Com cada setmana, a aquesta hora aproximadament,
com cada dimarts donem pas al punt de lectura,
l'espai que fem en col·laboració amb el col·lectiu
d'escriptors del Camp de Tarragona
i cada setmana en companyia de Jordi Tinguena.
Molt bon dia, Jordi. Hola, bon dia.
Avui el Jordi du a les mans una llança per trencar-la,
m'imagino, perquè
el tema que parlarem és d'aquells temes
que permeten allò de trencar llances,
de defensar
determinades coses que cada vegada
costa una mica o hi ha
alguns col·lectius
que no defensen, sinó tot el contrari.
Estem parlant de la literatura anomenada
de bestseller, d'aquella literatura
d'edició de butxaca, majoritàriament,
d'aquella literatura que es pot adquirir
a les llibreries però també als quioscos
i d'aquella literatura en definitiva que arriba
al gran públic. Sí, parlem d'un tipus
de literatura, li podem dir com vulguem.
Literatura de bestseller, literatura de quioscos,
de gran superstícia. De consum, no?
Literatura de consum massiu, sí,
jo penso que sí. És a dir,
aquells llibres que et pots trobar al prica,
per dir-ho
amb una imatge. Que no tens clar què vols llegir,
dius, calla, aquest fa bona pinta o aquest me l'han
recomanat, l'he disanunciat. Sí, o amb un quiosco a l'estació
de tren, o amb un aeroport, aquest tipus de llibres
que, esclar, només són
alguns dels moltíssims que es publicen a tot arreu.
I fixa't que has devingut
d'alguna manera com un gènere,
com si fossin classificables
tots sota el mateix criteri, no?
Són llibres molt diferents. Estem parlant, efectivament,
de persones i d'autors molt diferents,
però, en canvi, que comparteixen
dues coses. Una, la seva
voluntat d'escriure pel gran públic
i, per tant, quan escriuen
estan pensant en lectors
d'estrates socials molt diferents
i, per tant,
doncs, ells aposten per un tipus
de literatura fàcil,
de lectura fàcil i entretinguda,
d'una banda,
i, dos,
de comercialització massiva.
És a dir, llibres grans,
llibres llargs,
llibres on passin moltes coses
i llibres que després
es puguin distribuir massivament.
D'això en saben molt
i els americans,
la cultura anglosaxona en general,
els anglesos també.
Són els que han creat el terme
de Betsellers, esclar.
Però sembla que aquests autors
i aquest tipus de literatura
hi ha altres autors
i altres col·lectius literaris
que se'ls miren una miqueta
per sobre de l'esquena,
per sobre del musclar.
Bé, hi ha gent que és molt primera
de mirar les coses.
Jo crec, personalment,
que una literatura
només és completa
quan ho té de tot.
És a dir, això és un gran armari
i tots els col·legets
han d'estar plens.
I aquest és un calaix
que també existeix
i que nosaltres, malauradament,
malauradament,
tenim buit.
El tenim buit
i l'hem tingut sempre avui?
L'hem tingut sempre buit, sí.
És a dir, en algun moment
ha semblat que es podia omplir una mica
i hi ha hagut intents, no?
A veure, la literatura aquesta
de la qual estem parlant
és més o menys
ve a substituir comercialment
en el terreny literari
el que va ser
el fulletó del CELA-19,
que va ser el primer gran intent
reeixit a Europa
de crear un tipus de literatura
de consumació, no?
És a dir, aquest tipus de novel·les
que es venien per fascicles
o per entregues
setmanals
i que després cadascú
s'ho feia relligar a casa
i triava les tapes
i s'ho posava com volia.
Jo imagino, Jordi,
que aquest tema
s'ha discutit sempre.
Ara, mentre parlaves
allò del fulletó
i jo pensava,
per exemple,
avui dia,
si diguéssim
que Els tres mosqueters
és un bestseller,
algú diria
per favor,
és una gran obra
de la literatura francesa,
però en el seu moment...
Va ser un bestseller,
i tant,
i tant,
i tant,
i en fi,
totes les novel·les
o una boníssima part
de les novel·les
del Dumes Pare
van ser efectivament
concebudes,
escrites i distribuïdes
per arribar al gran públic.
En català hi va haver-hi,
tot i que aquell moment
era l'inici de la Renascença
i per tant
estem parlant
de situacions molt precàries,
sí que hi va haver-hi
algun novel·lista de talent
que podia haver-ho fet,
que era Feliu Icodina.
I Feliu Icodina
ho va intentar.
Ho va intentar
amb algunes novel·les
al cavall del fulletó
i de la història.
No se'n va sortir
perquè la situació era
tan dolenta
que era molt difícil
que se'n sortís,
però sí que ho va intentar.
Doncs bé,
avui al segle XXI
i al XXI,
doncs aquesta literatura
ha estat substituïda,
ja no es fan en entregues
perquè això
ha passat a la història,
però sí ha estat substituïda
per aquest tipus de literatura.
Que esclar,
abarca gèneres molt diferents
des dels d'espies
del John Le Carré
fins als dels del Forsite
també d'espies
o jo què sé,
o les de l'Stefan King de Pooh.
Per parlar dels clàssics
o del Graves d'Història,
per parlar dels clàssics
de la novel·l angostaxona
i que avui ja estaria representada
pel boom
que ha significat
el Dan Brown
amb el Codi de Vinci
i amb la continuació
d'Àngels i Dimonis
i, doncs esclar,
l'estela d'aquest tipus
de literatura
n'han començat a sortir,
la Julia Navarro
en castellà
amb l'herbandada
de la Sabre Santa
i coses d'aquestes.
No, no,
d'aquestes novel·les
n'han sortit moltes
i aviam,
jo tinc la sensació
a vegades
que aquelles persones
o aquells lectors
que vull dir
que potser
se senten com a,
no sé si és la paraula correcta
perquè no voler
ofendre ningú
com a més refinats
a l'hora de triar
les seves novel·les.
També se senten atrets
moltes vegades
per altres títols.
És allò
de forrar el llibre
perquè no sàpiguen
què llegeixes
en aquell moment.
És com si hi hagués
un cert avergonyiment
de llegir determinats títols,
no?
Pel fet que els llegeixin tots
ja no és bo,
ja no m'ha d'agradar,
en fi,
jo imagino que cada títol,
cada llibre
té el seu moment.
Sí,
més que el seu lector
té el seu moment.
Jo penso que sí.
Tots som capaços
de llegir coses molt diverses
i depèn del que busquem
en el moment
en què ens trobem.
Ara sí que és cert
que hi ha
almenys una part
de la població
més lligada
a la lectura
té un cert prejudici,
almenys a Catalunya,
té un cert prejudici
contra un tipus
de llibres així.
Això és cert.
Això ho hem pogut experimentar
amb el Codi de Vinci,
que et pot agradar
o no et pot agradar,
però és un fet innegable
que ha enganxat
a milers de persones.
Però generalment
són persones
que no llegeixen habitualment,
diuen, eh?
Bé,
hi ha moltíssima gent
que no llegeixi
i que s'ha enganxat
als llibres
a través d'aquestes lectures.
Benvingut sigui
en el món dels llibres.
És que això
ha de determinar
que és un bestseller
i que no.
Per exemple,
L'Ombra del Vent
de Carles Ruiz Zafón
s'ha convertit
en un bestseller
des del moment
que s'ha venut moltíssim
i es continua venent
perquè encara estan
les llistes.
Sí, sí, sí.
Jo crec que a més a més
que L'Ombra del Vent,
que no sé si ell ho va escriure així
perquè això
només ho podria dir ell,
però és que
és un llibre
que des de l'inici
conté els mateixos elements
del Folletó.
Els que l'han llegit
m'entendran
perquè aquí hi ha de tot
assassinats,
relacions infestuoses,
secrets per descobrir.
Són els mateixos mecanismes
del Folletó.
Així que no m'estranya
que s'hagi acabat
combatint en Folletó
malgrat que no va ser
llançat així.
Possiblement,
si hagués estat llançat així,
a mi no hauria sortit.
No ho sabrem mai,
però el llibre sí que conté
ja els elements
d'aquest tipus de llibres.
Clar, jo posava aquest exemple
damunt la taula
perquè tu esmentaves
d'en Brown,
el primer,
el Codi de Vinci,
probablement també
el mateix autor
es va quedar sorprès
quan va veure
la repercussió que tenia
i no sé si va ser concebut
com un bestseller
o com aquest tipus
de literatura,
però li va sortir així.
Els altres, evidentment,
s'han creat
partint d'aquesta premissa
en el cas
de l'Ombra del vent.
Per tant,
una miqueta
estem parlant
que una novel·la,
en aquest cas,
té aquest títol
de bestseller
des del moment
que ve un nombre
determinat d'exemplars
independentment
del seu contingut,
de la qualitat literària.
Sí,
és que, a veure,
aquesta és una discussió
bizantina.
La qualitat literària
se n'ocuparà la història
de deixar-la
on l'hagi de deixar.
És a dir,
de tots els autors
de Folletó
que hi va haver-hi el 19
i t'assegur
que hi va haver-hi
moltíssims centenars,
es van publicar
milers de títols,
doncs,
de tots aquests
n'han passat alguns
a la història
i d'altres
doncs han quedat
absolutament oblidats.
suposo que
alguns injustament,
és a dir,
ho faríem en positiu,
no?
Tots els que han passat
a la història
és perquè s'ho mereixien.
Ara,
tots els que han quedat
oblidats
potser no
es mereixien
quedar oblidats,
això també.
Però la història
garballarà
i dirà
que és el bo
i el dolent
però el que és
una realitat
avui és que
occió un llibre
és capaç
de treure
lectors
de capes
socials diferents,
de països
i cultures
diferents
i sensibilitats
diferents
és perquè aquest llibre
conté uns ingredients
que satisfà
determinades necessitats
d'aquest públic
i això
no és cap broma
ni s'ha de menystenir
en absolut.
Al contrari,
és una gran capacitat
poder aglutinar
tantes persones
diferents
al voltant d'un obra.
Sí,
i a més a més
és que
a veure,
una literatura
és el resultat
de moltes coses.
abans dèiem
la imatge
del calaixet
doncs efectivament
una literatura
ha de tenir de tot
hi ha d'haver literatura infantil
hi ha d'haver literatura
de gènere
de diferents gèneres
hi ha d'haver literatura
de pensament
en fi
de tot
i aquesta també
i quan no la tens
és perquè encara vas coix
i ho hauríem de tenir clar
que anem coixos encara
amb això
i amb altres molts temes
que és el resultat
d'una història peculiar
que tots coneixem
en el cas de Catalunya
i que per tant
ens ho expliquem
ho entenem
perquè és així
però ho hem d'entendre
com una anomalia
i tots plegats
hauríem de fer l'esforç
de normalitzar-ho
que vol dir estimular
algun tipus de
mesura
que permeti
que aquest tipus
de literatura
també comenci
a aflorar
dintre de Catalunya
jo imagino
que perquè això passi
a casa nostra
i en català
primer ha d'haver-hi
una demanda
ha d'haver-hi
autors disposats
la demanda ja hi és
la demanda ja hi és
en català
esclar
que no s'ha
mireu
el Código de Vinci
s'ha traduït
al català
la Sombra del Viento
s'ha traduït
al català
i és en castellà
i en canvi s'ha traduït
i s'ha venut moltíssim
també
és a dir
el públic sí que existeix
existeix en castellà
existeix en català
el que no tenim
és autors
que s'hi posin
i el que tampoc no tenim
és editorials
que facin una inversió
per crear
un tipus
una línia
d'editorial
que sigui
d'aquest estil
autors que s'hi posin
perquè autors
capaços de fer-ho
sí que en tenim
de crear bestsellers
a veure no és fàcil
jo també vull aquí
aixecar una bandera
que em sembla
que és just fer-ho
aquesta actitud
una mica intel·lectual
o d'alguns intel·lectuals
de menys prea
el bestsellers
el fet de ser-ho
és molt hipòcrita
perquè no és veritat
cada llibre és cada llibre
i s'ha de jutjar
per separat
i fer un bestseller
en principi
no és fàcil
jo ho he de dir
perquè n'estic convençut
si fos fàcil
no hi hauria ningú
que deixés de guanyar
les carretades de diners
que arriben a guanyar
els bestsellers
ens hi posaríem tots demà
seria una estupidesa
no fer-ho
escolta
ja m'hi poso demà
fer un bestsellers
no és fàcil
s'ha d'escriure el llibre
llibres que tenen
500, 600, 700 pàgines
com molts d'aquests llibres
aquests gruixuts
d'estiu
molts d'aquests llibres
tenen aquestes pàgines
s'ha de posar un
s'ha de crear els personatges
la història
s'han de remenar
amb un temps
que mantingui l'atenció
el lector
fàcil, fàcil no és
que pot haver-hi
recursos fàcils
bueno, d'acord
això ja és una altra història
que a tu t'agrada més
t'agrada menys
d'acord
també és una altra història
però senzills no són
ara jo crec que
a Catalunya sí que tenim autors
amb prou imaginació
i amb prou tremp
per fer-ho
el que passa és que
s'haurien d'haver-se
jo penso que s'haurien d'haver-se
algunes resistències
és a dir que aquests autors
clar, ningú no pot estar obligat
a escriure allò que no vol escriure
però
en la mesura en què
li traiem l'etiqueta
a aquest tipus de literatura
de literatura brossa
que és una mica la que té
en el món literari
aquesta literatura
li hem de treure aquesta etiqueta
perquè un pugui sentir-s'hi atret
sense que
que s'hagi d'amagar
per fer-ho
que és una mica la sensació
que hi ha ara
a l'entorn d'això
ara ve
La pell freda
un bestseller és?
jo crec que no
no
ha estat una casualitat
no, no
és que a veure
un llibre es pot vendre molt
o es pot vendre bastant
però no arriba el bestseller
si no compleix
unes determinades condicions
que és arribar al gran públic
clar, ha d'arribar al gran públic
això són qüestions
de gènere
és a dir
La pell freda
que és un llibre
que s'ha venut molt
i està força bé
de qui n'hem parlat
doncs
és un llibre
que va destinat
a un tipus de públic
molt concret
que és el que li agraden
aquestes històries fantàstiques
enmig de por
enmig de terror
però sobretot fantàstiques
doncs clar
això té un públic
i és un públic
que llegirà
però ni la pretensió
de l'autor
ni el volum del llibre
no, no
no és en absolut
no té cap voluntat
de ser un bestseller
i no ho serà
és a dir
s'ha venut bé
en determinats circuits
i és un llibre
del qual l'editorial
i l'autor
poden estar satisfets
però no és un bestseller
no sortirà massa
o sortirà per circuits
laterals
a veure
ara penso
els Carballo
del Sánchez Montalbán
bé
és que intento
fer memòria
no, jo crec
que no
de Sánchez Montalbán
de Bàsquez Montalbán
perdó
sí, jo crec que tot això
són llibres de gènere
i no és ben bé
la idea del bestseller
el llibre de gènere
novel·la policia
que tu parlaves ara
del Montalbán
podríem parlar
de l'Andeu Martín
aquí en el cas del català
la novel·la policia
que té el seu públic
però esclar
és un públic limitat
també
la gent que li agrada
les novel·les de policies
doncs és un públic limitat
parlàvem
en aquest programa
havíem parlat alguna vegada
del Camilleri
per exemple
també
que és un home
que està venent força
però esclar
està venent força
dintre d'uns paràmetres
esclar
no és
no és un bestseller
tot i que
alguns d'aquests llibres
estan a la línia
i per tant també
te'ls pots trobar
a les grans superfícies
als aeroports
estan a la línia
són els que s'hi acosten més
però encara parlem
de literatura de gènere
o per exemple
la literatura sentimental
o eròtica
esclar
que és l'altre dels forats
del català
i sempre ha estat així
aquest retrato
és la literatura tal
com la tenim ara
sempre ha estat així
des d'aquest punt de vista
bé en el cas català
sí
realment aquest calaix
que deies que està buit
està buit
està buit del tot
no podem posar cap títol
damunt la taula
és desolador
no en podem posar cap
perquè és que
a veure
no en podrem posar cap
mentre algú no
no es posi a escriure'l
després haurem de veure
si té prou talent
com per jo sigui un llibre
perquè insisteixo
que fàcil no ha de ser
jo
ho tinc claríssim
però no crec que ningú
s'hi hagi posat encara
perquè aquí
quan un comença a escriure
a Catalunya
sembla que està pensant
més en el Nobel
que
que
que està
en un
amb un kiosc
amb escriptors i escriptors
amb talent
que tenim aquí a casa
que s'hi posin
que guanyaran molts calarons
que comprarem els llibres
que els llegirem
potser cal animar-los
i les editorials
sobretot
que apostin
i que creguin també
en aquest tema
sí
jo penso que les editorials
tenen un paper
que no juguen
aquí al món editorial
a veure
no voldria tirar pedra
sobre el món editorial
però
el que sí que vull dir
és que el món editorial
és tan petit
com la resta de la literatura
de Catalunya
i com el món dels crítics
també és molt petitet
i el món dels escriptors
una mica també és gran
però no gaire
i el dels lectors
també és reduït
és a dir
tota la literatura en català
es mou en un terreny
encara petit
i com a conseqüència
doncs els editors d'aquí
esclar
ni fan grans apostes
de llançaments
de llibres
ni tampoc
no fan grans inversions
perquè els llibres apareguin
és a dir
no ho sé
no crec que hi hagi hagut
mai cap editor
que hagi agafat un autor
i digui
mira aquí tens
tants milions de peles
perquè d'aquí tres anys
em tinguis un llibre
de 600 pàgines
d'aquest estil
perquè a la millor
si ho fan
hi ha algú disposat
a fer-ho també
però esclar
no crec que ho hagin fet
prefereixen traduir
els benseles d'altres països
és més barat
no té risc
i dona molts beneficis
i ja està
no té més
doncs és qüestió
que s'animi tothom
aviam lectors n'hi ha
nosaltres estem disposats
a llegir el primer benseller
original
en català
hi ha hagut algun intent
però no ben bé així
per exemple
de literatura qui és
que jo recordo
hi ha hagut
com a mínim
dos intents
de col·lecció històrica
un d'editorial
però hi ha un altre
que deu estar ara
si no s'ha plegat ja
de columna
sobre novel·la històrica
en algun cas
aprofitant
en algun programa
de televisió
també s'ha de dir
però no són ben bé
és a dir
és un tipus de llibres
baratos
i que es fan
per vendre'ls als quioscs
volgudament
però en canvi
no és aquest tipus
de literatura
el que fan
és agafar llibres
que ja existeixen
de novel·la
més o menys històrica
i tornar-los a editar
amb una col·lecció
de quioscs
però el llibre
no està ni pensant
ni concebut
ni volgut
que fos així
per tant
no és ben bé
aquest el tema
és un reaprofitament
de materials
que ja tenim
jo insisteixo
ja sé que el cala
ja està buit
i no insistiré
més en aquest tema
però clar
ara jo pensava
per exemple
la trilogia
del Jaume I
de l'Albert Salvador
sí
és el que més s'acosta
és el que més s'acosta
perquè realment
són d'aquells llibres
que jo tingui coneixement
allò de l'entorn més immediat
tothom que els ha llegit
persones que llegeixen habitualment
d'altres no
entusiasmats
aquelles historietes
amb l'anecdotari
que té tots els components
de relacions amoroses
eròtiques
guerres
lluites de poder
ho té tot
vull dir que
i aquest home
se'l va criticar molt
en aquest sentit
que era poc literari
i realment
ha estat una trilogia
que ha tingut
moltíssim d'èxit
sí
però veus
hi ha una confusió
és a dir
el Joan Salvador
és el que s'acostaria més
pel que fa
el tipus de novel·la
que coixeixi
cap a la història
és el que s'acostaria més
en un tipus de literatura així
el que passa és que
hi ha una gran confusió
perquè surt amb col·leccions
que són col·leccions
d'un altre tipus de literatura
i ja hi som
esclar
aquí el que no hi ha
és una aposta clara
de l'editorial
de dir no
escolta
tenim una col·lecció
que és de grans bestsellers
o de petits bestsellers
o el que digui-li com vulguis
i aquí n'anirem encabint
aquestes coses
no
llavors quan surt
una cosa d'aquestes
que són d'encàrrec
els llibres de El Salvador
estan encarregats
per l'editorial
aquest i d'altres
dels de 1714
que també ha publicat columna
estan encarregats
directament per l'editorial
i per tant
és el tipus de literatura
que s'hi acosta més
hi ha un encàrrec d'editorial
perquè es pensa
que es podrà vendre
hi ha un autor
que és capaç de fer-ho
i que té prou ofici
i prou talent per fer-ho
i ja està bé
però això no hauria d'anar
dintre de les mateixes col·leccions
en les quals es publicen
un altre tipus de llibres
perquè això confon el lector
i li pren protagonisme
al llibre
perquè aquest llibre
es vendria millor
amb tota seguretat
amb un...
canviar-lo de prestat
sí, sí, sí
amb un lloc diferent
i amb una distribució
una mica especialitzada
i diferent
que no pas el nostre
probablement hem de buscar
la nostra pròpia denominació
això de bestseller
i buscar-ne una més equivalent
és que quan una ja funciona
ja funciona
jo penso que no cal inventar la roda
perquè està inventada
doncs bé
aviam si d'aquí un temps
podem començar a omplir
aquest calaix
Jordi
ens tindràs al corrent
si surt
si surt us prometo
que us ho portaré aquí
jo espero que sí
en tinc moltes ganes
que algú es decideixi
a agafar qualsevol
d'aquests grans temes
que apareixen cíclicament
en fi
va canviant
no?
va canviant
segons els anys
però...
ara es porta molt
la cosa de la religió
sí, ara es porta molt això
dimonis, esprits
i coses relacionades
amb aquestes
doncs bé
és evident que hi pot haver
aquí autors capaços
de fer-ho
i editors
amb ganes d'editar-ho
però
de moment encara
s'ha poden
doncs ja ho veurem
Jordi Tinyena
moltes gràcies
bon dia
adeu