tot no tant, però bueno, també va més car.
Però doncs ja s'agafa bastanta sardina i llavors...
I el tema del peix és pitjor que la borsa i l'índex Nikkei, eh?
Sí, sí.
Un divendres a l'altre, d'una setmana a l'altra,
hi ha unes pujades i baixades que dius pitjor que la borsa.
Sí, sí, sí.
Sobretot al cap de setmana, eh?
Sí.
Però és que penseu que s'agafa...
Bona hora, perquè les barques es fan veda, no?,
que no van a la mar, fins al dia 1 de juliol.
Però penseu que la pesquera està molt malament, eh?
Però molt.
I clar, solució difícil,
perquè el gasoil és molt car,
diferentíssim...
Fins i tot diuen, Carme, que els bancs de peix,
doncs cada cop també estan disminuint
pel tipus de tècnica que s'utilitza
en les grans embarcacions industrials.
Sí, però suposo que per això
i per el que hi deu haver dintre de la mar,
o el glucolític dintre de la mar,
suposo que també és això,
però de veritat que...
Jo suposo que ara quan vagin a la mar
que altra vegada la cosa s'arreglarà una mica,
perquè és que si no, de veritat que està molt, molt fumuda.
Aquí encara no s'ha donat el cas,
però hi ha llocs de la Costa Brava
que hi ha barques que ja no surten.
Ui, doncs jo et parlo del camp,
que sóc mig pagesa.
Ui!
No, no, si jo ja ho sé,
que en comú ho tenim uns per mar,
que d'altres per terra,
i...
Pobrets pagesos que no en queden, ja.
Sí.
No, no, no, que és veritat.
El que passa és que, esclar,
això és una...
Bé, la gent s'ha comprat
un isenda que val molts milions,
molts milions, esclar.
I això sí que va desvaloritzant-se.
Potser una altra cosa pot pujar de preu.
És una inversió, també.
És una inversió, però això no.
Això, esclar, això es desvaloriza.
De veritat.
Però bé, venen les festes de Sant Pere,
que és el dimecres, aquest dimecres que ve no l'altre,
i esteu tots convidats en tot,
però especialment a la processó de Sant Pere.
I Sant Magí també ve, no ve a Sant Magí?
Però a Sant Magí és el 19 d'agost.
Primer ve la Mare de la Carme.
Ai, tant, i tant.
Surt la barqueta a beneir l'aigua.
Que abans no et podies banyar.
A mi no et deixàvem banyar.
No, no, no, a mi tampoc.
Abans de la Mare de la Carme no et podies banyar.
Perquè l'aigua no estava beneïda.
Però no ho parlem, que es veurà a l'edat rosa.
Ai, guau.
No podies banyar.
Fins passar a la Mare del Carme.
Què dius? Això no ho sabia jo, no?
Sí, però jo em banyava.
Tu sempre has de fer un antisistema.
No, fes un pecat.
Ja ho sé, però jo deia...
Això era un pecat?
No, perquè jo deia que l'aigua aquella
estava beneïda de l'any passat.
De l'altre any.
Oh, sí, és que...
Per tant, era una renovació.
Perquè jo deies, de Mare de Déu a Mare de Déu,
ja està, no tenen uns dies.
Doncs no, no, quan començava la temporada de la platja,
no et podies banyar fins a la Mare de Déu a Mare de Déu.
I deies, i tu, per què no et banyes?
No, perquè la Mare de Déu a Mare de Déu a Mare de Déu.
No banyes.
Sí, sí, sí, sí, sí.
O el que es vau perdre amb altres.
El que es vau perdre.
I tant.
Doncs entre la Mare de Déu a Mare de Déu a Mare
i quan tens la menstruació, no es guanyàvem mai.
Mai, casi, mai.
Per ser més joves...
Oh, l'he pensat que em vaig quedar jo?
Sí, aquí sí.
Per ser més joves no sabeu el que es vau arribar a perdre.
Ros, un dia un dia...
Ni he rentat el cap, eh?
Ni he rentat el cap.
Així que és veritat.
Ni tocar les plantes.
No, i fer maionesa que es tallava.
Bueno, a mi no calia perquè se me talla sempre.
Vull dir que no tinc...
Ui, això era seriós.
Escolteu, que us trobarem a faltar molt
tot l'estiu, de veritat que sí.
Jo imagino que els oients també us trobaran a faltar.
Però, en fi, que hem de posar el punt i final a la tertúlia d'avui.
No dura res, això.
A l'anquiló has de fer durar més.
Una hora.
A l'anquiló has de durar més, això, clar.
I fer una part seriosa i una part menys seriosa.
Feu una manifestació.
Fem una manifestació.
Ja posats, feu una manifestació.
No, es pot fer mitja hora seriosa i mitja hora en plan més irònic.
Allò de l'hora seriosa i l'hora del recreo, del pati.
Exacte, exacte.
Molt bé, ens ho pensarem, eh?
Agafarem la idea.
Laura Picó, Laura Román, Carme Pedrol, Rosa Gairal,
gràcies per la vostra companyia, no només avui,
sinó al llarg de tota la temporada i de totes les tertulianes.
I molt bon estiu.
Gràcies.