Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
és, no ho pots comprovar. Jo no estic dient que sigui així,
però estic dient que tampoc ens en fotem d'aquestes coses
perquè hi ha coses que són...
No, no ho pot ser.
La Iolanda, sobretot,
les diu com un respecte i per això no ho diu.
El què?
L'esoterisme.
No, no, a mi, Carme, per favor.
Aquí toquem les coses, eh?
Allò com Santo Tomàs,
era el que deia que si no ho tocava
o veia no s'ho creia.
Ara la Iolanda m'ha mirat a mi
quan diu Santo Tomàs.
Per alguna cosa serà.
És que la Carme i jo ja ens coneixem tots en aquesta tartunia, no?
Sí, sí, sí. Tenim més experiència, Carme.
I saps que de segons quines coses més val no riure't.
I els astres són els astres.
No me n'hi ha, jo no me n'hi ha.
Molt bé, ja està.
Jo tinc molt de respecte a aquestes coses.
Les coneguen o les coneguen i jo aquestes coses les respecto molt.
Excepte les pallassades,
gent que surt a la televisió i aquestes coses.
Qualsevol altra cosa, sigui religiosa o sigui no religiosa,
jo ho respecto perquè, escolta,
soc absolutament ignorant.
Però escolteu, hi ha una cosa que és ciència,
ja la gent ens explicaven la influència de la lluna,
les marees, el mar, tot això,
que és de manual de ciències socials que diuen ara.
I després hi ha altres temes que són diferents
i que ja entren dins de les creences
o la manera de pensar de cadascú.
Una cosa és ciència.
La ciència és la ciència.
Sí, però no et dic la interpretació d'un fet natural,
que si és científic, és científic.
Llavors totes les altres interpretacions ja em valen.
És que sí, a veure, per exemple,
el terratrèmol no el poden prevenir,
i evidentment és científic.
I per què els elefants, els gossos o els ocells
aprenen a córrer mitja hora abans?
Per què han notat el terratrèmol?
Mira, no ho sé.
Però a veure, hi ha coses que la ciència,
afortunadament, no les pot explicar.
I ara no estic fent conya,
ara ho estic dient molt seriosament.
Els científics sembla que portin la bandera
de la perfecció de la veritat
i del que diu la ciència va a missa.
Doncs no, ho sento, perdonim, però no.
Jo els qüestiono, i els qüestiono molt, els científics.
No, és que els primers que es qüestionen les ciències
són els científics, els de debò.
Els que són investigació.
Els de debò són els primers que es qüestionen tot,
perquè si no, no hi hauria ciència
si no hi hagués un qüestionar-se les coses.
Els de debò.
Els de debò, sí.
Perquè a tots els col·lectius, evidentment, hi ha de tot.
Ara deies allò de les pallassades.
Déu-n'hi-do s'hi ha augmentat,
el tema de les pallassades aquestes que deies en qüestió
de que si vidents i que ens diuen
i que ens deixen de dir.
I això va ser també una de les coses habituals
de cada final d'any.
Aquest personajillos,
que surten sobretot a la televisió i aquest déu-n'hi-do,
les barbaritats que arriben a dir
i de quina manera poden influir en determinats col·lectius,
que és el pitjor, no?
Perquè que diguin barbaritats, que els escolti qui vulgui, no?
Perquè els escolta molta gent.
A veure, jo...
La gent que va a veure un vident en una casa
i s'ho creu, i jo això, la veritat,
em sap molt de greu per aquest tipus de gent.
Però tu creus que algú es creu
els pallassos que surten vestits de Hare Krishna per la tele, eh?
Home, doncs els truquen i guanyen molts quartos, eh?
Jo crec que és una mena de divertimento, sincerament,
per la gent que els truquen.
Però això vol dir que hi ha alguna cosa darrere.
Jo diria que és com la punta d'un iceberg.
Vull dir, és la imatge visible
de tot un món fosc i pesetero i lleig,
perquè hi ha molta gent que amb la sugestió
se sugestiona perquè el senyor evident li ha dit
que aquell dia la seva família tindrà un problema
i al final acaba fotent-li foc a la cuina.
Vull dir, a veure, no ho sé,
si va per aquí les coses, també em sembla...
Jo penso que la immensa generalitat de la gent no s'ho creu
i els que s'ho creuen es creuen això
i es creuen moltes altres coses perquè estan realment fotuts
i llavors s'agafen amb un clau...
Necessiten creure el que sigui.
Això sí, però jo que els que hi van o els que ho escolten,
bueno, els que ho escolten,
a veure, també ho podem escoltar nosaltres, no?
Però vull dir, els que hi van i així
o truquen per telèfon i aquestes coses,
jo estic segura que s'ho creuen.
sigui per necessitat o perquè necessiten creure en alguna cosa
i no tenen res més que capaç, no?
Però jo crec que s'ho creuen, eh?
Convençuda n'estic.
I després hi ha molta gent sola
que només pel fer-hi a l'escola...
Hi ha molta gent sola, sí.
Ja, ja en té prou, no?
Vull dir, i un psicòleg, va, potser 15.000 pessetes
i un vident, doncs, a la millor en val 5, no?
I costa menys...
La voluntat, igual.
I, a més, un psicòleg és possible que et digui coses
que no vols sentir o que, no ho sé, altres coses,
però un vident segurament et dirà el que vols sentir.
Et dirà el que tu vols escoltar.
Perquè això sí que ho tenen, que no són tontos.
Justament aquesta setmana es coneixia la notícia,
desarticulaven una xarxa de personatges,
podríem dir-ho així, que operaven aquí,
però també a altres punts de Catalunya
que no només allò es dedicaven a aquest tema,
sinó que, presumptament, hi haurien malalties.
I això ja és un tema molt greu,
no només per les esperances que poden donar,
sinó perquè poden fer malbé la salut d'una persona
amb potingues, amb coses i amb conjuros i jo què sé quines coses més.
Aquestes coses s'han d'anar molt de compte.
Per això hi ha unes lleis també, Laura, tu saps que hi ha unes lleis
que poden protegir, però moltes vegades la frontera
entre una cosa i una altra, entre la legalitat i la il·legalitat,
quan ens movem en aquests terrenys, és molt primeta, no?
I no sempre es pot actuar des del punt de vista legal
quan es donen circumstàncies que són autèntics.
Jo no sé si delictes, amb la llei a la mà,
però èticament reprobables, no hi ha dubte.
I a més aquí es barreja moltes coses,
perquè la gent confon curandero,
homeòpata,
medicina natural,
medicina xinesa,
acupuntura,
tot ho barregen.
I són ciències absolutament diferents
i unes molt respectables
i les altres absolutament reprobables.
Per tant, no es pot barrejar tot.
Això s'arregla amb educació i per això
a les universitats s'hi ha d'invertir molt més diner.
Sí o no?
Ara m'agrada el giro que ha sigut.
Ha quedat fantàstic.
Home, és una de les notícies del dia
que ja ha d'estacar m'any
i és que la Universitat Rovira i Virgili
ha aconseguit situar-se entre les universitats catalanes
que reben més de 5.000 euros
per alumne de finançament de la Generalitat.
I vostès diran que la Rovira i Virgili
era l'única universitat...
No, n'hi ha moltes més,
més que estan per sota
del que venen a ser 5.000 euros per alumne.
ara entra a formar part d'aquestes universitats
com ara la Politécnica de Catalunya,
la Pompeu Fabra i la de Lleida.
Això fa pensar que hi ha altres universitats
que no arriben a aquests diners.
I n'hi ha d'altres que en tenen més.
Que en tenen més que els 5.000 euros per alumne.
A veure, jo què n'haig de dir?
Me n'alegro moltíssim.
I també penso que...
Suposo que totes les universitats s'ho mereixen.
Però potser...
A veure, no ho sé.
Jo parlo per els meus estudis
que som absolutament molt joves
i que...
Molt joves jo no.
Jo no sóc la més jaia.
Però bé, no.
Però vull dir que fins ara
hem suplit...
Hem suplert?
Hem suplit?
Ho entenem perfecte.
És igual.
Amb entusiasme i amb ganes
a la falta de pressupost.
I que...
No sé, per exemple,
quan venen aquí
molts estudiants,
perquè probablement entre el 60 i el 70%
de la gent que estudia en periodisme aquí
no són de Tarragona.
i molts d'ells venen rebotats
perquè no han tingut la nota de tall
com per entrar a l'autònoma.
I se senten una mica
com en una universitat de segona.
Jo puc dir per experiència
que quan acaben primer
estan al·lucinant
i parlen amb els seus amics
que han anat a l'autònoma
i que, per exemple,
durant primer
i probablement durant segon
no veuen una càmera,
no veuen un estudi de ràdio.
El ràdio
càmera per alumne
és baixíssim a l'autònoma
perquè hi ha massificació.
Aquí són quatre gats,
hi ha un tracte amb els professors
com a molt personal,
com a molt directe,
coneixes els noms dels alumnes,
els alumnes et coneixen a tu,
saben on trobar-te,
t'envien un correu
per comentar-te el tema que sigui
i fan moltes més pràctiques
que poden fer l'autònoma
i acaben primer dient
hosti, que xulo, no?
Vull dir que bé,
perquè el primer trimestre
ja surten amb una gravadora
a la ràdio
agafar talls de veu
i fer exercicis de ràdio.
Això a l'autònoma
és impensable.
Allà un professor el veus
a dalt de la tarima
i poca cosa més.
Vull dir,
probablement no t'atreveixes
ni a dirigir-li la paraula.
Vull dir,
encara és una mica...
Parlo de l'autònoma
perquè és la que conec.
De totes maneres,
deixeu-me fer una pregunta innocent
i subratllo innocent
perquè ho és de veritat.
Jo el que no entenc
és perquè,
si parlem de les universitats públiques,
perquè un alumne
ha de rebre 5.000 euros
i un altre n'ha de rebre menys
i un altre ha de rebre més.
Digueu-me innocent,
però és que no ho entenc.
Perquè un alumne
ha de tenir una inversió
més alta que no pas una altra
en funció d'allò que n'estigui.
Clar,
vull dir,
tampoc em semblaria just
que una universitat
que té molts anys de trajectòria,
que fa recerca,
que té grups de recerca muntats,
que té,
doncs això,
una trajectòria,
rebi els mateixos diners
que una universitat
que acaba de començar.
D'alguna manera,
com a tot arreu,
aquí has de demostrar una mica
que tens ganes,
que tens impuls,
que tens alumnes,
que tens crèdit,
que tens credibilitat.
I llavors,
quan això es va demostrant,
doncs la balança es va equilibrant.
És il·lògic
que una universitat,
i no és per petita,
no és per demà,
sinó jo diria que és per història,
per trajectòria,
per prestigi.
Això és com l'experiència.
Però vostè té experiència,
no,
doncs no l'hi agafo.
Sí.
Jo escolti,
com tindre experiència
si no m'agafa?
Això va ser el mateix.
Sí,
sí,
bueno,
però clar.
Si no invertim,
aquella universitat no pot créixer.
No,
però a base d'ans
i a base de feina,
doncs aquella universitat
es va situant.
Jo et puc dir
que a Periodisme
doncs han donat ara
una beca
per fer recerca
sorprenent,
perquè encara no hem acabat
la primera llicenciatura,
perquè som una facultat molt nova
i en canvi
ens han concedit
aquest ajut del Ministeri.
Per què?
Doncs perquè hi ha hagut gent
que han dit
eh,
si ens ho donen bé
i si no,
doncs mala sort.
Ho intentem,
ho preparem,
treballem per la moral art
i surt on surt,
no?
Vull dir això,
jo diria que així es van fent
la trajectòria.
no són mal les notícies
quan comença aquest any.
No, però mira,
ai,
és que estic xerrant
tot el rato i no.
No, no,
t'escolten amb molta atenció
la Laura i la Carme.
Sí, sí,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
Pregunta-li què és això
del distribuïdor
que va dir l'alcalde
que no ho entenc.
Què és això del distribuïdor
que va dir l'alcalde
que no ho entenem?
Sí, no sé què és això
del distribuïdor.
Sí, que diu que per fer
l'estadi del nàstic
s'ha de fer
primer els aparcaments,
això,
estic d'acord,
no primer l'estadi
i després buscar els aparcaments,
primer els aparcaments,
després un distribuïdor,
és que no ho sé què és,
que és on t'ha d'anar la gent
perquè llavors a partir d'allí
van a gol sud,
a gol nord,
és com el gol de les cases.
Clar,
jo és el que anava a dir
a l'alcalde.
Els estadis
tenen distribuïdor,
no n'hi ha vist cap
i amb distribuïdor.
Jo no,
jo sé el distribuïdor
de les cases.
Sí, no, no,
jo tampoc no.
Pensava que tu sabries
per donar, eh?
No, no, no, no.
Bé, Carme, tu,
remodelació o nou estadi?
Perdona,
aquí tothom al llarg de la setmana
està dient el que pensa lliurement?
Sí, però, sí, sí.
Però diuen que això
el soci ho ha de dir el soci.
I tu ets soci, eh?
No, no, no,
a part d'això,
jo trobo que no ha de dir el soci,
ho ha de dir Tarragona,
perquè l'estadi és municipal, no?
Per tant, el soci
ni pinta ni corta.
Vale, doncs que Tarragona parli, Carme.
Has agradat molt ara, Carme,
aquí a l'auditori.
No, no, no, no,
clar, evidentment, vull dir,
a veure...
Ets aragonina.
A veure, jo no sé
si és remodelació
o l'estadi nou.
No, però me puc mullar
amb el lloc.
Me puc mullar amb el lloc.
Vale, vale.
Home, si et mulles amb el lloc
ja t'estàs mullant.
si és un lloc diferent és...
No, no, no.
Bien, Laura, bien.
No, a veure, estem parlant
amb un lloc o amb un altre.
No, perquè pot ser nou
amb el mateix lloc
i fer el nou.
El mateix lloc.
Em sembla que l'alcalde està...
o el que ha llegit i he deduït
que ha dit que remodelació
per una remodelació
molt, molt, molt, molt...
Llavors hi ha uns altres
que diuen
al mateix lloc
fer el nou
i uns altres diuen
amb un altre lloc.
I tu què penses?
Jo sóc al mateix lloc.
Però nou.
Això és que,
com que tampoc
potser no hi entenc prou bé
perquè, clar,
el problema està
que és molt complicat
que estiguin jugant
la lliga
i que estiguin remodelant.
Això és com a casa
que et facin la cuina
i vulguis estar allà cuinant.
Sí.
Llavors se suposa
que és una miqueta difícil.
Però jo...
Aquí l'hi ha anat a dir.
Però jo el lloc
el tinc clar, eh?
Jo el lloc
allà on està.
I ja està.
I que no me vinguin
amb els excessos
perquè això és mentida.
El que és mentida
dels excessos.
Perquè si ho fas allí
on tu volen fer
o el camp clar o així,
surts a la carretera de València
o no?
I llavors també
déu-n'hi-do
els embossos que hi ha.
Perquè només cal
que segons en quines hores
vinguis d'algun lloc
de perllir
i a l'entrada a Tarragona
té les vésit
de les deixes, no?
Jo sempre he pensat,
quan veig que fan partit
i passem per allà
i està tot allò embossat,
jo he pensat
que podríem fer
una sortida més directa
des de l'autovia mateix.
Saps que a vegades
s'aparquen allò?
Sí, sí, sí.
Doncs directament,
és que no els costaria res.
Bé.
Potser estic
dins de la genada.
No, no, no, no,
és veritat
i a més a més
hi ha com una miqueta
de placeta.
Ara parlem d'altres dues
i és com si m'hi posem.
Hi ha una miqueta
de placeta
i allà perquè no escoltes.
A més es miren
a la cara entre elles, eh?
I no, no,
i que sí, que sí,
molt bé, Laura,
molt bé, molt bé.
Gràcies, Carme.
No, ni tu,
s'entenen.
A mi més, igual,
més absolutament igual.
No, a veure,
on està, ja està bé.
Ara també trobo
que fer a Camp Clar
seria una bona manera
de dignificar aquella zona.
Però, a veure,
no m'hi haurà.
Està molt bé aquesta zona.
A vegades
diem dignificar
i, vaja,
que jo tinc amics
que viuen allà
i hi ha una zona
que està...
Mira, hi ha de tot.
Hi ha carrer per asfaltar.
El balòdrom aquell famós
està que cau a trossos,
fa paneta,
amb la inversió que hi havia allà.
Vull dir, a veure...
Però no perquè vagi el Nàstic,
home, no ho crec,
perquè el Nàstic fa bastants anys
que està on està.
Allò està penós.
I allò està penós.
Vull dir que, a veure...
Mira, m'és igual,
a mi que ho posin allà on vulguin, eh?
Però a mi m'ha agradat molt
això de la Carme
que no podia opinar ben bé
perquè no tenia tota la informació
i vaig donar-ho una mica bèstia, eh?
Iolanda.
Però l'altre
jo vaig sentir,
respecte a allò del pla Ibarretxe,
no em mateu,
que tothom opina
que sí...
Bueno, tothom opina el que opina,
però algú s'ha llegit
el que diu el pla Ibarretxe.
És com la Constitució Europea.
Jo estic opinant del pla Ibarretxe
pensant-me que és un pla
que el que vol és la independència,
tal i qual,
i resulta que no,
que no és un pla sobiranista.
Simplement és un pla,
doncs,
confederalista
i que, a més a més,
doncs,
vol l'autodeterminació del poble abans
i punt.
Si diguéssim allò d'aquí,
qui hagi llegit el pla Ibarretxe
i que aixequi la mà...
Jo no.
Jo tampoc.
És que no,
ni si sortim al carrer tampoc.
Comentaris,
articles,
fragmentats,
sempre darrere una intenció
segons el mitjà
del qual te n'arriba,
evidentment.
Però, clar,
és com la Constitució Europea.
Que tampoc saps massa bé...
El sí, el no,
però la Constitució Europea
ha tret d'aquestes publicitats
en un sis esgats
de partits articles
separats,
allò,
el text constitucional...
Bueno,
ens fiem del que diu el partit
que, en teoria,
ens la presenta.
Ens fiem la persona que ho diu.
Jo diria que també ens fiem
de la persona que ho diu.
Dius,
aquest diu que no,
per què serà que diu que no?
Perquè jo normalment
estic d'acord amb aquesta persona.
Per què diu que no?
Jo no ho tinc gens clar,
gens clar, eh?
No, jo tampoc.
A mi el que em fa mosquejar
és que l'extrema dreta
i l'extrema esquerra
estan d'acord amb dir que no.
Això m'he mosquejar, a mi.
No sé si para bien o para mal, eh?
Però a mi això,
això,
a veure,
no sé per què.
Però això també és el que estan dient
determinats mitjans de comunicació.
I hi ha tot un arc
de col·lectius,
de persones intel·lectuals,
persones que tenen opinió
al nostre país...
que no i veus gent...
Però no que no per raons diferents.
Evidentment.
A mi la gent no...
Que no deuen coincidir,
però això no fa...
Però en el que dèiem,
més enllà dels partits polítics
hi ha persones i col·lectius
que s'estan posicionant clarament
a favor o en contra del text europeu
i persones de solvència.
Sí.
I persones, vull dir,
que et donen una certa confiança
i credibilitat.
Que estan en contra de la Constitució Europea
i a més argumenten les seves raons
i altres que estan a favor.
Vull dir,
més enllà dels partits polítics
estrictament,
o persones que siguin populars
i que s'identifiquen
amb una ideologia concreta,
hi ha persones, allò,
amb un cert bagatge
que també estan exposant
els seus arguments.
Però el que és el text,
em penso que cap de nosaltres
ens ha arribat a les mans.
No, no, no.
Jo manifesto...
Diuen que aviat
que s'estan imprimint
i ho enviaran...
Però quan?
Ens donarà temps de llegir-lo?
No crec.
Això està com el carnaval
aquí d'aquí quatre dies.
Ja febrer allà.
Capítol 1.
Artículo 1.
I esperi, esperi,
no tanqui el col·legi electoral
que encara no me l'hagi acabat.
I una altra cosa,
estan fent anúncies
per la televisió
de gent famosa
llegint articles
que tots estem d'acord
amb els articles que llegeixen.
És que és una mica això...
Els drets humans de la persona.
Qui pot dir que no està d'acord
amb els drets humans de la persona?
És que ningú podria dir així
dels nens.
És que diu Cruyff.
Clar, estem tots d'acord amb això
perquè llegeixin
els que són conflictius
que ens els posicionarem, no?
És que jo diria que no...
No ho sé, eh?
Ara potser em fico la pata.
A favor de la dret
de no estar d'acord
amb alguns articles,
sinó que, a veure,
per exemple,
l'esquerra no està d'acord
perquè no va massa enllà.
Vull dir,
és una Constitució
per fer bonic allò.
Sí, purament econòmica,
que defensa interessos
purament econòmics.
I argumenta que també
és recolzar la política
de l'OTAN, etcètera.
Sí, que no va més enllà.
Vull dir,
que no és ambiciosa
políticament
ni amb avantatges socials.
Que no pensen les persones...
Però, per altra banda,
penses, bueno,
i això, a veure,
potser no,
potser és un esgraó petit,
però és un esgraó,
o no?
A veure, no ho sé.
Aquest és l'argument
dels que diuen
no és perfecte,
però votem-la
perquè és la Constitució Europea.
I llavors,
ens estan venent
que votem,
no votem a favor o en contra
d'aquesta Constitució,
sinó votem a favor o en contra
d'Europa.
Hi ha gent que ho està veient així.
Sí, ho estan plantejant
d'aquesta manera.
I jo crec que aquesta no és
la manera de plantejar-ho.
No ho sé.
A veure, suposo que a la Millió
ens dona temps
de venir amb una altra tertúlia
abans del dia 20
i ho tenim més clar.
Jo crec que podreu venir
abans del dia 20, no?
Llavors direm,
a l'estadi del nàstic,
a la budellera,
i la Constitució sí
o la Constitució no.
Jo em penso que tindreu
les coses clares.
Jo ho faré els deures.
Tu ho faré els deures.
M'ho llegiré.
I el pla i el barretxe també.
Sí, però a veure on te'l trobes.
És a dir,
tu ara seràs l'encarregada
d'aquesta tertúlia
de llegir el pla i el barretxe
i la Constitució
i ens faràs un resum.
Molt bé.
Fills meus,
no vindré a casa
fins i tot de dos mesos.
La Carme podria fer
un estudi del nàstic.
Un estudi del nàstic.
A mi també.
De remodelació sí
o remodelació no.
Un sondeig d'opinió
entre tota la massa social
del nàstic
que tu tens contacte directe.
Passat demà
ho preguntaré.
I el gol?
Que està molt bé la cosa, Carme.
I la jo menja bé, no?
No, nosaltres ja hem de tenir
d'orelles crítiques.
Nosaltres interpretarem la cosa.
Això no hi ha dret, eh?
La feia per la Laura i per mi.
Laura Roman, efectivament.
Que és la constitucionalista
d'aquesta tertúlia.
La convidarem.
Ja teníem previst
convidar-la a la tertúlia.
Jo que sóc una mica guerrera
em dedico només
a Pane Barretxe.
A mi ell s'ha tret una pregunta.
Tu, Pane Barretxe,
Laura Roman,
Constitució Europea.
Sí, sí.
Carme Pedrol, nàstic,
estadi del nàstic.
El nàstic us està donant
doncs unes alegries.
Moltes satisfaccions, de veritat.
Estou contents?
Ja s'ho da la cara.
Jo quasi que ni menjo ni res,
només no satisfacció.
té una angúnia, té una cosa
i està enamorada.
No, però molt bé.
Molt bé.
Sí, sí, sí.
Jo saps per què t'ho dic, Carme.
Vinc en cita que m'he quedat curts.
Perquè sembla que només s'ha de parlar
quan les coses van malament.
No, no, no.
I jo soc de l'opinió
que quan les coses van bé
també s'han d'explicar
i s'ha de fer tertúlia
al voltant de les coses positives.
No, i a més, a més,
jo penso, mira,
que m'he quitat la bailau.
Allò que diu, va, sí.
Sempre hi ha algú que diu,
ai, a veure com acabarem.
Jo feia, no,
disfrutem ara del que tenim.
Després ja ho veurem,
però ara disfrutem del que tenim, no?
Sí, però s'ha de ser optimística
o l'ampolla mig plena.
Mig plena, clar que sí.
Sigui el que sigui.
Clar que sigui de vereno,
però és igual.
Ara treurem un tema
que també la Carme s'espera.
Això és com quan veus als programes,
que, home, Carme,
Carme, no dona, per favor,
jo mai et faria quedar malament,
Carme, per l'amor de Déu.
Les rebaixes.
Dona.
Sí, és que si no, home,
per l'amor de Déu,
hem de parlar de les rebaixes, Carme.
No he anat, no, no,
és que no s'hi pot anar.
No, no, està tot ple.
Perdona un momentet,
no tens cap obligació
de comprar res amb rebaixes, eh?
No, però sempre fa gràcia
d'anar d'un ritme.
Això a vegades veu que una senyora hi fa
a veure què em puc comprar
perquè no m'he comprat res.
No cal que es compri res.
Jo feia, és que no cal que es compri res.
Ahir van sortir...
Estan contentíssims els comerciants, eh?
Bueno, sobretot les grans firmes
perquè es veu que ha estat
una cosa extraordinària.
Ah, sí?
Que han venut molt, eh?
És que a més fa fred,
fa fred i la gent s'anima a comprar.
Però no serà per la...
Perdona un momentet,
no serà per la propaganda
que va fer una senyora
que la vau entrevistar
que estava al mercadillo?
Ah, ahir, sí, sí.
Home, per això és una senyora...
Que va deixar...
Menys mal que no van dir la botiga
perquè només hagués faltat
que hagués dit la botiga.
Sí que va dir la botiga, sí.
Ah, va dir la botiga.
Ah, doncs no la vaig sentir.
Bueno, millor, és igual.
Bueno, no la repetiu.
Corramos un tupido velo.
Bueno, doncs va deixar el de la botiga
que es anava a comprar un xandall.
Buah, menys guapo de tot.
I en canvi el mercadillo
ho havia trobat a un preu fantàstic.
Bueno, tirat...
La qualitat no la mirem mai.
Bueno.
Això dient de qualitat.
Ahir va sortir un reportatge
de la Calle Serrano de Madrid.
Ho vaig veure.
Oh, dels preus.
Una senyora dependenta,
però una senyora dependenta
de que era en pedigrí, eh?
No, no, és que el carrer Serrano
no era de pedigrí.
La peluca per arriba, eh, la senyora.
Has de ser marquesa,
tres carreros universitàries i màster.
I grande d'Espanya per tallar.
i ensenyava un traje
amb l'etiqueta que posava
1.300 euros.
De rebaix, eh?
No, no, no.
I ara estava
al módico precio
de 800 euros.
I la senyora deia
està a un precio ideal.
És que l'ho doy tirado.
I això va sortir per la televisió.
Per la televisió, sí, sí.
A veure, la senyora era...
Però no com una cosa normal,
sinó com una cosa excepcional,
suposo que ho trobíam.
Sí, però la senyora ho deia
absolutament convençuda, eh?
Home.
De que allò era una ganga
i valia la pena aprofitar-ho
perquè era un traje bo.
Pensava, jo,
que el tenia a veure fos dolent.
O fos not ara,
dius, ja, per potser jo els tiro, no?
800 euros un traje és que és dolent, eh?
No, no, no, té raó, sí.
I aquella senyora s'ho creia, eh?
Que allò era una ganga.
Sí, sí.
Que estava fent el debòs i del segle.
I la senyora que hauria anat a comprar
és d'aquelles que arribaria quasi i diria
oi, Fermín,
me la rau, 600 euros.
I s'havia deixat anar-ho sol del mes.
No, no, sí, sí.
I llavors que vas a comprar
els salats de conjunt.
Bueno, i va sortir una botiga
que deia que no feien rebaixes
perquè si no malmetia la imatge de la marca.
Ah, això no.
Que si voleu us dic la marca
però no us la vull dir.
Això no, però bueno,
una d'estes pejites, no?
Sí.
Vale, vale.
Sí, sí.
Doncs no.
Jo no vaig a rebaixes
perquè és rebajar-me.
Me rebajo.
I no me rebajo jo.
No, però tu has d'anar de rebaixes
si necessites alguna cosa.
Sí.
Però si no...
Sempre necessites alguna cosa, Carme.
No siguis radical, ara.
Sempre.
de segates de marca.
Aviam.
Això és com a la televisió
i los documentales de la 2.
Ningú compra,
ningú va de rebaixes,
ningú re.
No, no ho dic per vosaltres, eh?
Jo vaig a rebaixes.
No, no, no.
Jo vaig a rebaixes.
Jo vaig a rebaixes.
Seriosament,
no ho dic per vosaltres.
El divendres va ser
el primer dia de les rebaixes?
El divendres, sí.
Allò que veiem,
les imatges de la tele,
els típics grans magatzems,
la senyora aquella
que sempre vol sortir a la foto la primera
que diuen que li paguen.
Ah, sí?
Diuen les males llengües
que són actors pagats.
Diuen,
jo no ho he vist,
no ho sé,
per tant,
no ho afirmo
ni ho nego.
Allò,
tenim la imatge
de la gran ciutat,
grans magatzems,
el divendres al matí,
a Tarragona
i al migdia
hi havien botigues
que no s'hi podia entrar,
que passaves per davant
de les botigues,
no s'hi podia entrar.
Botigues de franquícies,
etcètera.
Abans d'obrir les portes
hi havia gent
al carrer Esperança,
vull dir que no és una imatge
de còmic,
de TV o antiga
i de gran ciutat,
sinó que es veu
que és una cosa generalitzada,
allò de dir,
calla,
aviam que aprofitaré
per anar...
I no pensem
que després treuen més gent.
Clar,
ara quedaré bé.
Jo tinc una droga
que és català...
Ai,
perdoneu,
que és Tarragona
o l'àdio.
Una droga?
Sí,
per això dir que ara
quedaré bé.
Jo tinc una droga
dintre l'entrevanc
i la paraula
ens has deixat
molt...
Calla,
calla,
cara...
No,
no,
no,
no,
no,
no,
però has vist,
vull dir,
ara quedaré bé.
Clar,
jo també vaig sentir
i devia ser el divendres
que vau anar
amb un,
suposo,
amb una franquícia
o un lloc d'aquests i així
i va haver-hi algú
més d'una persona
i més de dos
que van dir
que ells anaven a mirar
que segurament
no comprarien.
Són ganes, eh,
aguantar aquesta pressió
per anar a mirar.
Però era jovent,
vull dir que a veure,
que potser també vaig sentir
una que s'havia comprat
un pantaló pirata
i deia,
no,
fa fred amb el pantaló pirata.
Diu, no,
dius que tu no el saps.
Diu, sí,
un pantaló pirata
i vota.
Està degenerant per moments
amb el posa't botes
aquesta tertúlia, eh.
Vull dir una cosa
de...
Una cosa.
Joranda.
L'altre,
fa dos dies
que el Vaticà
no nomenaria
bisbe nou
a...
no substituiria
el bisbe Casaldàliga
fins que ell marxés.
I ho volia dir
abans de marxar
perquè em sembla
una autèntica animalada
i amb perdó, eh?
No, no,
el Vaticà no s'està cobrint
d'una animalada.
La Carme no la mirem ara,
no piem-la,
però el Vaticà s'està cobrint
d'una animalada.
I persones com a Pere Casaldàliga.
Per favor.
Que és de les úniques persones
que encara t'enganxen...
Amb un currículum
de solidaritat i de...
I l'altre dia vaig llegir
a una noia que deia
és que només estar
deu minuts
amb el Pere Casaldàliga
tens ganes d'anar
on també t'ho he de apuntar
per estar a la iglesia.
Jo quiero ir a missa i tal.
En canvi, et gires
qualsevol altra...
No veuen
que és la manera
de tenir adeptes?
No sé què estan fent.
No sé què estan fent.
A part d'apartar
una persona com aquella
del món on està
i de les ajudes...
És que ho trobo
una...
Una estupidesa.
Del tema
de la institució religiosa
és la tasca que fa
en el seu entorn.
Vull dir que
és una persona necessària
en aquests llocs.
I parla d'una manera
que...
Mira, Nani...
Que li surt una pau espiritual.
Jo no puc dir res
perquè quan tens raó
tens raó.
Ah, d'acord, no?
Però és que com tu defenses
la institució per institució
encara que la puguis criticar...
És a dir, que tens raó, Nani.
i no l'encengui.
No, no, no.
Tens raó, tens raó.
Vull dir, a veure,
quan una cosa...
I no és aquest cas sol.
Per desgràcia,
hi ha molts més casos, també.
Per contrastar
la d'Alvis va de Barcelona
que viu amb un palauet, no?
Que li deixa una habitació.
I tu, d'Ali, Laura, d'Ali, d'Ali.
Oh, d'Ali.
És que no sé pas.
No ho entenc.
No, no, no.
Clar, no ho entenc.
A veure, que és veritat,
però...
A vegades
algú ha posat alguna comparació
que si tu trobes
un feix de bitllets,
abans dient de mil,
ara, doncs, d'euros, no?
I te'n diuen
aquí n'hi ha de falsos.
No els llençaràs tots.
Trieràs els bons
i deixaràs els...
Sí, però és que resulta
que els falsos
sempre estan a la cúpula
de la institució.
El fals és el senyor del banc
que et dirà
quins són i quins no són.
Però és una excepció
la institució religiosa?
És una excepció
és el Pere Casaldàliga, eh?
Jo penso.
Jo també.
No, tant de bo.
No, que n'hi ha més, eh?
Sí, moltíssim.
A mi l'est, Carme,
però és que som molta gent.
N'hi ha més.
I els que manen...
Els que manen
són els que es fan sentir més
perquè manen.
Llavors aquells posen la pota
i ja està.
Us veig en forma,
per tant,
jo si voleu venir un altre dia
estarem encantats
de convidar-vos.
Aquí, però jo jo no va bé, eh?
Iolanda,
però ens has citat
per parlar del pla
i barrege
de la Constitució i del Nàstic.
De tot una mica.
Són les 10.
Carme, Laura, Nani,
feu els deures
i fins la propera tertúlia.
Adéu-siau.
Gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies.