Fins demà!
Fins demà!
I vostès diran que soc una exagerada, però no.
Però fa una oloreta a aquest estudi,
perquè, clar, ha portat uns llibres,
i perquè pensin que no m'estic inventant,
fem el sorollet propi,
que fins a sis títols diferents acabats de comprar
i aquesta olor de paper, es nota, eh?,
de paper i la tinta.
Quan estrenes un llibre, sí, gana.
Mira, aquest de l'Humberto Eco,
que si l'haguessin de comprar a pes,
deu costar uns calarons, perquè pesa, eh?
Pesa, perquè, a més a més, és una obra
que té unes quantes il·lustracions
i això, doncs, també porta...
Quan diem que pesa, no parlem en sentit figurat, eh?
No me'l pensin de seguida.
No, no, esperem que realment no pesi gaire
aquesta obra de l'Eco.
Que sigui allò entretinguda, lleugereta,
perquè una mica és el que busquen
molts lectors d'Humberto Eco.
La misteriosa flama de la reina Loana.
La misteriosa flama de la reina Loana.
Aquest és el títol.
De fet, el títol ja no és massa senzill, però...
Ja, comencem bé, llocs.
De fet, a la introducció del llibre
ens diu que és una obra dominada per la boira.
És a dir, que d'entrada...
Ens avisa.
Molt claret, no.
Ens avisa, i qui avisa.
No ho sembla.
Però bé, la trama de la novel·la
es basa en un senyor que es diu
Jean-Baptiste Bodoni.
Conegut, més comúment conegut, per Iambo.
I aquest senyor, després d'un accident,
doncs no reconeix la seva família.
No té la memòria recent i immediata,
i en canvi sí que té la memòria de temps passats, no?
O la memòria de coses que ha llegit.
Llavors, la seva dona, per acompanyar-lo
en la seva recuperació,
el convenç per tornar a la seva casa pairal,
on guarden tots els llibres i els diaris
que ell va llegir de nen.
I llavors la trama es basa en tot això,
en els records que ell va anar recuperant
a les golfes de la casa pairal,
que em sembla que és el mateix lloc
on va néixer l'Eco, no?
A la Itàlia del nord, al Piemont.
Té moltes il·lustracions,
reproduccions de cartells antics,
de fotografies de reals.
Les il·lustracions em fan l'efecte que fan referència
a aquest món passat de Llambo, no?
Tenen a veure amb els seus records.
I aquests records li venen en forma d'espiral, no?
Venen venint no amb un pla així lineal,
sinó d'una manera sobtada i en forma d'espiral.
I aquí ve, doncs, potser la dificultat de la novel·la, no?
Doncs, un títol, una novel·la il·lustrada.
De tota manera, no se surt del tema
que últimament estava traient els seus escrits, eh?
D'entrada, és el segle XX
i fins i tot el XXI el que abasta
i no l'època medieval,
que sempre està l'escenari clàssic
de la narrativa d'Humberto Eco.
Una novel·la il·lustrada, eh?
Vol destacar molt el fet
que hi posa il·lustracions
en dins del mateix volum.
Sí, tot i que no és una novel·la farcida d'il·lustracions, no?
Però sembla que la vulgui pintar
d'una manera una mica colorista.
Hi ha incondicionals,
quan l'Eco treu una novel·la
i això, precisament per això la biblioteca
l'heu anat a buscar,
perquè ja teníeu moltes demandes
per aquesta novel·la, no, Cristina?
I l'heu de tenir, primer,
però també és veritat
que és dels autors que demanen, no?
Però la darrera obra que havia tret
no era pas una novel·la,
era un estudi sobre la bellesa,
és a dir, que és un autor que ens sorprèn
per la gran varietat de temes.
L'anterior novel·la va ser Baudolí, no?
L'anterior novel·la va ser Baudolí, no?
Ambientada a l'època medieval.
I a més amb unes opinions molt desiguals,
vull dir, tenia persones que van quedar entusiasmades
i d'altres que deien que no els agradava gens.
És el que sempre,
o generalment provoquen les novel·les d'Eco.
Però la multil·lopel i fal·lacètic
que és el personatge,
això sí que no ho qüestiona ningú.
Avui ens has portat un altre autor,
jo no sé si és un autor a descobrir
per moltes persones,
aquells que van descobrir,
van descobrir, perdó,
un dels seus títols,
jo crec que s'hi van enamorar
de la manera d'escriure,
que és el José Carlos Somoza.
És un autor que...
És un autor cubà.
José Carlos Somoza,
d'aquí em sembla que tenim
totes les obres que ha tret.
I ara ens ofereix una obra
que es titula El detalle,
Tres novel·les breves.
D'aquestes tres novel·les breus,
hem tingut temps de llegir-ne una,
és a dir, que no ho sabem al final,
i a mi m'ha agradat molt.
Que és en la línia de les anteriors,
de la seva manera de fer.
Sí, sí.
I jo diria que és una novel·la...
Ai, és una novel·la curta,
però són novel·les sofisticades
en la seva manera d'escriure,
molt preciosistes,
amb un llenguatge molt ben tractat,
i amb una història,
doncs amb un cert suspens
i un cert misteri, no?
Jo no diria terror.
Almenys la primera no és terrorífica,
la primera és de suspens i misteri.
No sé si estàs d'acord.
Jo diria que les històries
que explica José Carlos Somoza
són inquietants.
Sí, doncs potser sí
que se li diu bastant.
Allò de...
Sí, sí, sí.
T'impressionen sense causar por.
No és una por,
però és això, una inquietud, no?
Però a més a més,
amb molt de colorir
d'unes descripcions,
i no se't fa gens pesat,
és a dir que és una novel·la recomanada.
Molt bé, doncs...
Un detall de...
José Carlos Somoza.
José Carlos Somoza.
Tres novel·les breves.
I n'has portat una
que també és novetat
d'Eduardo Mendicuti.
D'Eduardo Mendicuti
hem portat una novetat
que es titula
Califòrnia,
de l'editorial Tusquets,
i narra les històries
d'un noi que l'any 74
doncs se'n va cap a Estats Units,
cap a Califòrnia.
I allà és el Charlie,
és un jove espanyol,
però allà li diuen Charlie
i té 25 anys
i bé, fa la seva vida allà.
Bé, és una novel·la bastant senzilla,
després ell torna,
després torna com a Carlos ja,
i bé, aquí és un progressista compromès
i donar una mica la doble,
la vida,
el que li ha portat la vida allà
i després aplicar d'aquí.
Fa temps també que no comprava res
d'Eduardo Mendicuti.
Un altre títol que, home,
fa bona pinta,
d'Ignacio Martínez de Pisson.
Martínez de Pisson.
Enterrar a los muertos.
És una bona obra ambientada
després de la Guerra Civil Espanyola
i es titula Enterrar a los muertos.
És una obra on ens explica un fet verídic,
com passa amb moltes d'aquestes obres.
Dos personatges,
jo en dos passos,
explica la seva amistat amb José Robles
i bé, explica la trama
d'aquests dos personatges,
de la seva amistat,
que després va ser,
es va interrompre després de la guerra.
És una bona novel·la que us recomanem.
Una altra títol.
No falta el Josep Pla, d'enguany,
el Sebastià Alzamora.
Segur que n'hem sentit a parlar molt,
perquè els diaris van plens,
La pell i la princesa.
Sebastià Alzamora,
amb La pell i la princesa,
editat per Destino,
és el Premi Josep Pla de l'any 2005
i ens recrea la faula del festeig
de Pupa i la princesa Maria.
Són uns amors infinits,
molt sensuals,
i al seu voltant
hi trobem la ciutat de Praga,
l'esclat de la Guerra dels 30 anys.
És tot un seguit d'intrigues cortesanes
i on el sexe és bastant explícit
en aquesta obra.
La sexe i la violència.
I molta intriga cortesana.
I també diria que és una obra
molt sofisticada.
Sexe, violència, poesia, tot això.
Tot això barrejat.
I avalat per un premi,
que això també és una manera
de posar-ho en l'aparador privilegi,
sobretot ja que ara Sant Jordi,
que sembla que no,
però que ho tenim aquí ja.
Per això que avui hem portat
una barreja de títols
on potser molts d'aquests són en castellà,
perquè com que aviat vindrà Sant Jordi
i tindrem tanta literatura en català
per poder presentar,
doncs avui hem fet més
tirant cap a castellà.
Molt bé.
Per aquí jo veig un altre,
aquest és gruixodet, gruixodet, eh?
Aquest no el coneixia...
No, suposo que no el coneix ningú.
L'autor és Enric Orsena
i el títol és
Madame Ba, la dama africana.
I què és una novel·la o...?
És la història d'una dona,
d'una dona africana,
que veia a Europa
amb motiu d'un fill seu
o d'un nebot seu
que se l'han fitxat pel tema del futbol, no?
I llavors es troba
en el món europeu
les dificultats que té
per qualsevol cosa, no?
La primera dificultat
és quan li fan omplir un formulari,
que em sembla que és la primera pàgina.
I a més hi ha una reproducció del formulari.
Hi ha la reproducció del formulari.
Si això ja és feixuc per nosaltres,
amb una persona que li pregunten
nom, cognoms, edat
i ella que sap parlar...
Amb els paràmetres culturals d'aquí.
És a dir, aquella que és ella
que contempla un nom, dos cognoms...
Doncs quan li diuen nom i cognom
ella explica la seva infantesa
meravellada a la vora del riu, no?
Per exemple, al voltant dels ocells.
Explica-li al funcionari
que li fa omplir els papers tot això, no?
Bé, doncs jo ja m'hi he trobat alguna vegada, eh?
Potser el formulari nostre,
la biblioteca, no és tan...
Home, és molt més senzilla, Cristina.
Sí, no és tan complicat com aquest.
Quan has obert el llibre he vist aquest.
Però gent que els hi hem preguntat l'edat,
gent de l'Àfrica, eh?
Que els hi hem preguntat l'edat
i ha vingut un assessor que porten de vegades
que diuen, no, volien dir, posa això,
però no hi ha edat, no?
No hi ha edat real, exacte.
No tenen edat real,
o no tenen dia real de naixement.
Doncs clar, això no és...
A mi m'ha agafat curiositat per dir aquest llibre
perquè m'ho crec, que aquesta persona,
doncs, poques de les coses
que pugui omplir d'un formulari
a la millor les pot omplenar
com les podem fer nosaltres, no?
Clar, clar, clar, és llogic.
També ens han demanat,
darrerament, alguna cosa,
si tenim alguna cosa
de literatura del Senegal, per exemple.
És a dir que, ho veus,
quan hi ha un grup de gent...
Però senegalesos que estan aquí,
senegalesos que estan aquí.
Són els que us han demanat...
Sí, sí.
...algun autor.
Sí, sí.
I el nom d'una autora del Senegal
era aquest, precisament, no?
Madame Abba.
Llevar-nos per això.
Hem portat aquest llibre
perquè fa l'efecte
que té una relació directa
amb aquesta altra obra senegalesa
que m'ha adquirit darrerament, no?
Bé, hem portat una miqueta...
Doncs molt variat, eh?
Molt variat.
També s'acabats de comprar,
com aquell que diu.
També tenim del...
Julio Llamazares
ha tret una novel·la nova
després de fa l'efecte uns anys
de no escriure res
o de no publicar res
que es diu
Los cielos de Madrid
o cielos de Madrid,
potser sense l'article
i també és una...
Doncs bé...
Són un grup de joves
que van estudiar a Madrid
i quan surten d'un túnel
que hi ha anant cap a Madrid,
no sé quina carretera és,
i es veu el cel aquell,
que és un cel als cels de Madrid
que potser no són tan especials,
però vaja, que els han...
Els han venut molt bé,
molts artistes els han reproduït,
però estan...
En l'història de l'art espanyol
estan molt reproduïts
els cels de Madrid, no?
Sembla que siguin més lluminosos que cap,
no ho sé.
Doncs bé,
això és una metàfora
del que els passa a ells
en la seva nova vida
en una ciutat urbana, no?
Doncs bé,
aquestes totes les lectures.
Ah, i també podríem fer una mica
d'esment
a la gran literatura, no?
És a dir,
que han sortit publicades
per Editorial Acantilado
les Memòries d'Ultratumba
de Chateaubriand.
Ah.
Ho dic perquè és una gran obra
de la literatura francesa.
Són dos volums...
Jo fan les editorials
de tant en tant, eh?
De gastar-se
energies i dinerets
i publicar aquestes grans obres.
Home,
és una obra a França,
molt reconeguda i...
Però són molt cares
d'editar, per això.
Sí, sí.
És car d'editar,
val uns 80 euros.
Que no tothom s'ho compra,
però bé, però doncs
que sapigueu
que les tenim a la biblioteca.
Són Editorial Acantilado,
estan traduïdes
per José Ramón Monreal
i és una lectura
pesada,
pels amants de...
Sí, sí, que ningú se'n danya.
De la bona literatura,
però que ve a un senyor
que ha viscut
la Revolució Francesa
des del seu punt de vista,
des del lloc on la va viure,
doncs bé...
Que cada cosa
té el seu moment, Cristina.
Després d'una dura jornada laboral
hi pot haver algú
que li vingui de gust a això,
li vingui de gust
una novel·la
del José Carlos Somoza
o l'últim Premi de Novel·la
Josep Pla.
D'aquí la virtut de la lectura
i de la biblioteca
que doneu
totes aquestes possibilitats.
És el que és interessant.
Per cert,
abans d'acabar
i després de fer aquest repàs
per algunes noves adquisicions
de la biblioteca,
Club de Lectura
d'Adults
el presentàvem
la passada setmana.
Ja han començat
les inscripcions,
afortunadament.
Hi ha persones
que s'han mostrat
interessades fins al punt
d'aquelló que comentava
la Cristina,
la mateixa,
Rosel Lozano,
la directora de la biblioteca
la passada setmana.
Home,
en funció dels interessos,
les edats,
els grups s'intentarà.
Si no es fa un grup
se'n poden fer dos o tres
perquè tinguin una certa...
que siguin homogenis
en definitiva.
La inscripció continua oberta,
és a dir,
no hi ha un límit...
Arribarà un moment
que si hi ha moltes persones
doncs caldrà posar un límit
però de moment
es poden fer més d'un grup.
De moment anem agafant
gent interessada.
A mi m'agrada
perquè era gent
que no coneixíem,
que es tracta d'això,
de gent que està interessada
en la lectura,
doncs que es pensin
que aquest grup
es fa per ells,
no?
No som gent
que ens coneixem
prèviament
i que hem decidit
no, no.
No ens coneixem,
són gent...
Però us coneixereu.
Però ens coneixerem
i intentarem fer
doncs grups
una mica homogenis
per l'edat.
Les primeres persones
que s'han apuntat
que hi ha unes quantes
que us preguntaven
o ja coneixien
de les dinàmiques
dels grups de lectura...
Jo crec que són gent
que els agrada llegir
simplement
i fins i tot
dóna'ls el que vulguis.
O sigui,
jo em pensava
que la gent posaria problemes
a aquest obra no
o aquest autor no
o aquest autor sí,
no ho sé.
Encantats de la vida.
Encantats de la vida.
Jo crec que
la gent que fa una lectura
li agrada
després poder-ne
parlar, no?
Si t'ha agradat
o si no t'ha agradat
senzillament
o si l'has trobat
molt difícil
o l'has trobat
molt simple, no?
Però a vegades
aquest temps
no coincideix
amb el teu amic
que també ha llegit
aquella lectura
o amb la teva amiga
o amb el teu company
o qui sigui, no?
Llavors, això, doncs clar,
permet llegir alhora
i més o menys
comentar-ho alhora.
O sigui, que...
A més a més,
sembla que el dimarts
que hem decidit
que de moment
ens reuníem
els dimarts.
Sembla ser
que és un dia
que va bastant bé.
Recordem la periodicitat
en principi
de les reunions
que pot canviar?
Ens podríem donar
el cas
que si hi hagués gent
interessada
en fer un club
un altre dia
ho podríem intentar,
però que ens ho diguin.
Però la idea
és reunir-vos
cada 15 dies.
Cada 15 dies
els dimarts.
Per tant,
en quant a necessitats
materials de temps
poques
perquè vostès
continuen fent
la seva activitat
íntima de lectura
en solitari
però després
queden justament
per això,
per comentar l'obra.
Sí,
és un dimarts,
dos dimarts al mes
que tampoc és massa
durant una hora i mitja.
Potser ja aquí sí
quedarà una hora
per qüestió de treball
però bé,
això és una cosa
que ens podem...
Recordem que els llibres
els proporciona
la mateixa biblioteca
sense cap despesa
per lector o lectora.
No, no, naturalment.
És una activitat
absolutament gratuïta
i l'únic que han de fer
és atensar-se a la biblioteca,
fer-se soci
si no ho són encara
que també és gratuït,
omplir la butlleta
i ja està, no?
Ja està.
No té més,
i tenen temps
fins al 15 de març?
Més o menys?
Bé, el dia 15
ja hem decidit
els que ja venen ara
inscriusos,
els diem que el dia 15
ens veurem per...
Ai, perdó,
el dia 1
ens veurem nosaltres
per primera vegada.
I donareu ja els llibres?
Sí,
ja els estem donant.
Aquí ve ara ja,
ja els hi donem.
Qui s'apunti a l'última hora
doncs li donarem el dia 1.
Molt bé.
llavors el dia 1
nosaltres començarem
a fer una mica de comentari
de l'obra
i el dia 15
és quan hem convidat
a Jordi Tinyena.
Que estarà present
en aquesta reunió.
Exacte,
llavors esperem que sigui ell
qui ens en parli de l'obra.
Home,
és tot un privilegi
tenir un autor
que et pugui parlar
de l'obra que ha escrit
i li pots fer preguntes
i retrets fins i tot
de per què aquest personatge
has fet que li passi això
i no allò altre
perquè no has acabat així
que també és interessant
de plantejar-li a l'autor.
No sé si ens sabrem tant
el primer dia
de tot això,
no ho sé.
Sempre hi ha una primera vegada
s'agafarà confiança
i ja veuràs que sí.
El cas és que és important
recordar
que encara són a temps
que s'hi poden apuntar
i que bé
que no és un club social
és un club de lectors.
Clar, clar,
és un club de lectors.
Es pot fer una relació
d'anestat.
Exacte.
Completament gratuït,
obert a tothom
i la cita
a la biblioteca pública de Taralona.
Volem fomentar lectors
i aquella persona
que vol compartir
les seves lectures
doncs que ho pugui fer, no?
Molt bé, Cristina Barber,
com sempre ha estat un plaer
que ens hagis acompanyat.
Agraïm l'esforç
sobretot de venir carregada
dels llibres
perquè fora més fàcil
per la Cristina
portar-los escrits
però a mi li agrada
portar els llibres
i posar-los aquí a la taula
i els toquem.
Aquest del Sebastià
al Zàmora mateix
amb aquest curser,
la pell i la princesa.
Aquest curser que està a punt
i una mà
i una mà que tira
Gràcies, Cristina.
Fins la propera.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.