Com que de dimecres, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
ens curem en salut en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem el seu director gerent, doctor Joan Marietzarà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. I avui ens acompanya també el doctor Javier Cervantes,
és especialista en digestiu. Doctor Cervantes, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui hem convidat el doctor Cervantes una miqueta seguint el fil de l'actualitat,
perquè a vegades quan es lliura això tan important del Premi Nobel de Medicina,
ens parlen de qüestions com a molt llunyanes, molt complicades,
però enguany ha recaigut en dos metges que han fet un treball
i tota una sèrie d'investigacions i descobriments
al voltant d'una malaltia, una patologia molt comuna,
que pateix moltíssima bona part de la població,
com són les llagues d'estómac.
Bé, sí, les llagues d'estómac i de duodè.
I de duodè també.
El duodè és la sortida de l'estómac, perquè ens entenguem.
I llavors hi ha una gran part,
la majoria de les llagues d'estómac,
com vostè diu molt bé,
s'ha focalitzat més el duodè que l'estómac,
n'hi havia més quantitat.
El gran descobriment, que no és d'ara,
fa quasi 25 anys que es va descobrir,
però durant tots aquests 25 anys,
doncs ha anat prenent força
i s'ha anat l'evidència científica,
que cada cop ha sigut més contundent
davant d'una descoberta de dos científics,
dos científics que són els que els han donat ara al Premi Nobel.
Aquests dos científics els diuen,
Robin Warren i Barry Marshall,
tots dos són australians,
i el primer, el doctor Warren,
va ser el que va descobrir fa molts anys,
ja dic que fa entre 25 i 30 anys,
va descobrir que, com una cosa molt sorprenent,
en els sucs de l'estómac,
trobava un bacteri,
cosa que la gent no es creia,
perquè pensava que com era possible
que visqués amb un àcid,
que és l'àcid clorhídric,
que és un àcid tremendament...
És corrosiu, no?
...corrosiu,
doncs pogués, en aquest mitjà tan agressiu,
pogués viure un bacteri.
A partir d'aquí van anar fent descobertes
i s'hi va afegir molt més tard el doctor Marshall,
que fins i tot era estudiant
quan el doctor Warren va presentar
les primeres descobertes
i van anar treballant sobre aquesta evidència científica,
que realment a la mucosa,
per tant, al tejit d'aquest entorn inflamatori,
i quan acabava aquest procés inflamatori
convertint-se en una llaga,
doncs hi vivia i s'hi trobava un bacteri.
Que això fos l'element causal o fos conseqüència
i per què i com i de quina manera,
doncs amb una cosa que semblava fins i avoren
tan contundentment demostrada
que hi havia altres causes com l'estrès,
com l'excés d'àcid,
com tot un munt d'altres elements,
i que fos l'element causal,
fos realment una infecció,
una infecció per un bacteri.
Això anava quasi, quasi tant en compte
de tot el costum,
tot el costumari,
tot el que s'havia cregut durant segles
sobre aquest procés,
sobre aquesta malaltia,
que realment acabava sent una malaltia crònica
en moltes persones,
que es va fer molt,
va costar molt que l'evidència científica,
doncs avui ho demostrés.
això ha sigut així,
avui s'ha demostrat
i avui és una gran revolució
el tractament sobre aquest problema
que afecta moltíssima gent.
És que era habitual,
ara en parlarem,
que un cop et diagnosticaven
que tenies una llaga d'estómac,
preguntaves,
i de què?
D'això és de l'estrès,
de l'estil de vida,
de l'estrès,
d'aquest estat de nervis,
doncs és el que ha provocat
aquesta llaga.
Quina és la simptomatologia
d'una llaga d'estómac?
La simptomatologia habitual
sol ser el que entenem
per mal d'estómac,
des d'argon mèdic
que es diu una epigastrògia,
que característicament
calma menjant.
Allò que diuen
que menjo perquè en trobo més bé,
doncs un metge,
qualsevol,
si un pacient li diu això,
ha d'estar alerta
i buscar que no tingui
una llaga d'estómac,
bàsicament una llaga de duodea,
com dèieu,
d'autotzerà,
són les més freqüents.
És un dolor molt agut.
Pot ser variant.
O depèn de la persona.
Pot ser su mort,
pot ser la simptomatologia,
pot canviar molt,
cada persona és un món amb això,
però la característica principal
potser és
que tens un mal d'estómac
que calma menjant,
que millora menjant.
Això ara,
ho explicava el doctor Azzerà,
és una bactèria,
per què uns podem tenir
aquesta bactèria
i d'altres no?
De fet,
la bactèria
té molta gent.
És una de les infeccions
més prevalents
a nivell mundial.
que tinguis la bactèria
no vol dir
que desenvolupis
una llaga.
El que sí que és cert
és que pràcticament tothom,
si no el 100%,
que desenvolupa una llaga,
té la bactèria.
o sigui,
no sé si m'explico bé.
El fet que tinguis la bactèria
no vol dir
que hagis de fer una llaga
per força,
però sí
que si tens llaga
el més probable
és que tinguis la bactèria
que tu provoca.
Això amb els bacteris
i el que seria
la colonització
que en diem nosaltres,
o sigui,
si ara
quasi
qualsevol persona del carrer
sense
que estigui refredada
anem i agafem
i prenem unes mostres
de l'esput
o del nas
o d'això,
trobaríem tota una sèrie
de bacteris
que són quotidians
i que viuen amb nosaltres
i viuen amb nosaltres
sense provocar
una malaltia.
I entre ells
en dins
el neumococ,
que és el drarro respiratori,
l'estreboococ.
Hi ha un pacte,
com si diguéssim,
de no agressió
entre la bactèria.
Fins i tot
hi ha una certa necessitat
d'aquests petits microorganismes.
El problema està
en què ho desencadena,
com es comentava.
Per què
en un moment determinat
una persona
aquest
bacteri
és capaç
de provocar
una pulmonia?
Per què
és capaç
de provocar
una infecció
a l'oïda
i fa una otitis
supurada?
O per què
doncs
una bactèria
que està vivint
en un mitjà
tan complex
com és
l'estómac?
Aquest mitjà
àcid
o duodenal
que és tot
el contrari,
el damunt passa
d'unes zones
trevindament...
O sigui,
nosaltres tenim
un sac,
que és com un sac
de gemecs
als que els agrada
la música,
que és l'estómac.
Aquest estómac
té un mecanisme
que està plegat,
mai tenim l'estómac
obert
com si fos
una gaita,
com un sac
de gemecs,
sinó està plegadet
perquè preocupa
el mínim espai.
Què passa?
Quan aquest estómac
s'hi aboca
entre menjar,
menjar
i la majoria
de la gent
l'hauria de portar
ben mastegadet,
però això
no ho sabem fer,
i el portem
com sigui,
fa caure allí,
pensi que és carn,
que és patates
i valedes,
però carn també,
per tant,
proteïnes
i quasi,
quasi,
de la mateixa textura
que la pròpia pell,
que el propi cuir
de l'estómac.
Hi ha tot un sistema
de protecció
perquè al moment
que cau això
i s'unfla,
o sigui,
s'unfla
perquè hi entra menjar,
aquesta distensió
que en diem nosaltres
és el mecanisme
que activa
que allà dins
com una formigonera
i caigui l'àcid.
Les làndules
de l'estómac
s'agreguen
un àcid
perquè ha de digerir,
ha de destruir,
ha d'anar
esmiculant
aquest bistec
perquè nosaltres
l'hem d'absorbir
aquest bistec
sinó que hi fa allà.
Per tant,
aquest àcid
és el que es dedica
a anar
desfent,
desfent,
desfent,
fins a fer
una pasta líquida
perquè quan ha de sortir
de l'estómac
ha de sortir
per un foradet
molt petit
que és una vàlvula
que es diu
pilòrica,
un píloro
i arriba aquest duodé,
un bulb duodé
que és la zona,
diem la laixeta
de tancament
entre aquesta formigonera
i la sortida.
Aquí,
en aquesta zona,
és on s'hi assenta
aquesta gran majoria
de les llagues
que hi ha nosaltres
del duodé.
I el problema
que hi havia
i que hi ha
és que
si s'hi posa una llaga
com de la mateixa manera
que qualsevol
que hi ha una llaga
a la boca,
allò s'unfla
o com un queixal
i que s'unfla,
allò també s'unfla
i acaba tancant
aquesta aixeta.
Per tant,
el peix va començant
a complicar-se
quan hi ha
un procés inflamatori
i d'aquest procés
inflamatori
allò s'unfla,
allò ocupa
una mala digestió,
la mala digestió
comença a tancar
la vàlvula
i allò cada vegada,
cada vegada
es va complicar més.
Aquest és el procés,
diem-ne,
si no es tracta
d'un procés
inflamatori
i arriba
l'úlcera
en aquest sector.
Sense entrar en xifres,
és una malaltia
que afecta
una part important
de la població.
Sí,
la patologia
ocerosa
és freqüent.
També s'ha de dir
que des que
es va conèixer
aquesta bactèria
i s'ha pogut
tractar com a tal,
les llagues
d'estómac,
a part que han disminuït,
han disminuït
sobretot
la complicació
que es derivaven,
com comentava
ara mateix
el doctor Zerà,
complicacions
que fa uns
30 anys
d'obstruccions
de la sortida
de l'estómac,
deformitats
de la sortida
de l'estómac
que provocaven
unes molèsties
molt importants
a les persones
que ho patien,
ara això
cada cop es veu menys.
Veiem la llaga
però no veiem
casos crònics
que produeixen
estats lamentables
pel pacient.
De manera que sí
que és una patologia
freqüent
però actualment
més controlada
que fa bastants anys.
Afecta homes i dones
indistintament.
És indistint.
És que abans veiem
que l'han hagut
d'operar d'urgència
perquè tenia una llaga
d'estómac
i allò s'ha obert
no són unes barbaritats
que dèiem
que després tècnicament
doncs amb vostè
abans.
Ara actualment
com deia
és una patologia
que a part
que tenim un arsenal
mèdic
molt més potent
que fa uns anys
el fet
d'eliminar
i el fet d'eliminar
aquesta bactèria
quan es descobreix
fa que hi hagi
menys complicacions.
I endoscòpic
moltes vegades
aquesta intervenció
que vostè diu molt bé
i és veritat
que passava
era per sangrat
o sigui
quan aquesta llaga
és una ferida
una ferida
que igual ferida
que es pot produir
amb una mà
doncs es va fent
es va buidant
diem-ne
va fent forat
i doncs a vegades
arribava a agafar
una arterieta potent
i allí prou
començava a sangrar
i clar
un sangrat allí
podia ocasionar
una hemorràgia
i aquesta hemorràgia
a vegades
era tan greu
com perquè
hi havia d'obrir corrents
i tancar l'aixeta
soturar allò
fer tancar la ferida
perquè s'estava
emportant la vida
de la persona
tot això passava.
Jo volia fer un comentari
perquè
el que sí que
perquè
que no se'n derivi
de la nostra
de la nostra exposició
el fet
que tots aquells factors
que sempre s'ha dit
i són
que poden provocar
el fet de tenir
alguna molèstia
o una inflamació
gastrodoidenal
o bé
acabar amb una llaga
segueixen sent veritat
per tant
l'ús
abusiu
d'antiinflamatori
sense protecció
és un factor
de risc
estem dient
que en les llagues
i en aquests processos
hi ha una bactèria
que hi ajuda
i allí està
i segurament
aquest bactèri
està allí vivint tranquilet
i no fa mal
igual que
estava explicant jo
que un bactèri
pot estar a l'orella
o a la boca
i no provocar
cap pulmonia
ni cap caries dentals
fins que arriba un dia
en què
l'entorn
l'hàbitat
tot s'hi posa bé
perquè
ell pugui
provocar una ferida
què és el que pot canviar
perquè ell s'hi posi bé
i provoqui una ferida
totes aquelles coses
que dèiem abans
perquè allò sí que era veritat
la relació causa-efecte
d'una sèrie de circumstàncies
com són
l'abús de l'alcohol
com és el cafè
com és el dijú
irritants
que diuen
prengués això
que irrita molt
exactament
tots aquests factors
hi són
i són exactament igual
probablement el que fan
és
més que ser
el botó
que ho apreta
faciliten l'entorn
perquè acabi plovent
perquè ens entenguem
llavors
el no abusar
de tot això
tot el que s'havia dit
és veritat
i s'ha de seguir fent
però
en el moment del tractament
el que s'estava fent
s'hi ha d'afegir antibiòtic
i llavors
és quan
aconsegueixes
no només
resoldre el problema
sinó
probablement
intentar
estalviar
que hi torni
i torni
i torni
que és com passava
abans
que en deia una recidiva
que es anava cronificant
i aquest procés crònic
acabava passant
amb el que deia abans
el doctor Cervantes
molt bé
que són les deformitats
fins i tot
hi havia
sempre que hi ha una ferida
se fa una cicatriu
quan veiem a les mans
i dien
mira això m'ho vaig fer
tallant el pa
fa no sé quan
això m'ho vaig fer
tot el procés
de cicatrizació
en el nostre organisme
provoca una cicatrizació
i això provoca
una retracció
si la pell no torna a ser
mai com abans
se retrau
en zones
menys nobles
com la mà
com la cama
doncs
aquesta retracció
no té tant de valor
si això és a la cara
ja ens hi preocupem tots
perquè veiem
que allò fa com una mena
de
ja no queda igual
i s'enganxa
i fa una retracció
que quan estem parlant
de zones molt
molt toves
com és el
buodeu
és l'estómac
aquesta cicatrizació
acabava provocant
realment
obstruccions del pas
cròniques ja
perquè sabia
no eren conseqüència
d'una inflamació
eren conseqüència
d'haver
quasi quasi
suturat allò
i tancar-ho
i també
acabava
amb una cirurgia
no hi ha
per urgència
sinó hi ha
per una segona intenció
que és que no hi havia
forma de solucionar-ho
sinó era tornant
a refer aquell pas
entenem
per les seves paraules
que no
no podem dir
que la llaga d'estómac
sigui una malaltia crònica
però que
si no tenim cura
si l'hem patit
alguna vegada
això no treu
que la puguem tornar
a patir
abans sí
però ara
amb tot l'arsenal
que tenim
sobretot
amb el coneixement
del que és la bactèria aquesta
el que es fa
és tallar una mica
l'evolució crònica
d'aquesta malaltia
perquè
l'eliminar la bactèria
amb una persona
que ha tingut llaga
de 2D
parlem més generalment
de 2D
si elimines aquesta bactèria
i tenim maneres
d'eliminar-la
pràcticament
amb un 100%
de possibilitat
si la tractem
que a més són
tractaments curts
talles l'evolució
crònica
que tenien aquests pacients
o sigui
de passar a ser pacients
que a cada X temps
podien tenir
brots
de llaga
de 2D
a l'eliminar la bactèria
talles aquesta evolució
i
ja no la tenen més
el percentatge
que puguin tornar a fer
llaga d'estoma
per culpa de la bactèria
si l'has eliminat
és molt baix
de manera que
entre això
que elimines la bactèria
i talles l'evolució crònica
de la pròpia malaltia
entre que ara tenim
mitjans
com l'endoscòpia
que comentava
abans el doctor Zerà
que facilita
que les complicacions
sobretot les sangrans
es puguin facilitar
es puguin curar
i no arribar al quiròfano
doncs fent tot aquestes
i
tractaments mèdics
que són molt bons
per cicatrizar
les llagues
de 2D
fa que aquesta malaltia
tot i que potencialment
la seva pròpia evolució
natural
és que sigui crònica
evitem
que es produeixi
aquesta cronicitat
de manera que
cada cop
s'encuren més
ens estoviem
les complicacions
que donava
aquesta
cronicitat
de la malaltia
i
estem millorant
l'evolució
de la malaltia
si
l'erradicarem
en un futur o no
això ara per ara
és ciència-ficció
però que anem
pel bon camí
perquè sigui un problema
menys greu
que fa uns anys
però Déu-n'hi-do
s'hi ha millorat
el que vostè diu
el tractament
i la qualitat de vida
ja d'entrada
la rapidesa
del tractament
de la recuperació
del malalt
perquè abans
una persona
que se li diagnosticava
una llaga d'estómac
s'hi estava mesos
fins que es recuperava
una curiositat
parlava
d'aquesta prova
diagnòstica
ve a substituir
aquell clàssic
de la papilla
i la radiografia
o encara es fa?
es poden fer
les dues
és una imatge
molt familiar
es poden fer les dues
però la prínceps
ara actualment
és l'endoscopi
avui la radiologia
com vostè diu
de Pilla de Bari
si no és per veure
una qüestió dinàmica
de dir
doncs
hi ha un problema
de degrociós
sobretot a la sòfa
i veure com funciona
veure el moviment
des de fora
que és el que es veu bé
amb aquesta
o sigui
quasi mai en medicina
res ha substituït
del tot
un altre prèvi
el que ha fet
és limitar
les indicacions
a unes quantes coses
més concretes
del que abans
no hi havia més remei
que fer-ho tot
amb una imatge
una imatge
quasi com una ombra
que era la radiografia
papilla de Bari
però segueix sent
una utilitat
sobretot
en aquests casos
que és per exemple
i es veu
i es veu llavors
amb imatge dinàmica
com un engolleix
i es pot veure l'entorn
i si hi ha un problema
allí mecànic
en el pas
o bé
en la pròpia mecànica
de la degroció
del moviment
doncs es pot veure
molt bé
per tota la resta
de l'endoscòpia
jo crec que és una observació
que ha fet
vostè i el doctor Cervantes
és molt interessant
perquè una de les coses
que també
de la mateixa manera
que hem dit
que l'entorn
no canvia
i per tant
les mecanismes
de prevenció
d'intentar tindre
no tenir
aquest problema
són importants
també és important
que quan algú té el problema
i li indiquen
una endoscòpia
per mirar-s'ho
no diuen
home però per què
escolti això
ara si es dona una mica
d'antibiótica i tal
doncs home
anem a provar
i si se'n passa
se li té molta por
l'endoscòpia
en general
se li té molta por
sí però com a mínim
aquesta primera vegada
o sigui
conèixer realment
què està passant
i estar tranquils
i contents
que realment
allò no és un problema
de càncer
és molt important
l'única manera
de saber segur
què està passant
allà dins
és entrar i mirar-ho
jo li asseguro
que són 3 minutets
5 minutets
i avui
amb els aparells nous
que hi ha
i la gent
tan experta
perquè fa ja molts anys
que es fa això
i tots els sistemes
de vídeo
vull dir
ha canviat molt
això
no té
o sigui
el cos benefici
és molt més important
que no pas
la molèstia
que puguis tenir
pensi que
tot el que estem dient
s'hi afelleix a un altre element
el càncer gàstric
el càncer gàstric
es pot confondre
la simptomatologia
sense aquesta prova
és el mateix
doncs és important fer-la
exactament
i li diria que
o sigui
molt probablement
tot càncer gàstric
almenys que no siguin
els linfomes
etc
el càncer gàstric
l'adenocarcinoma gàstric
neix
en una llaga
que el que nosaltres diem
s'ha malignitzat
o almenys té la forma igual
no es pot saber
si no s'entra allà dins
es pren una mostra
i el patòleg
ens diu clarament
que això
no és un càncer
sinó que això
és una llaga
una simple llaga
no?
per tant
suposo que estem d'acord
no?
sí, sí, sí
bàsicament és per això
perquè els símptomes
poden ser els mateixos
i el que ens permet
l'endoscòpia
sobretot és la localització
de la llaga
si són
típiques
de duodè
ens quedem tots
molt més tranquils
si són
més de localització
gàstrica
estómac
llavors és quan
t'obliga a fer uns anàlisis
més profuns
i a partir d'aquí
doncs
segons van insortint
doncs
fer el tractament adient
però el que sí
és veritat
i la gent s'ha de quedar
amb aquesta idea
és que
l'endoscòpia
és una eina
molt bona
que ens permet
fer un estudi
més profund
descartar
problemes més serios
com podria ser
un càncer d'estómac
tot i que afortunadament
al nostre àmbit
són poc freqüents
i que
l'endoscòpia
se li ha de treure
una mica
aquesta mala fama
que pugui tenir
en alguns casos
perquè a part
que els aparells
cada cop són més còmodos
per treballar
i pel pacient
utilitzem
en prem
substàncies
anestèsiques
i d'aquesta mena
que fan més còmode
l'exploració
en l'àmbit de la medicina
la memòria és molt selectiva
i tothom sempre se'n recorda
d'aquella mala experiència
i òbviament
la majoria de persones
no estan malaltes cada dia
la medicina evoluciona
quan parlem d'anestèsia
alguna persona
que potser la van intervenir
quirúrgicament
fa 30 anys
diu
ai em fa molta por l'anestèsia
quan l'anestèsia ha canviat molt
en aquest tipus de proves diagnòstiques
òbviament també es va evolucionant
per mi em va
l'efecte
i de fet no cal
utilitzar l'anestèsia típica
que un entén
quan l'operen
perquè es fan uns medicaments
que permeten
suavitzar
l'exploració
i la persona
està desperta
parlem de tractaments
quins tractaments
hi ha per les llagues
en de duod
les llagues gàstriques
actualment
hi ha molts tractaments
hi ha
diverses molècules
que en diem
que poden servir
l'arsenàlis
és ampli
i molt efectiu
anem sobrats
en aquest sentit
diria jo
hi ha molts tractaments
sobretot mèdics
llavors hi ha
si ja
sorgeix el problema
endoscòpics
i com a últim procés
la cirurgia
però cada cop menys
perquè
ho podem aturar abans
quan ja gairebé
per acabar
quan tinc cremor
d'estómac
o tinc gastritis
pot ser un avís
que en podem fer
una llaga
o pot ser una mala digestió
i ja està
normalment
el que és la cremor
d'estómac
de manera persistent
que pugui ocasionar
malaltia en si
tot i que s'origina
al mateix lloc
els mecanismes
no són els mateixos
i tot i que els tractaments
sí
són dues patologies
diferents
dues malalties
diferents
doncs compta amb aquells
hàbits saludables
que ens serveixen
per tot ja
compta amb els
antiinflamatoris
presos de manera
indiscriminada
antiinflamatoris
cafè
tabac
alcohol
sobretot
el cafè
totes aquestes substàncies
sobretot amb dijú
pensi que el que estàvem
dient abans
aquesta formigonera
que és l'estómac
allà dins
si tu
si poses
porlen
i una mica d'arena
i res més
allò s'acabarà enganxat
allí si no hi tires
una miqueta d'aigua
doncs si
aquesta formigonera
que és l'estómac
li tirem un reig
d'alcohol
de bon dematí
amb un
amb un cunyac
i res més
l'alcohol
dissol
el que fas
és un dissolvent
aquest dissolvent
tota la pàtina
protectora
de tot aquest estómac
se la menja
perquè la dissol
la dissol
de la mateixa manera
que dissol
damunt d'una superfície
i tots aquests
són els elements
irritants
que
castigant un dia
i un altre dia
i un altre dia
acaben fent
que allò es faci molt bé
per tant
hi ha uns elements
d'entorn
que són mecànics
tan mecànics
i tan bèstiament mecànics
com que estem abocant
amb una substància
és com si
damunt de la taula
que és el mateix
perquè li estem tirant
dins de l'estómac
la mateixa taula
el mateix raconet
cada dia
li esticis tirant
ara cafè
ara
ara
la química del tabac
perquè no és el fum
sinó la química del tabac
ara l'alcohol
i això sense
que això estigui
doncs el mantell posat
que és el menjar
que és el fer
les coses com toca
doncs
el de sempre
hàbits saludables
per no animar
aquesta bactèria
que la tenim allà
tranquil·la
que continuï tranquil·la
i no la despertem
moltes gràcies
per acompanyar-nos
una setmana més
doctor Joan Marietz
bon dia
moltes gràcies
doctor Javier Cervantes
ha estat un pla
i fins la propera ocasió
gràcies
adeu-siau