de Paintball. Des de les 9 del matí fins a les 3 de la tarda, t'hi esperem.
Aquesta activitat està organitzada per Tarraco Paintball.
Si vols més informació, 666-630-630 o tarracopaintball.com.
El matí de Tarragona Ràdio.
Un quart de català.
L'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
El matí de Tarragona Ràdio.
És ja el moment de donar la benvinguda a Enric Garriga,
tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Amb ell farem, com cada dimecres, un quart de català.
Bé, un quart i una mica més.
Tampoc podem ser una mica generosos, ens ho podem permetre.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Moltes informacions al voltant de l'actualitat de la llengua.
Alguna que altra novetat editorial i informàtica.
I un nou capítol de les llengües en perill.
Atenció, eh, que avui parlarem d'unes llengües,
i que em perdonin els seus parlants,
gairebé impronunciables, difícils de pronunciar.
El sòrap i el caixubi.
Déu-n'hi-do.
Jo estic allò...
Són dues llengües indo-europees eslaves.
En greu perill d'extinció.
De moment només direm això.
En parlarem, eh, al final de l'espai.
Comencem, justament, fent referència a aquest inici del període de matrícula
per als cursos del Centre de Normalització Lingüística a Tarragona
i també a la Conca de Barberà.
Sí, comencem pels de la Conca,
per si algú de la Conca va al cotxe i ens està escoltant,
perquè, que ho sàpiga,
a la Conca està previst cursos a Santa Coloma de Caral,
a Serral i a Montblanc mateix,
que és on hi ha el Servei Comarcal de Català.
Les dades d'inscripció són des del dia 7 de febrer fins al 24.
Diré el telèfon del Servei Comarcal,
perquè si algú no sap ben bé on anar,
doncs li direm perquè truqui.
9-7-7-86-12-32.
Això és el Servei Comarcal de Català de la Conca de Barberà,
per si a algú de la comarca li interessa fer algun curs de català,
que seran des de principis de març fins a mitjans de juny,
i que n'hi haurà cursos a Montblanc,
a Santa Coloma de Caral i a Serral.
A Serral us podeu adreçar a l'Ajuntament de Serral
per demanar informació i inscriure-us,
a Santa Coloma de Caral, a l'Oficina de Turisme,
i a Montblanc, al Servei Comarcal de Català.
Parlem de cursos presencials o de tots els cursos que s'inferten?
Sí, aquests són cursos presencials.
Estem parlant d'una comarca,
que hi ha tres cursos en tres poblacions diferents,
potser poden ser quatre o cinc cursos,
però són cursos en tres poblacions,
però diguem que són cursos,
un nombre limitat de cursos,
perquè tampoc és que hi hagi una demanda de centenars de persones.
En canvi, aquí a l'Aleona sí que tenim centenars de persones
i aquí tenim una oferta àmplia, variada,
amb totes les modalitats presencials,
a distància intensiva, sessions d'acollida,
cursos semipresencials.
Tenim tota la gama.
Que no vol dir que un dia vagi un altre, no?
No, els cursos semipresencials són uns que es fan,
una part del, diguem, del còmput d'hores es fa a classe
i l'altra part es fa a casa.
Bé, és això, el semipresencial.
Bé, diguem, de tot això, els cursos,
varietats, modalitats, etcètera,
diguem que per inscriure's,
la gent que ens estigui sentint
i que no sigui alumne nostre actualment,
es pot inscriure la setmana que ve,
del dilluns fins al dijous, del 14 al 17 de febrer,
de dos quarts de 10 a dos quarts de 2
i de 4 a 6 de la tarda,
de dilluns a dijous, de la setmana que ve.
Jo ja sé que és lletja això de parlar de diners,
però podem fer un càlcul,
quina mitjana de preus tenen els cursos?
Dic perquè això també és interessant,
perquè s'animin a...
Això és important.
Aproximadament, perquè cada curs té un preu, evidentment,
però ens mouríem en una mitjana de quants euros per curs?
Des del més barat, que és gratis.
Aquest està bé.
Aquest és un preu molt raonable.
I després, els més cars són els cursos intensius,
i els cursos intensius són aquests que fem els dissabtes,
de nivell intermedi o de nivell de suficiència,
tant de l'un com d'altre, en fem el dissabte,
i cada un val 249 euros.
Aquests cursos es financen amb l'aportació de les matrículas
i, per tant, aquí no hi ha descomptes.
Es paguen.
Però després hi ha tota una sèrie de...
A tots els cursos, diguem, estàndard, presencials, a distància...
Sí, bàsicament, els presencials i a distància,
els que no són gratuïts perquè són dels nivells baixos,
els altres són preus bastant senzills,
i en tots hi ha molts descomptes fins al 70%.
I estem parlant dels preus, diguem, dels cursos estàndard,
estem parlant entre els 26 euros i el 114.
Amb un curs de 114 del qual només paguis el 30%,
perquè tinguis un descompte del 70%,
doncs ara no vull calcular i no equivocar,
però són poquíssims euros.
No, però això jo troba que era interessant que diguéssim els preus aproximats,
perquè això en moltes radioses vols que ara no en va bé,
però mirant aquests preus, doncs hi ha alguns que...
Per exemple, en els gratuïts tenim tots els del nivell bàsic,
tenim també les sessions d'acollida,
que són per a gent que arriba i que no entén l'idioma
i que arriba en un moment que ja els cursos estan en marxa
i que no es pot apuntar,
però doncs li fem aquesta sessió d'acollida
perquè ja comenci a agafar el fil
i el següent període de cursos ja s'hi pugui apuntar.
També és gratuït, per exemple, un curs semipresencial
que es fa dimarts i dijous,
al migdia de dos quarts de tres a un quart de cinc,
és un curs de nivell bàsic semipresencial d'aquests que dèiem,
i aquest també és gratuït.
En canvi, dèiem, els cursos intensius,
hem dit el dissabte hi ha el de nivell intermedia,
antigament nivell B i el de suficiència,
antigament nivell C, aquests es fan de 9 a 2,
i després hi ha una altra modalitat de curs intensiu
que és el del nivell D, que és el superior,
aquest és dilluns, dimarts i dimecres,
de 7 a 9 del vespre.
Tot això i tots els detalls i tots els horaris
dels presencials, a distància, etcètera, etcètera,
tot això us n'informarem quan vingueu al centre d'inscriure-us.
L'important és tenir les dates del 14 al 17 de febrer,
de dos quarts de 10 a dos quarts de 2,
i de 4 a 6 de la tarda.
I parlant de dates,
acaba la campanya de voluntaris per la llengua a Tarragona.
Sí, diguem, acabem allò com els oients fidels ja saben,
anem fent periòdicament emparellaments,
temporades de d'això,
i al final d'un cicle es fa un acte de cloenda,
per acomiadar les parelles, etcètera.
Molts continuen i s'apunten a la següent tongada,
i ara estem, ara, demà,
demà, dia 10 de febrer, a les 6 de la tarda,
al pati del rei Jaume I,
fem l'acte de cloenda de la campanya
que van començar a principis de novembre aquí a Tarragona,
i previsiblement a finals d'aquest mes,
o principis del mes de mar,
posarem en marxa la nova tongada.
Per tant, dic això perquè tots,
hem estat trucant a tots els voluntaris i a tots els aprenents,
però sempre n'hi pot haver algun que no l'hem trobat,
o que algú que no hi pensi,
o fins i tot algú que en coneix un altre,
o que li interessa i volen venir per saber què és.
Doncs demà, a les 6 de la tarda,
al pati del rei Jaume I, a la plaça de la Font,
i s'ha de dir, perquè ara, com que ja hi ha tres seus de l'Ajuntament,
l'antiga, la novíssima i la de la plaça de la Font,
doncs diguem que...
Doncs a la de la plaça de la Font.
I més perquè parlo amb aspecte,
tenint en compte que dintre de la gent que està participant en això,
els voluntaris, hi ha gent que fa pocs mesos que ha estat a Tarragona,
i que, a vegades, jo quan els he trucat m'han dit...
I s'ha anat a fer algun paper, té tendència a anar a la Rambla.
Sí, i jo quan els trucàvem, més d'un em deia,
i on és això?
Perquè hi ha gent que no sap, però això,
informem a la plaça de la Font...
Farem una mica de cosa així informal, no?
Informal i formal.
De formal farem una foto de grup.
Bé.
Amb tots els que vinguin.
La feina és nostra perquè hi capi en la foto,
el que fem és unes quantes fotos i després les juntem.
També repetirem uns lots d'obsequis que ens han donat des del Museu d'Història
i també, evidentment, ara que està en plena campanya a l'acord del català,
també, evidentment, hi haurà boquetes per a tots els assistents.
Restint atents a aquesta sintonia,
perquè tenim intència de regalar-ne un bon grapat, eh?
Ja explicarem com.
Parlem de desenes de boques, potser?
Milers de boques.
Milers? Vols dir...
Bé, dicem-ho en desenes.
Desenes, desenes.
Desenes de boques podrem donar.
Però més d'una desena i més de dues, segurament.
Sí.
A més d'això, ho dic també perquè la gent que ens estigui sentint
i vulgui anar sàpiga que poden venir amb la canalla,
que a vegades alguns van dir,
és que tinc els nens i no sé si m'ho podré organitzar.
Vine amb els nens que també els donarem boques.
Per tant, tothom que vingui i tota la canalla que vingui amb les mames...
A més, és l'excusa perfecta.
És que és pel nen, i que sigui per tu.
Sí, i després organitzen carreres de boques
pels passadissos de les cases, eh?
Les famílies que en tenen més d'una fan carreres.
I, a més a més, no podria faltar en un cas com aquest,
pica-pica, eh?
El xampany i pastes que tant ens agrada a nosaltres.
De les coses endomèstiques, en el millor sentit de la paraula,
parlem d'altres informacions.
El president del Congrés Espanyol fa passets
per permetre l'ús de les llengües cooficials a la cambra baixa.
Sí, parlem de...
I dic passets perquè és una circulada de dos folis
que han repartit i que sembla que només és una mesura transitòria.
Com en els últims mesos ja s'ha anat veient que...
En unes condicions i tot això que s'ha d'explicar, però bé.
Exacte.
Fa temps que es debata això
i que des del que allà en diuen els partits nacionalistes,
que no són altres que els partits nostres,
de les nacionalitats,
el BNH, el PNB, els partits catalans, etcètera,
tots aquests,
que demanen que les llengües cooficials
dels seus territoris siguin possibles,
siguin utilitzables.
Bé, ja sabem tot el tema del català,
el Congrés Espanyol, el català a Europa,
tot això.
Fa temps que es remena i fa temps que es parla
d'una reforma del reglament del Congrés dels diputats de Madrid.
En aquesta reforma, recentment hi ha hagut acords
entre el PP i el PSOE,
però en aquests acords es veu que no hi havia al·lusió
al tema de les llengües cooficials
i els del PP es pensaven que amb això s'acabava
la reivindicació dels que diuen ells nacionalistes.
però resulta que sí,
el president del Congrés, Manuel Marín,
va repartir ahir a tots els portaveus parlamentaris
dos folis fixant criteris
i voluntat d'ordenar l'ús de les llengües cooficials
de l'Estat al ple de la Cambra
en els termes següents.
1. Que sigui concís i puntual.
2. Preferentment a l'inici dels discursos.
3. Sempre amb traducció era l'immediata
de totes i cadascuna de les paraules pronunciades
en llengua no castellana.
I aquí, atenció perquè els d'escat
acostumen a fer el truc de com que
tot el que es pregunta, les preguntes aquestes
s'han de passar per escrit
i es diuen remetem a qui vulgui la traducció
i la té per escrit.
Diu que això el marín diu no, per aquí m'ho passo.
Però és que la imatge del marín
la tenim tots presents seguint el reglament
seguint el reglament de la Cambra
quantes vegades no l'hem vist allò
i ha d'esperar que l'he dit
que l'he dit que no puede.
Sí, doncs per això ara fan aquesta solució transitòria
i a l'espera, evidentment,
que més endavant hi hagi un reglament
format i concret
que faci que les llengües cooficials
en els diferents...
pensem que em sembla que
hi ha un 40% o un 45%
de persones que tenen carnet d'identitat espanyol
que tenen una altra llengua oficial,
sigui català, sigui basc, sigui gallec.
Entre aquests tres idiomes
hi ha un 45% de persones
en carnet d'identitat espanyol
que tenen aquest altre idioma
i que en canvi no tenen els mateixos drets
que té un senyor de burgos, per exemple.
Això està així
i esperem que hi hagi més novetats.
De moment, fins que no reformin el reglament,
això és una solució transitòria
que pot satisfer més o menys alguns o altres.
Molt bé, doncs la darrera informació d'actualitat
d'avui en referència a la llengua catalana
es parla de la presentació de les oficines
de garanties lingüístiques.
Sí, i de tot això només en puc fer
una breu introducció
perquè senzillament és per dir
que ara mateix en aquestes hores,
a partir de les 12,
es feia la presentació oficial
a Barcelona,
a la sala de premsa de la Generalitat,
d'això,
que espero que la setmana que ve
en podem informar més àmpliament,
però no ho volia deixar passar
encara que s'estigui fent ara
perquè és important,
perquè són les oficines
de garanties lingüístiques
que és una de les mesures
importants previstes
en el Pla d'Acció Política
Lingüística
2004-2005
pel govern de la Generalitat.
A hores d'ara,
això s'està presentant a Barcelona
per part del conseller en cap
i per part del secretari
de Política Lingüística,
Miguel Puello,
i d'aquestes secretaries
d'aquestes oficines
de garanties lingüístiques
n'hi haurà una
a cada secretaria
de Política Lingüística
de cada servei territorial
de la Generalitat.
És a dir,
Barcelona, Girona,
Lleida, Tarragona i Tultosa.
Com que això
ve aquí a Tarragona
i els pròxims dies
donarem detalls
de com funcionarà,
evidentment aquesta és una cosa
que s'ha de posar en marxa,
comença ara
i n'anirem informant.
Doncs ja en parlarem,
fem una pausa
i tot seguit
parlem de novetats editorials
i informàtiques.
Has oblidat el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
a la web
on trobar
aquell programa informàtic
en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge
a e-garriga
arroba c-p-n-l
punt o-r-g
o truca
a l'Enric Garriga
al 977 24 35 27
i t'ho tornarà a repetir
per correu
o per telèfon.
No t'ho perdis.
Un quart de català
et respon.
Aquí seguim
des d'un quart de català
des del matí
de Tarragona Ràdio
el nostre company
en Lluís
encara parla
amb un oient
que està interessat
per ser
escolteu
això que heu dit
que regalareu boques
regalarem boques
en forma de concurs
jo veurem tots plegats
d'això ja en parlarem
que és una cosa així
com a molt del programa
de ràdio
però pel que fa
a la campanya
dona corda al català
i aquestes boquetes
que promocionen la campanya
les poden anar a buscar
sense cap
recomanació
podríem dir-ho així
que vinc de part de
no cal que vagin de part
de ningú
de part de vostès mateixos
al centre
no Enric?
ho hem dit abans
a la plaça del Pallol
allí a l'antiga audiència
entran pujant l'escala principal
primer pis
finestreta
d'administració
del centre
allí qualsevol persona
pot venir a demanar
fins i tot
també ens han vingut
d'algun col·legi
o sigui
demanant una bona pila
per a un grup
etc.
ara no en tenim milers
però en anirem tenint
per tant
les peticions petites
d'allò
qualsevol persona
vingui
jo és que tinc 3 nens
i em vull des
també els hi podem donar
cap problema
veniu al centre
així sabreu on som
i un altre dia
potser ens vindreu a preguntar
quin diccionari us podem recomanar
cosa que també ens agradaria molt
és que de veritat
si vostès
tinguéssim cor
de tant en tant
li farien alguna consulta
a l'Enric
ell està cada dia allà
esperant que algú truqui
per dir
Enric
això
quin diccionari em recomanes
escolta
això de la web aquesta
no el truquen
el tenim molt frustrat
però ell continua
inassequible al desalé
i avui ens porta
unes novetats editorials
i informàtiques
fantàstiques
com aquest corrector
ortogràfic
de català
per al Firefox
sí
el Firefox
és aquell nou navegador
de Mosila
que és un navegador
en català
en vam parlar
fa unes quantes setmanes
està molt bé
és molt pràctic
molt útil
és programari lliure
és gratuït
i a més a més
de tot això
la novetat és que
a més a més
ara s'acaba de presentar
l'eina de correcció
ortogràfica
que es diu
Spellbound
ara us ho diré
lletrejat
perquè us donaré
l'adreça
per poder-lo baixar
i inclou
40 diccionaris
de 40 idiomes
amb la qual cosa
entre ells
hi ha el català
lògic
si tenim en compte
que el Firefox
s'ha traduït
el català
des del català
i tota la gent
que des dels països catalans
treballa
per la traducció
de programes
doncs
si hi ha
la versió català
del programa
també és normal
que el diccionari
hi sigui
a més
aquest diccionari
funciona
per a qualsevol
de les versions
del Firefox
sigui la que va
amb Windows
sigui la que va
amb Linux
sigui la que va
amb Macintosh
i l'adreça
des d'on
podeu baixar
això
és
atenció
sense les 3 B dobles
directament
spellbound
i això és anglès
i s'escriu així
s-p-e-l-l-b-o-u-n-d
punt
sourceforce
que això també és anglès
i s'escriu així
s-o-u-r-c-e-f-o-r-g-e
punt
net
i això és anglès
però tothom ho entén
perquè en català
vol dir una altra cosa
però també s'escriu així
net
i ja ens el recomanes
aquest corrector
sí
el recomano
ja l'has vist
el recomano a tothom
que estigui utilitzant
el Firefox
és interessant
perquè aquest
amb un sol clic
podem corregir
tota l'ortografia
dels formularis
quan allò que vas a una web
t'has de subscriure per registrar-te
i ja
doncs amb un clic
corregiràs tota l'ortografia
d'aquell formulari
dels missatges
o de qualsevol comentari
que utilitzis
que facis
escrivint en aquest navegador
Parlem d'una altra web
Prexi Lingüística
és el nou web
del servei lingüístic
de la Universitat Rovira i Virgili
Sí
a veure
això és un tema ampli
i complicat
i jo el que procuraré
és centrar-me en una cosa concreta
que és aquesta
la de la web
perquè el suplement
dedicat a la universitat
que fa el dia de Tadagona
d'aquesta setmana
del mes de gener
hi ha tot un reportatge
que podeu llegir
veure o mirar
qualsevol facultat
de la Universitat Rovira i Virgili
trobareu aquest suplement
allà al suplement
a les pàgines 6 i 7
hi ha un doble reportatge
molt complet
sobre les feines
que fa el servei lingüístic
de la universitat
i especialment
el seu aspecte
d'edició
de llibres
etcètera
i de textos
de normalització
i dintre de tot aquest tema
de textos de normalització
que en els últims anys
doncs a veure
diguem que
poten 34 títols publicats
dels quals
n'hi ha de tota mena
per al 2005
hi ha previstos
ja 6 llibres nous
que són
Depressió i família
Psicometria
Problemes pràtics
Invitació a la teoria
de la comunicació
Accionaments elèctrics
Temes de psicologia social
i elements inorgànics
en els essers
tot això són textos
universitaris
i la característica
important és que són textos
en català
normatius i normalitzats
perquè un dels problemes
que ha tingut sempre
la universitat
és la falta de textos
especialitzats en català
en algunes coses
molt específiques
aquí compleix
aquest servei
però jo ara
el que vull fer
és parlar
d'una de les coses
del servei
de llengua
del servei lingüístic
de la universitat
que són els textos
de normalització
lingüística
que han anat publicant
aquests anys
i la gràcia
de tot això
és que ara
els podem tenir tots
i consultar tots
a la web
en línia
podem consultar
tots aquests textos
de pràxia lingüística
que són els que
a la nostra feina
utilitzem més
com són
un és el manual
de majúscules i minúscules
un altre
abreviacions
un altre traducció
de noms propis
un altre
glossari de dubtes
un altre
tipus de lletres
quan s'ha de posar
cursiva
quan s'ha de posar
rodona
tot això
un altre
numerals
què s'escriu amb lletres
què s'escriu amb números
perdó
nombres
xifres
guarismes
matemàtics àrabs
criteris de redacció
de documents
i també models de documents
i en tot això
en cada un d'aquests
hi ha la introducció
i podem fer recerca
hi ha una icona
per fer cerces
etc
i tindrem
tot el que hi existia
en paper
però aquí ho podem consultar
en línia
llavors a l'hora
de fer una recerca
en línia
quan hi ha la típica
finestreta
que hi és
fas clic
on diu cerca
i sota la finestreta
poses la paraula clau
i pots dir
quin tipus de la cerca vols
si vols que siguin
tots els termes o no
i fas
apretes cerca
i allà et sortirà
el que estàs buscant
sigui criteris
de majúscules i minúscules
que van majúscula
que van minúscula
sigui criteris de
si he de posar en cursiva
o he de posar entre cometes
una cosa
com un títol
d'una revista
o d'un llibre
o d'un article
que no són mai
la mateixa cosa
tot això
ho trobareu a la web
atenció
diguem l'adreça
perquè l'adreça
que surt
en aquell reportatge
està equivocada
doncs és important
que la diguem bé
perquè és molt útil
aquest
sobretot per l'apartat
de la praxi
me'n refereixo
són les tres ve dobles
punt lingüístic
punt urb
atenció
que aquest lingüístic
no porta ni dièresi
ni accent
perquè els que escrivim
habitualment en català
quan fem això
per inerci
posem la dièresi
llavors el buscador
no troba res
s'ha de posar
sense dièresi ni accent
lingüístic
però sense dièresi ni accent
punt urb
punt net
barra praxi
molt bé
tal com sona
praxi
amb X
i aquí trobareu
tot això
que és útil
i qualsevol impremta
o qualsevol persona
que escrigui
o hagi de fer
una invitació
o una cosa protocolària
o el que sigui
aquí troba tots els criteris
que necessiten
fins i tot els models
de document
molt bé
doncs ara ha arribat
el moment ja
per tancar
el quart de català
d'avui de parlar
un nou capítol
concretament és el 13
el capítol 13
ja de les llengües
en perill
el sòrap
i el que hi xubi
potser per això
i per les supersticions
el capítol 13
li he tocat dues llengües
que estan molt malament
pobretes
és la primera vegada
que sento parlar
ho sento
a veure
són dues llengües
que són molt llunyanes
i alienes
i les he ajuntat
perquè
cosa que no fem habitualment
però les he ajuntat
perquè
un, són llengües
que no sabem ni pronunciar
dos, són llengües
petitetes
però que tenen en comú
una cosa
que són llengües
indo-europees
eslaves
parlem primer del que xubi
i diguem què és
no m'extendré massa
perquè la feina
la feinada
la tenim
per entendre
les aquestes llengües
però almenys
sapiguem que existeixen
el que xubi
és una llengua
indo-europea
eslava
que es parla
al nord de Polònia
a la zona de Pomerània
aquesta zona
Pomerània és més conegut
perquè hi ha hagut
personalitats importants
al segle XX
que ens ho diré
sense anar més lluny
l'Ecbalesa
o Guntergrà
són d'aquesta regió
el que no sé
si parlen que xubi
dèiem
és una llengua
que està en una greu situació
entre altres coses
perquè només
l'entenen
o la coneixen
d'unes 200.000 persones
que viuen en aquesta regió
però que a més a més
ni la parlen habitualment
la coneixen
però no la parlen
no l'utilitzen gaire
algunes de les raons
les podem dir ara
diguem
una web
per qui li interessa
i el problema
és que potser
no entendrem res
perquè estarà
en que xubi
les 3 B dobles
punt
casubia
i això s'escriu
K A S Z U B I A
punt com
premsa i publicacions
n'hi ha poquíssim
a la premsa
diguem
habitual
no periòdica setmana
apareixen de tant en tant
articles
però a la premsa diària
no n'hi ha
i en ràdio i televisió
doncs 3 quarts del mateix
hi ha informació
sobre la regió
de que xubia
però no en que xubi
hi ha alguns grups de música
que canten en que xubi
i llavors
diguem
un parell de característiques
que ens fa
matant entendre
per què
no el parlen
i és que
el que xubi té 11 vocals
i 25 consonants
fins aquí no és gaire problemàtic
s'escriu amb l'alfabet llatí
perfecte
ho entendríem
distingir
síl·labes llargues
i per tant curtes
i no té tant de civilans
com el polonès
i aquí ens acostem al tema
resulta que el que xubi i el polonès oral
s'assemblen molt
que xubi és una regió
es parla dintre polonia
i el que xubi oral
i el polonès oral
s'assemblen molt
i els parlants de que xubi
i de polonès
parlant entre ells
cada un amb el seu idioma
s'entenen
no tenen problema
la gran diferència
està amb la patata escrita
amb la llengua escrita
i perquè el que xubi
utilitza molts signes diacrítics
etc
i l'altra cosa
que li passa al que xubi
és que també
per influència de l'entorn
té moltes influències
i molts menlleus
del polonès i d'alemany
però clar
és això
una llengua envoltada
de polonès
que a més a més
resulta que entre que xubi i polonès
oralment s'entenen
passa això
que es va perdent
passem a l'altra llengua
sòrap
aquesta és una llengua
semblant
perquè també és indoeuropea
i també és eslava
i també està en una molt mala situació
però aquí encaranyament
on l'ubiquem al mapa?
aquesta l'ubiquem
en unes regions frontereres
entre Alemanya i Polònia
a l'est d'Alemanya
la regió concreta
és l'Osàcia
a l'est d'Alemanya
som dos o tres petits nuclis
aquí només hi ha 50.000 persones
que l'entenguin
i que el parlin
i per a més complicació
50.000
sí, 50.000
en una àrea moltada de població
estrictament ja demano parlant
que fora d'entre ells
ningú els entén
entre ells s'entenen
però al seu voltant
no entén ningú allò que parlen
llavors
a més a més
hi ha dos diòlegs
tenen un problema real
l'alt sòrap
i el baix sòrap
i tot això
es va començar
es va codificar
i es va fer un estàndard muden
diguem
a finals del segle XIX
i del tombant del segle XX
tot això està
ja ho diem
en una situació
envoltats
de polonès i d'alemany
només s'entenen
de l'alt sòrap
n'hi ha 25.000 parlants
i del baix sòrap
uns altes 25.000
això està ben repartit
però
després ja
és que entre els dos dialectes
hi ha un
hi ha un estàndard
però
també hi ha dificultats
sí que tenen consciència
de parlar el mateix
encara que no s'entenguin gaire
els dos dialectes entre si
i diguem
el que dèiem
hi ha programes en sòrap
a la ràdio
també hi ha algunes
hi ha algunes
hi ha un diari
en alt sòrap
i un altre
en baix sòrap
és curiós
que a 20 i menys parlants
estan
diferenciats
els dos dialectes
que el queixubi
sí
potser
tenen a veure
això
que aquests estan
dintre l'estat alemany
i els altres estan
dins l'estat polonès
i a Alemanya
des de l'any 1990
quan es van reunificar
van començar
a tenir present
també el tema
de les minories
ètniques
i lingüístiques
i ho comencen
a cuidar una mica
i per això
estan una mica
malgrat que són poquets
i que estan en una situació fatal
estan una mica millor
que els altres
millor que altres
perquè a través
d'aquests capítols
de les llengües en perill
que pot servir allò
per cultura general
no ens enganyem
si mai anem a un concurs
de la tele
però què és el queixubi
doncs podem quedar molt bé
a banda d'això
sí que ens adonem
que dins de totes
aquestes llengües en perill
n'hi ha que estan
més en perill
que d'altres
i la situació
entre unes i altres
també són molt diferents
sí
i la lectura positiva
és que veiem
en comparació
que ens podem queixar
del català
malgrat que sempre
estiguem fent el pluricó
segons com ho mirem
i amb qui ens comparem
hauríem d'estar
orgullosos
contents
etcètera
vull dir
això depèn del dia
si teniu un dia optimista
penseu que estem molt bé
si teniu un dia pessimista
penseu que estem
millor
que el queixubi
o que el sòrap
això
sens dubte
Enric
ens trobem la propera setmana
si no hi ha novetats
d'acord?
dimecres més
adeu-siau
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
euro
merci
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord
d'acord?
d'acord?
d'acord?