Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
se celebra amb una petita s'escena a aquella població de la Garrotxa,
se celebra a l'interior de l'església i després surt.
Doncs mirin, aquí hi ha una passió,
que passa anomenada allà autosacramental
i correctament hauria d'anomenar-se misteri,
que des del segle XVI representa el que aleshores era la baronia de Sant Vicenç dels Horts,
avui és la vila de Sant Vicenç dels Horts
i es fa encara avui en dia a l'interior de l'església.
Sembla que també és aquest text,
igual que aquells fragments que parlàvem la setmana passada,
són de frai Antoni i Sant Geroni,
que és el monjo que va permetre,
el monjo trinitari que va permetre que textos anteriors,
a partir de finals del segle XVIII,
quedeixin constituïts d'una manera concreta.
És a dir, sembla que qui va fixar aquests texts va ser el frai Antoni i Sant Geroni.
En tot cas, s'hauria de dir que aquesta representació va tenir algun parèntesi
que va ser motivada per raons esporàdiques,
com les guerres i temes d'aquest tipus.
Però vaja, tot i que es va deixar de celebrar temporalment,
encara avui en dia la podem veure gràcies a una reorganització.
Hi ha un llibre del Joan Amades, que es diu del Teatre Popular,
que se centra en aquest, ell diu Entremés,
aquí tothom li ha dit el nom que li ha folgut,
de l'apostulat del poble de Sant Vicenç dels Horts,
perquè els apòstols i els manalles, els armats,
tenen una importància bastant alta.
Aquesta representació es pot veure avui,
i es pot veure també divendres,
per tant, com avui hi ha poc calendari d'activitats als Països Catalans,
doncs els recomano que avui visitin aquesta passió,
perquè és bastant interessant i es fa a l'interior de l'Església.
Demà dimecres, dimecres sant,
demà se n'anem al País Valencià.
Al País Valencià hi ha una població que es diu Orihuela,
o Oriola, depèn de qui ho digui.
Ells, en tot cas, tenen les dues denominacions al web,
i és una de les pressions, però de les processons
i de les Setmanes Santes més interessants
que hi ha al País Valencià,
que és un país que no és especialment ric en Setmana Santa.
Jo els recomanaria, les processons surten cada dia,
però perquè ho hem posat dimecres cada dia,
entre diumenge de Rams i, si no m'equivoco,
el diumenge de Resurrecció,
l'interessant d'aquesta setmana és que
les talles tenen un gran valor artístic,
i, precisament, demà dimecres,
mig dels més de 30 passos que surten cada jornada...
30 passos, té?
Tenen 30 processons, perquè cada dia surt
una o dues confraries.
Això és una cosa bastant curiosa.
Aquí estem acostumades a les processons
del Sant Enterrament o processons generals.
En canvi, hi ha zones de l'Estat,
entre elles el País Valencià
i concretament la població d'Oriola o Orihuela,
que es van estructurar d'una altra manera.
i cada dia surten una o dues confraries
que seguien uns recorreguts més o menys oficials.
En aquest sentit, el dimecres
surten les confraries de...
perdó, surt la confraria
de la molt il·lustre majordomia de nostre pare Jesús.
Són aquestes càrrecs així, tan llargs,
que tenen una certa gràcia,
perquè té una certa aire antic.
Aristocràtic.
També surten les confraries del Sant Sopar
i del lavatori.
Per cert, que has portat també material aquest DVD
i es diu Armaus, Los Armaus.
Sí, ara...
Els Armaus diuen Los Armaus.
DVD, no recomanem normalment DVDs,
DVD editat per l'Ajuntament d'Oriola,
per diverses empreses més,
i per la Junta Major de Conferies i Armandats
de la Setmana Santa d'Oriola,
que els pot fer una repassada ràpida
a les processons d'aquesta població.
Aquesta població és que és molt curiosa,
donaria per fer un programa.
Això dels Armaus és una de les coses curioses.
Anem primer per les talles artístiques.
Sí, perquè se'ls acumularà la...
Les talles artístiques són molt importants,
perquè precisament demà, dimecres,
desfilen, entre les diferents escultures que surten,
desfilen peces del Francisco Salcillo.
Curiosament, en el pas anomenat El Lavatorio,
surt una peça del 1658
i en el pas de Sant Pere a Penedit
surt una altra peça del 1759.
Això és curiós, perquè normalment s'identifica
Salcillo amb la Setmana Santa Murciana.
Sí.
I és cert que Oriola està...
Però és la proximitat, és fronterera, no?
Sí, sí, però creguin que en aquestes...
en aquestes processons d'Auriola
hi ha tanta o més riquesa que a Múrcia.
És absolutament recomanable.
La de dimecres, curiosament,
ens va veure pel nostre calendari
perquè poden veure peces del Salcillo.
El que tu em deies dels Armaus.
Bé, els Armaus d'Auriola
és una societat que es va fundar l'1 d'abril del 1891
i és anomenada la Centúria Romana
o popularment els Armaus, no?
La Centúria Romana aquesta
té diverses característiques.
La primera és el gran nombre d'Armaus
que surten entre 100 i 120 diàriament.
Normalment es diu que...
A veure, hi ha més, realment,
perquè hi ha 800 socis
i cada dia surten 100 o 120,
més o menys, de manera que cada dia
entre el diumenge de Rams i el diumenge de Resurrecció
es fa una rotació
perquè pugui sortir el màxim de gent possible.
Cosa que haurien de prendre algunes entitats a vegades.
Clar, això està molt bé
perquè no han de posar un límit
de persones que vulguin ser Armaus.
Jo vull ser Armaus molt bé,
doncs vostè sortirà dimarts,
vostè sortirà dimecres,
sortiran tots i ho anem repartint.
Es va repartint.
Està molt bé.
Bons germans.
Es diu molt amb l'esperit de la mateixa festa, no?
Sí, hi ha diferents seccions.
Hi ha el guió,
que és el panor que porten,
banderins,
l'emperador,
la banda de música,
la banda de cornetes i timbals,
bueno, hi ha tota una sèrie de personatges.
Hi ha una cosa que és excepcional,
jo vaig riure molt,
que és que la banda té un himne propi,
que curiosament és l'himne propi del Carnaval de Vilanova,
que és el Turuta, no?
Que és una marxa...
Però la marxa que treuen per Setmana Santa els armals?
No, en tenen moltes marxes,
però hi ha una que és, diguéssim, la simpàtica, no?
I és una marxa, en el fons, militar, no?
Però que, bueno,
fa molta gràcia perquè quan tu l'has sentit
amb el Carnaval de Vilanova com a himne del Carnaval,
doncs te fa gràcia escoltar-la aquí.
És una cosa molt divertida.
I en els bars d'Auriuela i tot això,
doncs quan s'acaba les processons
i la gent està sopant i coses d'aquest tipus,
o esmorzant, depèn de l'hora del dia,
doncs el que fan és posar continuadament aquestes peces.
És una de les coses curioses, no?
Dimecres també, una altra recomanació,
en aquest cas a les Illes Balears,
se'n poden anar a Palma, si volen,
ara que els vols són ràpids i barats,
doncs és el dia que surten, curiosament,
a Palma de Mallorca, més processons, no?
És una cosa relativament recent,
perquè antigament,
podríem dir que en aquell dia només existia una,
que encara surt, no?,
que és la que se'n diu processó del silenci,
del crits de la Santa Creu,
que surt a partir de quarts de nou del vespre, no?
Però la creixent, doncs,
incorporació de passos i misteris
ha fet que, a diferència d'altres poblacions,
i més en la línia aquesta que dèiem del Baix Valencià,
doncs aquí s'assumin més processons
en diferència i tenen àries
que desfilen aquest dia.
I, abans d'entrar els dijous,
podem sentir el que servia abans el dijous
per anunciar, no?,
els oficis que es produïen
i es produeixen o realitzen
els dijous i els divendres.
I ho hem sentit amb un petit enregistrament
de la Morera de Montsant.
Doncs escoltem-ho.
...
Omens i dones cap a missa
que ja fan el primer toc.
Omen i dones cap a missa, que ja fan el segon toc.
Omen i dones cap a missa,
que ja fan senyal.
Omen i dones cap a missa, que ja fan senyal.
Sí, sí, el primer toc, el segon toc i el tercer.
I el tercer, el segon toc, no?
Bé, això és un enregistrament d'una persona gran,
en aquest cas, Josep Marc,
que va cantar-lo l'any 87
per la fonoteca de materials de la Generalitat Catalana
i va estar acompanyat pels infants,
pels nens del poble que feien sonar aquests carraus.
Aquests carraus era allò de matar jueus, no?
Sí, bueno, servia per moltes coses.
Però que això es feia també en determinat moment.
Sí, sí, i en algunes poblacions encara,
per exemple, si es desplacem a la catedral de València,
veurem les matraques i carraus col·locades als campanars,
encara, per tant, vull dir que hi ha una tradició important.
En tot cas, seran aquestes formuletes i aquestes cançonetes
que servien perquè els escolans, acompanyats de nens i tal,
sortissin per les poblacions a anunciar els oficis de dijous i divendres.
Avui en dia, el dijous sant, el més recomanable,
i aquesta sí que l'hem dit alguna altra vegada,
és que molt a prop de casa nostra,
Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta,
se'n vagin a veure la meravellosa passió
que té llocs per a les places i camps d'aquesta població,
i que serveix, doncs, per, jo diria,
cloure el dijous sant i enganxar-se el divendres tapis
tota la gent perquè pot fer molt de fred.
Aquesta no ha passat una mica com aquell pessebre
que també tu n'has parlat alguna vegada, Hospitalet,
que era allò, doncs, al començament,
una cosa molt tímida, una iniciativa que coneixien poques persones
i que s'ha convertit realment en un punt d'atracció importantíssim.
Per tant, el fet era genuí, no?
Sí, i per què...
I de contacte amb l'espai, amb l'entorn natural.
Sí, perquè crec que, a més a més, el dijous també és un dia molt adequat,
perquè sí que a les comarques gironies, doncs, hi ha...
Per exemple, a Verges té un pes molt important,
però a les comarques tarragonies el dijous és un dia més suau, no?,
en quant a manifestacions de cert interès,
i, per tant, crec que la van encertar bé la gent de Vilalba,
van col·locar-ho aquí.
També repeteix el dissabte, aprofito per dir-ho, per veure-ho, no?
Però, sens dubte, el més recomanable del dijous,
comarques tarragonies, Vilalba dels Arts.
Divendres, doncs, agafem i se n'anem a dos territoris diferents.
Un mallorquí, que és Cineu.
Cineu és una població col·locada, doncs, a Mallorca, a l'Ella de Mallorca,
on hi ha un mercat també d'una certa importància,
si no m'equivoco, els dimecres.
I hi ha una festa que manté una de les escenes més característiques
de la passió de les Illes Balears, que són els davallaments.
Els davallaments, l'escena en què Jesucrist és esclavat de la creu
i és baixat, doncs, fins al peu, no?
Encara representa avui en dia Cineu amb una figura feta de roba i cartró
que serveix per simbolitzar aquest moment emblemàtic, no?
Hi ha algunes poblacions que estan recuperant aquests processos.
L'altre dia em comentaven que en el Baix Aragó,
no recordo ara quina de les poblacions,
també reintroduïa aquesta tradició,
perquè, en el fons, en tota l'antiga corona catalana o aragonès
era una de les representacions més destacades de la Setmana Santa, no?
En tot cas, aquí és baixat de la creu
i es porta en processó fins al sepulcre,
doncs, a les petites cerimònies religioses.
Seria, jo diria, un dels moments més emblemàtics
del divendres sant de Cineu, no?
Després hi ha la processó del sant d'enterrament
que, en aquest cas, sí, a l'estil, per exemple,
des de la Tarragona,
hi participen 18 confraries, 12 passos,
està documentada des del 1579,
és a dir, és una processó d'aquestes importants,
segurament la més important que hi ha en aquest moment
com a tradició, com a tal,
a la illa de Mallorca o fins i tot a les Illes Balears.
Acabada la processó hi ha una partida de tradició molt interessant
que jo els hi recomano,
que és que aquí, en aquest cas,
ja pràcticament avançant-se una mica
a les hores de la metlla pasqual,
doncs, aquí, en els cellers del poble,
Cineu és un poble que té molts cellers,
és a dir, cellers antics,
on se guardava el vi, es feia el vi,
i avui en dia estan convertint-se en restaurants.
Doncs aquesta nit, de divendres a dissabte,
després de veure processons, centurions a cavalls,
d'avallaments de la crevo i tal,
es torna a menjar frit i porcell arrustida
en els cellers del poble,
cosa que és una de les coses interessants,
també, del viatge.
Independentment que vagi o no vagi per la Setmana Santa,
és un dels bons elements...
Els atractius gastronòmics.
...gastronòmics d'aquesta població,
i a més a més,
jo crec que encara manté una mica l'encant
aquell tradicional,
encara no està tan vait,
sobretot quan el comparàs cap a Palma,
a altres llocs.
I per acabar el divendres,
jo crec que és una processó
que no hem tocat mai,
és la processó de la Sanc a Perpinyà,
al Rosselló, a la Catalunya Nord.
És una zona,
en general,
on hi ha moltes processons,
de gran bellesa i tal,
però aquesta és curiosa,
la de la Sanc,
per diversos motius.
Una és perquè es diu que
Sant Vicenç Ferrer,
en el període de principis del segle XV,
que va entre el 1408 i el 1416,
Sant Vicenç Ferrer va predicar
la Passió de Crist
al Monestir de les Monges de Santa Clara.
I sembla que des d'aquell moment,
fins a l'actualitat,
aquest ensenyament de Sant Vicenç
va motivar que s'estructureixi
aquesta processó de la Sanc.
Segurament,
i aquí ja opino jo,
m'imagino que aquesta processó
aleshores no devia ser la de la Sanc,
sinó que devia ser la de la Vera Creu,
perquè les processons de la Sanc
tardaran encara un centenar d'anys bons,
un centenar o...
sí, més o menys,
un centenar d'anys,
és a dir,
per estructurar-se com a tals.
I, bueno,
en tot cas sí que és dir que
les processons de la Sanc
substitueixen normalment
les de la Vera Creu,
que són advocacions
que se succeeixen
amb el pas dels segles.
En tot cas,
aquesta processó
és de llarga tradició,
la de Perpinyà,
i hi ha un personatge
que és el Condemnat,
que és un personatge
que a diferència
de tota la resta de vestes
va de color vermell,
i anuncia
amb un so
constant,
primet,
insistent,
d'una campaneta,
una mica
la idea
que s'apropa a l'amor.
Això és una resta
de les confraries de la Sanc,
precisament.
La de Tarragona
també ho feia.
Les confraries de la Sanc
acompanyaven
amb aquesta
campaneta
i amb els seus
confrares
i congregants
els reus de mort
fins al patíbul.
Això és una característica
que va perllongar-se
durant molts segles.
I, precisament,
aquí,
aquest element
tràgic,
molt potent,
doncs encara es manté
amb aquest personatge
que va vestit diferent,
i que d'una manera o altra
ens recorda
aquest sentit
originari
de la Sanc.
És a dir,
les confraries de la Sanc
es van instituir
a banda de,
lògicament,
per la devoció
a la Sanc
de Nostre Senyor Jesucrist,
es van instituir
també per
difondre
tot un
acompanyament,
en aquests moments
difícils,
els condemnats,
eren els que
acompanyaven
els reus
a la mort.
Però això,
curiosa,
insisteixo,
la Perpinyà
i les ben recomanades.
I per acabar,
em sembla,
no?
Sí, sí,
però jo m'estic quedant,
doncs,
francament,
ja m'ho imaginava,
però és que no hi ha
població,
per petita que sigui,
que no tingui una manifestació
relacionada amb la Sanc
de Sant.
Bé,
nosaltres hem posat
una tria,
però tu ja saps
quan has fet la tria
que n'has trobat
moltíssimes méses,
has fet una tria
perquè alguna vegada
has de triar.
No, hem fet alguna tria
sobretot
que combinés
la part històrica
amb les coses noves,
però vull dir
que tingués
un cert valor,
com a valor etnogràfic,
si més.
I per acabar,
doncs,
no ho sé,
se n'anem cap a Escó,
la Ribera d'Ebre,
una processó
que alguna vegada
he apuntat,
que és la processó
de l'Angelet,
que és el diumenge
de Resurrecció,
una de les poques
poblacions que hi ha
al diumenge
de Resurrecció,
hi ha algunes més,
una vegada n'hem parlat,
però aquesta és una
de les importants,
en què
té lloc
al matí
de Pasqua,
del diumenge
de Pasqua,
i acabada
la missa
de l'Església d'Escó,
presentació processó,
podríem dir,
que si més no,
diuen que fa
més d'un centenari
d'anys que es feia.
Serveix per anunciar
que Crist ha ressuscitat
i en el fons
és una escena
que discorre
acompanyada
de música en directe,
d'una guitarra,
un violí,
que es toca
en una partitura
específica.
Acabada la missa,
en una banda
de la plaça
es col·loca
la imatge de la verge,
en l'altra
la imatge
del Santíssim Sagrament
que surt de l'Església
sota pali.
Entre un extrem
i un altre
a la plaça
una llarga catifa
blanca.
I aleshores
un nen del poble,
diuen que sempre
menor de 7 anys,
vestit d'angelet
i amb una bandera blanca,
doncs va
des de la
des davant
de la Mare de Déu
fins davant
de la custòdia,
fent una sèrie
de moviments,
passos,
referències,
etcètera.
Llavors,
a continuació
van unes nenes
que l'acompanyen,
diuen que són
les filles
de Maria
i després
encara
uns altres personatges.
Bé,
en tot cas,
la cerimònia
acaba
amb una pluja
de pètals
impressionant
que serveix...
Tot molt bucòlic,
no?
Sí,
serveix una mica
per
demostrar
en aquest moment
la pluja de pètals,
amb les averències,
tot això que
s'ha produït
la resurrecció
aquesta.
És una processó
d'aquestes
petitetes
i entranyables,
que tenen
bastant a veure
amb altres processons
que són
les de l'encontre,
que algun altre any
havíem comentat
aquí en el programa,
però bé,
en aquest cas,
en tot cas,
jo diria que
per l'absència
de manifestacions
que hi ha
en el diumenge
de resurrecció,
és una qüestió
interessant,
si més no,
per veure aquest personatge
absolutament teatral
i antic
que és l'Angelet,
no?
Doncs,
un idò,
una bona guia
la que ens has elaborat
per aquesta setmana
santa.
Qui vulgui,
doncs,
experimentar
noves manifestacions
d'aquestes relacionades
amb la setmana santa,
doncs,
és un itinerari
el que ens ha traçat
el Jordi Bertran.
N'hi ha moltíssims
l'any que ve,
si tornem a repetir
l'experiència,
en buscarem.
Ara no em diguis
que em fa un d'agrupeu,
perquè ja...
Home,
aquí ja seria
més complicat.
L'any que veu,
un de per aquí,
però...
Ja en farem
una de més propera
a l'espai.
Jordi Bertran,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i que tinguis
unes curtes
però bones vacances.
que veiem moltes coses
entre tots.
Sobretot.
Adéu-siau.