Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A veure, penso que tots sabem una mica, perquè abans que el portin ja estan dient el que pensen, molts, però en fi, no és el tema que avui ens ocupa, si des d'un punt de vista tècnic, doncs mira aquest document, aquest estatut que ha elaborat el Parlament de Catalunya, què diu respecte a l'administració de justícia?
Quines són les aspiracions que té aquest estatut en matèria de justícia, que sabem que és un àmbit, doncs des d'aquest punt de vista, des del punt de vista de país, doncs una miqueta abandonat, no?
Sí, a veure, la justícia que s'imparteix, l'administració de justícia que coneixem aquí a Catalunya, ve delegada, ve delegada de l'administració central.
És a dir, és cert que la Generalitat té un departament de justícia i està, doncs una mica, controlant i gestionant tot el que es necessita en els jutjats, tribunals, jutges fiscals i de més personal que treballa per l'administració, així com és un dels titulars del famós, per exemple, servei d'ator d'ofici, no?, de la justícia gratuïta, que li ve delegada per la Constitució.
Però també és cert que a Catalunya molt l'aspecte respecte, en situació, diguéssim, quan a competència no està totalment assumida. Per què?
Perquè els tribunals de justícia a Catalunya, per exemple, no són l'última instància judicial per conèixer dels diferents assumptos que es plategen, doncs, en qualsevol jutjat.
I això, encara que sembli una cosa, doncs, molt de titular, té molta transcendència dintre de l'àmbit jurídic i dintre de l'àmbit substantiu, no?, de les lleis que es coneixen es fan i es es fan.
No és una concepció només de principi filosòfica que planteja l'Estatut respecte a la justícia, sinó que apunta a qüestions molt concretes.
Efectivament. Per exemple, suposo que tots els oients hauran sentit un famós tribunal, que és el que sempre surt quan hi ha un cas, un assumpte de transcendència,
que és el famós Tribunal Suprem.
D'aquells casos que fan moltes instàncies, no?
Exactament.
I una altra i una altra.
Per entendre'ho d'alguna manera, i la gent que, doncs, bueno, per algun assumpte, doncs, s'hagi vist dintre de l'aparell de la justícia,
saben que quan reben una primera interpretació, una primera sentència per part d'un jutjat o qualsevol mena de resolució,
té també un àmbit, segons ho permeti o no la llei, per poder recórrer.
Aquests recursos mai, d'entrada, es resolen per al mateix jutjat.
Has de pujar, per dir-ho d'alguna manera, i així ho expliquem físicament, una instància judicial.
Aquí a Tarragona, per exemple, la següent o qualsevol jutjat normal i corrent, ordinari d'instància,
és l'Audiència Provincial de Tarragona, no?
Però si continuem pujant, podríem arribar al Tribunal Suprem,
i depèn del tipus de jurisdició, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Clar, si entenem que a Catalunya podem tindre algunes lleis pròpies,
podem tindre, inclús, per exemple, en l'àmbit civil, moltes qüestions molt directes del que és el tarannà
i la costum jurídica a Catalunya, irregulada, com per exemple un Codi Civil, que hem parlat aquí a Catalunya,
doncs trobem que és més adient, potser, a l'hora d'interpretar tot aquell compendi de normativa,
un Tribunal propi, un Tribunal Superior de Justícia, i que a més a més sigui l'última instància judicial.
Però per què l'última instància judicial ha d'estar en el territori?
Més que res perquè hi ha una vessant que nosaltres utilitzem per poder, doncs, interpretar i al·legar i defensar
o acusar els diferents assumptes, que és la famosa jurisprudència.
La jurisprudència la fan repetides i continuades doctrines, interpretacions,
que els Tribunals Suprems, en aquest cas, com hi ha a Madrid,
doncs, sobre un tema constaten i ja, diguéssim, que rematen.
Prenen nota, eh?, com a gent que diu.
Exactament.
Què succeix? Si això, si aquesta competència la concebim del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
efectivament trobarem que moltes comprensions, molta llei aplicada al nostre territori
i amb la nostra legislació podrà, potser, ser més entesa.
Això per el que és la vessant substantiva.
Clar, perquè, perdona, ja vi, fora del territori haurien de tenir també coneixement,
per exemple, del Codi Civil Català.
Per exemple.
Per poder interpretar.
I si volen aquí, doncs, interposar qualsevol pleig de les matèries que el Codi Civil Català regula,
doncs ho han de conèixer.
Això per el que respecta a el que és l'àmbit, diguéssim, substantiu, el de la interpretació.
Però és que també hi ha l'afany, o bé la fita, que mitjançant aquest estatut
s'aconsegueixi el que és l'organització plena i decisió plena sobre l'administració de justícia.
Això implica l'organització de jutges,
l'ascensió de tot aquest personal de jutges, de fiscals,
crear els òrgans propis de direcció dels jutges,
com podria ser un Consell General del Poder Judicial,
que si recordem, dintre de tot el que organitza un estat és el tercer poder,
hi ha el legislatiu, l'executiu i el judicial.
Doncs es vol una mica trobar aquest tercer poder dintre del que és Catalunya,
mitjançant un Consell, un Consell de Justícia de Catalunya,
que es vol formar paral·lel, paral·lel a el que és el Consell General del Poder Judicial,
que encara existeix, i sobretot amb un últim control o amb una última situació delegada
de control per part d'aquest Consell General del Poder Judicial que hi ha a Madrid.
Però bé, es voldrien una mica aconseguir les mateixes competències que té,
amb un Consell de Justícia Catalana, i el mateix per la Fiscalia,
i el mateix per poder sancionar, donar feina, crear oposicions
amb tot el que és el personal, en les diferents categories de justícia,
així com amb altres serveis que la Justícia Catalana vol donar,
com per exemple és el famós Tor d'Ofici, on es demanaria que completament
tant la seva estructuració com, sobretot, el seu sosteniment econòmic
parteixi directament dels tributs, dels ingressos,
que l'administració catalana pugui aportar tema.
Hi ha altres aspectes que tenen a veure amb la resolució de conflictes,
entre cometes, menors?
Sí, hi ha una iniciativa que és la Justícia de Proximitat,
suposo que m'ho preguntes per aquest tema, no, Jolanda?
A veure, això no és única i exclusivament,
i això ho tinc una mica que fer constar avui,
propi d'aquesta iniciativa estatutària catalana.
És anterior, no?
És anterior. Ja n'hi ha un projecte,
i a més a més que va partir del govern central a Madrid,
on realment es legislava sobre aquesta Justícia de Proximitat,
el que passa és que aquí a Catalunya se li pot donar
un cellell més propi, no?
Com una cosa ja més instaurada.
I a més a més, aquesta Justícia de Proximitat,
que el que pretén una mica és crear uns jutjats
molt concrets en zones on ho necessitin, no?
Per exemple, a grans ciutats,
amb uns problemes determinats,
per exemple, de violència domèstica, penals, el que sigui,
doncs són de caràcter optatiu.
És una cosa que encara està per desenvolupar
i que aquests conflictes menors
hem de veure exactament si ho són o no ho són, no?
Perquè encara se li ha d'anar una mica de farcit
a tota aquesta qüestió.
Però si la Generalitat de Catalunya,
amb aquesta justícia, doncs,
si hi ha una administració pròpia i propera,
doncs amb aquesta Justícia de Proximitat
vol acabar de tancar el cercle.
Hi ha un aspecte que preocupa fa molts anys
a molts col·lectius relacionats amb l'àmbit de la justícia
i d'altres de la societat,
que és l'utilització del català justament en els jutjats
i en tot el que és el llenguatge, judicial i administratiu.
Des d'aquest punt de vista, es fa alguna aportació?
Per suposat, per suposat.
Com podeu entendre, s'exigeix en tot moment
tot el personal, des de la més alta jerarquia,
que pot ser un magistrat d'un tribunal...
Fins ara no era exigència?
Per diferents normatives, era recomanació
i sobretot es permetia que t'ús.
Sí que últimament hi havia una normativa,
una circular, que deia que en tot moment
deuria ser conegut i que si tu sol·licitaves
que fossis atès i volies expressar en català,
ningú podia posar cap impediment a que no ho fessis.
És tot el contrari, ja et havien de donar tots els mitjans.
Aquí es planteja com hi ha una exigència.
Es planteja com una exigència,
com funcionariat propi d'una administració catalana
conèixer amb suficient capacitació aquesta llengua
i sobretot que els escrits i la llengua pròpia
de tota mena de resolucions,
tota mena de tramitacions,
es faci com en qualsevol altre departament
de la Generalitat en català.
Ja veurem com cauen totes aquestes consideracions
del nou Estatut des de l'àmbit de la justícia.
De moment només hem sentit parlar del tema dels dinerets
i d'allò si és nació o no és nació Catalunya.
És el que de moment sembla que els preocupa.
Ja veurem aquests aspectes,
si realment també els volem modificar
o queden tal com es planteja des del nou text estatutari.
Deixem l'altra política.
Molt bé.
I parlem d'un tema d'aquells que ja d'entubir diem
que nosaltres no volem animar a ningú a que faci cap cosa.
Parlem de lleis, no d'ètica.
L'ètica a vegades no sempre va acompanyant la legislació,
cadascú ja sabrà el que fa.
Però, clar, són milions de persones
que el món fan utilitzant un llenguatge col·loquial,
es baixen a arxius d'internet,
es baixen pel·lícules, es baixen música,
baixen jocs, en fi, baixen arxius,
s'intercanvien els arxius a través de determinats programes informàtics.
Això està a l'ordre del dia
i moltes vegades al voltant d'aquesta pràctica
s'ha creat molta llegenda urbana
de què aniràs a la presó,
que t'estàs...
En fi, propietat intel·lectual,
ús de l'internet,
què fem amb aquest material,
què deixem de fer.
Aviam si avui podem escatir una miqueta
si realment és un delicte o no és un delicte.
Insisteixo, aquí no parlem
del que èticament podria ser reprobable o no.
Parlem del que diu la llei
i cadascú després que faci el que consideri oportú, esclar.
A veure, sí, és que a més a més
és un clamor una mica de tota la ciutadania
i a nosaltres com a professionals del dret
doncs ens venen als despatxos
i ens pregunten bastant per aquesta qüestió.
També hi ha hagut una mena com d'alarma social,
si se'n permet, entre cometes.
Sobretot perquè l'internet
ha arribat a les nostres cases
d'una manera bastant àmplia
i cada vegada més mitjans
i efectivament tots més o menys
hem pogut a través de la xarxa
que és global i que té un munt de camins
per poder trobar-ho
doncs gravar-nos tots aquests productes.
Que no s'hagi baixat una cançó
o una pel·lícula
que aixequi l'home.
Exactament.
Una, com a mínim.
Que tingui la primera pedra.
Bé, la qüestió és que aquí,
com podeu veure,
hi ha un dret a protegir d'entrada
que és la propietat intel·lectual.
És a dir, tothom que crea una obra,
ja sigui un llibre, una música,
una pel·lícula, una escultura,
doncs com a propietari
d'aquella obra
té una sèrie de drets
que no única i exclusivament
ens queden en la titularitat,
sinó també en tot el que és
la utilització o reproducció
d'aquella obra que aquesta persona té.
Això, bé, fer-ho d'una manera fraudulenta,
sense el permís, sobretot,
d'aquestes persones,
pot estar, doncs, penat, penat.
A més a més, no en una llei civil,
sinó en una llei que realment, doncs,
parla dels delictes,
com per exemple el Còdic Penal.
Ara bé, hem de distingir.
Hem de distingir el que és, doncs,
aquelles obres que ja en si, quan neixen,
s'han fet per poder ser reproduïdes,
perquè si no, no viuen,
perquè si no, no tenen cap mena de situació
dintre del que és, doncs, un museu,
una sala de cinema,
una obra de teatre,
o bé una música.
És a dir, el que es grava dintre
d'un CD-ROM, en teoria, és per sentir-ho.
Cada vegada que ho reprodueixes,
va immanent en el producte que tu has comprat.
Molt bé.
Què està realment penat?
El que està penat és que s'estafi
aquest senyor, o aquest autor.
Que es comerciï.
Exactament.
Llavors, quan s'estapa?
Doncs quan tu estàs traient un lucre,
uns diners,
arrel d'aquella reproducció,
o sobretot,
sobretot d'aquella venda,
perquè el que s'està, sobretot,
és treure diners arrel de les vendes
d'aquestes obres que no són teves
i que necessitava, sobretot,
el permís de l'autor per poder vendre-les.
Què són, per exemple,
en termes de materials?
Doncs els famosos top mantes,
que suposo que tothom coneixerem.
Aquestos estan perseguits,
aquestos és una venda il·legal,
això és perseguir amb un anil de lucre
i a més a més d'obres que estan registrades.
Estàs comerciant amb la feina d'una altra,
en definitiva.
Què és el que no està penat?
I això va per moltes preguntes...
Hi ha molta inquietud, eh?
Continua.
No està gravat,
i això jo ho puc dir,
jo crec que tranquil·lament...
Sí, està gravat, sí.
Ja, mi Déu-n'hi-do, si està gravat.
Està penat, millor dit.
Ho està penat, intentarem...
No, no, ho has utilitzat bé,
però és aquest doble joc, no?
Exactament, exactament.
El portar qualsevol mena de CD-ROM,
de pel·lícula,
doncs jo què sé, en un cotxe,
o bé tindrà la casa teva per poder veure-la
si te l'has baixat de l'internet.
Ara bé, anem amb compte.
Si una vegada tu vols organitzar un acte públic,
vols organitzar una festa
amb amics del caire que sigui,
o això transcendeix el que és el teu àmbit
més particular i més íntim,
es podria dir, sobretot si allò
doncs tu estàs traient un lucre,
s'estàs traient un lucre,
tindríem que veure-ho,
hi ha una entradeta,
hi ha un tíquet,
hi ha alguna cosa,
es podria interpretar
que tu estàs utilitzant
de manera il·legal
doncs totes aquelles obres.
Clar, però deixa'm posar un exemple.
Si jo agafo
i munto un recital poètic,
el turistament,
no cobrarà entrades,
que si cobro entrades
ja no vindrà ningú,
però no cobro entrades,
però és un acte públic
i jo agafo uns poemes
d'un autor
i els deixeixo.
Jo estic cometent
algun delicte
contra la propietat individual
perquè de fet
aquella persona
va crear uns poemes,
va fer un llibre
i hauria de demanar permís.
Jo entenc que precisament
si és aquesta la situació...
Però no cobro un duro, eh?
Si és aquesta la situació,
segons la meva interpretació,
no estàs cometent cap delicte.
Segons la Societat General d'Autors,
sí.
Però per què?
Perquè en teoria també
la Societat General d'Autors,
la Societat General d'Autors,
si se'm permet
i si hi ha algun membre
que em corregeixi,
una mica és una associació
que es va crear
per precisament protegir
totes aquestes qüestions.
I tenen cura i control,
com és lògic i normal.
La Societat General d'Autors
entenc que no només és
l'ànim de lucre
que es pot crear amb tot això,
sinó també el que és
l'autorització.
És a dir,
nosaltres podem controlar
aquell senyor
que està llegint els poemes,
però no podem controlar
en un acte públic els altres.
Tothom coneixem
quin ha sigut,
per exemple,
en cinemes,
les últimes activitats
de gent que inclús
entren en càmeres de vídeo
i s'hem anat a veure
una pel·lícula...
Enregistrar una pel·lícula
i després la pengen a la xarxa.
És tot això que es pot escapar.
I a més a més,
les, diguéssim,
qüestions o transcendències
de qualitat dolenta
que pot sortir d'allà.
Tu, quan fas un producte,
dintre del més pur aspecte
hi ha mercantil,
no hi ha artístic,
doncs vols que arribi
amb una sèrie de qualitats.
Doncs és aquest el punt, no?
Ells estan lluitant,
de moment,
el que és la legislació penal,
en aquest aspecte,
jo entenc,
i si ho interpreto malament,
doncs que altres juristes
em corregeixin,
jo entenc que no els veuen
en cap moment
resolts per aquest tema.
Dintre de l'àmbit civil,
podria ser.
Podria ser,
però és que la jurisdició civil
ja és un altre concepte,
on ja les relacions contractuals
i obligacionals
són diferents,
no?
Però dintre de la penal,
jo entenc que no.
En principi,
aquella persona que privadament
a casa seva
descarrega arxius d'internet,
pel·lícules, música,
el que sigui,
i ell en fa ús privadament
a casa seva,
en principi,
no comet un delicte penal.
Exactament.
D'un altre tipus,
podria ser que sí,
segons la interpretació
que fes el jutge.
Sí,
però el que és,
en aquestes mesures
que sentien pel carrer,
és que...
Haurien d'anar per les cases,
no?
Sí,
m'han agafat els CD-ROMS
o em requissaran
o em multaran
les policies
o les diferents...
No.
Clar,
és que això...
A més a més
que m'agradaria contrastar-ho
com ha sigut,
perquè després,
quan jo em vam sentir
almenys en el nostre àmbit
de la nostra ciutat...
Hi havia la llegenda urbana
que si els Mossos d'Esquadrat
aturaven amb uns CDs
que el cotxe
que no eren originals,
que...
Això no és veritat.
Això per res és així.
A més a més,
bueno,
no és nou tampoc.
Si és exactament això,
em sembla que moltes vegades
s'han comentat el tema anterior
de les cintes de radiocasset.
Tota la vida s'han gravat
cintes de casset.
I llavors,
bueno,
doncs allà l'únic que graves
era el vinil
i ara el que graves
al CD-ROMS és a la xarxa,
no?
Bueno,
a veure,
no és exactament així
i a mi m'agradaria
veure el cas concret,
com sempre diem nosaltres,
perquè potser
aquelles aprensions
sí que eren d'una persona
que tenien ells
suficients dades
per entendre
que era un comerciant
de música il·legal.
Diferent és que vagis això,
li poses una caràtula a un nom
i a més a més
amb tots els ets i els ulls.
I com també,
doncs,
es pot complicar més,
com per exemple
també és l'exportació
o importació
utilitzant
doncs
unes gravacions il·legals
fetes
i amb uns seie ells
que puguin cridar
contra una mica
de confusió
perquè s'assemblen
a l'original.
O sigui,
la cosa es pot complicar molt,
però ja estaríem
molt directament dintre
del que és ja
un delicte
contra el patrimoni
de una persona
i bueno,
hi ha la complicació
i ja suposo
que no crearia
la confusió
aquesta primera
que hem dit.
Clar,
ens trobem ja després
en un altre àmbit
amb objectes materials
està a l'ordre del dia
de requisaments
que fa la Guàrdia Civil
o la Polícia
d'objectes falsificats
grans marques
ja siguin
de complements
cinturons,
bolsos,
jerseis,
en fi,
tots els rellotges
que o bé
són una imitació
a vegades molt barruera
a vegades perfecta
però a vegades
és el que dius,
no?
Aquells relocs
li diem rílex
com allò,
no?
I com que no té
el mateix nom
no es pot dir
que sigui una falsificació
o és complicat,
eh?
Això inclús ja va més enllà
perquè entrem
dintre del mateix capítol
d'aquesta protecció
però són delictes
contra ja la propietat
industrial,
o sigui,
és quan hi ha
qualsevol mena
d'estri,
qualsevol mena
de model
d'utilitat,
invent,
marca,
doncs té la seva
protecció
i l'estàs utilitzant.
Llavors això sí que
implica totes aquestes actuacions
per part de les forces de seguretat
on estan iniciades
ja directament
per aquestes empreses
que es veuen
vulnerades
en el seu negoci
i en el seu comerç
perquè això sí que comporta
totes aquestes situacions
de baixa qualitat.
De fet,
internet,
sens dubte,
ha creat un món paral·lel
al real,
aquest món virtual
que com tots els mons
té la seva delinqüència,
té les seves ONGs,
té els seus ciutadans normals,
senzills,
que també transiten
per la xarxa.
El que no té de moment
d'una manera així com a molt estricta
és la seva policia.
Per tant,
seguir la pista
algun delinqüent informàtic
encara costa.
Costa.
Saben molt els que n'hi ha,
però encara costa.
Costa,
i quan parles una mica
sobretot amb aquests clients
que a nosaltres es venen
als despatxos
que tenen aquests negocis
o que viuen una mica
en aquests negocis
perquè ja també,
doncs,
no ho negaré,
moltes persones
que arrel d'aquesta situació
encara una mica
indefinida
fan negocis,
de pel·lícules,
de videojocs,
per exemple,
que és un altre vessant
que també és molt en plena.
A veure,
no,
i et diuen ells
que a més a més
la filosofia de la internet
és lliure.
Quan parles de policia,
de mitjans de control,
diuen que no encaixa
dintre d'aquesta aldea global
que ha de ser aquesta internet.
Això és una qüestió
que jo crec
que resideix molt
en els nostres polítics.
Sé que hi ha
iniciatives,
per exemple,
que parteixen
dels Estats Units
on això...
Dels Estats Units
ho dic perquè
és també un dels membres
fundadors de la internet.
I perquè s'han vist
amb la butxaca
vulnerada
i això
no els costa molt
de sentir-ho.
i amb els problemes
de seguretat
que comporta
tot això
on ells tenen
un estat
gairebé policial
ara amb tota aquesta
qüestió del terrorisme
per les diferents
afectacions
que poden tindre
i que pot s'entendre
o no pot s'entendre.
Però han sigut
els primers,
ells que ho van crear
per poder
utilitzar
tot aquest comerç
i que tot fos
més assequible
perquè en definitiva
l'internet
el que sempre ha proponat
és que si tu volies
escoltar una música
de la Noah
i d'un senyor
que la tenia
doncs magatzemà
amb el seu ordenador
de Kentucky
doncs que tu
ho poguessis sentir
tranquil·lament.
És sempre el principi
amb el que ells
han sortit.
Clar,
no és tot tan lliure
perquè després anem...
Però quan saps que internet
també era un negoci
aleshores és quan
deixem de ser tan lliures.
Aquí hem de veure, no?
Jo l'únic que vull dir
en aquest aspecte
és que també els autors
han de ser una mica
més amplis
en aquest aspecte
perquè efectivament
tot ha canviat.
Els seus mitjans artístics
avui en dia
i a la medida
que anem avançant
en la societat
doncs es reproduiran
i els trobarem
amb uns altres
doncs mitjans
que no són els habituals
que no són els que coneguem
i ells jo crec
que tenen
molts factors
i molts sectors
per treure
un cert diner
o un cert negoci d'això.
Finalment ja he vist
sota la teva perspectiva
i la teva experiència.
Hi ha prous
eines jurídiques
per poder abordar
delictes
en general
relacionats
amb la xarxa
o aquesta és una assignatura
pendent
que encara ha de legislar
el nostre país
i d'altres?
Hi ha molt poques
i és un camp
que a mesura que anem descobrint
hi ha més delictes
que puguin...
A mesura que anem
descobrint
anem regulant
és encara
tot un revolutum
la tecnologia
doncs va
bastant
cap amunt
i bueno
la llei
a vegades
que tindria
que estar
al mateix nivell
li costa
i costa una miqueta
i sobretot
necessitem
uns pronunciaments
clars
els tribunals
suprems
per exemple
que parlàvem abans
en altre tema
de l'Estatut
necessitem
unes conductes
clares
en aquest aspecte
que calmin
amb uns i els altres
perquè no siguin
interpretacions
escolti
qui es baixa
arxius d'internet
estarà castigat
per aquesta llei
pam pam
o no
però que defineixi
una miqueta
el marc jurídic
o el que sigui
i després també
el que necessitem
és que el propi mercat
es reguli en aquest aspecte
que també
els interessats
tant uns com els altres
potser potser
potser s'han de baixar
els preus
dels productes
i que també els altres
no es tinguin
algun control
ja ho veurem
i que consti
que el que dèiem abans
des d'aquí no convidem
a fer res
ni molt menys
ni legal
ni aètic
Javier Terres
moltes gràcies
per acompanyar-nos
temes d'actualitat
intentem que siguin presents
en aquest espai
que cada dimarts
compartim
amb el grup de joves
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
gràcies novament
i fins la propera setmana
fins la propera setmana
gràcies