Parlo sense vergonya, parlo amb libertà
i per començar, parlo en català.
Doncs vinga, comencem, en donem corda al català.
Des d'aquest concurs, des d'aquest joc de preguntes i respostes
que fem al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
i a aquesta casa, Tarragona Ràdio.
Tinc la boca plena de paraules, la taula plena de boques.
Qui té boca s'equivoca, qui no s'equivoca guanya una boca.
Ara, aviam, així de senzill, que no se n'han entrat,
que no han agafat de què va la cosa.
Doncs molt fàcil, ens truquen al 977 24 47 67.
Nosaltres plantegem una pregunta relacionada amb el català
de diferent forma, diferents tipus de preguntes
i si l'encerten guanyen una queta, una boqueta
que poden venir a buscar aquí a la ràdio a l'Avinguda Roma.
I a més a més els apuntem una llista, no és una llista negra,
és una llista molt maca ella perquè totes les persones
que participen i encerten, a més a més de la boqueta,
la queta per donar corda al català,
participaran en el sorteig de tot un seguit de premis.
Comencem ja la primera pregunta.
No sé si tenim la primera trucada.
No m'agafin por, eh?
No m'agafin por perquè no són tan complicades
i sempre es pot donar una ajuda.
Aiuda, no ajudarem més?
Vinga, va, que sí que ajudarem, eh?
Era on parlar.
La primera pregunta...
A veure, a veure, la primera pregunta la farem relacionada
amb el món de l'espectacle, amb el món de la música.
A més, és d'aquelles preguntes, ja saben que tenim diverses modalitats,
preguntes que només precisen donar resposta directament,
preguntes a les quals nosaltres donem diferents opcions
i preguntes en les quals pronunciem una paraula que és incorrecta
i vostès l'han de localitzar i dir, no és aquesta la paraula,
això està mal dit i bé, si ja volen anar allò a buscar nota,
com aquell que diu, doncs ens diuen la paraula correcta
i ja tot perfecte.
Però aviam, aquells que els agrada molt la cosa dels festivals de música,
dels festivals d'Eurovisió,
qui em truca ara el 977-24-47-67
i em diu quin any va ser la primera vegada
que el català es va poder sentir al festival d'Eurovisió?
Donaré tres opcions.
L'any 1966, l'any 2001 o l'any 2004?
Quin any va ser la primera vegada que el català es va poder sentir al festival d'Eurovisió?
Ja no parlem de resultats, si va arribar la final, no va arribar la final,
en fi, només volem saber quin any per primera vegada
una intèrpret catalana,
una intèrpret que cantava en català, va anar per primera vegada.
l'any 1966, l'any 2001 o l'any 2004.
I és que quan es toca el món de l'espectacle,
sembla que la memòria la tenim com a més fresqueta.
Donem pas a aquesta primera trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la Neus Sala.
Què tal, Neus?
Mira, bé, per aquí ho escoltam-te.
Ben fet.
Li agrada el festival d'Eurovisió a vostè?
Sí.
Sí, se'l mira, fa gràcia, no?
Sí, és el que cansa, jo me'l miro.
Mira aquesta quin vestit porta, mira aquesta com canten,
és una mica allò de, no per estar atenta,
que dius, mira al final, totes les cançons, si fa o no fa,
crea ambient a casa, eh?
Sí, sí.
És com a bonic, i va haver un any que a més a més
anaven a cantar en català, diu, calla, que fa gràcia, també.
Doncs Neus, quin any va ser?
Li dono tres opcions, pensi-ho bé, 1966, 2001 o 2004.
Jo diria el 2004.
Vostè diria el 2004.
Sí.
Doncs i senyora, va ser el 2004, clar que sí.
I la boqueta ja la té, Neus, però s'atreviria a dir qui va cantar?
Bueno, qui no, però va ser uns d'Andorra.
Vull dir...
Una xiqueta.
Sí, vull dir que ara el nom...
Una senyoreta.
No me'n recordo, però...
No se'n recorda.
Una noieta d'Andorra, sí.
Bé, de totes maneres, aquesta era una pregunta de més a més.
Era la Marta Roura.
Això.
I de noves, això no me'n recordava.
Recorda, recorda la cançó?
Si no sé veritat, vull tant de res sempre, disfrutem el moment i jugar.
La Marta Roura, l'Andorrana, que va anar al Festival d'Eurovisió.
Sí, sí, que van fer totes aquelles proves i tot allò.
Sí, ja veu, i al final, però en fi, què hi farem, eh?
L'Intent es va fer.
Quan és ara el Festival d'Eurovisió?
No me'n recordo jo, però deu ser d'aquí poc temps, no?
No deu faltar gaire.
Normalment és que ara la primavera.
Sí, sí, sí.
Molt bé, Neus, doncs encantada de saludar-la i vingui a buscar la seva boqueta per donar corda al català, d'acord?
Vale, gràcies igualment.
Gràcies, bon dia, adéu-siau.
Pregunta musical relacionada amb el món de l'espectacle.
La primera pregunta que hem plantejat avui al concurs, qui té boca s'equivoca.
Fem una pregunta d'aquelles de dir una paraula que no és correcta i vostès em truquen i em diuen
no, això no està bé, que no es diu així, i a més a més ja em diuen que es diu de l'altra manera.
Vinga, va, jo dic la frase, ara la frase és la següent, dic que comprarem vi a la bodega de la cooperativa del poble,
que és millor que el del supermercat.
Comprarem vi a la bodega de la cooperativa del poble, que és millor que el del supermercat.
Vosaltres no podeu participar, em refereixo al personal de la ràdio que aixequen la mà com si estiguessin al col·le.
No, no, no, no, és pels oients del matí de Tarragona Ràdio.
977-24-47-67, comprarem vi a la bodega de la cooperativa del poble, que és millor que el del supermercat.
977-24-47-67.
I és possible que algú s'hagi adonat que aquí hi ha una cosa que no és correcta. Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la Núria.
Què tal, Núria, què més?
Núria Mestres.
Com anem, Núria?
Bé.
Estem treballant?
Sí.
Bé, doncs fem una pausa a la feina.
On comprarem el vi?
Al celler.
Sí senyora, molt bé, Núria, molt bé.
Efectivament, Núria, comprarem vi al celler de la cooperativa del poble, que és millor que el del supermercat.
T'acabes de guanyar una queta que t'espera aquí a la ràdio, d'acord?
Molt bé.
Gràcies, Núria, enhorabona.
Adéu-siau.
Parlo sense vergonya, parlo amb libertà, i si m'equivoco...
Aquestes preguntes tenen molt bona sortida, eh? Aquestes de dir la paraula mal dita fa com a gràcia.
No hem fet encara cap pregunta d'aquelles que m'han de dir vostès les coses sense ajuda?
Vinga, va, alguna persona atrevida, agosarada, que accepti el repte de contestar aquesta pregunta.
Dugues, dues comunitats, n'hi ha més, eh?
Però jo només demano dues comunitats autònomes espanyoles, que el català és oficial a tota la comunitat.
N'hi ha tres, amb dues em conformo.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb l'Antoni Sants.
Què tal, Antoni?
Molt bé, per aquí, per casa.
Molt bé. A punt i preparat?
Preparat.
A veure, n'hi ha tres, si em diu les tres, perfecte.
Però avui estic generosa, i només si em diu dues, jo li regalo la queta.
El País Valencià i Mallorca, o sigui, les Isles Balears.
Molt bé, València, Balears i, evidentment, Catalunya.
Molt bé, Antoni.
Ai, avui la cosa està sortint rodona, eh? Rodona, rodona.
Anirem donant acord al català.
Antoni té la queta aquí, que l'espera, l'Avinguda Roma, d'acord?
Molt bé, gràcies.
Gràcies, Antoni. Adéu-siau, bon dia. Adéu.
Vergonya, parlo amb llibertat, i, si m'equivoco, torno a començar.
Aprofitem, avui que tenim temps, juguem una estona més, els ve d'ús en jugar una estona més.
Doncs vinga, continuem plantejant, però sí, una miqueta més valents, eh?
I els veig allò com tímids, a dir, calla, que facin la pregunta, i si la sé truco,
i si no la sé no truco, que em fa com a vergonya.
No ens ha de fer vergonya, si m'equivoco torno a començar.
Per tant, poden participar i trucar aquí.
Aquí té boca, s'equivoca.
Fem una altra pregunta, d'aquelles en les quals, doncs, donem diferents opcions.
Anem cap als tribunals de justícia.
Ja saben vostès que l'Enric Garriga, un quart de català cada dimecres...
Avui no hem fet un quart de català, és una excepció, un parèntesi, però continuarà, eh?
Un quart de català la resta de temporada, el proper dimecres, el tindrem aquí amb nosaltres.
Vostès saben que quan repassa l'actualitat, doncs, parla de sentències en judicials que tenen a veure amb l'utilització de la llengua.
La següent pregunta que plantegem va en aquest sentit, en l'actualitat.
Tampoc no cal estar molt al dia.
Jo crec que aplicant una miqueta de sentit comú i deduir una miqueta com està el panorama,
jo crec que la poden encertar amb facilitat a més.
Els dono tres opcions diferents.
Aviam qui em truca i em diu quantes sentències judicials s'emeten en català a Catalunya de mitjana.
Quantes sentències judicials s'emeten en català a Catalunya de mitjana?
Vostès que dirien un 70%, un 6% o un 40%?
977-24-47-67
Quantes sentències judicials s'emeten en català a Catalunya de mitjana?
Vostès que dirien un 70%, un 6% o un 40%?
977-24-47-67
Per aquí sentim uns aplaudiments. Juguen, eh?
No es pensin que aquí els companys del control tècnic juguen també.
L'heu encertat? Sí, sí, l'heu encertat.
Però vosaltres us sento molt, no teniu premi, no podeu jugar.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Maria del Carme.
Què tal? Maria del Carme, què més?
Ripinyol.
Què tal, Maria del Carme?
Bé, mira.
Va passant bé al matí?
Mhm.
Sí? I quantes sentències diria vostè, Maria del Carme, que s'emeten en català a Catalunya de mitjana?
Un 70%, un 6%, un 40%?
Jo crec que un 6%.
Un 6%.
Sí.
Doncs, creu bé, creu bé, Maria del Carme.
Efectivament, un 6% de sentències judicials que s'emeten en català.
Doncs l'aquesta és seva, eh?
D'acord.
Ja no l'hi prendrà ningú, la pot venir a buscar aquí a la ràdio?
D'acord.
Gràcies, Maria del Carme.
Bon dia.
Adéu-siau.
Parlo sense vergonya, parlo amb llibertat, i si m'equivoco torno a començar.
Fem l'última?
Vinga, va, l'última.
Avui aprofitem, eh, que tenim una miqueta més de temps, que no anem amb el rellotge que ens empaita sempre,
i farem una altra d'aquelles agraïdes, eh, d'aquelles que jo sé que a vostès els agrada molt, que és allò de la paraula, la paraula que hem posat per aquí, com qui no vol la cosa.
Ui, aquí, aquí hi ha unes quantes, eh?
Vinga, va, com que és l'última farem una frase.
La frase aquesta té com a tres paraules, que no estan bé, eh, no estan gens bé.
Bé, molta atenció, li deixo una tarja amb les meves dades personals, no em feu riure, no em feu riure, li deixo una tarja amb les meves dades personals i no se n'oblidi com reaccions abans del dia 30.
Li garantitzem un 10% de beneficis.
N'he dit més d'una, oi que sí? Aviam si les trobem.
Ah, que la repeteixi.
Li deixo una tarja amb les meves dades personals i no se n'oblidi com reaccions abans del dia 30.
Li garantitzem un 10% de beneficis, mira, més que les sentències que s'emeten en català.
N'hi ha tres, tres que estan malament.
Si em diuen una, va, regalo la queta.
977-24-47-67.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Zora.
Perdó?
La Zora.
Zora.
Zora.
Zora, oi, quin nom més bonic, no?
Sí.
Què més, sisplau?
Què més?
El cognom, sí, perquè deu tenir un cognom, dic jo.
La...
La Gró...
Changiti.
Parli en català, però per molt que em parli en català em costa.
Estic estudiant català ara, eh?
Molt bé, molt bé.
Zora, penso que m'hauràs de regalar una queta o una mica de curset per escriure el teu nom.
Ho lamento molt, eh?
Però em costava una miqueta d'entendre, t'ho sento.
Però ara he pres bona nota.
I si l'encertes, que jo crec que sí, estaràs perfectament a la llista per aconseguir la teva queta, la teva boqueta.
Li deixo una tàrgia amb les meves dades personals i no se n'oblidi, compri accions abans del dia 30, li garantitzem un 10% de beneficis.
N'hi ha tres, si em dius una ja et regalo la queta.
Si em dius més, et regalaré una queta igual, però quedaràs molt bé.
Gràcies.
Què et sembla, Zora?
Sí.
Garantim.
Garantim, sí senyora.
Garantitzem res.
Aquí el que fem és garantir.
Garantim, molt bé, Zora.
L'altre error era targeta, que no tarja.
Sí.
Clar, a vegades diem tarja i sembla que és allò de la hipercorrecció, no?
Que diu, tarjeta, com que en castellà diu tarjeta, no deu estar bé, diec tarja.
No, no, tarjeta i oblidi amb B alta.
Zora, enhorabona, et garantim nosaltres també que tens la teva queta aquí a la ràdio.
D'acord?
Gràcies.
D'on ets, Zora, si no és molta curiositat?
Ah, sí.
Sóc d'Algelia i fa 25 anys que estic aquí, estic casada en català i estic ben, i ara estic estudiant català i ben, a poc a poc.
Doncs jo diria que polint, perquè el parles molt bé, per tant el que deus estàs polint una miqueta la parla perquè ho fas perfectament bé, Zora.
Sí, sí, gràcies.
Gràcies per participar, t'esperem aquí a la ràdio.
Gràcies a ti, a tu.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, bon dia, adéu.
Ai, quina alegria, quin munt d'aquestes.
Demà, com que tindrem molts temes i molta actualitat, haurem de reduir una miqueta el concurs.
Qui té boca s'equivoca, poc ens hem equivocat avui, creiem, que l'hem encertat bastant.
De fet, han estat com a 5 persones que han encertat les preguntes que hem plantejat avui,
preguntes que elaboren els companys i amics del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Pràcticament ja hem arribat al final del nostre temps, hem de fer una pausa per la publicitat i d'una forma formal,
i aquí val la redundància.
Començarem a acomiadar-nos de tots vostès.
Tarragona Radio, Tarragona Radio.