Cada dilluns en aquesta franja horària juguem, com ja saben, a quatre bandes amb les quatre dones que cada dilluns ens acompanyen per parlar àmpliament, amb calma, amb tranquil·litat, amb profunditat, amb un personatge conegut de la ciutat de Tarragona.
Saludem les nostres quatre dones, la Carme Podorol, Carme, què tal? Molt bon dia. La Rosa Gairal, Rosa, què tal? Molt bon dia. Laura Romang, què tal? Molt bon dia. I Laura Picó, també, què tal? Molt bon dia. Avui la convidada d'aquest espai a quatre bandes és la Maria Magaroles. Ara, abans de començar, diem com presentem la Maria. Diu, vaja, he estat quatre anys responsable de Càritas de Tarragona, per dir-ho, però la Maria Magaroles és la Maria i punt de tota la vida. Maria, què tal? Molt bon dia.
Bon dia. Senyores, qui trenca el gel?
Començaré jo, si et sembla bé, Maria. Primer, agrair-te a la teva presència aquí, teníem ganes de parlar amb tu un ratet. I quasi sempre comencem aquesta entrevista a preguntar una mica pels orígens.
Nosaltres som conscients que la teva personalitat, diguem-ne, no s'esgota amb la vinculació a Càritas, però és veritat que la vessant més pública és aquesta, aquest vincul a Càritas.
Llavors, ens agradaria saber una mica els orígens d'aquesta vinculació, com, en quin moment, en quina circumstància tu decideixes començar a col·laborar amb Càritas i es produeix tots aquests inicis.
Això va ser al voltant de l'any 2000, bueno, l'any 2000, que jo vaig deixar ensenyament i donava classes a un institut, a l'Institut de Sant Pere i Sant Pau, abans jo ja he estat al Comte de Rius.
i, bueno, jo havia estat catequista i havia estat també a pastoral universitària, però tenia un compte pendent, a mi mateixa, d'estar a Càritas.
I, bueno, em vaig lligar al 99, ja, com a voluntària a Càritas, amb un projecte que era el curs de la dona, que encara es fa, vull dir, no és allò que...
És un projecte que es fa a la parròquia de Camp Clar, de Santa Tecla de Camp Clar.
I llavors, l'any 2000, doncs, va deixar-ho el director de Càritas i llavors ho vaig agafar jo, durant quatre anys.
Era una cosa que jo la tenia al cap, però no tenia temps per dedicar-m'hi.
I a partir de deixar d'ensenyament, de deixar de donar classes, doncs, ho vaig tindre claríssim.
De tota manera, a mi m'han dit que tu, vinculada amb la parròquia de Sant Pau, havies estat des de sempre...
Sí, no, no, amb la parròquia de Sant Pau sí. El que passa és que a Càritas és càritas interparroquial, no?
Ara, a la parròquia de Sant Pau, a Càritas no hi havia col·laborat mai, directament, no?
Sinó que havia estat catequista, o d'infants i després de joves, responsable de la catequesi de joves, i així, no?
Però amb Càritas va ser directament a Càritas interparroquial, per entendre'ns a Plat de la Riba, doncs, no?
Plat de la Riba 35.
I per saber una mica, perquè nosaltres sapiguem, els oïdors, quina feina fa Càritas, que tothom tenia una idea,
però quins projectes, quan vas començar a Càritas, quins projectes hi havia?
I una mica també l'evolució d'aquests projectes, perquè suposo que no eren els mateixos llavors que són ara.
Bé, n'hi ha que sí que són els mateixos.
A veure, Càritas és una, diguem-ne una ONG, entre cometes,
que els projectes que té són els projectes de continuïtat.
Què vull dir amb això?
Que no són projectes que es fan un any i després s'acaben,
sinó que tenen una trajectòria llarga i, bueno, segueixen, no?
De fet, quan jo vaig entrar a Càritas l'any 2000,
el director anterior a mi, el Josep Maria Riera,
havia dinamitzat moltíssim Càritas.
O sigui, ho havia posat, com si, anava a dir,
amb el bon sentit de la paraula, ho havia posat en plan una empresa que funcioni, no?
O sigui, uns treballadors i uns voluntaris,
però els treballadors, doncs, encarregats de dirigir els projectes,
els voluntaris coordinats per aquests treballadors, treballadors socials,
i Càritas Interparroquial, de fet, va néixer al servei de les parròquies.
O sigui, parròquies de Tarragona, centre i dels barris,
les 14 parròquies, no?
El que fa és estar al servei d'això, al servei de les parròquies.
Els projectes que té són projectes d'atenció a les famílies,
això ho fan directament els equips parroquials,
i si hi ha dificultats o si hi ha coses que no poden aclarir,
o el que sigui, doncs ho consulten amb els tècnics de l'interparroquial.
I després hi ha altres projectes com són el curs de la dona,
que el curs de la dona es fa a la parròquia de Santa Tecla, de Camp Clar,
fa ja, doncs, jo crec que deu fer uns 10 anys que funciona,
i hi van dones que deriven les parròquies, també.
Es fa allà perquè hi ha uns locals suficientment amplis, no?
O sigui, els projectes que les parròquies no poden fer,
perquè són massa grans per fer-se en càrrec,
el que ho fa és, ho fa Càritas Interparroquial al servei de totes les parròquies.
Després hi ha un altre projecte, que la Carme el coneix,
que és l'Ara Sí, el de la gent gran.
Sí, jo, bueno, és una de les coses que et volia preguntar.
No, acaba si vols.
Jo només, a veure, es va fer aquell estudi,
no sé quin any devia ser, el mil...
El 2001 o el 2002, sí.
A veure, tu creus que la gent de Tarragona,
perquè, a veure, Parlam de Tarragona, no?
És conscient de la quantitat de gent gran
que hi ha aquí, a casa nostra, necessitada?
No, no.
No, és que fins i tot nosaltres, abans de fer l'estudi,
tampoc n'érem conscients.
Perdona, Maria, per situar els oients.
Sí, perdó, perdó, sí, sí, clar.
Bueno, tiro enrere, doncs.
Bueno, és un altre projecte de Càritas, no?
El projecte, ara sí, que aquest, en algun moment,
han vingut jo i han vingut tècnics de Càritas
i voluntaris a parlar aquí amb algun dematí, no?
Aquest projecte, ara sí, és per majors de 75 anys.
Càritas va fer, abans de l'any 2000,
un estudi que el van fer a l'Escola de Treball Social,
quan encara depenia de l'arcabisbat.
A Càritas li va costar uns diners fer aquest estudi,
però creiem que era important saber com estava Tarragona,
com estava la població de Tarragona,
i va sortir que un 16% de la ciutat de Tarragona
eren gent gran.
Aquest 16% gent gran, de 65 anys,
però de 75 anys n'hi ha molts,
i a més arriben fins als 90 i fins als 100.
De tots aquests, n'hi ha molts també que viuen sols,
molts que viuen en situació de risc.
Quan vam veure aquests resultats,
nosaltres ho vam dir a l'Ajuntament també,
bé, el que vam fer amb l'Ajuntament
és que els que estaven en situació de risc
els derivàvem als serveis socials de l'Ajuntament,
i llavors ells se'n feien càrrec.
Quan diem situació de risc volem dir
d'una persona que no és capaç
de gestionar la neteja de casa seva,
o que té, jo què sé,
la infraestructura de la casa està malament,
que està malalta i no té ningú que l'ajudi, etc.
Una persona que no pot valdre es per ella.
Això mateix.
I aquest tipus de gent tenien fills,
o la majoria no?
N'hi ha que sí, n'hi ha que no,
hi ha de tot.
Quan vam fer aquest projecte,
el que vam fer és,
a part de buscar voluntaris a la parròquia,
vam començar amb la demarcació territorial,
vam començar amb la parròquia de Sant Francesc,
primer per començar,
unes 500 i escaig de persones,
més grans de 75 anys.
Els voluntaris que va captar la parròquia de Sant Francesc
i que van formar els tècnics nostres
durant una sèrie de sessions,
van anar a visitar aquestes persones.
D'aquestes persones,
no tots necessitaven això,
però s'havia de detectar.
O sigui que no va ser una mostra,
sinó que eren tots els majors de 75 anys.
Per altra part,
quan es va fer
com una enquesta,
es van parlar,
doncs parlaven com dues hores amb aquesta persona i tal,
es van buscar uns voluntaris
per anar a visitar aquestes persones,
anar-hi durant la setmana,
com a mínim un dia dues hores,
per ajudar-los a anar a comprar alguna cosa a la farmàcia,
o per acompanyar-los al metge,
o per treure'ls a passeig,
o per parlar amb ells.
No com un treballador familiar,
o sigui,
no anaven allà a netejar-lo,
o a netejar el pis,
tot això,
o sigui,
això era una altra cosa
que si un cas es derivava a l'Ajuntament.
Bueno,
això s'ha anat fent,
i per això deia,
quan me preguntaves això,
Carme,
que si la gent de Tarragona n'és conscient,
doncs no,
no n'és conscient d'això.
Això s'ha fet a la parròquia del Serrallo,
quan es fa el Serrallo,
resulta que com que el Serrallo funciona més,
els hi deia abans,
parlant-ho amb la Rosa,
que funciona més com un poble,
hi havia molta cobertura social,
o sigui,
una xarxa social
que no hi havia persones així soles,
tots tenien o família o amics i tal,
però això també està en marxa a Sant Pau,
a la parròquia de Sant Pau,
a Bona Vista,
a Santa Tecla de Camp Clar,
i ara es posarà,
començarà,
si tenim recursos,
a Torreforta.
Clar,
jo deia això,
precisament de la gent,
perquè a vegades coses,
potser tan absurdes,
com pot ser la neteja d'elles,
particular d'elles,
l'higiene personal,
clar,
molta gent potser no tenen dutxo,
potser tenen banyera,
llavors, clar,
la dificultat és moltíssima,
o potser no tenen ascensor,
perquè són cases velles,
aquesta persona es veu amb la dificultat
de poder entrar i sortir.
Després,
en aquestes entrevistes,
a veure,
també hi havia algú
que estava molt reticent,
que no et deia res,
que no et deixava entrar,
a veure,
entrar entre cometes,
no?,
que si li deies
que si volia alguna ajuda,
doncs,
setmanal,
o així,
et deia que no,
que no volia.
Clar,
vull dir,
tu llavors també trobaves amb gent
que era molt,
molt tancada en aquest sentit,
però que, bueno,
que a poc a poc,
jo em fa l'efecte que si això,
és una cosa de paciència,
que la gent,
doncs, bueno,
ens pensem que moltes vegades
som autosuficients
perquè ho hem sigut
i quan ets més gran
et penses que ho continuï sent
i, clar,
a vegades no és així.
Però que és un problema
que tenim aquí,
que com deies tu,
és un 16% de gent gran.
Sí, un 16%.
I, clar,
i que aquesta enquesta
es va fer a partir
de 75 anys,
vull dir,
que hi ha gent més jove
que també té
les seves dificultats.
Sí, sí.
I suposo que...
Perdona,
no,
només una cosa,
suposo que per fer
tota aquesta tasca
necessiteu una mica interrelació
entre Ajuntament,
Càritas,
les parròquies,
i això és fàcil d'aconseguir,
difícil.
A veure,
amb les parròquies
hi ha una vegada al mes,
el tercer dimarts de mes,
es reunim amb Junta Plenària,
o sigui,
que venen tots els responsables
o tots els que estan lligats
a Càritas,
venen
i llavors allà es parla
de totes les dificultats
que hi pugui haver,
no?
Però,
a part d'això,
els responsables
de Càritas,
de cada parròquia,
doncs,
tenen un treballador,
un treballador social
de referència,
no?
O sigui,
que també qualsevol dificultat
que tenen,
doncs,
hi ha el contacte directe,
no?
Amb l'Ajuntament,
ja dic,
amb l'Ajuntament,
aquests casos
de dificultat,
de situació de risc,
doncs,
es deriven a l'Ajuntament
i llavors,
clar,
l'Ajuntament
és la responsable d'això,
no?
O sigui,
per exemple,
si una persona,
doncs,
es veu que no es val
per ella mateixa,
etcètera,
que no té recursos,
llavors,
és l'Ajuntament
el que envia allà
un treballador familiar,
no?
O que el deriven
en una residència,
o, bueno,
el que calgui,
no?
Ara,
quan aquesta persona,
fonamentalment,
són problemes
de soledat,
d'estar moltes hores sol,
que això porta
molts mals,
físics,
fins i tot,
no?
perquè quan un
se sent acompanyat
i parla amb algú
i juga cartes
i no sé què,
vull dir,
sembla que els mals
queden més apaivagats,
no?
O sigui que...
A veure,
després,
es donen moltes gràcies,
per dir-ho d'alguna manera,
no?
A qualsevol classe
de protecció,
o sigui,
de voluntariat,
però jo trobo
que aquest voluntariat
potser és el que menys
es veu
o menys s'agraeix,
o la gent menys
que n'hi fan.
Aquest és el meu punt de vista,
vull dir,
hi ha altres classes
de voluntariats,
a veure,
per dir alguna cosa,
i tots són bons,
eh,
cuidado,
per exemple,
protecció civil
de voluntariat,
no?
O de la creació regional,
el que sigui,
clar,
sempre té molt més
ressonància amb la gent
que no pas aquest voluntariat
molt difícil,
perquè una cosa
és ser un voluntari
de dir
jo vaig a casa
d'aquesta senyora
i una altra cosa
és dir jo vaig a casa
d'aquesta senyora
els dilluns
de 3 a 4.
Aquest voluntariat
és molt compromès,
o sigui,
no és un voluntariat
i vaig quan puc,
no,
això no és un voluntariat,
i això és,
des de Càritas,
això és una cosa
que,
o sigui,
que es diu molt,
no?,
que el voluntariat
ha de ser un voluntariat
de dia i d'hora,
no un voluntariat
de quan pugui jo
o quan hi hagi
una circumstància...
Un compromès.
Són els únics,
fixeu-vos,
aquests voluntaris
per gent gran,
aquests d'aquest projecte,
són els voluntaris
que quan s'hi comprometen,
s'hi comprometen per vida,
per vida,
vull dir,
per vida de la persona
a la que van.
Home,
sempre hi pot haver
alguna força major
en un moment determinat,
no?,
però normalment
el que no es fa és,
mira,
jo hi vindré,
però ara ja no,
aquest dia no puc vindre,
aquest no sé què.
No,
és un compromís auténtic.
És un compromís
perquè,
a veure,
és amb una persona gran
que està sola
i que amb ella,
això és,
li entra el cel
per una finestra
en un moment determinat,
no?,
i sap que hi ha persones
d'aquestes
que estan tota la setmana
pensant
en les dues hores
que estaran
amb aquesta persona.
I fins i tot
és positiu
que sempre sigui
la mateixa persona
perquè s'estableixi
una relació
de confiança.
S'estableix una confiança,
un lligam,
un moment determinat,
sapiguer,
doncs,
totes les dificultats
i les coses
que té aquesta persona,
etcètera,
no?
O sigui que
es firma un compromís,
o sigui que això
està signat,
no?
Que no es valora.
Jo us diré una cosa,
aquestes persones
que fan aquest tipus
de voluntariat
s'ho passen pipa.
A veure,
molt gratificant.
Molt gratificant.
Molt gratificant,
a part que també
són persones ja
que,
així com un jove,
pot fer un tipus
de voluntariat
que a vegades és,
doncs,
molt parcial
i durant un temps
determinat,
aquestes persones
són persones
de mitjana edat
que tenen ja
la vida resolta
d'alguna manera,
per tant,
això ho poden fer
i s'hi poden dedicar
sense tants entrebancs,
no?
Ara que ja hem entrat
en el tema
del voluntariat,
com està tot això
dels voluntaris?
Doncs,
si es busquen
es troben.
Quan es fan campanyes
de buscar voluntaris,
en principi,
no ens surten així
com els bolets,
no?
No és fàcil.
No és fàcil.
Últimament,
últimament,
hi ha
menys donatius,
en general
a totes les ONGs
i càritas
com una espècie
d'ONG,
doncs,
tampoc se'n salva.
hi ha menys donatius
i menys voluntaris.
Per què?
La raó,
l'altre dia
vaig sentir
una entrevista
que feien
el director
de Càritas Espanyola
i després també
amb algú
de la Creu Roja
i deien que hi ha
com una espècie
de cansament solidari.
A partir,
o sigui,
l'huracà a mig
va ser
el punt més
més àlgid,
no?
De col·laboració.
De col·laboració
material
i tot
i mitjans de comunicació,
etcètera.
El tsunami
també.
Però
és curiós
que es va parlar
moltíssim
del gran,
deixeu-m'ho dir,
entre cometes,
orinal
de
Nova Orleans
i al mateix temps
també hi ha hagut
i n'hi ha
un darrere altre
huracans
o en molts llocs
de Centra-Amèrica
i ara
a Nicaragua,
Guatemala,
etcètera.
A Pakistán
no s'arriba
a cobrir
el que l'ONU
ha demanat,
per exemple,
pel Pakistán
i han mort
una gent,
una quantitat
de gent immensa
i ara baixen
de les muntanyes
perquè allà
no els hi arriba
el menjar
ni els hi arriba res
i comença
a vindre el fred.
Sí,
van dir que
estaven a punt
de morir de fred
si es quedaven allà.
En canvi,
vam tindre
els diaris
i ràdios
i televisions
a Nova Orleans
i donant
donatius
al senyor Bush
perquè,
pobrets,
els americans
no hi arribaven.
Això,
clar,
això és
a mi,
a veure,
tots són morts
tots són morts
i tots són damnificats,
no?
Però,
què passa?
Que els recursos
doncs
no arriben ara
a tot arreu,
no?
I ara
ha baixat la cosa.
I una altra cosa
que s'hi ha barrejat
és
aquesta idea
que l'exèrcit
és una ONG
també,
no?
Quan l'exèrcit
va a Irak
doncs sembla
que és una ajuda humanitària.
quan va
i a veure,
l'exèrcit
pot fer ajuda humanitària
en un moment determinat
però
és d'un govern
i va
amb unes
finalitats concretes
i amb una ideologia
i una tàctica
o una estratègia
concreta
però no és una ONG.
No està desvinculat
del govern
que l'envia
sigui de dretes
o sigui d'esquerres
és més igual això.
Clar,
quan
donatius
i quan es barreja
el que fa l'exèrcit
tot això
trastoca una mica
les coses.
Jo m'aria pensant
en això del voluntariat
i era un tema
que a mi també m'interessa
que tu deies
el voluntariat de Càritas
és més aviat
un perfil
de gent
de mitja edat.
Per aquest projecte concret,
eh?
Sí.
Amb altres projectes no.
Ah,
doncs això
et volia preguntar,
no?
Perquè el tema
de la gent jove
i el voluntariat
és veritat
i tu abans ho deies
que la gent jove
potser per ells
és molt més atractiu
fer de voluntaris
i marxar
tres mesos
a Sud-amèrica
i fer un projecte
més engrescador
quan tens 20 anys
que no pas
aquestes accions
més localitzades
de casa
de compromís
però jo et volia preguntar
si en els altres projectes
o programes
també compteu
amb gent jove
si és fàcil
si des de les parròquies
és fàcil captar
aquest tipus de voluntari
amb un perfil
més jove
o...
Des de les parròquies
costa
des de les parròquies
costa
els voluntaris joves
potser és que no ho sabem
fer prou bé
eh?
A part que també
a veure
no ens podem enganyar
que les parròquies
doncs
el que hi ha menys
és gent jove
també
no només
no només
a Càritas
sinó en general
però
Càritas per exemple
té un altre projecte
que és el
Som-hi Tots
i el Sortim
que un és
un es fa
a la parròquia
de Sant Pau
els locals
de la parròquia
de Sant Pau
o sigui
nosaltres
aprofitem
els locals
de les parròquies
per desenvolupar
els que
tenen
locals
hàbils
no?
Aquest és
per
nens i nenes
d'entre
5
fins a
12 anys
que
es fa
per una part
per una part
l'odoteca
i per altra part
doncs
ajuda amb els deures
no?
de reforç escolar
nens amb dificultats
també
o sigui
que les famílies
tenen
una dificultat especial
no?
que tenen
problemes socials
etc
i com que
vèiem que els
els joves
més
adolescents
sí
més adolescents
n'hi havia molts
que tenien
o sigui
no venien allí
perquè tampoc
anaven a l'escola
o feien moltes
moltes campanes
a l'escola
es va fer el projecte
Sortim
que aquest és
bueno
anar-los a buscar
allà on són
i
es van anar a buscar
doncs
a la plaça
els infants
es jugava futbol
amb ells allí
ara
doncs
hi ha un equip de futbol
estan federats
a través del
Consell Comarcal
etc
no?
i hi ha també
uns treballadors
socials
que són més joves
i voluntaris
que els voluntaris
bé doncs
quan comença el curs
n'hi ha alguns
que ja els tenim
més seguits
no?
però normalment
quan comença el curs
doncs posem
en demanem
a les facultats
sobretot a les facultats
que han de fer
algun tipus de pràctiques
etc
no?
o de pedagogia
o de psicologia
o de treball social
o
o de
també
algun cicle formatiu
etc
i llavors
venen a fer
les pràctiques
allà
perquè a més
els que ho porten
són
són
estan llicenciats
en psicologia
els treballadors
que ho porten
i
es queden
fins a final de curs
o sigui
és un projecte
que dura
des d'octubre
fins a finals de juny
no?
i
tots dos
tant el del
som-hi tots
que és aquest
reforç escolar
l'udoteca
com el sortim
i aquí sí que són joves
joves
mai
mai volem
criatures
a veure
criatures
amb tots els respectes
clar
perquè
el que hem de buscar
joves
a partir de 18 anys
perquè
si no
bueno
no es pot barrejar
amb tan poca diferència
d'edat
vull dir
han de ser persones
que ho puguin portar endavant
fa molts anys
quan jo era més petita
amb 15 anys o així
hi havia un projecte
que era que
els nens
d'aquesta edat
ajudaven a la gent gran
doncs
anaven a
les hermanites
hi havia un voluntari
tant en aquest aspecte
una manera també
per formar
futurs voluntaris
més grans
encara existeix això?
sí
això existeix
a través
o sigui
aquests joves
ho poden
o sigui
no ho fan
amb aquests projectes
de càritas
però en canvi
a partir de les parròquies
o a vegades
dels col·legis
col·legis religiosos
llavors sí
a partir d'allí sí
però fixeu-vos
que llavors hi ha
un responsable
ja sigui de la parròquia
o del col·legi
i que normalment
si han d'anar
en algun lloc
penseu que ara
des de fa uns anys
i ja no pocs
sinó bastants
doncs
els pares
han de donar permís
sí
no?
aquesta és la
la cosa que
vull dir
el que no es pot
és portar
aquesta criatura
per exemple
doncs
què sé jo
a veure una família
com van
des de càritas
parroquial
a veure una família
que està amb dificultats
i tal
vull dir
a vegades
prendre una criatura
de 15 anys
doncs
no s'ha de tenir en compte
clar
s'ha de veure una mica
si ara m'has fet pensar
a mi que des de l'institut
i anàvem a fer teatre
i anàvem a fer teatre
i a cantar-los cançons
o a donar-los a menjar
a vegades
i ajudava
a donar-los a donar
al menjador
i els ajudava
a menjar
sí
ajudar
depèn de la
si no
en fi a la planta
o a baix
depèn de la dia
clar això
això d'alguna manera
educa un treball
amb els altres
sí
dona una certa sensibilitat
una mica
i iniciació
sí
és que a vegades
jo penso que els nens
abans
i ara inclús més
perquè estem
ja en tenen de tot
i tal
estan sobre
sobre excitats
és a dir
tenen totes les activitats
del món
masses coses
masses coses
llavors això es perd una mica
no?
hi ha nens
de 15 anys
que no tenen temps lliure
no hi ha temps lliure
per fer això
sí
és que
a veure
aquí el problema
la qüestió és
a què dediquen
els seus pares
el temps lliure
dels seus fills
no?
vull dir que
és important
formar les criatures
no?
hi han d'anar música
hi han d'anar
a ballet
hi han d'anar
a dibuix
hi han d'anar
no sé què
però
quantes
a veure
d'aquestes hores
a part de l'escola
de les hores lectives
normals
quantes dediquen
o intenten
que es dediquin
els altres
no un mateix
perquè dedicant-la
als altres
formes amb valors
en aquesta persona
o sigui que
moltes vegades
pensem
que necessitem
que ens formin
que ens formin
donant-nos
classes
i coses
i informació
i
ens formem
en la mida
en què també
donem
els altres coses
o sigui
quan
quan
la Carme deia
aquests voluntaris
ningú els reconeix
és que
ni ho necessiten
ni ho necessiten
a veure
són anònims
sempre
Caritas
els hi ha de donar
les gràcies
i els hi dona
les gràcies
hi ha un dia
del voluntariat
a l'any
i després
es fan altres coses
potser també
ho fem malament
potser no
donem prou
les gràcies
però
jo no em referia
a Caritas
sinó a la ciutadania
i clar
només pel fet
de donar
hi ha reps
molt
és que potser
s'hauria d'explicar
perquè a vegades
es veu això
com un sacrifici
vaig a casa
d'aquesta senyora
una mica
s'hauria d'explicar
que ajudar
els altres
és una
o sigui
et dona una
és una manera
d'ajudar
tu mateixa
és una
t'enriqueix
t'enriqueix molt
a tu mateix
i això no s'explica
i és que
el gratuït
el gratuït
no té valor
ara
clar
el gratuït
no té valor
no es pot
de sac
no se li pot
donar un valor
concret
però
però en canvi
es nota
es nota
jo ara m'imagino
els instituts
actuals
per exemple
i no em passa
pel cap
accions d'aquest tipus
i per què això
no roda
això depèn
quin problema hi hauria
depèn
dels professors
hi ha alguns instituts
que sí
que duen a fer-me
campanyes
si el
si el
l'equip directiu
d'un institut
hi ha una sensibilitat
especial
o algun professor
té una sensibilitat
especial
això funciona
és igual
que a nivell familiar
si el pare
o la mare
té una sensibilitat
especial
el fill pot
iniciar-se
és com llegir
si el pare
o la mare
el llegeix
el fill
el fill
l'elegirà
però és més complicat
jo veig més complicat
actualment
per què?
pel funcionament
potser tenen
tants problemes
que no tenen
temps
del muntatge
escolar
com si diguéssim
potser seria la solució
a molts problemes
però jo crec que és això
que és el que veus
o a casa
o a l'escola
a veure si a l'escola
sempre te'n surt
algun que no
a veure si a l'escola
per alguna festa
determinada
o quan es fa
quan es
jo què sé
quan es trien
les assignatures
que es fan
i activitats
que es fan
extraescolars
si a aquestes coses
que es fan
extraescolars
doncs
hi ha algú
que diu
a veure
doncs
per què no anem
a veure tal cosa
per què no anem
a veure
la casa
del transe 1
per exemple
per què no anem
a veure
com funciona
això
en aquell lloc
determinat
per què no anem
a un hospital
que ens expliquin
com
no ho sé
depèn
ja dic
depèn de la sensibilitat
de l'equip directiu
o de determinats professors
i a dins
d'un institut
jo ho sé
per exemple
a l'Institut
de Sant Pere i Sant Pau
doncs quan jo hi era
hi havia una sensibilitat
envers aquestes coses
o sigui
hi era
i en altres instituts
segur que hi és
també
funcionen més bé
aquestes coses
per exemple
com càritas
que no pas
d'administració
en quant
en sentit
d'ajuda
o en termes d'eficàcia
més proper
potser
o més eficaç
o sense tanta
democràcia
exacte
organització
o sense
bueno
a veure
quan parles d'administració
parles de què
de serveis
de serveis socials
per exemple
de l'ajuntament
i puc dir
de
sí
exactament
pensant que sempre
tenen més diners
que no pas pot tindre
una cosa és que en tinguin
altra cosa és que els hi dediquin
ja ja ja
deixo'm queixo
perquè
deixo'm queixo
jo ara
realment parlo més lliurement
que quan era directora de Caritas
per dir-ho d'alguna manera
a lo millor
a lo millor no
segur
és més fàcil
trobar-li un pis
amb una persona necessitada
des de Caritas
que des del propi ajuntament
bueno
trobar un pis
és molt complicat
bueno complicat
un pis per sempre
no?
sí
però a veure
normalment
també
perquè són voluntaris
els que estan
no són
sí
però bueno
de totes maneres
de totes maneres
quan hi ha un cas
per exemple greu
normalment
serveis socials
o nosaltres
ens posem en contacte
i
hi ha una interrelació
i si per exemple
s'ha de pagar alguna cosa
doncs
nosaltres paguem això
a nosaltres si podeu pagar allò
a veure
parlant
i segons quines persones
doncs hi entens més fàcilment
que amb altres
per segons quins temes
tens més fàcilment
que altres
no?
nosaltres
en principi
perdona que talli un momentet
és que és el que dèiem abans
és de la sensibilitat
que hi hagi
al lloc que hi ha
clar
estem parlant de sensibilitats
i la sensibilitat
la sensibilitat
és d'un treballador social
de l'Ajuntament
d'un treballador social
de Càritas
d'un director
d'un institut
o d'un
o d'un
o d'un treballador social
de Joan XXIII
que ens truca
per alguna cosa
perquè hi ha una persona
que està sola
etcètera
o sigui
que tot això
que aquest treballador social
es posa en contacte
amb el mossèn
de Joan XXIII
el mossèn de Joan XXIII
toca Càritas
a veure
hi ha una sèrie
de xarxa
que funciona
no funciona perfecta
no funciona perfecta
però
intentem que cada vegada
funcioni millor
no?
o que
i bueno
en projectes diferents
he estat parlant
de
de diversos projectes
i
has dit abans
el curs de la dona
que es fa a Campclar
sí
que es fa exactament allà
el curs de la dona
és un curs
ja dic fa uns 10 anys
ara
la Teresa
que és la que ho porta
em diria
Maria
no te'n recordes
doncs ara
en aquest moment
no ho tinc clar
però
va començar
amb persones
dones
amb situació de risc
situació de risc
social
ja fos
per
risc
de maltractament
o perquè
hi havia pocs recursos
o perquè dins
de la família
no hi entraven
no hi entraven diners
o n'hi entraven pocs
o hi havia problemes
de drogues
amb el marit
o
bueno
que hi havia problemes
no?
i llavors
aquestes dones
venien
venen
de
de dilluns
a divendres
els dematins
mentre les criatures
són a l'escola
i llavors hi ha
des de
classes d'alfabetització
fins a
manualitats
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
tallers
o
de
de creixement personal
etcètera
hi ha una sèrie de
i això doncs
de dir
sortides culturals
que això també per exemple
tenim molta
tenim relació
amb l'Ajuntament
amb el port
no?
Van a veure les muralles
i tot Tarragona
doncs amb la golondrina
etcètera
no?
Va començar amb gent
amb persones
d'aquí
vull dir autòctones
i ara es pot dir que
que
quasi el 100%
per no dir el 100%
són
immigrants
sobretot
sobretot
magrebis
o sigui
argelians
marroquins
etcètera
i
Maria
perdona
oi que també
amb aquesta gent
però no sé si és el mateix programa
és un altre programa
hi ha un servei
que oferiu
d'orientació laboral
sí
és un altre
un altre projecte
un altre projecte
que és
orla
orientació laboral
que aquest projecte
va
començar
també fa uns anys
així
ja
i
són persones derivades
de les parròquies
o que a vegades
ho diuen
entre elles
i venen
i llavors
sobretot
és
treball
servei
domèstic
ja sigui
persones
internes
o
per hores
i
fonamentalment
és amb dones
va començar
amb persones
que no tenien
papers
o sigui
persones
sense
papers
però
que
ara
doncs
amb la regularització
aquesta última
que hi va haver
doncs
moltes famílies
el que hem fet
és
contractar-les
o sigui
nosaltres llavors
donem la
perquè és l'únic
treball
que en principi
no estava penalitzat
o sigui
que es podia fer
es podia fer
i no
no
no perseguien
a ningú
no
això
també per cuidar
criatures
això
ja dic
bueno
hi ha una quantitat
de gent
immensa
que
que es dóna feina
sí
em sembla molt important
aquest sector
perquè és el que te ho dius
normalment
gent sense papers
que
no estan situats
és allò
que el peix
que es mossega
si no tens treball
no pots tenir
el peix
aquesta majoria
són sudamericans
sudamericanes
a més en un programa així
heu vist una mica
l'evolució
al principi dius
que no hi havia
cas immigrants
ara
quasi el 100%
són immigrants
ara dóna la sensació
ara dóna la sensació
ara dóna la sensació
que
autòctons
que com si no hi hagués
quasi gent
i no
també n'hi ha
però
però
l'altre prevaleix
i ara que hi ha
tantes ONGs
la relació
hi ha algun tipus
de coordinació
entre les ONGs
o no
amb això de la feina
és que n'hi ha moltes
amb aquest projecte
a Orla
vam estar
a la finestra
ara no em fareu dir el nom
no em sortirà
l'Ajuntament
Consell Comarcal
i tal
van obrir
allà
a la part alta
i
nosaltres
hi col·laboràvem
sobretot
amb
migració
o sigui
la
la comissió
diusestana de migració
que també depèn
de Càritas
que van estar uns anys
aquí
amb nosaltres
mentre els hi feien
les obres
perquè els hi va caure
a la casa
allà al costat
de la casa
del transe 1
que aquests
doncs
es dediquen
fonamentalment
amb això
a arreglar papers
a donar assessorament
legal
etc.
als immigrants
llavors hi va haver
molta relació
amb l'Ajuntament
però clar
l'Ajuntament
no pot contractar
ningú sense papers
el Consell Comarcal
tampoc podia contractar
ningú
i nosaltres vam dir
els il·legals
som naltros
o sigui
no les persones
perquè les persones
no són il·legals
o sigui
no tenen papers
però ells no ho podien fer
l'únic projecte
que podia donar
sortida
amb aquestes persones
era un projecte així
de càritas
no
amb l'Ajuntament
també estem
i estem lligats
amb un altre projecte
que és el lloc de treball
aquest és
amb persones
amb papers
nosaltres
hi vam
fa uns anys
hi aportàvem
uns diners
en paritat
amb l'Ajuntament
després vam dir
que vam estar
en una etapa
que teníem
poques entrades
i no ens anava bé
l'Ajuntament
o sigui
promoció econòmica
hi va posar
més diners
que nosaltres
i ara nosaltres
hi som
i els diners
els posa
tot l'Ajuntament
això cal dir-ho també
o sigui
ara
els diners
és promoció econòmica
però no
l'apartat
no és
de benestar
social
és promoció econòmica
al començament
amb el
Francesc Ricomà
i després
amb l'Alejandro
Fernández
per tant
això cal dir-ho
l'Ajuntament
s'ha fet càrrec
de tot
del que costa
de fet
aquestes persones
treballen
en llocs
de l'Ajuntament
llavors també
perquè treballen
els donen feina
per equis temps
a vegades
per poder cobrar
per poder cobrar
l'atur
etcètera
i estan
amb coses
de jardins
o de
de neteja
o de
bé
no ho sé
una última
qüestió Carme
i anem a les preguntes
curtes
jo volia dir
això no és
com la política
perquè tu has dit
que havies estat 4 anys
i ara hi ha un altre director
i m'ha semblat dir
que l'altre també havia estat 4 anys
sí
canvieu cada 4 anys
cada 4 anys
l'altre havia estat 6 anys
bastant més temps
de fet
el nomenament
és per 4 anys
ara
ara el nomenament
el fan per 3 anys
de fet
si jo hagués volgut seguir
haguera pogut seguir
però
penso que és bo
per una institució
que
que canviï
tant per mi
com
per
els altres
des d'aquí també ho penses
sí
de fet estem clarament convençudes
jo crec
jo crec
amb tots els àmbits
a veure
també em toca a mi
però bueno
la manera de
la ideologia de Càritas
o l'ideari de Càritas
és el mateix
però
el tarannar de les persones
és diferent
i llavors
bueno
col·labora amb Càritas
col·labora amb Càritas
però no cal que estiguis
al davant
i que t'hi eternitzis allà
perquè a més
et cremes tu
jo quan hi vaig entrar
no sabia
que hauria de portar
com una empresa
perquè hi ha
7 treballadors
jo no ho havia fet mai
això
em van ajudar molt
el que hi havia abans
que és un que treballa a l'abast
i ara
el que hi és ara
és un que està prejubilat
de l'abast
o sigui que no sé què
hi ha com una espècie
d'entesa amb les químiques
hi ha una bona química
amb el territori
ara el que hi és ara
es diu Alfonso Requena
i aquest doncs
bueno
hi està fa un any i pico
i és un prejubilat
de l'abast
i realment doncs
molt bé
per posar a punt i final
aquestes entrevistes
d'aquestes quatre bandes
sempre es fan
una sèrie de preguntes curtes
que també ens serveixen
per conèixer altres facetes
del nostre convidat
com a bona tarragonina
ens agradaria
que ordenessis així
una miqueta
la colla jove dels castells
la colla vella dels castells
la serrallo
o Sant Perí i Sant Pau
que no posaries
davant de tot
doncs mira
davant de tot
perquè
la colla vella
els xiquets de Tarragona
després
Sant Perí i Sant Pau
perquè jo he vist
que Sant Perí i Sant Pau
fa molts anys
el serrallo
el serrallo
el serrallo
i la colla jove
no sé per què
vull dir
m'ha sortit així
tinc gent que conec
a casa de totes
però
però és allò que mira
Maria un llibre
que tinguis a la tauleta de nit
i que vulguis
recomanar
un llibre que he llegit
fa molt poc
i que m'ha encantat
és
Escribir és Vivir
de José Luis San Pedro
són unes classes
que ell va donar
a la Universitat de Santander
i que la seva dona
ha passat de llenguatge oral
escrit
i que explica una mica
o sigui
escribir
explica una mica
com
o sigui
la seva vida
d'escriptor
és un reflex
de la seva vida personal
és una nova de 88 anys
i m'ha encantat
aquest llibre
m'ha fet riure
i m'ha emocionat
ens l'hem apuntat
totes
és un llibre
hasta jo que no llegeixo
volia apuntar
ha sortit
no
saps què passa
és que a més
es llegeix facilíssimament
i
t'entra
fàcil
bueno
maco
de veritat
Carme és el moment
sí, sí
ja ho veu
per un deure
escribir és Vivir
ara n'estic llegint
un altre
que és aquest
ostres
s'ha tret
s'ha tret
un totxo
d'Antoni Víbor
com que jo pujo i baixo
amb autobús
sempre veiem un llibre
sigui gros o sigui petit
però això pesa molt
és igual
és un totxo de quatre dits
sí
però me'l faré meu
i servidor també el té
damunt de la tauleta
de la tauleta de mig
a veure
Maria tu has vist
que quan jo he entrat
m'han donat el paper
de les preguntes
sí, ja ho he vist
i ho has vist
no, és que
no li tinguis
el codi
he vist que tens
una categònia
no, no
ja ho veuràs
sí, però ja ho veuràs
la pregunta
clar
és que sempre
no fan igual
com que sempre ha vingut tard
elles fan les preguntes
boniquetes
i a mi me diuen
has vist mai una pel·lícula porna?
no, ni m'interessa
molt bé
molt ben contestat
veus?
t'estava venient
tens a la cara
i punt
sembla que sí, exacte
al teu amic Nadal
li encanten, eh?
va dir l'altre dia
que havia vist una de dibuixos animals
cada un s'entreté
amb el que vol
i amb el que pot
Maria, un color i una cançó per somiar
un color
doncs, per exemple
últimament el taronja
molt
mira, m'agrada molt el taronja
i una cançó
una cançó
dic
ara estic en una etapa
tinc una neta de vuit mesos
o sigui, això
ara ja ho sap tot Tarragona
això s'ha de dir
però és que ho he dit
ja a tot arreu
però vull dir
ara ja
hasta per
Sí, per...
com es diu?
Candela
i resulta que
ara canto moltes cançons
o sigui, em venen al cap
moltes cançons
de quan jo cantava
a les criatures meves
quan eren petites
i ara són cançons infantils
o sigui, és així
no em ve una cançó ara
no
una altra cançó no em ve
ja està
llibres sí, veus
però cançons
no tant
Mira, aquesta pregunta
és benç bonica
digue'ns quina opinii
et mereixen
les següents persones
Josep Maria Aznar
Cortet
Josep Maria
Rosa, no era per tu
que contesti la Maria
Uf
Mira, només
només puc dir
uf
perquè em parlaria molt
i em sembla que no cal
donar-li propaganda
Uf
Queda clar
El president Zapatero
El president Zapatero
és un
vull fer
ja veurem
què faré
de moment
hi ha coses
molt
que m'han agradat molt
ja veurem
vull dir
no ho sé
ja ho veurem
Maragall
Maragall
Oi, Maragall
m'agradaria
que no posés
tantes vegades
la pota
Mas
perquè tira enrere
Mas
ara últimament
més
m'agrada una miqueta més
però no és
l'home de la meva vida
també
Ballesteros
Ah, Ballesteros
Ballesteros
ja he tingut un tracte
molt
molt bo
en diverses ocasions
però fins que mani
doncs
si és que mana
si és que mana
jo voldria
jo voldria
un canvi
a Tarragona
doncs el que mana
el que mana
el senyor Nadal
doncs
tampoc és l'home
de la meva vida
que voleu que us digui
o sigui
no
no
no
no perquè
crec que han fet
més
coses
pels que
o sigui
han fet
han fet
més
aparcaments
per tapar els cotxes
que
per altres coses
socials
que crec que són
molt importants
o sigui
crec que la Tarragona
es dedica
massa diners
massa diners
a coses
que es cremen
en un pam
també
i en canvi
quan parlo del pam
parlo de
de castells de focs
i tot això
no
penso que s'hauria
d'equilibrar més
en coses socials
no t'emportaries
un polític
amb una illa
de certa
no
de res del món
ara últimament
doncs
m'emportaria
el José Luis San Pedro
i mira que té 88 anys
i tot
però m'ho passaria pipa
amb ell
de veritat
Roda
tres coses
que demanaries
al rei
demanaria al rei
doncs
unes
unes orelles
més grans
per poder escoltar
més
perquè em sembla
que parlem molt
i escoltem poc
una tolerància
en els mitjans
de comunicació
sobretot
en segons quins
i
un
un canvi
un canvi
en les persones
en els llocs
que manen
o sigui
que hi hagi
més moviment
no tantes
absoluteses
i més moviment
que s'estiguin
més a la cadira
sí
i quan parlo
de mitjans
de comunicació
parlo de la copa
o sigui
que no me n'amago
ah no
doncs
ara sentim com una miqueta
no no no
jo ho dic claríssimament
és broma
és broma
no no no
ho dic claríssimament
perquè és que
em posa
la cara de gallina
alguna vegada
els escolto
un ratet
perquè massa rato
no pot ser
per poder
parlar
amb propietat
sí
clar
però no pots estar
i molt d'aquestes
la força de la paraula
la violència
que pot crear
la paraula
és terrible
la força que té
la paraula
i per això dic
escoltar més
i una mica
de moderació
una ciutat
una pel·lícula
un actor
i una actriu
una ciutat
és igual
per viure
i com per
somiar
una ciutat
parís
quina
oi
que romàntica
no
m'encanta
m'encanta
era el somni
de la meva vida
i vaig estar
deu dies
amb tota la família
i bueno
no em va
ara no sé
què passaria
segons quins llocs
m'has dit
una pel·lícula
però bueno
ja
se podia dir un llibre
no?
perquè una pel·lícula
una pel·lícula
no vaig gaire al cine
i ho havia d'anar
i ara
et tocaran a veure
dibuixos animats
no
dibuixos animats
amb la nena
amb la Candela
sí
però encara en falta temps
encara en falta
encara
en els joves
un actor i un actriu
bueno
un actor
un actor
no ho sé
és igual
són preguntes
Robert De Niro
per exemple
i un actriu
un actriu
Catherine Hepburn
ja sé que és antiqueta
però m'agrada
l'última pregunta
l'última pregunta
que és l'habitual
preguntar-te si t'has trobat
a vos aquí
entre vosaltres
molt bé
t'ha passat ràpid el temps
perquè
t'ho sorprès
el que passa
que ja sé
que jo soc molt xerraire
això ho assumeixo
com una cosa
per això he dit
el de les orelles
d'escoltar
perquè
no no
però per nosaltres
també és molt interessant
i suposo que per la gent
d'escoltar també
molt bé
i per tota la gent
que no sàpiguen
que és Càritas
doncs que hi vagin
i que preguntin
i que
sobre Càritas
i sobre moltes altres qüestions
perquè sempre ens ha agradat
desencasellar
treure el nostre convidat
del seu context habitual
per conèixer-lo més ampliament
que moltes vegades
això també és molt interessant
moltíssimes gràcies
Maria Magarolos
per acompanyar-nos
i a la Rosa
les Laures
i la Carme
els esperem dilluns
vinent amb un altre convidat
adeu
moltes gràcies