Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Arriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Estaves molt atent amb això del peix, dels pescadors, de tot plegat.
Sí, perquè fa dies que no mengem músculs, ni pupets, ni coses d'aquestes.
Perquè tu no compres el peix d'importació, tu segueixes la...
Jo només producte autòcton.
Producte autòcton, veus? Per això, mira, sense menjar el peix.
En fi, comencem el temps d'un quart de català.
Recordin que tenim aquesta petita parcel·la del concurs que regalem,
la Queta per donar corda al català,
i la ràdio de la Queta, amb els seus wallmans, fantàstica,
la persona que respongui a la qüestió que avui plantejarà l'Enric.
També contemplarem novetats editorials i informàtiques,
però, com sempre, comencem fent referència a diferents informacions
relacionades amb l'actualitat de la llengua.
I la més actual i més pròxima és que demà mateix
hi ha la conferència inaugural del curs escolar 2005-2006
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Això serà demà a la tarda a la sala d'actes de l'Ajuntament
a les 6 de la tarda.
Conferència.
S'emmarca dins de l'any Coromines
i també és un dels primaríssims actes de la teodoliterària tarragonina
que em sembla que comença avui.
Avui, aquesta tarda.
Demà és un dels primaríssims actes aquest.
El conferenciant és ni més ni menys que Joan Solà,
catedràtic de la Universitat de Barcelona,
introductor de la gramàtica generativa en la filologia catalana,
és autor de moltes obres de lingüística i també de sociolingüística
i també de reflexió, diguem, al voltant de la llengua,
de la normalització, etcètera.
Quina és la més recent?
I una de les coses més recents i de més volum,
tant per entitat qualitativa com per nombre de pàgines,
és la gramàtica del català contemporari.
contemporània, una obra en tres volums,
que té 3.616 pàgines
i, com deia, és l'obra més recent.
Joan Solà és un dels quatre directors d'aquesta obra.
És una de les obres més importants que s'han fet
en la lingüística catalana actual
perquè també és, diguem, una gramàtica del català,
contemporània, el que fem servir ara.
No és una gramàtica normativa, no és el que diu
la frase subordinada s'ha de fer així, així, així.
No, aquest fa al revés, diu,
les frases subordinades en la llengua catalana avui dia
funcionen d'aquesta manera, pum, pum, pum.
O, jo què sé, evidentment, com que és una gramàtica,
és molt completa, hi ha tres volums perquè cada un està dedicat
a diferents camps i, si parlem de gramàtica,
en general, podem dividir-la en lèxic, morfologia, semàntica,
tots aquests camps, fonologia, fonologia,
tots aquests camps de la gramàtica
tenen els seus apartats en aquests volums,
per això són 3.600 pàgines
i, encara que hi hagi quatre directors,
no és que l'hagin fet ells quatre,
sinó que ells han dirigit la feina de,
em sembla, uns 50 o 60 lingüistes
de tot el domini lingüístic,
això vol dir de tots els dialectes.
I és una obra pionera
perquè no existeixen obres semblants en altres idiomes
i algunes, sí, per exemple, en italià
existeix alguna cosa semblant
o en castellà, però no són ni tan completes
ni tan exhaustives.
Algunes d'aquestes que s'han fet fins ara d'aquest estil
doncs s'entren només, per exemple,
en l'apartat de la morfologia
o en l'apartat de la sintaxi,
però no toquen tots els camps de la gramàtica,
en canvi en aquesta sí que s'ha volgut ser exhaustiu,
potser perquè, com que ja hi havia precedents,
doncs en aquest cas s'ha pogut
tenir en compte els precedents
i veure en què fallaven
o en què quedaven orfes
o en què fluixejaven
i aquí s'ha volgut
abastar tots els camps de la gramàtica.
Per tant, obra importantíssima,
la gramàtica del catàl·lag contemporani.
Tres volums.
Joan Solana és un dels directors.
Ho remarco
perquè després potser faré preguntes sobre això.
Remarca, remarca.
Faré preguntes.
I la conferència anirà sobre Joan Corobines
perquè enguany estem dins de l'any Corobines,
el centenari del seu naixement.
Reveurem el centenari del seu naixement,
fa pocs anys que és a morir.
I Joan Corobines
és un dels principals lingüistes o filòlegs
de la romanística de la lingüística europea del segle XX.
Quan es va iniciar l'any,
jo recordo que es podia llegir algun article
en determinades publicacions
que criticaven el fet
que no s'estava fent gaire cas aquest centenari
tenint en compte la importància i transcendència del personatge.
Sembla que ara, l'arrer trimestre de l'any,
ho anem esmenant per tot arreu, no?
Perquè s'estan fent més actes o més convocatòries
que no pas a començament d'any.
De fet, nosaltres,
quan ens plantejàvem la conferència inaugural d'enguany,
un dels factors que vam tenir en compte
precisament va ser aquest, no?
El fet que enguany fos l'any Corobines
i que no hi havia a Tarragona,
no s'havien programat actes cap o gairebé cap,
i vam pensar que ja quedava bé que féssim això.
Corobines, a part de...
És un personatge importantíssim
a la lingüística europea del segle XX
i, si hem de destacar alguna obra d'aquest,
n'hi ha tres.
I quan dic obres,
atenció, dic dic diccionario crítico etimológico
de la lengua castellana,
diccionario etimológico y complementario
de la lengua catalana i l'onomasticon catalonia.
Són tres obres, però que cada una és d'uns quants volums, eh?
Estem parlant de milers de pàgines.
Aquest home va dedicar tota la seva vida a això,
a la lingüística, a l'etimologia, etc.
Però això, diguem, són les obres de més volum
i de més...
Quan dic de més volum,
no només perquè cada una tingui uns quants volums,
sinó perquè parlem de milers de pàgines.
Però, evidentment, no només va fer això,
sinó que era un home que va fer moltes altres obres.
Va aprofitar el temps, eh?
Es va passar tota la vida fent això.
Potser sense l'hora de corumines,
la lingüística catalana avui dia no seria el que és
i la llengua catalana estaria bastant més fotuda del que està.
I Joan Sola i els altres directors
probablement no haurien pogut fer aquesta gramàtica
del català contemporani, en tres volums.
O el contingut d'aquesta gramàtica seria molt més trist.
Seria trist?
O...
Però hi va ser.
Deixa'm...
Demà ho sabrem tot.
Demà ens ho explicaran tot
a la sala d'actes de l'Ajuntament a les sis de la tarda.
Bé, aquest espai repassa l'actualitat de la llengua
de setmana en setmana.
A vegades les notícies, sobretot si tenen molta transcendència mediàtica,
doncs poden tenir aspecte una mica com de caducades,
com el iogurt.
Però en aquest cas, tenint en compte com està el panorama lingüístic
en l'àmbit de la justícia,
tot i que és una informació coneguda de tothom,
no està de més que també la comentem en aquest espai.
Parlem d'aquell veredicte que el jurat
em va emetre en català i una jutgessa de Tarragona
doncs em va dir que s'havia de fer en castellà,
va demanar que es fes en castellà i així es va fer.
Com que el tema, com tu has dit, no és nou ni molt menys,
sinó que ja fa un parell de setmanes que coeix,
el fet es va produir l'1 d'octubre,
va saltar els diaris...
Sí, la setmana passada.
La setmana passada.
I durant aquesta setmana he anat seguint la informació i tal,
i com que ja se sap molt,
què podem aportar que no s'hagi dit tant.
El fet puntual en sí, que ja es conegut.
Com que estem a un quart de català,
tocava parlar d'això i he buscat la manera de parlar d'això,
dient coses que no és...
El cas concret ja es coneix,
la jutgessa i el secretari del jutjat
li diuen a un jurat que aportava 10 hores reunit
elaborant el veredicte,
que l'havien fet tot en català i les resoluïcions en català i això,
i que aportaven des del dilluns fent de jurat,
i quan es fa de jurat vol dir que no pots anar a casa
perquè tot això era un cas d'assassinat, em sembla,
i el jurat estava...
No, no, hi ha una interrupció total de la teva vida.
Exacte, i aquesta gent aportaven des del dilluns
i el dissabte al migdia,
que ja després de tota la setmana treballant en el tema
i després de 10 hores de reunió
per elaborar el veredicte,
ja van donar en català,
arriben al moment de transcriure'l amb el secretari,
el secretari,
que mentre es feien a les deliberacions,
els havia assessorat,
no havia dit en cap moment res de l'idioma,
però al moment de passar la cosa a màquina,
el secretari va dir,
oh, això s'ha de fer en castellà,
i ja hi som.
A partir d'aquí van venir els problemes,
el secretari que no transigia,
la jutgessa que els deia
que no es podia de cap de les maneres
fer això en català, etcètera, etcètera.
Amb la llei a la mà sí que es pot fer.
Amb la llei a la mà, sí.
Llavors el que diré jo ara és precisament
la postura
i la postura de la secretaria de Política Lingüística
sobre el tema
i la postura del Departament de Justícia
de la Generalitat sobre el tema.
Això és el que potser no ha transcendit tant
perquè jo pels diaris d'això no n'he vist gaire.
Hi ha un comunicat oficial i actual
que està a la web de la secretaria de Política Lingüística
i no és cap cosa confidencial.
Es pot dir i surten noms i donams.
Es pot que sí.
La secretaria de Política Lingüística,
atenció, que és de qui depenen
les oficines de garanties lingüístiques,
que és on s'ha anat a presentar la queixa.
Un dels membres del jurat,
després del que cau
i després d'haver firmat la versió en castellà
i tot això per poder sortir d'allà
perquè si no s'havien de quedar allà fins dilluns
que hi arribés un traductor
perquè el dissabte no hi havia traductors, etcètera, etcètera,
doncs se'n va anar a l'Oficina de Garanties Lingüístiques
a presentar la queixa.
La secretaria de Política Lingüística
presentarà una reclamació
davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
i també davant del Consell General del Poder Judicial
per aclarir si la jutgessa
ha vulnerat els drets lingüístics del jurat popular.
Veient els fets, sembla ser que sí,
però bé, falta que es dictamini oficialment això.
La secretaria amb el tema aquest
recorda diverses coses.
Una, que la llei de Política Lingüística
de l'any 98 és plenament vigent
en els apartats 8 i 2 de l'article 13
que són els que fan referència
a les actuacions judicials
i que diuen
Són vàlides les actuacions judicials
tant les orals com les escrites
fetes en qualsevol de les dues llengües oficials
sense necessitat de traducció.
Tothom té dret de relacionar segurament
i per esquerra amb l'administració de justícia
en la llengua oficial que es culli i a ésser atès
i no se li pot exigir cap mena de traducció.
Per tant, només llegint això i veient els fets
sembla que aquí hi ha hagut alguna cosa estranya
que no ha funcionat.
A més a més, la secretaria política lingüística
recorda també que la Carta Europea
de les llengües regionals i minoritàries
reconeix en el seu article dret
el dret dels ciutadans
de tirar la llengua oficial que vulguin, etc.
I també, fins i tot, recorda la secretaria
que, i això ho vaig explicar ja fa pocs dies
aquell informe del Consell d'Europa
sobre l'aplicació d'aquesta Carta Europea
de les llengües minoritàries
en què precisament una de les recomanacions
que feia a l'estat espanyol
era que els seus estaments judicials
no estan respectant els drets
de les minories lingüístiques.
I justament aquí tenim un exemple molt concret
i a més a més això ha passat aquí a Tarragona.
Per tant, la secretaria qualifica
això de molt greu
i ha presentat aquestes queixes
i reclamacions al Tribunal Superior de Justícia
i al Consell General del Poder Judicial.
Per la seva banda,
el Departament de Justícia de la Generalitat
també presentarà una queixa
davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
i recorda que aquest és un fet que atempta contra el dret
que el marc legal empara a utilitzar el català en les actuacions judicials.
El Departament de Justícia ja diu que això és una vulneració del dret.
També creu que no té cap fonament legal
a la jutgessa perquè diu
el Departament creu que és evident que l'oposició de la magistrada
i del secretari que el jurat signés el veredicte en català
tot i que els membres del jurat acceptaven signar també la versió castellana
no té fonament legal.
Una de les coses que deduïa la jutgessa és que això ha d'anar a Madrid
i amb l'excusa de Madrid sempre acabem firmant.
La cosa és aquesta.
I el Departament considera que això és una clara vulneració
del dret lingüístic dels membres del jurat.
Bé, la cosa està així.
Doncs ja veurem com acaben totes aquestes diligències
i quina és la valoració final i el que es diu.
Parlem del català a internet.
Sembla que perd posicions, tot i que es dobla en nombre de webs, no?
Sí, jo he agafat la notícia esbiaixadament expressament.
La notícia ha sortit, fins i tot sortia ahir a la tele,
a TV3 vull dir, a les noticiaris, eh?
D'això que el català...
La majoria de diaris han titulat del tipus
a les webs en català s'han duplicat en els dos últims anys.
I és cert.
I és cert.
Un altre diu...
A veure, per aquí tinc també l'informe...
Això que he llegit era de l'avui.
El punt deia...
El nombre de pàgines web indexades en català es dobla en només dos anys.
Tot això és veritat.
Però també és veritat el que diu aquí.
Ara l'altra cara de la moneda.
L'altra cara de la moneda és que perd posicions a internet.
Ho explico de seguida.
Això és un informe que ha fet a Softcatalà,
que ja el van fer el 2003,
i ara han tornat a fer de la salut del català a internet.
S'ha basat en cercadors.
Atenció, el 2003 s'havien basat en un cercador que era All the Web,
però ara aquest cercador ha perdut vigència, diguem-ne utilitat,
i han utilitzat el cercador Google,
que és el que actualment té més pàgines indexades de tot el món.
Indexades vol dir que estan allà registrades.
Sí, sí, les pots trobar a través del Google.
Poden trobar.
Es pots fer de comptes i tal.
I a partir d'aquest del Google fan els recomptes.
La cosa és, les dues coses són certes.
Una, el català ha doblat el nombre de pàgines perquè,
a veure, tenim les dades per aquí,
hem passat de 3 milions de pàgines a 7 milions de pàgines.
El 2003 n'hi havia 3 milions, ara n'hi ha 7.
3 i escaig el 2008, ara 7.
S'ha doblat el nombre de pàgines.
Una altra cosa que es mira és la ràtio de pàgines per parlant.
Llavors, aquí és on hem perdut posicions,
encara que s'ha augmentat molt el percentatge.
Què vol dir això?
Fa dos anys el català, en nombre de pàgines per parlant,
ocupava la vintena posició.
Però atenció, la ràtio era de 0,45 pàgines web per cada català no parlant.
L'any 2005 hem avançat una posició,
ara estem en el lloc 19,
tenim 1,09 pàgines web per català no parlant.
Per tant, aquí s'avança posicions, s'avança un d'allò,
però en canvi, en el nombre absolut de pàgines,
malgrat que hem passat de 3 milions i escaig a 7 milions,
com que hi ha altres idiomes que en tenen moltes més,
doncs ara hem passat d'estar al lloc 23 al lloc 26.
Ens hem passat al davant quatre idiomes.
L'àrab, el grec, l'indonesi i el croat.
Bé, la cosa és més o menys aquesta.
Una cosa que volia remarcar és que tot aquest tema ha sortit aquests dies
perquè ahir, diuen, era el dia d'internet, 25 d'octubre.
Home, avui hi ha un munt d'articles d'opinió i de coses diaris.
Molt bé, atenció, era el dia d'internet a l'estat espanyol.
Al món mundial no.
En alguns països em sembla que sí,
però és que resulta que als països catalans fa 9 anys que se celebra el dia d'internet,
però se celebra el 8 de febrer.
Això és una cosa que van engegar fa 9 anys des de Vila Web
i des de fa 9 anys, el 8 de febrer,
és el dia d'internet per a la comunitat catalana, a internet.
El que passa en aquests casos,
com que als últims anys havia anat perdent força aquesta data,
de fet, als últims anys,
pràcticament només se celebrara els països catalans aquest dia d'internet.
l'any passat va encapçalar aquesta festa al Durci
i va ser allò del fest d'internet,
que ja ho vam comentar aquí en el seu moment,
el programa d'un quart de català,
la festa d'internet en català i tot això,
i va ser el 8 de febrer.
Però com que, de fet, érem els únics,
els catalanoparlants,
que se celebraven el dia d'internet el 8 de febrer,
doncs ara ens han colat un altre gol d'aquests colonials.
I és que ahir es veu que era el dia d'internet també.
La festa s'ha universalitzat, eh, Enric?
Sí, però és que nosaltres ja la teníem.
A veure, fem la pregunta
i una falqueta allò publicitària
per donar temps a que reflexionin i encertin.
La primera persona que truqui al 977 24 47 67
i contesti correctament a la pregunta que ara farà l'Enric,
guanyarà l'aqueta per donar acord al català
i la ràdio amb auriculars també de l'aqueta.
Moníssima, eh?
I funciona molt bé.
Podem donar fe, s'escolta Tarragona Ràdio
i tot el que vostès vulguin
perquè escolten un quart de català, totes les emissores, eh?
Les de Parla Castellana també es poden escoltar
en aquesta ràdio, què es pensen?
La pregunta, Enric?
La qüestió.
La qüestió d'avui.
Si vostès han estat atents al primer tema d'actualitat,
segur que saben la resposta.
Fes els honors.
Farem la pregunta.
Joan Solà ha dirigit una gran obra gramatical recentment,
en tres volums.
I es diu, aquesta obra es diu...
Tres opcions.
Opcions.
Un, gramàtica catalana fàcil.
Dos, gramàtica del català útil.
I tres, gramàtica del català contemporani.
Doncs, si ho repeteix.
Repetim.
Joan Solà, que és el senyor que farà la conferència demà,
ha dirigit, és un dels directors d'una magna obra gramatical
amb tres volums i 3.616 pàgines que s'ha publicat recentment.
I aquesta obra es titula, exactament,
un, gramàtica catalana fàcil,
dos, gramàtica del català útil,
o tres, gramàtica del català contemporani.
Si saben la resposta, marquim, però ara, ja,
el 977-24-4767.
Nosaltres fem una petita pausa i tornem de seguida.
El Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
convoca el 14è Premi a la Normalització Lingüística de Tarragona.
Botigues, entitats del món socioeconòmic,
empreses i organitzacions,
podeu optar al nostre premi
presentant les vostres candidatures
abans del 28 d'octubre
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Demaneu-nos les bases al telèfon 977-24-3527
o per correu electrònic a l'adreça tarragona-cpnl.org.
Aquí seguim un quart de català un minut
i seran dos quarts d'una 977-24-4767.
Saben la resposta a la qüestió d'avui,
volen aconseguir aquest aparell de ràdio?
Doncs ens han de dir el títol d'aquesta gran obra
que ha codirigit Joan Solà.
Com es titula?
Gramàtica catalana fàcil,
gramàtica del català útil
o la gramàtica del català contemporani.
Em penso que ja tenim una primera trucada.
Tant de bo que a l'encert
hi puguem regalar la queta i la ràdio.
Bon dia.
Bon dia.
En qui parlem?
David Aranda.
Què tal, David?
Bé.
Com es diu aquesta magna obra
dirigida, entre d'altres, per Joan Solà?
El començament no és infici.
Em sembla que és contemporani.
Jo et torno a dir els tres
i tu tries un,
però me l'has de dir senceret, eh?
Gramàtica catalana fàcil,
gramàtica del català útil
o gramàtica del català contemporani?
Gramàtica del català contemporani.
Molt bé.
Sí, Joan, Enric, sí?
Sí, senyor, molt bé.
Sí, sí, veu, te'n fa plaudimensitat.
Molt bé, David.
Ràdio i boca adjudicades.
Doncs, escolta, això, el que diu l'Enric,
tens la ràdio i la boca per tu
i les pots passar a recollir per la ràdio
per l'Avinguda Roma, quan vulguis, d'acord?
D'acord.
Gràcies, David.
Adéu, si veu, bon dia.
Adéu.
Molt bé, el David, i tot i que deia,
no ho he sentit al començament del programa,
però escolta, eh?
Tenia clar que era el tema contemporani
i que aquesta era la paraula clau, evidentment.
Era la cosa contemporània.
Parlem de novetats editorials i informàtiques.
Avui no m'has portat res de paper.
Clar que no.
Doncs, tu sols.
Ho vaig dir la setmana passada.
La setmana passada vam parlar de coses de paper
i vaig dir la setmana que ve parlem d'informàtica.
També tenia una cosa intermèdia
que eren publicacions digitals i en paper,
però ho he deixat el present dia.
Cossetes interessants.
Skype en català.
Skype és un programa de telefonia IP.
Per als no entesos no entendran res,
però pels que saben de què va això,
els interessarà i els que ho han provat
saben com funciona.
Jo tinc la sort que fa poc m'ho han fet provar
en un curs de formació
i puc parlar amb coneixement de causa.
Per què serveix exactament?
Per utilitzar l'ordinador per telefonar.
Tu tens un ordinador amb un auricular
i un micròfon connectat,
cosa que avui dia més o menys tothom pot tenir,
i t'instal·les aquest programa que es diu Skype,
S-K-I-P-E,
i amb aquest programa pots utilitzar l'ordinador per telefonar,
des de l'ordinador telefones,
a telèfons normals,
a telèfons mòbils o fixos.
Calla, que et trucaré el pare o la mare o qui sigui.
Com que això funciona a través de les adreces IP,
resulta que és baratíssim.
amb la qual cosa la telefonia tradicional
està començant a haver trontollat els seus fonaments de negoci,
perquè, efectivament, això,
com més s'extén, més genoconeix, més genoconeix,
és molt barat.
Per tenir les ADC-Ls i tot això,
has d'estar allà enganxada a la telefonia convencional.
I has de pagar allò de la cota fixa, igualment,
que és el que més encareix.
L'Skype aquest, a part de...
que tu pots telefonar a qualsevol lloc del món molt barat,
ho pots telefonar d'ordinador a ordinador
o d'ordinador a telèfon mòbil o a telèfon fix.
A més a més, també permet, per exemple,
es pot utilitzar com un canal de xat,
per exemple,
que funciona de forma instantània,
de manera que això, per exemple, en una oficina,
o, per exemple, penso en l'aplicació,
que per això pot tenir el Consorci per la Normalització Lingüística,
és una empresa que té 22 centres
abatits per Catalunya.
Si tots ens connectem per Skype,
la factura telefònica baixarà brutalment.
Això es veu més utilitat per empreses col·lectius
que no pas per particulars.
Per particulars també,
perquè, per exemple, jo tinc família a Estats Units.
Si els telefono pel telèfon normal,
des d'aquí a telefonar allà és molt car.
Però si telefono amb això, puc trucar cada dia...
I parles, parles.
Sí, sí, parles, pots parlar
o pots fer-ho per escrit en plan xat.
Per tant, tot això està molt bé.
On es pot trobar això?
Que, a més a més, es pot baixar gratuïtament.
I deia que la novetat és que ara això està en català.
Això es pot baixar des de la web de Fesucat,
que són els qui han fet aquesta traducció
del programa del català
i que ara mateix estan tramitant
amb l'empresa que l'ha fet
que l'opció català s'inclogui
com a llengua dintre les llengües
que incorpora ja per defecte,
que tu puc...
Quan te l'instal·les tries en quin idioma,
doncs que el català hi s'ho diuen.
Però de moment encara no hi és.
La web del Fesucat és molt senzillet.
3b.fesucat.com
Atenció, ortografia.
Fesucat és F-E-S-H-O-C-A-T.
Molt bé, molt interessant, eh?
I molt recomanable.
I recordem, gratis.
Gratis.
Gratis.
I a partir de llavors veurem
com la factura del telèfon
mimba brutalment.
Deuen com més útil també aquest programa,
a banda de tenir-los informats.
Més coses.
Un altre de semblant, però diferent.
Un que es diu Gmail,
que també ara la novetat és que és en català,
que és un altre programa,
no és de telefonia IP,
però sí que és de correu,
és un sistema de correu instantani.
Que funciona, diguem,
del tipus com pot funcionar l'Escape
si utilitzes per fer un xat,
per comunicar-te amb una altra oficina
que també el tingui,
doncs tu et pots comunicar instantàniament.
No com el correu convencional,
pot trigar a minuts,
o depèn de com estigui,
o si hi ha un servidor col·lapsat,
pots estar hores a veure'l tal.
En canvi, això és instantani.
I aquest també, el Gmail aquest?
Sí, el Gmail és de Google.
Però que l'ha de tenir l'altra part també, no?
Sí.
L'única cosa que hi ha,
l'adreça per trobar el programa
és www.gmail.gmail.com
i www.gmail.com
De tota manera,
si aquí no s'aclareix el tema,
es pot anar a la web de Google
i des d'allí buscar Gmail
i ja està,
com que és una cosa pròpia seva,
doncs s'entén.
No, posaran pegues, no?
No, l'únic problema que té ara,
això fins ara,
és que de moment està en versió de proves
i perquè tu el puguis utilitzar,
algú t'ha de convidar.
Algú que el tingui t'ha de convidar,
t'ha d'enviar un missatge convidant,
llavors tu ja t'hi apuntes i ho fas anar.
Característiques importants d'això
són, per exemple,
que és un programa de correu.
Sabem que les webs que et donen
un programa de correu web
et donen un espai al servidor
perquè tu puguis emmagatzemar coses i tal.
Aquí et donen dues gigas d'espai gratuït,
cosa que és molt.
No se'n troben gaire,
és que et donin tant d'espai.
Pots agrupar els missatges en converses,
té un motor de cerca molt potent dels missatges,
pots assignar etiquetes dels missatges
per organitzar-los millor,
pots crear filtres,
té un, precisament,
té filtres molt potents
perquè no t'alibi correu brossa ni virus
i una sèrie de coses,
que està molt bé.
Una altra de les coses que té
aquest programa de correu web
que molts altres no tenen
és que es pot utilitzar
en qualsevol navegador.
Doncs el Mozilla,
el Firefox,
el Safari,
el Netscape
i el Microsoft 5 en amunt.
Que hi ha altres programes
d'aquest tipus semblants
però que no es poden utilitzar
tant ni en tants servidors.
Doncs en dues webs ben útils
i per acabar,
mira, coincidint que ha començat
el Rally Catalunya,
l'Enric avui ens porta
a tot gas
la web del motor en català.
No és coincidència.
No és coincidència.
No, és expressament
com que ara és l'època
i cada setmana
mengem carreres
de tot tipus de cotxes,
de motos i tot això
per les televisions.
No, però amb el Rally Catalunya
és coincidència o no?
És que és avui
que comença
a les comarques de Tarragona.
Per això t'ho he dit.
També, també.
Que menys que parlar d'això avui.
Atenció,
parlem d'una web
que es diu
a tot gas,
la web del motor en català
i això és important
perquè en aquells informes
que fan els del WICAC
sobre com està el català
per sectors,
com estan les webs,
el sector del motor
és un dels que està pitjor.
Sí, en la cosa temàtica...
Sempre està suspès
i fatal.
El teatre,
música anem fent,
però el motor...
Coses de motor en català
no se'n troben a internet
i ara explicaré
algunes quantes coses d'aquestes.
Per això ha nascut aquesta web
que té la intenció
d'oferir un espai d'esbargi
i de reflexió
sobre el món del motor
català
i en català.
Les dues coses.
El motor català,
pilots catalans,
de qualsevol àmbit
dels països catalans
i en català,
perquè aquesta és l'altra cosa
que no existeix.
La web...
Ah, clar,
diguem l'adreça,
fàcil.
Sense les tres B dobles,
eh, atenció.
Directament a totgas,
tot junt,
a totgas.labonateca.com.
Tornem a dir,
a totgas.labonateca.com.
I per què això?
Per què dèiem
que el món del motor
està fatal?
Doncs perquè ho està.
Hi ha un informe de...
Hi ha un article recent
del WICAC
que analitza la situació
que diu molt dolenta
del català
en el món del motor
i explica que,
per exemple,
el circuit de Catalunya,
la web del circuit de Catalunya
té versió en català,
castellà,
anglès i francès.
Però entre les webs oficials
dels pilots
no n'hi ha cap
que tingui versió en català.
Atenció,
fa pocs dies es deia que...
Per això li haurien de dir
els pilots.
Sí,
no,
ja ho han fet.
Les webs de...
Fa pocs dies
s'ha renovat la web
del Dani Pedrosa
exclusivament en castellà.
Altres pilots,
aquí la majoria són de motor,
de motos,
però també n'hi ha d'altres,
que tenen la web
que no tenen la web en català.
Senti,
que van anar
només en castellà.
Carlos Checa,
castellà i anglès.
Toni Elias,
només castellà.
Rubén Chaus,
castellà i anglès.
Jorge Lorenzo,
castellà.
Héctor Barberà,
castellà.
Àlex Devon,
castellà.
Tots aquests pilots
són d'algun lloc
o altre dels països catalans.
No tenen web oficial
altres pilots
com David Checa,
Joan Oliver,
Héctor Foubel,
Electro Rodríguez,
etcètera, etcètera.
Derbi,
que és l'única fàbrica
de motos catalana que hi ha,
no té la web en català,
només la tenen
en anglès i castellà.
Per trobar webs en català
de coses d'aquestes
del motor
s'ha d'anar
precisament al món del trial,
el dels rides
i algunes coses així.
Al món del trial
tenim la web
d'Adam Raga,
perdó,
de Laia Samp
i d'Albert Cabastany
que sí que tenen
coses en català,
etcètera.
Molt bé.
Doncs ja ho saben.
Per tant,
a tot gas.
A tot gas marxem,
perquè d'aquí uns moments
hem de parlar
del Parlament.
al Parlament,
a les escoles.
Parlarem d'aquesta experiència
o millor dir-la,
coneixerem a través
d'un reportatge
que ha fet Jordi Sorinyac.
Enric Garriga,
gràcies.
Fins la propera setmana.
Dimecres més.
Ens retrobarem
després de La Castanyada.