Només mig minut i serà un quart de dotze del migdia.
Ens curem en salut com cada dimecres
aquí a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat
des de l'espai que realitzem en col·laboració
amb la xarxa sanitària i social
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Ens acompanya el seu director gerent,
el doctor Joan Maria Zeran. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Benvingut.
I avui ens acompanya Marina Mateo.
Ella és la cap d'infermeria de primària de la xarxa.
Marina, molt bon dia. Bon dia.
Feia temps que no ens acompanyava.
Deu estar molt enfeinada.
Però avui era important que vingués
perquè parlem d'un aspecte molt important.
Algunes vegades ho hem tractat, però no així específicament.
I és l'importància que té
que persones que pateixen determinades
a patologies cròniques
assoleixin un cert nivell d'autonomia,
d'independència a l'hora de tractar
la seva malaltia, sobretot quan estem parlant
de tractaments que són continuats
i que evidentment no precisen
d'uns coneixements específics
de l'àmbit de la medicina
per dur-los a terme.
Volem parlar del que s'anomena
taller d'inhaladors.
La Marina ens donarà tots els detalls
d'això que sembla tan tècnic, tan específic
i ja veuran com realment és una iniciativa
que val la pena explicar-ne i fer-ne difusió.
Parlem d'aquesta autonomia,
però també parlem d'uns estris
que són grans desconeguts
dins dels tractaments
de determinades malalties,
com són els aerosols.
L'altre dia, perdoni, doctor,
et serà a casa allò que comenta les coses.
Diu, avui en dia no se'n posen gaire d'injeccions.
Jo recordo quan era petita,
i ara traiem aquella vessant una mica nostàlgica
que sempre s'ha fet en aquest espai,
que la primera de canvi et col·locaven una injecció.
Avui en dia no en posen d'injeccions
als metges, què els hi passa?
Molt poc, perquè gràcies a l'avenç
de la farmacologia i a l'avenç
dels diferents instruments
per poder donar medicació
a una tècnica que és agressiva,
com és un inyectable,
perquè és agressiva, perquè fas mal, punxes,
i això és agressiu.
Doncs si es pot substituir
per una altra menja agressiva
i que tingui igual resultat,
doncs se substitueix.
Aquí, dins del que...
O sigui, què ens interessa a nosaltres
per un tractament?
A nosaltres ens interessa,
i era una mica...
Vaig a parar a molts dels aerosols, eh?
A nosaltres el que ens interessa
és que la sang,
que és on...
És el riu pel qual
se passa per tot el cos
i porta com...
la medicació
i pot arribar a tot arreu
per portar la medicació,
a la sang arribi aquest medicament.
I aquest medicament
que està amb la sang,
doncs ja el seu...
És un producte químic
i aquest producte químic
té més o menys facilitat
per un tipus de tejits
i per això hi ha medicaments diferents.
I té més o menys afinitats
per un bacteri
i per això hi ha antibiòtics diferents.
I té...
I quan és un citostàtic,
doncs gràcies a tots aquests anys
d'avens de la química
de la química,
doncs s'ha aconseguit
un determinat producte químic
que ataca allò
i no a res més
en alguns casos
i d'altres,
a més d'anar contra el mal,
doncs aquesta bomba,
aquesta química,
també té efectes indesitjables
que en diem nosaltres,
doncs que a la millor
el fetge,
l'estoma,
que a un altre lloc
es veuen afectats
per aquest producte químic.
Producte químic necessari
per curar alguna cosa
i que només per això
el metge
i el farmacèutic
són els que han de valorar
si el cos beneficia
entre el mal que pot fer
o la curació.
Quan parlem d'aquests efectes indesitjables
i quan parlem
d'intentar-los minimitzar
hi ha una cosa
que és molt important
que és
com l'administrem,
què li donem,
una injectable,
una pastilla,
què li donem?
Què li donem
per arribar al resultat
que volem
que és que allò
arribi a la sang
i que arribi
amb unes concentracions
en la sang
i ara
li faria una altra reflexió
històricament
no sé si vostè
amb la mateixa nostàlgia
hi havia un altre element
que era molt comú
que eren els supositoris.
Sí, també
però això està
completament llest.
Sempre eren els supositoris
i les injeccions.
O una injecció.
D'acord?
Doncs, clar,
dins de tot aquest avenç
dels medicaments
que a vegades
només pensem
en quin és
el més nou medicament
també hi ha hagut
un avenç important
amb el que és
la farmacocinètica
que en diem
que és tota la ciència
que estudia
tota l'evolució
del fàrmac
des de que
com aconseguim
el que estic dient
que des de fora
des de la pipeta
del laboratori
arribi a la sang
fent el menys mal possible.
I ara comencem
amb les pastilles.
Una pastilla.
m'aprenc una pastilla
jo ja no la veig
però aquesta pastilla
per arribar a la sang
ha d'anar a l'estómac
a l'estómac
hi ha un àcid
que és molt agressiu
que és l'àcid clorhídric
que ha d'estindre
aquesta pastilla
embolcada
amb un cotxe
que la porti
sense que
la destrueixi
perquè l'àcid clorhídric
ho destrueix tot
destrueix la carn
destrueix tot
i en canvi
aquest producte químic
ha de passar
inerte per allí
ha d'arribar
al budet prim
i en el budet prim
en el procés del budet prim
s'ha de desnaturalitzar
aquest conducte
i ha d'entrar
i ser xuclat a la sang
quan arriba la sang
tota la sang
que passa pel budet prim
se'n va al fetge
perquè el fetge
és la nostra depuradora
i no hi ha
un pas directe
del budet prim
a les artèries
per tant
necessàriament
passarà per una depuradora
que és el fetge
que tria
l'oboi l'odolent
i fa tota una sèrie
de processos
per tant
allí també es podria perdre
això
i un cop ha passat
el fetge
llavors sí
finalment
se'n va
a l'arbre circulatori
del cor dret
i d'allí
pel cor esquerre
que és el gran
bomba
del nostre organisme
bum
marxa per tot l'organisme
però fixi's vostè
el calvari
que ha tingut
que fer aquella pastilla
fins que arriba
el cor esquerre
com per una urgència
clar
evidentment
llavors
si al damunt
de tot això
li intentem
posar un altre repte
a les pastilles
que és
aconseguir
que no se'n donguin
4 o 5
cada 3 o 4 hores
i si
amb una pastilla
al dia
en tingués suficient
perquè
doncs
per donar
menys problemes
a les persones
perquè la gent
se'l prengui
el més important
no era tant
aconseguir
la monodosis
que és la monodosis
vol dir una sola dosis
per les molèsties
que pot donar
sinó
que la gent
tots
ens descuidem
depèn d'això
perquè cada 4 hores
no te'n recordes
ara estic fent
no sé què
me la deixo
i una cosa
molt important
amb el medicament
és la constància
que dins de la sang
hi hagi
una quantitat
sempre regular
perquè sigui efectiu
llavors
s'han trobat
tot unes set
mecanismes
importantíssims
difícils
d'anar trobant
que aconsegueixen
que tot això
que li cabo explicant
vagi
i de manera
que s'hagi alliberant
després poquet
a poquet
poquet
a poquet
i aguanti
12 hores
dins de la sang
aquest medicament
perquè prenent
una sola dosis
al dia
o dues
12 o 24 hores
en tinguis prou
tot això
estudia la farmacocinètica
però clar
hi ha coses impossibles
hi ha coses impossibles
com són
quan necessita
una
administració
més ràpida
per tant
hem d'aconseguir
arribar a la sang
immediatament
perquè el procés
és més greu
aquí
hi ha
la via
parenteral
que és la via agressiva
que és la que
la injecció
que podia ser
intramuscular
per tant
ja ens hem saltat
tota la barrera digestiva
directament
al muscle
perquè com que el muscle
està molt
innervat
doncs aquest muscle
aconsegueix
xuclar
aquest medicament
però
hi ha un altre
que és el que es fa servir
als hospitals
i que tothom té
visiona
és el suero
que el suero
no és res més
normalment
que una manera
de mantindre
una vena oberta
i per aquest suero
per aquesta vena
posem el medicament
i va
directe a la sang
i aquestes serien
les més agressives
el que passa
és que en aquest tipus
de processos
de malalts
que necessiten
amb una certa facilitat
un tractament
greu
o que pot ser greu
en un moment determinat
però amb molta facilitat
pel que estàvem avui comentant
que era l'autonomia
de les
l'autonomia
dels malalts
s'hauria d'inventar
un sistema
que pogués ser
tan ràpid
com la injecció
però
que pogués estar
a l'abast
de tothom
que una persona
a casa seva
formada
però veient els riscos
i no
pugui fer-lo
i aquesta és la via
respiratòria
n'hi ha dues
una que és la sublingual
que no en parlo
però també ho recordo
que és
molt fet
que utilitza
molts malalts
cardíacs
els anginosos
quan un té un cobriment
de cor
que se'n diu
com l'angina de pit
i li agafa el dolor
doncs allò de la pastilleta
que diuen
la pastilleta
sota la llengua
exactament
doncs per què?
perquè la via sublingual
és un d'aquests llocs
on no fa aquest circuit
i passa directament
a la sang
i per això
és molt útil
per exemple
en persones
que han fet
una hipoglosèmia
o una baixada de sucre
o bé
en malalts
que necessiten
una medicació urgent
poder-li posar
sota la llengua
perquè va directe
de la sang
i és una absorció
molt ràpida
que és la via sublingual
però n'hi ha un altre
que és d'un ús
molt popular
ja
afortunadament
que és la via aèrea
respirar
històricament
només es donava
per l'oxigen
que era pel nasi
i que l'oxigen
és un producte químic
igual
el que passa
és que arriba
perfectament als pulmons
i llavors
fa aquest circuit
durant uns altres anys
es va fer servir
molt per anestèsia
vostè si recorda
les pel·lícules
de...
el ploroform
exactament
moltes pel·lícules
d'aquestes
utilitzaven
per dormir la gent
un producte químic
no fa tants anys
no, no
no en fa gaires
relativament poc
no, no en fa gaires
i és un mecanisme
com un altre qualsevol
versions
no del ploroform
però semblants
per anestèsies lleugeres
el quiròfan
es posa una mascareta
es fa respirar aire
i amb oxigen
i algun producte
d'aquestos
i encara avui
es fa servir
amb bastanta freqüència
no té més
tot això
que el nostre subconscient
ja té interioritzat
què era?
Fer servir la via aèrea
per donar un producte químic
que arribés ràpidament
o immediatament
per fer el seu efecte
que si això ho lliguem
amb processos de més o menys
potencials de gravetat
o d'autonomia
tenim la solució
quina és la...
per què es produeix immediatament?
doncs perquè
recordi que el cor esquerre
que jo li deia
aquest motor
aquest castell de folos artificials
que és
quan el cor pède i bum
engega tota la sang
va al pulmó
i el pulmó
és un camp de futbol
perquè és un camp de futbol
tots els alveolos estiradets
i plenedets
ocupen un camp de futbol
imagines tot el camp del nàstic
on vostè hi tira allà
unes gotetes
la capacitat d'absorció que té
això és un pulmó
per tant
posar per la via aèrea
un producte que no sigui tòxic
com el tabac
sinó un producte que sigui bo
com una medicació
fa una absorció immediatament
i ràpida
és tan ràpid
tan ràpid
o més
que posar-ho en vena
tant o més ràpid
que posar-ho en vena
quan hi ha un paro cardíac
de les primeres coses
que es fa
és que pel tub
que intubes
clac
li poses una droga potentíssima
com és adrenalina
perquè saps que va directe
directe
directe
al moll
del
del
del
del
del
del cor
que és
el més vital
que tenim en aquest moment
per tant
s'utilitza aquesta via
i ara li explico tot això
simplement per dir
que l'abús pot ser greu
per tant
pensi
que les bondats
de fer servir
una via directíssima
que és una autopista
directa
per poder posar
medicació
en l'organisme
té unes bondats
tremendes
però
no fer-la servir
com cal
pot tindre riscos
perquè l'autopista
és la mateixa
i la velocitat
és aquella
no baixem la velocitat
per utilitzar-en aquella via
anem a 220
és molt important
poder-la fer servir
però sempre i quan
sigui
necessari
llavors
d'aquí van néixer
els aerosols
i d'aquí ve
el que volíem explicar
que és
com funcionen
aquests aparells
tan usats
com allò que porten
les butxaquetes
molta gent
i xap xap
faig una inhalació
perquè ara m'ofego
ara no m'ofego
el que després
s'ha anat inventant
que són les càmeres
per poder administrar això
i els riscos
i avantatges
que té
en patologia crònica
i patologia aguda
que és
utilitzar la via aèria
utilitzar els aerosols
per poder aportar
una medicació
que lògicament
l'indicació número 1
és per patologia respiratòria
però també n'hi ha d'altres
perquè el damunt
té l'efecte directe
que va a la sang directament
i a l'orga vital
que ens està fent mal
que és el problema respiratori
tot fora molt senzill
si no necessités
com tota la vida
d'un aprenentatge
no tothom
a la primera de canvi
li posen un estri a la mà
i és capaç
de fer servir
aquests inhaladors
d'aquí
que s'estigui duent a terme
una experiència
que d'alguna manera
es vol consolidar
el que és
a tots els malalts
que tenen
una patologia crònica
i que han de precisar
dels inhaladors
i ara parlem
dels tallers
d'inhaladors
que és el tema
que avui
ens presenta
la Marina
són uns tallers en principi
que es fan
des de les àrees bàsiques
de salut
sí
bueno
comienzo también
un poquito
desde el principio
los talleres estos
están enfocados
a educar
a un grupo
de población
muy específico
que más que por
patología crónica
dijéramos
que usa
como fármaco
para cuidar
su enfermedad
unos productos
muy específicos
que son los inhaladores
o bien de polvo
o bien a través de cámara
es decir
que usen esos inhaladores
este grupo
de pacientes
pueden ser
por enfermedad crónica
que tengan
una insuficiencia
respiratoria crónica
por un asma
o a lo mejor
puede ser
en un momento
de su vida
o por una alergia
o por algo
muy específico
que tengan que usar
¿vale?
estos productos
pero siempre está relacionado
con patologías
respiratorias
siempre está relacionado
hoy por hoy
estos fármacos
solo se hacen
se fabrican
para patologías
respiratorias
se hablaba hace unos años
de que podía salir
una insulina
a través de bien inhalador
y todo esto
pero bueno
pero en principio
el que está comprovat
y se aplica
es por malaltías
respiratorias
para malaltías respiratorias
entonces ¿con qué nos encontramos?
nos encontramos
con un grupo de personas
que tienen afectado
uno de los patrones
que nosotros damos
por más normales
y más fisiológicos
que es el de respirar
ninguno es consciente
cuando respira
de que es un acto reflejo
y que no te has desforzado
nomás cuando no puede enfermar
nada más
cuando te ahogas
cuando no puedes respirar
tomas conciencia
de la importancia
que es poder manejar
tu propia respiración
¿vale?
entonces te encuentras
con un grupo de pacientes
que se ahogan
que es una situación
muy crítica
a ese ahogo
que puede ser a veces
objetivo o subjetivo
que tú te sientas
de una manera más ahogado
uno que otro
le has de añadir
que has de utilizar
un fármaco
que por su presentación
no es tan cómodo
como tragar una pastilla
sino que requiere
el uso
de una habilidad
de una técnica
para poder manejarlo bien
¿vale?
hasta el día de hoy
todos estos pacientes
que se les puede llamar
mal llamados
porque se les llama EPOC
pero bueno
la utilización
de estos productos
puede ser en EPOC
en asmáticos
en alergias
en enfermedades respiratorias
se encuentran
que salen
o bien de las consultas médicas
o bien de las consultas
de enfermería
con un montón
de prescripciones
de indicaciones
etcétera
etcétera
y que está en su casa
y cuando llega la crisis
y un cierto miedo
¿no?
sí, un cierto miedo
porque claro
la sensación de ahogo
es muy importante
es diferente
cuando te duele un pie
cuando no ves bien
o cuando tienes
cualquier anomalía
a decir
es que me estoy ahogando
es que no estoy capacitado
para respirar
te entra un nerviosismo
y una ansiedad
pues increíble
y aumenta
la incapacidad
para respirar
con el estrés
que provoca esa situación
efectivamente
aumenta
esa incapacidad respiratoria
y el hecho
por ejemplo
de que en tu vida diaria
poder
para nosotros
es muy normal
si no tenemos
este tipo de patologías
poder subir unas escaleras
poder hacer ejercicio
poder afrontar
una situación de estrés
con naturalidad
tú ves que
tu respiración
se agita
pero tu cuerpo
es capaz
de compensar
esa agitación
en un paciente
de estos
no
en un paciente
de estos
un cambio
en la vida diaria
tanto en actividad
como en emociones
como en estrés
puede potenciar
también esta insuficiencia
respiratoria
y se ahogan más
lo fácil
es recurrir al fármaco
eso es lo fácil
y posiblemente
este indicado
yo no me meteré
a pactar esa indicación
pero a veces
es mucho más práctico
comenzar por
aprender a respirar
manejar estas situaciones
de estrés
aprender a relajarse
y cuando
el cuerpo
dijéramos
está en una situación
más relajada
aplicar el fármaco
y aplicarlo bien
¿vale?
hasta ahora
la mayoría de la educación
partiendo de la base
que la finalidad de primaria
es educar
es formar al usuario
para que sea dueño
de su propia vida
para que sea dueño
de su enfermedad
para que sepa manejar
sus condiciones día a día
para que sea independiente
ni del médico
ni de la enfermera
ni del sistema sanitario
entonces para conseguir
esa independencia
no solo a los pacientes
sino por lógica
cualquier persona
para poder entender
ha de saber
si tú no sabes
no podrás entender
podrás adivinar
pero no entender
entonces la educación
de estos pacientes
para hacerles independientes
es lo primero
enseñarles
decirles
definirles
en qué consiste
una respiración
algo tan obvio
como que es
qué respirar
por dónde entra el aire
por dónde pasa
qué músculo
se puede mover
en tu cuerpo
o cómo puedes
compensar
una respiración
diafragmática
con una respiración
abdominal
esto se ha de saber
pero es que no lo sabemos
los que tampoco
no tenemos problemas
respiratoris
y sería muy interesante
saber exactamente
cómo funciona
el nuestro sistema
vale
pues esta es
algo tan simple
como esto
es nuestro punto de partida
para educar a estos
no me gusta llamarles pacientes
a estos usuarios
a este grupo de personas
les enseñamos
qué es una respiración
tan sencillo como esto
pero basamos
todo el aprendizaje
en la técnica
pero esto se hace
de forma individual
en grupo
porque claro
también es diferente
la circunstancia
de cada paciente
allo que interesa
que no interesa
compartir
determinados problemas
con otros
puede ser positivo
pero alhora
también puede aportar
¿cómo organizamos
todo el aprendizaje
los expertos
en educación
saben que
se basan en dos
conocimientos
y habilidades
o técnicas
todo lo que son
conocimientos
se ha demostrado
después de todos
estos años
que es más efectivo
hacerlo a nivel
individual
en un tú
a tú
el aumentar
conocimientos
tú enseñas
y esa persona
asimila
un 10
un 20
un 30
un 50
un 100%
depende
de las condiciones
de la edad
y de muchas más cosas
y esto se monitoriza
a lo largo del año
en consultas
tanto de medicina
como de enfermería
se monitoriza
estos conocimientos
cada persona
tiene un ritmo
por eso no es muy aconsejable
hacer
trabajar los conocimientos
en grupo
porque cada persona
es diferente
y cada persona
tiene un ritmo
de aprendizaje
y aquella tendencia
que tenía
entonces
si a él
le ha donado
eso
¿por qué no
me lo da
a mí tan bien
que le va tan bien
y a mí
me aniría tan bien
eso
y porque
cuando
lo sientas
en un aula
intentas dar conocimientos
como si fueras
una profesora
no tienen esa capacidad
tan natural
de decir
no lo he entendido
no lo sé
sino que todos
se quedan
con cara
como decir
vale bien
y no sabes realmente
lo que han asimilado
entonces todo lo que se trata
de conocimientos
de conocer
qué es su enfermedad
de conocer
qué dieta
de llevar
de conocer
de conocer
todo lo que son conocimientos
para el manejo
de su enfermedad
es mejor tratarlo
a nivel individual
adaptando
tanto lo que das
como lo que monitorizas
a esa persona
a las condiciones
de esa persona
en cambio
lo que son habilidades
está demostrado
que es mejor
hacerlo en grupo
porque se comparte
porque como lo que tienes
que aprender
se ve con el ejemplo
con la demostración
es más aconsejable
hacerlo en grupo
no quiere decir
que esto también
sea de monitorizar
a lo largo del año
porque las habilidades
en la técnica
si no lo manejas
se pierde
también
por eso hemos diseñado
estos talleres
que son muy prácticos
son muy simples
y cuando lees el programa
es que parece
que está hecho para niños
pero que está demostrada
la eficacia
y que se basan
como te decía antes
en tres puntos principales
enseñar qué es respirar
qué es simplemente
lo que es
enseñar
es una diapositiva
luego ellos demuestran
hacen una demostración
individual
y ayudados unos por otros
de inspiración
de expiración
de lo que es
la inspiración
diafragmática
la abdominal
es una miqueta
más complicada
pero bueno
hemos precisado
una técnica
sí
pero es muy complicada
esta es muy complicada
primero respirar
después unos ejercicios
tan simples
como es
pues con un vaso de agua
y una pajita
de estas de refresco
hacer burbujas
y no hacer burbujas
inspiración y expiración
sembra muy fácil
pero tampoco
algo tan sencillo
como esto
un paciente
que tiene problemas respiratorios
le es muy difícil
por ejemplo
hacer burbujas
o aspirar
el líquido
por eso te digo
si tú lees el programa
dices
que es simple
pero bueno
es que en la simplicidad
está la eficacia
porque a veces
nos vamos por unos terrenos
unos aumentos de conocimiento
y unas técnicas
que sí
que son muy bonitas
que son muy científicas
pero nos olvidamos
pero nos olvidamos
que la base
la base
el usuario
la persona
lo que necesita
es saber y controlar
su inspiración
y expiración
así de simple
cuando ya hemos trabajado
un poquito esto
pasamos a lo que son
las técnicas de relajación
también con demostraciones prácticas
y unas relajaciones muy simples
muy sencillas
basadas
sobre todo en la relajación muscular
de contracción y relajación
por partes del cuerpo
y por minutos
para que el paciente
una vez
que puede ver
que su vida
hay una situación estresante
alarmante
de nerviosismo
que tú te levantas
por las mañanas
y dices
no estoy como
no tendría que estar
ojalá lo pudiéramos hacer todos
cuando hay tiempo
bueno pues que en esas situaciones
antes de que se adelante
o que se avecine
o que él prevenga
que se va a avecinar
una crisis de estas
sepa
cómo relajarse
con cuatro técnicas
muy sencillas
o sea es una relajación básica
y una vez que hemos trabajado
ya la relajación
partiendo de la base
que ya saben inspirar
y expirar
y que ya saben relajarse
es mucho más sencillo
aprender
cómo van a utilizar
esos inhaladores
porque el uso
de estos inhaladores
está basado
precisamente
perdona
si me olvido
una cosa
cuando hablamos también
de la respiración
les enseñamos
a fruncir los labios
muy difícil
¿por qué?
para personas mayores
¿fruncir los labios?
sí
porque la mayoría
de estos fármacos
de los aerosoles
y de las cámaras
te has de poner
el dispositivo
dentro de la boca
y fruncir los labios
no es tan sencillo
no solo hay problemas
incluso de dentadura
efectivamente
efectivamente
entonces en aquellos casos
que vemos
que hay una dificultad
dijéramos
orgánica
física
o bien pues porque
hay una falta de dentadura
o bien porque
las manos
pues tienen una
artrosis muy degenerativa
hay complicaciones
¿no?
que es lógico
pues les damos
unos mecanismos
compensatorios
como pueden ser
cosas muy sencillas
de una gomita
o una espuma
alrededor del cartucho
que practiquen
¿no?
que practiquen
primero la práctica
pero si no pueden
pues porque hay
una imposibilidad física
pues sí que les damos
unos mecanismos
de compensación
como eso
que son también
muy sencillos
y que están
bueno
están ahí al carrer
es un trozo de goma
es un trozo de espuma
no pasa res
¿no?
entonces una vez
que han aprendido
a fruncir los labios
una vez que han aprendido
a inspirar y expirar
una vez que han aprendido
a relajarse
el poner
algo en sus manos
que es tan sencillo
como meterlo en la boca
a fruncir los labios
e inspirar
ya
ya es otra cosa
y hay mucha más
seguretat
al voltant
y hay mucha más
seguretat
te demuestran
delante de ti
que ya lo saben utilizar
que ya lo saben
entonces
tú ya tienes la garantía
de que si el médico
ha prescrito
yo qué sé
tres veces al día
este inhalador
si lo hace bien
tú ya tienes la garantía
de que esas tres dosis
están administradas
y hacen el efecto
saps que m'ha cridat molt l'atenció
Marina
abans has dit
dius
home
diu
els inhaladors
van molt bé
s'han de posar
però abans d'arribar
aplicar-ho
val la pena intentar
altres
per tant
només caldria
amb l'inhalador
i el prospecte
que acompanya qualsevol medicament
per dir
posi-se'l a la boca
però clar
si primer expliques
relaxació
respiració
el procés
el procés
és com a més racional
més pausat
i òbviament
aquell medicament
entrarà en un cos
que està molt més receptiu
que no pas en un moment
de nerviosisme
ràpidament m'aplico
aquell medicament
efectivamente
cada casa és diferent
estem generalitzant
sí
estem generalitzant
a veure
de los fármacos
hay un uso
y un abuso
el uso racional
y con conocimientos
cuando te viene una crisis
o se avecina
no hay que esperar
es como todo
no hay que esperar
a que se produzca
una altra cosa
és no tenir cura de res
i quan digui el problema
ràpidament aplico
l'inhalador
efectivamente
otro tema
es que tú
a la mínima de cambio
que veas
que no identifiques
o sea
que una persona
no puede identificar
lo que es
ofegarse
con sentirse nervioso
però la tècnica
o sigui
la tècnica
es basa
en el que hem dit abans
que aquest aerosol
arribi al pulmó
sí
perquè
millor arribarà
si estàs en un estat
de relaxació
i com a tot
més ober
i que respiris
perquè
hem dit
que en lloc
d'injectar-lo a la vena
aquesta goteta química
ha d'anar
vehiculada per l'aire
i arribar
a aquell camp de futbol
que són
l'intercanvi
que és el pulmó
que és l'alveol pulmonar
que és la membraneta
que fa l'intercanvi
i ha d'arribar allí
si no arriba allí
no fa res
excepte un cert efecte tòpic
com a vegades
els corticoides
que també es donen
d'aquesta manera
amb algunes casos
de bronquitis asmàtica
i alguna cosa
d'aquest estil
però la clau
de l'èxit
és que arribi
fins allí
perquè arribi
fins allí
tu has de fer
una respiració
fonda
perquè aquesta química
coincidint
amb el moment
en què fas el puf
quan entres l'aire
arrastri aquestes gotetes
que estàs fent l'espray
i l'emporti cap dins
el pulmó
si no estàs fent això
la medicació
no arriba
i ja pots anar fent
puf
i l'únic que fa és
i treu més
que no incorpora
per tant
en algun moment
d'aquesta respiració
ha d'incorporar
la tècnica
per poder dir
un moment
ara m'estic prenent això
m'he d'aprendre
com ho han ensenyat
he d'agafar l'espray
i posar-me'l
o bé
amb les càpsules
que per això
s'han fet ara
que són uns receptacles
on ho tires això
i respires d'allí
per facilitar molt
aquest procés
que no sigui directament
amb la boca
per aquestes persones
que ho puguin fer
amb més dificultat
però que aquest aire
ha d'arribar
perquè l'aire
és el vehicle
que porta
aquestes gotetes
fins dins el pulmó
quan parlàvem abans
dels processos
i ho voldria
quan ja ho hem comentat abans
n'hi ha altres indicacions
també
que ho tenen
per la gravetat
com és
la nitroglicerina
la de les pastilles
també és d'on
amb espray
amb aerosol
també pel mateix procés
pel procés
de la
de l'angina
de la malaltia coronària
però són
de la mateixa manera
que busquem
l'urgència
l'urgència
de l'utilització
del pulmó
per incorporar
quasi sempre
a més
de la facilitat
del pacient crònic
com és el cas
dels respiratoris crònics
i afegir
a la facilitat
aquesta
una part
d'acció directa
perquè fa
acció directa
sobre els bronquis
i bronquiols
que també
a l'arribar directament
ajuda
en el tractament
a més d'això
busquem
l'acció
que arribi
directament
a la sang
arribar directament
a la sang
amb un producte
d'aquestos
com pot ser
per exemple
la nitroglicerina
que és el gran
fàrmac
que es fa servir
per la malaltia
coronària
és perquè
és un gran
vasodilatador
és un producte
que fa
que les artèries
i les venes
se relaxin
i això
facilita
l'arribada
de sang
en aquest cor
que està patint
la no arribada
de sang
això té uns efectes
secundaris
també
té una caiguda
de tensió arterial
pot tindre un mareig
pot caure a terra
pot
sobretot
aquest síncope
clar
vull dir que
això
no es pot frivolitzar
o sigui
simplement el missatge
és
ni aquells
el famós Ventolí
ni d'altres productes
d'aquestos
que el mal ús
i el mal abús
perquè l'angoixa
en fa
o sigui
un cop administrat
el pacient sap
se li explica
i se li diu
que el medicament
per molt ràpid que sigui
necessita uns minuts
de temps
i que
la indicació
és prendre
aquella dosi
tres vegades
esperar
tres vegades més
esperar
fer el procés
tal qual toca
perquè primer
que el medicament
necessita un cert
espai de temps
petit o gran
un cert espai de temps
i en segona instància
l'abús
pot tindre
conseqüències greus
tots aquests
broncodilatadors
en el cas
dels
vasodilatadors
com he dit
per la malaltia coronària
són alguns
dels efectes
i en el cas
dels broncodilatadors
cada cop menys
perquè cada cop
són més sofisticats
però el mateix
mecanisme
que provoca
la broncodilatació
és un mecanisme
que fa
que el cor
vagi més ràpid
taquicarditza
això vol dir
que
moltes vegades
aquestes persones
a més
de tindre
una patologia
respiratòria
tenen un cor
que porta
molts anys
patint
perquè
fer treballar
aquest pulmó
amb una malaltia
respiratòria
crònica
aquest cor
quasi sempre
està malaltit
també
llavors
l'abús
d'aquesta medicació
pot donar
conseqüències
indirectes
greus
amb aquest cor
que té aquests
efectes secundaris
que està
quicarditza
o pot entrar
amb arrítmies
i amb altres
circumstàncies
llavors tot això
és el que s'ha d'ensenyar
per tant
el que
a vegades pensem
mira això és com
una laca
veus el joguet
dius un joguet
mira com una laca
escolta
deu ser molt inofensiu
una mica
el que han de fer
aquests tallers
i la formació
i el que es fa
amb els centres
sanitaris
i amb l'educació
i amb la preparació
és ensenyar la tècnica
correctament
que és molt important
perquè acabo de dir
perquè el vehicle
l'instrument
que estem fent servir
és un instrument
de gran potència
no és una pastilla
fins i tot
com he dit
per això feia
aquesta explicació
al començament
del programa d'avui
és un dels instruments
més potents
que tenim
per administrar
un medicament
no ho frivolitzem
Marina
ja per acabar
aquests tallers
es fan
des de les àrees
bàsiques de salut
se'ls comenta
als pacients
aquesta possibilitat
de fer-ho
feu grups
té continuïtat
això també serveix
una miqueta
per fer com un estudi
de tot aquest tema
perquè el treball
no queda aquí només
en el taller
efectivament
vamos a ver
en nuestra casa
en la nostra casa
en la xarxa
tenim la sort
de treballar
tots junts
o sea
de que todo el proceso
està integrat
estamos especialistes
médicos de cabecera
enfermeres de primària
o sea
estamos todos juntos
y el paciente
aunque tenga que pasar
por diferentes niveles
no se ha de mover
mucho
y todos nos hablamos
y eso facilita mucho
en el sentido que
y ahora respondo
a tu pregunta
como la formació
no se puede generalizar
hay que elegir
grupos homogéneos
en edad
en tiempo que lleven
con malaltia
y en nivel de conocimientos
en todo esto
nos ayudan
tanto los neumólogos
que nos derivan los casos
como las auxiliares
que hacen las espiros
y te derivan
según que tipo de pacientes
que están alerta
como los médicos de cabecera
o sea
entre todos
nos derivan
aquellos pacientes
que tienen que entrar
o que es aconsejable
en que entren
en estos grupos
montas el grupo
montas el taller
los formas
son cortitos
son de dos o tres días
los formas
evalúas
como ha ido el taller
pero lo más importante
es que esta evaluación
tiene que ser
a lo largo del tiempo
y durante todo el año
desde todas las consultas
seguirá evaluando
la enfermera
cuando vaya a su consulta
si repite bien la técnica
seguirá evaluando
el neumólogo
cuando vaya una vez al año
o dos veces al año
o cuando sea
si efectivamente
el fármaco
es efectivo
si hay que cambiarle las dosis
y todo lo demás
o sea
la evaluación es continua
no es un taller
y ahí te quedas
y ya está
es una evaluación
continua
basado sobre todo
en la homogeneidad
de los grupos
no puedes mezclar
a un niño
o a un adolescente asmático
con un abuelo
de 60 años
es un taller
parlem de un conjunt
de personas
que han de portar
un ritme determinado
todos pagados
y hacerse sí
se va a hacer
en todas las áreas básicas
de la xarxa
por expertos
porque solo
nos hemos formado
me incluyo
solo nos hemos formado
en el tema
cuatro personas
estas cuatro personas
asumirán
los talleres
de todas las áreas básicas
o sea
el formador de Vila Seca
montará también talleres
en Tarragona
o en Torre de Barra
o donde sea
pero sí
son expertos
que llevan adelante
estos talleres
que los forman
y que luego
la evaluación
está
es
continua
a lo largo
de todo el año
y en todos los niveles
asistenciales
tanto de primaria
como de especializada
y desde aquí además
agradezco
serveis
per fer una miqueta
d'estudi
y poder traslladar
aquesta experiencia
a otros centres
que puedan estar
interesados
sí
a ver
la evidencia científica
que ahora
siempre se habla
de evidencia científica
pero nunca
llegas a saber
hasta donde llega
y que hay publicado
y que no
lo que pretendemos hacer
es demostrar
esta evidencia científica
pues por dos cosas
principales
si realmente esto es efectivo
adelante
vamos a potenciarlo
y continuemos
y si no es tan efectivo
como pensamos
pues vamos a darle un giro
vamos a hacerlo
más práctico
porque el esfuerzo
ha sido mucho
en formación
en planificación
en estructura
en todo
y si
compararemos al final
los resultados
como te digo
de los que se han monitorizado
durante todo el año
y se ha hecho
esta formación
y los que no
entonces
la evidencia
va a estar ahí
o sea
con unos indicadores
que previamente
ya se establecen
como de calidad
y como de resultados
tú te pones
unos objetivos
por supuesto
que el primer objetivo
es que la persona
esté bien
y que la persona
maneje su enfermedad
pero aparte
de estos objetivos
hay otros
no
en relación
con estos objetivos
te pones unos indicadores
y si se cumplen
bien
y si no se cumplen
también
pero
hay que comparar
porque los resultados
por sí solos
no dicen nada
hay que comparar
esos resultados
con resultados
en otras personas
en las que no se ha intervenido
y bueno
pues el año que viene
Yolanda
a lo mejor nos vemos
y te los cuento
esperemos que nos veurem
abans
pero de todas maneras
será muy interesante
hacer este seguimiento
de estos talleres
de inhaladores
parlem de talleres
de inhaladores
y parece que
poca cosa
y déu ni idea
si es importante
y si es transcendental
sobre todo
en la cualidad de vida
de muchas personas
que precisan
de esta medicación
moltes gràcies
por venir
doctor
John María
Zerá
Marina
Mateo
cap d'infermeria
de primària
gràcies
enhorabona
per la feina
que feu
des d'infermeria
que sí que tractem bé
diguem-ne
el tema
infermeria
en aquest espai
però ho hem de recordar
que fan una tasca
realment
són els que tenen
allò
el contacte més directe
amb els pacients
de tant en tant
ja està bé
que fem aquest petit homenatge
a tot el personal
d'infermeria
moltíssimes gràcies
Marina
bon dia
bon dia