Com cada dilluns, la Biblioteca Pública de Tarragona
ens acosta a les seves activitats
i ens acosta també a altres novetats
relacionades amb el món de les letres.
Avui saludem l'Anabel Lambea.
Anabel, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
Per on comencem?
Doncs, si et sembla, fem primer les activitats d'aquesta setmana.
A veure, recordar que el dimarts fem l'hora del conte a la sala infantil.
Aquesta vegada és a partir de quatre anys.
A la sala infantil és important remarcar l'edat
perquè, si no, els més grans es queden molt decebuts
o els més petits no entenen res.
Aquesta vegada és per més grans de quatre anys.
O sigui, que els petits, petits, petits, no.
Després, el mateix dimarts es fa dins de les xerrades de Llegim el Patrimoni.
Doncs ja comença el dimarts el tercer llibre, que en aquest cas és Jo Claudi.
La sessió és al Museu Nacional Arqueològic,
que és allà a la plaça del Rei, a les set.
I, en aquesta ocasió, el comentarista de Jo Claudi és l'Oriol Grau.
Que ens va comentar, dilluns passat, crec, que la seva Masalles,
com va venir aquí, que era una incògnita exactament com plantejaria la lliçó inaugural.
No sé si d'aquesta incògnita encara es manté.
Sí, sí, sí. De moment no sabem cap a on orientarà la...
En qualsevol cas, prometa.
Juntar la novel·la de Jo Claudi, un clàssic realment amb Oriol Grau,
segurament en serà capaç de treure molta punta.
Suposo que sí.
Doncs dimarts dia 15 a les set a la plaça del Rei.
D'acord?
I a l'hora del conte no ho he dit,
però habitualment és la mateixa hora de sempre,
són les sis de la tarda.
D'acord?
I el dimecres fem la segona sessió del cicle Narradors Escén
que estem fent en col·laboració a la biblioteca amb l'Amagatzem.
I en aquesta ocasió és la segona sessió
de les històries perverses de l'Isabel Clara Simó.
Que cada dos dimecres repetim l'espectacle,
que ja es va fer el dimecres passat,
i ara es torna a fer aquest dimecres.
Una obra que hem de vendre especialment
perquè hi participen activament companys d'aquesta Santa Clara.
Molt bé.
Home, la veritat, jo en aquest cas que la vaig veure,
vaig veure un tros perquè evidentment estava dins del meu horari laboral
i fent petites escapades per poder veure un trosset
i la veritat és que a mi l'estona que vaig veure em va agradar prou.
A més em va tocar fer fotografies, així que vaig veure...
Fotografies, com òbviament hauràs de portar aquí el proper dia que vinguis perquè...
A veure quin company he enganxat, no?
No, va estar molt bé.
Està força bé.
Vaja, opinió personal, eh?
Opinió personal a mi em va agradar força.
Doncs tornem a repetir...
Dimecres a les 7 del vespre.
Exacte.
Molt bé.
Això pel que fa a activitats.
També recordar que fem una visita guia de para-adults.
Fa un temps que no és...
Vam plantejar fer visites...
Sempre hem fet visites escolars,
adreçades a la comunitat escolar.
I habitualment,
tant nens de preescolar que venen
perquè tinguin una introducció al món de la biblioteca
com fins a batxillerat, ESO, el que sigui, no?
Evidentment, adaptades a cada edat, els ensenyem una cosa, no?
Sobretot els més grans els ensenyem ja a funcionar ells sols.
Llavors, vam veure que realment, fora del que era l'edat escolar,
no hi havia visites guiades.
I la gent adulta ens va començar a demanar
escolta, doncs això què feu pels nens?
Perquè no ho feu per nosaltres.
I vam començar a fer les visites per adults.
En aquest cas, ara tenim una al 16 de novembre,
és a dir, dimecres també,
o sigui que el dimecres tenim la biblioteca molt moguda, eh?
A les 16.30.
Fem unes de matí, unes de tarda,
en aquest cas, ens toca de tarda.
Fem un plantejament general
perquè la gent pugui conèixer exactament tots els fons
i totes les possibilitats que ofereix la biblioteca, no?
Sí, són visites molt reduïdes, de 4 o 5 persones,
perquè ens interessa molt explicar fons
el funcionament de la biblioteca
i llavors, sobretot, què els interessa en concretar a cada persona.
Llavors, clar, no poden ser grups molt grans
perquè potser a una persona li interessa molt
com buscar un llibre al catàleg, a l'ordinador,
i a una altra li interessa molt una altra cosa molt diferent.
Llavors, són petits grups, molt reduïts,
llavors, són visites d'una hora llarga
i, clar, habitualment és gent
o que acaba de fer-se el carnet,
que acaba d'arribar a la ciutat
i no vol saber com funciona,
o gent que fa molt de temps que ve
i vol saber més serveis, no?
Vol aprofundir.
Està bé.
També hi ha l'opció de la gent que hi va molt de tant en tant
i quan hi va cada dos anys es troba
que a la biblioteca no té res a veure
com l'havia visitat l'última vegada,
que també és bona.
Sí, també.
Doncs aquest dimecres tenim una,
la propera ja serà el desembre.
Cal apuntar-se prèviament o...
Sí, sí, ja es pot trucar per telèfon,
es pot fer a través del correu electrònic...
Múltiples canals que faciliten la feina.
Sí, o allà mateix, s'incito, a la biblioteca.
D'acord?
Anem amb novetats.
Què ens portes per a la novel·la?
A veure, mira, he portat una mica de ventall.
Sabeu si algú m'escolta,
sap que jo sempre porto un llibre de cada,
no ho porto sempre, tot novel·les o tot.
En aquest cas,
ja que hem estat celebrant la Setmana de la Ciència,
doncs he portat un de ciència,
però a nivell molt divulgatiu.
Llavors, de ciència, trobo que
abans et trobaves el llibre molt, molt, molt, molt específic,
o darrerament han sortit llibres així molt divulgatius,
però molt, molt, molt divulgatius.
Llavors, aquest és d'entremig.
No volem un manual d'ESO per entendre'n,
sinó alguna cosa més.
Sí, aquest l'he trobat molt encertat,
és d'un professor de la Universitat de París.
Llavors, fa un repàs per grans avanços de la ciència
de tots els temps,
des de l'electricitat, els àtoms,
la gravetat, la revolució atòmica,
però ell mateix diu que ha evitat
tot el que és llenguatge estrictament matemàtic,
perquè considera que a la gent que s'apropa a la ciència
però no és científica li costa una mica
entendre el llenguatge purament matemàtic,
s'ha desfet d'aquesta part
i llavors ha intentat fer, situar molt
què va suposar aquella, aquell, doncs,
la, la, el descobriment de la gravetat
en el seu moment històric.
Llavors fa, ressalta molt tot el que és
el moment històric, el moment social,
quines conseqüències socials va tenir
aquella revolució, no?
El descobriment li menys situat
i quines conseqüències va tenir en aquell moment.
Sí, per tant, considero que és molt interessant,
tant per la gent que li agrada molt la ciència
com per la gent que li agrada però no acaba de...
no és la seva passió.
No hem dit el títol, em sembla.
No hem dit el títol.
El llibre es diu
Un poco de ciencia para todo el mundo.
Mescla l'aigua.
Exacte.
I l'autor es diu Claude Alegre
i et dic que és un professor de la universitat francès
i realment està molt bé.
Jo el recomano personalment perquè a mi,
tot i que m'agrada la ciència,
aquest llenguatge tan específic a mi realment no hi arribo,
no tinc tants coneixements.
I aquest llibre és molt senzillet de llegir
però no a nivells tan bàsics com allò de
Por qué el cielo es azul,
que estan molt bé però són per un altre tipus de públic.
Aquí has d'entendre una miqueta.
D'acord?
Aquest és el primer,
la primera novetat que ens porta,
doncs sembla que encara tenim una pila de llibres.
Sí, mira,
aquest, tant la primera com la segona part d'aquest llibre
ja vam parlar
i ara ha tornat a sortir la tercera part.
L'autora és la Waris Diri.
Molta gent la coneixerà pels seus dos primers llibres
que eren La flor de...
Aquest és Ninres del desierto,
és que s'assemblen molt als títols.
El primer és Flor del desierto
i l'altre és amanecer en el desierto.
Aquesta, la Waris Diri,
és una model nascuda a Somàlia
però que de seguida va anar cap a Londres.
Va triomfar realment en el món de la moda.
Quan va arribar a Londres,
la veritat és que ja va treballar de tot,
amb McDonald's, una mica de tot,
però la van descobrir com a model.
Fins i tot ha fet una de les pel·lícules del James Bond,
o sigui, és una xica bond,
però llavors va decidir escriure el seu primer llibre
perquè el que denuncia ella és el tema de l'ablació.
Ella és una persona que li van fer l'ablació
i està lluitant molt en contra d'aquesta pràctica.
Aprofitant la seva fama, la seva popularitat,
aquesta plataforma que ha tingut la sort d'obtenir,
intenta denunciar aquesta pràctica.
A veure, em sembla perfecte
perquè és una persona d'allà,
no és des dels ulls d'una persona occidental,
és una persona d'allà que ho ha patit,
que coneix moltíssima gent que ho pateix
i és important que les veus surtin d'allà
on hi ha veritablement el problema.
Llavors, la primera part,
ella va escriure la seva història,
la seva biografia de com li va passar tot això.
La segona part va ser un retorn al país
després de molts anys de no haver-hi anat
i en aquesta ocasió el que fa,
ella ja viu a Europa,
va viure molts anys a Nova York,
ara ha tornat a Europa,
no sé ben bé on perquè no ho explica,
però diu que viu a Europa
i el que ha fet és
mirar com està el tema a Europa.
Ella diu que, clar, sí,
és un problema que bàsicament
es fa al continent africà,
però que, clar,
hi ha molts africans emigrats
i llavors aquest problema s'estés
i es dona a molts països europeus.
I aquí a Europa es fa la vista grossa,
en aquest cas aquí a Europa?
Fa un repàs per tots els països,
quina legislació hi ha
i casos que hi ha hagut.
En principi sembla que l'únic país
que té una sentència firme
que va portar a la presó
la persona que ho va fer
és França.
La majoria de països europeus
no tenen una legislació específica per això,
normalment entra dins del Codi Penal
amb mutilacions del cos general,
és a dir, que és igual que tallin
un trosset de l'orella
que el clítoris,
o sigui que és exactament igual,
es tracta exactament igual,
llavors allà està lluitant,
té una associació sense ànim de lucre,
té una pàgina web,
dona adreces per comentar.
Per això trobo que és interessant,
és un tema dur,
és un tema dur jo,
et dic la veritat,
me'ls he mirat,
però no els he acabat de llegir
perquè no és un tema...
Penso que s'està una mica preparada
per llegir això,
però trobo que és molt important
la lluita que està portant a terme.
I a més, si comentes que el llibre
és una obra ben documentada,
rigorosa,
perquè moltes vegades
amb aquests tipus de casos,
que no concret,
però en d'altres iniciatives,
es parla molt
sense saber exactament del que parles,
i en aquest cas,
si es tracta d'una experiència personal,
i a més a més ben documentada
amb dades concretes,
doncs això òbviament
primer augmenta la credibilitat
i després augmenta
que el lector tingui més ganes
i més elements d'interès per llegir-ho.
Sí, i de fet t'haig de dir
que els dos anteriors llibres
a la biblioteca
han tingut molta, molta demanda.
Realment la gent ho coneix
perquè ha sortit en premsa,
perquè...
I trobo que ella aquí personalment
no és una persona molt coneguda
o no ha sigut una persona molt coneguda,
però, vaja,
que no és la Naomi Campbell,
per dir que potser és més coneguda,
però sí que els seus llibres
pel que sigui han arribat,
i realment la gent ha continuat.
Per tant,
que sàpiga la gent
que torna a sortir,
en aquest cas és el tercer llibre,
i es diu
Ninyes del desierto.
De la...
What is this?
Doncs a les Ninyes del desierto
passem a les Mujeres desnudes.
Sí.
Ha portat molta dona, trobo,
o no?
No,
que el primer era un home.
En aquest cas,
he portat la Mujer desnuda,
Desmond Morris.
Desmond Morris és un antropòleg
i...
ha fet zoologia,
no?
O dona classes de zoologia.
És un senyor molt gran,
va néixer en 1928.
I ell és molt conegut,
o vaja,
sí,
jo crec que és molt conegut
per un llibre que té
que es diu
El mono desnudo.
llavors el que ha fet
en aquesta ocasió
és
el que va fer
llavors,
que era mirar el cos
de l'home,
el cos humà,
i comparar
i parlar
del que era l'anatomia,
i ho ha fet
amb la dona.
Llavors és un llibre
molt interessant
en el sentit
que va
agafant
part,
per part,
les orelles,
els ulls,
les cames,
el cabell,
les ungles,
i va fent
com al llarg
del temps
què s'ha fet
amb per què
doncs
s'ha pensat
que les ungles llargues
eren una cosa
bonica,
per què
la dona es pinta
els llavis,
com
es viu
la bellesa
en aquella part
del cos
a les diferents cultures,
perquè hem d'entendre
que potser aquí
ens sembla maco
portar racades
en un altre lloc,
tots hem vist
imatges
de dones
d'altres cultures
i realment
des de gent
que es llima
les dents
i se les deixen
totes punxegudes
com si fossin uials
i això és un signe
de bellesa
a altres cultures.
Fins i tot
els estàndards
que al segle XVI
la dona maca
era aquella dona pàlida,
blanca
i tot plegat
i ara al contrari
és primer
que com
tinguis un morer
com més espectacular
molt millor.
Exacte,
també parla
de la pell,
però
està molt bé.
Llibre recomanable
per dones,
per homes
o és indiferent?
És indiferent,
realment
és un tema
molt curiós,
perquè clar,
a veure,
igual que el mono desnudo
és un llibre
que pots llegir
també sent dona,
és un llibre
molt interessant,
en aquest cas
s'ha centrat molt
en el paper de la dona
i hi ha molta fotografia
també,
parlant de,
ja veus,
el cabell,
les celles,
les orelles,
quin tipus
de coses
s'ha fet
al llarg
de la història
i les diferents cultures
amb aquella part
concreta
de la dona
i és un llibre,
potser
la dona
estarà més
encuriosida,
però realment
és un llibre
interessant
per tothom
per veure això,
els cànons
de bellesa
que s'han
al llarg
del temps
i en aquest moment
inclús
arriba
el piercing,
és allò
no parla
de
hem arribat
al piercing
que ningú s'espanti
per tant
no és en tots els respectes
un article
de la Cosmopolitan
sinó que
és un llibre
extens
i científic
també
i ben estructurat
és molt interessant
molt interessant
i l'última proposta
i l'última proposta
és una noveleta
perquè
home
hem de portar
una novel·la
i en aquest cas
he portat
una novel·la
que és
humorística
per passar l'estona
es diu
me respeto
que soy tu madre
el títol
ja ho diu tot
té pinta
amb perdó
de títol
de monòleg
del club
de la comèdia
per entendre'n
sí
la veritat
és que sí
però bé
també està bé
hi ha gent
que s'apropa molt
als llibres
de manera
escolta
vull passar una bona estona
no tinc un bon moment
això
ens passa
a la biblioteca
mira no tinc un bon moment
dóna'm alguna cosa divertida
el que sigui però
d'humor
doncs bé
hi ha de ser
perquè hi ha gent
que en aquell moment
necessita riure
llegint
i no és tan fàcil
riure llegint
no
no espacialment
com potser veient altra
no sé
una pel·lícula
és més difícil
llavors en aquest cas
és una novel·leta
molt molt divertida
d'Hernan Cassiari
i bé
és que el llibre
el títol ho diu tot
la portada també
com veus aquí
i es diu
me respeto que soy tu madre
molt ràpidament
quin és l'argument
d'aquesta hora
a veure
és una
mare i una filla adolescent
i tota la problemàtica
que comporta
l'edat del pavo
que és una edat
francament difícil
i suposo que
és una frase
d'aquelles
que molta gent
amb un fill adolescent
ha hagut de dir
en algun moment
no
escolta
no
confonem
i es tracta aquí
aquesta edat
problemàtica
doncs
des d'una òptica
humorística
que sempre és
totalment
doncs
Anabel
l'envea
de la Biblioteca Pública
de Tarragona
moltíssimes gràcies
per portar-nos
aquestes novetats
literàries
per fer-nos
també recordatori
de les activitats
que es duen a terme
des de la biblioteca
i ja
per encara
continuar
recordin
dimecres de les 7
l'obra
de teatre
basada en les obres
d'Isabel Clara Simó
Anabel
moltíssimes gràcies
de res
Gràcies