Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
S,' sobre antecedents!
Fins demà!
La pregunta de tot això!
Bé!
Això és molt fàcil!
Però avui no té ningú!
Tothom xarra molt!
Però molt poca gent ho té!
Comunitats autònomes!
Fins i tot!
Que monolíticament totes elles!
Doncs són d'un mateix proveïdor!
Doncs, doncs!
Andalusia!
La comunitat Andalusa!
El Servei Andalus de Salut!
o altres comunitats com Galícia, encara avui estan amb barreres
entre fins i tot l'atenció primà i l'atenció especialitzada.
Dins d'un sol equipament, com és un hospital, això sí, hi ha la bossa,
hi ha l'historial, la immensa majoria dels centres no estan informatitzades
a la història clínica, ni tan sols dins del centre,
des del punt de vista de totes les dades, però si anem a demanar
el compartir, fins i tot de la mateixa institució, compartir la informació
entre el metge de capçalera i el metge especialista, ja estem demanant
un impossible, i si al damunt estem demanant que es pugui compartir
aquesta informació entre diferents proveïdors, llavors ja estem demanant
el que demana la consellera el dia d'ahir, a veure com ens ho fem.
A partir d'aquí, que això és una exigència, jo crec que elemental
i que en els propers anys segur que s'hi trobarà una solució,
crec que ja s'està avançant cap a una solució, també s'hi obren moltes dubtes,
no?, que segur que sortirien en el debat, que és a dir, tothom pot
tafanejar la meva informació, quins filtres de seguretat hi haurà,
què vol dir això, hi ha d'haver-hi tot, o hi ha d'haver-hi el que jo deixo
que hi hagi d'haver-hi, si jo no vull qui sigui, què passa?
Hi ha tot un munt d'incògnites també en aquest entorn, perquè
l'inform. El principi elemental que hem de preservar, jo voldria parlar
de dues coses, una, o sigui, sentat a la idea,
volia introduir avui en el debat dos elements.
El primer, la dificultat o no tècnica, que això en podem parlar
i explicar-ho perquè jo crec que depèn molt, hi ha una dificultat,
hi ha uns diners a gastar, hi ha un esforç tecnològic a gastar,
però també depèn molt de la sensibilitat dels equips directius
d'aquestes organitzacions cap a aquesta mentalitat.
I per tant, m'agradaria fer insistir en això.
La segona part, que ja és una part més, diguem-ne,
de drets i deures de l'usuari.
Una part ètica, podríem dir.
Exactament.
I ontològica, fins i tot.
Això, de dir, com veiem tots en el debat aquestes possibles dubtes
i com se poden resoldre aquestes possibles dubtes davant de l'usuari
que diu, home, igual que les caixes o els bancs, jo tinc una compta allà,
si em donen un password jo puc accedir, però només accedeixo jo,
ningú pot t'afanejar l'estat dels meus comptes, no?
Doncs si tan sagrat és que ningú t'afaneixi l'estat dels meus comptes
de la mateixa... més sagrat és que ningú t'afaneixi els teus antecedents de malaltia
si tu no dones autorització.
I això és el que jo voldria, primer que tot, deixar ben clar
com una mena de frase de títol, no?
Títol del diari.
Les dades clíniques, les dades clíniques, totes elles, totes,
des del valor d'una glucosa fins a un diagnòstic,
o uns antecedents, són propietat del ciutadà.
Són seves.
Ningú, sense la seva autorització, pot fer-ne ús.
D'alguna manera, també poden anar vinculades les dues coses
perquè en funció de la inversió tecnològica que es faci
es pot crear un sistema o un programa informàtic
que blindi més o menys, probablement, aquestes dades.
Evident, evident, evident.
Es correspon amb la capacitat d'inversió que es té
per tirar endavant el projecte.
No es pot frivolitzar amb aquest tema,
perquè és atentar a la intimitat d'una persona
i fins i tot a la seva propietat de tu t'afanejar a algú
que no en tens dret.
I avui això està absolutament penalitzat.
Les organitzacions sanitàries com la nostra,
que tenim aquesta informació, la nostra banc de dades,
nosaltres som dipositaris d'aquesta informació
i custodis d'aquesta informació.
Per tant, el que hem fet nosaltres és anar
a l'Agència de Protecció de Dades,
donar una llista de quines persones,
o per què tenim unes persones inventariades i com són aquests fitxers,
amb la nostra base de dades,
dir quines dades estan en aquests fitxers
i quins són els sistemes de protecció
pels quals aquests fitxers són accessibles
per a uns determinats professionals.
Això, l'Agència de Protecció de Dades ho valida,
hi ha un codi validat que li diuen el codi tipus
que s'està implementant en diferents centres,
passa a unes auditories anuals de control de seguretat
perquè les organitzacions que tenen aquest sistema
puguin donar garantia, com fos una garantia d'una ISO
o qualsevol segell de qualitat,
davant del ciutadà, de dir, escolti,
nosaltres tenim les seves dades custodiades
d'acord amb l'Agència de Protecció de Dades
que ens fa una avaluació anual
que això s'està complint d'aquesta determinada manera.
Jo ara li anava a compte que el fet
que utilitzi la primera persona del plural
vol dir que la xarxa ja ho té, això de la història clínica.
Sí, nosaltres fa molt de temps,
però una necessitat,
siguem sincers també, no?
Primer, jo crec, per una gran cultura de la nostra organització
en aquests dos sentits que li he dit, no?
De que, com que és una organització que volem treballar en xarxa,
no són professionals independents,
el metge de família o el cirurgià o l'anestesista,
ni tan sols el professional de laboratori,
sinó que són, lluitem, busquem i perseguim,
que tothom treballi complementàriament.
La informació que ha escrit un senyor
dient que jo sóc al·lèrgic a la penicil·lina
i l'ha escrit normalment el metge de família,
el metge de capçalera,
ja està allí, ja està,
no cal preguntar-la 25 vegades,
està allà i no és tampoc per no molestar la gent,
sinó, sobretot, és perquè
tothom que tingui la necessitat
de treballar amb aquesta persona
tindrà sempre com a referència
aquesta veritat que està allà posada
amb signe d'alerta.
De la mateixa manera que si un metge de família
prescriu un medicament,
pensi que, per exemple,
amb algun tipus de fàrmac
hi ha 25 productes comercials
del mateix tipus de fàrmac,
és com si diguéssim de la Coca-Cola
hi ha 25 marques que dispensen Coca-Cola.
Clar, nosaltres, en general,
pensem en productes genèrics,
un antibiòtic és una ampicil·lina,
però hi ha 30 cases comercials
que donen ampicil·lina.
És impossible que el ciutadà
conegui l'equivalència
entre el genèric i el producte comercial.
I si vostè ve a la meva consulta
i jo li pregunto
què està prenent,
que pren antibiòtic,
vostè se'n recorda,
si se'n recorda en aquell moment,
del que posa l'etiqueta
perquè posarà eupent,
per dir una cosa, no?
O potser no se'n recorda en aquell moment.
i jo he de saber,
o sigui, aquest comercial,
tota aquesta llista de comercials,
que ja vostè probablement està prenent,
si jo li prescric alguna cosa,
he de saber que no li estigui donant
la mateixa cosa que ja pren,
perquè l'ha receptat un altre metge,
o fins i tot que no li doni alguna cosa
que sigui incompatible amb el que està prenent.
la garantia de saber realment online,
de veritat,
què està prenent una persona,
ja la dóna l'ordinador,
perquè el metge de família
que dona una prescripció farmacèutica
ho apunta.
Quan va aquella persona
amb qualsevol especialista,
allí està apuntat,
no cal repreguntar-ho,
allí està apuntat.
Els resultats de l'analítica
allí estan,
i no cal repreguntar-ho,
però no és només un problema
de no duplicar coses,
que també, eh, econòmic,
ni és un problema
de no fer perdre temps a la gent,
que també els diners són d'allò,
sobretot és la garantia,
és la garantia
en què tothom pot treballar
sobre la mateixa persona
sense garantia
que la informació és una,
no n'hi ha 25.
I també hi ha una segona garantia,
el que allà està escrit
no és només una cosa
que tu escrius
i ho hi heu amagues
amb un calaix
i si no treu allò
ningú ho sap
des de l'òptica
dels professionals,
dels ciutadans,
allò està allí,
queda registrat,
queda gravat
amb el meu nom
i la meva persona
que ho he escrit
i un tercer,
si ho ve,
està autoritzat,
un tercer autoritzat
que ho vingui a mirar
haurà de validar
que el que jo he dit
estigui bé.
No hi ha capacitat
que jo m'amagui
ni pugui dir
naps per cols.
Si he dit naps,
allí està apuntat naps
i si n'he dit cols,
allí queda amb les cols.
Llavors,
també és un altre
mecanisme de seguretat
cap al ciutadà
que sempre
aquella,
ja no és la paraula
teva contra la meva,
allò està allí
i qualsevol
pot anar
amb la meva autorització
a veure
i prendre
la seva valoració,
la seva avaluació
sobre
aquell conjunt
de decisions.
Tant des de tots
aquests punts de vista
i sobretot
nosaltres
que teníem
una dificultat
de treballar
amb 40 quilòmetres
de diàmetre
des de l'Arbós,
Calafell
fins a Vilaseca,
amb 6 centres
de salut
i 30 i pico
de dispensaris
municipals,
més 3 centres
com l'Hospital de Tarragona,
l'Hospital del Vendrell,
el centre de Llevant,
l'única manera
que això fos possible
és que tothom
punxés
sobre el mateix sistema
que era el sistema informàtic.
Això,
jo crec que
totes aquestes avantatges
que estava jo
apuntillant
són
claus
per dir
que això ha de ser
evidentment
la garantia
del ciutadà
i de futur.
Nosaltres
ho hem pogut experimentar,
ho hem explicat
a la conselleria
i ho hem vingut a veure
i és realment
jo crec que és un element
de qualitat
molt important
que s'ha d'anar avançant
però és un element
de qualitat
molt important
i ara el pas següent
és que,
home,
tot no cal
però el pacte
de quines són
aquelles dades
realment rellevants
que totes
aquestes organitzacions
haurien de tindre
en un format
que una altra
organització
perquè aquest ciutadà
se'n vagi
a Barcelona,
estigui a Girona,
com a mínim
d'entrada
tot el territori català
i jo crec que després
tot el territori espanyol
i probablement
tot el territori europeu
a la llarga,
quines són
aquelles dades,
aquells camps
en què obligatoriament
el teu sistema
ha de poder tindre
disponibilitat
si el seu propietari
el vol vindre a buscar
perquè tornem al començament
el propietari
és el ciutadà
jo soc el custodi
de la informació
i he de tindre
l'obligació
en el nostre
de la manera
que nosaltres ho veiem
tinc que tindre
l'obligació
de deixar-ho a disponibilitat
quan ell ho necessiti
en una època
de tantíssima
mobilitat
realment
l'estat òptim
d'aquests sistemes
que estigués
com a mínim
a tot l'estat
perquè si no
moltes vegades
home
si funciona
el nostre territori
ja va prou bé
però l'òptim
fora això
després
la situació irregular
de moltíssimes persones
també pot fer difícil
que entrin
dins d'aquest canal
d'informació
és un altre dels aspectes
que imagino
que es van plantejant
com a reptes de futur
les necessitats
més immediates
per tirar endavant
aquest projecte
d'una forma més global
on són ara
Dolça
de la història clínica
compartida
a Catalunya
a Catalunya
bé
cada organització
nosaltres ho tenim
relativament fàcil
perquè ja ho tenim
però a cada organització
hi ha centres
que estan més avançats
i que ho tenen més fàcil
però hi ha centres
que estan més
que no ho tenen
tan informatitzat
i per tant
haurà de ser
més difícil per ells
el que passa
que la consellera
amb això està
entre cometes
molt obsessionada
en bé del pacient
i si ho lidera
el Departament de Salut
jo crec que
es posaran uns terminis
i cada centre
s'haurà de posar les piles
clar, jo parlo
des d'un nivell
molt elemental
molt d'usuari
una persona
que tingui un problema
molt característic
que es dona de vegades
que precisi un tractament
que s'hagi de fer
en un determinat centre
de Barcelona
per exemple
amb aquesta història clínica
doncs no cal
que vagi amb la carpeta
sota el braç
podríem representar-ho així
també
un altre dels avantatges
que pot tenir
aquest tipus de sistema
sí
el que es vol començar
el que passa
que encara no està
hi ha uns grups d'estudi
que ha fet
el Departament de Sanitat
amb diferents temes
el tema de seguretat
el tema
d'identificació
del ciutadà
i llavors
tots aquests temes
que es consideren
rellevants
per la salut del pacient
que són els problemes
de salut
que identifica
o capçalera
o antecedents
que són importants
el que s'haurà de fer
és catalogar
o codificar
perquè tots
quan parlem
d'un problema de salut
tots diguem
el mateix
i amb això
s'està avançant
i què passa
més per posar pegues
què passa
quan un pacient
opta
per un sistema mixte
és a dir
que fa
el circuit habitual
del sistema públic
de salut
però en un moment determinat
se surt
i se'n va allò que diem
popularment a la privada
i després torna
és a dir
no queden dades perdudes
o contempla també
aquest projecte
que entri
doncs
a aquella atenció
feta des del sistema privat
aquest projecte contempla
ho diu específicament
amb aquest document
que us hem aportat
que els centres privats
també
hauran de compartir
la història clínica
el que passa
que encara no
s'ha determinat
fins quin punt
perquè aquí hi ha temes
d'asseguradores
i no és tan fàcil
això ho veig complicat
nosaltres
en aquest cas
apostàvem
jo crec que hi ha un abans
molt important
en aquest plantejament
d'ara de la conselleria
perquè
hi ha hagut
algunes comunitats autònomes
que el que han decidit
i així per exemple
és el cas d'Andalusia
van decidir
dir
doncs escolti
en caso
amb un únic sistema informàtic
primària
no?
de dir
doncs una casa
comercial
concreta
la que guanya un concurset
i tots tenen el mateix
ja està
clar
això
és molt senzill
segons
aquí
lligat així
lligaràs amb aquests
però no el que estem dient
la resta de proveïdors del sistema
i quan la gent parla de privats
jo sempre faig una referència
una reflexió
que m'agrada fer-la
perquè
estem parlant
en general
del sistema
de malaltia
l'assegurament
per la malaltia
que és el que el CAT Salut
o bé les asseguradores
que fan els funcionaris
que tenen dret els funcionaris
com asseguradores
que són de títol privat
a ciïsser, desles, sanites
etcètera
doncs el MUFACE
té la possibilitat
d'assignar
a CAT Salut
o a un altre
i això estem parlant
de l'assegurament
per la malaltia
i diu
l'assegurament per la malaltia
del CAT Salut
és el sistema sanitari públic
sigui propi
diem-ne
des d'una revista
de centres
de la xarxa pública
entesa
tota la xarxa pública
la CHUP
que diem
l'Institut Català de Salut
i dels altres
com és el nostre cas
o bé algunes coses puntuals
quan no té excedents
i contracta
una analítica
una radiologia
una resonància
amb una clínica privada
la Tecno
la Quirón
etcètera
però
algú té
dels nostres oients
la capacitat
de no pagar
l'assegurament del treball
la propietat
de les mútues
d'accidents de treball
són la tesoreria
de la Seguretat Social
hi ha alguna cosa
més pública
que la tesoreria
de la Seguretat Social
les mútues
d'accidents de treball
són entitats gestores
de la Seguretat Social
són tan públiques
tant, tant, tant
o més
que l'assegurament
de la malaltia
per tant
el que dius
és que les mútues
no, no
escolti
tot aquest contingent
és tan públic
com l'altre
el que té una tramitació
diferent
la gestió
és diferent
té una gestió diferent
i té uns proveïdors diferents
però
ningú té
ni un pot dir
jo no pago
la mútua
és una obligatorietat
perquè aquest assegurament
és obligatori
i després d'aquest
assegurament obligatori
fins i tot
el proveïdor
és públic
és gestor
d'un patrimoni públic
que és la Seguretat Social
i segueixo avançant
el seguro del cotxe
algú pot dir
que no paga
el seguro del cotxe
vull dir
és lliure
dir
escolti
jo ara no vull assegurar
menjar el cotxe
és igual
ja m'espavilaré jo
com a casa
jo no pago
la casa
no vull assegurar
de robo
ni d'incendis
i si se'm crema tot
és el meu problema
algú pot fer-ho?
No
és un altre seguro
obligatori
les conseqüències
sobre el sinistre
del treball
o del sinistre
en el vehicle
són obligatoris
hi ha una sèrie d'entitats
reconegudes
i això s'ha de garantir
el pago
i l'assistència
siguin per naps
o siguin per cols
i el seguro escolar
algun criu
pot deixar de pagar
el seguro escolar
hi ha alguna escola
que pot dir
ja m'ho faré jo
no
per tant
torna a ser un seguro
obligatori
que obliga l'estat
i l'únic que acredita
una sèrie d'entitats
en les quals tu pots
pagar el seguro escolar
i tornem a les mateixes
aquell finançador
i els nostres centres
d'assistència
tenen l'obligació
d'atendre'ls
el que el finançador
no és el CAT Salut
sinó que és
l'accident del treball
o l'accident escolar
o l'accident esportiu
tots aquests
necessiten informació
per tant
o fem una qüestió
que pugui ser
de veritat
transversal
i estic parlant
ja no d'aquell
estic parlant
de tot això
que no és aquell
que va a casa
d'un metge particular
i fa el que
en tot cas
si és una relació personal
entre dues persones
sí o no
ja tenim moltes discussions
però la resta
tota la resta del sistema
són possibles
sinistres
accidents
o bé malaltia
produïdes
amb tots aquests
àmbits
que no sóc jo
que decideix
qui ho paga
ho decideix
l'estat
que diu
mira
si t'accidentes
en el treball
aquesta cama trencada
que ha sigut
en el treball
no ho pagarà
CAT Salut
ho pagarà
la mutua
bé
jo m'he trencat
la cama
jo pago uns diners
al mes
i vull rebre
si tu resulta
que és a l'escola
però el producte
és el mateix
la cama trencada
és el mateix
algú s'ha trencat
la cama
i ara dic
si te l'has trencat
a l'escola
paga l'assegurament
de l'escola
a mi m'és igual
si el sapà
si és amb el treball
doncs és el motociclet de treball
a mi m'és igual
i si és a casa
perquè vas pel casa
i és relliscat
i caus
és una malaltia
una contingència comú
és el CAT Salut
però és igual
la cama trencada
és exactament la mateixa
i la necessitat
d'informació
de garantia
d'assistència
és exactament la mateixa
qui decideix
qui paga
no ho he decidit jo
ho deixe de l'estat
per això de constar
la història clínica
de la persona
que es trenca la cama
per tant
qualsevol sistema
que no es pensi
en aquesta transversalitat
no ens funcionarà
perquè nosaltres
no hem sigut
qui hem decidit
quin és el finançador
ho decideix l'estat
per la història
pel que sigui
i a mi ja m'està bé
que sigui d'aquesta manera
o de qualsevol altra
jo com a professional
i el ciutadà
com a escocitadà
hem d'exigir
que si ens hem trencat la cama
amb absoluta independència
d'aquí paga
aquella d'allò
allà on t'ha de ser atès
sigui amb les mateixes garanties
a la mateixa qualitat
això és el principi d'equitat
perquè quan sempre parlem d'equitat
parlem d'equitat
amb l'accessibilitat
amb com anar-hi
aquest temps més a la vora
escolti
perdoni
sí
però
jo li posaria molt més fort
l'èmfasi
amb l'equitat
en els resultats
en que allò
acabi anant bé
i independentment
d'on ho han fet
i Déu que m'ho paga
i perquè acabi anant bé
aquell professional
necessita aquest instrument
que ha de ser transversal
llavors
aquest és un dels interessos
i clar
això llavors
no es pot fer
dient que jo faig un software
per tots i tot igual
perquè és impossible
es fa
d'una altra manera
que és com s'han posat d'acord
les companyies d'avions
de tot el món
com s'han posat d'acord
totes les grans
companyies
de
de
de turístiques
de tot el món
que és
fent
un format
de mínims
que sigui
obligatori
que estigui
amb uns còdics
identificables
i tant si la companyia
és
Airlines
com és la British
com és una de Japó
doncs tothom pot
puntejar sobre el mateix
i vendre
les necessitats
d'informació
aquest és el pas
més immediat
que cal fer
que és el més fàcil
i el que
quasi tots els centres
tenen informatitzat
a nivell de primària
és els problemes de salut
si un és
hipertens
si és diabètic
que està molt ben
identificat
els mínims
aquests que deia el doctor
al mínim
serien els problemes
de salut de primària
i a nivell
de l'especialitzada
dels hospitals
serien
les atencions
a urgències
o sigui
l'informe d'urgències
els diagnòstics
els procediments
que s'han fet
al servei d'urgències
i els ingressos hospitalaris
perdoni
i la necessitat
de la codificació
que s'apuntava abans
és molt important
per un altre factor
de la qualsevol
aquesta codificació
és un número
que obeix
a un llistat
que es diu
Còdic Internacional
de Malalties
que ja està
que hi ha 18.000 diagnòstics
i aquest numeret
sigui al Japó
o sigui a França
o sigui en català
o sigui en basc
el text
a la millor
no l'entendràs
però el número sí
i qualsevol
que allà
en t'estiguis
amb el número
del codi
tothom podrà entendre
quin és el procés
que tu tens
que aquest codi
el tindrà el pacient
aquest codi
el tema de l'accessibilitat
a les dades
que comentàvem abans
com es planteja
com s'articula
bé
a veure
el plantejament
de la història clínica
compartida
és que l'eix principal
és el pacient
i com hem dit abans
ell és el que
la història seva
el que fem nosaltres
als centres
és custodiar
la història
que tenim aquí
perquè quan sigui compartida
la custòria serà comú
diguéssim
a tots els centres
però
l'amo
de la història
és el pacient
el pacient
ara ja té accés
si vol
els seus diagnòstics
i procediments
i el codi
i el codi que és molt senzill
posa 421
neumònia
i en un altre idioma
posarà 421
com se digui
en anglès
o en basc
o en rus
però el 421
és el mateix
per tant
a través de la codificació
és on
s'adon
l'altra
qüestió important
que és a dir
aquests números
que has codificat
tu
els diagnòstics
i els antecedents
això serveixen
perquè universalment
puguin tindre
accés
a aquesta informació
perquè si no
només seria
del teu territori
una pregunta doble
d'una banda
a partir
d'aquesta sèrie
de propostes
o de debat
que va obrir
la consellera
amb les diferents
organitzacions
de salut del país
quin és el procés
que tenim pel davant
i d'altra banda
l'usuari
en el seu dia a dia
d'alguna manera
ho notarà
no dir que a la llarga
no noti els beneficis
etcètera
com en conjunt
l'objectiu
és que tot això
beneficia
a tot l'àmbit sanitari
l'usuari va fent
la seva
i vostès
fan la feina
és a dir
repercutirà
d'una manera
immediata
o directa
entre l'usuari
més enllà
de la qualitat
de l'atenció
de l'estalvi
de temps
etcètera
sobretot
jo crec que
ha de millorar
l'assistència
que li estem donant
a l'usuari
perquè el professional
quan té davant
l'usuari
disposarà
de tota la informació
rellevant
d'ell
i per tant
l'usuari
rebrà millor assistència
perquè el metge
estarà més informat
del que li passa
a l'usuari
en teoria
amb això
evitarem molt
papeleo
entre cometes
perquè
ara pot ser
que hi hagi
algun centre
que tu envies
un pacient
a un centre extern
i l'envies
amb uns paperets
o abans
has enviat
els paperets
al centre
perquè el metge
que el rebi
per fer-li
la prova complementària
o per visitar-lo
si és un especialista
de l'Hospital de Bellvitge
per exemple
perquè pugui
tindre la informació
nosaltres
li enviem la informació
amb la història
clínica compartida
que el metge
de l'Hospital de Bellvitge
hauria d'accedir
a la nostra història
i veure
quins són els antecedents
quin és el problema
de salut
aquí s'ha reduït molt
tot el tema del paper
el que és l'àmbit
de la xarxa
per tant
podem pensar
que mirant més enllà
si hem d'anar
a un centre
a un altre centre
de Catalunya
funcionaria una miqueta
com estem funcionant aquí
però ampliant
una miqueta
el radi
d'actuació territorial
una persona
que estigui
a Torre d'en Barra
sap perfectament
si ha d'anar
a un especialista
a un altre centre
de la xarxa
s'estalvia
d'anar en papers
ara per ara
com un volantet
i poca cosa més
ha de dur
en teoria
la informació
que el volant administratiu
que és on li recordem
al pacient
quina hora té
i quin metge
el visitarà
però la informació
el P10
que dèiem abans
l'estem eliminant
o sigui
aquesta informació
ja consta
a la història clínica
la xarxa
te'ls deures fets
en aquest sentit
quasi bé
bastant fets
respecte als altres
hi ha altres organitzacions
que ho tenen
bastant avançat
també a Catalunya
jo sincerament
soc bastant pessimista
ho sento dir-ho
en que això
tingui una resposta
a curt plaç
jo els dic
així com
jo ho veig
i com ho penso
perquè no és fàcil
no és fàcil
quan s'hagi fet això
els processos
de reordenació interna
que necessiten
moltes organitzacions
doncs no són fàcils
jo crec que el pas previ
és aquest
jo celebro moltíssim
que la iniciativa
de la consellera
sé que té
amb això
un gran interès
perquè ella té
uns antecedents
de clínics
o sigui
ha estat metge
ha estat metge
de feina
de trinxera
que en diem
nantros
i per tant
tots els que
han tingut
que patir
el problema
de no tindre
prou informació
d'estar amb els papers
d'agafar una bossa
tirat al llal damunt
i anar remenant
i remenant
i remenant papers
per obtindre una informació
saben
de la gran avantatge
que té
poder fer això
per tant
jo crec que
celebro
moltíssim
la iniciativa
probablement
com deia
la doctora Cortassa
doncs
amb l'impuls
de la conselleria de salut
sense ell
això no es faria
per tant
aquest és el primer pas
per poder-ho aconseguir
però que ningú
se li escapi
que
això no és
això és difícil
això és lent
caldrà tornar-hi
és prou important
i prou ampli
ens hem deixat
moltíssimes dades
jo els convidaria
que vinguessin
i després d'aquesta
àmplia introducció
i una mica reconèixer
quin és el tema
que ens ocupa
un altre dia
entrar més en el detall
del dia a dia
si el sembla
és prou interessant
i prou transcendent
com per dedicar-hi
un altre temps
s'han de saludar
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
doctor Joan Maria Atzeran
doctora Dolce Cortassa
moltes gràcies per venir
i bé
seguirem pendent
perquè això també
és una notícia
que s'anirà
explicant segurament
a través dels mitjans
de comunicació
moltes gràcies
bon dia
gràcies
bon dia