.
Iniciem el temps de l'aventura de la vida aquí al matí de Tarragona Ràdio
amb unes convidades, tenen una miqueta més edat que els convidats i les convidades de la passada setmana.
Ja vam comentar en el primer programa que al llarg d'aquesta temporada,
aquesta aventura de la vida, la volíem viure, experimentar-la sobretot amb els nens i nenes
que estan treballant a cadascun d'ells en els seus centres d'ensenyament,
però que de tant en tant també tenien molt d'interès a parlar amb els pares, amb els educadors
i amb persones que professionalment es dediquen precisament a realitzar tasques de prevenció
i tasques pedagògiques cara als nens.
Avui és un d'aquests casos i els vull presentar a la Isabel Mata Salles,
la coordinadora pedagògica de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Isabel, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Gràcies per venir, benvinguda.
I ens acompanyen Marisa Cerrillo, bon dia Marisa.
Hola, bon dia.
I Patrícia Ros, elles pertanyen a l'equip municipal de...
Bon dia.
Al Servei Municipal de Prevenció de Drogodependències.
Ens interessa, i la veritat és que ens ha agradat molt que vingui la Isabel,
perquè en el primer programa, ja ho vam comentar,
és un espai que realitzem a aquesta mateixa casa,
amb les regidories d'ensenyament i serveis socials de l'Ajuntament de Tarragona,
però parteix fonamentalment d'una base creada per la Fundació Catalana de l'Esplai,
i aquests materials pedagògics que estem fent servir,
que forma per aquesta sintonia,
aquests contes que ja han tingut oportunitat d'escoltar-ne algun.
Per tant, que estigui aquí la Isabel, ens va molt bé,
perquè ens expliqui una miqueta com es van inventar,
es van inventar des de la Fundació, en el bon sentit de la paraula,
tota aquesta història de l'aventura de la vida.
Molt bé.
Bé, haurem de fer una miqueta d'història, serà curteta,
però en tot cas, directament,
no els hem inventat nosaltres en material,
això s'ha de dir amb respecte i amb consideració als autors reals.
Aquest material és un material que...
Una proposta, una proposta educativa,
que ja fa uns més de 15 anys que es va elaborar al País Bàs
per una fundació, diguéssim,
que actua en el camp de la prevenció de les dependències.
La Fundació Catalana, treballem amb ells en molts aspectes,
durant molts anys hem compartit molts projectes,
i des de fa sis anys ens van proposar que els nens i les nenes de Catalunya
també tenien dret a poder participar d'una experiència engrescadora, divertida,
que els permetés ser protagonistes
i mirar cap a un futur en el qual ells puguin ser responsables de la seva salut.
Aquesta idea, així una mica,
la marquem amb una bona estratègia
per fer el que en diem la prevenció de les drogodependències.
Vull dir, l'entorn dels consums, dels diversos consums,
té, diguéssim, una presència en la nostra societat important,
i aquests nens i aquestes nenes han de saber
què fan quan es troben amb la situació, les circumstàncies,
si han de dir no, què passa amb els amics,
com els afectarà això amb la seva vida,
les seves emocions, etcètera.
Algú pot pensar si dius, home, prevenció de drogodependències,
dius, doncs mira, és un material que està adreçat justament
a parlar de totes aquelles substàncies,
que d'alguna manera es consideren substàncies addictives,
però, clar, mires tot el material i dius,
home, aquí també es parla de l'alimentació,
de la higiene, de l'autoestima,
de relacionar-te amb els altres,
d'aquell que és diferent a tu,
però que, evidentment, està en el mateix nivell d'igualtat.
I això què té a veure amb les drogodependències?
Probablement moltíssim,
perquè moltes vegades, si allò o altre no funciona,
és un camí molt senzill per arribar-hi a caure en determinats problemes, no?
Sí, diguéssim, com que estàvem fent història,
aquest era una mica el punt de partida,
perquè també, diguéssim, fa un temps
ens miràvem les coses d'una altra perspectiva, no?
La prevenció de drogodependències
la situàvem molt amb l'edat dels adolescents,
i aquesta proposta educativa
està pensada per nens bastant més petits.
Estem parlant de nens de 7, 11 anys,
en aquesta franja d'edat, de primària.
Per tant, aquí ens tocava treballar per un altre objectiu.
I l'objectiu era això, educar per la salut.
Aquesta és una estratègia
que mundialment s'està reconeixent,
a Europa, a Amèrica,
com l'estratègia correcta
per treballar en aquest objectiu a llarg termini.
Per tant, amb els nens,
sempre els diem que el que volem
és que ells apostin o vulguin ser persones saludables,
amb la idea que després, en un futur,
seran uns ciutadans i ciutadanes
amb unes habilitats i uns hàbits
que els han d'afavorir en aquest camí
de riscos, d'experiències, d'emocions
que tindran i que els faran persones.
En definitiva, es tracta d'això.
Aquest treball, com deies, es va iniciar al País Basc.
Jo, per la informació que m'han passat la Patrícia i la Marissa,
també a Llatinoamèrica, s'ha dut a terme.
Estem parlant de contextos completament diferents.
I dins d'una mateixa comunitat,
dins d'una mateixa ciutat,
també ens trobaríem
en contextos molt diferents.
En determinats estatus socials,
hi ha unes problemàtiques molt concretes
que no existeixen a les altres.
D'aquí la necessitat de treballar-ho des de l'escola
per poder uniformitzar tot plegat,
perquè, clar, és una feina
que s'ha de fer des de l'escola
per poder marcar uns criteris únics.
Ens trobaríem que no és el mateix
un nen que visqui en una ciutat
apartada de la Llatinoamèrica
o que visqui en un barri d'un cinturó industrial
d'una gran ciutat.
El plantejament és el mateix,
el material és el mateix,
però és l'escola qui ha de contextualitzar
aquella feina que es fa,
perquè les famílies difícilment,
en alguns casos,
poden tirar endavant aquests projectes pedagògics,
perquè en molts casos,
amb prou feina,
tiren endavant amb la seva vida, no?
Sí, de fet, a veure,
el que seria la idea més que homogenitzar
seria donar oportunitats a tothom.
De fet, en aquest camí del programa,
doncs, no hem caminat sols,
tot el procés del que són els drets dels infants
ha estat una cosa que,
diguéssim, fa uns anys en parlàvem com una cosa,
doncs, bueno, que algú se l'havia acudit.
En aquests moments, els drets de l'infant
són una cosa que cada vegada anem fent més presents
dintre del dia a dia de les experiències dels nens i de les nenes.
I el dret a la salut forma part d'aquests drets dels infants
reconeguts per tothom mundialment.
Per tant, es tractava de donar a tothom l'oportunitat
per realment poder assolir aquest objectiu d'estil de vida saludable
que té visions diferents o realitats molt diferents.
Per tant, també necessita, a vegades, adaptacions,
moltes adaptacions,
però que tots els nens haurien de poder tenir
des de la seva realitat.
O sigui, la proposta és
que els protagonistes siguin els nens i les nenes
a partir de les seves vivències
i que això realment sigui significatiu.
Des de...
Moltes propostes que fem a vegades
tenim tendència a dir
això és el que s'ha de fer,
fins i tot a protegir aquestes situacions
perquè en un període determinat de la seva vida
hi hagi coses que no succeeixin, no?
Però, en realitat, diguéssim,
el que és significatiu i el que els valdrà
i si fem memòria a tots de les nostres vides anteriors
i quan érem petits i més joves i tal,
veiem que allò que ha significat
alguna cosa per nosaltres
és el que ens en recordem.
Tant si ha estat per bé o per mal.
és el que ens ha permès progressar,
modificar, consolidar processos
perquè han estat les nostres experiències.
Llavors, la idea és partir d'aquesta...
A partir d'unes històries que ens les inventem
i que diem, vale, són per vosaltres,
doncs, res que se sentin identificats
amb aquestes històries,
a partir d'aquí podem començar a parlar
del que sento, del que penso
i aquí una mica ve a compte
tota la dinàmica aquesta de ràdio
perquè dèiem, home, sempre els hi donem
això és el que nosaltres hem pensat per vosaltres
però i què penseu vosaltres d'això
que nosaltres us donem
a on teniu un lloc per explicar-ho, no?
Llavors, el tema dels contes
que formen part, els contes d'aventura
que formen part de tot el projecte
de materials, doncs, ens han donat
aquesta oportunitat
que n'hi ha d'altres, eh?
En tot cas, suposo que en el curs
d'aquesta conversa n'hi ha d'en sortir
però sí que donar la oportunitat
de poder donar veu a aquests nens
i fer-la present per tot un conjunt
de persones, que diem això
de la comunitat, la comunitat educativa, etcètera
en el qual de cop i volta
senti un nen que opina de coses
que sembla que siguin de ministre, no?
O sigui, perquè estem acostumats
que això es regula des d'un lloc
on ens ve, no?
I, bueno, pensem que aquesta és
l'estratègia del programa
i d'alguna manera
requereix un esforç de treball
en què cada situació
això que aquesta petita història
que parla d'una situació
de vida quotidiana
tingui un reflex
en les seves experiències
i és des d'aquí on podem treballar, no?
Perquè opinin, perquè diguin la seva
perquè debatin
en un procés que nosaltres diem
com un itinerari, no?
que moltes vegades tenim com una espècie de gràfic
per entendre-ho nosaltres els adults
de dir, bueno, què volem?
Que arribin a un compromís
que els faciliti
adoptar noves conductes
o sigui, això és un procés llarg
no comença ni amb aquest programa
ni s'acaba quan acabem aquest programa
sinó que es fa
jo diria que potser al llarg de tota la vida
però l'objectiu sí que és
és que ells puguin canviar
perquè si jo he decidit
o cada nena decideix
què vol fer
doncs segurament no necessita
ni el policia
ni el...
o sigui, no necessita ningú
que li digui
això no ho has de fer
vull dir, ell ha decidit
que vol treballar per la seva salut
tindrà els encerts
o els errors
que tothom tindrà
perquè haurà de provar
però tindrà una bona
una bona caixa d'eines
que diem nosaltres, no?
vull dir, que la millor
és que hi haurà de tant en tant
de clau anglesa
haurà d'agafar la més gran
o la més petita
però sabrà que la té
o que la pot buscar
o l'ha d'anar a buscar
aquesta és una mica
educar en llibertat
en definitiva
que és educar en la responsabilitat
també a ser el mateix
i amb la Marisa i la Patrícia
alguna vegada ho hem comentat
si parlem de drogodependències
en 15 anys
per dir alguna cosa
perquè va ser l'inici d'aquest programa
també ha canviat moltíssim
el tractament que es fa
des dels tècnics
des dels professionals
que us hi dediqueu
s'ha passat de la prohibició
a la informació
i sobretot potenciar
la llibertat
i la responsabilitat
en els petits
però també en els grans
en els adolescents
vull dir que això no té edat
i les persones adultes
també moltes vegades
hem d'assumir compromisos
de responsabilitat
Sí, mira
mentre parlava la Isabel
jo estava pensant
per enganxar-ho tot
amb l'última campanya
de la FAT
que diu
suposo que heu vist
a les cartelleres
i està l'anunci
a la televisió
i li diuen
niño no hagas esto
niño no hagas aquello
niño no hagas esto
i al final diu
per enfrontar-se a les drogues
o qualsevol altra conducta
de risc social
no tindrà que aprendre
alguna cosa més
si eduquem
en tenir petits robots
que fan el que els adults
diuen
això sí
i això no
llavors és el que la Isabel deia
no tenim persones
educades
amb la responsabilitat
vull dir que
des de la prevenció
de les drogodependències
evidentment
que ara
se fa incapeu
amb tot això
que el programa
preconitza
que és
la llibertat
individual
la capacitat crítica
precisament el compte
que hem escollit
i la Marisa i jo ho pensàvem
era un compte que
de refiló
però
que
la semilla
està en
estimular
la capacitat crítica
de les persones
si
si són capaços
de pensar
i de pensar
dins d'un estil
de vida saludable
segurament
tenim
molts més factors
de protecció
que diem
els tècnics de prevenció
de cara a les drogues
aquests programes
a més s'han d'anar adaptant
no només
el grup de població
el grup de nens i nenes
a qui van adreçar
sinó també
els temps que corren
tot canvia molt de pressa
el nostre mapó social
canvia molt
parlàvem de les drogodependències
podem parlar del fenomen
de la immigració
que també està canviant
moltíssim
l'entorn familiar i social
dels nens
dels adults
va tot molt de pressa
els nens també van molt de pressa
tot i que ells tenen una cadència
i nosaltres una altra
afortunadament per ells
que no
hi ha molts que s'angouixen també
però intenten
portar una cadència
diferent a la nostra
tot això
que avui és molt vàlid
demà potser
s'ha de modificar
s'ha de canviar
perquè en aquell barri
en aquella escola
en aquell entorn
han canviat les coses
això us fa estar
sempre
a la guai
és un procés
que en tot cas
és enriquidor
perquè necessites
tenir una contrapartida
constant
i tens la sensació
que no t'encalles
i jo ara els hi deia
avui
mentre venia cap aquí
venia llegint materials
que hem anat redactant
i elaborant
a partir d'aquest debat
i aquest
compartir experiències
amb la gent del País Basc
amb la gent
de Sud-Amèrica
i tal
i clar
et dones compte
que has d'anar introduint coses
i llavors
per exemple
en aquests moments
en aquesta aposta
que l'han fet
la Fundació Talana
a l'Esplai
que la fan
totes les entitats
els organismes
vull dir
s'enviant
també els organismes
han anat apostant
per
quina és
el que realment
pot tenir èxit
llavors
els pot significar èxit
potser d'aquí un temps
ho haurem de modificar
però en aquests moments
veiem que
el donar
recursos
que això
que en diem
habilitats per a la vida
o habilitats socials
diguéssim
totes aquelles coses
que un necessita
diguéssim
des d'ell
tot el tema
de l'autoestima
com es valora
com reacciona
davant dels reptes externs
com em conec jo
com a persona
i una mica
doncs
em crec
i no em crec
etcètera
aquest bloc
com em comunico
com resol
els meus conflites
quines decisions prenc
tot això
no
i
com ho aplico
que llavors
diuen
bueno
és que esclar
molt bé
això
ho treballem
però per a què
perquè volem persones
que siguin capacitat
no de ser
allò
doncs
el rei del món
o
sinó
perquè participin
d'una comunitat
puguin millorar
el seu entorn
ha d'haver-hi un objectiu
més enllà
del prop individu
perquè això
funcioni
perquè si no
potser també
crearíem
uns petits
sers molt excelents
no
i llavors
no sabríem
què passaria
doncs
com ho apliquem
doncs
hem d'aprendre
uns hàbits
i els hàbits
doncs
vol dir que
d'alguna manera
que hem d'aprendre
hem d'aprendre
doncs
uns bons hàbits
d'alimentació
en el cas
estem parlant
d'un programa
de salut
doncs
d'higiene
de seguretat
i hi ha d'aprendre
i d'aprendre
a cuidar-me
a cuidar-me
a cuidar-me
a cuidar-me
a mi mateix
segurament
tothom
volem mesures
de seguretat
i cada vegada
potser
necessitem més
mesures
de seguretat
col·lectives
d'arrel
dels últims
aconteixements
que van passant
però jo puc fer coses
el nen
que es penja
d'una canasta
de bàsquet
pot prendre mal
pot prendre mal
per molts motius
simplement perquè li farin
les forces
o perquè la canasta
se deixi caig
i llavors evidentment
que havia d'estar
lligada a la canasta
però és que ell
no s'hi hauria hagut
de poder pujar
llavors aquí hem de treballar
amb això
hi ha coses
que jo puc evitar
i nosaltres una mica
sempre diem
de tota la situació
és molt fàcil dir
és que em facin això
que em donin això
que necessito això
molt bé
però jo què porto
hi ha alguna cosa
que depengui només de mi
que jo puc fer
doncs aquesta cosa
ja la puc fer
aquest ja no l'haig de demanar
a ningú
ja m'hi puc posar
i després a més a més
demano
d'allò
diguéssim
passo comptes
soc crític
però jo aporto alguna cosa
perquè si no
a vegades tenim
la sensació
que sí que estimulem
el sentit crític
i jo crec que
en sabem
i n'hem aplicat
però des de
que sempre a vegades
cap als altres
i jo
ara escoltarem
un dels contes
que les persones adultes
també ens agrafen
els contes
de totes maneres
aquest procés
que es fa a l'aula
però clar
quan surten de l'aula
les realitats
també són diferents
i no parlo només
de les famílies
parlo de l'entorn
parlo del barri
parlo de la persona
que hi ha a la botiga
del costat
on vaig a comprar
des d'aquest punt
des d'aquest punt de vista
es treballa
o s'intenta treballar
si més no
institucionalment
des del servei
en què ho val
i esteu vosaltres
absolutament implicades
doncs també
creeu un circuit
més enllà de l'escola
que passa
des de la Guàrdia Urbana
fins a altres
persones o entitats
no?
Sí, sí
a veure
com explicava Isabel
sí que és veritat
que hem de treballar
això que depèn
de nosaltres
però en cas
de dificultat
sí que
a la comunitat
hi ha
unes figures
que també
surten uns personatges
representats
als contes
o als àlbums
que són
poden ser potencialment
agents de salut
que diem
o sigui
és a dir
es poden ajudar
a tenir una vida
més saludable
a nivell de comunitat
doncs com seria
la Guàrdia Urbana
serien els farmacèutics
seria l'equip
de salut escolar
que explica
la higiene bucodental
i oferim
aquesta possibilitat
de gestionar
des de l'equip
de prevenció
aquestes intervencions
que aquests agents
de la comunitat
vagin a l'escola
com una manera
de dinamitzar
el programa
i també
com una manera
d'entendre la salut
en un sentit ampli
en el que tots
estem implicats
l'escola
i els agents
comunitaris
a més a més
com tu deies
evidentment
de la família
molts d'aquests nens
i nenes
quan surten
de l'aula
poden tenir
problemes familiars
seriosos
que ja es treballen
des de serveis socials
en el millor dels casos
d'altres vegades
doncs és molt difícil
accedir-hi
clar
penses en aquell
nen o nena
a veure
en parlem clar
que té una vida
absolutament normalitzada
pel que entenem
per normalitzada
fa això a l'aula
ho comenta a casa
mira què m'han ensenyat
hem treballat això
què ve
doncs mira
també ho tindrem en compte
diguem-ne
és una situació
quotidiana
però hi ha molts altres casos
que evidentment
aquest nen d'entrada
primer que trobi algú
a casa seva
no em vull posar
malodramàtica
però estem parlant
de realitats
que existeixen
tot aquest tipus de coses
clar
moltes vegades
jo m'imagino
que l'única referència
que tenen
en quant a aquesta
adquirir hàbits
en quant a crear
aquest esperit crític
és a l'aula
perquè fora de l'aula
no costa
i des d'aquí em penso
que també
tireu endavant
o heu tirat endavant
experiències
que intenten
doncs que aquest nen
més enllà de l'aula
doncs també tingui
un altre referent
Sí, de fet
a veure
el mar escolar
és un mar perfecte
per desenvolupar
propostes
que tu deies al principi
ens permet arribar
a tots els nens
i les nenes
o sigui
segurament també
hi ha situacions
especials
però en general
a l'escola
hi van tots
i d'una forma
diguéssim
més o menys
diguéssim
que pots garantir
que aquest procés
va passant
per tant
l'escola
té aquesta facilitat
té una entitat
que representa
un espai normatiu
on ja hi ha
uns recursos
i tal
i té uns professionals
que són els mestres
que són especialistes
en educar
i per tant
això
des d'aquí funciona
també és veritat
que moltes vegades
hi ha una vida
a l'escola
i una vida
fora de l'escola
i d'alguna manera
doncs
aquesta
en bona part
la proposta
que ja fa
no sé
4 anys
que estem treballant
amb vosaltres
d'això
que en diem
de l'aventura
als barres
i tal
representa
diguéssim
realment
que aquesta situació
es viuen
també
fora de l'escola
i a part
del que deia la Marissa
del que suposa
que de suport
a la comunitat
també és donar-los
visibles
unes figures
de l'entorn social
on en moment donat
ells podrien recórrer
perquè també
se suposa
que participen
d'aquest objectiu
d'aquest objectiu
i d'aquest projecte
a més a més
com a fundació
diguéssim
nosaltres
a l'àmbit
fins ara
on ens movem
amb més
presència
és evidentment
el món del lleure
infantil i juvenil
i d'alguna manera
el món del lleure
fa molts anys
que aposta
per
ser saludable
perquè
ja ha partit
molt
o sigui
té molt
el sostrat
aquest
que és
la vivència
del nen
la pròpia capacitat
d'autonomia
com regular
diguéssim
la gestió
del petit grup
ja són coses
que estan molt
incorporades
en el món
del lleure
tant dels esplais
com dels agrupaments
d'escoltes
i tal forma part
de la metodologia
de treball
de fer créixer
persones
perquè siguin
diguéssim
actives
dintre d'una comunitat
primer la petita
comunitat
dels iguals
però no futura
en una comunitat
més àmplia
per tant
aquesta idea
ja hi era
i jo crec
que els anys
dels anys
del temps
hem fet
moltes propostes
d'educació
per la salut
però d'alguna manera
la situació actual
ens obliga
a anar fent-ho
cada vegada
més present
és a dir
això que fem
és educar
per la salut
llavors des de
fa un parell d'anys
els casals d'estiu
que es programen
i gestionen
des de la fundació
han incorporat
dintre
de tota la proposta
d'animació
centre interès
el projecte
de l'estiu
doncs
un espai
un racó
que li hem anat donant
nos diversos
en cada projecte
què té a veure això
és el racó
de salut
l'any passat
era el racó
del conte
i la participació
i llavors
a partir d'aquí
des del lleure
des d'un espai
més tranquil
on les programacions
no ens agobien tant
on l'acció dels nens
doncs
quasi bé
podríem dir
que té més
molt protagonisme
perquè
no hi ha
allà uns continguts
en aquest casal d'estiu
els hi haig d'ensenyar
què
ens ensenyen moltes coses
però no té
per què
estar ensenyades
en aquell espai
en aquell temps
i per tant
hem incorporat
en els casals d'estiu
aquesta proposta
diguéssim
de treballar
un espai de salut
que cada any
li anirem donant
doncs
visualitzacions
diferents
però que ens permet
també
doncs
veure que aquest
material
o aquesta proposta
respon
a aquesta flexibilitat
que nosaltres
diem que té
perquè diem
s'adapta
en un entorn urbà
en un entorn rural
en un país
no sé què
un país no sé quantos
però també mallleure
un nen o una nena
que els expliques
el tema per exemple
de drogodependències
i parles
de com són
com deixen de ser
la prevenció
que s'ha de tenir
etcètera
i al seu entorn
més immediat
doncs hi ha problemes
de toxicomania
clar
aquesta persona
ja té aquest referent
de fora de dins
vull dir
té una lluita interior
m'imagino
que és prou complicat
per tant
important crear recursos
més enllà de les aules
que puguin donar suport
a aquesta problemàtica
que es pugui trobar
després particularment
no?
Clar
i a més a més
aquest és una mica
poder donar
possibilitats
d'aquestes situacions
que a vegades
sembla que són
com cercles tancats
doncs que un pugui
veure
quines oportunitats
hi ha
l'escola per a molts nens
representa aquesta oportunitat
de regular-se
de tenir informacions
diferents
de tenir un adult
només
sinó
amb altres habilitats
i que el pot escoltar
d'una altra manera
i que li pot ajudar
a entendre
que aquella situació
particular que té ell
pot ser d'una altra manera
i que ell pot fer alguna cosa
amb ajuda d'alguns altres adults
potser no amb aquests més propers
que per estructura natural
pensem que són
i han de ser
però que d'alguna manera
això
també
nosaltres tenim la certesa
i suposo que
que elles també
ho poden compartir
que si un nen
va millorar
en la seva situació personal
d'alguna manera
al seu entorn
també
s'hi obren
altres expectatives
que
les persones que estan amb ell
també
d'un moment o altre
li cauen coses
que poden representar
una oportunitat
que abans no existia
no es tracta de passar
la responsabilitat dels nens
perquè això seria
agosarat
i suposo que no ens ho acceptaria ningú
se'ls hi obren altres portes
però és allò de dir
que ja m'ho hem donat
que és com aquell que diu
que s'obre una finestra nova
que la podem obrir del tot
o a mitges
però que
alguna cosa contamina
i això ho hem vist molt
amb els programes
d'educació ambiental
quantes famílies
han après
a fer el reciclatge
perquè els nens
deien
mama o papa
són duríssims
o no
són duríssims
realment
i de fet nosaltres tenim
contestacions de pares
que ens diuen
no és que jo he deixat de fumar
perquè clar
a partir que feu això
de l'aventura a la vida
jo he hagut de deixar
o sigui
per una
ha estat potser
l'oportunitat
que necessitava aquesta persona
per llançar-se al ruedo
de superar una situació
que li estava costant
vull dir
evidentment
havia d'haver-hi una voluntat
primera
perquè si no
això no es produeix
però sí
que d'alguna manera
el fet que això entra
doncs facilita
i amb temes d'alimentació
veiem que també va tenint
incidències
el fet que el nen
digui
oh és que a l'escola
m'han dit
que és a portar
doncs un esmorzar
d'aquesta mena
no és el mateix
que sortir tots corrents
i comprar el primer
que ens toca
o donar els diners
bueno
aquí ja
seria un altre
un altre tema
un altre tema
hi ha un aspecte importantíssim
de tot plegat
i que ha sortit
al llarg de la conversa
que és
un dels objectius
estimula
la capacitat crítica
no és que sigui
la mare dels ous
com aquell que diu
però és fonamental
sense això probablement
tot l'altre fora estèril
exemples
com se'ls pot estimular
la capacitat crítica
a través d'un conte
com proposa
l'aventura de la vida
escoltem aquest conte
és excessivament llarg
jo els demano
que parin atenció
perquè fins i tot
nosaltres
podem aprendre
molt d'aquests contes
segur
hola
sóc la Iolanda
i espero que us agradi
la història
que us explicaré avui
diu
l'aventura
de la vida
casera de mentides
fa uns dies
el pare
la mare
el Xavier
i jo
vam anar
a una xerrada
organitzada
per l'associació
de mares i pares
de la nostra escola
bé
posem-nos en grups
de cinc persones
entre tots
respondrem
la pregunta següent
heu estat víctimes
de les mentides
que diuen
alguns anuncis
publicitaris
per exemple
el detergent
que diu
que treu
tota mena
de taques
o el pintallavis
que no marxa
quan fas un petó
i que ens ha fet
quedar malament
recordes
quan em vaig comprar
aquella crema
per aprimar-se
que sortia
a la televisió
com vols que me n'oblidi
va costar un ronyó
i no només
no et vas aprimar
sinó que et van sortir
taques a la pell
mare
és cert que et van sortir
taques?
doncs sí
però el teu pare
també déu-n'hi-do
perquè fins fa poc
es creia tot el que
deien els anuncis
per eliminar la calvícia
però ara ja no
això era abans
definitivament
de vegades
som uns babals
sembla que l'únic que no es deixa enganyar
sóc jo
tu?
què?
quan he fet alguna cosa així?
qui va estar a punt
de tornar-nos bojos a tots
perquè es volia comprar
aquelles bambes
que anunciaven a la tele?
no te les treies
ni per dormir
no
ja me'n recordo ja
estaria bé
que aquesta activitat
la continuéssiu fent a casa
a més de divertida
és necessària
hi ha anuncis
que afirmen
per exemple
que el tabac té bon gust
t'imagines un petó
amb gust de cendrer?
altres anuncis
mostren persones
que consumeixen
begudes alcohòliques
mentre condueixen
un cotxe
o practiquen
algun esport
us imagineu
un borratxo
intentant encistar allà?
pitjor encara
conduint
ens vam divertir molt
aquell vespre
vam sentir
tota mena d'anuncis
és molt fàcil
que les mentides
semblin veritats
i que les veritats
semblin mentides
per sort
ara podem entendre
millor
els anuncis publicitaris
casera de mentides
és un conte
per xerrar
de l'aventura
de la vida
tornarem amb un altre
fins aviat
viu
l'aventura
de la vida
és com un joc
i els jocs
ens agraden a tots
i també als nens
en aquest sentit
la Marissa
l'altre dia
apuntava
unes pàgines web
unes adreces
una manera
que els pares
i les mares
des de casa
també puguin accedir
a bona part
d'aquests materials
que ho escoltarem
o ho posarem a casa
o ho comentarem
el tema
de la publicitat
Déu-nidò
és de les coses
que més incideix
no en els petits
sinó en tots
en general
és un dels temes
que es treballen
alguna de les escoles
que passarà
per aquest programa
jo imagino
que hauran
i que tocaran
aquest tema
i que ens explicaran
la seva visió
en propers programes
si me deixeu
jo l'altre dia
amb una formació
de professors
me va sortir així rodat
però pensava
dic
hi ha un anunci
o diversos anuncios
que diuen
cuando ya no puedes más
cuando ya
todo te agobia
cuando estás cansado
etcétera
tómate
farmató
o no vull fer
propós
o lo que sigui
i dius
si per nantros
ens estan dient
que no podem parar
jo deia
si no pots arribar més
és que no has delegat
és que no t'has organitzat bé
és que no saps dir que no
per exemple
a mi se m'acudia
però llavors dius
no
prendre alguna cosa
per continuar
i després volem
que els nostres adolescents
per continuar ballant
o continuar la nit
no es prenguin alguna cosa
per estar tota la
vull dir que
cuidar-ho amb el que
estem fent
i com ens influeix
i com ens està influint
en la educació
dels altres
clar, això és importantíssim
ahir per exemple
va haver-hi a Tarragona
una xerrada
sobre trastorns alimentaris
anorèxia i bulimia
tall de prevenció
quin pare o quina mare
realment li pot exigir
al seu fill
o a la seva filla
que no mostri
aquests signes
si està tot el dia
doncs dient
que s'ha de fer una dieta
per aprimar-se
perquè es troba
grasa
i m'he de prendre això
i m'he de prendre allò altre
i després
aquell fill o aquella filla
que presenta aquest problema
doncs no pot ser
perquè tu has de menjar
tu has de
moltes vegades cometem
doncs aquestes incongruències
que imagino que són naturals
per tant
aquesta aventura de la vida
que es fa a les aules
ha de passar també
pels pares i les mares
i aquestes escoles
de pares i de mares
que moltes vegades
doncs no estan tan plenes
com caldria
i aquí hem de ser
una mica autocrítics
tots plegats
moltes vegades
i aviam
siguem clars
vosaltres i altres persones
que treballen aquest tema
diuen
no no
si ve gent
però és que venen els que
estan conscienciats
i venen aquells que
ja coneixen el tema
i venen aquells que
petem la xerrada
perquè tots estem d'acord
i tots tenim prou coneixements
ens falta que vinguin
aquelles persones
que potser no han parat
atenció
a la necessitat
d'aprendre
doncs aquests recursos
i fer
aturar-se un moment
i analitzar
i pensar
doncs de quina manera
poden millorar
l'educació
cara als seus fills
perquè parlem de millorar
no que no sabem educar
sinó que en tot cas
podem aprendre
i millorar
a veure
en aquest sentit
l'aventura de la vida
també compta
amb un material
pels pares
que algun cop
hem citat
que és la guia
dels deu passos
i d'alguna manera
és una eina
com deies tu
per parar
per parar
pensar sobre el que estem fent
i no vol dir
que ho fem malament
sinó que potser
hi ha coses
que hem de revisar
perquè evidentment
els adults
referents
pels infants
en aquestes edats
són els mestres
però també són els pares
a més
amb la qüestió afectiva
que el component afectiu
que tenen els pares
com a adults referent
i que fa
que els missatges
que donem
a vegades
contradictoris
o paradògics
són molt potents
pels fills
i estaria bé
que sense adonar-nos
a vegades
fem aquestes coses
que paréssim
a pensar
sobre quins missatges
estem donant
en aquest cas
referit a la publicitat
o al que fem
amb això que ha dit
la Patricia
i tu mateixa
ara aquests missatges
que donem als pares
jo quan
em va portar
tot el material
i vaig començar
a llegir
la guia
dels pares
dic com a dic
són coses
tan òbvies
que no les utilitzem mai
que dius
no no si això
és una obvietat
però com a obvietat
què és
i passa sempre a la vida
no hi para
un decàleg de sentit comú
diguéssim
però que a vegades
però que no ho fas
no ho fas
perquè sí
però per exemple
jo l'altre dia
estava fent una formació
amb uns pares
i parlàvem del tema
de televisió
i tal
però llavors
ells m'explicaven
hi havia aquesta sintonia
que tu dius
i tot això
i tal
i de sobte
un pare explica
m'haurí d'escriure
perquè m'hauríeu de veure
diu
jo és que a casa
el dia que no sé què
triem
què veiem
i el dir
triem què veiem
amb la mà
feia el gesto
de fer el sàpi
el comandament
el tenia ell
el tenia poder
i llavors
diguéssim
triàvem
però llavors jo vaig dir
vale
aturem's aquí
mira jo ara vaig agafar
un altre
un altre
vaig a fer un altre gest
i a veure quina diferència
veiem entre l'un i l'altre
vaig agafar el diari
com que no és
el seu Parlament de Televisió
jo havia portat diaris
per veure allò
quines programacions
agafo el diari
busco la programació del dia
m'assec allà
com si fes el teatre
i dic
anem a triar
és un gest molt diferent
i estàvem dient
exactament el mateix
ell triava
un programa
jo triava
ell triava fent
quan saps
en quin moment
t'atures
no t'atures
clar evidentment
hi ha una gran diferència
entre triar prèviament
o situar-te allà davant
del televisor
jo li deia
segurament els teus fillos
em diran
papa
escoltant-se
aproxem la tele
perquè això és com
avorrit
però què estàs fent
estem potenciant
que tothom pugui opinar
que hagin d'escoltar
perquè l'altre vol
una cosa o no
perquè estem discutint
ens posem d'acord
i a la millor
haurem de cedir
però prèviament
tot aquest aprenentatge
si no el posem allà
diguéssim
quan siguéssim
el perdem
o sigui
perdem l'oportunitat
i amb una bona intenció
o sigui
sí que tenim
la consciència
que hem de triar
el programa
però la forma
com el triem
és
és la pista real
si la pista
és el comandament
a distància
tu li estàs dient
és qüestió
d'anar a veure
què t'enganxa
però Jabel
m'agrada molt
que expliquis
aquesta experiència
en el sentit
que es fan al mar
que han donat
una trobada
amb pares
i mares
etcètera
perquè
clar
si arribem
a casa a la nit
que ens hem de prendre
això que vas veure
a la publicitat
sí
ho estimulant
clar
a quin pare
i quina mare
i és que
jo això ho pregunto
perquè estic segura
que moltes persones
que ens escolten
des de la feina
des de casa
a les 9 de la nit
després d'un dia horrorós
i comença a fer pedagogia
amb els fills
doncs sí senyor
hem de fer les coses
que és el que toca
no hi ha excuses
només que
ningú ha dit que sigui fàcil
no és gens fàcil
però moltes vegades
és una mica
què diem amb aquesta guia
el que volem que sigui
aquesta guia
és aquest aturar-se
simplement
per veure
doncs
què és el que fem
i això
evidentment
no ho farem cada dia
ni en cada moment
perquè això seria com angoixant
no tot el dia
pensant-nos
que malament ho fem
no
segurament la majoria
de les vegades
ho fem bé
perquè clar
ho fem bé
però no podem estar
però de tant en tant
sí que ens hem de donar
un espai
aquest espai
que els nens
els donem amb els cromos
i les històries
i tal
i que pensem
que han de progressar
o créixer
amb aquesta possibilitat
ens l'hem de donar
als adults
i llavors
com ens la donem
perquè moltes vegades
aterrem aquests temes
quan tenim el problema
de norèzia
o tenim el primer porro
del nostre fill
o tenim l'accentisme escolar
i llavors
és el problema
no no
és que
hi ha coses
que han passat abans
que no les hem vistes
se'ns han passat
per davant dels nens
i no han estat
és el detonant
d'una situació
a la temps
jo tenia una amiga
que li vaig dir
que no has vingut
a la xerrada
ella me coneixia
sabia que treballava
en prevenció de govern
i m'hi diu
no els meus fills
són més petits
ja vindré més endavant
quan tinguin el problema
exacte
amb aquesta línia
llavors li vaig dir
no és ara
i me'n recordo
que la Marissa
moltes vegades
m'hi diu
no no
hem de dedicar
temps als nens
que moltes vegades
no en tenim
perquè diu
i ella sempre diu
és una inversió
vull dir
aquest temps
que ara
és fer patrimoni
ja tens el teu patrimoni
estem amb la prevenció
i la prevenció
és abans
que apareguin els problemes
però aquí a Espanya
és el que parlem abans
tenim
o a Catalunya
tenim
la idea
que hem de posar-nos
a treballar
quan apareixen les coses
no tenim la consciència
de pensar
abans
el que farem
i allò que diem molt
els pares i les mares
a mi no
el meu fill no
la meva filla no
perquè clar
jo tinc una vida
tan ben organitzada
tan tranquil·la
que a mi no em pot passar
ningú diu
ningú està
ningú diu
que t'hagi de passar res
però bé
no està de més
anar creant
aquests fonaments
que en un moment determinat
et puguis trobar
amb el problema
perquè ningú està lliure
de trobar-se
amb una dificultat
amb un problema
però que tinguis
els recursos
les eines
com per poder-lo afrontar
en condicions
a vegades
la sensació
i sobretot
quan parlem amb els pares
i des de l'experiència personal
per descomptat
tenim la sensació
d'aquesta
que hi ha determinades coses
que les veiem
com un problema
diguéssim
llavors
i això veus
que tu has viscut així
i has hagut d'anar canviant
entre les coses
perquè t'hi dediques
i això també facilita
segons quines coses
en alguns aspectes
i llavors
hi ha altres coses
que no les veiem
com a problema
però
quan un noi o una noia
té dificultats
per enfrontar
les seves entrevistes laborals
quan un noi o una noia
té dificultats
per trobar
el seu
lloc
d'oci
de companyies
etcètera
quan un noi o una noia
té dificultats
de com
es planteja
les seves relacions
sexuals i afectives
tots aquests
compts
formen part
d'això
dels estils de vida
que nosaltres hem posat
l'adjectiu de saludables
perquè pensem que
resum molt bé
diguéssim
allò
el pa de paller
que diem nosaltres
si apostem per la salut
podem tocar moltes coses
i potser no totes
en alguns casos
caldrà més
unes que unes altres
però
no és només
perquè en puc trobar
amb aquest problema
sinó que
n'hi ha molts d'altres
el problema
se'l pot trobar
un jove
que
no sé
que surten de festa
a un cotxe
que van cinc
i n'hi ha quatre
que es poden passar
amb els seus consums
i un que no
i aquest que s'ha passat
amb el consum
ha de decidir
si se'n torna amb el cotxe
o no
perquè a més a més
és el que no condueix
perquè no té carnet
i aquí és una decisió difícil
en un moment de festa
de com
vull dir
no li està passant res
no ha fet res
ell ha respost
doncs
per el que necessitava
però en canvi
es troba en una situació
que també li presenta
un conflicte
que ha de prendre una decisió
en el moment
s'ha d'enfrontar amb els amics
és el diferent
què passa
no hi ha un manual d'instruccions
ni no pot aprendre el moment
ho ha de portar
pres de casa
ell ha de tenir
la possibilitat de veure
en aquell moment
de què tira-ma
de què tira-ma
del que ell té
i això
doncs
en aquell moment
no hi haurà ni la mare
ni la mestra
ni ningú
que li pugui ajudar
haurà de ser ell
o ella
que decideixi en aquell moment
com ho afronta
i després segurament
poder trobar algú
amb qui parlar-ne
i d'això
i poder elaborar
doncs
el que ha fet
tant si ha acceptat
com la renúncia
com no sé què
segurament necessitarà
un procés
per elaborar-ho
però
tot això és
què faig
com busco ajuda
no sé què
pensem que són
els recursos
que necessitem
després
les opcions que prenen
les prendran
ells i elles
aquí ja
fins aquí
els acompanyem
i després
hi ha un moment
en què han d'actuar
i quan s'equivoquen
els haurem de continuar
acompanyant
si és que hi ha
equivocacions
és la definició
del mateix programa
l'aventura de la vida
tota aventura
no està excenta
de risc
d'emoció
de passió
de patiment
d'alegria
per tant
això també ho han de incloure
en tot el procés educatiu
no i és que a més a més
no volem nens
que tinguin por
que no s'atreveixin
que es vegin amenaçats
aquests nens
no poden ser feliços
nens que tinguin ganes
de ser
i de compartir
el que tenen
de trobar-hi les coses bones
i de portar
i de ser creatius
això
té que formar part
de tirar endavant
si no
jo a vegades
intento fer
la visualització
de nens
que no s'atreveixen
a fer res
no?
o sigui
no vaig amb bicicleta
perquè d'això
no d'allò
no sé
és que és molt avorrit
vull dir
és molt avorrit
vull dir
a veure
què hem de fer
hem d'aprendre
d'anar amb bicicleta
amb les màximes condicions
jo sé què vol dir
que ens podem de protegir
que la bicicleta
està en bon estat
que hem de respectar
les normes de circulació
bueno
doncs han d'aprendre
abans quan nosaltres
anàvem amb bicicleta
doncs no fèiem
aquestes coses
anàvem amb bicicleta
i s'ha acabat
però ara no
però han de poder
anar amb bicicleta
és que és molt divertit
anar amb bicicleta
per què no podem
anar amb bicicleta
és el que toca ara
i el que els ha tocat
amb ells
o amb patinet
o amb aquests monopatins
que bueno
que dius
segur que s'ho passen molt bé
jo seria incapaç
de pujar-me
però segur que s'ho passen
molt bé
com dèiem
és l'aventura de la vida
que avui
ens hem permès
dedicar-la
una mica més
al món adult
però en propers capítols
anirem recuperant
aquests grups
de diferents centres
d'ensenyament
de la ciutat
de Tarragona
en principi
les diferents escoles
que participaran
ja ho han fet
des del CEIP
Mediterrani de Camp Clar
que van estrenar l'espai
vindran alumnes
de l'Estonac
de Sant Domènec
i la Salle
en propers programes
la Marissa
i la Patricia
suposo que
de tant en tant
es deixaran caure
per aquí
estarem encantats
que ho faci
i la Isabel Matas
que és la coordinadora
pedagògica
de la Fundació Catalana
de l'Esplai
doncs quan tingui
una altra estoneta
que vingui a Tarragona
perquè ella normalment
estàs a Barcelona
normalment
si algun dia
tens un foradet
a l'agenda
doncs t'hi passes
que estarem encantats
amb la Patricia
i la Marissa
que de tant en tant
vinc
i bueno
i amb Tarragona
la veritat
és que hem fet
un procés
jo crec que n'estem
molt contents
hem trobat
un bon encaix
a treballar
amb un equip local
que no sempre
tenim aquesta oportunitat
perquè penseu
que el programa
el fem a tot Catalunya
són 390 escoles
i com d'alguna manera
pots traspassar
aquesta proximitat
si no tens
el recurs local
que realment
coneix l'experiència
vull dir
no és el mateix
o sigui
poder comptar
amb aquest treball
d'equip
per nosaltres
és fantàstic
i em sembla
que ho valorem
bé
positivament
també aquí
Isabel, Patricia, Marissa
gràcies
fins al proper programa
adeu-siau
adeu-siau